COLORS DE NIT

Reflexions interactives dun educador social

Pep Plana i Farr
Collecci Veus
Pep Plana i Farr (Santiago de Chile, 1961) mestre, educador social des de fa ms de 30
anys en diferents mbits, centres i entitats de les comarques gironines i mster en Desen-
volupament Hum Sostenible. Actualment, treballa en un centre dacollida dinfants i en mo-
ments recuperats escriu per afici.
El seu carcter inquiet lha portat a viatjar per a conixer gent, llocs i a participar en projectes
de cooperaci internacional a Guatemala amb EFCI el 2006 i 2008. Creu en el potencial de
les persones per refer-se de situacions difcils i en la creativitat i la innovaci com a podero-
ses eines pel treball social.





Aquesta obra va rebre una menci especial del 2n Premi Internacional Joaquim Grau i Fuster del 2011.
Aquest premi lorganitza:
Dedico aquest escrit a tots aquells que han cregut en mi,
especialment, als que malauradament ens han deixat massa aviat
per poder-lo veure.

Dipsit legal: Gi.634_2013
Darrera revisi: Juny 2012
Text: Pep Plana i Farr
Illustracions: Marina Plana Sitj

ndex

0.- Prleg
I.- Introducci: el perqu i el com de tot plegat
II.- Color Magenta. Cedir de manera altruista
III.- Color Cian. Dimensi personal
IV.- Color Groc. Dimensi professional
V.- Color Vermell. Consells professionals
VI.- Color Blau. Consells personals
VII.- Color Verd: implicaci personal en la tasca
VIII.- Color Negre: el futur
IX.- Bibliografia i enllaos destacables
04 Colors de nit
Colors de nit 05
que tot est per fer i tot s possible.
Miquel Mart i Pol, Lmbit de tots els mbits, 1981
Ja des de linici del llibre, a lndex mateix, podem comprovar per la forma creativa que t en Pep de presentar-nos cada captol
identificant-lo amb un color i el seu significat, o a partir dun recurs literari, un poema, a vegades propi i altres deixat, fet que es
complementa perfectament amb el fons, el contingut, que duna banda rememora un passat de la praxis educativa, una trajectria
professional que va iniciar a principis dels 80 i que es va consolidar amb un espai professional propi amb la creaci de la diploma-
tura deducaci social, ara ja fa ms de 20 anys.
La persona que t aquest llibre a les seves mans al final shaur pogut fer una idea de la trajectria dalguns serveis emblemtics,
crec que en el seu moment innovadors a les comarques de Girona, com ara el que hem anat anomenant descentralitzaci de la
Llar infantil en llars ms petites per atendre als infants tutelats, el projecte de famlies acollidores, com una alternativa real a la ins-
titucionalitzaci dels infants tutelats; ell ens ho recorda: vaig ser el primer educador en aquest mbit,.. daltra banda, en Pep tamb
aporta la seva vivncia en el mn de la cooperaci i en lmbit de joventut, experincies que el porten a acabar de cohesionar i
engranar algunes de les idees que captol a captol ens mostra.
De la lletra d En Pep, a la seva manera i a traves de les reflexions, ja siguin prpies o alienes, ens desenvolupa temes cabdals
per a lexercici daquesta professi; la resilincia, la confiana, la implicaci, el treball AMB la famlia i AMB linfant, el burnout... en
definitiva, i ell ho diu en varis moments del llibre, la generaci de coneixement. Escriure no s fcil, i potser cada vegada menys
s difcil trobar professionals que escriguin la seva prctica professional i per aix pren importncia la publicaci daquest llibre.
En fi, noms afegiria, que aquest llibre tamb significa un homenatge, un homenatge a aquells homes i dones que en el passat
es varen dedicar als ms necessitats i ms vulnerables amb la seva pedagogia, i a aquells que han reivindicat lespai professional
que aquest mbit es mereix, en especial diria a en Toni Juli.

Sra. Anna M. Suer i Damon
Presidenta de Plataforma Educativa



I.- INTRODUCCI:
El perqu i el com de tot plegat
Educador de nit
Pel nen frgil,
la foscor s un mn involuntari de sensacions.
Indefens, com petit David, sencara a lluites desiguals
contra fantasmes que no el deixen ser feli.

Cada son s una cursa hipotecada cap a la llum,
cada nit un neguit amb poques escenes de color,
a la fi, un espai dabandonament i un
escenari per a futurs incerts.
Leducador el vetlla,
lacompanya en lensurt mesqu,
i napaivaga el neguit que restreny la seva llibertat.
En aquell mn dombres confuses,
lacull sense esperar retorn, j
a que la nit esborra les petjades de la seva tasca.
Noms queda indeleble lefecte del seu pas i
algunes lletres mortes en paper.
06 Colors de nit


Introducci
En aquesta part del treball, magradaria aconseguir explicar les raons que mhan portat a redactar aquest escrit i a donar-li aquesta
estructura. Per fer-ho entrar en el mn de les intimitats personals i tamb en els camps llaurats dall que s pblic i sabut per gent
propera i tamb aliena.
Feia temps que amics i famlia mencoratjaven a escriure un text com el que es presenta, argumentaven que tenia una certa capacitat
per plasmar en papers all que sento. Aqu es planteja el primer repte del treball, la meva destresa escriptora es posa especialment
de manifest quan expresso sentiments viscuts i que dalguna manera mhan colpit i no tant en el relat ordenat i poc passional del que
implica un assaig professional.
Lescrit, inclou altes dosis de sentiments personals aplicats al meu treball educatiu, que no puc entendre sense posar-hi profunda
emoci. Hi ha altres feines, tan bones com la nostra, en qu el procs de treball i tamb el producte final esdevenen purament aix,
un producte vendible. Per nosaltres, els educadors i educadores, el cam i lobjectiu final sn fruit de plantejaments professionals
i tcnics, per tamb de sentiments i conviccions que hi hem posat pel mig. Per aix, hi ha molts treballadors del camp social que
pateixen i, fins i tot, arriben a quedar cremats per haver-se implicat massa personalment en el all en qu treballen.
Recordo que, fa temps, un treballador social mexplicava que un educador va arribar a entrar a la pres per haver estat enxampat
per la policia mentre delinquia amb un adolescent al seu crrec. Havia travessat la feble ratlla de la implicaci per passar a quedar
addut per la problemtica, perdent aix, el seu potencial educatiu. Crec humilment, i estic content de poder-ho dir, que aix no mha
passat, al menys, fins ara.
Acceptat el repte de posar cada lletra en un lloc. Comenar a descriure, escriure i sentir en cada pargraf ha esdevingut una tasca
difcil. Trobar el tema ha estat el ms fcil, ja que considero que mimplico prou en la feina i que aquesta podria ser un bon decorat per
a la meva obra. Igual que passa amb els crims sc un afeccionat a les obres de lAgatha Christie i el seu estimat Poirot - hi ha dhaver
un motiu i una oportunitat per escriure. El motiu, eren les ganes i les pressions sanes dels qui menvolten, loportunitat, passar a tre-
ballar de nits i la necessitat de desmuntar els tpics que les fan avorrides. Massa sovint, es diu que de nits no hi ha feina o que estan
mancades de tasca educativa, oblidant que la cura i latenci en el moment del son, on ms desvalgut est linfant, s fonamental.
Colors de nit 07
He de dir que els processos descriptura i de reflexi han tingut innombrables interrupcions: donar biberons, solucionar conflictes, fer
acompanyaments en moments de malson... Ara b, aquests moments tamb han enriquit el contingut amb noves idees. Aix s com
aquest relat reflexiu ha anat prenent forma i ha quedat parcialment escrit. Ms endavant continuar, a partir daquesta obra inacaba-
da de carcter personal, a vegades intimista, profundament biogrfica i reflexiva, afegint-hi noves experincies i processos que vagi
experimentant tant en la vida personal com professional.
Una vegada definit el motiu i trobada la possibilitat, mha tocat cercar el fil argumental i aquells processos, idees i temtiques de
carcter transversal que portarien a un resultat entenedor, llegible i til per a la professi i el collectiu dels educadors i educadores
socials. Tenia clar que volia incloure de manera transversal els conceptes provinents de la creativitat i la innovaci, la fora de la
implicaci personal subjectiva i un cert cos teric professional que permets als lectors reflexionar i millorar el treball amb els infants,
els joves i les persones socialment febles que siguin objectiu de la seva feina.
Lescrit, ha estat redactat pensant especialment en els infants i joves, ja que s el grup en el qual tinc una veritable experincia i on
em sento mnimament qualificat per parlar. De totes maneres, considero que el que es reflecteix en aquestes pgines s extrapolable
a tots els segments de poblaci desfavorits de la societat. Tot plegat, mha portat moltes hores de reflexi prvia, abans de comenar
a generar text, sovint em sentia fent s duna imatge quotidiana- com quan intento posar ordre al meu espai de treball quotidi. Des-
prs duns primers moments de desesperaci i collapse, cerco el temps necessari, miro qu hi ha, elimino el que sobra i organitzo
el que s important de manera que sigui fcil de trobar i utilitzar.
Tenia el cap ple didees que volien aflorar, volia descriure sentiments, utilitzar les tcniques de creativitat apreses durant el temps que
vaig estar a Guatemala, plasmar experincies tils que he viscut en gaireb trenta anys de treball i utilitzar els conceptes apresos en
multitud de formacions. Volia fruir amb el treball, aprofitar els moments morts a la feina de manera til i fer que el meu entorn familiar
i social sents que havia acomplert una promesa feta fa temps: escriure. Crec que ho he aconseguit.
Primer, una pluja de idees tpica va ser laliada, descartant all que era intil i potenciant el que considerava important, recordo que,
fins i tot, durant un sopar la famlia mhi va ajudar. Posteriorment calia ordenar-ho i, per aix, desprs domplir molts papers amb
mapes mentals
1
, vaig passar a laplicaci del que anomenem, avui, tecnologies de la informaci i de la comunicaci cercant, per co-
herncia, programari lliure. Vaig entrar en el mn ciberntic dels mapes mentals i conceptuals utilitzant un senzill programa informtic
de carcter lliure anomenat Xmind
2
.
1 Inventats pel Dr. Tony Buzan. Un mapa mental es un diagrama usado para representar las palabras, ideas, tareas, u otros conceptos ligados y dispuestos radialmente
alrededor de una palabra clave o de una idea central. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Mapas_mentales
08 Colors de nit
Una vegada realitzat el mapa mental a la pantalla, sem va generar la idea de posar els noms de diferents colors a cada un dels
captols, daqu, per associaci amb la nit i la seva representaci en negre, vaig pensar en la teoria dels colors. Segons el model
CMY
3
on es representen tres colors principals amb les seves sigles en angls cian, magenta i groc (yellow en angls) que barrejats
en parts iguals donen el negre.
Ho havia trobat: la negra nit em permetria treure colors de saviesa. Cada un daquests colors barrejats de dos en dos em donarien
altres colors que confegirien la resta de captols de lescrit. Daquesta manera, obtenia la possibilitat de distribuir lobra en sis captols
de color i amb el color negre, que representa el color de la tinta que els uneix, aconseguiria enfilar-los tots en la representaci de la
qualitat incloent de la menyspreada nit institucional. Per ltim, el color blanc que s el color que representa el suport, el paper on es-
criure, la tela que permet anar pintant lobra amb lletres negres que misteriosament tenen la capacitat dincloure molts colors i infinits
matisos. Daquesta manera els colors sanirien barrejant com si es tracts dun calidoscopi i confegirien all que es pretn explicar:
una obra autobiogrfica i plena de consells que reflecteixen la veritat de lautor - no lnica - amb la pretensi que serveixi com a eina
de partida per als futurs i els actuals educadors i educadores socials. En definitiva, donar a aquest any de treball nocturn el valor
afegit despai reflexiu que tamb t. El negre donaria nom al darrer captol i el convertiria en un conjunt de conclusions per al futur i
la clau mgica que ens tornaria a portar al comenament, tot omplint el cel de colors per a lesperana.
Cada captol pretn traspassar el seu missatge:
En el captol magenta narro la voluntat i la justificaci de llegar el que pugui tenir dinteressant el meu coneixement per aquells
que prenguin el testimoni, la visi altruista i solidria del coneixement, contraposada a la visi interessada i egoista que el
guarda amb la intenci de patentar-lo i aix obtenir diners, prestigi social o professional.
Mostro la intenci clara de no convertir aquest escrit en unes memries duna vida laboral sin en un currculum que anir
completant amb futures experincies que viur els anys que em queden de treball. Penso acompanyar i fer costat a molts
menors en el descobriment i la potenciaci de la resilincia
4
perqu puguin exercir el dret de ser felios i, que no transmetin de
2 XMind, s un programa opensource per a realitzar mapes conceptuals, desenvolupat per XMind Ltd. (http://www.xmind.net)
3 Los colores usados son el cian, magenta y amarillo (yellow en ingls) este sistema es denominado modelo CMY. En el modelo CMY, el negro es creado por mezcla de
todos los colores y el blanco es la ausencia de cualquier color (asumiendo que el papel sea blanco). Font http://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_del_color
4 La resilincia humana s la capacitat duna persona o dun grup per a desenvolupar-se b, per a seguir projectant-se en el futur malgrat dels esdeveniments deses-
tabilitzadors, de condicions de vida difcils i de traumes a vegades greus Manciaux M.,Vanistendael S.,Lecomte J., Cyrulnik , B. 2003. Citat per Barudy J. en formacions
del Departament de Benestar i Famlia curs 2010/11.
Colors de nit 09
generaci en generaci el que els ha tocat viure com a vctimes. Aqu rau el triomf de la nostra professi: donar elements per
tal que tirin endavant, aconseguint que siguin ciutadans de ple dret.
Fent referncia a la frase, que va pronunciar leconomista Muhammad Yunus
5
en el discurs que va fer en rebre el Premi Nobel
de la Pau el 2006, cal ensenyar a pescar i no regalar el peix, cal ajudar els febles a desvetllar la resilincia per enfortir-se i fer
que surtin del forat on han estat abocats. Possiblement, a ms densenyar a pescar, caldr cercar, entre tots, la canya, el fil,
lham i lesquer. Yunus ho va solucionar amb els microcrdits.
Al color cian exposo, a partir tamb de la prpia biografia, la influncia de la trajectria personal i de leducaci rebuda en
lentorn familiar i social a lhora de crear la nostra marca educativa i el personal ofici deducador. Cal establir primerament el
propi perfil basat en la coneixena dun mateix i desprs cercar les petjades que han quedat impreses en nosaltres.
Provinents de factors gentics i socials han marcat la nostra vida, esdevenint la base sobre la qual establim el trasps transge-
neracional delements, sovint sense adonar-nos-en, de la nostra cultura cap els ms desfavorits amb els quals volem treballar.
Haurem de fer balan de valors, principis, creences i la seva influncia sobre el nostre treball.
Al color groc parlo de la trajectria professional i de la nostra professi a partir, de nou, dun relat autobiogrfic situat. Destaco
els vessants de cooperaci internacional, seguiment i formaci de joves i atenci a la infncia maltractada: all que professio-
nalment he aprs per establir la meva metodologia en la prctica educativa.
s un captol eminentment descriptiu basat en la prpia trajectria professional des de lany 1982. Shi destaquen els esforos
que hem hagut de fer els educadors socials des que rem considerats purament cuidadors fins a ser reconeguts de manera
acadmica i laboral com a professionals de leducaci que treballen en lmbit social. Tamb pretenc fer un petit homenatge a
tots aquells que ens van guiar i que encara lluiten cada dia i, en especial, als que ja no hi sn i van esdevenir referents personals
i professionals. Vull recordar especialment la figura den Toni Juli, possiblement el primer educador titulat de Catalunya i
veritable tutor de resilincia dels que ens sentem oprimits per un sistema que no ens reconeixia la nostra tasca educativa;
tamb en Quim Franch, aquell pedagog que ens va deixar massa aviat, per que va tenir temps de fer-nos veure que les perso-
nes poden millorar i que el contacte amb la natura pot ser una bona eina per educar. Resseguint la trajectria vull parlar dofici
5 Biografia de Muhammad Yunus disponible a: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/y/yunus.htm.
10 Colors de nit
Els tres captols dedicats als consells (vermell, blau i verd) pretenen donar pistes dactuaci que, en el meu cas, han estat
profitoses. Precisament es vol fer all que sovint els ponents de les conferncies a les que assistim ens diuen que no faran:
donar receptes. Hi ha cert temor a donar receptes pel pnic al fracs, quan la realitat s ben diferent, cal donar receptes deixant
clar que sn les teves i que potser a un altre no li seran dutilitat. Igual que en el mn de la cuina, cada educador social t el
seu toc especial que personalitza la recepta. s aqu on rau la creativitat i les motivacions de cadasc per personalitzar les
seves accions educatives. Comporta un risc, per sho val.
Al captol vermell (barreja de magenta i groc) em despullo donant consells sobre la tasca educativa i les maneres de millorar-la
i convertir-la en eficient. Al blau (barreja de cian i magenta) hi escric consells sobre la dimensi personal de leducador en
front de la tasca educativa, especialment les petites assegurances que poden evitar la sndrome del cremat (el burnout) o la
destrucci despais personals del professional de leducaci social i al verd (barreja de cian i groc) plasmo consells que mes-
clen lmbit personal i professional. Em dedico a postular els nivells dimplicaci personal en la tasca educativa, bsicament
consells per funambular damunt la corda estesa sobre el paisatge del nostre treball. Consells per mantenir lequilibri, amb
lajut duna feixuga perxa que en una banda porta el llast personal i en laltra, el professional.
Per ltim, el captol negre (barreja de tots) s el futur que crec que es pot plantejar i tamb vull tirar endavant. Aquest s el
captol on es resumeixen totes les idees exposades anteriorment, especialment on es planteja el cam a seguir, el resultat de
la reflexi de tots els altres captols. Marca la direcci cap on es pot seguir, les conclusions de gaireb trenta anys de treball
i les pistes per aconseguir seguir els anys que queden fins a la jubilaci sense entrar en processos de burnout que minven o
aniquilen, segons el cas, la possibilitat de treball en el mn social.
En moments de crisi com lactual, no ens podem permetre fallar a persones que ens necessiten. Una de les tasques ms importants
de leducador professional, s aconseguir estar estable emocionalment.
No en fem prou de ser efectius, tamb cal ser eficients, el futur s davant nostre i cal ser coherents.Per acabar, he confegit un petit
apartat de bibliografia i webgrafia generals.
He triat per a cada captol, un petit escrit que introdueix la reflexi. La peculiaritat daquests s que els he redactat jo mateix o b
que tenen una gran importncia per a mi. Daquesta manera tamb aporto aquella dimensi de sentiment amb la qual em sento tan
cmode en escriure. Una de les meves filles es va prestar a fer les illustracions de cada color i li estic veritablement agrat per la
concreci que nha fet dun encrrec tant heterogeni.
Colors de nit 11
Per ltim, dir que hi ha algunes imatges alienes i, fins i tot, algun petit poema que no mhe volgut resistir a incloure. Tot i que noms
llegint lescrit podem fer un gran treball de reflexi, qui el vulgui treballar ms a fons podr veure que hi ha multitud de referncies
a webs externes que complementen el text i permeten al lector fer lexercici dampliaci i recerca personal imprescindible per a la
prpia creaci de coneixement. Aquesta obra me limagino com un llibre desplegable que t com a aliat imprescindible un ordinador
o qualsevol altre aparell capa de connectar-se per internet al mn i a gent que com nosaltres pensa, treballa i escriu. No utilitzar
aquest recurs, rpid i eficient crec que s no veure el present ni cap on va el futur. He decidit, per una qesti de gnere, utilitzar,
sempre que mha estat possible, paraules neutres, ara b, sovint apareixen termes en mascul tant per costum personal com social
de fer-ho i per a simplificar la lectura del text.
Per ltim agrair a la meva famlia i amics lajut donat. Illustracions, correccions, interpretacions, lectures i, per damunt de tot, molta
pacincia, han contribut a aquest escrit.
12 Colors de nit
Propi

II.- MAGENTA:
Cedir Altruistament

Jo vull donar
En una capsa negra imagino fils de molts colors.
El magenta cedeix la fora del collaret.
El cian ordeix la persona.
El groc s laboral i enfila les reflexions socials.
El blau, una beta Plana, experincia ancestral per regalar.
El vermell, aquell que lliga els farcells de lofici aprs.
El verd, fet de sutura resilient, sargeix ferides socials.
En obrir, la mgia de la llum interpreta
I teixits com en un huipil 6maia,
deixen veure el que vull donar.

8 Huipil: blusa o vestido estampado con motivos coloridos, es una prenda tradicional
de los pueblos autctonos del sur de Mexico, Guatemala, Belice y El Salvador. Recu-
perat des de http://www.definicion.org/huipil
Colors de nit 13
14 Colors de nit

Cedir a preu de cost el currculum personal
Cal cedir a la comunitat el que de manera individual sha aprs treballant. Les experincies i el bagatge professional de cada un de
nosaltres sn valuosos rajols de construcci, peces niques de les quals aprenem. Cada experincia far progressar la professi i
possiblement evitar errors. Hem de deixar de tancar cada un dels nostres aprenentatges en cpsules estanques per a s personal i
convertir-les en coets que omplin lespai de leducaci social. Cal escriurels, relacionar-los i donar-los per a la reflexi.
Tots els professionals, i per tant tamb els educadors socials, tenim lobligaci de transmetre - de manera altruista, si s possible - les
nostres troballes i experincies al mn per contribuir aix a la seva millora. Al llarg dels anys de treball les experincies s van acumu-
lant i van creant un psit que, consolidat, pot ser aprofitat per construir nous coneixements i escurar camins en la preuada carrera
per aconseguir la inclusi com a ciutadans de les persones marginades.
Igual que els paletes ofici que vaig fer durant un temps no cal que cadasc es fabriqui els tarugos i els geros
7
, sin que
sutilitzen els que altres han fet, aix, en la nostra feina, cada un dels rajols que aportem ser til per a nosaltres i per als altres pro-
fessionals per bastir ledifici del treball social.
Cada un de nosaltres hauria de fer aquest exercici en tots els espais que li siguin accessibles. A la feina, al carrer o a casa, cada
experincia traslladada de manera altruista ens millora a nosaltres com a persones i tamb als altres. En el mn cientfic hi ha des-
tacades personalitats o institucions que han llegat a la humanitat els seus coneixements i experincies sense esperar gaire res a
canvi, noms amb lesperana de millorar el mn en qu vivim. No han esperat enriquiment econmic, no han patentat les seves
aportacions com a prpies i, en definitiva, ens han servit dexemple i ens han fet avanar a tots com a comunitat humana.
Trobem exemples significatius en diferents mbits com la creaci del programari lliure i gratut o la donaci que va fer el cientfic co-
lombi Manuel Patarroyo
8
. dels drets de la patent de la Spf 66
9
a la OMS.
7 Aix anomenvem a diferents tipus de rajols utilitzats a les obres.
8 Manuel Patarroyo (Ataco Colmbia 1946 -) Podeu consultar la seva biografia a http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/patarroyo.htm
9 Vacuna sinttica contra la malria
Colors de nit 15
Per desgrcia del b com, tamb tenim laltra cara de la moneda: aquelles empreses o particulars que investiguen per fer un des-
cobriment que els permeti controlar una patent. Aix augmenten la seva quota de poder o b esperen que els enriqueixi, traspassant
als altres el seu coneixement de manera interessada mitjanant el cobrament daranzels. Controlaran en exclusiva descobriments,
invencions, processos industrials o recursos naturals sumint pasos i persones en estats irreversibles de misria. Casos com aquests
els podem veure cada dia en la comercialitzaci de determinats medicaments, en el mercat de les llavors transgniques
10
o en la
investigaci en el mn dels motors elctrics per lautomoci.
Crec que els treballadors del mn social tenim el deure de llegar a preu de cost, sense afany de lucre, les nostres experincies i
coneixements com a mostra de solidaritat. Molts professionals ho tenim clar, per sovint presenciem en els equips de treball i en els
espais de feina quotidiana petites o grans mesquineses totalment incoherents amb el tarann social que ha de tenir la nostra tasca.
Noms transmetrem coneixement de manera solidria i esdevindrem acompanyants vlids si som capaos de fer dexemple i actuar
de manera prosocial en els nostres entorns ms immediats. Cal establir una visi divergent: partint del ms proper hem dacabar
generant beneficis en el ms lluny. Matreviria a aplicar a aquest raonament, potser sense massa rigor i amb una interpretaci molt
personal, el terme glocalitzaci, utilitzat en el mn de leconomia i la cultura i pel qual sens convida a actuar en el ms proper amb
la intenci que una petita acci al nostre abast repercuteixi en el b global de la humanitat. Normalment es defineix amb la frase
pensa globalment i actua localment.
Considero que en el cas especfic de la nostra professi i donada la joventut de la seva formaci especfica, ens s prioritari deixar, si
s possible de manera escrita, les reflexions acumulades durant anys en lmbit formal, no formal i informal de lespai laboral quotidi.
s necessari que els professionals amb anys dexperincia tinguem la capacitat de recollir les nostres reflexions individuals i grupals
de caire personal o laboral i sistematitzar-les per aportar-les als professionals novells, tamb als experts, als estudiants i a la gent en
general a fi que, si volen, les puguin aprofitar.
Aquest saber professional, que prov de la prctica quotidiana, ha destar estructurat de forma tcnica per als professionals de
leducaci social, per alhora ha de ser prou entenedor perqu els lectors no avesats en el nostre treball, puguin utilitzar-lo: escoles,
grups de educaci en el temps lliure, instituts deducaci secundria, formacions universitries o b mbits educatius de carcter no
10 Per conixer-ho una mica vegeu: El mn segons Monsanto, un documental francs dirigit per la realitzadora independent Marie-Monique Robin, autora del llibre del
mateix nom, que analitza i desvela els secrets daquesta companyia transnacional amb base als Estats Units que acapara el 90% de la producci de llavors transgniques
al mn. s una pellcula molt crtica amb els crims mediambientals de Monsanto i els escndols relacionats amb la salut que van causar els seus organismes genticament
modificats (OGM). Extret de: http://www.desconectate.info/588/El-mundo-segun-Monsanto-documental-DVDrip-audio-en-espa%C3%B1ol.html
16 Colors de nit
formal i informal poden beneficiar-sen, sense oblidar collectius relacionats amb el mn social com poden ser famlies acollidores o
persones integrades en espais de tota mena, com a voluntries, per exemple, la cooperaci internacional.
Per ltim, vull manifestar que les experincies i coneixements que pretenc transmetre els considero com a integrants de la meva vida
professional i de cap manera els continguts definitius que he de traspassar abans de la meva mort professional. Cada dia saprn
i encara queda recorregut professional en la meva vida activa. Per aix prefereixo anomenar aquesta part de lescrit: currculum
personal i defugir termes com el de memria professional. El terme currculum fa referncia a all que has fet en la teva vida i els
redactem principalment perqu els lectors puguin extreure una idea de com ets, de cara a ocupar, normalment, un lloc en la seva
estructura professional. Tinc precisament aquesta intenci, vull que qualsevol lector valori i ponderi les meves experincies i les
utilitzi si les considera adequades o b les rebutgi desprs dun procs de valoraci i reflexi personal. Daquesta manera, espero
haver actuat localment per aconseguir resultats a ms gran escala. Espero haver motivat un exercici que esdevingui til per perfilar
els plantejaments educatius de persones ms joves davant les intervencions que els cal portar a terme en el mon quotidi o en la
tasca professional.
Com si fos un curs de mgia, pretenc ensenyar els trucs dels meus jocs de mans fets durant 30 anys i desvetllar inters perqu es
modifiquin, sadaptin o es rebutgin. Seguint amb el smil de la mgia, cada lector ha delaborar creativament els seus jocs per establir
un currculum personal que utilitzar en el seu entorn i que un altre dia tamb llegar als que treballin o estiguin prop seu. Shaur
tancat el cercle i possiblement les persones que atenem hauran guanyat en el seu desenvolupament per ser ciutadans de ple dret.
Tot i que a Catalunya existien figures que tradicionalment podrem identificar com a educadors socials o que feien, entre altres,
aquesta funci, cal remuntar-nos a finals dels anys setanta del segle passat per trobar els primers professionals que van rebre forma-
ci especfica per realitzar treball educatiu dintre de lmbit social i que amb el nom deducadors especialitzats van rebre de manera
organitzada, per primera vegada a Catalunya i possiblement a Espanya, una formaci especfica al Centre de Formaci dEducadors
Especialitzats de Barcelona de la m, entre daltres, de linsubstituble educador Toni Juli
11
- probablement el primer educador titulat
(a Toulouse)
12
.
11 Per ampliar informaci consulteu: http://www.eduso.net/res/?b=15&c=134&n=385
12 Article que es refereix a la formaci deducadors socials a Europa . Extret de la revista Edicaci Social a: http://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/article/viewFi-
le/144586/240798.
Colors de nit 17
Desprs, a principis dels anys vuitanta, concretament el 3 de juliol de 1981, el Sr. Jordi Laboria, president del Patronat Flor de Maig
13

signa el decret de fundaci de lEscola deducadors Flor de Maig de Barcelona que amb una titulaci vlida equivalent a FP2 forma
els primers professionals titulats oficialment de Catalunya.
Parallelament, lexperincia de formaci dels professionals del sector social evoluciona fins a la creaci de lEscola dEducadors
Especialitzats de Girona, que ms tard ser lembri de la futura Diplomatura dEducaci Social de la Universitat de Girona, que
entrega un ttol universitari
14
.
Les fonts de formaci de molts dels professionals actuals, que ja tenim una certa edat, van estar en el mn associatiu o en lmbit
educatiu, com magisteri, pedagogia o b psicologia. Amb el temps, es va aconseguir lhabilitaci a partir dels collegis professionals.
En el meu cas, sacompleixen totes les premisses: de jovenet (14 anys) participava en el mn de leducaci en el lleure a Olot, a la
Parrquia de les Fonts, on van saber aprofitar el nostre potencial per a les seves activitats, alhora que ens donaven una plataforma
de formaci personal. Van oferir-nos un espai i ens van acompanyar per fer-nos coneixedors de les primeres nocions de leducaci en
espais diferents dels escolars i tamb de les bases per crear ciutadania democrtica. A la Parrquia de les Fonts ens hi vam sentir b.
La majoria rem joves o nens segons com es miri- de classe obrera i que els estius no anvem de vacances. No deixar dagrair
als mossens que ens van guiar i ens van ajudar a definir el nostre talent educatiu.
A la parrquia de les Fonts em vaig fer gran i all vaig participar en un procs de coherncia que desprs mha servit per a posteriors
ocasions en qu he hagut de decidir quin era el cam a seguir.
Va arribar un moment en qu la m negra del franquisme va perdre fora i la nostra societat va esdevenir ms democrtica. Ja no
tenia sentit, la cerca de participaci en institucions gaireb pantalla per reivindicar i transmetre als infants de classes treballadores
sentiments i ideals de llibertat i desenvolupament personal. Els temps havien canviat i lesglsia compromesa amb el pas i les
persones tamb havia de fer-ho. Aquells capellans ens van reunir i ens ho van explicar, calia avanar i donar suport a la creaci de
plataformes ciutadanes, ara ja legals, que tiressin endavant tots aquells plantejaments que estaven allunyats de la prpia pastoral
religiosa. Ens van donar loportunitat de triar, quedar-se all implicava lligar-nos a un ideal religis. Si el nostre era pedaggic o social
calia passar a un altre espai.
13 Per a tenir ms informaci de Flor de Maig, pgs.96 a 100. Aquesta publicaci de la Diputaci de Barcelona pot ser til http://www1.diba.cat/llibreria/lstDetall_Publica-
cions.asp?Opener=Diputacio&ID=36526#.UVFdKxyQXnE
14 Veure: http://www.fundaciosergi.org/entitat/historia/
Certament un acte de coherncia per part dels capellans, ells ens havien format i ara amb la motxilla plena calia fer de nou un altre
cam. Ells ens van passar el llegat i el plus de la coherncia i el donar altruista. Daquella decisi va nixer lembri del que ms tard
serien els Esplais dOlot.
Igual que aquesta vivncia em va marcar i em va aportar la necessitat de la coherncia personal amb unes idees i ara la transmeto,
moltes daltres han estat cabdals a lhora de formar personalment altres educadors en actiu, caldria que les traspassessin aportant
tamb el seu gra de sorra, el seu treball local o el seu rajol o com sen vulgui dir- als seus collegues com a elements de reflexi de
caire pedaggic i social.
Tot i la importncia de la tradici oral, defenso lescriptura, crec que les lletres escrites impliquen un procs de garbellat que millora
el contingut i deixa les interminables converses pseudoprofessionals com el que sn: paraules pronunciades en tertlies de caf
davant duna cervesa o una ratafia. Lelement escrit aporta unes caracterstiques bsiques de cara a anar confegint el cos teric de
la nostra professi. Obliga lautor a fer un esfor de planificaci i desenvolupament ordenat didees, que a la vegada genera un treball
de recerca personal, professional i fins i tot bibliogrfic que lenriqueix. Aporta al lector la possibilitat danalitzar el text per prendre les
seves postures i comprovar-les rellegint lescrit de lautor, tot comparant-les amb les seves prpies notes i reflexions extretes a partir
de la lectura i les experincies tant personals com laborals.
Crec que moltes experincies professionals en el camp de lEducaci Social poden ser material important en les reflexions personals
i grupals dinstitucions educatives i socials. Temes de la nostra tasca com el respecte a la diferncia, la participaci, la inclusi o la
protecci dels ms febles sn puntals bsics en la confecci duna societat democrtica i ms justa que ajudi els seus elements ms
febles a esdevenir ciutadans de ple dret.
Noms cal dir que hem de ser generosos i transmetre als altres sense esperar gaire res a canvi i sempre conservant la coherncia
dels nostres valors, com va dir Albert Einstein Intenta no tornar-te un home dxit sin un home de valor i potser a travs del nostre
llegat professional no serem noms tutors de resilincia dels nostres usuaris sin possiblement tamb de companys i companyes que
en un moment donat necessiten un petit impuls per no sentir-se sols i activar els mecanismes resistents per tirar endavant potenciant
la seva resilincia i aix educar millor.
18 Colors de nit
Colors de nit 19

III .- COLOR CIAN
Dimensi Personal
Un cangrejo ya muy viejo
De un cangrejo ya muy viejo otro bicho murmuraba
pues no cesaba de caminar hacia atrs
Infeliz va y dice:
Porque tardas en vencerte
acaso ests esperando a la muerte
para no enmendarte jams?.
Raudo responde.
Calla el pico gran borrico
tu lamento ser en vano
pues de ciento un anciano
enmendarse vers.
Pues ya oyes hijo amado
que si creces en pecado
y envejeces en el
en el morirs
15
.
15 Recitat pel meu pare quan jo era petit, possiblement transms per un dels mes-
tres del meu pare quan era petit a Sant Feliu de Pallerols. Poema localitzat al llibre:
Fbulas ascticas. Fernandez. Cayetano.(1901) Madrid: Libreria Gregorio del Amo.

Com sc?, don vinc?, on vaig?, amb qui?...
en resum, Qui sc?
Aquesta breu histria illustra un cam i les marques que la vida ha deixat en cada un de nosaltres. El cranc de la histria est orgulls
i alhora resignat de ser el que s, de caminar com ho fa i defuig les nsies de canvi, que un altre, possiblement ms jove, li recrimina.
Aquesta faula, que em recitava el meu pare de petit, ens diu moltes coses de la vida: Lorgull de lexperincia, el coneixement dun
mateix i la defensa del propi jo queden palesos en les seves lnies; tamb em fa pensar en certs camins recorreguts que ja no es
poden desfer. No estaria dacord en el fet que no es pot canviar, ja que precisament, lobjectiu daquest treball es donar elements per
al canvi, siguin quines siguin les motivacions del lector. Tamb magrada la caricatura que fa dels que critiquen i no sn capaos de
veure la prpia ignorncia. Cadasc que la valori, a mi, em fa pensar en les experincies que determinen cada personalitat i tamb
en una pinzellada gentica en els carcters i comportaments humans que caldria discutir a fons i que no sn motiu daquest escrit
Anant al ttol del captol, possiblement aquestes serien les cinc preguntes fonamentals per a ser feli, el grau de concreci que shagi
aconseguit en les respostes definir la seguretat de cadasc i el seu exclusiu tarann. Qualsevol persona, que tingui un mnim inters
en ella mateixa, se les deu haver fet en un moment o altre de la vida. Jo ho he fet sovint i encara me les faig tant a nivell personal
com professional. Aquest treball no s altra cosa que un intent velat per contestar-les encara que tamb, puc entendre que algunes
persones obvin de fer-se-les, especialment per por de trobar-se elles mateixes i descobrir-se com un desconegut o, en el pitjor dels
casos, com un enemic.
Aix ens passa quan ens veiem en un enregistrament duna festa familiar, fent algunes accions o en determinades positures compro-
meses que preferirem que no shaguessin produt o, com a mnim, que no nhagus quedat un comprometedor registre grfic. El que
ms ens preocupa s que es faci pblic i que lacci daquell desconegut que sassembla a nosaltres no acabi penjada en una xarxa
social, a vegades per simpatia i altres per venjana.
Aleshores entens perfectament qu s el dret a la prpia imatge i la importncia de la privacitat i de la intimitat. Tamb entens, pel
mateix principi, a moltes de les persones que atenem en els nostres serveis i que sovint convidem a despullar-se intellectualment i
20 Colors de nit
socialment sota el xantatge de la concessi dun ajut econmic, mentre ens fan coneixedors de les seves intimitats ms intrnseques
i privades. Sovint, es fa amb la nica intenci de plasmar-les amb lletra indeleble en un informe tericament confidencial que permeti
justificar un sou al tcnic.
No voldria que se minterprets malament, ja que molts professionals treballen b i sn capaos de treure informacions vlides de les
persones que atenen, persones que solen tenir personalitats realment complicades i moltes vegades enrevessats historials de mal-
tractament, que han reprodut sobre aquells a qui havien de protegir, convertint-los en vctimes i a ells mateixos en obscurs botxins
creadors dinfants i joves derrotats davant de la vida. Tot plegat esdev una trista crnica de tracions i violncia difcil de desentrellar
com a primer pas en la cerca de solucions. Possiblement algun lector pensar que les meves paraules sn molt dures cap a persones
trencades que sn vctimes del sistema i de la seva prpia histria familiar. Hi estic plenament dacord, per considero que daix,
els infants, no en tenen cap culpa.
A lhora de treballar amb vctimes s important cercar al ms feble i protegir-lo. En aquest cas ser, sense cap mena de dubte, linfant.
Com ms petit ms caldr fer-ho.
Segons els estudis de psiclegs com Rygaard
16
i altres prestigiosos autors que parlen de la resilincia, ledat de tres anys ens
pot marcar una clara frontera entre la recuperaci gaireb espontnia amb acompanyament i la necessitat de terpia professional.
Rygaard en el seu llibre El nio abandonado
17
es refereix al smil de les portes que es van tancant fins a aquella edat, dificultant la
permeabilitat de nous elements constructors de resilincia i destructures essencials de la personalitat.
De vegades, i em remeto a lexperincia de gaireb 30 anys de treball, els professionals que atenen els adults relacionats amb mal-
tractaments a infants i joves en el seu entorn familiar tendeixen a considerar els menuts, estic segur que sense voler-ho de manera
explcita, com a inductors passius dels problemes. No s estrany deixar anar a reunions de professionals frases com: fins que no
van nixer, els nens estaven b, a partir de lembars tot va anar malament, juntament amb frases com des de que est a latur la
cosa sha complicat, la seva addicci a lalcohol o a les drogues lha destrossat o els seus pares el van maltractar de petit i ara
ho repeteix, ... Crec que aix no s just.
Latur, les addiccions o els maltractaments patis, poden ser raons de malaltia o malestar, per mai larribada dun infant indefens pot
ser considerada com a motiu duna situaci de violncia.
16 Niels Peter Rygaard Es psicleg y treballa a Dinamarca des de fa 25 anys amb nens i nenes que tenen trastorns dapego greus.
17 El nio abandonador 2008 GEDISA EDITORIAL
Colors de nit 21
Cal endurir els plantejaments en aquest sentit i no fer caure els infants en processos de victimitzaci secundria
18
. Hem de protegir
els petits, especialment els de curta edat, dels progenitors que els maltracten i donar-los models familiars sans i estables el ms aviat
possible. Noms aix aconseguirem que, amb lajut professional si cal, els joves i infants maltractats puguin fer seus models apropiats
i replicar-los ms endavant i aix trencar el cercle de la repetici de generaci en generaci.
Diferent s el cas de pares que tamb sn subjectes de protecci, en especial els pares molt joves propers als divuit anys, o les
persones amb les facultats mentals afectades. Crec que els seus responsables legals famlia o Administraci, segons el cas - han
de ser els encarregats directes del benestar dels fills daquestes persones. Poden restar amb ells, sempre i quant es mantinguin un
mnim de condicions que fonamentin un correcte desenvolupament de la criatura.
He entrat en un camp molt relliscs on s imprescindible estudiar cas per cas i on la histria personal de cada un s importantssima.
Per una banda, la dels usuaris, i per laltra, la de cada professional amb els seus prejudicis i valoracions. Cada histria personal de-
terminar un estil dintervenci en el professional que caldr posar en com amb lequip de treball pel b de la resoluci de cada cas.
El primer pas per a la soluci de qualsevol problema o conflicte s reconixer-lo, assumir-lo com a propi i establir-ne lestratgia dac-
ci. Caldr determinar les persones que es responsabilitzen de la seva resoluci, els recursos necessaris i tamb disponibles aix s
especialment important en temps de crisi i per ltim un temps fins a avaluar els resultats. Les maneres dactuar, dependran tamb
del tarann personal, la formaci i els diferents estils dintervenci.
No em puc estar dexemplificar- possiblement per influncies duna manera de fer familiar el que dic amb una histria. Un professor
brasiler que va participar en la formaci de Facilitadors de la Creativitat i la Innovaci en la ONG on jo treballava a Guatemala, en
Paulo Benneti, director-general de lempresa INTELIGNCIA NATURAL CONSULTORIA
19
, i que sempre cerca els sistemes creatius
de resoluci de conflictes i que t una vasta experincia com a Coach en importants empreses multinacionals, ens explicava:
Anem un grup de gent amb cotxe per una carretera i al mig trobem un obstacle, la primera reacci del conductor ser frenar pel
propi instint de supervivncia, seguidament es produir un procs davaluaci que tindr caracterstiques prpies en cada persona
18 El terme victimitzaci secundaria va ser encunyat per Khne per a referir-se a totes les agressions psquiques (no deliberades per efectives) que la vctima rep en la
seva relaci amb els professionals dels serveis sanitaris, policacs, o de la judicatura (interrogatoris, reconstrucci dels fets, assistncia a judicis, identificacions dacusats,
lentitud i tardana dels processos, etc.), aix com els efectes del tractament informatiu del succs per part dels medis de comunicaci. Aquest fet resulta especialment
destacable en el cas de les vctimes de violacions o dagressions sexuals, aix com en modalitats de victimizaci objecte duna amplia cobertura meditica, com la violncia
de gnere. Extret i tradut de: http://www.institutodevictimologia.com/Formacion19a.pdf
19 Podeu consultar la pgina en portugus: http://www.benetti.com.br/
22 Colors de nit
i a la fi es prendr una decisi ms o menys creativa per resoldrel. Els acompanyants faran un procs semblant. Ens trobarem amb
individus o grups que decidiran envestir lobstacle amb el vehicle per considerar-lo insignificant i poc dens, altres, potser baixaran
del cotxe, empenyeran amb fora, amb una palanca o amb el vehicle amb la clara intenci de fer-lo fora i aix poder passar i de
retruc deixar el pas lliure. Si ho aconsegueixen restaran al lloc i avisaran a altres conductors i a la fi sigui quin sigui el resultat nin-
formaran a les autoritats trucant a un telfon demergncies; per ltim, podem pensar en uns darrers que miraran denvoltar-lo per
poder passar noms ells i tamb trucaran al 112 per tal que vinguin a retirar lobstacle, fent-los responsables i donant-los pressa
perqu no hi hagi un accident. Possiblement es plantegin presentar una denncia al titular de la carretera per no tenir-la en bon estat
i cercaran la manera dobtenir-ne una compensaci econmica, per la mala estona passada.
Aquesta histria, tan didctica, ens posa en la pista dels processos de resoluci creativa de problemes. Tot i que cada resoluci ser
diferenciada, el que no variar ser el procs: detecci, observaci, avaluaci i acci. Cada un daquests quatre apartats tindr una
manera de manifestar-se i un temps especfic, segons lexperincia personal de cada persona.
Desprs daquest petit parntesi, tornant al raonament primigeni que mha fet entrar en lexplicaci de la resoluci de problemes, con-
sidero que de cap manera podem implicar linfant en el seu maltractament. Aquesta mena de raonaments, porten el nen directament
a patiments afegits perqu els hem atorgat el paper de catalitzadors dels maltractaments. Em nego categricament a entrar en aquest
joc, els maltractadors sn els adults i en sn els primers responsables, tot i que tamb ells mateixos siguin, en altres plans, vctimes.
De vegades he sentit algunes persones, i tamb professionals, que apellen a la realitat de linfant. Gaireb justifiquen el seu dolor
com si es tracts dun designi dalguna divinitat estranya fent referncia a suposades teories que alegrement plantegen que els hu-
mans triem un lloc i un moment per nixer i unes persones que ens acompanyin en el nostre cam terrenal.
Torno a dir NO!. Cap menor tria un lloc per nixer; si aix fos possible i entrant en el mn del sarcasme, permeteu-me la llicncia-
haurien aparegut intermediaris que estarien cobrant, a les nimes pures, peatges per accedir al mn animat, convertint el naixement
en un negoci a lestil de les mfies que trafiquen amb persones. Com sovint passa, crec que aquestes teories poden servir per aquells
infants que han rebut bons tractes, aquells que haurien sabut triar lespai, el temps i les persones. Veritables superdotats de la tria
vivencial. Com sempre, els desfavorits haurien fet realitat la dita popular de cornut i pagar el beure.
Els infants maltractats i marcats per tota la vida, ho van perdre tot quan un espermatozoide ms valent que els altres va guanyar, per
error, la seva carrera cap a lvul matern, iniciant-se una histria de matisos trgics.
Colors de nit 23
Sembla que mallunyi del tema de lescrit entrant en terrenys dhumor negre, perdoneu-me la llibertat, per crec fermament que el
sentit de lhumor s una qualitat bsica per fer la nostra feina i no mhe pogut estar de tintar aquestes ratlles trgiques, de certa dosi
d humor social. Tinc la sort de comptar amb la capacitat de cercar la part humorstica de les coses. Lhumor s una bona eina de
treball i permet descontextualitzar situacions i cercar altres punts de vista.
Aquest sentit de lhumor cal aplicar-lo primerament a un mateix, aquest s un dels llegats ms important que he rebut de la meva
famlia i que mha format com a persona. Lhumor em genera optimisme i em permet alleugerir situacions estressants, asserenar el
cap i buscar les dimensions positives del tema a solucionar. Cerco les fortaleses de les situacions, aquell petit caliu que permet tor-
nar a encendre el foc, en resum, aquella fora i capacitat de reviure de les cendres que, ara anomenem resilincia, i aquelles velles
monges Pales de la nostra instituci solien dir-nhi ganes de viure.
La tasca educativa de carcter social passa per cercar lencenall que encara roman encs, bufar-lo i amb llenya nova tornar a fer
foc; com diuen els experts, entre ells Boris Cyrulnik
20
convertir-nos en tutors de resilincia
21
, coachings personals que dirigirem,
instruirem i entrenarem linfant per refer-se de les conseqncies dels maltractaments rebuts. Com podeu veure, crec en les frases
popularment transmeses i en les experincies que mhan aportat els meus referents, les quals shan convertit, amb els anys, en eines
vlides pel meu treball quotidi dins del sistema de serveis socials infantils i juvenils.
Retornant al tema dels maltractaments infantils
22
, tant si sn per negligncia
23
com per acci directa, la responsabilitat adulta s
evident. Vull destacar que sovint es tendeix a considerar que aquells que es produeixen per negligncia sn menys execrables. Quin
error tan important, ja que linfant s incapa de protegir-se contra el que no reconeix com a maltractament. Un infant picat o abusat
sexualment sap, en certa manera, contra qu lluitar i s capa de cercar estratgies defensives.
20 Boris Cyrulnik (Bordeaux, 26 de juliol de 1937), s un neurleg, psiquiatra, psicoanalista i etleg francs. http://es.wikipedia.org/wiki/Boris_Cyrulnik
21 Un tutor de resilincia s alg, una persona, un lloc, un fet, una obra dart que provoca un renixer del desenvolupament psicolgic desprs del trauma. Recuperat
de http://www.resiliencia.cl/opinexp/
22 La prpia administraci, Generalitat de Catalunya, en defineix els diferents tipus a Qu sn els maltractaments dinfants i adolescents?
http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=196975cf2e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchan-
nel=196975cf2e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default27/4
23 Negligncia o abandonament: Es produeix quan no sn ateses les necessitats bsiques de linfant o adolescent per cap dels membres del grup on conviu, de manera
temporal o permanent. Dordinari no es t cura de la seva alimentaci, la roba dabric i el seguiment o tractament mdic, on no hi ha horaris i ritmes, linfant o adoles-
cent passa hores sense atenci protectora o educativa, o se lexposa a situacions que posen en perill la seva integritat fsica. Extret de http://www20.gencat.cat/portal/
site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=196975cf2e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=196975cf2e5a4210VgnVCM-
1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default el 16/04/2011.
24 Colors de nit
No s estrany que en relats de criatures maltractades surtin frases com: jo mamagava quan venia, em tancava amb clau quan
arribava, em defensava per, com pot lluitar un infant subjecte a negligncia pels adults? Com pot identificar-la o tan sols sentir-la
sense veures, ell mateix, com a culpable de no ser estimat?
Per altra banda, la negligncia en estadis de poca edat esdev encara molt ms nociva per a linfant i aix ha estat mpliament estu-
diat per autors destacats en el camp de la neuropsiquiatria i la psicologia, entre ells, Jorge Barudi i els seus estudis sobre les vctimes
de maltractament infantil i la seva recuperaci
24
.
Lligant amb el nom del captol crec que tot professional hauria de preguntar-se i respondres les cinc preguntes que encapalen el
captol COM SC, DON VINC, ON VAIG, AMB QUI VAIG, en resum QUI SC i posteriorment, a la manera de preguntes hipocrti-
ques, fer-les sobre les persones que atn, tant vctimes com botxins. Aix s possible obtenir un perfil de tots els implicats en el procs
i aix aconseguir posar sobre la taula els factors familiars, econmics o biolgics que han influt en vctimes i agressors, aix com en
el mateix professional o professionals implicats en el cas.
No podem oblidar ni desfer-nos de les motxilles que portem adossades a la nostra personalitat, ara b, cal que les coneguem, les
endrecem i, en el cas concret de la nostra feina, donem la possibilitat a la gent que tractem de modificar-les. Amb la seva fora (resi-
lincia) i el nostre treball (tutors de resilincia) tenim moltes possibilitats de triomfar.
24 Dr. Jorge Barudy: psiquiatra y terapeuta familiar (Villa Alemana, Chile, 1949) defensa la capacitat de les vctimes de traumes infantils per a tirar endavant i construir un
projecte vital normalitzat dintre la societat.
Colors de nit 25
IV .- COLOR GROC
Dimensi Professional
Clarobscur educatiu al terrat de Xela
Des del terrat,
miro cada llamp illuminar el cel de Xela
Amb la claror, veig la creu del cementiri i ... all, el volc de Santa Maria.
Darrera, els cims retallats i el fum del Santiaguito.
Enyoro el meu recremat Olot.
Noms un moment. Desprs, la foscor torna.
Aleshores imagino.
Faig meu el negre espai, ara salpebrat de tnues lluminries.
A Guatemala, no enyoro la claror del dia ja que no permet crear espais nets
dinjustcia.
Vull tocs de llamp i tamb fabular, adolescent, mons millors, quan torni la negror.
Defujo injustes evidencies, friso per veure cops de llum i somiar.
Com educador, desitjo illuminar els viaranys per on passaran els infants perduts
per... tamb vull oferir fugaos cops de llum en cada acci educativa i aix, un
dia, aquells menuts, potser, podran tornar a somiar.

26 Colors de nit
Propi

Acci Educativa
Tornava, ja fa anys, de Barcelona cap a casa desprs de fer un curset obligatori per la feina sobre un tema de seguretat alimentria.
Viatjava en un tren daquells de la nit, uns que anaven lents i saturaven a cada estaci. Amb un sorolls cop de xiulet, el cap destaci,
volia deixar clar que havia arribat i que la gent sespavils a baixar o a pujar daquella andrmina anomenada tramvia. Mai vaig poder
entendre el perqu daquell mn que en tot moment em semblava reiteratiu tractant-se dun tren que anava per la via.
El curs havia estat prou interessant, noms recordo que vam aprendre que per evitar la salmonella podem fer la maionesa amb llet
en comptes dou. Encara ara a casa la faig aix: un de llet, dos doli, sal i all al gust i una molla de pa, xopa de vinagre si tagrada.
Estava cansat per lhora i un xic venut per la impossibilitat dhaver abordat una mquina ms rpida que no es dediqus al turisme
ferroviari fins a casa, aquelles que anomenaven semidirecte. Sarcstic nom tenint en compte que saturava gaireb a per tot al
menys a mi mho semblava. Amb un nom aix noms hauria hagut de estacionar-se un cop o dos com a mxim i ho feia ms vegades,
si no recordo malament: a varis llocs fins a Granollers i dall a Sils, Maanet/Massanes i Caldes de Malavella i anar fent. No recordo
si continuava fins a Figueres o ms enll.
Com dic, cansat i una mica fora de lloc intentava descobrir aquells que a ligual que jo anirien a Girona en aquell cavall de ferro pintat
amb algun graffitti urb que li donava cert aire bohemi. Imaginava les histries personals que els havien portat a agafar aquell tren
i no un altre de ms rpid per fer el trajecte fins a la nostra, encara aleshores, grisa capital - com diria Josep Pla anys abans.
En el meu esfor per descobrir, la vista es creuava amb diferents persones que reaccionaven de manera distinta segons les ganes de
deixar entreveure la seva privadesa. Especialment nervis semblava un noi jove amb les meves mirades investigadores. Em reconec
un cert esperit voyerista, ja que a vegades mho passo molt b observant a les persones que em trobo en diferents situacions i llocs
i em serveixen per a fabular quotidianes histries que els far esdevenir personatges dun mon creatiu al qual dono activitat plstica
gaireb teatral dintre del meu cap i majuda a passar les hores mortes tot i que, potser avui en dia, hauria estat enviant twiters o
llegint un llibre electrnic, encara que no magrada fer-ho per sistema.
A lalada de Montmel si no mequivoco -, el noi es posa dret amb una revolada nerviosa i es dirig cap a mi des de laltra punta
del vag i sassegu al meu costat. Em vaig sobtar, ja que el noi estava massa prim i anava deixat. Per sorpresa meva em salud en
Colors de nit 27
perfecte castell, de barri, pel meu nom i amb un qu pasa to, no me conoces - esperant el reconeixement per la meva part. Amb
veu, crec que tremolosa i tamb encuriosida li vaig dir que no, tot i que aquelles faccions em resultaven familiars.
Soy Pedro Perez, no s, no s....ahora no recuerdo vaig contestar amb una barreja de curiositat i un xic de por al desconegut que
no em donava bones vibracions. S, colega.... Pedrito. Ese nio de Blanes que tuviste en tu centro hace tiempo. En aquell moment,
em va venir al cap un Pedrito del qual diem que estaba venado. Fa temps al centre, en una expressi molt asilar, ens referem amb
aquesta expressi a aquells nens que de tant en tant alguna cosa sels posava malament i explotaven sense una ra aparent, per
nosaltres. Diem, per entendrens, que tenia una vena un xic nerviosa que se li disparava de tant en tant. Ara i manllevant paraules
de Barudy, possiblement aquell nen tenia histries del passat que se engatillaban en el presente i sortien de manera incontrolada
i li feien fer accions que rem incapaos dentendre ni contextualitzar.
Vaig recordar la histria: una mare alcohlica, un pare maltractador, tres germans. Lnica referncia que en tenia des de feia temps
era que no estava b, a vegades no preguntem ms per no saber i en certa manera no sentir-nos-en una mica responsables. Com
si es tracts duna pellcula, em va passar a tota velocitat la histria daquell nen complicat al qual haurem volgut tenir, en aquell
moment, allunyat del centre. En Pedrito, fetes les presentacions em va dir que anava cap a Figueres per quedar-se a casa dun cole-
ga per lendem al mat tornar del perms penitenciari que havia tingut aquells dies. Venia de casa de la seva germana a Barcelona.
Em va dir que encara en tenia per un temps. Complia una pena per un robatori amb fora que va fer en una estaci de servei de
Tarragona, abans havia complert una condemna per un intent de violaci a Castelldefels.
Anava parlant, en veu alta, sense cap vergonya i em va explicar histries del talego- com deia ell. Explicava els lideratges, el trac-
te als violadors per part dels altres presos, els allaments, tamb histries de funcionaris que ell anomenava los de azul... Em va
explicar que estudi el graduat a lescola de la pres... i de cop se li van negar els ulls i digu: Sabes, me acord de ti un dia en
clase cuando estudiamos los numeros romanos. Jo, sorprs li vaig preguntar perqu, clarament interessat en la motivaci que havia
portat aquell jove a recordar-se de mi en aquella situaci.
Em va explicar que un dia dhivern, al centre, quan feia quart de EGB, all pels anys vuitanta, vam repassar tots dos els nombres
romans i que els hi vaig ensenyar mitjanant una representaci daquests a les mans. El nombre u, un dit, el dos dos dits i el cinc la
V que dibuixava el palmell de la m des de la punta del dit petit fins a la punta del polze passant pel canell, i per ltim, que el deu era
la posada de les dos mans enganxades pel canell com quan els posen les esposes en els trasllats. Li vaig dir que no recordava la
situaci, possiblement per la quotidianitat de la mateixa. En Pedrito va semblar decebut.
28 Colors de nit
Era una de les moltes intervencions que havia fet al llarg de la meva vida professional i que no recordava. Possiblement aquell dia
la vaig considerar rutinria i sense importncia per per aquell noi, cremat a la pres, li havia servit per tenir una persona referent.
Alg que li va dedicar uns minuts un dia dhivern en la grisor de lhospici i que alhora li va servir, anys desprs, per sentir-se sabedor
dun coneixement especial. Un coneixement que per un moment li donava poder dintre del caos general de la ignorncia que lhavia
condut a ser all que, de manera eufemstica, anomenem, intern.
Anaven passant els llogarrets i parada rere parada aquell tren per fi arrib al meu dest, all sorpresos per larribada, ens vam fer un
encaix de mans i desitjar sort mtuament. Possiblement, ell per sobreviure i jo per detectar aquells moments mgics que fan que un
educador i un nen connectin i visquin aquella experincia gaireb mstica de lacte educatiu que sobreviur a les adversitats. Aquest
tindr la capacitat daparixer en algun moment de la vida del menor com a generador de resilincia contra ladversitat. No fa gaire, a
alg li semblava que en Pedrito havia mort per la SIDA, tot i no saber-ho del cert, valgui aquest escrit com a homenatge, si ha estat
aix.
He volgut comenar la narraci del captol de la part professional amb aquesta histria per a fer entendre que la nostra feina s impor-
tant, i que encara que no ens nadonem, qualsevol petit gest pot ser important en el desenvolupament actual i futur de linfant o jove.
La meva tasca en el mn de leducaci social no va ser desitjada explcitament. Quan lany 1979 vaig anar a la Universitat encara no
existia la carrera deducaci social i la meva informaci sobre aquest mbit professional era nulla.
Jo volia ajudar les persones i no havia descartat la possibilitat de fer-me missioner com molts nens volien ser en aquells temps i
marxar a ajudar als negritus de lfrica com diem aleshores-. Em va passar pel cap, i fins i tot em vaig interessar per parents que
avien agafat aquest cam com a jesutes a la ndia o el Per, per el pes d unes hormones no disposades a inhibir-se pel b dels
altres va resultar definitiu en la desestimaci del projecte. Tamb havia pensat de convertir-me en geleg i anar pel mn, per uns
mals resultats en fsica a COU van malmetre aquella aspiraci.
Estava fora desorientat i amb molts dubtes quan, gaireb per casualitat, va sorgir la possibilitat de fer les proves de Magisteri. Sense
pensar-ho gaire, vaig anar-hi i van sortir b, uns tests manifestaven la meva vocaci educativa. Aprovada la fsica, vaig incorporar-me
a fer els estudis de Magisteri a la Normal de Girona. Lany 1982 vaig acabar i el setembre ja estava treballant en una escola deducaci
especial. La experincia al poc temps va ser nefasta, semblava que els tests shavien equivocat, no vaig aconseguir adaptar-mhi i
vaig plegar.
Colors de nit 29
Com mha passat en altres ocasions el dest em va recolzar i em va posar davant les portes de la Llar Infantil de Girona, en aquell
temps una instituci confessional en ple procs de transformaci. Des duna instituci asilar de llarga estada, sota la responsabilitat
de la Diputaci Provincial de Girona, semblant a les que propugnaven les lleis de beneficncia de carcter estatal de mitjans del segle
XIX
25
, es volia anar cap una instituci modernitzada de carcter laic i dinspiraci europea propera a les que en aquests moments
predominen a Catalunya i que estan emmarcades dintre la nova llei dInfncia i Adolescncia, la LDOIA
26
.
Aix, un octubre de fa 29 anys vaig comenar a treballar-hi. Les primeres impressions van ser molt fortes
27
. La instituci estava en ple
canvi, shavia demanat al director que desmunts aquell hospici massificat i el converts en un espai deducaci social amb plante-
jaments moderns. La voluntat de la direcci era important per sovint topava amb la immobilitat dalgunes persones que pertanyien
als poders fctics que restaven al centre i sovint el llastraven en el seu procs. Aquests, estaven representats especialment per
les Germanes de la Caritat, que nosaltres anomenaven monges per ignorncia, sense ser-ho
28
; i dic especialment, perqu en el
centre tamb hi tenia un gran poder el mossn i un grup redut de persones que havien quedat atrapades en la roda de lantic Hospici
(antics beneficiaris que per una ra o altra no havien pogut marxar del centre) i shi anaven fent grans i hi treballaven contractats per
la Diputaci. Moltes vegades, el seu dest final estava en anar a viure, desprs de la jubilaci, a lAsilo que hi havia un tros ms avall
de la muntanya.
LHospici estava desapareixent per deixar pas a una instituci ms moderna i shi resistia. Lentorn giron el desconeixia i com a ali,
sovint el rebutjava. Potser per ser just caldria dir que la instituci ja havia comenat a caminar cap a la modernitat un temps abans
de mans dalgunes daquelles monges ms progressistes i de mossens que el volien millorar i en alguns casos anaven avanats a
la grisor daquella Espaa de les darreries del Franquisme i principis de la democrcia.
Alguns tmids passos havien comenat a trencar els processos on les respostes asilars segregadores i locultaci dels menors eren
protagonistes. Alguns plantejaments progressistes, propis de temps anteriors a la revolta Franquista amb accions de substantivaci i
25 Ley General de Beneficincia de 1822. Text d lambit sanitari per amb referncies socials. Recuperat de: http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:-
jVvHfwulz7UJ:www.aniorte-nic.net/apunt_histor_enfermer9.htm+Ley+General+de+Beneficencia+de+1822+texto&cd=3&hl=ca&ct= &gl=es&client=firefox-a&source=www.
google.es
26 Llei dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia. Aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de maig de 2010
27 Veure llibre: Crnica dun procs: la llar infantil de Girona en el perode 1981-1985 Girona : Diputaci, 1987 ISBN 8486812003 Collecci Arnau dEscala ; 3.
28 A ms dels vots de pobresa, castedat i obedincia fem un vot especial de servei als pobres. Aquests vots son no-religiosos , anuals i sempre renovables. LEsglsia
ens reconeix com a Societat de Vida Apostlica extret de http://www.hijascaridad.org/portal/h_carisma/index.html pgina oficial de les Hijas de la Caritat de San Vicente de
Pal. Podeu consultar el web de la congregaci a Catalunya http://www.hijascaridad.org/barcelona/index.shtml o el genric en castell: http://www.filles-de-la-charite.org/es/
30 Colors de nit
normalitzaci de la instituci
29
, comenaven a plantejar-se. Els menors ja assistien a escoles externes i sestava en el procs de fer
tornar amb la famlia infants amb problemes essencialment econmics o que per raons que en lactualitat ens poden semblar ridcu-
les, com per exemple ser fills de mares solteres, restaven institucionalitzats.
En aquell entorn, en qu la instituci encara estava ferida pel tarann ranci i resclosit dels temps, es definia leducador com una mena
de monitor de colnies al seu servei. Sovint anomenat AYO
30
, - per les monges de parla castellana - la figura de leducador no era
considerada rellevant ni de referncia per treballar amb els infants sin, ms aviat, com un servidor. En el millor dels casos sel definia
com una persona que participava en la cura dels menors per que desenvolupava aquesta feina per poc temps i a lespera dalguna
cosa millor. Un becari que experimentava amb la mainada com a part de la seva formaci en el mn de leducaci. En aquella poca
era com que la mainada hi rests molts anys, sovint fins a arribar a la majoria dedat.
He de dir que la direcci no ho veia aix i bas el seu projecte, de mica en mica, en els educadors i educadores. La persona que
estava al capdavant de la instituci, de formaci psicolgica i amb mplia visi europeista, va posar-se a liderar aquella transformaci
enrgicament i ho va aconseguir grcies a la seva visi i al seu tarann negociador i extraordinriament diplomtic. Per altra banda,
la seva condici de capell va permetre establir un dileg profits amb la congregaci i el mossn del centre.
Vaig comenar com a becari durant el primer curs. Els primers mesos van ser difcils i el sou (considerat una beca) era realment
minso (15.000 ptes. de lpoca em sembla recordar, un mestre en cobrava cap a 70. 000). Les hores de treball eren moltes: cinc hores
cada dia a la tarda i fiem tot un cap de setmana de treball al mes (sovint amb les seves corresponents nits). Recordo que havia de
treballar en un menjador escolar de la ciutat per a completar una mica el sou i arribar a final de mes.
Fins el Nadal vaig estar a la casa gran, a la Llar Infantil, a partir del gener vaig ser seleccionat per a participar en el projecte de sec-
toritzaci del centre. Calia crear pisos, en barris de la ciutat, perqu els nens i nenes hi visquessin. Primer es comenaria a Girona
i desprs sen muntarien a altres ciutats de la provncia. Lobjectiu, acostar els menors a la realitat quotidiana duna casa de famlia
per evitar lallament i integrar-los plenament a la societat, com a pas previ per a retornar-hi quan els seus pares o ells mateixos en
tinguessin els elements dxit.
29 Especialment interessant considero larticle de Carlos Snchez-Valverde Visus que amb el ttol Frederic Gods i leducaci social: les intucions dun precursor de la
normalitzaci ens defineix a ms de la seva obra els processos i les etapes que ha viscut el vaiv de les institucions socioeducatives a casa nostra. Extret de: http://www.
raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/viewFile/186880/241547
30 Ho defineixo en castell per lorigen de la paraula emprada especialment per les monges: ayo, ya. (Del gt. *hagja, guardia). m. y f. Persona encargada en las casas
principales de custodiar nios o jvenes y de cuidar de su crianza y educacin. Font: Diccionario de la Real Academia Espaola, http://www.rae.es/rae.html
Colors de nit 31
Lencrrec era clar, treballar en una estructura molt semblant al que avui seria un CRAE - de fet molts daquells pisos van ser els
precursors dels que hi ha actualment a la ciutat. Sens demanava la seva fundaci. Estvem molt motivats.
Aix, encara amb el sou escs, amb el doble treball (al pis i al menjador escolar) per amb molta illusi en el projecte vam muntar
un pis a Girona i amb 10 nens i nenes vam comenar, jo vaig agafar les nits per tenir ms temps de dies amb 22 anys no cal dormir
tant com ara que en tinc 50.
Actualment, torno a fer nits i em plantejo si no estar tancant un cercle en la meva feina deducador social, vaig comenar a trobar
sentit al meu treball pedaggic de nits i podria plegar tamb treballant a les nits. Sort que rpidament ho desmunto i penso que encara
queda terreny per crrer i cal que vagi fent la meva tasca, aix s, descansant de tant en tant per a no cremar-me professionalment.
La feina de nits era diferent de lactual, podem dormir a la sala deducadors i el ms curis de tot era que aquest fet permetia a
lempresa comptar-nos les hores nocturnes a la meitat ben diferent que avui en dia que es considera horari especial i s remu-
nerat amb un plus. De totes maneres, la illusi feia tirar endavant i aquell curs fins a juny pass rpid. El segent curs treballava de
dia. Seguem dependents de la Diputaci de Girona i formvem com una mena de famlia, amb un segell distintiu respecte daltres
centres dependents de la Generalitat, molt ms professionalitzats.
Crec que vam lluitar per aconseguir que aquelles estructures tinguessin un format fora professional i que els menors poguessin
tirar endavant en un ambient molt ms proper als seus interessos del que era la gran Llar Infantil situada del tur del Puig den Roca.
Durant aquella poca, ens vam dedicar amb cos i nima al servei del pis, era el nostre projecte i el defensvem davant de qui calgus
i de fet calia. Era un model poc conegut i la gent estava acostumada a tenir els nens en hospicis en un edifici situat fora del centre de
la ciutat. Els centres deducaci especial o els psiquitrics tamb estaven allunyats i en aquells anys intentaven tamb obrir les portes
per tal que els hostes poguessin integrar-se, en la mesura del possible, a la societat. Crec que ens sentem com una mena de pala-
dins de la integraci i de leducaci social. Ens sabem part integrant i protagonistes de la histria dels serveis socials de casa nostra.
Aquella dura poca la recordem tots de manera agradable, molts no tenem lligams familiars als quals donar comptes, rem lliures
personalment i vam dedicar tot el que tenem a aquell pis. Lequip el formvem una educadora, dos becaris (un en torn de tarda i
laltre de nit) i una mestressa de casa. Tamb existia una mena dequip tcnic format per un psicleg i una assistent social
31
que
compartem amb la Llar i laltre pis que hi havia a Girona.
31 ...els anys vuitanta els estudis dassistent social han estat reconeguts com a carrera universitria amb el ttol de diplomat en treball social.... Extret de Enciclopdia
catalana. Extret de: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0219661
32 Colors de nit
Les figures de leducadora i els becaris eren semblants al que avui podrem identificar com a educadors socials. La nostra feina inclo-
a diversos aspectes de la vida del menor: per una banda, lassistencial que responia a les necessitats bsiques i la substitutiva de les
figures de referncia familiars i, per laltra, leducativa prpiament dita que implicava lestabliment de programacions per a potenciar
la integraci i el desenvolupament global de linfant.
La figura de la mestressa de casa, inspirada clarament en lestructura familiar clssica, era lencarregada de la logstica general
del pis. Tenia cura de lalimentaci, el vestir i la neteja. Era la representaci de la mare de famlia que tenia cura del grup; com que
el llenguatge s important cal destacar la feminitzaci de la funci i que fins molts anys desprs no hi va haver cap mestressa de
casa masculina en els centres.
La vida en aquests centres era diferent pels nens i tamb pels adults, pels primers representava un espai de convivncia ms petit
en referncia a la Llar Infantil i amb elements que els feien, en certa manera, semblants a una casa de famlia normalitzada (amb
els parmetres dels anys vuitanta). Pels adults, representava una gran llibertat dacci i el repte de ser professionals en un projecte
engrescador i integrat a la societat, pel qual, des de la casa gran havem estat cridats. La nostra feina pedaggica sens reconeixia.
Els pisos estaven situats en edificis dhabitatges, de zones obreres de la ciutat. Les relacions amb el venat, al principi, eren difcils
per desconeixement mutu per, poc a poc, van anar millorant fins a aconseguir la plena integraci de lequipament al barri. El
funcionament general del centre era professional, per amb un toc especial espai simulador de famlia - que el diferenciava daltres
equipaments de la ciutat. Aquest toc especial li donava una identitat prpia que crec que encara els que hi vam treballar en som en
certa manera hereus.
La lacitat i una concepci progressista i oberta de la moral feia que el tracte amb les famlies biolgiques, a les que considervem
persones amb problemes i no pecadors, feia que sacostessin i collaboressin dalguna manera en leducaci dels seus fills.
Lenfortiment de processos participatius amb els menors, mitjanant assemblees o xerrades a taula, feu que la seva opini tingus
valor i es sentissin escoltats. Es respectava per damunt de tot les diferncies individuals. Tamb sestabl un profund respecte cap a
creences o tendncies sexuals; aix ens diferenciava clarament de les institucions religioses amb plantejaments educatius ms rgids
que sovint culpabilitzaven a les famlies dels menors o als mateixos nens/es amb preceptes propis duna moral inspirada en els temps
de la repressi franquista.
El tracte familiar no era casual i quedava planejat i estructurat a les programacions educatives del pis. La forta implicaci personal
Colors de nit 33
dels que hi treballvem i la integraci a un entorn dhabitatges comunitaris ens separaven daltres centres installats en cases allades
i que es plantejaven la tasca socioeducativa com un treball purament professional.
A dia davui crec que era un bon model, establia una mena de tercera via realment til pel treball social i tamb educatiu. Cal dir que
no tot era perfecte i que lexcessiva implicaci dels treballadors portava a problemes amb la instituci, amb les famlies biolgiques,
amb els menors i fins i tot entre els que hi treballvem. Crec que el principal problema venia determinat per lafany de construir en el
centre una petita famlia substitutiva de la que encara no havem creat. En ocasions, oblidvem que la nostra casa no era all.
Quan llegeixo experincies participatives(per exemple les IAP
32
) on es planteja que linvestigador convisqui amb els investigats i es-
devingui tamb objecte dinvestigaci ho considero excessiu i, fins i tot, contraproduent reflexionant sobre les experincies daquells
pisos.
En el meu discurs pedaggic, em considero crtic amb certes institucions que pretenen convertir els centres i els professionals que
hi treballen en parts integrants duna famlia. Pretenent recrear, de manera fictcia, espais familiars artificials all on no nhi ha. Aix
sovint produeix una prdua de lelement professional i a mig termini un possible procs de burnout dels treballadors per una crrega
emocional i de treball excessives. Per descomptat que daquest raonament no incloc les famlies acollidores que incorporen un o ms
menors externs (amb un estudi previ fet per una ICIF
33
) a una estructura familiar estable i amb vincles afectius forts, sigui quin sigui
el model familiar
34
.
Desprs de la primera etapa dels pisos vaig passar altra vegada a la casa gran, a continuar una feina ms callada i de lluita diria
amb els poders fctics, una poca valuosa pel que fa a les aliances i els pactes per progressar. Grans dosis de respecte van acon-
seguir collaboracions altra hora impossibles i vam anar treballant per desmuntar aquell hospici.
32 Investigaci-Acci-Participativa o IAP s un mtode destudi y acci de tipus qualitatiu que busca obtenir resultats fiables y tils per a millorar situacions collectives,
basant la investigaci en la participaci dels propis collectius a investigar. ..i necessitant una implicaci y convivncia del personal tcnic investigador en la comunitat a
estudiar. Extret de: http://es.wikipedia.org/wiki/Investigaci%C3%B3n-Acci%C3%B3n_participativa
33 Institucions Collaboradores dIntegraci Familiar (ICIF): Sn entitats sense nim de lucre, constitudes legalment, que tenen com a finalitat la protecci de menors;
reuneixen els requisits previstos i estan acreditades dacord amb el Decret 337/1995, de 28 de desembre, per desenvolupar les funcions de mediaci que els atribueix la
llei per integrar els infants en una famlia. Extret de: http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=1654754d7a6742
10VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1654754d7a674210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES
34 Aquesta Entrevista a Franca Bimbi ens pot donar una visi daquests models emergents i la manera de incorporar-los al treball social. Extret de:
http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/03Families/06Dia%20Internacional%20Families/Celebracions_anteriors/2008/Pdf/Entrevista_Franca_Bimbi.pdf
34 Colors de nit
Desprs de dos intensos anys de treball va sorgir loportunitat de tornar a anar a obrir un pis a Figueres, ja que havia comenat
letapa dexpansi del projecte de sectoritzaci amb lapropament dels menors a la seva comunitat dorigen. Durant un any vam
lluitar, amb la mateixa estructura que al pis de Girona per integrar-nos nosaltres i els menors a la capital de lAlt Empord i ho vam
aconseguir. Hi va ajudar en gran mesura el carcter ms obert i cosmopolita de la ciutat.
Parlar daquell any a Figueres seria repetir moltes de les afirmacions fetes en parlar dels pisos a Girona, aquell any vam aconseguir
un augment substancis del sou i progressivament sanava fent un procs de reconeixement de la professi. Desprs de Figueres,
altra vegada cap els pisos de Girona, en aquells moments ja existien els Consells Comarcals i els pisos estaven sota la seva res-
ponsabilitat, estvem contractats per la Diputaci per gestionats pel Consell Comarcal. Es produen situacions tpiques de la relaci
entre institucions, els malentesos i les lluites existien. Part de lequip estava contractat pel Consell i amb condicions diferents, va ser
un temps dimps cap a noves situacions que no rem capaos dimaginar. El pas a ser treballadors de la Generalitat es posava
com a objectiu. Desprs duns anys al pis de Girona, vaig passar a treballar en els acolliments familiars. Una nova porta es va obrir
en aquells temps, amb illusi, molts hi vam creure fermament. El raonament que la millor estructura i alhora la ms semblant a una
famlia era una altra famlia ens va llenar, potser amb massa vehemncia, a considerar la F.A
35
com a nica estructura vlida per
lacolliment de nens i nenes
36
.
A ligual que havem volgut desmuntar hospicis, per tal de crear unitats ms personalitzades, en aquells anys ens vam dedicar amb
cos i nima a defensar les famlies dacollida, potser no tenint en compte que de vegades i per alguns infants aquell no era el millor
model. Daquesta manera, considero que es van cometre prou errors significatius que van servir ms endavant per a millorar latenci.
Vam tornar a mirar a lestranger i vam aplicar all que ens arribava dEuropa, amb dintenci dadaptar-los a la nostra realitat. De fet,
a Catalunya sempre havien existit els acolliments dinfants i joves; era bastant com lacolliment a cases de pags de nois o noies
que no podien estar a casa seva per raons dorfenesa o pobresa, per exemple.
Corrien els anys 90 i leufria olmpica omplia Catalunya, tot es preparava per a lorganitzaci daquells jocs del 1992, ens sentem
importants com a pas. Aquell esdeveniment per a molts va ser el tret de sortida cap a convertir Catalunya, i la seva capital Barcelona,
en un lloc modern i conegut arreu del mn. Les carreteres es van millorar, es van construir moltes infraestructures tant a Barcelona
com en la resta del territori (pavellons esportius, piscines, pistes, etc) i el pas mirava cap el mn i aquest a casa nostra.
35 Famlia Acollidora
36 Histria dacolliment pgs. 53 58 Extret de: http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/f50b0e6eec9cf010VgnVCM200000128cf10aRCRD/ca/es13_cat.pdf
Colors de nit 35
Un al deufria impregn la societat i es va viure una reconciliaci amb el voluntariat, en aquell cas, especialment encarat cap a les
olimpades. Aquest redescobriment de la tasca voluntria i solidria va amarar tots els estrats de la societat i estic segur que tamb
va fer augmentar linters cap a camps com lacolliment per part de fora famlies.
El treball va ser dur i vaig passar a treballar com a educador en un servei dacolliment familiar creat per una associaci de famlies
acollidores i lligat amb un conveni amb la Generalitat de Catalunya. Es va haver de lluitar, perqu a ladministraci autonmica no
sentenia la figura daquest professional en lestructura de lentitat i era contraria a crear aquell lloc de treball . Finalment, saconsegu
i com a educador social vaig assumir les feines de selecci de candidats, formaci i, ms especficament, la de seguiment dels aco-
lliments una vegada constituts; si no ho tinc mal ents vaig ser el primer professional socioeducatiu incls en una entitat dacolliment
a Catalunya.
Lequip el completaven una psicloga, una treballadora social i una administrativa, tots dirigits per un director no professional membre
de lassociaci de Famlies Acollidores amb mplia experincia en acolliments. Professionalment em sentia altre cop com un explora-
dor de nous camins dintre la professi amb la missi i, tamb, la gran responsabilitat de guanyar i consolidar un lloc pels educadors
socials dintre dels equips de selecci i seguiment dels acolliments.
Com tot projecte emergent i nou va ser agafat amb molta illusi per tots els membres de lequip, els resultats eren bons i els aco-
lliments i concretament la tasca de seguiment que mestava explcitament encomanada responien a la programaci i als objectius.
Lentitat va passar problemes econmics, especialment derivats del retard en el pagament de les subvencions que procedien de la
Generalitat, i tamb problemes derivats de laugment sistemtic de les exigncies pel que fa a nombre dacolliments que shavien
de realitzar. Ladministraci prioritzava els resultats estadstics al treball de qualitat, manava al igual que ara la voluntat de treure
la mxima rendibilitat dels serveis descuidant, sovint, la necessria rtio de casos / professionals per treballar de manera acurada.
Per altra banda, van aparixer problemes de caire intern derivats de la relaci del servei amb lassociaci de famlies acollidores que
donava la cobertura legal als professionals contractats.
Com esdev moltes vegades, quan les coses econmiques no van b, les motivacions del projecte passen a un segon terme i es
produeixen tensions en el si dels equips de treball. El nostre equip no fou ali a aquest procs i desprs duna profunda reflexi, vaig
decidir deixar-lo i cedir el meu lloc a persones ms motivades. Per coherncia amb els meus plantejaments vaig decidir quedar-me a
latur sense indemnitzaci a lespera de trobar una altra cosa o b recuperar la meva plaa deducador a la Generalitat.
36 Colors de nit
Crec que els projectes esgotats a nivell professional o els que ho estan a nivell personal cal deixar-los a una banda pel b del propi
projecte i dun mateix. Tal com diuen els principis de la creativitat, un fet desfavorable pot esdevenir profits, cal ser coherent amb el
que es pensa i no aguantar el que s inaguantable i a la llarga estril per a la prpia realitzaci.
Aleshores no coneixia al desaparegut Steve Jobs, ni el seu fams discurs a la Universitat de Stanford
37
per crec que em reconeixia,
sense saber-ho, en els seus principis deixant el que considerava personalment exhaurit i llenant-me a all desconegut, per recomen-
ar. He de dir que aquell desconegut matreia, possiblement motivat per lesperit daventura que sempre mha acompanyat. Tamb, i
per no faltar a la veritat, he de dir que em restava un as a la mniga, podent exercir el meu dret a tornar a la meva feina al centre si
no trobava res ms. Ara, com a treballador de la Generalitat.
En ares de la coherncia, si podia, mestalviaria de tornar si no era amb les ganes absolutes de fer-ho. Tenia clar que si tornava (com
va passar anys ms tard) agafaria la feina amb illusi, com si fos el primer dia i amb ganes de treballar el millor possible.
Com va dir Jobs en el seu fams discurs, tornaria a ser aprenent. Aquesta vegada aniria farcit amb lexperincia que semmagatzema
en forma de currculum en el ms profund i superficial de cada un.
Va caldre pensar, acabava de nixer la nostra filla gran i no estava la situaci per a lluites piques contra molins. Vaig tenir el recol-
zament de la meva companya que sempre ha estat al meu costat i mha acompanyat quan ha calgut com una veritable tutora/
accionadora de resilincia.
En aquests moments, quan ja sha pres una decisi ferma, s quan sents lalliberament, la poderosa espasa de Dmocles que te-
nies damunt del cap ja ha caigut i desprs dels estralls inicials te nadones que no ha fet tant mal com et pensaves. Igual que fan els
personatges dels spaguetti westerns taixeques de terra ben empolsat i nafrat. Agafes els elements definitoris de la teva personalitat
el barret en el films i traient la pols del damunt amb gestos tranquils i precisos et poses b la roba i afrontes el futur amb decisi.
Una amalgama de sentiments de por i rbia amanits amb certa inconscincia tempenyen endavant. Cada recomenament obre
una esperana i una oportunitat per, tamb deixa una cicatriu, sovint profunda, que cal anar sargint amb lajut dels que tenvolten i
testimen.
Aquells dies van ser profundament reflexius, desprs de descartar tornar a fer viatges al nord de lfrica com a guia, em vaig inscriure
a latur com a demandant sense dret a subsidi - tcnicament havia deixat la feina voluntriament vaig comenar a preparar els
papers per tornar a la Llar.
37 Discurs complet. Extret de: http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY
Colors de nit 37
Vaig decidir esperar un mes a veure qu passava i quan comenava a perdre lesperana, un divendres a la tarda, mentre passejava
distret pel parc amb el cotxet de la meva filla, va passar el que havia de passar. Un amic es va acostar i em va explicar que a lAlberg
de Joventut de Girona convertit en residncia universitria - cercaven una figura que anomenaven educador i que tenia per funci
exercir la sotsdirecci pedaggica i el seguiment dels estudiants, que en aquell moment ocupaven tota la installaci.
Calia tenir cura dels residents en els diferents aspectes de la seva vida. Per una banda, la prpiament de vida quotidiana (menjar,
dormir, allotjament) i per laltra, la d oferir espais fsics i intellectuals perqu els joves creixessin com a persones. Sovint, fent refe-
rncia a la Residncia de Estudiantes
38
de Madrid de la primera meitat del segle XX, ens proposvem complementar lensenyament
universitari mitjanant la creaci dun ambient intellectual i de convivncia adequat i ric pels joves universitaris.
Una nova etapa sobria davant meu i crec que vaig entomar-la amb els altres membres de lequip amb molta illusi. Per mi, que venia
de treballar amb els ms desesperats de la societat, passar a preparar conferncies, tenir cura de petits desajustaments personals
o controlar estudiants malcriats representava un mn diferent, el verns cultural era important i cada dia aprenia nous conceptes i
em sentia orgulls dajudar joves a illusionar-se per la seva tasca estudiantil.
La feina va durar tres anys, fins que el projecte es va tornar a esgotar, va caldre reduir despeses i el primer damnificat vaig ser jo
mateix. El juny de 1998 vaig quedar al carrer, aquesta vegada amb un subsidi datur decent per a poder anar tirant endavant. Potser
hauria estat un altre moment de desesperaci, per calia recuperar-se i seguir caminant. Aquesta vegada no vaig trobar altra feina
i la nostra segona filla estava a punt de nixer. No resignant-me a viure duna prestaci datur, a loctubre recuperava la meva plaa
a la Llar Infantil de Girona. Havien passat cinc anys i aquell gran centre havia canviat molt en la seva estructura organitzativa. Ara,
convertit en Centre dAcollida havia hagut dafrontar les primeres onades de joves emigrants del nord del Magrib
39
sense estar-ne pre-
parat. Shavia convertit, un temps enrere, en un vertader camp de batalla, del qual molts bons professionals nhavien sortit cremats.
Ara salbirava un nou horitz i shavia posat fil a lagulla per a millorar el servei. Sobriria un nou mdul i es separarien els menors
per grups dedat i no per unitats verticals de convivncia. Aix, daquesta manera, es pretenia preservar, els ms dbils daltres que,
procedents normalment de pasteres, tenien vides extremadament endurides per les circumstncies i que sovint es manifestaven
de manera agressiva contra aquells que consideraven que els volien controlar o que els volien modificar la realitat del seu projecte
migratori, encarat a treballar i enviar diners als seus pasos dorigen.
38 La web de la residncia s: Extret de http://www.residencia.csic.es/
39 En llenguatge actual MENAS (menors no acompanyats).
38 Colors de nit
Depenem del Departament de Justcia i Justcia Juvenil ens va cedir un espai pertanyent a un Centre Educatiu de reforma separat
de la Llar dinfants per crear un nou centre. All vam coincidir professionals que provenem de diversos serveis i situacions.
Els estils educatius eren totalment diferents, des de plantejaments amb clars matisos llibertaris que defensaven models educatius re-
lacionats amb el foment del desenvolupament personal del jove i la idea desdevenir com he dit altres vegades- tutors de resilincia,
fins a persones cedides pel propi centre de Justcia Juvenil - que consideraven el nostre grup com una estructura gaireb carcerria
basada en el sotmetiment total del menor, al que consideraven gaireb com a intern penitenciari.
Aquesta conjuntura va provocar, des del primer moment, fortes tensions en el grup. Lequip no se sentia segur tampoc fsicament - i
utilitzava la normativa com a element de cohesi; lestructura de ledifici tampoc ajudava al treball educatiu ni la tipologia dels acollits
molts dells acostumats a la vida de carrer en els seus pasos de procedncia. En el mateix centre existia tamb una escola primria
portada per dos mestres procedents del Departament dEducaci.
Crec que ning estava illusionat amb el projecte i els que hi rem hi estvem per fora; aquell espai i el seu projecte educatiu tenien
tots els elements per fracassar i aix va ser. Els educadors que provenien del centre de Justcia Juvenil sentien que sels havien tret
del damunt i aportaven les seves idees amb un exagerat accent sobre temes de seguretat i considerant els xics com a gaireb ene-
mics als que shavia de controlar. Generaven dinmiques de privilegis i predileccions per a determinats infants i joves en detriment
daltres que recordaven sovint les dinmiques que ens mostren pellcules inspirades en ambients penitenciaris. Els professionals que
provenem de lmbit de protecci no estvem acostumats ni disposats a acceptar-ho. Els mestres van establir una relaci dempatia
ms propera amb els professionals de protecci.
Daquesta manera, aquell octubre de 1998 va quedar amanit el millor cctel mal barrejat que puc recordar de la meva vida laboral.
La direcci i la sotsdirecci no van poder aportar llum a la situaci i el treball es va convertir, en moltes ocasions, en un vertader
infern. Lequip estava profundament fracturat i alhora era incapa, i no estava disposat, de cercar camins dentesa ni de collaboraci.
En aquesta situaci, el treball de qualitat esdevenia gaireb impossible i es convertia en un mal necessari per cobrar a final de mes.
Es va intentar fer una supervisi per esdevingu intil. Ni un professional de tanta qualificaci com en Toni Juli va ser capa de
treure, daquell conjunt de persones, gaire ms que els relats desesperats dun equip profundament malalt que es llepava les nafres
trobant consol i gaireb satisfacci en la seva malaltia.
Sovint es produen motins essent el ms important el del dia 22 doctubre en el qual alguns educadors van ser agredits violenta-
ment. Aquell dia jo no hi era perqu havia nascut la meva filla petita mai li agrair prou.
Colors de nit 39
En tenir-ne loportunitat, vaig demanar canvi de dest i lestiu segent, amb el comenament del nou curs acadmic, en vaig fugir, no
sense la recana de deixar amics i companys que ladversitat havia unit en front dun gran disbarat com aquell. Cadasc de nosal-
tres que aconseguia marxar o plegava era felicitat pel seu entorn com si shagus aconseguit aquell apreciat indult que es dona en
ambients militaritzats.
El darrer dia, vaig marxar amb pena pels qui deixava enrere. Amb cert sentiment de culpa imprs amb foc roent, macusava daban-
donar companys a la seva sort, per alhora extremadament alleugerit per la sortida i feli de poder tornar a treballar amb un mnim
plantejament pedaggic en el mn de leducaci social. Durant aquell any vaig aprendre molt de cara al futur i vaig poder viure en
carn prpia molts dels supsits que en les diferents formacions anem plantejant.
Puc dir que he viscut sentiments que en altres entorns mhaurien estat negats. Per una banda, paraules com: traci entre companys,
menyspreu, poca professionalitat, racisme o misognia tenen un entorn prctic al qual referir-me, puc posar-hi moments, llocs i per-
sones concrets daquell any i cercar la manera de no tornar-hi a caure; per, tamb, per laltra, he de reconixer que aquella mateixa
adversitat em va fer viure situacions dajut entre companys, moments dempatia i aquella sensaci dola de sentir-te protegit, com-
prs, respectat i estimat pel company o companya. Tamb jo em sentia protector, la seguretat dels dos depenia dels dos, en resum
la sensaci perfecta del company o companya de treball.
Quedi aquesta reflexi com a homenatge als bons professionals que van quedar pel cam durant aquell any, amargats per lagres-
sivitat dun entorn extremadament hostil i pels que vam sobreviure a la adversitat daquella situaci laboral injusta i en vam sortir
reforats. Aix s, sempre haurem de plnyer-nos per no haver estat capaos daconseguir saber convertir aquell centre en un espai
educatiu de protecci infantil i juvenil, tasca per la qual vam estar contractats.
Amb el nou curs, corria lany 1999, va comenar una nova etapa en aquell centre que havia deixat feia anys, era diferent i tamb havia
canviat la seva funci. Dun centre residencial, havia passat a ser un centre dacollida que amb un encrrec temporal dobservaci,
diagnstic i derivaci noms tenia per objectiu esdevenir un lloc de primera intervenci i acolliment temporal.
Lencrrec era important. La nostra feina sassemblava - i aix ho explico perqu mentenguin els nefits- a la que fan els professionals
de la sanitat en les unitats durgncies. Aquells, han de valorar i donar les primeres solucions al problema que es presenta, acollint un
pacient que est en situaci de profund estrs i a qui cal estabilitzar i fer les primeres cures de manera immediata. Posteriorment les
analtiques, radiografies i diagnstics dels facultatius determinaran el dest del pacient. En el millor dels casos tornar a casa o potser
40 Colors de nit
anir a la UCI o passar a planta a lespera de recuperaci o dalguna intervenci quirrgica. Nosaltres acollem el nen o nena, en
diagnosticvem la seva problemtica i el derivvem cap un altre servei o cap a casa seva.
Comparat amb el treball de lany anterior aquella nova etapa semblava un regal, van posar-me amb menors de 5 a 12 anys, amb
un equip ben cohesionat i amb ganes de treballar. Les diferents problemtiques es podien resoldre en reunions amb ms o menys
encert, per en cap moment et senties malament amb els companys i companyes. Van ser uns anys de recuperaci personal i pro-
fessional i una etapa rica a nivell familiar en aconseguir compaginar perfectament els horaris familiars per a atendre a les nostres
filles. Possiblement, podria dir, que han estat uns dels anys ms profitosos tant personalment com laboralment. Aquesta millora de la
situaci em va enfortir personalment i professionalment i em port a la idea dassumir ms responsabilitats dintre del centre, primer
com a responsable de grup, posteriorment com a sotsdirector del centre i per ltim com a director del mateix.
Una srie de circumstncies van coincidir en el temps i un procs que mesperava progressiu i esglaonat es va convertir en especial-
ment rpid i gens tranquil. Dun dia per laltre em vaig veure desplaat del meu grup educatiu per assumir la tasca de sotsdirecci i en
menys dun mes em vaig trobar assumint de facto les tasques de direcci del centre sense cap mena dentrenament ni experincia
prvia.
Personalment va ser difcil, els companys passaven a ser els meus subordinats i destar sota la responsabilitat daltri vaig passar a
ser jo el responsable de les seves tasques. Per altra banda, el pas massa rpid duna funci a laltra va fer impossible la necessria
adaptaci al nou lloc i un desmuntatge progressiu de les complicitats que sestableixen entre companys dun mateix nivell. Per pri-
mera vegada en la meva vida em vaig sentir veritablement sol, tenia al davant situacions que moltes vegades em depassaven per
falta dexperincia o perqu la pesada mquina de lAdministraci manava amb m de ferro sobre els seus braos executors, fent-me
entendre aquella tpica frase que parla de la solitud del poder.
Van passar aquells dos anys i mig marcats per un estrs permanent per amb la idea de voler treballar b i amb la voluntat de no
aferrar-me a la cadira del comandament i deixar lloc a altra gent amb ms ganes o capacitat per tirar endavant aquella tasca de
lideratge de la instituci.
La ferma convicci que el crrec no era vitalici va ser el que em va fer poder tirar endavant i no sentir-me en una mena de gbia de
la qual no podia sortir. He dadmetre que vaig aprendre fora de lexperincia i que laliat ms important que vaig tenir va ser la meva
famlia que en tot moment em va donar suport incondicional.
Colors de nit 41
Aix, un dia, dinant amb un amic responsable dun projecte de desenvolupament internacional es va fer efectiva aquella altra m-
xima que parla dajuntar el menjar amb les ganes de fer-ho. Desprs duna estona de xerrar em va oferir participar-hi en un pas
estranger. Calia marxar un any sencer per a tenir cura dun projecte de formaci de joves a Guatemala. El sou no existia i una petita
compensaci econmica em permetria pagar un allotjament digne i el meu manteniment. El cam es va obrir i va caldre decidir qu
fer. Podia abandonar la gbia i deixar pas a altres companys i companyes i aix entrar en un nou projecte veritablement engrescador.
Desapareixeria un sou important i la posici en lestructura del Departament.
La famlia, com he dit, em va recolzar i amb menys de dos mesos, des de la xerrada, ja estava installat en aquell pas centreameric
deixant enrere la medicaci per langoixa i tamb la meva famlia que tant estimava. Sense una idea massa clara, em trobava fent de
cooperant a Centreamrica i connectat per Skype
40
realitzava les vdeo conferncies que em mantenien lligat a les persones que
ms estimava. Va ser difcil per tots, per aquella acci va ser una operaci quirrgica que va capgirar la diagnosis de la situaci ma-
laltissa a la que havia arribat durant lpoca de comandament al centre. Estic segur que va estalviar haver de recrrer a professionals
que majudessin a estabilitzar la meva psique especialment maltractada durant aquells ms de dos anys.
Lestada a Guatemala va aportar un canvi substancial a la meva vida, per una banda, el contacte amb el mn de la cooperaci pel
desenvolupament internacional amb els seus blancs, negres i grisos i, per laltra, la recuperaci de lestabilitat emocional i una mena
de fent servir un smil informtic- reset respecte al nostre mn consumista han estat claus pel meu benestar posterior.
La tasca professional, a Guatemala, estava relacionada amb la formaci de joves descasses possibilitats econmiques que prove-
nien de diferents comunitats i estaven compromesos amb les mateixes en projectes comunitaris. La nostra tasca era entrenar-los des
del mn de la creativitat i la innovaci, per tal que aquestes accions que portaven a terme de manera poc estructurada, esdevingues-
sin potents eines per la lluita contra la pobresa .
Guatemala es un pas immensament castigat per la injustcia on uns pocs controlen gaireb tots els mitjans de producci i la majoria
noms sn m dobra i consumidors de bns i serveis que sovint serien prescindibles. Tamb els estigmes del narcotrfic, la corrupci
i el trfic illegal de persones cap a Estats Units han arrelat fortament en el pas convertint-lo en un dels ms perillosos del mn degut
a les lluites pel control daquests lucratius negocis.
En aquest espai, la meva feina pretenia que els joves, sovint indgenes i dones, entenguessin que eren importants per a les seves
comunitats i que fossin capaos daportar beneficis a la mateixa amb projectes creatius i innovadors. La feina havia canviat per les-
40 Aplicaci informtica de vdeo conferncies per Internet: Extret de http://www.skype.com/intl/es/home/
42 Colors de nit
sncia era la mateixa: posar elements que permetessin que persones frgils fossin capaces de gestionar projectes sortint dels pous
on es trobaven. Les seves principals eines serien les prpies de la creativitat i la innovaci.
Calia que aprofitessin la capacitat de resilincia que tant cal mantenir activa en un pas com Guatemala i sortissin ells i les seves
comunitats dels ambients marcats per la misria ms absoluta.
Guatemala amb paraules del pensador i collaborador del PNUD
41
Edelberto Torres-Rivas
42
(Ciutat de Guatemala 22 novembre
de 1932) s un edifici amb els fonaments destruts, ell en el seu treball GUATEMALA: UN EDIFICIO DE CINCO NIVELES
43
ens ho
plasma de manera molt grfica. La nostra feina era amb els habitants que ell anomena del soterrani 2 i soterrani 1, especialment,
aquestes persones sn pobres econmicament, indgenes, dones marginades socialment i amb cap esperana de tirar endavant ja
que creuen que en el moment que ho intentin les circumstncies els arrossegaran cap el seu lloc de procedncia. Cal dir que durant
lany de treball a Guatemala vaig sentir moltes vegades el sentiment de desnim dun pas malalt on els seus habitants estan cansats
de viure entre la corrupci i la violncia.
Considero que el treball va tenir xit en la mesura que es va poder (mal treball hagussim fet si nosaltres mateixos no fssim capaos
de pensar que el canvi era possible),aconseguir que tant lequip de formadors al meu crrec, com els propis alumnes marxessin a
les seves comunitats amb la idea de que era possible el canvi, encara que fos molt difcil. Magradaria agafar leslgan del president
Obama a les eleccions generals del 4 de novembre de 2008 dels USA S, podem per a plasmar de manera grfica la idea que in-
tentvem transmetre als joves daquell pas. Passats ms de cinc anys daquella experincia el feed back s positiu i algun daquells
joves ha aconseguit part dels seus somnis i sobretot ho ha compartit amb la seva comunitat de referncia.
Tamb he de dir que sem plantegen molts dubtes sobre la cooperaci internacional al desenvolupament tal com est entesa actu-
alment. En especial, em genera desconfiana el dest final de milions de dlars que sentreguen en concepte de cooperaci bilateral
entre estats i que contemplen unes clusules veritablement abusives, fruit destratgies geopoltiques i econmiques que no pretenen
el desenvolupament integral de les comunitats.
Caldria entendre la paraula desenvolupament en el ms ampli dels significats. Cal defugir les definicions purament economicistes que
circumscriuen el desenvolupament a laugment de la renda per cpita del pas, ja que fomenten la inexactitud sobre el repartiment
real dels recursos existents entre els habitants, i no contemplen, per exemple, el seu estat de salut, la desigualtat de gnere o el seu
41 PNUD : Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament. Extret de http://www.beta.undp.org/undp/es/home.html
42 Nota biogrfica de Edelberto Torres-Rivas extret de : http://www.anuario.ucr.ac.cr/26-1-2-00/jrovira2.pdf
43 Podeu trobar larticle complert als annexes i a : Guatemala un edificio de 5 niveles. Extret de http://juventuddelaesperanza.org/edelbertotorres.pdf. Veure annexos
Colors de nit 43
nivell deducaci. s interessant veure el darrer informe sobre el desenvolupament hum 2011 editat pel PNUD
44
.
Cal treballar per aconseguir un desenvolupament hum integral i alhora sostenible en el temps. Aquest no pot dependre purament
dels mercats i leconomia per la seva definici, cal que acosti lhumanitat a aconseguir els, sovint oblidats, objectius del millenni que
lany 2000 lONU va aprovar
45
. Amb aquests objectius es pretenia reduir la pobresa extrema a la meitat lany 2015. Cent noranta-un
pasos es van comprometre a complir 8 objectius. Malgrat aix, si seguim amb la tendncia actual, la majoria daquests objectius no
saconseguiran.(Intermon OXFAM
46
).
Lestada durant un any a Guatemala mha fet aportacions importants tant en lmbit personal com professional. En el primer, em va
permetre el retrobament amb mi mateix, una profunda reflexi personal i trobar el paper que volia desenvolupar i sobretot, el conven-
ciment que amb molt menys es pot viure i tamb ser feli. Des de que he tornat no tinc cotxe i quan he de gestionar la meva economia
s destriar molt ms entre el que es superflu i all que es principal, mnim i realment necessari per viure.
En lestrat professional mha acostat al mn de la cooperaci pel desenvolupament i a les seves contradiccions i fortaleses. Mha per-
ms reflexionar, a distncia, sobre lenorme importncia que pot tenir el nostre treball. Tamb mha fet valorar molt els petits moments
que es poden convertir en vertaderes claus de volta de grans construccions professionals.
Retornar va ser un altre repte, sovint quan ets fora els parmetres canvien i els topalls a les teves accions, que anteriorment eren
ferris, es mouen convertint-se en fronteres dctils i malleables i sovint permeables que et permeten experimentar fins on es pot
arribar sense prendre mal.
s important, de totes maneres, no oblidar que aquestes experincies han de ser personals i que sha danar especialment amb
compte per a no embolicar-hi a les persones que testimen per que esperen altres coses de tu. Va caldre triar entre el sentiment de
cooperant que em rejovenia i em donava, a vegades, miratges com els que havia experimentat al bell mig del Shara o aquella vida
ms plcida a la vella Europa, amb les persones que mestimaven i que jo estimava.
Sovint sol, al terrat del meu pis a Quetzaltenango
47
, amb una cervesa i un bon cigarret mirava el volc Santa Maria i el seu fill el San-
tiaguito a la claror de la gran lluna de Xelaj
48
. Posava a la balana el futur i sempre acabava amb el mateix raonament que havia
entit dir a un altre cooperant que tenia nts a Sucia - els fills no han de ser mai vctimes de les idees descabellades dels pares
44 LInforme sobre el desenvolupament hum 2010 editat pel PNUD. Extret de: http://hdr.undp.org/en/media/HDR_2011_CT_Summary.pdf.
45 Declaraci del Milleni. Extret de: http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/
46 Pgina web de Intermn Oxfam Extret de: http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=2600
47 Segona ciutat de Guatemala amb un 50% de poblaci indgena, especialment de tnia Mam. Extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Quetzaltenango
48 Xelaj o Xela: noms amb qu es coneix Quetzaltenango. La canLuna de Xelaj s juntament amb El tren de Los Altos lhimne popular que caracteritza la ciutat.
44 Colors de nit
Daquesta manera es va imposar la tornada per a intentar, desprs dun any, refer ponts i fils amb la gent i lentorn que estimava.
Desprs dun temps dadaptaci, treballant per lentitat germana de la de Guatemala a Girona va imperar el principi de realitat i vaig
tornar al meu lloc de treball segur, en una administraci estable. Sempre, per, amb la idea del retorn i de fer accions solidries amb
els altres, especialment amb els ms febles, no noms de Guatemala o del mn subdesenvolupat sin amb els que tenim cada dia
prop nostre. Simpos un exercici important dhumilitat, doncs havia marxat com a director de la instituci i ara tornava com a educa-
dor, passant fent servir un smil de larticle d Edelberto Torres-Rivas- del Penhaus
49
de ledifici als espais ms basals del mateix.
Crec que va ser una decisi encertada per varis motius: des del punt de vista professional mincorporava a un espai amb menys
responsabilitat institucional per amb una gran responsabilitat educativa i molt ms proper a les tasques prpies dun educador so-
cial. Aquest aspecte el considero clau per a no patir el burn out. A nivell personal al baixar significativament el meu nivell dangoixa
respecte de la feina, va repercutir positivament en les relacions familiars, potenciant all que alguns en podrien dir la felicitat.
Dintre de la feina tamb he tingut la gran sort de poder estar, per primera vegada, amb els ms petits i dedicar el meu esfor a la
connexi preco dalguna de les seves petites neurones. Tamb mha perms traspassar afecte i estimaci de manera directa , pell a
pell a un infant necessitat, amb lesperana que aquest afecte li fonamenti els pilars dall que tant necessitar: la resilincia. Tamb
voldria deixar clar que la meva feina la considero totalment supletria i que crec fermament que en aquestes edats primerenques el
vertader treball shauria de fer en lmbit de les famlies dacollida.
Ara amb lescriptura daquest text faig un pas ms i em poso a aprofitar les hores mortes de la nit per a reflexionar amb el clar inters
de millorar la meva tasca i la dels que el puguin llegir.
Per ltim, em pregunto qu hagus estat den Pedrito si hagus anat a un pis i no hagus quedat atrapat a la gran instituci, o si ha-
gus marxat amb una famlia dacollida que lhagus pogut preservar de les companyies pernicioses, o si hagus passat abans per
Justcia Juvenil o si a la pres alg lhagus acollit i donat escalf per activar la seva malmesa resilincia.... no s....noms em queda
el consol de pensar que algun dia li vaig dedicar una estona i que aix el va ajudar fins all on va ser possible.
Salut Pedrito! i que aquest sigui el teu homenatge com a vctima que has estat. Que aquest relat professional, per carregat de sen-
timent, ajudi a altres educadors i nens a tirar endavant. Jo seguir fent petons i plans de treball. Estar, per, ben amatent a aquella
acci puntual i sovint fortuta plena de significaci pel futur dels nens i nenes al meu crrec i que a tu tant et va servir i a mi tant mha
canviat la manera de veure la feina.
49 Vindria a ser un tic.
Colors de nit 45
Dos lgrimas
Cuando nac
Me pusieron dos lgrimas
en los ojos
para que pudiera ver
el tamao del dolor de mi gente
Humberto Akabal
(poeta guatemalenc)
46 Colors de nit
V .- COLOR VERMELL
Consells Professionals
Informe Educatiu

Involucrar-se Esperar millores
Naturalitzar relacions Donar i rebre
Facilitar Ubicar linfant en el mn
Organitzar la vida Copsar els problemes a resoldre.
Registrar situacions i conductes Avanar cap el futur
Mostrar el cam possible Tutorar la resilincia
Estimar Intuir el cam
Unificar esforos en equip.
Colors de nit 47
EDUCADOR SOCIAL

Estimar Saber
Desvictimitzar Obtenir
Unificar Comprendre
Capacitar Instigar
Acompanyar Aportar
Dinamitzar Liderar
Ordenar
Reparar
Consells Professionals

Desprs de reflexions a pilota passada arriba el moment de mullar-se i plasmar aquelles idees o consells, que al meu entendre, han
de ser tils per a la tasca educativa quotidiana. Com ja he dit abans, la meva experincia est centrada en el camp de la mainada
petita, aquella que no t els divuit anys. El lmit fronterer de la protecci infantil, on els nens i nenes passen a ser adults legalment
sense deixar de ser, massa sovint, dbils i vulnerables.
Difcil s comenar, intentar fer-ho amb una certa sistematitzaci partint del mes lluny per arribar al ms proper. Amb un exercici de
pensament convergent anir dall ms difuminat a all ms concret i quotidi de la nostra tasca com a educadors socials.
En aquests moments, el que em queda ms lluny com a treballador de primera lnia que sc, sn el conjunt de comandaments
mitjos i alts que determinen lespai dactuaci de la meva feina. Aquests sn un grup dorganismes representats per persones que
48 Colors de nit
normalment resten molt allunyades de la realitat quotidiana de leducador social i de les persones ateses.
Aquests organismes estan engranats uns en els altres de manera que formen un conjunt de peces ajustades entre si que, normal-
ment, esdevenen una mquina feixuga amb inrcia prpia de funcionament. Sovint est anquilosada per la circulaci de milions de
comunicats interns, informes de tota mena o formularis que la faran arribar als lmits de la inoperativitat. Aquesta mquina es con-
verteix en una estructura que salimenta della mateixa, perdent la realitat del que passa a primera lnia de foc. De vegades, fins i tot,
engoleix a aquells que hauria de servir, fent- los perdre oportunitats de creixement, noms per culpa de milions de trmits i papers
plens de segells oficials.
Leducador social ha de tenir les estratgies adequades perqu aquesta maquinria no entorpeixi excessivament la seva feina. Massa
sovint, aquest entrebanc es manifesta amb una queixa sistemtica dels educadors. No s estrany, en mbits professionals, sentir
queixes dirigides cap a ladministraci i la poca operativitat daquesta.
He arribat a pensar que la queixa sistemtica contra la administraci i la seva maquinria no s ms que un mer exercici dautofla-
gelaci que amaga, algunes vegades, la prpia incompetncia professional. Cada membre de la professi hauria de ser capa de
realitzar la crtica cap a la maquinria administrativa sense caure en ls daquesta com a excusa per no rendir al 100% en el seu
treball quotidi.
Crec que un bon consell seria que cada professional es reservs un espai concret per a criticar, discutir, identificar i plantejar estra-
tgies per a millorar la seva relaci amb la instituci. Cal defugir la crtica gratuta permanent i victimitzadora que no porta enlloc, ja
que desprs no hi ha temps per a treballar amb qualitat.
Es podrien establir dos nivells de maquinria que afecta els nostres contexts de treball. Una, allunyada de nosaltres per molt pro-
pera al poder poltic i econmic que vindria representada pels estaments legislatiu i executiu. Estableixen el marc legal de la nostra
feina. Aquests poders, el legislatiu per una banda i lexecutiu per laltre, marquen els camins i defineixen els carrils per on circularan
les feixugues mquines administratives, hem de procurar que no ens trepitgin en el seu deambular, a vegades errtic, pels camps del
treball social. Fent un exercici de concreci podrem baixar un nivell en la jerarquia. s propera a la primera lnia on estem nosaltres,
ve representada pels crrecs intermedis, els equips directius i els coordinadors dels centres o institucions on treballem.
Tenen un poder relatiu a nivell general, per important en el dia a dia. Han de ser capaos de preservar els professionals del front
de les inconvenincies de la feixuga maquinria general i llunyana, han de ser els encarregats destablir els ponts perqu els educa-
Colors de nit 49
dors i els equips de treball social puguin treballar de manera efica i eficient. Han daconseguir amb les seves estratgies el mnim
desgast del treballador i el mxim rendiment. Els equips directius han de saber establir els camps de treball ms fecunds per tal que
els educadors puguin fer la seva feina amb qualitat.
Remetent-me a la meva vida quotidiana, un dia escoltava a la rdio lexplicaci de la diferncia entre ser eficaos i eficients. Perme-
teu-me que us en relati el passatge ja que per a mi va esdevenir un element clarificador important: lentrevistador li preguntava al
tertuli la diferencia entre ser eficaos i eficients. El segon ho va illustrar amb una imatge que crec molt grfica. Deia, ms o menys,
que una mosca - daquelles empipadores i incansables- pot ser eliminada de dos maneres: una seria dissenyant un complicat aparell
que obligus linsecte a apropar-se recordo els invents del professor Franz de Copenhague del TBO
50
i el situs en un lloc ade-
quat perqu nosaltres amb un complicat i sofisticat aparell procedssim a suprimir-la aconseguint el nostre objectiu primigeni. Aquesta
mquina invent del TBO- hauria estat tremendament efica ja que ha aconseguit eliminar el dpter i deixar-nos treballar. Ara b,
en cap cas hauria estat una estratgia eficient ja que la utilitzaci de recursos hauria estat molt desproporcionada al resultat obtingut.
Possiblement la manera ms eficient i efica daconseguir lobjectiu passa per una pala matamosques o la utilitzaci del tpic esprai
que cada estiu ens anuncia la nostra estimada televisi.
Ser efica s aconseguir lobjectiu que ens hem proposat i ser eficient s fer-ho amb el mnim de recursos, cosa que actualment, en
un context de crisi esdev prioritari.
Una de les principals feines dels equips directius s la de preparar el terreny per al treball quotidi dels professionals de base perqu
siguin eficaos. La relaci dels educadors amb els equips directius ha de ser fluda i de confiana, cada treballador ha de saber que
aquells que el dirigeixen - que condueixen lautobs on tots anem- saben el que fan i que realment volen el millor pels seus treballa-
dors i alhora per a les persones a les que serveixen.
De la meva experincia com a director dun centre dacollida vaig aprendre vries coses importants. En primer lloc, han de confiar en
els equips de treball i aconseguir aquella autoritat que jo anomeno natural. Una autoritat que no ve imposada per la jerarquia sin
que es guanya amb la defensa dels companys i del sistema de treball; ve avalada per la coherncia i pels principis rectors que han de
impregnar la tasca directiva. Noms daquesta manera les persones que dirigeixen seran capaces de tirar endavant sense estavellar
el vehicle que els hi han confiat.
50 Vegeu http://es.wikipedia.org/wiki/Los_grandes_inventos_del_TBO
50 Colors de nit
En segon lloc, les persones amb comandament han de sentir-se segures delles mateixes i de la tasca que fan. Han de valorar-la i
defensar-la i defugir fer-la per un plus de poder o de remuneraci. Si ho fan per lafany de poder hi ha el risc de convertir-se en una
mena de ionquis que necessiten cada vegada una dosi ms gran de poder o diners per estabilitzar el seu desig. La seva depen-
dncia pot allar-los i establir fils que els lligaran al comandament com a ltima soluci laboral.
Personalment considero que les direccions haurien de ser rotatries amb la intenci que diferents persones de lentitat experimentin
el comandament. Daquesta manera, saconseguiria una oxigenaci de les direccions i la possibilitat que altres persones vlides del
grup puguin aspirar a aquests crrecs. El fet de passar per la direcci dun centre o un servei ajuda a veure les situacions des daltres
perspectives. Tamb hi ha professionals que defugen feines de direcci i prefereixen el que colloquialment anomenem treball de
trinxera. Lloable i valuosa decisi. Crec que caldria defugir la unipersonalitat del crrec de direcci, apostant per un rgan collegiat
amb diferents susceptibilitats per amb un projecte com.
Podria ser adequat establir un sistema (en cada centre a la seva manera) per a donar una investidura a lequip de direcci, aix la
persona que dirigeix i, en genera,l lequip de direcci tindrien la validaci dels seus companys i aix beneficiaria el treball quotidi.
Per ltim, dir que en cap cas establiria places de concurs per a exercir les funcions de direcci, ja que daquesta manera es talla la
possibilitat de rotaci entre els treballadors del centre i encadena el crrec a la seva funci. Crec necessari aplicar lesperit del canvi
en lmbit de treball. El canvi permet, a ms dun descans intellectual, poder tenyir la nostra experincia laboral amb processos i
maneres de fer transversals aportades per altres disciplines, relacionades o no amb el nostre treball.Caldria deixar sempre clar que la
tornada a les primeres lnies de treball no implica una caiguda del pedestal sin un canvi de funci dintre de lequip del propi centre.
Amb aquestes consideracions potser evitarem que les direccions esdevinguessin fossilitzades i donarem un paper protagonista
a lequip. Safavoriria el descans intellectual dels directors aconseguint una gesti ms eficient i una prevenci de la sndrome del
burnouten la persona que ostenta el crrec.
Desprs daquests consells, sortits de la reflexi personal pel que fa als entorns directius dels centres, institucions o projectes magra-
daria passar a parlar dels equips educatius en els quals leducador social pot estar inserit.
Han passat els temps dels educadors solitaris que com a Sherifs que anaven solos ante el peligro a lluitar contra la injustcia
social. Tamb han passat els temps en qu leducador social no estava reconegut professionalment i treballava sovint per intuci
personal. Ja no es pot allegar una manca deines i la inexistncia dun corpus teric al qual referir la nostra tasca. Han acabat els
temps de ser professionals exclusivament assistencials per passar a ser veritables tutors de resilincia.
Colors de nit 51
Crec que encara hi ha uns tpics que fan mal a la professi i la converteixen, a la vista de collectius professionals propers, en una
professi menor, semblant a la que realitzen els monitors de lleure.
Actualment els i les educadores socials es formen en lmbit universitari, en el qual sels defineix segons paraules dels propis collec-
tius i organitzacions deducadors. LAssociaci Internacional dEducadors Socials (AIEJI
51
) o lAssociaci Estatal dEducaci Social
(ASEDES
52
) han aportat les definicions i universitats com la de Girona (UdG
53
) shi refereixen textualment, atorgant als educadors el
protagonisme a lhora de dir quina mena de professional sha de formar.
Tenint en compte el que ens diu la universitat i les diferents associacions, leducador social s un professional que treballa en la
intervenci socioeducativa per a la millora de la qualitat de vida de les persones, grups i comunitats. Les seves funcions varien, dins
del marc general, dacord amb lmbit dintervenci, el servei, la instituci o el programa en qu intervingui.
La seva formaci va encarada a donar ttol a professionals de lacci socioeducativa capaos de contribuir al desenvolupament de la
cohesi i la participaci social a travs de leducaci. Exercir les seves funcions en un context de diversitat, tenint presents els drets
fonamentals, la igualtat doportunitats i els valors propis de la cultura de la pau i la democrcia. Daquestes definicions en surt el perfil
professional dels educadors i tamb la necessitat de treball en equip.
Lexperincia daquests anys em fa pensar que el millor equip s el format per diferents professionals, ja que normalment la problem-
tica socioeducativa no est circumscrita a una sola disciplina destudi o interpretaci. Gaireb sempre, els casos en els que interve-
nim tenen una dimensi ms mplia que la que prpiament es pot treballar des de lmbit educatiu. Sovint ens trobem en situacions
complexes on es barregen aspectes socials, escolars, mdics o psicolgics.
Els equips formats exclusivament per educadors poden quedar circumscrits a lmbit de les activitats de vida quotidiana i del treball
directe sobre el menor, mentre que els equips multidisciplinaris o pluridisciplinaris esdevenen les eines bsiques en el treball integral
sobre les persones en risc dexclusi social. s important tenir en compte alguns aspectes a lhora de treballar en equips, de fet aix
est mpliament estudiat i la bibliografia s destacable per magradaria introduir aquells elements que la meva experincia mha
perms detectar. Lequip ha de ser cohesionat per no amb membres homogenis.
51 LAssociaci Internacional dEducadors Socials a la web. Extret de: http://aieji.net/
52 Associaci Estatal dEducaci Social. Extret de: http://www.eduso.net/asedes/
53 UdG al web. Extret de: http://www.udg.edu/iestudis/EducacioSocial/Laprofessiodeducadorsocial/Definicio/tabid/17130/language/fr-FR/Default.aspx
52 Colors de nit
s bo que en els equips apareguin diferents sensibilitats i diferents maneres de veure les coses. El propi equip ha de ser capa din-
corporar en comptes de dividir. Si no aconseguim la cohesi de lequip aquest esdevindr noms un grup que treballa junt. Perdr
riquesa.
Existeix una gran quantitat de bibliografia amb mecanismes per a cohesionar els grups per a que esdevinguin equips. En destacar
alguns que crec especialment importants:
Intenci daconseguir un mateix objectiu mnim, consensuat i avaluable en el temps respecte del qual el grup sen fa responsable.
Establiment despais dintercanvi professional, especialment reunions, amb regles prpies i establertes per lequip.
Confiana en lequip i en els seus membres
Certa complicitat dels membres de cara a estaments superiors o aliens al mateix (bromes, paraules claus, record de situacions
comunes, etc.)
Un equip de treball no es necessriament un grup damics que treballen junts sovint la situaci els ha portat a trobar-se-.
Ara b, una certa relaci pot ajudar al funcionament del mateix. Establir dinmiques que afavoreixin la coneixena entre els
membres, situacions de distensi on es permeti aflorar la persona real, desemmascarada de la seva cuirassa laboral. El co-
neixement de laltre s una bona medicina per a posar-se al seu lloc, entendrel, ser emptic i utilitzant una imatge molt potent:
caminar dintre les sabates de laltre. He assistit a dinmiques dequips on aix sha portat a la prctica i els resultats han estat
molt positius de cara a la reflexi i el desbloqueig .Fins i tot, una vegada, vaig caminar amb les sabates dun altre i aconsello fer-
ho. Al meu entendre el millor equip s aquell que treballa junt, on els diferents membres es tenen confiana per tamb aquell
en qu cada membre de lequip t una vida rica i plena fora dell.
Necessitat dall que magrada anomenar un espai sagrat o un espai de pau, on els membres de lequip poden retirar-se
sense por de ser qestionats, on sestableix la treva i on es parla i no es discuteix; no cal dir que aquest espai es especialment
important tamb en relacions entre equips o entre aquests i els seus comandaments. Metafricament, en aquest espai shan
deixat les armes i es treu la tensi de la relaci professional. Aquests espais sagrats poden esdevenir fsics prop de les m-
quines de caf, en els espais de fumar o en els, poc reconeguts, sopars o dinars de grup. Pot ajudar la preparaci dalguna
dinmica divertida.
Colors de nit 53
Caldr evitar espais que generin desconfiana i detectar tant els lders positius com els negatius. Per aix crec en la participaci
de lequip en una dinmica de supervisi educativa, en qualsevol de les seves modalitats. El grup ha de consensuar les regles
de funcionament daquesta. Ser bsic triar b la figura del supervisor/a per tal que aquesta activitat funcioni amb xit. Haur
de guanyar-se la confiana de lequip mitjanat estratgies clares. Per exemple, deixar clar que el que es diu en aquell espai no
sortir dall, que no ser utilitzat en contra de ning o que no se ninformar als comandaments, pot ajudar. Amb la intenci de
preservar aquest espai considero que el propi equip ha de demostrar que li es necessria, un possible mecanisme podria ser la
participaci en el pagament de part o de la totalitat dels honoraris del supervisor/a.
Utilitzant una altra imatge extreta del mn de la creativitat, cal que trenquem cada un de nosaltres i lequip per extensi aquells
cadenats mentals que tanquen les reixes que contrauen el nostre pensament. No ens deixen veure ms enll i ens dirigeixen
cap el fracs. Cal tenir les claus per obrir-los, a partir del meu treball a l EFCI Xela de Guatemala
54
, sn:
1. La fludesa que ens fa hbils per a generar un gran volum d idees, conceptes o respostes a una qesti o problema.
2. La flexibilitat que ens permet manejar y produir diferents menes de informacions i pensaments, Ens orienta des daltres angles.
3. La sensibilitat que ens permet posseir una capacitat analtica e intutiva per a veure el (nucli) cor del problema.
4. Loriginalitat que s lhabilitat per a generar el que s nou, el que s diferent.
5. Lelaboraci que s lhabilitat per a desenvolupar o construir un pensament o concepte.
6. Per ltim, la llibertat que ens permet estar sense lligams interns i externs i es converteix en motor de generaci multicolor
55
.
Tenir en compte i escoltar les persones alienes al mn de leducaci que treballen o estan prop de leducador. Sn aquelles per-
sones, sovint annimes pels usuaris i que procuren tamb pel seu benestar: cuiners, personal de neteja, bugaderia, els xofers,
jardiners, administratius, etc. Cal no oblidar les persones que intervenen en espais diferents dels prpiament institucionals: els
vens, lescombriaire, lagent cvic o de lordre, la botiguera, etc. Recomanaria a qualsevol educador que entri a desenvolupar la
seva tasca, especialment en un mbit institucional, que tingui present establir una bona relaci amb el personal anomenat de
serveis. s fonamental la feina de crear sinrgies entre tot el personal del centre o servei. Moltes vegades, els equips educa-
54 Veure la web. Extret de http://www.crearmundos.net/efci.html
55 Extret del treball de sistematitzaci de EFCI 2003/6 a Guatemala editat per Publicaciones EFCI (Escuela de Facilitadores de la Creatividad y la Innovacin) www.
elsitiocultural.org con el patrocinio de la FUNDACIN KELLOGG La Antigua (Guatemala) - Abril de 2007 (accessible a catalunya a travs de www.plataformaeducativa.org
(fundaci utopia) on es citen al captol 9 aquestes caracterstiques de la m de Paulo Benetti (formador internacional de EFCI), basat en el manual de la Creative Education
Foundation (tradut per Juan Rodrigo) Rio de Janeiro .17/10/1998
54 Colors de nit
tius o els professionals dels equips tcnics de tractament o diagnosi obliden aquesta norma i incorren en una manca, primer,
de respecte i desprs en un error greu dincorporaci de tots els agents vinculats a la tasca socioeducativa. Encara que sembli
retric el refrany que diu entre tots fem la fora s ben aplicable a aquest apartat.
Per ltim, queda referir-me a les persones a qui servim i a la relaci que hi establim. En el meu cas, actualment amb infants desem-
parats
56
i ms concretament, institucionalitzats en un Centre dAcollida
57
.
Possiblement sem podr acusar de fer un discurs obvi per el considero important en un escrit daquesta mena. En primer lloc, cal
establir la premissa del respecte cap a la persona, ms encara en el cas de vctimes dunes experincies o dun sistema injust. En
sn textos de referncia la Declaraci dels drets humans
58
i, ms concretament, en el cas de nens/es la Convenci dels drets de
lInfant
59
; que tot i ser textos que sovint es mouen en els lmits de la fantasia sn escrits dels quals ens hem dotat la majoria dels
humans conjuntament.
Cal utilitzar el bagatge professional amassat amb anys de treball incorporant-lo de manera altruista en benefici dels equips i emmar-
car-lo en constructes terics que donin sentit i coherncia a les nostres intervencions educatives.
En aquest sentit, personalment, en els darrers temps, mest servint la incorporaci de idees de pensadors com Cyrulnik, Barudy o
Rygaard
60
i els seus plantejaments sobre la resilincia, els bons tractes o la possibilitat de recuperaci en gaireb qualsevol situaci.
Com ja se sap, la resilincia la podem definir com la capacitat que ens permet saber enfrontar-nos a les adversitats i sortir-ne ms
forts que abans dhaver-la patit. La paraula prov de la fsica i limagino com la capacitat que t la molla de recuperar-se una vegada
la pressi sobre della es redueix o desapareix, en un primer moment la molla fins i tot sexpandir desprs de lalliberament. El nen
limagino com la molla i les circumstncies que lhan envoltat com les pressions, la nostra feina ser anar-les treballant per allibe-
rar-les i que linfant per prpia capacitat vagi recuperant-se.
Cal tenir en compte que el temps i la intensitat de les pressions establiran una relaci directament proporcional a la dificultat de recu-
peraci. Com a consell, recomano efusivament els treballs dautors actuals com Cirulnik, Jorge Barudy, Maryorie Dantagnan o Niels
56 Definici del terme. Extret de: http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.318327c7107bbec91285ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=711131a45e5a4210VgnVCM1000
008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=711131a45e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
57 Que s?. Extret de: http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.318327c7107bbec91285ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=f59531a45e5a4210VgnVCM1000008d0c1e-
0aRCRD&vgnextchannel=f59531a45e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#Blocc58ffd8498605210VgnVCM1000008d0c1e0a____
58 Declaraci. Extret de: http://www.ohchr.org/en/udhr/pages/Language.aspx?LangID=cln
59 Convenci dels drets e linfant. Extret de: http://www2.ohchr.org/spanish/law/crc.htm
60 Veure bibliografia del treball.
Colors de nit 55
Peter Rygaard en aquest sentit o tamb els estudis ms endarrerits en el temps de J. Bowlby
61
i la seva teoria del apego. Crec
que aquestes lectures poden ser molt interessants i he de dir que actualment mhan perms estructurar pensaments flotants que
vagaven en el meu entorn professional.
Aquests autors mhan ajudat a posar en context i donar sentit a comportaments que els infants i joves manifesten en la seva relaci
professional amb els educadors socials. Han donat sentit a una de les idees que ms recurrentment han acompanyat la meva vida
i que vaig escriure en forma de poema fa anys. Permeteu que em despulli una mica ms i entri en el pla personal, potser ms propi
dun altre captol.
Vaig escriure: Reserva energia quan estiguis tancat per a gaudir del futur alliberament La vaig illustrar amb una imatge de Charles
Chapin en la qual sel veu presoner .
Si hagus dassenyalar idees claus per traspassar a noves generacions per a fer de tutors de resilincia possiblement triaria:
No perdem lesperana gaireb sempre hi ha possibilitat de recuperaci
Treballem en positiu pels infants i persones dbils, no importa ledat.
Treballem aplicant sempre bons tractes, s la clau perqu la persona pugui aprofitar la seva capacitat resilient.

Segons les situacions que ha viscut cada individu ser ms fcil o ms difcil potenciar la resilincia, entre elles: ledat, la intensitat
del maltractament, la durada. Haurem de passar del treball quotidi al clnic segons els casos.
Per ltim, la darrera reflexi per aquest captol de consells professionals: encoratjo als educadors a fer formaci, assistir a congres-
sos, a collegiar-se i a conixer les novetats del mn de leducaci social. s lnica manera de no quedar tancats en el nostre petit
i mesqu espai laboral. Mai s tard per a formar-se i les persones febles que atenem ens ho agrairan. En tenim la responsabilitat i
tamb lobligaci.
61 J.Bowlby. 1907- 1990 fou un psicoanalista angls, notable pel seu inters en el desenvolupament infantil i els seus pioners treballs sobre la teora del apego. Extret i
tradut de: http://es.wikipedia.org/wiki/John_Bowlby
56 Colors de nit

VI .- COLOR BLAU
Consells Personals
Quin Muere?
Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hbito,
repitiendo todos los das los mismos trayectos,
quien no cambia de marca.
No arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.
Muere lentamente
quien hace de la televisin su gur.
Muere lentamente
quien evita una pasin,
quien prefiere el negro sobre blanco
y los puntos sobre las esa un remolino de emociones,
justamente las que rescatan el brillo de los ojos,
sonrisas de los bostezos,
corazones a los tropiezos y sentimientos.
Muere lentamente
quien no voltea la mesa cuando est infeliz en el trabajo,
quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrs de un sueo,
quien no se permite por lo menos una vez en la vida,
huir de los consejos sensatos.
Colors de nit 57

Muere lentamente
quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye msica,
quien no encuentra gracia en si mismo.
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente,
quien pasa los das quejndose de su mala suerte
o de la lluvia incesante.
Muere lentamente,
quien abandona un proyecto antes de iniciarlo,
no preguntando de un asunto que desconoce o
no respondiendo cuando le indagan sobre algo que sabe.
Evitemos la muerte en suaves cuotas,
recordando siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho
mayor
que el simple hecho de respirar.
Solamente la ardiente paciencia har que conquistemos
una esplndida felicidad.
Pablo Neruda
62
62 Poeta, escriptor, diplomtic i poltic xil. (Parral 1904 Santigo de Chile 1973).
Extret de: http://es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Neruda
58 Colors de nit

Consells Personals

Difcil tasca la que sem gira tamb en aquest captol, donar consells de com collocar-se personalment davant del treball pedaggic
per no acabar cremat. La nostra tasca, s veritablement difcil donat lalt grau dimplicaci personal que gaireb sempre hem dapli-
car a la feina. El perill de cremar-te s real, s un coma professional, una quasi mort subtil. Tot i que no s definitiva , esdev molt
difcil fer marxa enrere per a recuperar la vida professional tamb sovint la personal - especialment en estadis molt avanats de la
situaci.
En aquest cas la capacitat de resilincia de la persona, de la qual en vinc parlant tant en aquest escrit, ho t complicat per a actuar.
Fer que la persona, tota sola sen surti, s molt difcil. Si sen surt, les seqeles poden ser molt importants i possiblement no reeixir
ms forta. Noms amb un acompanyament personal i/o professional podr anar sargint les ferides i tirar endavant.
A aquesta agonia professional, amb certa capacitat de reanimaci, lanomenem amb el nom angls de burnout o tamb sndrome
desgotament professional o de cremar-se psicolgicament

. Els smptomes sn variats i tamb les formes de manifestaci se-
gons el perfil personal del professional afectat.
He de dir que llegint els articles que apareixen al peu daquesta pgina i tamb arrel de treballs realitzats en el meu centre de treball
crec que prevenir el burnout professional ha de ser lobjectiu principal a aconseguir dintre de la feina. Shi ha dactuar de manera
activa i no esperant que desaparegui, sha de fer alguna cosa per evitar-lo i en cas de detectar que en patim algun smptoma ser
capaos de posar-hi remei el ms aviat possible. Noms daquesta manera complirem de manera coherent amb el nostre encrrec
social i laboral.
Igual que diem que la fora duna cadena s aquella de la seva anella ms feble, tamb, en un escenari laboral que t com a prioritat,
les xarxes i el treball en equip, la fora i lefectivitat vindran donades per la consistncia de cada un dels seus nduls.
Hem de ser capaos de parar quan ens sentim sota els efectes daquesta sndrome, doncs ser el ms beneficis per la xarxa. Si
podem, haurem de deixar que ocupi el nostre lloc un altre professional o fins i tot que quedi lliure confiant en la fortalesa de tota la
xarxa. Aquesta ser forta si realment lhem teixit amb coherncia.
Com he dit anteriorment, la manera dafrontar els perills dels estressors de les nostres feines dependr de lestructura personal de
Colors de nit 59
cadasc. Ens trobarem professionals que els abordaran convertint el seu treball en tedis i privat de qualsevol motivaci. Sn perso-
nes que, en el meu mbit de treball: els nens i les nenes, esdevenen problemes. Fan una cosificaci dels infants que els redueix a
mers productes que cal controlar perqu no desmuntin el propi benestar. Tenen noms i cognoms i sn incapaces de veure linfant com
una vctima de la qual cal tenir-ne cura i estimar, per ells noms sn el mal necessari per cobrar a final de mes. Aquesta mena de
persones em fan fstic i tendeixo a pensar que estan sota els efectes del burnout. Sn malalts que cal suportar i a vegades ajudar
a suportar-se ells mateixos.
Magrada pensar que aquests treballadors, ara cremats, plens de purulentes fstules i que esquitxen fel arreu, en altre temps van
ser professionals de vlua que substantivaven i estimaven els infants. Ara, desprs danys, shan convertit en veritables parsits del
sistema de que els engreixa, estant sempre rebolcant-se en la inconformitat i detectant tothom com a perill per a la seva estabilitat.
Sn irrecuperables.
La majoria de nosaltres no som aix i aquestes persones- que no matreveixo a anomenar professionals- han de ser la imatge cap a
la qual mai haurem de tendir. No abandonen una victimitzaci malsana que les fa sentir inadaptades. Manipulen als companys i a les
estructures de defensa dels treballadors. Estan segures que tothom est en contra delles i possiblement han alimentat processos
per a que aix sigui. Haurien de ser tractades. Caldria que fossin apartades del servei per a protegir la mainada. La meva experincia
em diu que aix es molt difcil.
Massa sovint les direccions o la prpia administraci opta per un ascens o b per una espera perqu agafin baixes o jubilacions si
es tracta de persones properes a ella. Substituir-les o amonestar-les, esdev gaireb impossible quan sn professionals adscrits a
administracions publiques amb contractes blindats pel carrall del temps.
Potser el lector em considerar especialment vehement en els meus plantejaments sobre aquest aspecte, per el que he escrit ho he
fet pensant en persones concretes, que tothom coneix per que resulten tapades en el grup amb un acte de complicitat i por evident.
Seguint amb les maneres dafrontar els estressors, altres professionals manifesten els smptomes neguitejant-se i angoixant-se. La
relaci entre lestmul i la resposta s especialment desmesurada. Dedicaran moltes hores a la feina i se sentiran culpables dels seus
errors i dels de la gent que treballa amb ells.
Aquesta actitud pot fer que es vagin allant daltres mbits de la seva vida. La famlia, els amics o les afeccions en sortiran especi-
alment perjudicades. Intentaran atrapar la feina sense xit. No manifesten desmotivaci, ni apatia, per s un gran patiment que a
60 Colors de nit
la llarga o a la curta tamb els portar a un profund esgotament professional i a la parlisi pedaggica. Possiblement els ser difcil
dormir i la feina els representar un esfor titnic. Cal que actun amb diligncia i no deixin passar el temps per a treballar pel canvi
abans que sigui massa tard.
Personalment em considero en aquest grup i he patit en prpia pell aquests smptomes. Matreveixo a aconsellar:
Primer de tot, cal reconixer la problemtica i compartir-la amb amics, companys de confiana i famlia. Si s possible amb una
persona que exerceixi de supervisor personal, potser el propi metge.
Establir horaris de feina i de vida personal pot ser molt til per a la preservaci despais temporals amb diferents tasques.
Tamb aconsellaria cercar aquell espai neutral on sest allat dels estressorsde la feina. Un lloc estimat personalment on la
pau permeti xopar la prpia intranquillitat i on ens sentim especialment b amb nosaltres mateixos i amb lentorn. Espais com
cims de muntanya, voreres de platges o indrets de la meva estimada Garrotxa els tinc com a llocs despecial recolliment.
Es important, i especialment en el cas de tenir un comandament, intentar, sense oblidar la pertinent empatia, no assumir com
a personals problemes daltres. s imprescindible delegar en els collaboradors.
Pot ser til cercar lajut dun professional adequat. Lajut psicolgic o el dun coach o dun supervisor expert pot ser clau.
Ser important conixer les sinuositats, els racons i les dinmiques de la maquinria institucional per a que aquesta no contri-
bueixi a entorpir la nostra tasca i a deixar-nos despullats davant dels problemes.

Per ltim, parlar altra vegada dels equips de treball; aquests espais poden ajudar en gran mesura a alleugerar els elements conflictius
que es detecten, permeten exterioritzar les problemtiques i la socialitzaci dels problemes amb la clara intenci de solucionar-los
entre tots.
Els equips han destar ben cohesionats per aconseguir proporcionar ajut a un dels membres amb problemes o smptomes burnout.
Tensions i rivalitats dintre lequip poden portar fins i tot a empitjorar la situaci. Davant del dubte sc partidari dexposar els temes a
lequip sense despullar-se del tot. s bsica la figura del coordinador de lequip que ha de ser una persona amb autoritat conferida
pel mateix equip i capa dajudar-lo a canalitzar les problemtiques personals i tamb les grupals.
Colors de nit 61
Lequip de treball s un ens viu i com a tal pot estar malalt i no rendir al mxim. La salut de lequip s primordial pel seu bon funciona-
ment, existeixen indicadors daquesta bona o mala salut
63
. Els smptomes shan de detectar per part del dinamitzador i/o els membres
de lequip. Si existeixen, samagaran els problemes, sestabliran lluites de poder i traci en el seu si. Si hi ha reconeixement i voluntat
de millora es podr avanar.
Els beneficis seran molt importants si saconsegueix treballar, per tamb he de dir, basant-me en la meva experincia i utilitzant
largot mdic, que curar equips greument llastrats s molt difcil. Matreviria a dir que sovint les profundes reestructuracions sn una
bona eina o lnica- per tornar a comenar. El pitjor dels escenaris possibles ser aquell en que lequip de treball arribi a lesgota-
ment i es cremi produint-se una autoimmolaci.
Massa vegades els professionals considerem que la inrcia del sistema ens impedeix participar espontniament en els equips.
Quedem en lequip com a veritable moble institucional, essent improductius en el millor dels casos, o esdevenint potents generadors
de malaltia. s la postura ms fcil. Hem de revelar-nos-hi com a ciutadans individuals i com a treballadors del mn social. Altra ve-
gada en el marc dels consells, voldria parlar dels descansos professionals com a prevenci del burnout. Sovint utilitzo paraules com
passavolant professional, time out professional o lefecte somiar s a dir : SOrtir, MIrar i tornAR
Cada carrera professional, al igual que daltres, com les curses ciclistes, necessiten descans i un espai per a recuperar forces. Alg
podria dir que les vacances serien aquests espais, per em refereixo a un descans amb un sentit diferent. Un descans que impliqui,
aturar les feines habituals i activar una feina reflexiva o de formaci amb un resultat avaluable. Parlo dall que sanomena llicncia
destudis o fins i tot any sabtic per a fer alguna activitat relacionada amb la professi.
Utilitzant termes anglesos, magradaria fer servir el terme time out
64
aplicat al professional, per no interpretat com a sanci sin
com espai de reflexi. Per tant, permeteu-me utilitzar-lo amb un significat gaireb literal aproximat a temps fora. La sigla SO - MI -
AR - encara no acrnim reconegut socialment- tamb magrada, men sento inventor i reflexa clarament el que vull dir. Expressa acci,
reflexi i comproms amb la prpia tasca.
Considero que s fonamental per a la nostra feina i per a la nostra salut mental sortir dels ambients de treball i prendre un descans,
all que els joves i la televisi en diuen un kit kat no s si est ben escrit.
63 Pot servir-nos com a guia: Dinmica de grupos Dinamizacin de metodologas y procesos para la democracia participativa apartat 8 pistes per a detectar al grup sa
o malalt. ( pag 29 i 30) Extret de http://www.partehartuz.org/MARIJEtxostena.pdf
64 Consisteix en separar al nen del context en el que est passant la conducta anmala. Durant linterval de temps fora, el subjecte no te accs als reforadors positius
que es troben disponibles normalment en lescenari (Hernndez E. s.f.). Extret de: www.monografias.com/...psicopedagogicos/modelos-psicopedagogicos2.shtml
62 Colors de nit
En un smil de muntanyisme o senderisme que es diu ara - seria aquell moment en qu ens aturem, fem un mos, un glop, ens mirem
el mapa, estudiem la ruta del cim i contemplem plcidament el paisatge. Tot excursionista sap que aquests moments sn bsics per
dur a terme lobjectiu. Sovint, som incapaos de veure-ho en la nostra vida quotidiana.
Possiblement es pensar que aix esdev fcil de dir per difcil de concretar degut als diferents condicionats socioeconmics i
laborals. s cert, i la crisi econmica encara ho fa ms difcil. Com deia abans, la creativitat ens pot ajudar en gran mesura a exercir
aquesta desconnexi de la xarxa i reiniciar el sistema per evitar errors. (tots de termes ntimament relacionats amb la modernitat
ms propera).
El secret, en temps de crisi deixant les opcions ms radicals al marge - est en no fer una desconnexi total i agafar espais lliures
dintre de les tasques, aprofitar una part de les vacances, fer un canvi de lloc de treball, de centre, etc. Crec que aquest descans tant
s bo en lmbit laboral com en el personal. De tant en tant s bo parlar amb un mateix i sentir-se fora del soroll que genera tot el
nostre entorn quotidi. Cal ser valents i agafar espais per a la reflexi i prendre decisions.
En un altre ordre de coses, un dels millors antdots contra el burnout s la coherncia personal i professional. Aquesta, entesa com
a la connexi i absncia de contradicci entre les parts de largument duna obra
65
, que s la prpia vida. La coherncia, ens marcar
pautes dactuaci segons les nostres conviccions i alhora ens pot ajudar a millorar la relaci amb els altres.
La societat actual pateix duna manca de valors clars de referncia, a diferncia daltres temps en qu tot estava estrictament marcat
sota lamenaa danar a parar a les calderes den Pere Botero. Actualment, la realitat s ms elstica, els temps sn temps de soci-
etat lquida
66
marcats per una enorme incertesa i canvis accelerats que ens descentren, ens deixen orfes de referents i fan que els
humans intentem afrontar tot sols unes realitats totalment noves i canviants sense tenir cap, o gaireb cap, punt de referncia estable.
Daquesta manera el que abans sabem que estava b o malament marcant clarament el blanc i el negre, a lactualitat sha convertit
en uns aiguamolls grisos on intentem navegar sense que les arenes sens empassin.
Cal cercar els nostres propis punts de referncia amb caracterstiques plstiques i sentint-nos-hi propers, aix podrem educar en una
direcci i podrem establir all que, al menys per a nosaltres, s coherent . Per descomptat que aquesta coherncia beneficiar el
treball per sovint ens far repensar les nostres actuacions que ara, potser, estaran referides a un marc mnimament estable.
65 Definici extreta de www.enciclopedia.cat/
66 Concepte: Zygmunt Bauman. Varsovia 1925. Pot ser interessant llegir larticle ZIGMUNT BAUMAN: modernidad lquida y fagilidad humana. Del professor Adolfo Vaz-
quez Rocca. Universitat Complutense de Madrid i pontificia de Valparaiso. Extret de http://www.ucm.es/info/nomadas/19/avrocca2.pdf
Colors de nit 63
Vull dir que exercir aquesta coherncia no s fcil. Cal que cadasc cerqui els seus parmetres tics i desprs hi ajusti les seves
accions. Possiblement no serem entesos o, fins i tot, actuarem a contracorrent; cal ser valents per ser coherents i afrontar les conse-
qncies. Per altra banda, la prpia coherncia ens donar fora per a la defensa de les nostres posicions davant la feina i la vida.
Leducador, desprs de fer aquest exercici est ms preparat per a lluitar contra un dels cadenats interns ms forts que dificulten el
seu treball: els prejudicis.
Sn anteriors al propi judici ents com un acte o procs mental pel qual hom ordena la seva conducta en funci dunes normes, uns
principis o uns criteris determinats
67
, s a dir, seria un acte o procs mental desordenat i sense criteri. Es manifesten en formes dan-
tipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc. de manera no raonada i sense proves.
Crec que cal aconsellar que tot educador hauria de treures el gec
68
dels prejudicis i vestir-se amb robes tintades dels processos
mentals que permeten veure les coses a partir de les proves. Aqu tamb podrem aplicar la premissa de la mirada des de fora i des
de diferents angles cercant-ne tots els aspectes possibles.
Possiblement companys/es nostres, amb anys dexperincia, i jo mateix en alguna ocasi hem estat temptats a emetre judicis previs
en situacions que no hem estudiat prou, basant-nos en una mena de jurisprudncia tcnica que prov daltres casos anteriors que
han passat per les nostres mans. Aix no s dolent, per cal distingir aquestes aproximacions, de les validacions aportades desprs
dels processos tcnics escollits per lestudi de les situacions.
No hem de confondre prejudici i sentit com. Tant el primer com el segon vnen validats per les tradicions i les costums ancestrals
dels grups humans en un entorn. El segon per, implica la utilitzaci dun element de carcter regulador pensat que unifica i coordina
totes les dades de lexperincia sensible tant externa com interna
69
i permet a leducador fonamentar un judici ms acurat. Mentre
que la utilitzaci del sentit com com a mtode daproximaci diagnstica pot esdevenir esbiaixat i perills, la generaci de valo-
racions a partir de prejudicis esdev directament sucida pel treball socioeducatiu. Darrerament se sent sovint i en diferents mbits
professionals, que cal la utilitzaci del sentit com per a treballar en les nostres tasques, hi estic dacord, noms, si es va amb cura
amb els prejudicis.
67 Definici extreta de www.enciclopedia.cat/
68 Pea de vestir que cobreix el tronc, amb mnigues i sense faldons. Antigament arribava noms fins a la cintura; actualment s una mica ms llarg i equival a lamericana.
Extret de: http://www.enciclopedia.cat
69 Definici extreta de www.enciclopedia.cat/
64 Colors de nit
Per ltim, destacar la importncia dels entorns on hem viscut i on vivim com a determinants de les nostres maneres de fer i dels par-
metres de la nostra coherncia. Cada perfil personal s el resultat del que prpiament s meu i de les meves circumstncies properes
o allunyades en el temps i lespai. Com deia el filsof Jos Ortega y Gasset : Yo soy yo y mi circunstancia y si no la salvo a ella no
me salvo yo
70
deixant clar que som peces niques i independents per que formem part dun tot ms ampli on estem immersos i al
que donem sentit en tant que conjunt dindividualitats.
Les circumstancies que ens envolten poden ser de diferent tipus, com a ms importants podrem destacar les fsiques, les socials,
les familiars, i les de carcter econmic. De totes, les que jo considero primordials sn les socials i les familiars; tant unes com les
altres han contribut a formar el nostre perfil actual de manera decisiva. Tamb esdevenen les interlocutores ms valuoses a lhora de
socialitzar les nostres angoixes provocades pels estressors quotidians. El cercle o cercles damistats i la nostra famlia, tant de la
que procedim com la que hgim pogut crear, sn sovint les fonts a les quals acudim per a sadollar el desig dajut proper.
La sndrome del burnoutpot minar aquestes relacions i convertir la persona cremada en taciturna i allunyada de la comunicaci.
Fer-la reservada, trista, malenconiosa i, fins i tot, intractable, allant-la personalment i socialment, aconseguint ,daquesta manera, el
burnout tots els seus objectius.
Tindrem un professional cremat i una persona destruda. En el cam quedaran desferres de relacions que van ser especialment sig-
nificatives i que van fonamentar la prpia personalitat.
Cal conservar els amics i la relaci amb la famlia i especialment, si sen t, amb la parella. Com diu una bona amiga meva aix de
les relacions s com una planta, si no la regues i ladobes de tant en tant, es mor.
Hem de procurar ser felios sense morir en lintent; s a dir, sense acabar cremats per la sndrome del burnout. Cal reaccionar a
temps i buscar ajut. En definitiva, haurem dactivar la nostra capacitat de lluita i cercar tutors de resilincia al igual que nosaltres fem
amb la gent que est sota la nostra cura.
70 Exposada a lobra Meditaciones del Quijote, assaig de 1914. Extret de: http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Ortega_y_Gasset#Yo_y_mi_circunstancia
Colors de nit 65
VII .- COLOR VERD
Implicaci Personal en la tasca...
Implicaci s, sucidi no!
Si en sentir crits dintre dun pou,
salto sense corda, noms aconseguir quedar-mhi tamb atrapat.
Cal que baix ben lligat i assegurat pels companys.
Noms aix, alg dels que ha caigut en podr sortir i ....
afegir-se a estirar la corda des de dalt, com a ciutad de ple dret.

Propi. sasas
66 Colors de nit


La implicaci personal
Consells per trampejar el mn professional i el personal.

Mha calgut trobar un terme que barregi el mn professional i el personal. Crec que lhe trobat en el concepte de la implicaci personal
en la feina. Tot i que ja nhe fet esment en daltres captols, la considero prou important com per a conferir-li el privilegi de dedicar-li
unes pgines, encara que siguin poques, en exclusiva.
Sempre magrada evocar el principi dels meus temps laborals quan parlo de la feina. A ligual que es diu quan es tracta la histria,
em permet entendre el present i preveure el futur. En comenar a treballar recordo que les meves afirmacions vers la feina eren molt
categriques, sovint lliures de matisacions i la majoria de vegades es movien en el terreny del blanc i el negre. Deixava de banda els
preciosos grisos que dna lexperincia aix tant ho podem aplicar en el mn laboral com al personal.
Als anys 80 i 90 volem ser professionals al preu que fos. El nostre objectiu era defugir les consideracions properes a la caritat o
al servei als altres per vocaci. Es volia - i calia - professionalitzar el treball socioeducatiu. Ens emmirallvem en la desitjada Europa.
All donaven titulacions i hi havia gent que cobrava sous dignes per fer tasques deducador. Comenvem a sentir parlar de la figura
de leducador especialitzat de Frana i descoles deducadors com Flor de Maig a casa nostra.
Rpidament alguns ens vrem investir com a educadors especialitzats en la integraci social, sense massa formaci especfica en
aquest camp. Crec que en el fons volem diferenciar-nos de figures de caire assistencial i caritatiu i allunyar-nos de estereotips propers
a Sor Citron
71
de la tronada dictadura. rem joves, tenem fora i ens havien educat per a canviar el mn i avanar cap el futur.
Tamb pretenem, de manera illusa i potser per por, separar totalment el que era la vida personal i la laboral. Ignorvem que aix s
impossible en la nostra feina, on la base del treball s el tracte proper amb les persones ms febles de les quals hem de ser tutors
de resilincia.
Amb els anys he aprs que la vida laboral i la personal shan de separar per que han destar properes i que de la seva justa barreja
en surt el millor treball pedaggic. No hem de pensar linealment i creure que les dues parts circulen paralleles, hem de imaginar-nos
un mn corb on les lnies es creuen, circulen paralleles o divergeixen segons el moment. (veure dibuix en la pgina introductria)
71 Sor Citron: s una pellcula espanyola dirigida per Pedro Lazaga el 1967. Extret de: http://es.wikipedia.org/wiki/Sor_Citro%C3%ABn
Colors de nit 67
No tothom treballava igual i prop nostre tamb hi havia aquells que anomenvem hippies
72
(amb una barreja de sentiment de
menyspreu i admiraci) que treballaven als barris problemtics de la ciutat i tamb hi vivien. Estaven implicats al cent per cent en el
seu treball. Lexperincia dels anys ha demostrat que gaireb tots aquells educadors- per no dir tots i caure en totalitarismes que
no ajuden - han marxat dels barris ms conflictius per installar-se i organitzar la seva vida en espais, sovint lliures de problemtica
social generalitzada.
Aquells professionals, fortament compromesos amb els moviments de leducaci popular o inclosos en moviments eclesistics o
fins i tot capellans i monges sovint van acabar cremats pel contacte diari amb una problemtica que, gaireb sempre, era aliena a la
seva histria cultural i personal. Van acabar marxant i essent substituts per altres treballadors que hi estaven unes hores. Treballaven
amb fort comproms, per desprs marxaven i restaven en realitats normalitzades que els hi eren properes i diferents a les laborals.
Aquests nous perfils professionals treballaven i treballen de manera molt eficient, no deixant-se involucrar fins el punt de ser fagoci-
tats pel sistema sobre el que realitzen la seva intervenci.
Com es pot veure, en les meves reflexions i en lmbit general de la meva exposici vull defensar la separaci de la vida personal de
la laboral. Leducador social ha de saber establir la diferncia i decidir voluntriament fins a quin punt vol mesclar-les.
El resultat de la nostra tasca educativa no es diferencia dels cuinats que cal confegir amb diferents ingredients. Aquests han de ser
justament mesurats per tal que donin bons resultats. Els ingredients dun flam, duna crema catalana o de determinats pastissos son
bsicament els mateixos per combinats i mesurats de diferent manera.
Cada professional ha de preparar el seu propi cuinat i ser conscient dels ingredients que hi vol posar i en quina quantitat. A vegades,
tamb haur de cuinar a cop dull posant-hi molta intuci, per no podem obviar que sovint les millors menges surten dun treball
curs en el que intervenen les proporcions, les tcniques i uns ingredients de qualitat. No oblidem posar-hi all que les velles cuineres
anomenen el toc personal, sorgit de la manera de ser de cada professional.
Les persones amb qui treballem ens han de tenir confiana i en el cas dels nens molt ms, sense aquesta confiana el treball no es-
devindr eficient. Si noms ens plantegem un treball de tipus professional, possiblement estarem assistint a all que anomeno- la
bancaritzaci del treball socioeducatiu.
Mexplico: la mateixa paraula ens evoca espais de despatxos, on el professional est cmodament assegut esperant a resoldre per
torn les demandes que li plantegen ordenadament els clients. Leducador social es converteix, daquesta manera, en un burcrata
72 Definici al web: http://es.wikipedia.org/wiki/Hippie
68 Colors de nit
dispensador de subvencions. Cal estar molt atent amb aquest procs en el qual altres professions fa temps que han caigut, entre
aquestes podrem posar la del professional de la medicina, la del farmacutic o la del mateix treballador social que moltes vegades
no es diferencien massa dels gestors administratius. Es perden una part important i gratificant de la seva feina. El contacte personal,
el conixer
73
i, en definitiva, la part ms social de la seva feina.
Per altra banda, la idea de la bancaritzaci ens evoca les entitats financeres on els professionals gaireb no existeixen substituts
per impersonals caixers automtics o per internet. Desapareix, aix, aquell treballador que escolta i reconeix la persona que ve a
gestionar uns petits estalvis que li han costat molt de guanyar.
El caixer automtic ha estat pensat amb criteris gaireb antropolgics. Un disseny atractiu a ligual que una persona vestida ade-
quadament, una certa capacitat de dileg amb la persona que shi acosta i la possibilitat per fer creure a lusuari que s client i no
purament un usuari, gaireb annim per numerat.
Per ltim, els caixers tamb deixen que lusuari, ara convertit en client (curiosament sovint els usuaris dels serveis socials sn ano-
menats clients) experimenti la seva capacitat humana de triar, creen quadres de dileg que permeten escollir opcions destinades a
estalviar diners al banc. Pots triar si vols rebut en paper, si vols fer una altra operaci, etc.

Em preocupa quan veig certes persones dedat avanada o desfavorits socials que intenten establir dileg amb la mquina i son
incapaos de fer-ho en ser analfabets funcionals. A aquestes persones els cal alg que les escolti en la seva peculiaritat, els ajudi i
acompanyi en el seu trmit de pocs diners i fora problemtica ser per aix que cada vegada hi ha mes caixers automtics i menys
humans al servei dels que sovint ho necessiten ms?.
Em nego a acceptar i, fins i tot, a pensar que el treball social de caire educatiu sest convertint en un simple dispensador dajuts, on
leducador no s ms que un acolorit i atractiu guardador guiat per una pauta, encara que variada, estrictament informtica.A manera
de crit desesperat, demano implicaci en la justa mesura, si us plau: impliqueu-vos.

Impliqueu-vos, impliqueu-vos o la professi sacaba tal com la coneixem !!
73 Conixer. Acceptar, admetre (alg) com a possedor o digne de cert ttol, de cert dret, reconixer-lo. Extret de: www.enciclopedia.cat.
Colors de nit 69
VIII .- COLOR NEGRE
El Futur
El futur i nosaltres dos
Pescvem junts a lEstartit quan era petita.
Vam perdre lham, el fil i el peix,
posrem els peus a laigua i anvem molls.
Es feu de nit i eix la lluna damunt les Medes.
Furtius, la vam pescar amb un tuperbuit.
Desprs, cerimoniosament, la vam endrear en una curculla blanca.
Avui, anys desprs, no recorda lham, el fil, ni el peix,
per...
Encara sovint busquem tots dos, en secret, dins la petxina lluent.
Propi
70 Colors de nit
Futur

Per aquest captol ja no compto amb lexperincia com a aliada perqu em permeti confegir pargrafs ms o menys coherents. Ara
he dextrapolar, mirar endavant i potser fer un salt que no s on em dur. Una proposta emocionant i espero, una mica agosarada.
Ser una declaraci dintencions, que noms es confirmar amb el pas dels segons, els minuts, les hores i segurament els anys de
vida que em quedin en aquesta part del mn.
Sempre mha costat fer previsions, especialment de la meva vida.
Fins fa poc ha estat marcada pel les ventades que bufaven, deixant-me portar per aquelles que creia ms adequades i no sempre
havent triat prou b. Per b, estic aqu i en els altres captols mhe anat despullant i he deixat a laire les meves idees i accions fetes
fins avui, en algun cas les meves fortaleses i en altres les meves debilitats, vergonyes i errors. Espero que aquest exercici que he fet
serveixi al lector i hagi estat capa de fer aflorar la intenci pedaggica de les meves multicolors lnies.
Ara em disposo a reflexionar seriosament sobre el futur, un futur genric i tamb un de particular.
Em considero una persona experimentada laboralment i amb ms de mitja vida per davant. Crec que puc aconsellar un mtode
senzill per analitzar, diagnosticar i prendre decisions pel futur, que no s si es portaran a terme o si noms quedaran per a futures
reflexions i tries. Aquest mtode sanomena FODA o DAFO
74
segons lautor.
Ara ha arribat el moment de preveure, de fer un FODA personal, eina molt utilitzada a Centreamrica. Caldr desvetllar les meves
fortaleses per a poder utilitzar-les, cercar les oportunitats que caminen, a vegades errants pel mn per a poder-les aprofitar, identificar
aquelles debilitats que he descobert en el meu periple, detectar aquelles amenaces que caldr saber esquivar i per ltim prendre
decisions.
Crec que els meus cinquanta anys de vida i els meus trenta dedicats al treball social i educatiu em permetran dibuixar de manera prou
trauda un possible futur. Un futur, s clar, provisional i sempre amb possibilitats de canvi dintre daquesta societat lquida. Magrada-
ria sser capa de descriure la fotografia que considero possible en els propers temps, b, potser no una sola fotografia, ms aviat
un lbum prou extens amb diferents llibres, fotos i tamb imatges en moviment.
74 Per definici Eina danlisis estratgic que permet analitzar elements interns o externs de programes i projectes per a prendre decisions. Extret de http://www.infomipy-
me.com/Docs/GT/Offline/Empresarios/foda.htm
Colors de nit 71
Establiria tres llibres diferenciats. Primer collocaria les fotos del meu futur immediat, especialment influenciat pel present, desprs
caldria parlar dun conjunt dimatges dun futur proper o de mig termini i per ltim cercar les instantnies dun temps ms lluny on
la tasca professional shaur dilut en un espai de jubilaci laboral i que acabar segur amb la fotografia duna cerimnia funerria.
Em referir primer, lleugerament, a aquesta darrera etapa, amb final conegut, que la imagino allunyada dels pats immesurables
en bufets lliures dhotels buits de vitalitat juvenil o de petits pobles prostituts per la butxaca semiplena de vells afamats de menges
copioses que no es podran acabar. A vegades penso, de manera sarcstica, que sempenyen al sucidi alimentari com a darrera
possibilitat per lluitar contra el sistema que els deprecia pel que sn i que noms aprecia la seva bossa.
Sovint em deixa trist la imatge duna parella entrada en anys o no tant, si treballaven en una entitat bancria on han prejubilat els
treballadors- que devoren greixosos plats sense gaireb parlar-se. Traslladen a la taula del restaurant tpic el que quotidianament
deu passar a casa des del mat fins el vespre. Quan acabi aquest futur lluny voldria deixar un lbum prou acolorit per a sentir-men
orgulls, al igual que em sento orgulls del tram recorregut fins avui. Tamb magradaria que en altres temps alg em recordi en la
distancia resseguint aquelles fotos. El futur a mig termini, en lmbit familiar, limagino fortament marcat per les etapes universitries
de les meves filles i amb la preocupaci per acompanyar-les fins que siguin autnomes.
Personalment considero que estar immers en una mena de serenor relacional prpia de ledat, on els sotracs seran ms plcids,
reflexionats i tintats de colors ms matisats i allunyats destridents coloraines pures. Lobjectiu que crec ms important ser el de no
caure en una grisor poc enriquidora que mimpeds pensar, reflexionar o avanar personalment i professionalment.
Imagino un futur laboral personal a mig termini estable dintre de les estructures de ladministraci catalana, patint i paint les atzagaia-
des aparentment irreflexives i sovint injustes de les retallades. Ser un temps de crisi que caldr utilitzar per a resguardar les naus a
port ,calafatejar cascos, reparar veles, carregar queviuresi esmolar les eines per tenir-ho tot a punt per a futures travesses quan
la mar torni a esdevenir navegable amb certa seguretat per a naus experimentades per afeblides per ls. Donat que aquest escrit ha
estat parit per a que generacions actuals i futures deducadors i educadores socials considero imprescindible fer una incursi dintre
del mn professional en aquest captol.
Crec que la professi est reconeguda i perfectament consolidada tant a nivell acadmic, amb el grau universitari, com a nivell
professional amb la inclusi daquesta figura en diferents equips i entitats de tota mena. No cal que patim a mig termini per la seva
desaparici. Ara ja no cal anar corregint a la gent que ens anomenava monitors.
72 Colors de nit
La tasca es molt ms feixuga i silenciosa, una vegada construt ledifici cal el seu manteniment, ja hem finalitzat la fase de les batalles
per ser per entrar en la de ladministraci del que sha aconseguit. Exemples del fracs de ladministraci els tenim cada dia, sovint
saconsegueix un objectiu socialment just que una vegada assolit queda sobrevivint i en el millors dels casos malvivint prostitut en
un estat proper a la catatonia . Noms hem de pensar en la Declaraci dels Drets Humans o en lmbit ms proper a la meva feina
en la Convenci dels Drets de lInfant i el seu reflex en la situaci real de la infncia al mn al 2012
75
.
Si llegim els escrits de Jess Vilar
76
ens reafirma en aquesta idea, segons ell cal que hi hagi un procs reflexiu que ha de culminar
amb la construcci duna identitat slida. Tamb ens diu que aquest procs passa per la identificaci dels elements clau de la pro-
fessi que aglutina en dos. Per una banda la manca de neutralitat poltica de la nostra tasca i per laltra la necessitat de reflexionar
sobre els lmits i les possibilitats de la prctica pedaggica
77
.
Ens diu textualment que aquest tipus dexercici no s senzill, sobretot en les professions on per diversos motius hi ha un clar pre-
domini de lactuaci enfront de la reflexi (com s el cas de leducaci social), per la qual cosa conv establir uns mecanismes
clars que permetin allunyar-se dels problemes quotidians de la prctica professional i possibilitin fer aquest exercici de reflexi interna.
Cal un aprofundiment en la prpia tasca, una reflexi general sobre la professi i per ltim un procs reflexiu individual de cada pro-
fessional respecte de la seva tasca i de la seva inserci en el mn dels Serveis Socials i leducaci, que no hem doblidar s lobjectiu
fonamental de la nostra professi i que la diferencia de lestol daltres que, si b estan relacionades amb els serveis a les persones
no procuren per elles des del nostre punt de vista.
Caldr parlar en aquest futur a mig termini de la dimensi tica de la professi i altra vegada com ens plasma Jess Vilar, sistema-
titzar la normalitzaci de ls de ltica professional en el conjunt de la professi, tant per decidir valors que donen sentit a la seva
funci social, com per a resoldre i gestionar de forma efectiva els possibles conflictes de valor que es donen en les situacions
concretes de la prctica professional.
Al parlar dmbits ms genrics daquest futur i de la societat en general , aquesta me limagino, amb un cert grau de pessimisme
ho reconec- i sempre tenint en compte la seva tipologia lquida, marcada per un genric desencs cap a les institucions de tota
mena (poltiques, econmiques i socials). Per altra banda i tamb ho reconec- fent un exercici de positivisme ingenu amb un canvi
75 Podeu consultar a Estado mundial de la infancia 2012: Resumen ejecutivo http://www.unicef.org/spanish/publications/index_61790.html
76 Mestre i pedagog. Professor de pedagogia social i planificaci educativa a les Escoles dEducaci Social i Treball Social Pere Tarres (URL). Director de Publicacions i
Coordinador del Mster Universitari en Pedagogia social i comunitria (amb la Facultat Blanquerna)
77 Veure: http://www.plataformaeducativa.org/www/adjunts/ponencia_jesus_vilar.pdf i http://www.eduso.net/res/?b=13&c=121&n=358
Colors de nit 73
de tendncia cap una societat ms austera en tots els sentits i amb una conscincia ms profunda de solidaritat i cooperaci mun-
dial. Ja per ltim em queda parlar del futur immediat que passa per acabar aquest escrit deixant trenta anys de reflexions a les mans
de lectors aliens a mi. Sovint les previsions fallen i cal pensar en el moment i com diu una altra bona amiga Iremos construyendo
los puentes a medida que vayan apareciendo los ros.
Moltes vegades, els que ens dediquem al mn de leducaci social preveiem en programacions, ben confegides i estructurades, les
intencions dun procs de tutoritzaci de resilincia sabent que les coses poden canviar en qualsevol moment.
Les persones que atenem infants maltractats, vells, drogoaddictes, poblaci reclusa, dones maltractades, persones amb malaltia
mental, etc tenen difcil planificar ja que les seves circumstncies canvien constantment. Massa sovint els sentiments de culpa, les
malalties, les persones en les que confien o els txics estan a laguait per a colpejar-les sense pietat; aquestes persones, sempre
febles, esperaran respostes diferents en cada moment de nosaltres i de les nostres programacions laborals futuristes.
Els professionals ms eficients seran els que siguin capaos dadaptar les programacions i les accions als canvis, portant a la realitat
all de que les programacions sn, sovint, per saltar-se-les.
Si ens fixem en el mn de la infncia i ladolescncia veiem que els infants maltractats sovint aprenen a partir de lassaig i lerror,
ms tard ja racionalitzaran i tamb seran capaos de projectar i abstraure per a obtenir millors resultats i fonamentar les pilastres de
la seva vida adulta. Estic segur que quan treballem amb infants, hem de llenar-nos amb certa vehemncia cap a plantejaments i ob-
jectius pedaggics que prevegin lassaig i lerror, sense oblidar per la dimensi professional de la nostra tasca que obliga a corregir
els fracassos, aprendre dells i potenciar els resultats reeixits.
No em considero una persona eixelebrada o que flirteja amb les lnies vermelles de la inconscincia, noms pretenc animar a fer
coses, a llenar-nos alguna vegada a la piscina sense massa seguretat. En resum, si no provem, no sabrem com s all que des-
coneixem o quines sensacions haurem experimentat. Com a persona de mitjana edat he de creure que si la ment es mant jove,
lenvelliment ser ms lleuger.
Moltes vegades el cos ens voldr frenar i caldr que sigui lenteniment aquell que ens faci avanar. Estic segur que els ciutadans que
atenem ho agrairan.
Vull fer un darrer exercici de nuesa, a mig cam entre lmbit professional i el personal, vull aplicar-me a mi mateix un procs FODA, en
directe, sota latenta mirada del lector, passo a actuar, projectant-me en el futur ms proper. Poso les cartes sobre la taula i desvetllo
74 Colors de nit
intimitats profundament meves, s potser el darrer esfor que tinc ganes de fer per tal que el que he anat escrivint adquireixi sentit.
Aquest s el procs que hauria de fer qualsevol educador social amb temps de treball a lesquena. Els anys ens hauran carregat una
pesada motxilla de vivncies. Al igual com fem en aquells trasters que tenim a casa, i que arriba un dia que hem dairejar, caldr fer
neteja i destriar.
Primer caldr veure qu hi ha i fer inventari, desprs ordenarem en diferents categories. Caldr fer un procs dolors de tria per
decidir qu sha de seguir conservant i qu llenarem o donarem per reciclatge, per ltim veurem qu sen fa del que hem salvat i
donarem protagonisme a cada pea recuperada.
El que vagi apareixent en el futur sanir incorporant al propi currculum i potser algun dia podran ser posades en pblic en un escrit
de memries o en la taula poc illuminada dun bar de casa nostra o de qualsevol lloc del mn on un educador o educadora puguin
treballar.
FODA del futur immediat: Decidir de manera ordenada i fer pbliques aquestes reflexions escrites en aquest treball:

Colors de nit 75
DONAT QUE:
Tinc fortaleses suficients per a plantejar-me escriure les meves experincies de ms de trenta anys de treball i intentar traspassar-les
als dems perqu les utilitzin, si volen. Ara, fets els 50 anys es un bon moment per fer una petita aturada reflexiva sobre el cam fet,
valorar-lo i prendre decisions. Tinc temps pel fet de treballar de nit. Podr aplicar la formaci en creativitat i innovaci a lescrit, les
teories de lapego i la resilincia i tamb el que he laprs en el Mster de Desenvolupament Hum Sostenible. Una activitat reflexiva
em prev del burnout.
Decisi pel futur immediat: Aprofito les circumstncies, escric les reflexions i les faig pbliques.
VAIG AL COMENAMENT DE LESCRIT PER REPASSAR-LO!
Sha tancat el cercle...de moment.
GIRONA, darrera revisi JUNY DE 2012
76 Colors de nit
Colors de nit 77
IX.- Bibliografia i webografia
Tancat noms veig el que conec i intueixo el desconegut
Si obro la finestra flairo laire fresc
Si trec el cap sento el mn
Si surto hi participo
Llegeixo, clico, xatejo, cerco i, per damunt de tot observo i penso.
Propi.
Bibliografia i webs
Barudy. J. (1998). El dolor invisible de la infancia: una lectura ecosistemica del maltrato infantil. Barcelona: Paidos Iberica.
Barudy. J; Dantagnan. M. (2005). Los buenos tratos a la infancia: parentalidad, apego y resiliencia. Barcelona: GEDISA.
Barudy. J; Marquebreuco. AP. (2006).Hijas e hijos de madres resilientes: traumas infantiles e situaciones extremas: violencia de
genero, guerra, genocidio, persecucin y exilio. Barcelona: GEDISA.
Barudy. J; Dantagnan. M. (2010). Los desafios invisibles de ser madre o padre: manual de evaluacin de las competencias y la
resiliencia parental. Barcelona: GEDISA.
Barudy. J. (2011). La fiesta mgica y realista de la resiliencia infantil: manual y tcnicas teraputicas para apoyar y promover la
resiliencia de los nios, nias y adolescentes. Barcelona: GEDISA
Rygaard. NP. (2008). El nio abandonado. Barcelona: GEDISA
Cyrulnik. B. (2005). Bajo el signo del vnculo: una historia natural del apego.Barcelona: GEDISA
Bowlby. J. (1985-1998). El Apego y la perdida. Barcelona: Paids
Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Famlia. Recursos per a professionals http://www20.gencat.cat/portal/site/
bsf/menuitem.c7a2fef9da184241e42a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=9236fbb0f11a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextc-
hannel=9236fbb0f11a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia. Formaci recerca i documentaci. http://www20.gencat.cat/portal/site/Justi-
cia/menuitem.84f6394bc89391b6bd6b6410b0c0e1a0/?vgnextoid=12b5497875203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnex-
tchannel=12b5497875203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Collegi deducadores i educadors socials de Catalunya. http://www.ceesc.cat
Hemeroteca del diari La Vanguardia. http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/
78 Colors de nit 78 Colors de nit
Colors de nit 79 Colors de nit 19
C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona
www.plataformaeducativa.org