Eines de Progrs

Engi nyer i a
Concur r ent
GUIES I EINES DE SUPORT A LA INNOVACI
Enginyeria concurrent. - (Guies i eines de suport a la innovaci. Eines de progrs)
A la part superior de la portada: Catalunya innovaci. - Bibliografia
I. IDOM II. Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (Catalunya) III. Ttol:
Catalunya innovaci IV. Collecci: Guies i eines de suport a la innovaci. Eines de
progrs
1. Enginyeria concurrent
658.5
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP
El text pot ser reprodut totalment o parcialment desprs d'haver obtingut prviament l'autoritzaci del
Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM).
Es reserven tots els drets del disseny grfic i artstic.
Generalitat de Catalunya
Departament de Treball, Indstria, Comer i Turisme
Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)
Passeig de Grcia, 129. 08008 Barcelona
Tel.: 93 476 72 00
E-mail: info@cidem.gencat.net
www.cidem.com
Autor del text literari: IDOM
www.idom.es
Coordinat per: CIDEM
Disseny i realitzaci: CIDEM
1a edici: juny del 2003
Edici: 3.000
Dipsit legal: B-xx.xxx-xx
Eines de Progrs
Engi nyer i a
Concur r ent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
Engi nyer i a concur r ent
n d e x
L'ENGINYERIA CONCURRENT
1. QU S L'ENGINYERIA CONCURRENT? ..................................................................
2. PER A QU SERVEIX L'ENGINYERIA CONCURRENT? ............................................
3. L'ENGINYERIA CONCURRENT I EL PROCS D'INNOVACI....................................
4. ELEMENTS BSICS DE L'ENGINYERIA CONCURRENT ..........................................
5. TCNIQUES I EINES DE L'ENGINYERIA CONCURRENT...........................................
5.1. Tcniques..........................................................................................................
5.2. Eines.................................................................................................................
5.3. Posici de les tcniques i les eines en el procs de desenvolupament...........
6. L'ENGINYERIA CONCURRENT EXTERNA...................................................................
7. IMPLANTACI DE L'ENGINYERIA CONCURRENT......................................................
7.1. Organitzaci per projectes ...............................................................................
7.2. Procs d'implantaci de l'enginyeria concurrent...............................................
7.3. Dificultats en la implantaci de l'enginyeria concurrent....................................
7.4. Gesti de l'enginyeria concurrent.....................................................................
8. EXEMPLES D'APLICACI.............................................................................................
9. BIBLIOGRAFIA...............................................................................................................
5
5
6
7
11
11
13
15
16
17
17
18
20
21
23
26
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
5 Enginyeria concurrent
L engi nyer i a concur r ent
Qu s?
Es pot definir l'enginyeria concurrent com el conjunt de tcniques destinades a escurar el
temps de desenvolupament dels projectes, incorporant la veu del client i garantint al
mateix temps la qualitat del producte durant tot el seu cicle de vida, des del disseny fins al
reciclatge, mitjanant la realitzaci simultnia d'activitats i el treball en equips
multidisciplinaris. L'enginyeria concurrent permet tamb la contenci dels costos totals del
cicle de vida del producte i, encara ms important, constitueix un avantatge competitiu pel
fet que permet posicionar els productes en el mercat en un breu termini de temps.
La idea bsica sobre la qual se sustenta l'enginyeria concurrent respon en certa manera al
sentit com, i consisteix a iniciar les activitats del projecte com ms aviat millor, fent
participar des del principi tots els departaments implicats (disseny, desenvolupament,
producci, mrqueting, compres, etc.), com tamb els provedors.
Com s'ha dit, l'objectiu bsic de l'enginyeria concurrent s la disminuci en el temps total
transcorregut des de la detecci d'una necessitat fins a la comercialitzaci d'un producte.
La importncia de l'acceleraci d'aquest procs rau en diversos factors:
L'avantatge competitiu derivat d'aconseguir el mercat abans que els competidors i assolir,
d'aquesta manera, un millor posicionament. No ser prou rpid pot fer que un competidor
faci obsolet un nou producte encara en desenvolupament.
La vida cada vegada ms curta dels nous productes. Un mes d'endarreriment en el
llanament s un mes menys disponible per a l'explotaci comercial.
La incapacitat dels departaments de mrqueting de predir les tendncies del mercat a llarg
termini. Una vegada detectada l'oportunitat de mercat, s'ha de satisfer abans que quedi
obsoleta per un canvi en les preferncies dels clients.
Aquest objectiu principal s'acompanya d'altres objectius parcials, no per aix menys
importants, com sn la reducci dels costos totals, l'augment de la qualitat i la fiabilitat
global del producte, com tamb l'increment del valor afegit. Aquest ltim aspecte implica
un canvi d'enfocament radical per part dels tcnics, que han d'anteposar al seu criteri la
visi del producte per part del client. Aix comporta elaborar un conjunt de requeriments i
condicionants molt ms complets i, en definitiva, un millor coneixement del problema ja
des de les etapes ms inicials.
En conseqncia, l'enginyeria concurrent s prpia de sectors altament competitius
(automoci, electrnica de consum, etc.). No obstant aix, qualsevol empresa amb
activitats de disseny, desenvolupament i fabricaci de productes en pot treure profit,
encara que d'una manera diferent d'acord amb la seva mida i estructura.
Per a qu serveix?
6 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
Lenginyeria
concurrent
i el procs
dinnovaci
L'enginyeria concurrent comprn, dins del model del procs d'innovaci tecnolgica, els
subprocessos de disseny i desenvolupament i la redefinici de processos productius
simultniament. La interacci correcta entre aquests dos aspectes s precisament un dels
elements clau de l'xit de l'enginyeria concurrent.
Els projectes de disseny i desenvolupament de producte se solen classificar en quatre
categories segons el grau de novetat que incorporen: projectes de millora de productes ja
existents, creaci de productes derivats d'una plataforma comuna, projectes de
desenvolupament de noves plataformes i projectes de creaci de productes totalment
nous. El conjunt de tots els projectes abordats per l'empresa ha de representar un equilibri
adequat de riscos.
Com ja s'ha esmentat, l'objectiu principal de l'enginyeria concurrent s escurar el time to
market. Aix fa que normalment s'apliqui en conjunci amb un enfocament d'innovaci
incremental, amb projectes de risc moderat, com sn els de millora i derivats, avanant en
petits passos en un procs d'aprenentatge empric i iteratiu. No s'ha d'oblidar que s una
metodologia que t el seu origen en empreses japoneses a les quals el cicle de Deming
(planificar, fer, verificar i actuar: PDCA) va arrelar especialment. A cada tornada al cicle
PDCA es llana un nou producte al mercat que, depenent del seu xit, ser la base de la
generaci segent. L'aprenentatge aconseguit s'adrea a les millores en el cicle
d'innovaci segent.
No obstant aix, si l'empresa vol ser tecnolgicament competitiva, aquests projectes a curt
termini s'han de combinar amb altres de major risc i termini d'execuci, orientats al
desenvolupament de noves plataformes i de productes totalment nous. Aquests projectes
ms innovadors sn de naturalesa estratgica. Simplement, no hi ha temps per encaixar-ho
com a reacci a una actuaci de la competncia; fer-ho implicaria errors de judici i
d'execuci. A ms a ms, poden requerir formes d'organitzaci una mica diferents als
primers, pel fet que en aquests projectes predominen coneixements molt ms especialitzats.
GENERACI DE
NOUS CONCEPTES
REDEFINICI
DELS PROCESSOS
PRODUCTIUS
REDEFINICI DELS
PROCESSOS DE
COMERCIALITZACI
DESENVOLUPAMENT
DE PRODUCTE
M
E
R
C
A
T
M
E
R
C
A
T
GESTI DEL CONEIXEMENT I DE LA TECNOLOGIA
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
7 Enginyeria concurrent
El ement s bsi cs de l engi nyer i a concur r ent
L'enginyeria concurrent se sustenta sobre tres pilars o mecanismes bsics que li confereixen les seves
especials caracterstiques. s important assenyalar que cadascun d'aquests tres mecanismes ha d'estar
present i integrat d'una manera adequada amb els altres dos per assegurar l'xit.
Parallelisme
El primer d'aquests pilars s el parallelisme i, per aix, en determinats sectors l'enginyeria
concurrent rep el nom d'enginyeria parallela. El parallelisme redueix el temps global
mitjanant la realitzaci simultnia de totes les tasques possibles. Aix s de vital
importncia per a una ptima coordinaci de les activitats d'enginyeria de producte i de
procs (fabricaci). Els tcnics de procs han de collaborar amb els de producte des de
l'inici del projecte, per poder iniciar, d'aquesta manera, la industrialitzaci del nou producte
com abans millor, encara que aquest producte encara no estigui del tot definit. La
simultanetat entre les enginyeries de producte i de procs fa que moltes vegades
l'enginyeria concurrent prengui el nom d'enginyeria simultnia.
Mitjanant el parallelisme es racionalitza la descomposici del treball i s'eviten les prdues
de temps i la manca de comunicaci inherents a un enfocament seqencial. Al mateix
temps exigeix un millor desenvolupament i transferncia de la informaci entre tasques.
8 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
Activitat
Desenvolupament
de concepte
Desenvolupament
de disseny
Validaci del
disseny
Desenvolupament
de producci
Mrqueting
Producte
Enginyeria
Enginyeria
Assaigs
Fabricaci
Enginyeria seqencial convencional (adaptat de Hawtal Whiting)
Activitat
Desenvolupament
de concepte
Desenvolupament
de disseny
Validaci del
disseny
Desenvolupament
de producci
Mrqueting
Producte
Enginyeria
Enginyeria
Factibilitat
Disseny de
producci
Assaigs
Nova tecnologia
Programa principal
Fabricaci
Factibilitat /
tolerncies
Estudis dtils
Utillatge
Enginyeria concurrent (adaptat de Hawtal Whiting)
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
9 Enginyeria concurrent
Al parallelisme s'hi ha d'afegir un altre mecanisme bsic de l'enginyeria concurrent que s
la integraci. Un dels grans problemes de l'enfocament clssic de l'enginyeria s, sens
dubte, la divisi del treball en compartiments estancs i deficientment comunicats. El
parallelisme fora la integraci entre departaments, especialment entre enginyeria de
producte i de procs, com tamb amb els provedors, fet que redueix l'impacte de la divisi
de treball en rees d'especialitzaci i gesti. Noms mitjanant la integraci s possible
prendre en consideraci tot el coneixement de les disciplines rellevants en cada fase del
desenvolupament del producte.
A ms de millorar la comunicaci, la integraci evita la repetici innecessria de tasques
per diferncies de criteris i la manca d'optimitzaci derivada d'enfocaments excessivament
parcials.
Integraci
Enginyeria de
producte
Enginyeria de
producci
Enginyeria de
qualitat
10 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
Prescincia
Els mecanismes de parallelisme i integraci presenten substancials avantatges
conceptuals respecte a un enfocament clssic de l'enginyeria de tipus seqencial, i
defineixen per si mateixos les caracterstiques bsiques d'un entorn d'enginyeria
concurrent. No obstant aix, la seva aplicaci comporta una srie de dificultats notables,
entre les quals destaca un augment de l'ambigitat i de la incertesa en totes les fases del
desenvolupament. Aix fa prendre decisions cada vegada ms primerenques i basant-se
en informaci incompleta i immadura, una situaci que, d'altra banda, s'ha de fer
compatible amb un augment de la qualitat i la fiabilitat del producte final.
En conseqncia, s'hi ha d'afegir un tercer mecanisme destinat a disminuir l'impacte
d'aquesta aparent contradicci. Aquest mecanisme s la prescincia, o conjunt de
tcniques la missi de les quals s avanar el curs dels fets. Noms a travs d'aquestes
tcniques s possible estar preparats davant de possibles eventualitats mitjanant
l'exploraci primerenca de les activitats futures i, d'aquesta manera, prendre les decisions
adequades com ms aviat millor i al mnim cost. La prescincia s la clau per aconseguir
l'objectiu d'encertar al primer intent i per evitar la repetici innecessria de tasques i la
presa de decisions errnies.
Inici de la
producci
Canvis
en plnols
denginyeria
ENGINYERIA
CONCURRENT
ENGINYERIA
CONVENCIONAL
Fi
disseny
3 anys 2 anys 1 any
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
11 Enginyeria concurrent
Tcni ques i ei nes de l engi nyer i a concur r ent
La implementaci prctica de l'enginyeria concurrent comporta l's de tota una srie de tcniques i eines
especialment adaptades a l'enginyeria concurrent i sense les quals no seria possible arribar als nivells
d'eficcia exigits. A continuaci s'enuncien i es descriuen breument aquestes tcniques.
La pluja d'idees (brainstorming) s una tcnica creativa per a la recerca de solucions (o causes) a
un problema plantejat. La principal caracterstica del mtode s la prohibici de fer crtiques a les
idees exposades pels membres del grup de treball a fi d'evitar la inhibici de qualsevol d'ells.
Desprs, aquestes idees s'agrupen per categories, s'elaboren i es prioritzen per votaci, amb vista
a generar un pla d'actuaci.
Pluja d'idees
Tcni ques
S'inclouen en aquest apartat una srie de tcniques amb una incidncia directa sobre la qualitat de disseny. La qualitat del disseny
s un factor clau de l'xit, ats que limita la mxima qualitat assolible per un producte.
El diagrama causa-efecte d'Ishikawa consisteix en la representaci grfica, ordenada i lgica de la
cadena de causes que condueixen a un determinat efecte. Es pot aplicar com a pas intermedi a
l'aplicaci d'altres tcniques com ara l'AMFE, o directament per buscar la soluci a un determinat
problema.
Diagrames
causa-efecte
El QFD s una tcnica sistemtica per relacionar els requisits demanats pel mercat (veu del client)
amb les caracterstiques tcniques del producte a travs de cada etapa de la seva creaci
(planificaci del producte, desenvolupament de parts, planificaci del procs i planificaci de la
producci), amb la participaci de totes les funcions de l'empresa que hi intervenen. Es basa en la
construcci d'una srie de matrius d'interrelaci.
Desplegament de
la funci de
qualitat (QFD)
12 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
Anlisi del valor
Les tcniques d'anlisi del valor estan orientades tamb a la satisfacci de les necessitats
del client, per fent mfasi en l'optimitzaci simultnia dels costos i els processos. Per
aix, se separen els aspectes que generen "valor" d'aquells que sols generen "cost", i es
prioritzen els primers sobre els segons. El valor s la suma de la impressi inicial de
l'usuari davant del producte i la satisfacci durant l's. El cost integra totes les components
des del desenvolupament inicial fins al final de la vida til.
Anlisi de tipus
derrades i els seus
efectes (AMFE)
L'AMFE s una tcnica sistemtica per assegurar que tots els modes d'errada que pot
presentar un producte o un procs han estat analitzats i previnguts. Per aix, s'associa
cada tipus d'errada amb les seves causes i els efectes que produeixen. A partir d'aquesta
anlisi s'estableixen prioritats, com tamb un pla d'actuaci encaminat a eliminar o
minimitzar les causes ms importants de les errades.
Disseny
dexperiments
(DOE)
Les tcniques de disseny d'experiments estan encaminades a la planificaci estadstica
dels assaigs amb la finalitat de maximitzar la informaci extreta (efecte de la variaci dels
parmetres sobre el comportament del sistema) i minimitzar-ne el nombre. El disseny
d'experiments es complementa amb l'anlisi de les superfcies de resposta i les tcniques
d'optimitzaci. Entre les tcniques d'optimitzaci destaquen els mtodes de disseny robust
de Taguchi, que t com a objectiu minimitzar la sensibilitat del comportament del producte
a les variacions als parmetres d'entrada.
Disseny per a la
manufactura i el
muntatge (DFMA)
Les tcniques DFMA intenten assegurar una fabricaci ms fcil a travs de la
simplificaci de totes les operacions. La idea bsica s minimitzar el nombre de peces
(peces estandarditzades, multifuncionals, etc.) i aconseguir que es puguin muntar de
manera directa i sense errades (muntatge amb moviments en una sola direcci,
ajustament fcil, peces de subjecci separades, etc.).
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
13 Enginyeria concurrent
Ei nes
L'aplicaci de l'enginyeria concurrent exigeix tamb la utilitzaci d'una srie d'eines basades en les tecnologies de la informaci i
de les comunicacions. Sense aquestes eines s prcticament impossible aconseguir els nivells d'integraci, comunicaci i
predicci exigits per l'enfocament concurrent.
El disseny assistit per ordinador (CAD) s indispensable en un entorn d'enginyeria
concurrent, no tan sols per qestions d'eficcia operativa, sin tamb per garantir un
intercanvi gil i sense errors, com tamb una actualitzaci constant de la informaci entre
els diversos grups de treball implicats en el projecte (especialment, entre les enginyeries
de producte i fabricaci). Amb una combinaci adequada de maquinari i programari es
poden aconseguir drstiques reduccions en els terminis d'execuci, especialment quan
s'integra la informaci de disseny amb la generaci de programes de mecanitzat (CAM).
Disseny i fabricaci
assistits per
ordinador
(CAD/CAM)
L'actual nivell d'exigncia quant a la disminuci de costos i temps de desenvolupament
dificulta molt la utilitzaci de l'experimentaci sobre prototipus fsics com a eines de
desenvolupament. Afortunadament, els avenos realitzats en el mn de la informtica i de
la simulaci numrica dels fenmens fsics han perms incorporar al procs de disseny i
desenvolupament un bucle rpid de valoraci i optimitzaci basat en les eines de
simulaci.
Grcies a la simulaci, avui s possible estimar sobre prototipus virtuals quin ser el
comportament fsic futur del producte, abans que existeixi cap prototipus fsic. Sobre
aquests prototipus virtuals s'efectuen i es valoren les modificacions que s'estimen
necessries fins a estar raonablement segurs que el primer producte fabricat correspon a
una versi gaireb definitiva.
La simulaci s una eina indispensable per "saltar" sobre activitats costoses en temps i
diners i, d'aquesta manera, verificar si la soluci escollida s adequada. La simulaci
redueix el risc en la presa de decisions primerenques, amplia el camp d'exploraci de
solucions possibles i facilita els processos d'optimitzaci.
Enginyeria assistida
per ordinador
(simulaci numrica:
CAE)
14 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
Assaig assistit
per ordinador
(CAT)
Hi ha certs aspectes dels problemes reals que per la seva naturalesa no poden ser
simulats, ja perqu resulti antieconmic enfront de l'assaig, o perqu la fsica del problema
no sigui suficientment coneguda per establir un model teric fiable. Aqu es torna a
destacar l'experimentaci com a nic recurs viable per a l'avaluaci de certes
problemtiques.
Les tecnologies de la informaci i les comunicacions s'han incorporat tamb a
l'experimentaci i han donat lloc a assaigs assistits per ordinador.
Sistemes de
comunicaci i
maneig
d'informaci
L'ampli s d'ordinadors i xarxes i els programaris que s'hi executen han passat a formar
una part essencial del treball que es desenvolupa diriament dins de l'empresa, i molt
especialment en un entorn d'enginyeria concurrent. Mentre que aquestes noves
tecnologies han perms als usuaris tractar grans quantitats de dades, tamb han
propiciat la generaci de molta ms informaci. Aquesta informaci es guarda
generalment en forma de fitxers (texts o grfics) d'ordinador, amb un format que s
particular en l'aplicaci amb la qual van ser creats, i s compartida pels equips
multidisciplinaris propis de l'enginyeria concurrent. Per aix, s'utilitzen els denominats
sistemes PDM (Product Data Management), orientats a l'emmagatzematge i la gesti de
la informaci associada a productes determinats, incloent-hi la informaci grfica
corresponent (plnols, etc.), durant tot el seu cicle de vida. Els sistemes PDM poden
actuar com a integradors d'aplicacions, amb la qual cosa faciliten l'actualitzaci de la
informaci en temps real entre els diversos equips de projecte, interns i externs. Per
tant, es tracta d'un tipus de tecnologia bsic per a un entorn d'enginyeria concurrent.
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
15 Enginyeria concurrent
Posici de les tcniques i les eines en el procs de desenvolupament
Fins aqu s'han presentat i analitzat el conjunt de tcniques i eines que formen el
mecanisme de la prescincia en un entorn d'enginyeria concurrent. Cada una d'aquestes
tcniques interv en diferents estadis del procs de desenvolupament de producte i dna
lloc a un veritable sistema pas a pas de construcci i control de la qualitat de disseny del
nou producte.
D'aquesta manera, el QFD i l'anlisi del valor permeten incorporar tant la veu del client
com els condicionants interns i externs del projecte.
La fase de disseny conceptual ha de donar suport a l'anlisi funcional del producte i als
possibles modes d'errada funcionals, identificant els parmetres que els defineixen i
acotant els valors lmit que comporten la satisfacci del client.
Les solucions constructives, fruit de la materialitzaci del disseny, han de ser sotmeses a
una anlisi sistemtica mitjanant clculs i simulacions preliminars de carcter qualitatiu.
La soluci final s'ha d'avaluar a travs d'una anlisi de tipus d'errades i efectes, a fi de
concretar els criteris de valoraci que cal aplicar posteriorment mitjanant una simulaci
ms detallada i, finalment, mitjanant experimentaci de laboratori. En aquest ltim punt,
les tcniques DOE resulten de gran ajuda.
El procs ha de concloure amb una ltima fase experimental de validaci en condicions
equivalents a les d's, amb la seguretat que s'haur arribat a un resultat satisfactori.
En aquest esquema, les diverses tcniques i eines actuen com a filtres destinats a verificar
pas a pas la qualitat del disseny que s'est gestant. Cada filtre augmenta la probabilitat
d'xit i apropa el resultat final a l'ideal d'encertar al primer intent.
16 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
Escollir els
provedors
S'han de classificar els provedors segons la seva capacitat per assumir aquest nivell de collaboraci.
s necessari assumir que el resultat ptim s'aconsegueix noms desprs d'un cert temps de rodatge.
Un element clau d'aquesta estratgia consisteix a crear provedors de mduls a fi de simplificar
l'arquitectura del producte i traspassar gran part de la logstica de relaci amb provedors menors.
Disposar d'una xarxa de provedors adequada a la prctica de l'enginyeria concurrent s un element
clau de l'estratgia empresarial de desintegraci. Sense aquesta xarxa, el sistema no pot funcionar
adequadament. Si la xarxa no existeix s'ha de crear, i aix sempre resulta difcil.
D'altra banda, la collaboraci amb els provedors a aquest nivell implica el comproms d'establir
relacions estables per a un perode de temps suficient perqu es pugui produir la integraci de
l'equip i el retorn econmic de la inversi que aix comporta. Aquesta collaboraci amb el
provedor a nivell de "soci" s incompatible amb poltiques de compres orientades nicament a
fomentar la competncia i aconseguir, d'aquesta manera, baixos costos.
L'enginyeria concurrent amb el provedor es pot donar a qualsevol nivell, ja sigui sobre el
producte o sobre el procs. L'equip d'enginyeria concurrent amb el provedor ha de
funcionar com qualsevol relaci interdepartamental interna. La base de l'xit s garantir un
flux d'informaci constant i actualitzada. El desenvolupament realitzat pel provedor ha de
ser considerat com una activitat ms del projecte amb carcter general.
L engi nyer i a concur r ent ext er na
L'enginyeria concurrent externa, s a dir, amb els provedors, comporta un esfor de comunicaci i
coordinaci ms gran que l'enginyeria concurrent dins de la mateixa empresa.
El bon desenvolupament de les relacions amb provedors externs depn en gran manera
dels sistemes de comunicaci de l'empresa. El primer element clau per a una collaboraci
profitosa s una clara comunicaci de les tasques que cal fer i dels resultats esperats.
Aquesta s, sens dubte, la millor manera de disminuir els conflictes, i cal establir clarament
les regles del joc a l'inici del treball. Aix mateix, s'han de recordar les responsabilitats
transferides a tots els nivells i els pactes de confidencialitat (dificultat important) i, si
s'escau, les penalitzacions, especialment en activitats dins del cam crtic de la planificaci.
La concurrncia no tan sols s'ha de donar entre l'empresa i el provedor, sin tamb entre
els provedors interrelacionats entre si a travs de les seves respectives peces. En
aquests casos, la comunicaci entre els provedors s vital i ha de ser dinamitzada i
pilotada per la mateixa empresa, especialment quan sorgeixin conflictes. Aix pot requerir
personal especialitzat en aquest tipus d'activitat.
La videoconferncia i el treball en equip a travs d'Internet sn essencials quan els provedors
s'ubiquen a grans distncies (els viatges sn uns grans devoradors de temps i recursos). En
les fases crtiques del projecte, quan s'ha d'assolir i assegurar la integraci total de cada una
de les parts, pot ser necessari recrrer a la prctica de l'enginyeria resident, en la qual
diversos enginyers dels provedors estan treballant a les oficines de l'empresa.
Comunicaci amb
els provedors
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
17 Enginyeria concurrent
I mpl ant aci de l engi nyer i a concur r ent
Organitzaci per
projectes
La integraci de coneixements necessria per a l'enginyeria concurrent, especialment en
projectes de millora i derivats, s incompatible amb la compartimentaci que resulta de les
estructures amb departaments funcionals forts. s necessari disposar d'equips de projecte
liderats per directors capaos de conduir el projecte a travs de les barreres funcionals. En
projectes petits o mitjans, la soluci ptima pot ser una estructura de tipus matricial, en la
qual les rees funcionals tinguin un pes semblant a la direcci del projecte, mentre que, en
projectes de gran envergadura, la millor soluci sol ser la construcci d'equips
multidisciplinaris, totalment independents del poder de les rees funcionals, i amb lders de
projecte forts. s convenient que els equips multifuncionals incorporin diverses visions
(enginyeria de producte i de fabricaci, mrqueting, finances, etc.) i que es mantinguin
actius almenys fins a l'inici de la producci.
Els lders de projecte poden procedir de diferents mbits funcionals i la naturalesa del
projecte pot determinar certes preferncies sobre aquest punt. Per exemple, un projecte
molt orientat a les demandes canviants del mercat pot ser liderat amb avantatge per una
persona del departament de mrqueting, mentre que un altre projecte amb un alt contingut
tecnolgic ser liderat per una persona del departament d'R+D+i. D'altra banda, en
projectes d'aquest tipus, com s el desenvolupament de noves plataformes, la utilitzaci
de coneixements altament especialitzats pot fer que l'estructura matricial depengui ms de
les rees funcionals.
Un ltim aspecte que cal tenir en compte s que els equips multifuncionals propis de
l'enginyeria concurrent han de tenir cura especialment de la comunicaci, i aix
s'aconsegueix d'una manera ptima procurant que els seus diversos membres estiguin
fsicament prxims. Quan aix no s possible, s'ha de disposar d'eines adequades per
compartir dades i informaci en temps real.
18 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
Enginyeria concurrent
Procs
dimplantaci de
lenginyeria
concurrent
Implantar un sistema d'enginyeria concurrent a una empresa, com tot procs de canvi, no
s una tasca fcil. De fet, es tracta d'establir una dinmica inicial i anar-la millorant dia a
dia. Per aconseguir l'xit hi ha d'haver plena conscincia de tota l'organitzaci (i, sobretot,
de la direcci) que els beneficis sn a mitj termini i que, per tant, al principi pot semblar
que la feina en un entorn d'enginyeria concurrent no fa res ms que alentir el procs de
disseny i desenvolupament. Per aquest motiu, el procs d'implantaci ha de rebre el suport
i la confiana de la direcci fins que s'aconsegueixin uns nivells d'eficcia adequats.
s important que tota la plantilla entengui que l'enginyeria concurrent no s un exercici
puntual o una moda temporal, sin que canviar la manera de treballar i continuar
evolucionant en el futur.
La millor manera d'introduir l'enginyeria concurrent a l'empresa s, per tant, aconseguint el
comproms i el suport suficients de tota l'organitzaci mitjanant la realitzaci d'un cas pilot
i controlable que permeti transmetre d'una manera prctica els conceptes i que ofereixi
uns resultats que permetin vendre una implantaci a gran escala. Aquests resultats han de
correspondre a objectius establerts a priori i es poden expressar en termes de tant per
cent de reducci del time to market, tant per cent d'estandarditzaci, reducci de cost o
qualsevol altre parmetre que l'organitzaci consideri significatiu.
s convenient que aquest projecte pilot sigui de tipus incremental, que sigui liderat per un
lder fort que tingui el suport total de la direcci i que es faciliti a aquesta experincia un
cert "allament" de les prctiques anteriors.
Un altre element clau per a l'xit de la implantaci s la formaci. Les diverses eines i
metodologies implicades s'han d'incorporar d'una manera gradual perqu puguin ser
assimilades adequadament i s'ha de facilitar l'aprenentatge transfuncional: per exemple,
formar els enginyers de producte en tcniques de producci. En aquest sentit, per a
empreses petites s possible que la introducci d'algunes d'aquestes tcniques constitueixi
per si mateixa el nucli de la implantaci.
Una vegada finalitzat el primer projecte amb xit s'ha de procurar que la resta de la
implantaci sigui rpida. I, sobretot, recordar que "res no succeeix mai llevat que tu ho
empenyis" (Kidder).
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
19 Enginyeria concurrent
La direcci decideix posar en prctica lE.C
Es designa a un lder per al projecte
dimplantaci de lE.C
Es revisen els procediments existents.
Es decideix la comunicaci inicial i
les necessitats de formaci
Seleccionar un projecte
pilot i personal apropiats,
com tamb una llista amb
els projectes segents
Comenar seminaris,
sessions de formaci per
a personal a tots
els nivells
Completar el projecte pilot.
Avaluar i difondre els resultats
Establir objectius per al projecte pilot.
Planificar el projecte amb un enfocament dE.C
Es divideixen els membres del grup
de treball i comencen altres grups
per als projectes segents
Formaci dels
membres de
futurs grups de
treball i personal
denginyeria
sobre E.C i
tcniques
associades
20 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
Dificultats en la
implantaci de
l'enginyeria
concurrent
Dissortadament, la implantaci de l'enginyeria concurrent no tan sols genera avantatges,
sin tamb algunes dificultats que s necessari superar.
La primera dificultat rau en el canvi de mentalitat associat a entendre la qualitat tal com la
percep el client, assumint com a central el seu punt de vista i no el dels mateixos tcnics, i
acceptar que un procs de desenvolupament rpid i un llanament reeixit necessiten trobar
l'equilibri just entre el perfeccionisme i una actuaci accelerada.
Altres punts conflictius rauen en la transferncia de poder des de les rees funcionals fins
als equips de projecte, per la percepci de prdua d'estatus que aix comporta, i en els
conflictes derivats de la integraci de "cultures" i interessos diferents dins dels equips
multifuncionals.
Finalment, la paralitzaci d'activitats genera la necessitat de gestionar l'increment de riscos
resultants de nivells ms grans d'incertesa. Per tant, s necessari adquirir una
competncia especial en el maneig de la incertesa, s a dir, l'habilitat per tractar informaci
incerta i incompleta i, malgrat tot, prendre decisions correctes. Per aix, s'han d'adaptar a
aquesta necessitat tant el procs de disseny i desenvolupament com el mateix producte,
mitjanant un disseny robust.
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
21 Enginyeria concurrent
Gesti de
lenginyeria
concurrent
Si es pretn tenir xit en tal empresa, hi ha unes directrius que s'han de tenir en compte.
1. La direcci ha d'atorgar confiana i autonomia als grups de treball, tant si es tracta
d'equips de projecte com si es tracta d'equips d'enginyeria concurrent externa.
2. S'han de seleccionar lders forts per als equips de treball, s a dir, persones
experimentades i fortament convenudes de la sistemtica de l'enginyeria concurrent.
3. L'estructura dels grups de treball ha d'estar formalitzada, amb les responsabilitats i les
funcions degudament definides. s aconsellable que no hi hagi barreres jerrquiques ni
fsiques (distncia) entre els membres, encara que aquestes ltimes es poden resoldre
mitjanant la utilitzaci de les TIC.
4. Els mateixos membres de l'equip han d'acordar i escriure les metes fixades per al grup
de treball, ja que el seu grau de compliment ser la mesura del seu xit.
5. Els equips tindran reunions programades en les quals s'informar del progrs del
projecte. Aquestes reunions sn independents de la resta de les reunions, de tipus ms
informal o improvisat.
6. L'equip de treball ha d'estar en contacte amb el mercat, assumint com a central el punt
de vista del client i evitant incorporar al producte les seves prpies preferncies. Per aix,
s aconsellable mantenir l'equip al dia de les novetats de la competncia, dels gustos dels
clients i del feed-back dels clients mitjanant els informes de postvenda.
7. S'haur de fomentar la formaci de tots els nivells participants sobre les tcniques i les
eines que ajuden al treball en entorns d'enginyeria concurrent.
8. Tamb es formar els tcnics del disseny en el concepte de valor i en les tcniques de
producci, de manera que dissenyin tenint en compte que el seu producte haur de ser
fabricat al ms rpid i econmicament possible.
9. Els responsables de buscar, avaluar i negociar amb els provedors tindran en compte
altres aspectes addicionals diferents del cost-qualitat-servei. Es far prevaler la capacitat
de desenvolupament conjunt i les relacions a llarg termini.
22 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
10. S'incorporaran els provedors de maquinria i utillatges, fins i tot quan el disseny no
estigui completat.
11. Els provedors podran treballar a les mateixes installacions. En qualsevol cas, faran
servir sistemes informtics compatibles, per la qual cosa s recomanable que estiguin
connectats en lnia.
12. Es recomana que els provedors disposin de mitjans materials i financers i facin els
prototipus dels seus productes. Si no s el cas, hauran de participar en la realitzaci de
prototipus, amb vista a detectar a temps requisits i possibles dificultats en la producci.
13. El disseny se sotmetr a peridiques revisions en les quals participaran els
representants del client (mrqueting), que vetllaran pel compliment dels requisits,
especialment en la fase inicial de concepte.
14. S'hauran de definir els processos i avaluar el cost de producci amb suficient
antelaci. Es podr assignar pressupost a la realitzaci de tests de noves tcniques
productives ms eficients.
15. S'haur de prendre conscincia de les conseqncies dels canvis d'ltima hora en les
especificacions (incorporaci d'un nou requisit o augment d'alguna prestaci), tant pel que
fa a la qualitat com al cost. Moltes vegades, un endarreriment en el llanament d'un
producte al mercat o una qualitat deficient sn ms negatius que un producte que no
compleix algun requisit de mrqueting.
16. S'estimular el treball en equip, i es valoraran els seus membres pels assoliments del
conjunt. S'intentar rotar, en la mesura que sigui possible, els membres dels equips, de
manera que no se sentin encasellats en una determinada funci.
17. S'estimular el canvi des de la mateixa direcci de l'empresa.
18. Els membres del grup han d'assumir que la seva meta s aconseguir l'xit del seu
producte. s a dir, vendre les mximes unitats possibles i al mnim cost i aconseguir la
mxima satisfacci dels clients.
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
23 Enginyeria concurrent
Exempl es d apl i caci de l engi nyeri a concurrent
AUSA
AUSA s una empresa manresana que va nixer l'any 1956 amb l'objectiu de dissenyar i
construir vehicles utilitaris, entre els quals hi havia el conegut PTV. No obstant aix,
l'aparici dels vehicles Seat 600 i Renault 4.4 va provocar una innovadora reorientaci
estratgica de l'empresa fins a posicionar-se com a fabricant de petits vehicles per al
sector de la construcci, dmpers i carretons elevadors.
Cap al 1992, AUSA va emprendre una nova etapa d'innovacions en diferents mbits:
tecnolgic, organitzatiu, productiu i comercial. Aquest procs ha culminat els darrers anys
en la creaci i la implantaci d'una sistemtica per a la innovaci en productes i negocis,
amb una forta aposta per la innovaci radical i el disseny.
AUSA, amb una plantilla total de 300 persones, disposa actualment d'un departament
especficament dedicat a la generaci d'idees i al desenvolupament de nous conceptes
que, darrere d'un procs de selecci, passen a l'etapa d'enginyeria que es fa en el
departament d'R+D. Avui, el gran repte s llanar un nombre ms gran de nous productes
al mercat amb regularitat, i aix noms s possible mitjanant el desenvolupament intensiu
de l'enginyeria concurrent. En conseqncia, el nombre de projectes ha crescut ms que
les capacitats internes, cosa que ha comportat un canvi radical en la manera d'abordar els
projectes i, especialment, en el paper dels provedors externs en el procs. En concret,
s'han incrementat les inversions en tecnologies de disseny i enginyeria assistida per
ordinador, s'ha reorganitzat el sistema intern de gesti potenciant la gesti per projectes de
tipus matricial, i s'ha estructurat la relaci amb els provedors classificant-los en provedors
tecnolgics (provedors de components amb capacitat de desenvolupament), provedors de
desenvolupament (provedors de solucions de projecte, per no subministren components)
i provedors de subministrament (sense capacitat de desenvolupament).
Tot aix ha redundat en una notable disminuci del time to market i un increment en la
capacitat innovadora d'AUSA.
24 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
MECNICA
VILAR
Mecnica Vilar s una petita empresa de 50 treballadors fundada l'any 1976 que es dedica
al disseny i la construcci de maquinria especial, com tamb a la realitzaci de
mecanitzats de grans dimensions. Des de sempre, a Mecnica Vilar s'ha considerat
imprescindible la simultanetat entre l'enginyeria de producte i la de fabricaci. Per facilitar la
integraci d'ambdues activitats, es realitzen a la mateixa oficina tcnica. D'altra banda, la
reducci del time to market ha dut Mecnica Vilar a integrar tamb eines avanades per al
disseny i el desenvolupament d'enginyeria com sn el CAD 3D i la simulaci numrica, com
tamb per a la fabricaci integrant mquines CNC d'ltima generaci.
METALQUIMIA
Ubicada a Girona, METALQUIMIA s una empresa familiar fundada l'any 1971 que, amb
una plantilla formada per unes 75 persones, es dedica al disseny i la fabricaci de
maquinria i al desenvolupament de tecnologia de procs per a la indstria crnia,
especialment per a productes cuits i adobats. El seu xit en el mercat es basa en una
estratgia de diferenciaci de productes, aconseguida mitjanant la innovaci, la qualitat i
el servei.
Des del 1995, METALQUIMIA va iniciar un procs de redisseny intern orientat a facilitar la
consecuci d'aquests objectius. D'una banda, es va crear un comit multifuncional
d'innovaci, encarregat d'avaluar i seleccionar les noves idees i conceptes i, d'altra banda,
es va introduir l'enginyeria concurrent com a eina bsica per poder crear nous productes
que incorporin valor per al client en el menor termini i amb el menor cost possible,
encertant al primer intent.
El procs d'implantaci de l'enginyeria concurrent ha comportat la formalitzaci del procs
de disseny i desenvolupament en les seves respectives etapes, introduint-hi diferents
tcniques com ara l'anlisi funcional, l'anlisi del valor i l'AMFE. Tot aix ha simplificat la
planificaci, l'execuci i el seguiment dels projectes.
D'altra banda, s'ha potenciat el treball corporatiu amb empreses externes, tant en
enginyeries com en provedors de parts i components. Tamb s'ha potenciat l's de
tecnologies avanades per al disseny i el desenvolupament de producte (CAD/CAE), com
tamb per a la planificaci i la gesti de la producci.
Tot aix ha reportat amplis beneficis a METALQUIMIA, com ara una reducci del 15 % en
el temps de desenvolupament de nous productes i un espectacular increment de la taxa
d'xit d'aquests productes (90 %).
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
25 Enginyeria concurrent
NACIONAL MOTOR
(DERBI)
Nacional Motor va formalitzar l'any 1996 el seu procs de disseny i desenvolupament de
nous productes segons un esquema stage gate. Posteriorment, el 1998, va abordar un nou
projecte orientat a potenciar l'enfocament d'enginyeria concurrent en aquest procs. El
projecte va rebre internament l'acrnim FICAT i va donar lloc a una revisi profunda del
procs de disseny i desenvolupament orientada a:
Millorar la incorporaci i la transferncia de la veu del client durant tot el procs.
Incrementar les reunions i les interaccions entre l'enginyeria de producte i la de
procs per a facilitar la integraci de coneixements.
Millorar el coneixement i la classificaci dels provedors, com tamb la seva
integraci amb el procs de disseny i desenvolupament.
Crear una base compartida de coneixements tecnolgics.
El projecte FICAT es va desenvolupar a partir de quatre equips de treball permanents,
orientats a coordinar el desenvolupament de cadascun dels aspectes esmentats ms
amunt, ms una srie de grups de treball creats per resoldre encrrecs especfics. Durant
el projecte, tots els equips van treballar sobre un projecte pilot de desenvolupament que va
permetre experimentar tot el que s'anava proposant.
El projecte FICAT va donar lloc no tan sols a la modificaci del procs de disseny i
desenvolupament, sin tamb a tot un manual de bones prctiques en l'aplicaci dels
principis, les tcniques i les eines de l'enginyeria concurrent.
DIMAT
DIMAT s una empresa fundada l'any 1967 que dissenya i desenvolupa equips de
telecomunicacions per al sector elctric. T una plantilla total de 107 persones i disposa
d'un departament d'R+D+i format per 34 tcnics.
A DIMAT estan convenuts que cal que tots els actors implicats en els diversos processos
de l'empresa participin des del principi en el disseny i el desenvolupament de nous
productes. Per aconseguir aquesta participaci, han estructurat el seu departament d'R+D+i
de manera matricial, amb quatre equips de treball i dues rees tecnolgiques: maquinari i
programari. La integraci de coneixements permet una reducci de les despeses, com
tamb una millora de la qualitat del producte. L'estructura matricial ha comportat, a ms,
una important reducci en els temps de desenvolupament, especialment en les innovacions
de tipus incremental aplicades a tipologies de productes coneguts. A aquestes millores hi ha
contribut de manera substancial una gesti adequada del coneixement tecnolgic, fet que
permet la reutilitzaci de tecnologies per a projectes diferents.
La implantaci de l'estructura matricial en DIMAT ha necessitat un conjunt de poltiques
auxiliars que ajuden al seu funcionament quotidi, com, per exemple, les relatives als
recursos humans, la formaci, la creaci de canals de comunicaci per treballar en equip, etc.
26 Enginyeria concurrent
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
B i b l i o g r a f i a
John R. Hartley, "Ingeniera concurrente". Productivity Press, Ed. TGP-Hoshin, S.L. 1994.
Charles H.Fine, "El nuevo ciclo empresarial". Paidos Empresa, n 79. 2000.
Vhandling, "Speeding up product development". NTH, 1994.
Enric Barba, "Ingeniera concurrente", Gestin 2000.com, 2000
"Manual de Ingeniera concurrente". Nacional Motor, S.A., 1998.
"Manual de gesti del valor". C.E.Direccin General XIII. ACAV, 1996.
"Eines bsiques de qualitat". Centre Catal de la Qualitat CIDEM.
"Guia de gesti de la innovaci. Part II: La gesti de projectes", CIDEM
M.Sorli, J.Ruiz, "QFD, una herrameinta de futuro". LABEIN, 1994.
X.Ayneto, "Ensayo y simulacin en un entorno de ingeniera concurrente", ST Mecnica Aplicada, S.L. 1998.
e i n e s d e p r o g r s e i n e s d e p r o g r s
Par t i ci pant s a l a i ni ci at i va
Industrias Flexo, SL
Oficina central
Pg. de Grcia, 129
08008 Barcelona
Tel. 93 476 72 00
Fax. 93 476 73 00
info@cidem.gencat.net
www.cidem.com
Xarxa Territorial del CIDEM a Catalunya
Delegaci Bages
Muralla de Sant Domnech, 24 baixos
Edifici Consell Comarcal del Bages
08240 Manresa
Tel. 93 639 03 58
Fax 93 876 82 12
mribera@cidem.gencat.net
Delegaci Bergued
C/Barcelona, 49 3r
08600 Berga
Tel. 93 821 35 53
Fax 93 822 09 55
mribera@cidem.gencat.net
Delegaci Girona
C/Migdia, 50-52
17003 Girona
Tel. 972 94 01 20
Fax 972 94 01 64
cgil@cidem.gencat.net
Delegaci Lleida
Av. Segre, 7
25007 Lleida
Tel. 973 72 80 00
Fax 973 22 19 38
jbarrufet@cidem.gencat.net
Delegaci Tarragona
C/Pompeu Fabra, 1
43004 Tarragona
Tel. 977 25 17 17
Fax 973 25 17 10
mboquera@cidem.gencat.net
Delegaci Terres de lEbre
C/ de la Rosa, 9
43500 Tortosa
Tel. 977 44 93 33
Fax 977 44 95 75
mboquera@cidem.gencat.net