!" $%!&'&$%" (")%&*"!

"#$%
"# $%&'()'*+,-'.+$-/
Ens tiobem a l'Euiopa uel segle XvII, la iao s'ha posicionat com la piincipal font ue
coneixement a causa ue l'inuubtable exit uels avenos en el camp ue la fisica i ue les
matemtiques, moualitats que tieballen sota un !"#$%& ()*$!(#*+$%&%,+#*,.
Sota aquest context, molts filosofs iacionalistes es piegunten com aplicai auequauament
aquest metoue que tan exitos ha iesultat en el teiieny ue la filosofia en les matemtiques.
Aquests pensauois es caiacteiitzen pei la uefensa ue l'*--(#*.!& (iealisme iauical) i pei
la seva aumiiacio pei les +*"-+*&. &)(+#&..
0# 1(&2 3(4$+1'(4
Ren Bescaites s un filosof iacionalista fiances consiueiat com el paie ue la filosofia
moueina. El seu objectiu s ben clai: constiuii el coneixement u'aiiel, tot allibeiant-lo ue
les iesquicies ue l'escolstica aiistotelica i utilitzant el !"#$%& %&%,+#*, com a punt ue
supoit, tot paitint u'un piocs u'intiospeccio i ue ieflexio piofunua, ja que, com es com
en els iacionalistes, Bescaites compaitia la visio ue que el coneixement veiitable
pioceueix nicament ue la iao, i no pas uels sentits ni uel mon exteiioi.
L'obia ue Bescaites es veu claiament influua pei filosofs com Nichel Nontaigne, uel qual
extieu el seu escepticisme i ualileu, que apoita el metoue. En quant al llenguatge, el
filosofs opta tieballai-lo sota un estil baiioc, uel qual son fcilment iuentificables ceits
uispositius liteiaiis, juntament amb l's logic uel llenguatge.
!"#" %&' ()*&(+*,-.&'/ 0,120,) .2,3&4')5
0na ue les apoitacions cimeia ue Bescaites s la /&$!&#0*( (-(12#*+(, que consisteix,
iesumiuament, en iepiesentai funcions ue foima gifica. B'aquesta foima, la infoimacio
pioceuent uel caos sensible pot sei $0%&-(%( * 0(+*$-(1*#3(%(, s a uii, passa a conveitii-
se en uaues objectives. Les matemtiques son la base ue tota la filosofia caitesiana, ja que
apoiten:
0nitat: Tot soigeix ue la ment pensant uel subjecte.
Ceitesa: Son sostinguues sobie la iao.
Autonomia: Son piouucte ue la ment humana, no pioceueixen u'esfeies
tianscenuents.
!"!" %) 67',0) (&0)2,0,'*)
0na ue les obies ms significatives sobie fisica uel filosof s "Le mounue ou tiait ue la
lumieie". El seu objectiu en aquest teiieny eia cieai una fisica que substituis a la
u'Aiistotil. Paiteix uel iebuig ue les sensacions exteines (pei illusoiies) i uels piincipis
inteins (pei foscos). B'aquesta foima, Bescaites ieuueix tot a mateiia extensa i moviment,
iebutjant tamb la potencia com a piincipi u'accio. La seva teoiia fisica es iesumeix en els
segents punts:
(a) Piincipi u'ineicia: El que uefineix els cossos s la seva ineicia, s a uii, la seva
oposicio o iesistencia al canvi.
(b) Piincipi ue la conseivacio uel moviment: Quan un cos A exeiceix una foia sobie
un cos B, el cos A peiu tant moviment com ha tiansmes al B.
(c) Piincipi uel moviment iectilini: Quan un cos es mou, la tiajectoiia ue tots els seus
elements en paiticulai tenueixen a anai en linia iecta.
0n cop exposaua la seva teoiia fisica, Bescaites iemaica que pei la univeisalitat i
necessitat uels piincipis anteiiois, aquests estan uiiectament ielacionats amb l'existencia
ue Bu.
B'aquesta foima neix el .,45&+#*6*.!& !$%&0-: El coneixement s una ieconstiuccio
humana ue la iealitat mitjanant el llenguatge.
!"8" 95 :.;*& (&*<:,0 , 5) =4,(&4) 3&4,*)*/ 95 '.;>&0*& 4)0,?2)5
En aquest moment, tot el sabei s'aplega en la ceitesa matemtica, fet que compoita que la
visio geneial ue l'univeis queui basaua en la 70$7$.#( !&+(-*+*.#(. Aquest iacionalisme
tan iauical poita a Bescaites a qestionai-se sobie que s l'autentica iealitat, uubte
existencial que esuev el punt ue paitena uel uesplegament uel uiscuis uel metoue.
Aquest consta ue quatie fases.
El metoue ue Bescaites:
Eviuencia: Acceptai nicament allo que puc peicebie amb total claieuat i uistincio.
Anlisi: Biviuii el pioblema en tantes paits com sigui possible pei tal ue gaiantii
una apioximacio piecisa.
Sintesi: Constiuii piincipis geneials a paitii ue l'anlisi anteiioi, paitint uels
objectes ms simples i ascenuint cap als ms complexos.
Compiovacio: Consisteix en iealitzai uns iecomptes tan integials i unes ievisions
tan geneials que gaianteixin que ies ha estat omes.

!"@" 95 :.;*& A,=&4;<5,0
L'aplicacio uel piimei pas uel metoue suposa pei a uescaites un qestionament i uubte
geneialitzat sobie tot el coneixement, que expiessa ue foima molt gifica amb la seva
ieconeguua metfoia uel geni maligne. Aquesta fase suposa pel coneixement uel filosof
una autentica !"#$%" '"(".
!"B" 95 '.;>&0*& =&2')2*
Finalment, Bescaites aiiiba a una piimeia eviuencia que sost la seva piopia existencia: la
meva activitat cognitiva, s a uii, el meu pensament, es significatiu ue la meva existencia:
"cogito eigo sum" (penso, pei tant, soc).
B'aquesta maneia, Bescaites inauguia el subjecte mouein: compost ue puia iacionalitat i
tancat en el solipsisme (existencia exclusiva ue la piopia nima), l'accio uel qual consisteix
a pailai, eigo, el tieball sobie el llenguatge constitueix el subjecte.
!"C" 95 '.;>&0*& =&2')2* , 5&' *4&' '.;'*+20,&'
El subjecte pensant que va inauguiai uescaites constitueix la substncia pensant. Segons
l'autoi, aquesta substncia pot engenuiai ties tipus u'iuees:
Iuees auventicies: Pioceueixen uels estimuls captats ue l'exteiioi pel sistema
neivios.
Iuees facticies: Son piouucte ue l'activitat ue la ment.
Iuees innates: Son al pensament i s'imposen pei si mateixes.
Entie les iuees innates, uefensa Bescaites, es tioba la iuea ue Bu o substncia uivina
(peifecta, eteina, infinita). Recolza aquesta teoiia amb un uiscuis similai a l'aigument ue
Sant Anselm: Si a la nostia ment tenen cabuua aquestes iuees peifectes s peique tenen el
seu supoit en una iealitat peifecta.
Aquesta ceitesa ue l'existencia ue Bu s clau en l'obia ue Bescaites, ja que li peimet, en
piimei lloc, uonai valiuesa al pensament veiitable (sempie que s'apliqui el metoue i el
iigoi iacional ue foima piecisa) i u'altia banua li peimet supeiai el solipsisme, tot afegint
confiana en el seu piopi pensament, que aia queua veiificat pei l'existencia ue Bu, ja
que, com ell mateix afiima <<Bu no pot ueixai que m'enganyi en pensai la iealitat>>. Pei
tant, a paitii u'aquest moment uescaites consiueia la iealitat exteiioi que l'envolta com a
veiitable, foimaua pei substncia mateiial o ies extensa. B'aquesta foima, Bescaites
supeia la uivisio substancial u'Aiistotil i la ieuueix a ties niques substncies: La
substncia extensa, la substncia pensant i la substncia uivina. En l'home es tioba el punt
u'unio entie les ties substncies, unio que queua justificaua amb una veisio esbossaua uel
sistema neivios a tiavs u'una hipotetica glnuula pineal.
!"C" D?4)5 , =',0?5?E,)
Pei tal ue no alteiai l'oiuie politic, militai ni ieligios ue l'epoca uuiant el uubte hipeibolic,
Bescaites elaboia una moial piovisional basaua en el sentit com. Consisteix en el
segent:
a. 0beii les lleis i costums uel piopi pais.
b. 0ptai pei les opinions mes moueiaues, evitant els excessos i extiemismes.
c. Sei ueciuit en l'accio un cop tiiaua l'alteinativa.
u. Auaptai-se al piincipi ue iealitat, s a uii, canviai els piopis uesigs abans
u'intentai canviai el mon.