Treball estructura social

Desigualtat entre els barris de Sarri (Sarri-Sant-Gervasi) i El Raval

(Ciutat Vella)








Anna rats (des|gua|tats soc|oeconm|ques)
ke||y Va|enc|a (des|gua|tats |nformat|ves | educat|ves)
Mar|a nerrero (des|gua|tats per edat | sexe)



!
INDLk

1. Introducc| - pg. 2
2. n|ptes| | |nd|cadors soc|o|g|cs - pg. 3
2.1. Des|gua|tats econm|ques - pg. 7
2.2. Des|gua|tats |nformat|ves | educat|ves - pg. 1S
2.3. Des|gua|tats per edat | sexe - pag. 18
3. Conc|us|ons - pg. 22























#
1. Introducc|

Ll nosLre Lreball lnLenLara respondre als dlferenLs Llpus deslgualLaLs l a que es deuen aquesLes
enLre els barrls de CluLaL vella, en especlal ens cenLrarem en el 8aval l Sarrla, lncls al dlsLrlcLe
Sarrla-SanL Cervasl. Lls barrls han esLaL escolllLs deguL a la semblana en la seva Lrama lrregular
l per les deslgualLaLs que es poden apreclar a slmple vlsLa enLre els dos barrls. er aquesL moLlu
lnLenLarem aprofundlr mes per expllcar l'arrel d'aquesLes deslgualLaLs l les dlferencles que
presenLen en quanL a esLrucLures, pollLlques soclals, cenLres sanlLarls, escoles, eLc.

L| kava|, que esLa lnLegraL al dlsLrlcLe de CluLaL vella, es el Casc AnLlc de la cluLaL de 8arcelona.
Ls el bressol, el nucll prlmer d'on havla de nelxer la cluLaL acLual. 1anL la Lrama urbana com les
llles que l'lnLegren sn enormemenL lrregulars l aslmeLrlques. Les comunlcaclons hl sn
excellenLs l la lnfraesLrucLura urbana, d'alLra banda vella l eroslonada, es manLe en un relaLlu
bon esLaL. La parcellacl de la CluLaL vella ha esLaL, probablemenL, molL fragmenLada.
L'hablLaLge enLremlLger plurlfamlllar hl convlu amb les esplendldes consLrucclons que ll han
valguL el nom de 8arrl CLlc l amb alLres edlflcls propls d'una zona que es alhora cenLre de
gesLl cluLadana. A causa de l'aproflLamenL de l'espal, de la manca de planlflcacl en la
parcellacl l de la maLelxa esLreLor dels carrers, en el con[unL dna la lmpressl d'una
aclaparadora denslLaL. Al 8aval convluen avul dla vllaLans l genL vlnguda de mulLlples paisos l
culLures. Als seus carrers es poden veure comeros de LoLes les naclonallLaLs l Lendes de moda l
noves Lendencles, sobreLoL en la parL alLa del barrl. uuranL el franqulsme l els lnlcls de la
Lranslcl democraLlca el barrl era conslderaL un dels mes perlllosos de la cluLaL. Amplles
reformes l mlllores al barrl, la mes emblemaLlca de les quals es l'oberLura de la 8ambla del
8aval, esLan posanL al dla una zona que la cluLaL havla oblldaL LoLalmenL.

Sarr| (lnLegraL al dlsLrlcLe Sarrla-SanL Cervasl), era un anLlc poble que va ser lndependenL de
8arcelona flns al 1921. Conserva encara la seva Lrama lrregular, malgraL els lnLenLs de
regularlLaL dels successlus elxamples que ha experlmenLaL. Ls un dels barrls mes rlcs l cars de
8arcelona. lnlclalmenL el poble fou una zona dedlcada al secLor agrlcola, especlalmenL vlnlcola,
per mes Lard va aLreure a famllles acomodades. Les consLrucclons acLuals, en blocs de plsos,
sorgelxen enLre els reslduals hablLaLges enLremlLgers unlfamlllars. lgualmenL, nombroses Lorres
aillades l en[ardlnades convluen enLre molLs l lmporLanLs equlpamenLs, sobreLoL escoles. Ll
preu del sl es molL alL, l en LoL l'amblL de Sarrla s'hl operen noLables Lransformaclons,
caracLerlLzades per la gran quallLaL de la consLruccl.




$
2. n|ptes| | |nd|cadors soc|o|g|cs

L'ob[ecLlu d'aquesL Lreball es demosLrar les deslgualLaLs l dlferencles que Lrobem enLre aquesLs
barrls (Ll 8aval l Sarrla) mlL[ananL un segulL d'lndlcadors provlnenLs de l'lnsLlLuL d'LsLadlsLlca
de CaLalunya (lLSCA1). er Lal d'especlflcar el nosLre Lreball en Lres Llpus de deslgualLaLs soclals:
les deslgualLaLs econmlques, les deslgualLaLs lnformaLlves l educaLlves l les deslgualLaLs per
edaL (aquesL aparLaL l'anallLzarem per dlsLrlcLes deguL a la falLa d'lndlcadors preclsos per a cada
barrl), LenlnL en compLe els seguenLs lndlcadors, que uLlllLzarem en alguns casos en les Lres
deslgualLaLs que esLudlarem:
Lstab|||tat soc|a|: Ls un dels parameLres que lndlquen el grau de maduresa que
adqulrelx una cluLaL o LerrlLorl. Sl hl ha una bona organlLzacl dels componenLs que la
formen l gaudelx d'un flux dlnamlc d'lnLerrelacl l per LanL d'lnLercanvl d'lnformacl
dlns el slsLema, cosa que proporclona oporLunlLaLs l augmenLa la dlverslLaL. AquesL
lndlcador lnclou les varlables del crelxemenL naLural de la poblacl: la dlsLrlbucl de la
poblacl segons grups d'edaL, l'lndex d'envelllmenL, els nalxemenLs, les defunclons, eLc.
N|ve|| o estatus soc|oeconm|c: Ls un lndlcador que comblna la mesura econmlca amb
la soclolglca d'un grup soclal en relacl amb un alLre mlL[ananL els lngressos,
l'educacl l el Lreball depenenL dels aLrlbuLs de cada grup soclal. Ln aquesL lndlcador
lnclourem:
o !"#$%&'( "&*+%,% ' +"#$%&'( %-*.%,% /+0. 1020 ' +0. 0,%-134 AquesLs lndlcadors
sn lmpresclndlbles sl es vol fer un bon anallsl de les deslgualLaLs econmlques
que s'observen enLre dos LerrlLorls. Ls la parL de la poblacl acLlva que no es
Lroba en slLuacl d'aLur.
o 5'1-.'#*&'( -0..'-".'%$ ,0 $% .06-%4 La dlsLrlbucl LerrlLorlal de la renLa lndlca la
forma en que es reparLelxen els recursos maLerlals frulL de l'acLlvlLaL econmlca
en els dlsLlnLs esLraLs socloeconmlcs. AquesL lndlcador servlra per observar les
deslgualLaLs en la dlsLrlbucl dels recursos enLre els dos LerrlLorls escolllLs.
o !.0* ,78%#'-%-90 +0. :0-.0 ;*%,.%- /+.':0.% ' 109"6% :<34 Lncara que s'ha de
Lenlr en compLe que el preu d'hablLaLge ha balxaL a LoLa CaLalunya deguL a la
crlsl econmlca, es un lndlcador molL uLll per comparar el valor dels hablLaLges
enLre dos LerrlLorls.
o =$"9*0. :'->< :061*%$ /+.':0.% ' 109"6% :<34 1al com el preu d'hablLaLge, el
lloguer es un lndlcador que ha balxaL en els darrers anys deguL a la crlsl, per ens
servlra per comparar les dlferencles de lloguer enLre els dos LerrlLorls.
o ?'@0$$ %&%,A:'& ,0 $% +"#$%&'(4 L'educacl l el nlvell academlc d'una poblacl es
una varlable clau a l'hora d'esLudlar un grup soclal. un bon exemple d'alx es
que la crlsl acLual ha afecLaL molL mes lnLensamenL les persones amb un balx
nlvell de quallflcacl. lnLenLarem lncorporar en aquesL lndlcador que la

%
lmmlgracl l la renLa famlllar esLan molL relaclonaLs amb el nlvell academlc de la
poblacl l el fracas escolar.
o ?":#.0 ,7'61-'-*&'"61 01&"$%.14 Lns ha semblaL lnLeressanL cercar la relacl enLre
lnsLlLuclons escolars, al marge de les seves dlmenslons, relaclonanL lgualmenL
aquesLa varlable amb els dlversos nlvells socloeconmlcs predomlnanLs en la
poblacl. SosplLem que en les arees de classe alLa manlfesLen deflclL d'escola
publlca en beneflcl de la prlvada l que a les arees de classe modesLa la relacl es
compleLamenL lnversa: abundancla d'escola esLaLal l deflclL relaLlu d'escola
prlvada.
o ?":#.0 ,7%$*:601 109"61 6'@0$$14 AquesLa varlable conLempla la dlsLrlbucl
mulLlvarlada dels alumnes, reparLlLs per graus l secLors d'ensenyamenL,
correlaclonada Lambe segons les arees l nlvells socloeconmlcs del barrl.
lnLeressa l'escolarlLzacl efecLlva segons les arees geograflques esLraLlflcades per
classes soclals l en funcl dels graus d'ensenyamenL (lnfanLll, LSC l 8aLxllleraL) l
del secLor de dependencla (esLaLal o prlvada). AquesLa relacl resulLa lnLeressanL
donada la mlnlma escolarlLzacl esLaLal efecLlva en les arees de classe benesLanL,
en conLrasL amb el relleu que pren en les arees de classe modesLa. Sl fos alxl,
conflrmarla la hlpLesl segons la qual en l'ensenyamenL es produelx una
deslgualLaL en quanL al nlvell al que arrlba un alumne en relacl a la seva classe
soclal.
Ind|cadors d'ass|stnc|a san|tr|a: Pem selecclonaL aquesL lndlcador perque, d'acord
amb la nosLra hlpLesl, pensem que reflecLelxen la dlsLrlbucl deslgual d'aquesL servel
en els dos barrls. n'hem LrlaL dos:
o B:#*$%-".'1 ,0 $% C09*.0-%- C"&'%$4 Ls LanmaLelx lnLeressanL observar la
dlsLrlbucl dels ambulaLorls d'asslsLencla medlca de la SegureLaL Soclal, feLa
d'acord amb zones sanlLarles. Lls ambulaLorls anomenaLs urbans dlsposen
nomes de meLges de medlclna general l pedlaLrla, a mes d'un servel de
pracLlcanLs. Lls alLres ambulaLorls sn d'especlallLaLs.
o D$1 &"61*$-".'1 ,0 :0,'&'6% +.'@%,%4 1ambe es lnLeressanL de consLaLar la seva
ublcacl l la seva especlallLaL per Lal de conLrasLar-lo en els dos barrls.
o||t|ques pb||ques: Les pollLlques publlques s'enLenen com les resposLes o ouLpuLs"
que l'LsLaL dna a les demandes de la socleLaL, en forma de normes, lnsLlLuclons,
presLaclons, bens publlcs o servels. LnLenem que cada barrl Le les seves necesslLaLs que
preclsaran d'un Llpus o alLre de pollLlques publlques. lnLenLarem lnvesLlgar les dlferenLs
pollLlques publlques que s'han lmplanLaL a nlvell local a cada barrl per Lal de resoldre les
necesslLaLs l els problemes de cadascun.
Nombre de centres cu|tura|s: Ls deslgna cenLre culLural al lloc en una comunlLaL
desLlnaL a manLenlr acLlvlLaLs que promouen la culLura enLre els seus hablLanLs. Algunes

&
cases de culLura Lenen blblloLeques, Lallers, cursos l alLres acLlvlLaLs generalmenL
graLuiLes o a preus accesslbles per a la comunlLaL. AquesL Llpus de locals Lenen una gran
lmporLancla per a la preservacl de la culLura local l per Lal de manLenlr acLlvlLaLs
culLurals lncluslves per a LoLs els grups l eLnles. LsLudlarem sl hl ha o no cenLres culLurals
als dos barrls que esLudlem.





























'
2.1. Des|gua|tats soc|oeconm|ques

Les deslgualLaLs econmlques o en els lngressos comprenen LoLes les dlsparlLaLs en la
dlsLrlbucl de bens l lngressos econmlcs, enLre elles molL especlalmenL la dlsLrlbucl de la
renda. Ll Lerme es referelx normalmenL a la deslgualLaL enLre lndlvldus l grups a l'lnLerlor de la
socleLaL, per Lambe es poL referlr a la deslgualLaL enLre paisos (en el nosLre cas enLre dos
LerrlLorls).
La deslgualLaL econmlca esLa relaclonada amb la ldea d'lgualLaL d'oporLunlLaLs l la lgualLaL de
resulLaLs. 1anL en Lermes uLlllLarls com en eLlc-morals, exlsLelx polemlca per deLermlnar sl
l'exlsLencla de la deslgualLaL econmlca es un fenomen poslLlu o negaLlu. no lnLenLarem obrlr
un debaL moral sobre la deslgualLaL, per sl que pensem que el model neollberal ha provocaL
enormes deslgualLaLs socloeconmlques que avul dla paLlm amb la crlsl l on les classes mes
desfavorldes han esLaL les mes afecLades. Com mes lguallLarla es una socleLaL, mlllor es el
beneflcl flslc l menLal dels seus cluLadans l menys problemes soclals hl ha, Lal l com es poL
observar en socleLaLs mes lguallLarles Lals com les del nord d'Luropa. A mes, una socleLaL mes
lguallLarla permeL mes moblllLaL soclal. A mesura que la breLxa enLre rlcs l pobres s'accenLua,
mes dlflcll resulLa per a la genL desplaar-se en la cadena soclal.

er aquesL moLlu, en aquesL aparLaL lnLenLarem demosLrar l'exlsLencla de deslgualLaLs
socloeconmlques enLre els dos barrls escolllLs (Ll 8aval l Sarrla) deguL a les deslgualLaLs l
dlferencles que [a s'observen a slmple vlsLa l qulnes consequencles Lenen aquesLes deslgualLaLs
en els dos barrls.
er comenar, cal comenLar l'evolucl de les dlferencles en la dlsLrlbucl de la renLa enLre Ll
8aval l Sarrla. Ln el graflc 1 el valor absoluL de 8arcelona en la 8enLa lamlllar ulsponlble de
8arcelona es 100, cosa que ens permeL comparar sl els barrls escolllLs esLan per soLa o per
sobre de la mlL[ana. Ln el cas de Sarrla es slLuarla per sobre de la mlL[ana de 8arcelona, enLre
els 172,4 al 2008 flns al 176,3 el 2011, menLre que Ll 8aval es slLua a mes de 110 punLs per soLa
de Sarrla, enLre 62 com a valor mes balx als anys 2009 l 2010 flns als 64,2 el 2011.
AquesLa graflca demosLra una clara deslgualLaL en el reparLlmenL de la renLa l els recursos enLre
els dos barrls amb una ampla dlferencla enLre la dlsLrlbucl de la renLa en Ll 8aval l Sarrla, amb
aquesL darrer al capdavanL.


(





AlLra deslgualLaL econmlca que cal comenLar es la Laxa d'aLur en els dos barrls. Les ulLlmes
dades publlcades a l'lLC sobre la Laxa d'aLur perLanyen a novembre de 2013, per hem agafaL
les Laxes d'aLur des del 2011 flns a novembre de 2013 l les hem aplegaL a la Craflca 2.
Com era d'esperar,, la poblacl amb mes aLur (quasl un 13) es la del barrl de Ll 8aval, per
conLra de la de Sarrla, que amb un 3 al 2013 es Lroba per davall de la mlL[ana d'aLur de
8arcelona (10,4) l per 8 punLs per davall de Ll 8aval. Les causes que Lrobem en aquesL
fenomen es podrlen Lrobar en que Ll 8aval Le mes del doble de poblacl que Sarrla, en LoLal
36.200 persones aproxlmadamenL, per les 14.800 que Le Sarrla. er aquesL moLlu no ens hem
deLlnguL amb aquesL graflc, que no aporLa una llum prou clara per a les deslgualLaLs
econmlques.

)

Pem observaL de que en el barrl de Ll 8aval presenLa mes dlverslLaL culLural l lmmlgracl que
Sarrla, [a que Lrobem una Laxa d'lmmlgracl del 110,9 per mll hablLanLs, menLre que Sarrla
presenLa una Laxa de 43,3 per mll. er LanL, a Ll 8aval hl ha mes del doble d'lmmlgranLs que a
Sarrla. Alx es poL relaclonar amb el nombre d'lmmlgranLs en aLur fronL els espanyols, [a que
l'escasseLaL d'lmmlgranLs a Sarrla fa que hl hagl seL vegades mes aLuraLs espanyols que
lmmlgranLs, menLre que a Ll 8aval la xlfra d'aLuraLs lmmlgranLs l els espanyols es molL slmllar,
encara que guanya la dels espanyols. una posslble expllcacl a aquesL fenomen serla que els
nascuLs a LerrlLorl caLala per amb ascendencla esLrangera, que no han LlnguL les maLelxes
oporLunlLaLs que els que Lenen famllla auLcLona, [a sn conslderaLs espanyols.
AlLra deslgualLaL que cal esLudlar serla la deslgualLaL en les Laxes d'aLur per sexe. La Craflca 3
ens mosLra les Laxes d'aLur per cada barrl enLre homes l dones. Com es poL observar, al barrl
d'Ll 8aval el nombre d'homes aLuraLs es un 30 ma[or que el nombre de dones. AquesLa
deslgualLaL al barrl d'Ll 8aval es poL deure a que la crlsl ha afecLaL mes als secLors mes
mascullnlLzaLs"
1
, sobreLoL al secLor de la consLruccl, que era l'ocupacl de les classes obreres.
Lmper, cal comenLar que a Sarrla es dna la slLuacl conLrarla, [a que hl ha mes percenLaLge
d'aLuraLs de dones (33) que d'homes (44), per la slLuacl esLa mes lgualada que a Ll 8aval.


1
Estructura social y desigualdad en Espaa, Jos Saturnino Martnez Garca

*+


er aquesL moLlu exlsLelx una deslgualLaL molL dlferenclada enLre el nombre d'aLuraLs al 8aval
del sexe mascull l femenl que a Sarrla, on la slLuacl esLa mes lgualada. una posslble expllcacl
es que al barrl d'Ll 8aval els Lreballs als que accedelxen els seus hablLanLs sn de poca
quallflcacl l esLan molL femlnlLzaLs o, pel conLrarl, molL mascullnlLzaLs. Les dones es dedlcarlen
mes a Lasques de la llar l de cura dels malalLs l els homes a Lreballs manuals on es necesslLarla la
fora. A mes, el nlvell educaLlu al qual arrlben les persones de Ll 8aval l Sarrla es molL dlferenL,
cosa que provoca una deslgualLaL en quanL als Lreballs als que arrlba cada grup l en quanL a la
dlsLrlbucl de l'aLur, mes predomlnanL al 8aval.



**
Com s'observa a la Craflca 4, al 8aval predomlnen les persones amb esLudls prlmarls (quasl un
30) l hl ha un alL percenLaLge (quasl un 10) de persones sense esLudls. A mes, quan
comparem la graflca de Ll 8aval amb la de Sarrla hl Lrobem grans dlferencles. er comenar a
Sarrla hl ha quasl el doble de persones amb esLudls unlverslLarls que al 8aval l el nombre de
persones sense esLudls es galrebe la melLaL que al 8aval. A mes, es molL balx el percenLaLge de
persones que Lenen esLudls lnferlors al graduaL escolar en comparacl al 8aval.
AquesLa darrera graflca demosLrarla que exlsLelxen deslgualLaLs en quanL a lgualLaL
d'oporLunlLaLs deguL a LoLs els facLors demograflcs [a exposaLs anLerlormenL que presenLa el
8aval en comparacl a Sarrla.

AlLra Lema del que cal parlar l que Lambe demosLrarlen aquesLes deslgualLaLs econmlques sn
les dlferencles enLre el preu del meLre quadraL l el lloguer als dos barrls que esLudlem.

Ln quanL al preu de venda (t/m2) per hablLaLge, ens Lrobem que al 8aval l'adqulslcl d'un
hablLaLge cosLa la melLaL que adqulrlr-lo a Sarrla.



Com es poL observar a la Craflca 3, hl ha una gran dlferencla en el preu del lloguer, quasl de la
melLaL a Ll 8aval.
AlLra lndlcador que cal comenLar es la dlferencla enLre el preu del lloguer. Com s'observa a la
Craflca 6, el preu del lloguer Lambe varla molL, per no LanL com el preu de l'hablLaLge.

*!

AquesLes graflques (3 l 6) demosLren que exlsLelx una gran dlferencla a l'hora de l'adqulslcl
d'un hablLaLge en quanL a compra per no exlsLelx LanLa dlferencla a l'hora de llogar un
hablLaLge. una posslble expllcacl es que com acLualmenL els bancs no concedelxen credlLs per
comprar hablLaLges deguL a la crlsl econmlca, lloguen en compLes de comprar hablLaLges, l per
LanL el preu del lloguer pu[a quan hl ha molLa demanda. er conLra, com ara no es compren
cases, l menys a un barrl obrer on mes de la melLaL de la poblacl es forana, el preu del meLre
quadraL al 8aval es balx en comparacl a Sarrla, [a que les classes mlL[anes-alLes l alLes s'han
enrlqulL amb la crlsl"
2
l seguelxen compranL cases als barrls com Sarrla.

AlLra lndlcador de deslgualLaL econmlca serla la quanLlLaL d'ambulaLorls de la SegureLaL Soclal l
prlvaLs a cadascun dels barrls.

Al seguenL mapa es mosLra el nombre de consulLorls de la SegureLaL Soclal l els de medlclna
prlvada:

2
http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013-09-18/los-efectos-reales-de-5-anos-de-crisis-los-
muy-ricos-se-hacen-aun-mas-ricos_29457/

*#

Com era deduible, no hl ha consulLorls de medlclna prlvada menLre que n'hl ha dos de la
SegureLaL Soclal, un a la banda nord l l'alLra a la sud del 8aval.



*$
er conLra, al mapa de sobre velem que al barrl de Sarrla hl ha un consulLorl de medlclna
prlvada l un consulLorl de la SegureLaL Soclal, molL propers enLre sl.
er LanL, es deduelx que els hablLanLs de Sarrla uLlllLzen els consulLorls de medlclna prlvada
molL mes que els de Ll 8aval, que necesslLen dos consulLorls de la SegureLaL Soclal per abasLlr
LoL el barrl.

er LanL, es poL aflrmar que exlsLelxen unes dlferencles econmlques que es converLelxen en
deslgualLaLs socloeconmlques, que com a consequencla provoquen alLres Llpus de deslgualLaL,
com la deslgualLaL d'oporLunlLaLs, les deslgualLaLs educaLlves l alLres Llpus de deslgualLaLs
provocades baslcamenL per l'alLa Laxa d'lmmlgracl al 8aval, per conLra de la balxa Laxa que
presenLa Sarrla, a mes de que la ma[orla de poblacl de Ll 8aval perLany a la classe obrera. La
melLaL de persones que vluen a Sarrla Lendelxen a arrlbar a esLudls unlverslLarls, menLre que a
Ll 8aval el 30 de la poblacl nomes Le esLudls prlmarls (flns als 12 anys d'escolarlLzacl).






























*%
2.2. Des|gua|tats |nformat|ves | educat|ves

La deslgualLaL lnformaLlva l educaLlva es la falLa de conelxemenL o educacl formal, alxl com la
precarleLaL per accedlr a fonLs d'lnformacl adequades a la poblacl d'un pals. 1oL l que
aquesLa deslgualLaL prollfera als paisos no desenvolupaLs o en vles de desenvolupamenL, Lambe
podem Lrobar aquesLa deslgualLaL a paisos desenvolupaLs, com es el cas d'Lspanya.
Als darrers anys, nombrosos esLudls s'han ocupaL d'anallLzar les carencles quallLaLlves del
slsLema educaLlu a CaLalunya. Cuan comparem per exemple les Lra[ecLrles escolars dels
dlferenLs grups soclals, es posa de manlfesL que l'alumnaL amb menor caplLal econmlc l
culLural, en aquesL cas la poblacl del 8aval, accedelx mes Lard l abandona abans el slsLema
educaLlu que aquell grup amb un ma[or caplLal, la poblacl que compren el barrl de Sarrla. Ll feL
que els grups soclals mlllor poslclonaLs esLlguln proporclonalmenL mes represenLaLs en
l'escolarlLzacl no obllgaLrla evldencla que l'acces als recursos educaLlus conformen un elx
fonamenLal per enLendre la deslgualLaL lnformaLlva l educaLlva del slsLema.

er comprovar doncs aquesLa deslgualLaL lnformaLlva l educaLlva, hem anallLzaL una de les
seves ma[ors causes, la lmmlgracl. AquesLa deslgualLaL educaLlva, com [a hem esmenLaL abans,
es produelx d'una manera mes clara on s'agrupa la poblacl lmmlgranL amb pocs recursos l
famllles nombroses conLrasLanL alxl amb el poc percenLaLge que represenLen els barrls
benesLanLs com el barrl de Sarrla, on la represenLacl dels nens d'aquesL barrl a les escoles
publlques es remoLa.


*&
Mlrem el graflc l cenLrem-nos doncs a la poblacl del 8aval. odem veure que en la seva
ma[orla es una poblacl lmmlgranL l Lreballadora que conLrasLa amb la poblacl del barrl de
Sarrla, hablLaL per poblacl en la seva ma[orla auLcLona l amb un nlvell de vlda mlL[a-alL.
1oL l que delxem clar que no LoL l'alumnaL lmmlgranL presenL al nosLre slsLema educaLlu es un
alumnaL en condlclons de rlsc educaLlu o soclal, es sabuL que des de prlnclpls d'aquesLa decada
la crelxenL arrlbada poblacl lmmlgranL l la seva Lendencla a la concenLracl espaclal l escolar
han lnLenslflcaL els processos de deslgualLaL educaLlves.

un alLre lndlcador lmporLanL a anallLzar es la quanLlLaL d'escoles publlques podem Lrobar al
barrl de Sarrla l al barrl del 8aval alxl com la presencla de la poblacl [uvenll en els esLudls no
obllgaLorls. LsLudls com el lSA feL per la CCuL consLaLen que el secLor publlc mosLra
proporclons menors d'alumnaL d'esLaLus econmlc soclal l culLural elevaL que el secLor prlvaL.
Com [a es coneguL per LoLhom, els fllls de les famllles Lreballadores s'escolarlLzen a les escoles
publlques , menLre que els fllls de les classes mlL[anes professlonals ho fan mes en cenLres
prlvaLs que no en publlcs.

1al l com podem apreclar en el graflc, la ma[orla dels esLudlanLs del barrl de Sarrla ho fan a
escoles prlvades redulnL d'aquesLa manera a mlnlma, la seva represenLacl a les escoles
publlques l fenL veure el clar conLrasL amb el barrl del 8aval que LoL l Lenlr un percenLaLge alL
d'alumnes en escoles prlvades, les escoles publlques es fan amb mes de la melLaL dels
esLudlanLs d'aquesL barrl.
er un alLre banda, Lambe s'ha de Lenlr en compLe la quanLlLaL d'alumnes presenLs als esLudls
no obllgaLorls, Lal l com ho assenyala el servel d'esLadlsLlca de l'A[unLamenL de 8arcelona, el

*'
barrl de Sarrla presenLa un 14,1 d'alumnes en baLxllleraL fronL al 9 d'alumnes que presenLa
el barrl del 8aval. 1oL l alx es lmporLanL desLacar que sl ens flxem en el nombre d'alumnes
maLrlculaLs en formaclons professlonals el percenLaLge donaL al barrl del 8aval es ma[or que el
del Sarrla, dades que corroboren, el feL que la poblacl del 8aval Le pocs recursos l no es poL
permeLre un acces a la unlverslLaL com sl ho poL fer la poblacl del barrl de Sarrla.

!a per flnallLzar aquesLa parL del Lreball es lmporLanL flxar-nos en la quanLlLaL de cenLres
culLurals l pollLlques publlques que es porLen o s'han porLaL a Lerme als dos barrls que LracLem.
AquesL lndlcadors son lmporLanLs [a que molLs d'aquesLs cenLres culLurals l pollLlques publlques
a[uden a la regularlLzacl de l'educacl, reforanL l a[udanL a les persones que Llnguln
problemes per l'acces a l'educacl LanL obllgaLrla com posL-obllgaLrla.


1al l com podem veure el graflc el nombre d'equlpamenLs culLurals, [a slguln blblloLeques
publlques com museus munlclpals, sn mes abundanLs al dlsLrlcLe de CluLaL vella que no pas al
de Sarrla-SanL Cervasl. Alx correspon a la necesslLaL d'aquesLs equlpamenLs a cadascun dels
barrls o dlsLrlcLes.






*(
2.3. Des|gua|tats per edat

La deslgualLaL per grups d'edaL s'ha donaL des de els lnlcls dels Lemps. !a en l'epoca paleollLlca,
quan les socleLaLs eren molL lguallLarles l galrebe no exlsLlen deslgualLaLs es donaven les
dlferencles l deslgualLaLs de sexe l edaL, per LanL, aquesL Llpus de deslgualLaLs consLlLuelxen les
deslgualLaLs mes anLlgues de la hlsLorla, l han esLaL una pracLlca comuna en LoLes les socleLaLs.
Les deslgualLaLs per edaL sn les dlsLlnclons soclals l culLurals que s'han esLablerL enLre [oves l
adulLs, per converLlr aquelles dlferencles blolglques del cos en [erarqula de poder, esLaLus l
lngressos. er LanL aquesLa deslgualLaL comporLa un reparLlmenL de les Lasques l les professlons
en base a l'edaL: la [ovenLuL o la vellesa.
1oL l que les deslgualLaLs es donen a LoLa la cluLaL, segons els barrls l les felnes que una persona
execuLa les dlferencles sn ma[ors o menors, per LanL lnLenLarem demosLrar que l'exlsLencla de
una deslgualLaL segons el grup d'edaL en el barrl de Sarrla sn ma[ors quan aquesLes maLelxes
deslgualLaLs es donen en el barrl del 8aval, on l'acces a les oporLunlLaLs es menor, l alx
comporLa una deslgualLaL mes enLre els barrls barcelonlns de Sarrla l el 8aval.
er comenar compararem les Laxes d'aLur que es donen en LoLs dos barrls. el que fa a la
dlsLrlbucl LerrlLorlal, la Laxa d'aLur reglsLrada mosLra que el mar del 2012, una de les Laxes
d'aLur mes elevades es va locallLzar a CluLaL vella (8aval), amb un 17,9 per cenL de la poblacl al
aLur, menLre la Laxa d'aLur del dlsLrlcLe de Sarrla- SanL Cervasl (Sarrla)es va slLuar per soLa la
mlL[ana d'aLur reglsLraL a 8arcelona (14,2), amb una Laxa de 8,4 per cenL.
Ln la socleLaL claramenL hl ha deslgualLaLs per grups d'edaL, els [oves es Lroben en una slLuacl
de deslgualLaL fronL la resLa de la poblacl. Sl observem la Laula elaborada pel ueparLamenL
d'LsLadlsLlca de l'A[unLamenL de 8arcelona velem que duranL el 4L LrlmesLre del 2012 els [oves
d'edaLs compreses enLre els 16 l 19 anys nomes represenLaven un 8,9 per cenL de la poblacl
ocupada l un 36,1 per cenL de la poblacl aLurada, menLre la genL d'edaL compresa enLre els 23
l els 34 anys, es a dlr la poblacl adulLa, represenLava el 76,4 per cenL de la poblacl ocupada l
el 16,0 per cenL de la poblacl aLurada.
velem per LanL, que la slLuacl dels [oves (16-24 anys) es deslgual respecLe la slLuacl dels
adulLs que es Lroben en la fran[a d'edaL dels 23 flns els 34 anys, per lncldlnL en les deslgualLaLs
dels barrls ens flxem que un menor nombre de [oves es Lroba a l'aLur al barrl de Sarrla. Ll
novembre del 2013 hl havla 189 persones aLurades a Sarrla enLre els 16 l els 24 anys menLre a
CluLaL vella hl havla 464 [oves de la maLelxa edaL a l'aLur. er LanL, LoL l la deslgualLaL que
paLelxen els [oves a l'hora de buscar felna, no LoLs els [oves la paLelxen per lgual.


*)



1oL l que la crlsl econmlca acLual ha provocaL que augmenLl molL el nombre de conLracLes
Lemporals en deLrlmenL dels conLracLes lndeflnlLs, sn els [oves un alLre cop els que mes
paLelxen aquesLes consequencles [a que solen Lenlr conLracLes de pracLlques, pels quals cobren
un sou molL balx l de vegades nul. un 8,2 per cenL dels [oves gaudelx d'un conLracLe lndeflnlL l la
resLa, el 91,8 per cenL Lenen un conLracLe Lemporal, per conLra dels grups d'edaL ma[ors (43
anys l mes) on el 22 per cenL gaudelxen d'un conLracLe lndeflnlL l el 78 per cenL resLanL d'un
conLracLe Lemporal.
Sl ens flxem en la naclonallLaL els esLrangers, Lambe paLelxen una cerLa deslgualLaL fronL els
espanyols, [a que dels conLracLes laborals el 78,9 per cenL sn espanyols menLre el 21,1 per
cenL sn esLrangers.
Ln conclusl, aquells [oves mes afecLaLs per l'aLur l la crlsls, l que per LanL Lenen menys
oporLunlLaLs sn aquells de menor edaL, de sexe mascull, amb un nlvell d'esLudls balx l
esLranger. er alLre banda caracLerlsLlques que es reunelxen alhora en la poblacl del barrl del
8aval de 8arcelona, on observanL les dades proporclonades per l'A[unLamenL de 8arcelona ens
adonem que el 40,3 per cenL de la poblacl a CluLaL vella es de naclonallLaL esLrangera, amb
ma[or presencla de persones provlnenLs de Lquador, 8ollvla, aklsLan, llllplnes, lndla l
8angladesh, menLre que nomes un 10,8 per cenL de la poblacl de Sarrla es d'orlgen esLranger,
amb ma[or presencla de persones provlnenLs dels LsLaLs unlLs, 8egne unlL, lLalla l lrana. Sl
mlrem el nombre d'alumnes de naclonallLaL esLrangera en LoLs dos barrls Lrobem unes
dlferencles slgnlflcaLlves, un 6,6 per cenL dels alumnes de CluLaL vella sn d'Amerlca del nord
enfronL els 19,7 per cenL d'esLudlanLs amerlcans en els cenLres de Sarrla, l un 28,7 per cenL dels

!+
esLudlanLs esLrangers de CluLaL vella provenen d'Asla l Cceanla, menLre nomes un 2,3 per cenL
dels esLudlanLs esLrangers amb naclonallLaL aslaLlca acuL als cenLres escolars de Sarrla.



Les dades de la Laula anLerlor mosLren els deslguals nlvells academlcs enLre els barrls de Sarrla-
SanL Cervasl l CluLaL vella:


A Sarrla nomes el 3,6 per cenL de la poblacl no Le esLudls menLre a CluLaL vella la xlfra
augmenLa flns el 8,3 per cenL.
Ll nombre de genL que nomes Le esLudls prlmarls es de 8,2 per cenL a Sarrla l de 28,6 per cenL
a CluLaL vella.

!*
La poblacl de CluLaL vella que cursa esLudls unlverslLarls l es Lreu una carrera es del 23 per
cenL menLre que a Sarrla els [oves que accedelxen a una LlLulacl unlverslLarla es del 46,2 per
cenL.
AquesLes dades mosLren que els [oves de CluLaL vella esLan menys preparaLs l per LanL Lenen
menys oporLunlLaLs a l'hora d'accedlr a la educacl l alx alhora els Lanca molLes porLes en el
momenL d' aconsegulr un lloc de Lreball dlgne, per LanL els [oves de CluLaL vella paLelxen una
deslgualLaL fronL els [oves de Sarrla a l'hora de buscar felna per la seva condlcl de persones
[oves que no nomes no Lenen experlencla sln que a mes a mes no esLan suflclenLmenL
preparades, el que els porLa a Lrobar felnes amb sous balxos que no ll permeLen la moblllLaL
dlns la escala soclal. 1oL alx al seu Lorn provoca que no puguln donar als seus fllls un venLall
ample de posslblllLaLs l d'esLudls, menLre els [oves del barrl de Sarrla, gracles a un mlllor nlvell
econmlc que els permeL una formacl molL elevada, Lroben felna l poden manLenlr el seu
nlvell de vlda l el seu sLaLus dlns la escala soclal l poden oferlr als seus fllls les maLelxes
oporLunlLaLs que ells van Lenlr. un cercle vlcls, on sempre perden els maLelxos.






















!!
3. Conc|us|ons.

PavenL flnallLzaL aquesLa peLlLa lnvesLlgacl sobre les deslgualLaLs que podem Lrobar enLre els
dos barrls LracLaLs, el 8aval l Sarrla, es lmporLanL desLacar algunes concluslons a les quals hem
arrlbaL parLlnL de la nosLre hlpLesl : a que es deuen les deslgualLaLs enLre els barrls del 8aval l
Sarrla?

1al l com he expllcaL a l'lnlcl d'aquesL Lreball, ens hem volguL especlflcar en Lres dlferenLs
deslgualLaLs per Lal de fer mes especlflcs el nosLre Lreball: deslgualLaLs socloeconmlques,
deslgualLaLs d'lnformacl l educacl l les deslgualLaLs per edaL, l per LanL procedlrem a exposar
les concluslons de cada aparLaL.

el que fa a les raons que expllquen les deslgualLaLs socloeconmlques ha esLaL dlverses, donaL
que sn les deslgualLaLs mes noLrles l de les quals es poden derlvar d'alLres com es la
deslgualLaL lnformaLlva l educaLlva. Ln l'aparLaL d'aquesLes deslgualLaLs, hem exposaL un segulL
de raons:

una dlferenclada dlsLrlbucl de la renLa, slLuanL el barrl del 8aval per sobre de la mlL[ana
de 8arcelona, l Sarrla per el seu compLe, per sobre.
1oL l que el nombre de poblacl aLurada a cada barrl no ens proporclona galre dades a
l'hora de concebre's com a ra que expllqul aquesLa deslgualLaL, es lmporLanL desLacar
que el barrl del 8aval mosLra un 13 de poblacl aLurada davanL del 3 que presenLa el
barrl de Sarrla.
ueguL a la poca formacl que Le la poblacl del 8aval, els Lreballs als quals accedelxen
son de poca remuneracl, fronL els Lreballs als quals es presenLa la poblacl de Sarrla,
els quals esLan molL be remuneraLs deguL als esLudls d'alL nlvell que posseelxen.

Ln quanL a les deslgualLaLs lnformaLlves l educaLlves una de les concluslons prlnclpals a les
quals hem arrlbaL dlnLre d'aquesL aparLaL, es la lmporLancla del facLor lmmlgracl en el
desenvolupamenL d'aquesLa deslgualLaL:

Calrebe un 60 de la poblacl que Lrobem al 8aval es d'orlgen esLranger, davanL d'un
17 a Sarrla. Ll feL que la poblacl ma[orlLarla al barrl del 8aval slguln famllles
esLrangeres amb pocs recursos fa que la presencla d'aquesLs nens a escoles publlques
slgul mes alLa que no la que poL represenLar el barrl de Sarrla.

ulnLre d'aquesLes deslgualLaLs Lambe podrlem Lrobar deslgualLaLs d'oporLunlLaLs, [a que deguL
a la seva renda famlllar, la poblacl del barrl del 8aval, Lan sols poL opLar a graus mlL[ans de
formacl professlonal, els quals son formaclons Lecnlques que comporLen un sou poc

!#
remuneraL, fronL la poblacl de Sarrla, els quals en la seva ma[orla, deguL a la seva renda
famlllar alLa, poden accedlr a esLudls unlverslLarls l per LanL a professlons d'alLes remuneraclons.

AquesLa deslgualLaL d'oporLunlLaLs obre una breLxa mes en relacl als [oves de LoLs dos barrls,
perque els [oves del 8aval han de llulLar, no nomes amb la deslgualLaL que hl ha cap al seu grup
d'edaL sln que Lambe ho han de fer amb la falLa de preparacl l formacl que paLelxen per la
manca de medls l oporLunlLaLs que els permeLrla gaudlr de les maLelxes clrcumsLancles l parLlr
de les maLelxes bases a l'hora de buscar felna que els [oves de Sarrla.

lenL aquesL Lreball ens hem adonaL que les deslgualLaLs que hl ha enLre els dos barrls de
8arcelona, el 8aval l Sarrla, sn mulLlples. Lncara que LoLs dos barrls slguln molL propers, [a que
perLanyen a la maLelxa cluLaL, la reallLaL en la qual vluen LoLs dos es LoLalmenL dlferenL, l els
separa un ablsme.