Catala Algue R

EL CATAL DE LALGUER:
UN MODEL DMBIT RESTRINGIT

INSTITUT DESTUDIS CATALANS
BIBLIOTECA FILOLGICA, XLVIII
JOAN ARMANGU I HERRERO
EL CATAL DE LALGUER:
UN MODEL DMBIT RESTRINGIT
BARCELONA
2003
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP
Centre de Recursos Pedaggics Maria Montessori
2003, Institut dEstudis Catalans, per a aquesta edici
Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona
Primera edici: desembre de 2003
Tiratge: 450 exemplars
Text revisat lingsticament per lOficina de Correcci i Assessorament Lingstics
de lIEC
Compost per Vctor Igual, SL
Carrer de Crsega, 237, baixos. 08036 Barcelona
Imprs a Alts, SL
Carrer de Cobalt, 160. 08907 LHospitalet de Llobregat
ISBN: 84-7283-716-5
Dipsit Legal: B. 51975-2003
Sn rigorosament prohibides, sense lautoritzaci escrita dels titulars del copyright, la reproducci total o
parcial daquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament in-
formtic, la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o prstec comercial, la inclusi total o parcial en ba-
ses de dades i la consulta a travs de xarxa telemtica o dInternet. Les infraccions daquests drets estan sot-
meses a les sancions establertes per les lleis.
El Catal de lAlguer : un model dmbit restringit. (Biblioteca filolgica ; 48)
ISBN 84-7283-716-5
I. Institut dEstudis Catalans
II. Col
.
lecci: Biblioteca filolgica (Institut dEstudis Catalans) ; 48
1. Alguers Fontica 2. Alguers Morfologia
804.99-087(450.88Alguer)
A proposta de la comissi formada pels senyors Jordi Carbonell,
Josep Vallverd i Joan Veny, membres de la Secci Filolgica de lIns-
titut dEstudis Catalans, aquesta Secci, en sessi plenria tinguda el
dia 12 dabril de 2002, acord per unanimitat davalar el treball Model
dmbit restringit de lalguers, presentat pel Centre de Recursos Pe-
daggics Maria Montessori, de lAlguer (Sardenya).
Aix mateix, la Secci Filolgica, en la sessi del dia 16 de maig de
2003, prengu lacord de publicar el dit treball dins la col
.
lecci Bi-
blioteca Filolgica, el qual, amb el ttol de El catal de lAlguer: un
model dmbit restringit, s editat a cura del senyor Josep Vallverd.
TAULA
Abreviatures 9
PRESENTACI 11
1. INTRODUCCI 15
2. FONTICA 17
2.1. La pronunciaci de la vocal tona 17
2.2. La supressi o laddici de a inicial 19
2.3. El dgraf palatal ll 19
2.4. El dgraf palatal ny 20
2.5. La vibrant final 20
2.6. Laddici duna t final 21
2.7. La pronunciaci de la v 21
2.8. La ioditzaci 22
2.9. La mettesi 22
2.10. Laccentuaci 24
3. MORFOLOGIA 25
3.1. Casos de femen 25
3.2. Casos de plural 25
3.2.1. El plural en -os 25
3.2.2. El plural en -ns 25
3.2.3. El plural de ladjectiu alegr -a 26
3.3. Els substantius i adjectius acabats en -iu 26
3.4. Sufixos diminutius 26
3.5. Canvis de gnere 27
3.6. El superlatiu absolut 27
3.7. Els articles 27
3.8. Els demostratius 29
3.9. Els possessius 29
3.10. Els numerals 31
3.11. Els indefinits 32
3.12. Els interrogatius 33
3.13. Els pronoms personals forts 34
3.14. Els pronoms febles 35
3.14.1. Els pronoms febles me, te, se i ne 35
3.14.2. Els pronoms febles nos i vos 36
3.14.3. Els pronoms febles lo, los, la, les, li, lis / lis hi i hi 37
3.14.4. Lordre en la combinaci de pronoms febles 38
3.14.5. La concordana del participi passat amb els pronoms febles 38
3.15. Adverbis de lloc 39
3.16. Preposicions 39
3.17. La flexi verbal 40
3.17.1. La desinncia de la persona 1 del present dindicatiu 40
3.17.2. Els auxiliars 41
3.17.3. El present dindicatiu 43
3.17.4. Limperfet dindicatiu 44
3.17.5. El perfet dindicatiu 44
3.17.6. El futur 44
3.17.7. El condicional 45
3.17.8. El present de subjuntiu 45
3.17.9. Limperfet de subjuntiu 46
3.17.10. Limperatiu 47
3.17.11. Linfinitiu 48
3.17.12. El participi 48
3.17.13. El gerundi 48
3.17.14. Els verbs acabats en -ar i -ir amb alternana voclica
en el radical 49
3.17.15. Els verbs acabats en -ir purs 50
3.17.16. Els verbs amb increment -eig, -eg- i -ej- 51
3.17.17. La perfrasi dobligaci 52
4. LXIC 53
EL CATAL DE LALGUER: UN MODEL DMBIT RESTRINGIT
8
ABREVIATURES
adv. adverbi
arc. arcaic
etc. etctera
f. [substantiu] femen
fam. [emprat] familiarment
loc. conj. locuci conjuntiva
loc. prep. locuci prepositiva
m. [substantiu] mascul
ex. exemple
interr. interrogatiu
inv. invariable
pl. plural
pron. pronom
v. verb
v. pron. verb pronominal
veg. vegeu
PRESENTACI
Lestabliment dels models lingstics constitueix una qesti que pro-
voca en qualsevol territori discussions apassionades, que sovint van ms
enll del terreny estrictament cientfic. s natural, perqu els criteris amb
qu es poden construir sn diversos i la legitimitat dna suport a ms duna
soluci. Altrament, llur fixaci suposa que un idioma ha arribat al seu zenit
en la histria lingstica, al marge dels avatars a qu es podr veure sotms
posteriorment. Lescriptura apta per a totes les funcions s el smbol ms
evident del carcter nacional duna llengua; all que la distingeix com lele-
ment alhora ms cohesionador i diferenciador duna comunitat respecte a
les altres; consegentment, no s estrany que els usuaris shi sentin directa-
ment implicats.
Hom sap que des de lantiguitat clssica sha remarcat com s dessen-
cial que un idioma mantingui una compacitat sense escletxes, justament
com a condici perqu sigui aglutinador inequvoc del grup social de qui s
propi. Aix no obstant, un sistema lingstic no s sin el conjunt de va-
riants diatpiques, diastrtiques i diafsiques que en constitueixen la varia-
ci en la fonologia, la fontica, la morfologia, la sintaxi i el lxic. Els qui te-
nen lencrrec i lautoritat de fixar-ne la normativa es troben, doncs,
ineludiblement davant la necessitat de cercar les solucions pertinents que,
tot respectant la diversitat, garanteixin lhomogenetat que el salvi de la
fragmentaci. Aquesta no s una tasca fcil, especialment en aquelles llen-
ges que es caracteritzen per una gran diversificaci dialectal, en qu, per
tant, esdev molt difcil laplicaci del criteri composicional en la confecci
de llurs gramtiques preceptives.
La normativa duna llengua pressuposa sempre una elecci, la qual no pot
sser arbitrria, sin que sha de basar en principis objectius. Sabem, nogens-
menys, que sociolingsticament no es pot prescindir del tot de factors que
tenen ms a veure amb el prestigi duns parlars que no pas amb cap justifica-
ci interna del sistema general: llur valoraci depn de la histria econmica,
poltica i cultural de la comunitat a qu pertanyen.
El catal es caracteritza perqu s un idioma de variaci relativament bai-
xa, en contrast amb altres idiomes germans romnics, la qual cosa ha perms
que fins i tot el registre literari, el ms formal, pugui tenir en compte la plura-
litat dels dialectes geogrfics. La labor de Pompeu Fabra va sser escrupolosa
en el respecte a la diversitat. I la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Ca-
talans ha volgut i vol sser fidel a lesperit que linspir en la reconstrucci
duna llengua greument malmesa. La necessria unitat no t per qu impedir
que cadascun dels parlants sidentifiqui amb la normativa a qu sha dade-
quar, shi reconegui i no shi senti ali.
La histria ens ha estat predominantment desfavorable: un dels inconve-
nients ms importants que ha generat ha estat el trossejament del territori na-
cional catal; circumstncia que ha fet prosperar actituds secessionistes que
han trobat el suport del centralisme amenaador. Tenim, doncs, el deure de
mirar de neutralitzar tant com sigui possible aquesta realitat. La llengua nha
dsser linstrument principal.
Lobra EL CATAL DE LALGUER: UN MODEL DMBIT RESTRINGIT
1
respon a
aquesta inquietud envers els ciutadans de lilla de Sardenya. La Secci Filol-
gica ha volgut avalar la proposta que li fu el Centre de Recursos Pedaggics
Maria Montessori, de lAlguer. El senyor Luca Scala ns el principal respon-
sable; des de la sensibilitat algueresa i amb un coneixement slid de la llengua,
ha elaborat un model que destaca duna manera ponderada les peculiaritats
ms singulars i genunes del dialecte en tots els nivells: el fontic, el morfo-
sintctic i el lxic. Els professors Jordi Carbonell, Josep Vallverd i Joan
Veny, tots tres membres numeraris de lInstitut dEstudis Catalans, han for-
mat la comissi supervisora que ha afavorit cientficament lestabliment de les
solucions que per raons histriques, culturals i socials conformen lestndard
daquest parlar illenc.
Aquesta edici en particular ha incorporat millores formals respecte al
text original, com ara la numeraci dels apartats i la sistematitzaci de les tau-
les de sntesi, i sha adequat als criteris tipogrfics vigents a lInstitut dEs-
tudis Catalans. Aix mateix, shan esmenat petites errades que shavien esmu-
nyit en la versi original.
La Secci Filolgica contribueix, amb ledici daquesta obra, a estr-
12
1. Una versi primignia daquest document sinclou dins lobra Catal de lAlguer: crite-
ris de llengua escrita, editada a cura de Luca Scala i publicada enguany per Publicacions de
lAbadia de Montserrat.
nyer ms fortament els llaos fraternals amb els algueresos i a estendre el co-
neixement de llur varietat lingstica, que s, igualment que qualsevol altra,
patrimoni nic i indivisible de tots els catalanoparlants.
JOAN MART I CASTELL
President de la Secci Filolgica
de lInstitut dEstudis Catalans
PRESENTACI
13
1. INTRODUCCI
s evident que el catal de lAlguer presenta una situaci molt singular
respecte a la dels altres dialectes catalans. El venatge del sard, amb freqents
immigracions de parlants daquesta llengua, sobretot des del segle XVI, va pro-
vocar un intens contacte que va anar canviant al llarg dels segles elements gra-
maticals i lxics de la modalitat algueresa, tot conservant, per, la seva estruc-
tura bsicament catalana. Des del segle XVIII, el superstrat itali afegiria altres
clivelles al sistema que lallunyament geogrfic de lantiga metrpoli i lesco-
laritzaci i precarietat meditica en catal difcilment podien frenar.
Atesa aquesta peculiaritat, era evident que, a ms del model formal de
llengua dmbit general obert especialment al conreu literari i cientfic, calia
establir els criteris per a la formaci dun estndard dmbit restringit, res-
pectus amb lortografia i que integrs elements gramaticals i lxics de la llen-
gua col
.
loquial en un model participatiu, en el qual els catalanoparlants de
lAlguer se sentissin representats.
El model destndard restringit que es proposa s pensat especialment per
a lescola i reflecteix lexperincia de diversos centres densenyament; tamb
se nhan de beneficiar publicacions locals, productes de literatura popular,
etc. Comprn un sistema gramatical i lxic que parteix de la genunitat entesa
com a conjunt de mots i formes compartits per la resta del catal, per tamb
de mots i formes manllevats especialment al sard que, en general, duen un p-
sit de segles de vida (alguns dels quals traspassats al catal estndard general,
com llum i fedal) i que el poble alguers catalanoparlant considera part del
seu patrimoni cultural. Daltra banda, el respecte absolut per la normativa or-
togrfica deixa la porta oberta al fcil accs al catal estndard general. Tan-
mateix, lInstitut dEstudis Catalans creu recomanable el contacte progressiu
amb la llengua general des de linici de lensenyament del parlar local fins a as-
solir el coneixement del catal estndard.
2. FONTICA
2.1. LA PRONUNCIACI DE LA VOCAL TONA
2.1.1. La a i la e grfiques en posici tona generalment es pronuncien
[a]: ngel, Caterina, decuit, dem, despit, embut, en (preposici), encara, es-
combra, Esteve, les (article i pronom), mare, me (em), meitat, menester, mes
(possessiu feble), mesura, ne (en, pronom), pare, Pere, pessic, resposta, se
(es), ses (possessiu feble), sostre, te (et), tes (possessiu feble), Teresa, teu-
lada, ve, perhom.
En molts casos, la e tona es pronuncia [i]: astrleg, atrevir, besaio -a (bes-
avi -via), Ceclia, cerimnia, decidir, defendre, dependre, despedir (aco-
miadar), edat, estiu, Felip, fregir, llegir, menor, misericrdia, pensi, prote-
gir, reduir, reflectir, repetir, reuni, seguir, seminari, tenyir, vestimenta,
vestir, xeminera (xemeneia).
En algunes paraules, segons els parlants, la e tona es pot pronunciar [a] o
[i]: denncia, destruir, mentir, perms, recivir (rebre), respecte, revoluci.
Es dna tamb el cas, sobretot en cultismes, en mots derivats dun pri-
mitiu amb e tnica, en paraules compostes o tamb modernes arribades a
travs de litali, de manteniment del so de e tona obert [E] o tancat [e]: be-
nefici, calendari, creaci (per tamb pronunciat amb [i], per influncia de
criar), debades, eliminaci, endem, endedem i sendedem (sendem),
gentil, general, feesa (de ladjectiu feo -a, lleig), gentalla (de gent), higie-
ne, hiptesi, iglesieta (de larcaisme iglsia, esglsia), la Magdaleneta (ille-
ta del golf de lAlguer i nom del basti principal de la marina), mataresia
(entremaliadura, de ladjectiu matareso -a, entremaliat -ada), per, prime-
renc (de primer), quefer, setanta, televisi, teric, universitat, veritable i veri-
tat (de ver).
2.1.2. En els casos del diftong ei ton, habitualment no es pronuncia la e,
per cal mantenir escrit el dgraf: creixir (crixer, i no *crixir), eixir (i no
*ixir), freixura (i no *frixura), lleixiu (i no *llixiu), reseixir (reeixir, i no *res-
ixir), seixanta (i no *sixanta o *xixanta), teixir (i no *tixir). La e de lleuger -a
i de Lleonard tampoc no sona col
.
loquialment (*lluger -a, *Llonard).
Pel que fa a la flexi verbal, la e no es pronuncia en els casos segents,
per aix no afecta la grafia:
a) En la persona 6 del present dindicatiu dels verbs que acaben en -ure:
cauen (i no *caun), beuen (i no *beun), mouen (i no *moun), riuen (i no *riun);
b) En la persona 5 de limperfet dindicatiu de tots els verbs: cantveu (i
no *cantavu), tenveu o teneu (i no *tenivu o *teniu), pareixveu (parei-
xeu, i no *paraixevu), fveu (fieu, i no *fevu), coiveu (coeu, i no *coievu),
obrveu o obreu (i no *obrivu o *obriu), sentveu o senteu (i no *sentivu o
*sentiu);
c) En la persona 5 del condicional de tots els verbs: cantarveu o canta-
reu (i no *cantarivu o *cantariu), tenguerveu o tenguereu (tindreu, i no
*tenguerivu o *tengueriu), pareixerveu o pareixereu (i no *pareixerivu o *pa-
reixeriu), farveu o fareu (i no *farivu o *fariu), coguerveu, coguereu, cour-
veu o coureu (i no *coguerivu, *cogueriu, *courivu o *couriu).
2.1.3. La o tona es neutralitza en [u]: bolet, botiga, carro, color, compa-
nyia, cos, dolor, ferro, fondo (fons), ganxo, Joan, Josep, lo (el, article i pro-
nom), los (els, article i pronom), local, manco (menys), mol, mon (posses-
siu feble), mos (possessiu feble), mos (ens), moviment, Npols, oliva, poal,
posar, Tor, tos (possessiu feble), trobar, vos (us).
Tamb hi ha casos, sobretot cultismes, paraules modernes arribades a tra-
vs de litali, on la o mant el seu so: col
.
laborar, col
.
lega, foto, homologar,
moto, noranta, normal, oral (per oraci es pronuncia amb [u]), poesia, bot-
nica, nostlgic.
Les paraules hospital, moment i obscur es pronuncien, respectivament, [as-
pital], [mamEntu] i [askur], cosa que no ha de transcendir a la llengua escrita.
2.1.4. Se sol pronunciar [l] la i de aigua i derivats (aiguada, aiger, ai-
geta) i de les formes verbals de caure:
caic (persona 1 del present dindicatiu);
caigui, caiguis, caigui, caiguem, caigueu, caiguin (present de subjun-
tiu);
caiguessi (caigus), caiguessis, caiguessi (caigus), caigussim, cai-
gussiu, caiguessin (pretrit imperfet de subjuntiu);
caigui (persona 3 de limperatiu);
caigut, caiguda, caiguts, caigudes (participi).
18
Aix no ha dafectar-ne la grafia (aigua, i no *algua; caic, i no *calc; cai-
gui, i no *calgui; caiguessis, i no *calguessis; caigut, i no *calgut).
Sha descriure sempre la i de les paraules audincia (i no *udncia), diu-
menge (i no *dumenge), importncia (i no *importana), medicina (i no *me-
decina), pacincia (i no *pacncia) i presncia (i no *presena).
Quasi totes les paraules que comencen amb his-, im-, in- en alguers es pro-
nuncien amb el so [a] inicial, cosa que, per, no sha de representar grficament:
histria (i no *estria), imaginar (i no *emaginar), impedir (i no *empidir), im-
portant (i no *emportant), impossible (i no *empossible), innocent (i no *enno-
cent), inserir (i no *ensirir), inspirar (i no *espirar), instruir (i no *estruir), ins-
trument (i no *estrument), interessant (i no *enteressant), intil (i no *entil).
2.2. LA SUPRESSI O LADDICI DE A INICIAL
En algunes paraules que comencen per a-, es perd aquest so en el llen-
guatge parlat, per aix no ha de constar en la llengua escrita: abella, agulla,
amenaa, ametla, anell (fins i tot amb canvi de gnere: *la nell), aranya, au-
dincia, avantatge, avellana.
Igualment, hi ha casos en qu safegeix una a inicial i que no ha de constar
en la llengua escrita: acitar, acopiar, ajurar, alanxa (llanxa), alligar,
amostrar, apreparar, arrecord i arrecordar, arreposar, arrestar,
arretirar, arrobar, arrosegar, asistemar, assuerar (suar), aturmentar.
Les formes clarir, consellar, favorir, margant (amarg), pedaar, secar, se-
nyalar, viciar, molt arrelades a la realitat algueresa, corresponen a les ms ge-
nerals aclarir, aconsellar, afavorir, amargant, apedaar, assecar, assenyalar,
aviciar.
Arrs canvia en la forma res, usada darrere la preposici de o darrere pa-
raules acabades en [a]: de res (i no *darrs), no fa res (i no *no fa arrs), no vo-
lem portar res (i no *no volem portar arrs), sense diure (dir) res (i no *sense
diure arrs).
2.3. EL DGRAF PALATAL LL
Lalguers coneix, des de fa decennis, el fenomen de la despalatalitzaci del
dgraf ll en posici final. De fet, el dgraf ll final o seguit de s es pronuncia sim-
plement [l]: ball/balls, bell/bells, bull/bulls, cabell/cabells, cavall/cavalls,
fill/fills, full/fulls, genoll/genolls, mirall/miralls, perill/perills, tall/talls,
ull/ulls.
Aix no ha de transcendir a la llengua escrita, ja que aquest fenomen no
FONTICA
19
afecta els derivats de les paraules acabades en -ll (per ex., els femenins o els
plurals dels adjectius i els verbs, adjectius i substantius derivats), on es recu-
pera regularment el so palatal []: ballar, bella, bullir, cabellera, cavaller, fi-
llol, fullet, engenollar (agenollar-se), mirallet, perills, tallar, ullada.
El so palatal tamb reapareix en molts casos quan darrere ll final hi ha una
paraula que comena en vocal: bell animal, aquell home.
Les paraules enlloc i llenya se solen pronunciar modernament [ak] i
[ea].
2.4. EL DGRAF PALATAL NY
Igualment com passa amb el dgraf ll final, tamb el dgraf ny en posici
final o seguit de s sha despalatalitzat des de fa decennis, i sha passat a pro-
nunciar simplement [n]: jo acompany (acompanyo), any/anys, bany/banys,
codony/codonys, dany/danys, engany/enganys, enguany, juny, jo muny
(munyo), Oristany.
I, igualment com en els casos precedents, el so palatal reapareix en les pa-
raules derivades de les acabades en -ny: acompanyar, anyada, banyar, enda-
nyat, enganyar, munyir.
2.5. LA VIBRANT FINAL
2.5.1. La r final s muda:
a) en linfinitiu de tots els verbs de les conjugacions I i III: anar, cantar,
posar, obrir, patir, sentir;
b) en linfinitiu present dels pocs verbs acabats en -er tnic: desfer, fer,
haver, poguer (poder), refer, saber, volguer (voler);
c) en els adjectius i els noms acabats en -dor: dormidor, jugador, pesca-
dor, plorador, Salvador, servidor, tapador;
d) en paraules com lAlguer, carrer, color, dolor, febrer, gener, major,
maitiner (matiner), menester, monestir, muller, olivar, olor, paper, per (pre-
posici), pitjor, plaier (plaer), presoner, primer, sabor, tinter.
2.5.2. La r final es pronuncia:
a) en linfinitiu dels pocs verbs acabats en -er ton: conixer, sser, meri-
xer, nixer, parixer, reconixer;
b) en totes les persones 1 del present dindicatiu dels verbs acabats en
-rar i -rir purs: amar (amaro, de amarar), esper (espero, de esperar), gir
(giro, de girar), mir (miro, de mirar), mor (moro, de morir), respir (res-
20
piro, de respirar); olor (oloro, de olorar, enfront del substantiu olor, on no
es pronuncia la r final);
c) en tots els monosl
.
labs, tret de per i fer (veg. lapartat 2.5.1): bar, car,
clar, cor, dur, flor, mar, or, plor, por, pur, rar, sor (suor), tir, ver;
d) en paraules com ahir, Cller (capital de Sardenya), cavaller, doctor,
enter, honor, licor, motor, mentider, millor, Ocier (poble del nord de Sarde-
nya), pastor, pintor, pitxer, professor, segur, Ssser (capital de la provncia),
senyor, valor;
e) en la preposici per es pronuncia molt tnuement la r noms en els ca-
sos de per a tu, per a mi (veg. lapartat 3.16).
2.5.3. En algunes paraules se sol afegir, en la pronncia, una r, cosa que
no ha de constar en la llengua escrita: claueta (i no *claureta), creueta (i no
*creureta), Eloi (i no *Elori), paella (i no *parella), palauet (i no *palauret),
remei (i no *remeri) i remeiar (i no *remeriar).
Les paraules arbre i marbre se solen pronunciar sense la r (*abre, *mabre),
que, per, ha de constar escrita.
Tamb els verbs prendre i derivats solen emmudir la r, com en mallorqu:
aprendre (i no *aprende), comprendre (i no *comprende), sorprendre (i no
*sorprende).
2.6. LADDICI DUNA T FINAL
Algunes paraules afegeixen una t al final, cosa que no ha de constar en la
llengua escrita: a lluny (lluny, i no *a llunyt), geni (i no *gnit), gremi (i no
*grmit), on (i no *ont), premi (i no *prmit), quan (i no *quant, en el sentit
de quan), Carme (i no *Crment), Merc (i no *Mercet o *Merced), dit de
les respectives esglsies i carrers, morter (i no *mortert).
2.7. LA PRONUNCIACI DE LA V
Lalguers distingeix clarament els sons [b] i [v], de manera que no hi ha
confusi, per exemple, entre beure i veure, que sonen de manera diferent.
Sn excepcions el verb canviar, pronunciat sempre [kambia], i el subs-
tantiu vmit.
A ms, lalguers t la pronncia [f] de la v final a la persona 1 del present
dindicatiu dels verbs acabats en -var i -vir: atriv (atreveixo, de atrevir), con-
servar, destravar, escriv (escric, de escriure/escrivir), excavar, llevar,
mentovar (esmento, de mentovar, esmentar), observar, provar, recivir
(rebo), salvar, travar, viv (visc, de viure/vivir).
FONTICA
21
2.8. LA IODITZACI
Lalguers, actualment, en coneix un nic cas: el topnim Vallverd (ermi-
ta que hi ha a set quilmetres de la ciutat), pronunciat [vajvElt].
2.9. LA METTESI
En alguers hi ha molts casos de mettesi, sobretot en presncia de la r.
Aix, bviament, no ha de transcendir a la llengua escrita, tret dels casos de
ria (aire) veg. lapartat 3.5 i de cardenera (cadernera).
La taula 1 recull una mostra representativa dels casos afectats sistemtica-
ment per mettesi.
TAULA 1
Llista de mots afectats sistemticament per mettesi
Forma correcta Forma incorrecta per mettesi
boira bria
buidar budiar
cabra (i derivats) craba, crabit, etc.
cirurgi surigi (arc.)
ciutat suitat
cogombre cogrombe
cuidado (pressa) cudiado
desbuidar (buidar completament) desbudiar
destral drestal o restal
a dintre a drinte o arrinte
doctrina (catecisme) droctina o rotina
dormir dromir o romir
endormiscar endromiscar o arromiscar
esfondrar esfrondar
estornell estronell
febrer freber
febrs frebs
formatge fromatju
forment froment
formgola (formiga) fromgola
graduat graudat
palmarju (palmer, persona que treballa plamarju
les palmes)
patr (amo de barques) prat
22
TAULA 1 (Continuaci)
Llista de mots afectats sistemticament per mettesi
pebre prebe
perfum (i derivats) prefum, prefumar, etc.
poagra (en lexpressi sser amb les poa- proaga
gres, caminar lentament com qui t
una malaltia als peus)
pobre -a (i derivats) probe, emprobir, etc.
process porcess
pulmoni (pulm) plumoni (amb rotacisme de la l)
tempre (en lexpressi Sn de tot un ven- trempe
tre, no sn de tot un tempre, quan dos
germans tenen un tarann molt dife-
rent)
tendre (tenir) i derivats com mantendre trende, mantrende, sostrende, etc.
(mantenir), sostendre (sostenir), etc.
tendre -a trende -a
turmell trunell
turment (i derivats) trument, trumentar, etc.
ufbrica (alfbrega) ufrbica
xicoira xicria
Les paraules reprodudes en la taula 2 poden ser afectades per la mettesi,
fet que sha devitar.
TAULA 2
Llista de mots que poden ser afectats per mettesi
castrar crastar
catedral catredal
fabricar frabicar
frailarju (many) fraliarju
Gabriel Grabiel
lladre ralle
ocasi causi
publicar plubicar (amb rotacisme de la l)
purgatori prugatori
FONTICA
23
2.10. LACCENTUACI
2.10.1. Lalguers pronuncia amb e tancada ([e]) alguns casos en qu
aquesta vocal sescriu amb accent greu ():
a) tots els gentilicis: alguers (i no *alguers), francs (i no *francs), ja-
pons (i no *japons), sassers (i no *sassers);
b) els infinitius conixer (i no *conixer), merixer (i no *merixer), pari-
xer (i no *parixer), reconixer (i no *reconixer);
c) tots els participis en -s: comprs (i no *comprs), ents (i no *ents),
sorprs (i no *sorprs);
d) les persones 3 del present dindicatiu segents: aprn (i no *aprn),
comprn (i no *comprn), defn (i no *defn), depn (i no *depn), sorprn
(i no *sorprn) i suspn (i no *suspn);
e) paraules com crcol (i no *crcol), Merc (i no *Merc o *Mercet), su
(oli, greix, i no *su), perqu i per qu (i no *perqu), qu (i no *qu), sint-
tic (i no *sinttic), tbia/tbies (adjectiu femen, i no *tbia i *tbies), tcnic
(i no *tcnic), vost (i no *vost).
Sha accentuat, seguint la fontica prpia de lalguers, la persona 1 del
present dindicatiu dalguns verbs com confs (confesso, de confessar), estrn
(estreno, de estrenar), ordn (ordeno, de ordenar).
2.10.2. Quant a la o, noteu estmac (i no *estmac) i lgic (i no *lgic).
Partint de la fontica prpia de lalguers, sha accentuat la persona 1 del
present dindicatiu dalguns verbs com cabs (cabusso, de cabussar), destrs
(destrosso de destrossar), emburrs (embusso, de emburrossar, embus-
sar), esps (esposo, de esposar), reps (reposo, de reposar).
24
3. MORFOLOGIA
3.1. CASOS DE FEMEN
Alguns adjectius com capa, difcil, divertent (divertit -ida), fcil, impor-
tant, pesant, present, pudent, til, solen tenir, col
.
loquialment, tamb el feme-
n: *capaa, *divertenta -es, *fcila -es, *importanta -es, *pesanta -es, *puden-
ta -es, *presenta -es, *tila -es.
Aix, per, no ha de transcendir a la llengua escrita: una persona capa
(i no *capaa); situacions difcils (i no *difciles); Aquestes sn coses tils (i no
*tiles).
3.2. CASOS DE PLURAL
3.2.1. EL PLURAL EN -os
Els adjectius i els substantius masculins que en singular acaben en -sc, -st,
-xt, -ig (palatal), formen el plural afegint -os (amb les adaptacions ortogrfi-
ques pertinents): bosc/boscos, just/justos, mixt/mixtos, desig/desitjos.
El plural del substantiu nas s nasos (nassos).
3.2.2. EL PLURAL EN -ns
En alguers, el plural dels mots plans acaba en -ns nicament en el mot h-
mens; el de jove s joves (i no *jvens), cove dna coves (i no *cvens).
Tamb acaba en -ns, per analogia amb pa/pans, el plural dels monosl
.
labs
ju (jou) / juns (jous), nu/nuns (nus, per els femenins sn regulars: nua i
nues) i cru/cruns (crus, per els femenins sn regulars: crua i crues). Nuns
(nusos) s tamb el plural del substantiu nu (nus).
Sha devitar la confusi entre els plurals de mots aguts acabats en vocal,
com pres / presons (i no *presors), carrer / carrerons (i no *carrerors), mai-
t / maitins (matins, i no *maitirs), mitj / mitjans (i no *mitjars), caf /
cafs (i no *cafers), i altres dacabats en r muda, com llavor / llavors (i no *lla-
vons).
3.2.3. EL PLURAL DE LADJECTIU alegr -a
Ladjectiu alegr -a (alegre, pronunciat [alekr] i [alegRa], respectivament)
fa el plural alegrs -es (alegres), per la forma masculina plural es pronuncia
[alets].
3.3. ELS SUBSTANTIUS I ADJECTIUS ACABATS EN -IU
Lalguers actual coneix molt pocs substantius i cap adjectiu polisl
.
labs
acabats en -iu: mpriu o empriu (s), caliu, captiu (fossilitzat en lexpressi
Fer lanada del captiu, que sen va lhinvern i ve lestiu, anar-sen i tornar exa-
geradament tard), compariu i comariu (qualitat de compares, de comares,
conjunt de compares, comares), desviu (desocupaci, atur), escassiu (es-
cassedat), estiu, pastoriu (conjunt de pastors), senyoriu (conjunt de gent
noble, senyora, noblesa i tamb qualitat de gent senyora).
Per tant, shan adoptat de manera sistemtica els corresponents mots de
lestndard en casos en qu lalguers fa servir italianismes adaptats fontica-
ment: actiu -iva (i no *activu -iva), adjectiu (i no *adjectivu), indicatiu (i no
*indicativu), motiu (i no *motivu), relatiu -iva (i no *relativu -iva), repetitiu
-iva (i no *ripetitivu -iva), substantiu (i no *substantivu).
3.4. SUFIXOS DIMINUTIUS
Lalguers usa sufixos diminutius com -utxo -utxa: cavallutxo (cavallet),
llitutxo (llitet), momentutxo (momentet), petitutxo (petitet), cambutxa
(cameta, de camba, cama), i a vegades el sufix diminutiu -edu -eda: porque-
du (porquet), micareda (miqueta).
El mot rasor (ganivet), que s un arcaisme, t un diminutiu irregular: ra-
sonet.
26
3.5. CANVIS DE GNERE
Hi ha alguns mots algueresos que tenen el gnere diferent respecte de la
normativa: lria (en el sentit daire, per influncia de litali, com ara en
la dita ria neta no t por de trons), lauto, la corrent, la dolor, la fel, la front,
lorigen (pronunciat amb la e tona [i]), la sabor, la tigre.
Color i olor poden ser de gnere mascul o femen: bell color, color fea
(lletja); olor bo, olor mala.
Finalment, sha devitar ls escrit de lexpressi col
.
loquial *aqueixa mai-
t (aquest mat), ja que mait (mat) s sempre mascul, i per tant, cal emprar
sempre aqueix (o aquest) mait.
3.6. EL SUPERLATIU ABSOLUT
El superlatiu absolut es pot formar amb la forma assai davant del positiu:
assai blanc (molt blanc); repetint el positiu: enmig enmig, fi fi, lego lego
(molt aviat), mait mait (molt de mat, amb valor adverbial), moll moll, o
amb la forma gran seguida del positiu: gran assustat -ada (espantadssim -a),
gran intelligent (intelligentssim -a).
3.7. ELS ARTICLES
3.7.1. Tal com sindica en la taula 3, lalguers coneix, com el catal nord-
occidental, una mena de doble paradigma darticle definit: lo, l, los amb les
variants contextuals el, els, per al mascul, i la, les, per al femen: lo pare, loli,
los pares, la mare, les mares.
TAULA 3
Flexi de larticle definit
Nombre
Gnere
Singular Plural
Mascul lo, el, l los, els
Femen la, l les
MORFOLOGIA
27
De fet, el, els no sn sin la forma ortogrfica moderna de les formes lo,
los, amb prdua de la vocal o en recolzar-se larticle en una vocal final de la pa-
raula anterior. Per tant, no es poden trobar mai a principi de frase sin noms
darrere una paraula acabada en vocal o r muda: lo pare i el fill (i no *lo pare il
fill), talla-te els cabells (i no *talla-tels cabells), comprar el pa (i no *com-
prarl pa), obrir els ulls (i no *obrirls ulls).
Tamb sutilitza la forma reforada darrere la preposici amb, perqu
aquesta, en alguers, pren una [a] paraggica ([ama]) que no sescriu: amb el
cap (i no *amb al cap), amb els companyons (i no *amb als companyons,
companys o amics), amb el temps (i no *amb al temps).
Pel que fa al femen singular, tal com passa amb el catal en general, el
llenguatge col
.
loquial quasi sempre elideix la a davant de paraules que co-
mencen en hi-, hu-, i- i u- tones, cosa que, dacord amb la normativa, no sha
de reflectir en la llengua escrita: la hipoteca (i no *lhipoteca), la idea (i no *li-
dea), la humanitat (i no *lhumanitat), la uni (i no *luni).
3.7.2. Quant a les formes de larticle indefinit, recollides en la taula 4, el
femen singular, tal com passava en larticle definit, elideix la a quan va seguit
de qualsevol paraula comenada en vocal o h-: una altra (i no *unaltra), una
era (i no *unera), una hora (i no *unhora), una iniciativa (i no *uniniciati-
va), una obra (i no *unobra), una ltima (i no *unltima).
TAULA 4
Flexi de larticle indefinit
Nombre
Gnere
Singular Plural
Mascul un uns
Femen una unes
3.7.3. Lalguers no t larticle personal (en, n, na, n), per susen els
sardismes xu (mascul) i xa (femen) davant del nom de persones que es
tracten de vost. No es tracta prpiament darticles personals, ja que deri-
ven del sard tsiu o tiu (oncle) i tsia o tia (tia). En alguns usos socialment
ben definits substitueixen senyor -a i indiquen una mena de respectuosa fa-
miliaritat.
28
3.8. ELS DEMOSTRATIUS
Sn prpies de lalguers les formes dels demostratius que figuren en la
taula 5.
TAULA 5
Flexi dels demostratius
Nombre
Demostratius Gnere
Singular Plural
Mascul aquest, aqueix aquestos
De 1r grau Femen aquesta aquestes
Neutre aix
Mascul aqueix aqueixos
De 2n grau Femen aqueixa aqueixes
Neutre aix
Mascul aquell aquellos
De 3r grau Femen aquella aquelles
Neutre all
La consuetud ds ha afavorit la quasi total desaparici de les formes de
aquest, cosa que no sha de reflectir necessriament en la llengua escrita. Per
tant, hom pot usar tant les formes aquest com aqueix, aix s, sense dis-
tinci.
Pel que fa al pronom neutre, lalguers coneix, com daltres parlars cata-
lans, noms la forma aix (oposada a all).
Lexpressi esta nit sescriu separada i no junta (*estanit).
3.9. ELS POSSESSIUS
3.9.1. Les formes dels possessius forts sn les que sindiquen en la taula 6.
MORFOLOGIA
29
TAULA 6
Flexi dels possessius forts
Nombre
Persona Nombre de possedors Gnere
Singular Plural
Un possedor
Mascul meu meus
Femen mia mies
Primera
Diversos possedors
Mascul nostro nostros
Femen nostra nostres
Un possedor
Mascul tou tous
Femen tua tues
Segona
Diversos possedors
Mascul vostro vostros
Femen vostra vostres
Un possedor
Mascul sou sous
Femen sua sues
Tercera
Diversos possedors
Mascul sou, dellos sous, dellos
Femen sua, delles sues, delles
Les formes de tercera persona sou, sua, sous, sues, tot i que molt rara-
ment, tamb poden utilitzar-se quan hi ha diversos possedors. Es tracta,
per, dun s arcaic daquests possessius.
3.9.2. Sn prpies de lalguers les formes dels possessius febles recolli-
des en la taula 7, les quals susen exclusivament amb els noms de parentiu:
mon pare, ma filla, mos sogres, mes cosines, ton gendre, ta nora, tos ger-
mans, tes filloles, son sogre, sa neboda, sos nts, ses cunyades.
30
TAULA 7
Flexi dels possessius febles
Nombre
Persona Gnere
Singular Plural
Primera Mascul mon mos
Femen ma mes
Segona Mascul ton tos
Femen ta tes
Tercera Mascul son sos
Femen sa ses
Les formes de tercera persona noms sutilitzen per adrear-se directa-
ment a alg i amb tractament de vost, i mai per referir-se a una persona ab-
sent. Per tant, son, sa, sos, ses signifiquen exclusivament de vost, i no dell,
della, dells, delles: Jo coneix (conec) vost i sa cosina, i no pas *Jo co-
neix Joan i sa cosina.
Seguit de la paraula germana, el possessiu femen sol incorporar col
.
lo-
quialment una n (per analogia amb les formes masculines mon, ton, son), tam-
b en el plural, que no es fa constar a lhora descriure: ma/ta/sa germana (i
no *man/*tan/*san germana), mes/tes/ses germanes (i no *man/*tan/*san
germanes).
3.10. ELS NUMERALS
3.10.1. Pel que fa al numeral cardinal dos, lalguers coneix i empra
normalment la forma femenina dues. Tanmateix, aquesta ha anat perdent-
se davant de centes i mil, per s aconsellable de recuperar-ne ls: dues-
centes (i no *dos-cents) barques, dues mil (i no *dos mil) persones, dues-centes
mil (i no *dos-cents mil) gallines, mil dues-centes vint (i no *mil dos-cents
vint) fotografies.
Igualment, cal usar la forma femenina centes del cardinal cent: quatre-
centes (i no *quatre-cents) criatures, mil sis-centes (i no *mil sis-cents) pa-
raules, set-centes vuitanta (i no *set-cents vuitanta) taronges.
Sn prpies de lalguers, com tamb dels parlars balerics, les formes
dels cardinals desset i denou (per divuit).
MORFOLOGIA
31
Desprs de la centria i del miler, lalguers acostuma a inserir el so [i],
que no sha descriure: cent u (i no *cent i u), cent vuitanta-nou (i no *cent
i vuitanta-nou), dos-cents vint-i-set (i no *dos-cents i vint-i-set), tres-cents
quatre (i no *tres-cents i quatre), mil u (i no *mil i u), mil tres (i no *mil i
tres), mil quaranta-sis (i no *mil i quaranta-sis), mil nou-cents (i no *mil i nou-
cents).
El cardinal quaranta sacostuma a pronunciar [kRanta] (amb manteni-
ment del so obert de la o tona), cosa que no ha dafectar-ne la grafia.
El cardinal seixanta sacostuma a pronunciar [SiSanta]: la seva grafia, b-
viament, s la que sindica en aquest pargraf.
3.10.2. Els ordinals sn primer -a, segon -a (i no *segons, ats que el
plural s regular: segona -es; igualment, aix passa amb el substantiu segon,
la seixantena part dun minut), tercer -a (al costat del clssic ter -a), quart -a
i, a partir del 5, sutilitza la perfrasi lo de + cardinal: lo de cinc (cinqu
-ena), lo de sis (sis -ena), lo de set (set -ena), lo de cinquanta (cin-
quant -ena).
Conv anar introduint tamb les formes de lestndard, afegint al car-
dinal - -ena, -ens -enes: cinqu -ena, sis -ena, set -ena, nov -ena, dot-
zens -enes.
3.11. ELS INDEFINITS
Sn formes prpies i tradicionals de lalguers altro/altra (altre/altra),
manco (menys), calqui (qualque, sempre amb el singular), calqui u (alg)
i calqui una (alguna): Calqui pea de formatge; Mira si nhi ha calqui u (de
melons); Ne vull calqui una tamb jo (daquelles fotos).
Conv incorporar tamb les formes alg (pronom) i algun, alguna, al-
guns, algunes (especificadors), de manera que els usuaris de la llengua en-
riqueixin el vocabulari acostant-se als altres parlars catalans i a la llengua
normativa: Que hi ha alg (o calqui u)?; Ss (sha) amagat en algun
(o calqui) lloc; Comprar alguna (o calqui) poma; Vull veure algunes co-
ses (o calqui cosa).
Tamb conv recuperar la forma bastant (arcaica per a lalguers), al cos-
tat de la forma corrent a bastana: Havem (hem) girat a bastana (o bas-
tant) per Roma.
Lalguers no t la forma gaire, i usa noms el quantificador massa, tant
en oracions negatives com en oracions afirmatives: Hi ha massa quefer avui;
No hi pensis massa; No s (sc) massa content; Veig massa caos en aqu
(aqu).
32
Al costat de les formes assai i tant, que sn adjectius quantitatius i adver-
bis, convindria destendre ls de la forma molt, tant en oracions afirmatives
com negatives: Magrada molt (o assai o tant) aix; No vull moltes coses (o
coses assai o tantes coses).
No tenint les formes cap i gens, lalguers noms empra ningun -a i
arrs/res: ningun problema; ninguna cosa; No tenim arrs doli; No hi ha
res de farina.
Lalguers usa la forma u (en comptes de un) amb valor indefinit: Cos-
ten deu mil francs (lires) cada u (cada un); U (un) s capa, laltro (lal-
tre) no.
En lloc de qualsevol (que es troba de manera espordica en la llengua es-
crita), lalguers usa linvariable qualsessia: Pregonta (pregunta-ho) a una
persona qualsessia.
A ms, lalguers t els indefinits independents quissessia (qui sigui,
qualsevol) i comsessia (com sigui): Sigui quissessia, en aqu no hi entra!;
Sigui comsessia, a mi no minteressa!
3.12. ELS INTERROGATIUS
Els interrogatius algueresos sn els segents:
a) Qual, quala, quals, quales (quin, quina, quins, quines): Qual
(quin) era el tou (teu)?; No s quala (quina) triar, de pera; Quals (quins)
has pres, de mocadors?; Quales (quines) sn les coses que tagraden?
b) Qui: Qui s? A ms dinterrogatiu, pot sser exclamatiu, amb el valor
de que i quin, quina, quins, quines: Qui bo! (que bo!); Qui bella minyona!
(quina noia ms bella!); Qui ulls clars! (quins ulls ms clars!).
c) Qui cosa (qu), qu (introdut en alternana amb qui cosa: cal refusar
la forma italiana comunament emprada *cosa): Qui cosa (o qu) voleu? (i no
*Cosa voleu?).
d) Per qu (arcaic actualment: sha devitar la forma col
.
loquial hodierna
*per cosa): Per qu no hi vns tamb tu?; No se sap per qu succeeix, aix.
e) Quant, quanta, quants, quantes: Quant ten toca, de torr?; Diu (di-
gues) quanta moneda te fa menester (quants diners necessites).
f ) On: On vas?; Don arribes?; No se sap on ss amagat (sha amagat).
Lalguers pronuncia, segons la seva posici en loraci, [aont], [ont], [ont
i
] i
[onti], cosa que no ha de modificar-ne, per, la grafia on.
g) Quan: Quan eixirs?; Fes-mos (fes-nos) saber quan partirem.
h) Com: Com ts anat lo (tha anat el) viatge?
MORFOLOGIA
33
3.13. ELS PRONOMS PERSONALS FORTS
Les formes dels pronoms personals forts algueresos es recullen a conti-
nuaci en la taula 8.
TAULA 8
Formes dels pronoms personals forts
Singular Plural
Persona Cas
Mascul Femen Mascul Femen
Nominatiu jo nosaltros (o, en nosaltres (o, en
Primera
registres informals, registres informals,
No nominatiu mi mosaltros) mosaltres)
Segona
Nominatiu
tu, vs vosaltros vosaltres
No nominatiu
Tercera
Nominatiu
ell, vost ella, vost ellos elles
No nominatiu
Lalguers coneix una declinaci del femen no sols dels pronoms de la
tercera persona del singular (ell/ella) i plural (ellos/elles), sin tamb de la pri-
mera persona del plural (mascul: nosaltros; femen: nosaltres) i de la segona
persona (mascul: vosaltros; femen: vosaltres).
Com en el catal estndard, vs s la forma de respecte que susa per
adrear-se a la divinitat, als sants i tamb entre compares i comares, i corres-
pon al verb conjugat en persona 5: Ajudau-me Vs, Du meu!; Hi voleu venir,
compare Miquel?; Teniu una bella casa, comare. El seu plural s vosaltros/vos-
altres: Vosaltros, sants del cel, feu-me la grcia!
Vost s la forma de respecte emprada per a qualsevol persona que no es
conegui o amb la qual no hi hagi gaire familiaritat, i susa conjugant el verb en
persona 3: Vost faci el que vol; Coneix aquella persona? El seu plural s vos-
altros (mascul) / vosaltres (femen), ja que, de fet, es desconeix totalment la
forma vosts: Senyors, segurament coneixeu ja largument del qual vos (us)
parlar.
Lalguers sol usar mi darrere la preposici segons: segons mi (segons jo).
34
3.14. ELS PRONOMS FEBLES
Sn prpies de lalguers les formes dels pronoms febles reprodudes en
la taula 9.
TAULA 9
Formes dels pronoms febles
Forma asillbica Forma sillbica
Pronom
Encltica Procltica Encltica Procltica
Primera persona del singular m me
Segona persona del singular t te
Tercera persona, reflexiu s se
Adverbial n n ne
Tercera persona del mascul singular,
acusatiu
l lo el, lo
Tercera persona del femen singular,
acusatiu
l la
Tercera persona del singular, datiu li
Primera persona del plural
nos (o, en registres
informals, mos)
Segona persona del plural vos
Tercera persona del mascul plural,
acusatiu
ls los els, los
Tercera persona del femen plural,
acusatiu
les
Tercera persona del plural, datiu ls lis hi, lis lis hi, lis
Neutre l lo el, lo
Adverbial hi
3.14.1. ELS PRONOMS FEBLES me, te, se I ne
s propi de lalguers com daltres parlars de la resta del domini ls
procltic i encltic de les formes plenes me (em), te (et), se (es) i ne (en):
me (em) prenc, mirant-me, donau-me, digui-me (diguim), te (et) pareix,
torca-te (torcat), dient-te, se (es) creu, segui-se (asseguis), escoltant-se,
ne tir (en tiro), eixiu-ne, faci-ne (facin), pren-ne, emprant-ne.
Susa la forma apostrofada m, t, s, n davant de verb comenat en vocal o
MORFOLOGIA
35
h-: matrevir, mescoltau, than dit, talars, suntaran, shan fet, nhissem,
nomplir.
No apareixen desprs de linfinitiu sin davant, tamb amb la forma
apostrofada m, t, s, n quan cal: me portar (portar-me), me conixer (co-
nixer-me), macostar (acostar-me), te creure (creuret), taixecar (aixe-
car-te), se fer (fer-se), sarrunar (arrunar-se), neixir (eixir-ne), nhaver
buidat (haver-ne buidat).
Quant a la grafia daquests pronoms en combinar-se entre si i amb dal-
tres, me, te i se tamb sapostrofen, encara que en la pronncia es mantinguin
ben separats, davant del pronom hi: mhi acost (acosto, i no *me hi), thi tro-
bars b (i no *te hi), shi viu (i no *se hi).
La combinaci ne amb li dna nhi (lin, li n) / -nhi (-lin), que s el
ms usat, o ne li (ms antic i poc usat): nhi o ne li (lin) trec, munyi-nhi o
munyi-ne-li (munyi-lin).
Es pot trobar la forma n exclusivament darrere de me/-me, te/-te, se/-se,
nos/-nos, mos/-mos i vos/-vos: men deu, treu-men, ten tires, posa-ten, sen
va, ixi-sen; mon (ens en) dna, deixa-mon (deixans-en), von (us en)
treu, menjau-von (mengeu-vos-en).
3.14.2. ELS PRONOMS FEBLES nos I vos
Al costat de nos, la variant ms usada s mos, en discurs informal.
Susa sempre la forma sil
.
lbica davant i darrere de verb: nos/mos (ens)
cerca, escolti-nos/-mos (escoltins), donau-nos/-mos (doneu-nos), menjant-
nos/-mos (menjant-nos), vos (us) ajudaran, obriu-vos, sentint-vos, etc.
En alguers com en catal septentrional aquestes formes no aparei-
xen desprs de linfinitiu sin abans: nos/mos obrir (obrir-nos), nos/mos
valdre (valdrens), nos/mos veure (veurens), nos/mos merixer (meri-
xer-nos), nos/mos fer (fer-nos), vos cantar (cantar-vos), vos conixer
(conixer-vos), vos doldre (doldre-us), vos saber (saber-vos).
Quant a la grafia daquests pronoms en combinar-se amb daltres, mo-
dernament la s semmudeix de manera sistemtica davant dels pronoms lo, la,
los, les, ne, i aquest fenomen de fonosintaxi genera dues grafies diferents da-
quests pronoms personals. Per tant:
a) en proclisi tenim nos/mos los i vos los davant de verb que comena amb
consonant: nos/mos los (ens els) deixen, nos/mos los (ens els) menjarem;
b) tant en enclisi com en proclisi tenim sempre nos/mos la/l, vos la/l,
nos/mos les, vos les, i -nos/-mos-la, -vos-la, -nos/-mos-les, -vos-les: nos/mos
(ens) la comprarem, vos (us) ladobaran, nos/mos (ens) les canviarem,
vos les jugau (us les jugueu); obriu-nos/-mos-la (obriu-nos-la), deixau-
36
vos-la (deixeu-vos-la), beiem-nos/-mos-les (bevem-nos-les), dient-vos-les;
c) en proclisi tenim nos/mos n i vos n davant de verb que comena amb
vocal o h-: nos/mos (ens) nhan tret, vos (us) neixireu.
En registres informals, dacord amb la pronncia moderna, hi ha unes
quantes excepcions orals en ls habitual:
a) en proclisi, quan el complement directe s singular, sempren les for-
mes mol [mul] i vol [vul] (en lloc de mos el i vos el) noms davant de verb
comenat en consonant: mol (ens el i ens ho) diu, vol (us el i us ho) pre-
parava; quan el complement directe s plural, sempren les formes mols
[mul
t
s], vols [vul
t
s] (en lloc de mos els i vos els) noms davant de verb co-
menat en vocal o h-: mols (en els) arruna, vols (us els) hipotecaran;
b) en posici encltica susen sempre les formes -mol [mul], -mols
[mul
t
s] i -vol [vul], -vols [vul
t
s] (en lloc de -mos-el, -mos-els i -vos-el, -vos-els):
torni-mol (tornins-el i tornins-ho), cerca-mols (cercans-els), creiu-vol
(creieu-vos-el i creieu-vos-ho), deixau-vols (deixeu-vos-els);
c) en posici procltica i davant de verb comenat en consonant tenim
les formes mon [mun] i von [vun] (en lloc de mos en i vos en): mon (ens en)
portes, von (us en) venc;
d) en posici encltica noms tenim les formes -mon [mun] i -von [vun]
(en lloc de -mos-en i -vos-en): deixa-mon (deixans-en), comprau-von (com-
preu-vos-en).
Aquestes diverses solucions grfiques corresponen a la pronncia actual
(ja que, com sha dit abans, la s de mos i vos, en aquests casos particulars, no
es pronuncia), per s recomanable que, pel que fa als casos a, b, c i d, de
manera progressiva es donin a conixer les formes normatives: nos el / -nos-
el, nos els / -nos-els, vos el / -vos-el, vos els / -vos-els, nos en / -nos-en.
3.14.3. ELS PRONOMS FEBLES lo, los, la, les, li, lis / lis hi I hi
Lalguers com altres dialectes en registres informals usa en el datiu
la forma de plural lis en lloc de lestndard los/els/ls: lis hi o lis (els) pa-
reix, amagar-lis-hi o amagar-lis (amagar-los).
En el cas de lis hi, en aquests casos el segon element s buit, sense valor de
pronom adverbial. En altres, la forma lis hi (i -lis-hi darrere de verb) no s sols
datiu plural, sin que t valor tamb dacusatiu plural + datiu singular (els hi
i les hi); datiu plural + acusatiu (els el, els la, els els i els les, i tamb els
ho); i datiu plural + hi adverbial (els hi).
El pronom lo (i el, l, l) no representa solament el mascul sin tamb el
neutre ho (inusual avui en alguers, per que, com a fet distintiu del catal,
convindria almenys fer conixer): Aix no el (ho) vull; Fes-lo (fes-ho), lo
MORFOLOGIA
37
que dius; Pren-lo (pren-ho) tot, lo que veus; Lhavem (ho hem) comprs
massa tard, aix; Deixal (deixa-ho) estar, tot all.
A diferncia dels altres pronoms, lo, los, la, les, li, lis hi / lis i hi poden anar
tamb darrere de linfinitiu de tots els verbs: anar-hi, robar-la, agitar-les, do-
nar-li, fer-lis-hi o fer-lis (fer-los), usar-lo, descosir-los, tret, per, dels paro-
xtons: hi veure, la moure, les perdre, li caure, lis hi o lis nixer, lescriure, lo
treure, los valdre (que corresponen a veure-hi, moure-la, perdre-les, cau-
re-li, nixer-los, escriurel o escriure-ho, treurel o treure-ho, val-
drels, formes que conv fer conixer com a generals de la llengua).
Els pronoms lo i los sescriuen l i ls darrere dels imperatius que acaben en
vocal, inclosos els acabats en -u: deixil, gitals; acabaul, ompliuls, perdeul,
manteneuls, feul, cosiuls (que corresponen a acabeu-lo o acabeu-ho, om-
pliu-los, perdeu-lo o perdeu-ho, manteniu-los, feu-lo o feu-ho, co-
siu-los, formes que tamb conv fer conixer com a generals de la llengua).
3.14.4. LORDRE EN LA COMBINACI DE PRONOMS FEBLES
Es mant lordre complement indirecte + complement directe: mel
dna, omplint-mel, tel fa (faig), tria-tel, nos/mos (ens) les mengem,
mengem-nos-les/-mos-les, vos los (us els) engoliu, cercant-vos-les, se li
adoba, se lis hi o se lis assetiar (sels arreglar), donant-se-li, acostant-se-
lis-hi o acostant-se-lis (acostant-sels).
La combinaci amb el pronom se, per, inverteix lordre respecte de la
normativa: me se diu, posant-me-se, te se comprar, mirant-te-se, mos se gi-
ren, seient-nos-se/-mos-se, vos se treu, tirant-vos-se (en lloc de les combina-
cions ms generals sem, -sem, set, -set, sens/se nos, -sens, se
us/se vos, -se-us).
Pel que fa a la tercera persona del singular, lhi/-lhi correspon a acusatiu
singular + datiu singular (lhi i la hi) i acusatiu neutre + datiu singular
(li ho): Lhi prenc jo (lo llibre a ell/ella/vost); Ja lhi (la hi) portarem
(lampolla a ell/ella/vost); Lhi (li ho) dius tu? (el que ha de fer); Est sem-
pre tocant-lhi tot a ell (lo treball ms gros).
Daltra banda, la combinaci de li amb ne tamb comporta una inversi
de lordre normatiu, ja que dna nhi (lin, li n) / -nhi (-lin), o ne li: Nhi
o ne li (lin) donem. (Veg. lapartat 3.14.1.)
3.14.5. LA CONCORDANA DEL PARTICIPI PASSAT AMB ELS PRONOMS FEBLES
En els temps verbals compostos precedits per un pronom feble amb fun-
ci de complement directe (lo, la, los, les), lalguers, com la majoria dels al-
38
tres parlars, mant la concordana entre els pronoms i el participi: Lhavies
comprat (lo vi); Me lha donada (la tassa); Los (els) han presos (los bitllets);
Les havem refetes (les finestres).
3.15. ADVERBIS DE LLOC
En alguers tenim: a damunt (amunt) i endamunt (Posal un poc ms en-
damunt), a dabaix (avall), a davant (davant) i envant (endavant), a la
vora, a lluny (lluny), a costat i a prop, a sota (sota), en aqu (aqu), en all
(all), en all (all), a dins (dins) i endins, a dintre (dintre) i endintre, en-
mig, a fores (fora) i fores (amb limperatiu del verb eixir: Ixi fores daqu!),
engiro (al voltant), enrere o, en registres informals, a radere (darrere).
Tamb les locucions en alt (dalt), en baix (avall), a m dreta (a la dre-
ta) i a m esquerra (a lesquerra) tenen valor adverbial.
En combinaci amb de tenim: den aqu (daqu) i daqu, sobretot en
les expressions com daqu envant (daqu endavant, dara endavant) i
daqu a dues hores, i amb limperatiu de eixir: Ixi-ten daqu!, den all
(dall), den all (dall), de damunt, de dins, de dintre, denmig, de fores
(de fora), den alt (de dalt), den baix (de baix), denvant (de davant), den-
rere (o, en registres informals, de radere, de darrere), dengiro (del voltant),
de lluny, de costat i de prop.
3.16. PREPOSICIONS
La preposici de en lalguers parlat no se sol apostrofar mai, tret de sis
casos, solament: dell, della, dellos, delles, forment dndia (blat de moro) i
figa dndia (figa de moro). Tanmateix, s convenient de seguir la normativa
i apostrofar-la sistemticament: damagat, danar, destiu, dhome, dinteres-
sar, doli, du, dunir (i no *de amagat, *de anar, *de estiu, *de home, *de
interessar, *de oli, *de u, *de unir).
En una oraci passiva introdueix el complement agent: pintat de (per)
tu, tradut de (per) la senyora.
Susa tamb en les oracions comparatives de superioritat i dinferioritat,
quan el segon terme s un substantiu o un pronom: ms gran de (que) tu,
ms petit dell (que ell), ms jove de (que) Joan, ms deshonest del (que el)
rival, s arribat primer dels altros (he arribat abans que els altres).
En alguers no existeix des de, sin exclusivament de: S en aqu de (des
de) les cinc; La mirava de (des de) la finestra.
La preposici per en alguers indica finalitat: No t llumins per (per a)
encendre el foc; He comprat dos dolos pels (per als) minyons.
MORFOLOGIA
39
Per a susa exclusivament en combinaci amb mi i tu: Per a mi, aix no s
just; He deixat una cosa per a tu.
No sn acceptables les formes col
.
loquials a lo, a los, de lo, de los, per lo,
per los, sin les contractes al, als, del, dels, pel, pels.
3.17. LA FLEXI VERBAL
2
3.17.1. LA DESINNCIA DE LA PERSONA 1 DEL PRESENT DINDICATIU
Lalguers no t desinncia a la persona 1 del present dindicatiu dels verbs
de la conjugaci I, dels verbs acabats en -ixer, dels purs de la conjugaci III i dar-
rere de lincrement en -eix dels incoatius: aborrar (immergeixo, de aborrar,
immergir), alar, alegrar, amarar, anul (anul
.
lo, de anul
.
lar), arribar,
arrun (arruno, de arrunar), avs (aviso, de avisar), banyar, bullir, camn
(camino, de caminar), cantar, colgar, comprar, condemnar, coneix (co-
nec, de conixer), confs (confesso, de confessar), convidar, corr (corro, de
corrir, crrer), cuinar, cus (cuso, de cosir), davallar, demanar, descs
(descuso, de descosir), dabaixar (baixo, de dabaixar, baixar), deixar,
emburrs (embusso, de emburrossar, embussar), enfornar, entrar, es-
perar, fuig (fujo, de fugir), jugar, llevar, lligar, maneig (manejo, de
manejar), menjar, mereix (mereixo, de merixer), mesclar, mes (sego,
de messar, segar), morir, naix (naixo, de nixer), obeeix (obeeixo, de
obeir), obrir, observar, ordn (ordeno, de ordenar), parlar, pas (passo,
de passar), passeig (passejo, de passejar), perdre, pesar, pixar, planxar,
posar, preparar, recordar, refredar, reps (repasso, de repassar), reps
(reposo, de reposar), salvar, sembrar, serrar, temptar, tremolar,
unflar, s (uso, de usar), utilitzar, viatjar.
Als verbs acabats en -iar, que en la llengua col
.
loquial afegeixen una -c al
radical, com assetic (de assetiar, arreglar), batic (de batiar, batejar), canvic
(de canviar), copic (de copiar), enrabic (de enrabiar), estudic (de estudiar), fic (de
fiar), somic (de somiar), tric (de triar), els corresponen respectivament les formes
generals assetio, batejo (o batio), canvio, copio, enrabio, estudio, fio, somnio, trio.
El verb pouar sassimila als verbs en -iar, ja que fa puc (pouo, pronunciat
sempre amb una [u] noms, per probable reducci [puuk] o [puwk] > [puk]).
Molts verbs acabats en -ir no admeten increment i, per analogia amb la
persona 1 amb i final, canvien sempre la e del radical en i, que es pronuncia
40
2. Pel que fa a les formes irregulars dels verbs, remetem els lectors a lapndix Models de
la flexi verbal algueresa dins lobra Luca SCALA (cur.), Catal de lAlguer: criteris de llengua
escrita, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2003, p. 81-345.
tamb quan s tona: atriv (atreveixo, de atrevir), corrig (corregeixo, de cor-
regir), decid (decideixo, de decidir), despid (acomiado, de despedir, aco-
miadar), espiny (empenyo, de espenyir, empnyer), estriny (estrenyo, de
estrenyir, estrnyer), frig (fregeixo, de fregir), llig (llegeixo, de llegir), pro-
tig (protegeixo, de protegir), repit (repeteixo, de repetir), sig (segueixo, de
seguir), tim (temo, de temir, tmer), tiny (tenyeixo, de tenyir), vin
(veno, de vencir, vncer), vist (vesteixo, de vestir).
Igualment, aix passa amb mossegar i mastegar: mossig (mossego), mos-
sigues (mossegues), i mastig (mastego), mastigues (mastegues).
Tot i aix, dacord amb la tendncia algueresa a pronunciar [i] moltes e
tones, escrivim i noms quan s en posici tnica i e en tots els altres casos:
decid (decideixo) i decidssim(i no *dicid i *dicidssim), digir (digereixo) i
digeriva o digeria (i no *digiriva o *digiria), llig (llegeixo) i llegir (i no *lli-
gir), repit (repeteixo) i repetim (i no *ripit i *ripitim), siguis (segueixes i
segueixis) i seguim (i no *siguim), timis (tems i temis) i temiva o temia
(i no *timiva o *timia), tinyi (tenyeix i tenyeixis) i tenyir (i no *tinyir),
vinci (ven i venci) i vencit (venut, i no *vincit), visti (vesteix i vestei-
xi) i vestissis (i no *vistissis), mossiga (mossega) i mossegaven (i no *mossi-
gaven), mastig (mastego) i mastegar (i no *mastigar).
El radical del verb eixir, i derivats: creixir (crixer), reseixir (reeixir), tei-
xir, es pronuncia sempre amb [i], pronunciaci que no sha de reflectir en la
llengua escrita en el cas de les formes arizotniques: ix (ixo), per eixim (i no
*ixim), eixit (i no *ixit); crix (creixo), per creixir (crixer, i no *crixir), crei-
xissis (creixessis o cresquessis, i no *crixissis); resix (rexo), per reseixir
(reeixir, i no *resixir), reseixint (reeixint, i no *resixint); tix (teixexo), per
teixiran (i no *tixiran), teixit (i no *tixit).
Alguns verbs de la conjugaci I construeixen la persona 1 del present din-
dicatiu amb lincrement -eig (veg. lapartat 3.17.16).
3.17.2. ELS AUXILIARS
Dacord amb la llengua clssica, lauxiliar dels verbs intransitius, dels que
indiquen estat i moviment i dels pronominals s sser (i no haver), amb con-
cordana en gnere i nombre del participi (mascul o femen, singular o plu-
ral) amb el subjecte de lacci: s anat/anada (he anat), eres eixit/eixida
(havies eixit), mos rem moguts/mogudes (ens havem mogut), seren en-
rabiats/enrabiades (shavien enrabiat), sn estats/estades (han estat), fossin
succets/succedes (haguessin succet), vos fssiu (o fsseu) seguts/segudes (us
hagussiu assegut).
En la llengua parlada, les formes del condicional del verb haver (hauria,
MORFOLOGIA
41
hauries, hauria, haurem, haureu, haurien) no se solen usar modernament en
la formaci del condicional perfet, sin que sn substitudes per les correspo-
nents del verb sser, seguides de participi:
1 fra / sigueriva o sigueria
2 fores / siguerives o sigueries
3 fra / sigueriva o sigueria
4 frem / siguervem o siguerem
5 freu / siguerveu o siguereu
6 foren / sigueriven o siguerien
En la llengua parlada, igualment, les formes del futur del verb haver (hau-
r, haurs, haur, haurem, haureu, hauran) no se solen usar modernament en
la formaci del futur perfet, sin que sn subtitudes per les formes analgi-
ques seguides de participi:
1 haver (haur)
2 havers (haurs)
3 haver (haur)
4 haverem (haurem)
5 havereu (haureu)
6 haveran (hauran)
Tamb poden ser substitudes per les formes corresponents del verb sser,
seguides de participi:
1 siguer (ser)
2 siguers (sers)
3 siguer (ser)
4 siguerem (serem)
5 siguereu (sereu)
6 sigueran (seran)
Igualment, en el model culte conv usar les primeres (haur, haurs,
haur, haurem, haureu, hauran).
Pel que fa a limperfet de subjuntiu, sn prpies de lalguers, per tal de
formar el pretrit plusquamperfet de subjuntiu, les formes del verb haver se-
guides de participi:
1 havessi (hagus)
2 havessis (haguessis)
3 havessi (hagus)
42
4 havssim (hagussim)
5 havssiu (hagussiu)
6 havessin (haguessin)
Tamb sutilitzen les corresponents del verb sser, seguides de participi.
1 fossi (fos) / siguessi
2 fossis / siguessis
3 fossi (fos) / siguessi
4 fssim o fossem / sigussim
5 fssiu o fosseu / sigussiu
6 fossin / siguessin
En la llengua parlada, alguns verbs com corrir (crrer), fugir, saltar i sor-
tir, quan indiquen una acci sobtada i rpida, en les persones 3 i 6, usen lau-
xiliar haver en comptes de sser: ha corrit (corregut), havien fugit, han sal-
tat, ha sortit (en el sentit dsser expel
.
lit amb fora, i no deixir). A ms,
tots els verbs que tenen lauxiliar sser, en certes formes impersonals intro-
dudes pel pronom hi, poden passar a haver: Hi ha estat (o hi sn estats) ca-
sos; Hi havia acudit (o hi eren acudides) mil persones; No hi ha vengut (o no
hi s vengut, vingut) ning.
3.17.3. EL PRESENT DINDICATIU
El present dindicatiu del verb sser o ser t les formes:
1 s (sc)
2 ss (ets)
3 s
4 sem (som)
5 su (sou)
6 sn
La persona 1 del verb donar s donc (dono). La persona 2, a ms de d-
nes, pot sser tamb dns.
La persona 1 del verb fer mant la forma clssica fa (faig).
La persona 1 dels verbs venir i tendre (tenir) mant el radical amb e, com
en els parlars balerics: tenc (tinc), vnc (vinc).
La persona 2 del verb saber, saps, es pronuncia [sas], ja que lalguers pro-
nuncia [ts] totes les combinacions consonntiques -bs, -cs, -gs, -ps, -p- com
MORFOLOGIA
43
ara adobs, focs, nurags, cops, capal; en aquest cas tenim [ts] > [s] (per re-
ducci), cosa que no ha de transcendir a la llengua escrita.
La persona 3 del present dindicatiu dels compostos del verb tendre, com
ara mantendre (mantenir), obtendre (obtenir), sostendre (sostenir) s en
-n i no en -: mantn (mant), obtn (obt), sostn (sost), seguint el mo-
del de entendre.
Les persones 4 i 5 dels verbs acabats en -ar tenen les desinncies -em, -au:
anem i anau (aneu), cantem i cantau (canteu), juguem i jugau (jugueu),
posemi posau (poseu), tornemi tornau (torneu).
Les persones 4 i 5 del verb prendre sn els arcaismes prenim (prenem) i
preniu (preneu). En els compostos, per, reapareix la e: comprenem (i no
*comprenim), apreneu (i no *apreniu).
3.17.4. LIMPERFET DINDICATIU
Els verbs acabats en -er i -re fan limperfet dindicatiu en -eva, -eves, -eva,
-vem, -veu, -even: feva (feia), creieves (creies), mereixeva (mereixia), man-
tenvem(mantenem, de mantendre, mantenir), dolveu (doleu), traieven
(treien).
En els verbs acabats en -ir coexisteixen les formes en -iva, -ives, -iva, -vem,
-veu, -iven, i les formes en -ia, -ies, -ia, -em, -eu, -ien: teniva o tenia, acudi-
ves o acudies, atreviva o atrevia, bullvem o bullem, cosveu o coseu, ve-
niven o venien.
3.17.5. EL PERFET DINDICATIU
Lalguers parlat actual no usa les formes del passat simple ni del pe-
rifrstic, substitudes per les del perfet: he trobat (trob, vaig trobar), has
obert (obrires, vas obrir).
3.17.6. EL FUTUR
Els verbs acabats en -dre, donar, sser, estar i venir fan el futur en -guer,
-guers, -guer, -guerem, -guereu, -gueran: prenguer (prendr), tenguers
(tindrs), siguer (ser), estiguerem (estarem), donguereu (donareu),
propongueran (proposaran), vengueran (vindran).
Els verbs coure, diure (dir), moure, ploure, riure i treure, a ms de tenir
les formes regulars, menys freqents (cour, traurs), tamb el fan com els
44
acabats en -dre: coguer (cour), diguers (dirs), ploguer (plour),
traguerem, (traurem), riguereu (riureu), mogueran (mouran).
Els verbs perdre, saber i haver fan: perder (perdr), perders (perdrs),
haver (haur), saberem(sabrem), sabereu (sabreu), haveran (hauran).
3.17.7. EL CONDICIONAL
En el condicional coexisteixen les formes en -iva i en -ia: agradariva o
agradaria, farives o faries, naixeriva o naixeria, mentirvem o mentirem,
veurveu o veureu, seguirven o seguiren.
Els verbs acabats en -dre, donar, sser, estar i venir alternen tamb -gueri-
va/-gueria, -guerives/-gueries, -gueriva/-gueria, -guervem/-guerem, -gue-
rveu/-guereu, -gueriven/-guerien: tengueriva o tengueria (tindria), pren-
guerives o prengueries (prendries), dolgueriva o dolgueria (doldria),
siguervem o siguerem (serem), estiguerveu o estiguereu (estareu),
dongueriven o donguerien (donarien), vengueriven o venguerien (vin-
drien).
3.17.8. EL PRESENT DE SUBJUNTIU
El present de subjuntiu del verb donar t les formes:
1 dongui (doni)
2 donguis (donis)
3 dongui (doni)
4 donguem (donem)
5 dongueu (doneu)
6 donguin (donin)
Sn formes prpies del verb saber:
1 sabi (spiga)
2 sabis (spigues)
3 sabi (spiga)
4 sabem (sapiguem)
5 sabeu (sapigueu)
6 sabin (spiguen)
Els verbs tendre (tenir) i venir mantenen el radical amb e com en els par-
lars balerics:
MORFOLOGIA
45
1 tengui (tingui)
2 tenguis (tinguis)
3 tengui (tingui)
4 tenguem (tinguem)
5 tengueu (tingueu)
6 tenguin (tinguin)
i
1 vngui (vingui)
2 vnguis (vinguis)
3 vngui (vingui)
4 venguem (vinguem)
5 vengueu (vingueu)
6 vnguin (vinguin)
3.17.9. LIMPERFET DE SUBJUNTIU
En tots els verbs, les persones 1 i 3 afegeixen una i analgica a la desinn-
cia: cantessi (cants), riguessi (rigus), sabessi (sabs), perdessi (perds),
fugissi (fugs), redussi (redus).
Limperfet de subjuntiu del verb donar s:
1 donguessi (dons)
2 donguessis (donessis)
3 donguessi (dons)
4 dongussim (donssim)
5 dongussiu (donssiu)
6 donguessin (donessin)
Les formes del verb fer sn:
1 facessi (fes)
2 facessis (fessis)
3 facessi (fes)
4 facssim (fssim)
5 facssiu (fssiu)
6 facessin (fessin)
Per, en els seus compostos, canvia: refessi (refs), desfessis.
46
Els verbs venir i tendre (tenir) mantenen el radical amb e:
1 tenguessi (tingus)
2 tenguessis (tinguessis)
3 tenguessi (tingus)
4 tengussim (tingussim)
5 tengussiu (tingussiu)
6 tenguessin (tinguessin)
i
1 venguessi (vingus)
2 venguessis (vinguessis)
3 venguessi (vingus)
4 vengussim (vingussim)
5 vengussiu (vingussiu)
6 venguessin (vinguessin)
3.17.10. LIMPERATIU
En alguers, limperatiu t quatre persones:
2 canta (tu)
3 faci (ell -a, vost)
4 coneixem (nosaltros -es)
5 obriu (vosaltros -es, vs)
La persona 2 del verb diure (dir) s diu (digues). Per, davant dels da-
tius singular -li i plural -lis-hi o -lis (-los) s digue: digue-li (digues-li, i no
*diu-li) i digue-lis-hi o digue-lis (digues-los, i no *diu-lis-hi o *diu-lis).
La persona 2 del verb donar s dna. Per, en combinaci amb els pro-
noms -me (m) i -mos (ns), pot reduir-se a d: d-me o dna-me (dnam)
all, d-mos o dna-mos (dnans) vi.
La persona 5 dels verbs acabats en -ar t la desinncia -au: anau (aneu),
cantau (canteu), jugau (jugueu), posau (poseu), tornau (torneu), com
en els parlars balerics.
La persona 5 de tots els verbs en combinaci amb el pronom -vos se sol
pronunciar sense fer sentir la u, que, nogensmenys, sha descriure sempre:
deixau-vos (deixeu-vos, i no *deix-vos), feu-vos (i no *fe-vos), traieu-vos (i no
*trai-vos), decidiu-vos (i no *decid-vos).
MORFOLOGIA
47
3.17.11. LINFINITIU
Uns quants verbs de la conjugaci II han passat a la III: abatir (abatre),
batir (batre), admitir (admetre), distrair (distreure), combatir (comba-
tre), concluir (concloure), confundir (confondre), corrir (crrer), corrom-
pir (corrompre), creixir (crixer), empromitir (prometre), estrenyir
(estrnyer), fotir (fotre), fundir (fondre), interrompir (interrompre), per-
mitir (permetre), rompir (rompre), temir (tmer), transmitir (transme-
tre), tundir (tondre), vencir (vncer).
Els verbs escriure i viure tenen tamb una conjugaci paral
.
lela: escrivir i
vivir. Es fan servir totes dues formes sense gaires diferncies prctiques, tret
del fet que els infinitius acabats en -ir permeten ls encltic dels pronoms fe-
bles -lo, -la, -los, -les, -li, -lis-hi o -lis (los i ls), -hi (veg. lapartat 3.14.3):
escrivir-lo (escriurel i escriure-ho), vivir-lo (viurel i viure-ho), escrivir-
la (escriure-la), vivir-la (viure-la), escrivir-los (escriurels, acusatiu), vi-
vir-los (viurels), escrivir-les (escriure-les), vivir-les (viure-les), escrivir-li
(escriure-li), escrivir-lis-hi o escrivir-lis (escriurels, datiu), escrivir-hi (es-
criure-hi), vivir-hi (viure-hi).
3.17.12. EL PARTICIPI
Alguns participis tenen dues formes: emproms i empromitit (o promitit)
(proms), fus i fundit (fos), mort i matat (exclusivament en les formes com-
postes auxiliar + participi), nat i naixut (molt rar).
Cal notar els participis clssics complit (complert), omplit (omplert), ris
(rigut), aix com les formes irregulars prpies de la conjugaci algueresa: co-
neixut (conegut), mereixut (merescut), pareixut (paregut), molgut (mlt),
rets (retingut, per analogia amb prets).
Els verbs tendre (tenir) i venir mantenen el radical amb e: tengut (tin-
gut) i vengut (vingut).
3.17.13. EL GERUNDI
Tots els verbs acabats en -ure formen el gerundi en -ient (tret de escrivint
i vivint): beient (bevent), caient, coient (coent), creient, deient (devent),
desplaient (desplaent), dient, moient (movent), ploient (plovent), rient,
seient, traient, veient.
El gerundi de prendre s larcaisme prenint (prenent). En els seus com-
postos, per, reapareix la e: comprenent.
48
3.17.14. ELS VERBS ACABATS EN -ar I -ir AMB ALTERNANA VOCLICA
EN EL RADICAL
Semblantment al que passa en verbs com acollir, cosir, escopir i tossir, lal-
guers t alguns verbs que canvien la vocal del radical tamb quan s tnica i
que, per tant, han esdevingut irregulars. La taula 10 en recull una mostra re-
presentativa.
TAULA 10
Exemples de formes verbals acabades en -ar i -ir amb alternana voclica
en el radical
Exemples de formes Exemples de formes
Verb amb alternana voclica sense alternana voclica
en el radical en el radical
besar bas (beso), bases (beses), basa besem, besau (beseu)
(besa), basen (besen)
botar but (vomito i vesso), butes botem(vomitem i vessem),
(vomitar (vomites i vesses), buta botau (vomiteu i vesseu)
i vessar) (vomita i vessa), buten
(vomiten i vessen)
cabussar cabs (cabusso), cabosses cabussem, cabussau (cabusseu)
(cabusses), cabossa (cabussa),
cabossen (cabussen)
emprar ampr (empro), ampres emprava
(empres), ampra (empra),
ampren (empren)
engreixar engraix (engreixo), engraixes engreixat
(engreixes)
engolir engul (engoleixo), engulis engolir
(engoleixes i engoleixis)
estotjar estuig (estotjo), estutja estotjarem
(estotja)
foradar fored (forado), foredi (foradi) foradat
fotir (fotre) fut (foto), futis (fots) fotiu (foteu)
ofrir ufr (ofereixo), ufris (ofereixes ofreix (ofereixo), ofreixes
(oferir) i ofereixis) (ofereixes), ofrireu (oferireu)
MORFOLOGIA
49
Exemples de formes verbals acabades en -ar i -ir amb alternana voclica
en el radical
Exemples de formes Exemples de formes
Verb amb alternana voclica sense alternana voclica
en el radical en el radical
omplir umpl (omplo), umplis (omples ompliran
i omplis)
preguntar pregont (pregunto), pregonti preguntars
(pregunti)
rompir rump (rompo), rumpis (romps rompit (romput)
(rompre) i rompis)
sofrir sufr (sofreixo), sufris (sofreixes sofrir
i sofreixis)
xerrar xarr (xerro), xarres (xerres) xerrem
3.17.15. ELS VERBS ACABATS EN -ir PURS
Molts verbs acabats en -ir no admeten lincrement en -eix i, per tant, es fle-
xionen com els purs. s el cas dels verbs reproduts en la taula 11.
TAULA 11
Exemples de formes verbals acabades en -ir amb flexi pura
Verb Flexi pura
consistir consist (consisteixo), consistis (consisteixes i consisteixis)
consumir consum(consumeixo o consumo), consumis (consumeixes
o consums i consumeixis o consumis)
decidir decid (decideixo), decidis (decideixes i decideixis)
despedir (acomiadar) despid (acomiado), despidis (acomiades i acomiadis)
digerir digir (digereixo), digiris (digereixes i digereixis)
dirigir dirig (dirigeixo), dirigis (dirigeixes i dirigeixis)
existir exist (existeixo), existi (existeix i existeixi)
finir fin (fineixo), finis (fineixes i fineixis)
fregir frig (fregeixo), frigi (fregeix i fregeixi)
50
Exemples de formes verbals acabades en -ir amb flexi pura
Verb Flexi pura
llegir llig (llegeixo), lligis (llegeixes i llegeixis)
protegir protig (protegeixo), protigis (protegeixes i protegeixis)
reflectir (tamb en el reflict (reflecteixo), reflictis (reflecteixes i reflecteixis)
sentit de reflexionar)
seguir sig (segueixo), siguis (segueixes i segueixis)
sofrir sufr (sofreixo), sufris (sofreixes i sofreixis)
teixir tix (teixeixo), tixis (teixeixes i teixeixis)
vestir vist (vesteixo), vistis (vesteixes i vesteixis)
A diferncia dels precedents, el verb sentir (que en alguers s noms pro-
nominal i no t mai el sentit doir, sin el de tenir sensacions fsiques o mo-
rals: Me senteix b; Se sentissin espiats) no s pur, sin incoatiu: senteix
(sento), senteixes (sents), etc.
Els verbs ofrir (oferir) i parir poden sser purs o incoatius: ufr o ofreix
(ofereixo), ufris (ofereixes i ofereixis) o ofreixes (ofereixes); pari o pa-
reix (pareixo), paris (pareixes i pareixis) o pareixes.
3.17.16. ELS VERBS AMB INCREMENT -eig, -eg- I -ej-
Lalguers oral coneix uns quants verbs de la conjugaci I que afegeixen
un increment, dorigen sassers, en -eig / -eg- / -ej- entre el radical i la de-
sinncia en uns comptats casos de la flexi verbal. Aquest fenomen afecta
verbs com ara animar, arruiar (malgastar), atuar (cuidar, atendre), augu-
rar, considerar, criticar, darriar (retrocedir), educar, eliminar, esperdeciar
(malgastar, perdre), estroniar (esternudar), esvariar (desvariar), fusilar
(afusellar), limitar, nadar, ocupar, participar, preocupar, pronunciar, restau-
rar, senyalar, telefonar, variar, els quals presenten lincrement en les segents
persones: -eig (persona 1), -eges (persona 2), -eja (persona 3) i -egen (per-
sona 6) al present dindicatiu; -egi (persona 1), -egis (persona 2), -egi
(persona 3) i -egin (persona 6) al present de subjuntiu, i -eja (persona 2) i
-egi (persona 3) a limperatiu, mentre que totes les altres formes de la flexi
resulten regulars. Es tracta, per, duna extensi que no s acceptable en un
model culte: consider (considero, i no *considereig), pronuncies (i no *pro-
nuncieges), critica (i no *critiqueja), eliminen (i no *eliminegen), restauri (i no
MORFOLOGIA
51
*restauregi), participis (i no *participegis), preocupin (i no *preocupegin), ocu-
pa (i no *ocupeja), animi (i no *animegi).
3.17.17. LA PERFRASI DOBLIGACI
La formaci de la perfrasi dobligaci en alguers es fa de la manera se-
gent: tendre (tenir) + de + infinitiu: tenc (he o haig) danar, se t (sha)
de canviar, tenguervem o tenguerem (haurem) de decidir.
Igualment, sn emprades aquestes altres construccions:
a) s menester de + infinitiu: menester anar / s menester danar / s
menester anar;
b) s menester + que + subjuntiu: menester que mengis / s menester
que mengis.
52
4. LXIC
Les contingncies histriques i lisolament geogrfic han imprs una fe-
somia molt singular a lalguers respecte dels altres dialectes, de manera que
han entrat en el seu sistema lexical un bon nombre de sardismes, castellanis-
mes i italianismes que sn ds habitual entre els algueresos i que, amb carc-
ter selectiu, transcrivim a continuaci, juntament amb alguns arcaismes, per
tal que els algueresos en coneguin lortografia (*mel
.
la ametla, *agualdar
aguardar) i, sobretot, els equivalents en la llengua estndard, i aix shi va-
gin familiaritzant.
3
abijar v. pron. adonar-se
abisumeu em sembla
abotonar botonar
abra abraada
adis adu
afet afer
afinestrar estar o eixir a la finestra
aguardar esperar
agueiar v. pron. enfadar-se
agueiu rbia
aiguasantera pica daigua beneda de les
esglsies
ai! apa!,vinga!
alegr -a [pl. alegrs -es] alegre
allargar allunyar
allunar enlluernar
almanco almenys
amarar regar
ametla ametlla
amuntonar amuntegar
anca cama
andtel dtil
ndel agl
anis ans
anitxo cavallet
ansis ans al contrari
apatxigar enganxar
aprivinir preparar
aquidrar cridar
aquipir atendre, estar enfeinat
3. Una mostra ms mplia de lxic alguers es podr consultar en el document que pre-
para la Secci Filolgica sobre el lxic dins la Proposta per a un estndard oral de la llengua
catalana.
arboix arbo
arena sorra
arraiolar v. pron. enfadar-se
arremunir endrear
arrs res
assai molt
assuconar espantar
assustar espantar
assusto espant
atraos eines
atuar atendre, cuidar
autista xofer
avant-dahir abans-dahir
averiguar esbrinar
babai fam. oncle
babo fam. pare, pap
baldfola baldufa
balija maleta
bando ban
banya salsa (generalment de tomquets,
per a condimentar la pasta)
baolar lladrar
barandilla barana
barba barbeta, part de la cara
barra galta
barrino rosec, idea insistent
bas pet
bastonaga pastanaga
batiar batejar; bateig
beades! sort!
berracoc albercoc
besaio -a besavi -via
biada civada
bsol psol
bisteca bistec
bo
bones dies! bon dia!
bones tardes! bona tarda!
bodinar plovisquejar
bogamar eri de mar
bonu
a bonu! tant de bo!
botar vomitar; vessar
btul pot
brager braser
braja brasa
brujar cremar
budroni carroll, carrs de ram
bulxo pols, puny
burrico ase
cala mitja
calceta mitj
cal pantal
calentura febre
cli calze
calmeria calma de vent
camarer cambrer
camba cama
campanil campanar
campanyol -a camperol -a
campsant cementiri
canterjo pmul
carijo
a carijo amb dificultat
carinyar acariciar
carinyo carcia
carinys -osa afectus -osa
carrar transportar
casadina mena de petit tortell de for-
matge o mat, amb panses
cascar badallar
casco badall
cego -a cec cega
collana collaret
cmod -a [pl. cmods -es] cmode -a
comparir aparixer
compte
tn-te a compte! / teniu-vos a compte!
adu!, que vagi b!
consegent conseqent, lgic
constringir constrnyer
cop
de cop dimprovs
correspondent corresponent
corrida correguda
a corrida feta immediatament
corrints adv. corrents
costum de bany banyador
54
ctzer colze
cuidado pressa
custoir custodiar
cutxar cullereta
cutxar cullerot
cutxo gos
dabaix baixos
dellibrar alliberar
demana pregunta; demanda; sol
.
licitud
denou dinou
desbarcar desembarcar
desbolicar desembolicar
desbrollar desembrollar
desbuidar buidar completament
descmod -a [pl. descmods -es] incmo-
de -a
descomparir desaparixer
descotxar desenganxar
desfensar defensar
desganxar desenganxar
despagar apagar
despedir acomiadar
desset disset
diada durada dun dia, dia (Qui diada
de fred, que fa avui!)
disenyar dibuixar
disiny dibuix
dispondre disposar
distrair distreure
ditxo dita
diure dir
donques doncs
duenyo -a amo, propietari -ria
eba egua
ena eina
eixal xal
eixugam tovallola
embistir topar (generalment amb carro,
bicicleta o cotxe)
embola-embola
anar embola-embola caminar amb di-
ficultat empenyent les mans enda-
vant
embolar empnyer
emburrossar embussar
embutjar embrutar
empleo professi, treball
empromitir prometre
encerrar tancar b
encerro lloc tancat
encotxar enganxar
endiri m. adrea
enfadar amoinar
enfado enuig
enginquetar pavimentar un carrer amb
cdols
engiro
dengiro del voltant
enguiriar circumdar, envoltar
engulloni -ona golafre
enlluminar il
.
luminar
ensalada amanida
entendre sentir
enterro funeral
entopar trobar alg pel carrer, encon-
trar
enverenar enverinar
escandols -osa escandals -osa
escavanada bufetada
escoll escull
escomen comenament
escomenar comenar
escopina saliva
escotx cinta per enganxar
escrivir escriure
escudir pegar
escup escopinada
escur -a
lescur -a! pobre -a!
esi-esi sense ser considerat, sense aten-
ci
espaguets espaguetis
espantar meravellar
espanto meravella
esparar disparar
esparo tret
espatla espatlla
espatlera espatllera
LXIC
55
esposori casament
esqueda fitxa
esquitir rescabalar; descomptar
estaj estaci
estentines entranyes
estergera prestatgeria
esterjo atuells de cuina
estisora tisora
estisores tisores
estrac -a cansat -ada
estracar cansar
estriginar arrossegar, fregar
estroniada esternut
estroniar esternudar
estropiar estropellar
estuig estoig
esvilupar desenvolupar
expesa despesa
expondre exposar
extraordenari -ria extraordinari -ria
fadr -ina solter -a; adolescent
fedal qui t la mateixa edat
feesa lletgesa
feno fenc
feo -a lleig lletja
fermar parar, aturar
figa dndia figa de moro
fiquir ficar
floca neu
flocar nevar
fondamental fonamental
forister foraster
forment blat
forment dndia blat de moro
formgola formiga
forqueta forquilla
forrellat forat del pany
forsis potser
fortuna sort
franc lira
fredolenc -a fredolic -a
furrogar furgar
fusil fusell
fusilar afusellar
ftbal futbol; pilota per a jugar a fut-
bol
gambera camall
garibaldeu galifardeu
gata femella gata
gata mascle gat
gatol -ina gatet -a
ginqueta cdol
grbola grgola
gitar llenar, tirar a la paperera
goba gepa
gobo -a geperut -uda
gonella faldilla
gosar gaudir
granet -a grandet -a
griella graella
guai problema
guarnisa cornisa, marc
guiterra guitarra
hinvern hivern
iglsia esglsia
imagin imatge
impondre imposar
jcula petxina, clossa
jornada durada dun dia, dia
judia mongeta
junivert julivert
lapis llapis
lau costat
lego aviat, desprs
lei llei
lentori rosada
linguir llepar
llamenta lament
llamentar lamentar
llantenya llanterna
llanti fanal del carrer
llarg -a ampli mplia
llastimar manifestar pena, compassi
llenya fusta
56
llibre -a lliure
llici lli
llimntol llamntol
llimbrgol llombrgol, melic
llim llimona
llimsina almoina
llong -a llarg -a
llumera llum
llum misto
lluny
a lluny lluny
m
a m a m a mesura que
maco -a boig boja
maioreto ninot, marioneta
mait mat
mait adv. de mat
maitinada durada dun mat, mat
mal malament
malanat -ada desgraciat -ada
malany malaltia forta i perillosa
malasortat -ada dissortat -ada, desgra-
ciat -ada
malla samarreta
malleta samarreta
mamai fam. tia
manco
manco mal sort que
ni manco ni, ni tampoc
(veg. tamb almanco)
mandar mandarina
mandol mandolina
mandr -ona mandrs -osa
mandronia peresa
mquina cotxe
maquini bogeria, dria
mar f. mar agitada
marina mar
mariposa papallona
mastullar mastegar, ruminar
matalaf matals
mataresia entremaliadura
matareso -a entremaliat -ada
matzem magatzem
mentovar esmentar, mencionar
mentres mentre
menuts monedes
mesa taula
mestre de llenya fuster
mestre de paleta paleta
metro metre
mi-lo!, mi-la!, mi-los!, mi-les! heus ac,
aqu est/estan
molendo ase
moneda diners
monesillo sagrist
morro llavi
mos mossegada
mos pron. ens
mostatxo bigoti
motlo motlle
munt munt, muni
ndiga natja
nai-nai
anar nai-nai fer tentines
naril m. nariu
nella boira de mar
neu calamarsa; piga
nitada durada duna nit, nit
nu nus
obscur -a fosc -a
obscurigar enfosquir
olvidar oblidar
onda ona
opondre oposar
orde m. ordre, orde
ordenari -ria ordinari -ria
orfen rfena orfe rfena
ors
ors a cap a, vers a
pabass petit dol sard amb pinyons i
panses
parapluja paraigua
parastatge prestatgeria
pardal tota mena docell
parixer m. parer
LXIC
57
pebre morisco bitxo
perhom per persona
permitir permetre
pessic destendre agulla destendre
peu pla planta baixa duna casa
peta petjada
piviristes pestanyes
plaier plaer
per plaier per favor, si us plau
ploma descriure bolgraf
poal galleda
poal de la ronya paperera
poguer v. poder
polisia netedat
polp pop
polpot panxell de la cama
poma de terra patata
pomata tomquet, tomata
porreta propina
port portalada
posento f. cambra, habitaci
posto lloc, plaa
pregadoria pregria
pregonta pregunta
prest
ms prest ms aviat
primer adv. abans
primer de loc. prep. abans de
primer que loc. conj. abans que
promitir prometre
prompt -a [pl. prompts -es] prompte -a,
preparat -ada
prpio adv. justament
propondre proposar
quadro quadre
quarto cambra
qui
qui cosa interr. inv. qu
quil quilo
raguina arrel
raio! llamp!
rasor ganivet
rat rata
recivir rebre
reganal rec, petit canal que corre al mig
del carrer
regitar vomitar
relotge rellotge
relotger rellotger
reseixir reeixir
restoll rostoll
retxa reixa, reixat
ritmo ritme
roc rac
rodo rdol
ronya sarna, escombraria
salut salutaci
salvo -a salvat -ada
salvo tret de
srag sarg
serenada serenata
srio -a seris -osa
servici servei
sogronjo -a consogre -a
sol adv. sols
sombra ombra; fantasma
sombrat poruc
sombrero barret
sor suor
sovent sovint
sucarera sucrera
scura f. sucre
suerar suar
sumar alar, sollevar, pujar
supondre suposar
tamb
tamb que + subjuntiu encara que
(amb valor concessiu)
tamb si + indicatiu i subjuntiu enca-
ra que (amb valor concessiu)
tancadura pany
tant
tantes belles coses! que vagi b!
tardada durada duna tarda, tarda
tartaboca tovall
tassa got
58
tel drap
tel de bany tovallola
tel de marina tovallola
tendre
i els seus derivats: contendre, manten-
dre, obtendre, sostendre, etc. tenir
contenir, mantenir, obtenir, sos-
tenir, etc.
tentar cuidar, estar a laguait
terrer terreny
tetxo -a eixerit -ida, tibat -ada
tiquirriar xisclar
tiqurriu xiscle
tiringoni llambric
topo -a coix -a
torcaboca tovall
torcar netejar
torna adv. novament
tot
tot en una improvisament, tot duna
tot un cop improvisament, tot duna
tovallol tovall
triribic llagosta de camp
txau! hola!, adu!
ufbrica alfbrega
unflar inflar
vasia gibrell
ve venat
venir en alguns casos, esdevenir, tor-
nar-se (s vengut vell, gran, ric, petit,
etc.)
ventre panxa
ver ver
verginya albergnia
veri-veri
anar veri-veri anar xano-xano, anar
despistat
verossmil versemblant
veure
a mos veure! a reveure!
vid -a vidu vdua
vivir viure
volguer voler
volta vegada
xacar ficar
xafareig safareig
xapa aixada
xapar cavar
xap -ina incapa, maldestre -a
xato
de xato oblquament
xeminera xemeneia
xerpa bufanda
xcara xicra
xicolate m. xocolata
ximiga lleganya
xistar posar un sobrenom
xisto sobrenom, malnom
xiu xia oncle tia
xobo lla
xompull desori
xompullar mesclar desordenadament
xu xa en certs contextos socials, en na,
senyor senyora
xumbar topar, entrebancar-se
xumbusoni bony
xutxar xuclar
LXIC
59
LXIC
61

Catala Algue R

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Catala Algue R

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EL CATAL DE LALGUER:

UN MODEL DMBIT RESTRINGIT

You might also like