1. Ttol: En Met de les Conques.

Conta la trgica vida den Met, el fill duna dona

anomenada Conca.

Argument
En un poble rural vivien les Conques, mare i filla, considerades bruixes i no estimades
per ning. La ms jove de les Conques tingu un fill, en Met. Mal nodrit i desgraciat,
cresqu en la misria.
Arribada la quaresma, un predicador predic sermons a lesglsia. Den que en Met
sent el primer que es torn un gran devot de la paraula de Jess. Aquesta extrema
devoci li provocava tals allucinacions que desprs de morir sa mare, va veure la figura
de Jess que li deia danar a fer penitncia a la muntanya.
En Met decid anar-hi i, per accident, caigu al fons duna cova. I all mor, tot sol i
desemparat: ning el trob a faltar.

Personatges
- Les Conques, mare i filla. Considerades bruixes. La mare mor i la filla, de 30 anys
passats (xarxona, aspra, bigotuda... mig mascle) t en Met. La criden lestrafet
gallimarsot.
- En Met. Protagonista de la histria. No coneix el seu pare i la gent li t poc afecte. El
seu aspecte fsic s decadent.
- Predicador. Va a fer els sermons de la Quaresma al poble. Bon regent i davanada
edat, calb amb la cara flonja i els ulls somorts.
- Metge. Viu al poble per quan en Met el necessita perqu la seua mare sest morint
(per intoxicaci) aquest no pot acudir-hi perqu est malalt.
- Altres personatges: Rufic, Fuster, Mossn, Caadors...

Punt de vista: Narrador extern omniscient.
Espai: Un poble situat a la muntanya, apartat de la ciutat.
Temps textual: Conta la histria des que en Met neix fins que mor. Hi ha salts
temporals.
Procediment Narratiu: Predomina la narraci.

2. Ttol: Idilli xorc. Conta la relaci amorosa entre dos captaires (idilli) que no dna
fruit (xorc, estril).

Argument
Hi havia un grup de captaires que demanava pels carrers de la vila. Dintre daquest
grup nhi havia dos que tenien bona relaci, en Tit i la Laia.
En Tit cuidava porcs i la Laia criava conills. La Laia vivia sola; en canvi, en Tit vivia
amb la seva famlia, que lodiava amb totes les forces. Van decidir casar-se.
Damagat i amb lajuda del Campaner i del cec, que van fer de testimonis, es van casar.
En sortir del casament, els vens del poble els van apedregar i van matar en Tit.

Personatges
- Laia. Captaire de 53 anys dedat, alta i prima. Tenia cncer i sempre anava
descala.Criava conills i tenia per menjar.
- Tit (Josep). Captaire duns 60 anys dedat, petit, rabassut, amb el cap gros, els ulls
petits i el nas boterut i vermell. De petit li pass un carro de grava pel damunt i qued
tocat. Guardava els garrins del poble en un tancat. La seva famlia no el volia.
- Rector: Casa en Tit i la Laia damagat.
- Miquel el campaner i el cec: fan de testimonis perqu Tit i Laia es puguin casar.
- Altres personatges: Gonya, Sica Llosca, Quel, Nen del Bec, Jaumet, la Llcia, la
Conilla, Farriola, Margfuga, Gravat, Benet, Mnica...

Punt de vista: A la part narrada, el narrador s omniscient.
Espai: Al cam entre la vila i el poble i al poble on viuen.
Temps textual: Lacci es desenvolupa durant uns quants dies, ms o menys durant
una setmana
Procediment Narratiu: Predomina el dileg entre els personatges, tot i que tamb hi
ha parts narrades.

3.Ttol: Parricidi. Un parricidi s un crim del cnjuge. I passa una cosa similar.

Argument
La Lena est a casa i el seu fill dorm. El seu marit est a la taverna i ella rep la visita
den Pau, el seu amant.
Pau, pres dira per un atac de gelosia, mata la Lena i la deixa tirada al llit. En Felet, el
marit, arriba a casa begut per no sadona de res i es gita al llit. Lendem, quan en Titet
es desperta, pensa que la seva mare dorm i surt al carrer. Les venes, en veure que la
Lena no respon als crits, pugen a veure qu passa.
En trobar la Lena morta, acusen el seu marit dhaver-ho fet. En Titet, innocentment, va
esborrant les pistes que lamant havia deixat. En Felet s acusat de lassassinat de la
seva muller i condemnat a pres.

Personatges
- Felet. Marit de la Lena i pare den Titet.
- Titet. Fill de la Lena i en Felet. s petit.
- Lena. s la dona den Felet. Cometia adulteris.
- Pau. Amant de la Lena. Lassassina.
- Altres personatges: Metge, Rector, Gurdia Civil, Venes...

Punt de vista: Narrador omniscient
Espai: Casa la Lena
Temps textual: Una nit
Procediment Narratiu: Es combinen la narraci i el dileg

4.Ttol:Daltabaix. T aquest ttol per laccident que pateixen amb el carro.

Argument
Lavi Palau tenia dos fills, en Quim i en Ver, lhereu. Aquest darrer tenia molt mal geni
per tot i aix, un dia va trobar una noia amb qui casar-se, la Doloretes.
El casament, per, va ser un calvari perqu no la tractaven gens b. Va tenir un fill, en
Llombric. Un dia, en Ver va comprar una mula i la va anar a provar. De tornada a casa,
amb un carro ple de llenya, aquesta es va parar i no volia creure. En un intent
desesperat de fer-la arrancar, Ver orden al seu germ que prengus foc sota la mula.
Aquesta, en notar el calor, arranc.
La mula sendugu pel davant en Llombric (el carro li xaf el coll) i lavi Palau (que mor
al cap duns dies per infeccions a les ferides) i acab estimbant-se al Torrent, juntament
amb el carro i en Ver. La Doloretes, desprs de totes les morts, pat un greu trastorn i
en Quim acab fent-la fora de casa. Lnica persona que acoll aquella criatura plena de
misria i desgrcia fou lvia Pastora que, abans de casar-se, ja li havia predit el futur.

Personatges
- Lavi Palau. Vell i gros, no ha treballat en sa vida. Vivia amb els seus dos fills, en Quim
i lhereu (Ver)
- Quim: Fill de lavi Palau. Molt treballador
- Ver. Lhereu Palau. Malcriat i de carcter dur. Noms el feia creure son pare (daqu el
nom)
- Doloretes (la forastera). Dona, alta i prima. Es casa amb el Ver i t un fill.
- Llombric. Fill de la Doloretes i en Ver. Nt de lavi Palau
- via Pastora. Vena de lavi Palau. Ajuda la Doloretes quan la fan fora de casa.
- Altres personatges: Samaruga, la de can Perdiu, la mula...

Punt de vista: Narrador omniscient.
Espai: Barri de Dalt.
Temps textual: Uns cinc anys, des que Ver es casa amb la Doloretes i t el seu fill fins
que succeeix la tragdia.
Procediment Narratiu: Predomina la narraci.


5.Ttol: El pastor. Narra lenfrontament entre un pags i un pastor de lEmpord (que
t per enemic lhome).

Argument
En Ton era una pags de lEmpord, casat i sense fills. Tenia grans extensions de terra
que sestimava tant o ms que la seua prpia vida.
Un dia un pastor, en Nasi, va pasturar el seu ramat per una de les terres den Ton: el
pas de les ovelles va destruir tota la collita. Aquest, enfadat perqu havia perdut gran
part de les collites, sembr el camp de figues amb hams, per si les ovelles tornaven. I,
efectivament, quan les ovelles van tornar es van empassar les figues amb hams.
En Nasi, en adonar-se del que havia passat, va tornar de nit i damagat al camp on
havien pasturat les ovelles. En Ton, aquella mateixa nit tamb va anar-hi per
comprovar si encara quedaven figues. Quan en Nasi trob en Ton cercant figues, el
mat i li fu empassar un grapat de figues. Per no deixar rastre, tir les figues sobrants i
a en Ton, el llig a una pedra i el llan al riu.

Personatges
-Ton. Pags. No tenia fills per estava casat. Apreciava molt les seves terres que tant li havien
costat de conrear.
- Rosa. s la dona den Ton. Va tenir tifus.
- Nasi. s un pastor de la contornada, tossut i malcriat.
- Altres personatges: el de la Torrentera, en Jepet, Ferriol...

Punt de vista: Narrador omniscient.
Espai: Poble ve de Torre-roja, a lEmpord.
Temps textual: Uns quants dies.
Procediment Narratiu: Narraci.

6. Ttol.La vella. Narra la histria de la padrina del Manyo, la vella de casa.

Argument
La padrina va sofrir un atac i qued semiparalitzada. A casa, es lamentaven que no hagus mort
puix que a casa noms feia nosa. Cada dia, la ficaven al porxo i all la deixaven tota la jornada,
fins que tornaven a casa: era la rutina. Un dia, es cal foc a la casa i la vella, en adonar-se de
lincendi, intent fugir per caigu plegada a terra. El foc la calcin viva, juntament amb tot el
que hi havia a la casa: noms quedaren les quatre parets. El Manyo havia caigut en la misria.
Personatges
- La padrina. s una dona vella, que ha patit una parlisi. Mor calcinada.
- Altres personatges: Lhereu, la jove (casada amb lhereu), el menut (fill de la jove i lhereu), la
mossa gran, Baldiri (mercader que troba la padrina)...
Punt de vista: Narrador omniscient
Espai:Cal Manyo
Temps textual: Tot i que explica la rutina i els fets que havien passat temps enrere, lacci
principal esdev en un dia.
Procediment Narratiu: Narraci.
7. Ttol:Lempelt. T aquest ttol perqu el conte explica la histria dun empelt que no va
sortir gaire b.

Argument
Lavi Ordis, empeltador, havia quedar viudo als 40 anys amb un fill, el Noi. Sajunt amb la
dona pitjor del poble i tingu un altre fill, el petit Ordis. Aquest darrer tenia un carcter ben
diferent al de son pare; havia sortit a sa mare (lempelt tarat). Mort el Pare, el Noi fu fora el
germ petit de casa. Un dia en Pau, el sereno, li coment al Noi que havia vist alg rondar pel
galliner de casa seva. Aquest, decidit a enxampar el personatge que es passejava pel corral, fu
gurdia tota la nit amb lescopeta a la m. Quan entr el lladre, sesper a veure qu feia i quan
va veure que li robava el blat es llan al seu damunt i, quina sorpresa: era el seu germ.
Desprs de discutir el Noi decid no matar-lo puix que era fill de son pare i, tal i com el Petit
marx, el Noi es qued sol, plorant al celler.

Personatges
- Pau. s el sereno del poble.
-El Noi (el Noi Ordis). s el fill gran Ordis; treballador, seris i intelligent.
- El petit Ordis. s el fill petit Ordis. s un malcriat. La seva mare s la dona pitjor del poble.
-Lavi Ordis. Era empeltador i va quedar viudo als 40 anys.
- La dona pitjor del poble: vella, lletja, bruta i bevedora.

Punt de vista: Narrador omniscient
Espai: A ca lOrdis
Temps textual: lacci es desenvolupa durant un dia: al mat al poble i a la nit a la casa.
Procediment Narratiu: Narraci i dileg. Predomina la narraci.

8. Ttol: Agonia. s el perode de transici entre la vida i la mort i aquest conte
succeeix durant aquest perode.

Argument
La Bel estava malalta al llit i en Minguet vetllava per ella a totes hores. Aquella nit
estaven esperant la visita del metge. Lestat de la Bel era molt dolent; la Mort la cridava.
Aleshores, ella decid contar-li a en Minguet que el fill gran, lhereu, no era fill seu sin
den Ramon, el metge, i que shavia casat amb ell perqu no volia muntar rebombori ja
que, era una noia jove, sense casar i embarassada. Tot i aix, en Minguet la perdon
perqu pogus anar al cel.Dit tot el pecat, les forces de la Bel cessaren, just quan el
senyor Ramon, el metge, entrava per la porta.

Personatges
-Minguet. Bon home, casat amb la Bel. Nestava molt enamorat. Havia tingut un fill
amb ella (Jaumet)
- Bel. s la dona den Minguet. Ms jove que ell. Tenia dos fills de pares diferents.
- Senyor Ramon. s el metge i el pare de lhereu.
-Jaumet. Fill petit de la Bel i en Minguet. Vivia a lestranger.
-Lhereu. Fill de la Bel i el senyor Ramon. Vivia amb la Bel i en Minguet; era lhereu de
la seva fortuna.
-Altres personatges: la Mort (apareix personificada)...

Punt de vista: Primera persona.
Espai:A la casa den Minguet.
Temps textual: Durant la nit.
Procediment Narratiu: Predomina el dileg.

9.Ttol: Ombres. La relaci entre el ttol i el conte rau en el misteris secret entre la
Maleneta i el seu home perqu no es coneix en tot el conte.

Argument
La Maleneta i la Rita eren dues cosines rfenes. La Rita es cas amb Geniset, un
treballador, i la Maleneta amb un hereu. Aquesta ltima an a viure al mas de lhereu.
Un dia, misteriosament, aparegu la Maleneta a ca la Rita, desconsolada i plorant. No
van saber mai qu li passava per la van animar a tornar a ca seva. Dos dies desprs, a
la nit, ja tornava a ser a ca la Rita, plorant i dient que a casa seva la locarien. Tal i com
va dir el metge, aquella dona estava folla. Passaren els anys i el marit i el fill de la
Maleneta emigraren a Argentina perqu ho havien perdut tot i no tenien res. La
Maleneta, boja i mal vestida, vagava pels camps en companyia duna vaca.

Personatges
-Maleneta. rfena, blanca, de cabells i ulls foscos. Cosina de la Rita. Es va casar amb un
hereu. Desgraciada i boja.
- Rita. rfena, moreneta, de cabells rossos, ulls verds, bona xicota. Era cosina de la
Maleneta i es va casar amb en Geniset.
-Geniset. Marit de la Rita. Era un home treballador.
- Hereu. Marit de la Maleneta. Estava endeutat per totes bandes
- Altres personatges, la mare de lhereu, el fill de la Maleneta, el metge...

Punt de vista: Al principi, narrador protagonista perqu el fragment est en primera
persona. Desprs, el narrador passa a ser un observador exterior.
Espai: Els fets succeeixen a ca la Rita, a ca la Maleneta i pels voltants del poble on
viuen.
Temps textual: La durada del conte est al voltant duns 12 anys.
Procediment Narratiu: Predomina la narraci.

10. Ttol: Lexplosi. Explica els fets duna explosi a Barcelona (atemptat
anarquista).

Argument
En Peret havia perdut la feina. Vivia amb la seva dona, la Quimeta, i no tenien res per
menjar. No obstant aix, ell no volia anar a veure el seu ex-amo per demanar-li feina
novament. Un dia, quan la Quimeta havia marxat de casa, en Peret va quedar amb el
Palmella; havien decidit de ficar una bomba al taller de don Eladi. Una vegada encesa la
bomba, en Peret salluny per veure lespectacle. Se li gel la sang perqu sendugu una
gran sorpresa: aleshores la Quimeta sortia del taller de don Eladi (hi havia anat per
parlar amb ell i aconseguir novament feina al seu marit). Tant el taller com la Quimeta,
saltaren pels aires.

Personatges
-Peret. Casat amb la Quimeta. Treballava en un taller de mobles. Perd la seva feina i
llavors es fa anarquista.
- Quimeta. s la dona den Peret. Pateix per ell i per les idees que t al cap.
- Don Eladi. s lamo del taller de mobles on treballava en Peret.
- En Palmella. Amic den Peret. Anarquista.
-Altres personatges: la Margarida

Punt de vista: Narrador omniscient (narraci)
Espai: Barcelona.
Temps textual: Els actes esdevenen en un parell de dies.
Procediment Narratiu: Predomina el dileg tot i que tamb hi ha narraci.


11. Ttol: Nochebuena. El ttol fa referncia a quan succeeixen els fets, el dia 24 de
desembre, la nit abans de Nadal, en castell anomenada nochebuena.

Argument
La Mxima, la Marieta i la Marcona eren tres amigues que acostumaven a estar sempre juntes.
Un dia, van quedar danar a ca la Marcona a la nit. La Mxima, desprs de sopar, va anar a ca la
Marcona. Van fer una castanyada per celebrar la nit de nadal, juntament amb uns quants vens
ms. Desprs de fer una mica de gresca, es van retirar. En tornar a casa la Mxima sadon que
shavia deixat la porta oberta. Puj a lhabitaci i en veure que estava desordenada an a
lobertura de la mrfega a comprovar si encara tenia els diners. Aleshores aparegu Pere Anton i
lofeg amb el matals. Desprs dhaver-la mort, li rob els diners i la deix all estesa.

Personatges
-Mxima. Vella, de 79 anys. Era vdua i no tenia fills. Vivia amb el gat i les quatre gallines.
Tenia molta cura dels seus diners. Lassassinen.
- Pere Anton. Ve de la Mxima. Gandul i malfeiner, malbaratava els diners en jocs i apostes. s
lassass.
- Marcona. Vella, de 81 anys. Tenia fills i era molt amiga de la Mariagneta i la Mxima.
- Mariagneta. La ms jove de les tres velles. Tenia tamb molts fills i era amiga de la Marcona i
la Mxima.
- Altes personatges: Piu, vens que acudeixen a la castanyada...

Punt de vista: Narrador omniscient.
Espai: A un poble rural, concretament, a ca la Mxima, al carrer i a lentrada de ca la Marcona.
Temps textual: Des de la tarda fins a la nit del dia 24 de desembre.
Procediment Narratiu: Al principi predomina el dileg per desprs guanya partit la narraci.

12. Ttol: Lenveja.Parla sobre la malcia dels vens vers la desgrcia de no poder tenir
fills.

Argument Hi ha una parella, anomenada Forros pels vens, que no poden tenir fills i
estan sotmesos a una forta pressi social. Les fruites, associades a la maternitat,
produeixen una sensaci de benestar a la protagonista. En concret, les magranes.
Lhome la despulla i omple el llit de petites magranes verdes. La dona aleshores se sent
realitzada i comena a menjar-ne.

Personatges - -La dona Forra.Camperola, de rostre blanc i cabells dor. No pot tenir
fills amb el seu marit. - LhomeForro. Bon home, treballador. Dna suport a la seva
dona, la Forra.

Punt de vista: Narrador omniscient.

Espai:Poble petit, rural.

Temps textual: Uns deu anys, una mica ms.

Procediment Narratiu: Predomina la narraci.