Taller taquicrdies

supraventriculars
Sistema de conducci
Conceptes bsics
1/ Definici de taquicrdia:
Es defineix com freqncia cardaca per sobre de 90 (100?) pulsacions per minut.
2/ Tipus de taquicrdia
Taquicrdia supraventricular; lorigen es troba a nivell auricular (inclou-hi node AV)
Taquicrdia ventricular; lorigen a nivell ventricular.
3/Classificaci taquicrdies:
Per cadncia:
Rtmica
Artmica
Per amplada QRS;
QRS ample; quan el complexes QRS >120 mseg.
QRS estret; quan el complexes QRS <120 mseg
Per temps:
Sostinguda; dura > 30 segons.
No sostinguda; dura menys de 30 segons.
Per morfologia:
Monomrfica; tots el complexes QRS presenten la mateixa morfologia
Polimrfica; existeixen diferents morfologies de QRS en la taquicrdia.
Afectaci clnica:
Hemodinmicament inestable; afectaci clnica greu (hipotensi, angina, dispnea,...)
Hemodinmicament estable; sense afectaci clnica important.
Taquicrdia
Ritme cardac per sobre dels 100 batecs per minut
220
300 100 60
150 75
Taquicrdia. Classificaci
Lloc dorigen:
Supraventricular Ventricular
Taquicrdia. Classificaci
Forma de presentaci
Paroxstica
Crnica
Repetitiva incessant
Taquicrdia. Classificaci
Segons ECG:
Regular o irregular
Complex QRS estret / ample
Monomrfica o polimrfica
Taquicrdia sinusal
Taquicrdia Ona P QRS Carcter. espec
Taquicrdia sinusal Rtmica (90-130x) Morfologia normal
(+ DII, DIII i aVF i
a aVR)
Estret (sistema de
conducci)
Anmia, hipoxmia,
febre, ansietat,...
Taquicrdia auricular
Taquicrdia Ona P QRS Caracter. espec.
Taquicrdia auricular Rtmica (150-220x) Morfologia no sinusal Estret (sistema de
conducci)
Conducci AV pot
ser variable (1:1, 2:1)
Taquicrdia multifocal
Al menys 3 morfologies diferents de ona P
Taquicrdia Ona P QRS Caracter. espec.
Taquicrdia auricular
multifocal
Artmica (90-150x) Morfologia no sinusal
(3 p diferents)
Estret (sistema de
conducci)
Insuf cardaca o
respiratria
descompensada
Taquicrdia intranodal
Circut de reentrada en el node AV per la presncia
duna doble via nodal (via lenta + via rpida).
Activaci simultnia de les aurcules i els ventricles.
Londa P es situa dins del complex QRS
Taquicrdia intranodal
Taquicrdia intranodal
Taquicrdia intranodal
Taquicrdia Ona P QRS Caracter. espec
Taquicrdia
intranodal
(supraventricular
paroxstica)
Rtmica (120-150x) Incrustada en el QRS
o just desprs (difcil
detectar-la)
Estret (sistema de
conducci)
Freqent.
Sensaci de
palpitacions en el coll.
Sndrome Wolff-Parkinson-White
WPW; via anmala que connecta aurcula amb teixit muscular dels ventricles.
La activaci ventricular es produeix des de dos llocs; node AV i via accessria.
QRS resultant s la suma de lactivaci que es produeix per ambdues vies.
Ona delta; ona que inicia el complex QRS i representa linici de lestimulaci
ventricular per la via accessria
Taquicrdies per via accessria
(WPW)
Taquicrdies per via accessria
(WPW)
Taquicrdia ortodrmica
Taquicrdia Ona P QRS Caracter. espec
Taquicrdia
ortodrmica
(via accessria
WPW)
Rtmica (120-180x) Desprs QRS.
P negativa cara
inferior (DII, DIII i
aVF) i positiva aVR
Estret (sistema de
conducci)
La mes freqent en
las taquicrdies per
via accessria.
Taquicrdia antidrmica
Taquicrdia Ona P QRS Caracter. espec
Taquicrdia
antidrmica
(via accessria
WPW)
Rtmica (120-180x) Desprs QRS.
P difcil visualitzar
per QRS ampla.
Ampla (conducci
per miocardi)
Diag. Diferencial amb
taquicrdia
ventricular.
Fltter auricular
Fltter auricular:
Lactivaci auricular es
produeix per un front
que gira contnuament
al voltant de laurcula
dreta.
Sobserven ones F de
fltter auricular a 300x.
Fltter auricular
Fltter auricular
Taquicrdia Ona P QRS Caracter. espec
Fltter auricular Rtmica (150x)
Conducci 2:1.
Ones F Estret (sistema de
conducci)
Freqncia variable
depenent de la
conducci nodal (2:1,
4:1,...)
Fibrillaci auricular
Fibrillaci auricular:
Lactivaci auricular s
catica per mltiples
fronts dona de diferent
mesura i morfologia.
Sobserven ones f
arrtmiques a 350x.
Fibrillaci auricular
Taquicrdia Ona P QRS Caracter. espec
Fibrillaci auricular Artmica (150-180x)
Conducci ventricular
irregularment
irregular
Ones f Estret (sistema de
conducci)
Taquicrdia mes
freqent de totes
Home de 23 anys, antecedent de palpitacions de segons de duraci que no havia
consultat. Presenta des de fa 20 minuts sensaci de palpitacions. Arriba a urgncies
hipotens.
Cas clnic
Fibrillaci auricular en pacient amb
via accessria WPW
FA en WPW:
Potencialment perillosa
donat que estimula el
ventricle a gran velocitat.
Artmia irregularment
irregular amb QRS ample
que varia batec a batec.
Ablaci de la via accessria
Resum i tractament
Taquicrdia Ona P QRS Tractament
Taquicrdia sinusal Rtmica (90-130x) Morfologia normal
(+ DII, DIII i aVF i
a aVR)
Estret (sistema de
conducci)
De la causa (anmia,
febre,...)
Taquicrdia auricular Rtmica (150-220x) Morfologia no sinusal Estret (sistema de
conducci)
Betabloquejants, Ca
antagonistes.
Taquicrdia auricular
multifocal
Artmica (90-150x) Morfologia no sinusal (3 p
diferents)
Estret (sistema de
conducci)
De la causa (Insuf
cardaca o respiratria
descompensada)
Taquicrdia intranodal
(supraventricular
paroxstica)
Rtmica (120-150x) Incrustada en el QRS o
just desprs (difcil
detectar-la)
Estret (sistema de
conducci)
Ablaci via lenta nodal.
Taquicrdia ortodrmica
(via accessria WPW)
Rtmica (120-180x) Desprs QRS.
P negativa cara inferior
(DII, DIII i aVF) i positiva
aVR
Estret (sistema de
conducci)
Ablaci via accessria.
Taquicrdia antidrmica
(via accessria WPW)
Rtmica (120-180x) Desprs QRS.
P difcil visualitzar per
QRS ampla.
Ampla (conducci per
miocardi)
Ablaci via accessria.
Fltter auricular Rtmica (150x)
Conducci 2:1.
Ones F Estret (sistema de
conducci)
Ablaci istmo cavo-
tricuspideo.
Fibrillaci auricular Artmica (150-180x)
Conducci ventricular
irregularment irregular
Ones f Estret (sistema de
conducci)
Antiartmics:
Amiodarona/ Dronedarona
Flecainida/ Propafenona
Sotalol.
Ablaci venes pulmonars
(casos seleccionats)