Acompanyament a un

centre de pràctiques
d’un estudiant de 3r
curs

Nom alumne: Marta Muñoz

Rius

Nom professora: Carmina

Folch

Seminari

17/11/09
Dades generals del centre

L’Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès està situada a la part nova del
poble, en el barri de Can Borrell. Aquest, és el barri amb menys immigració
del poble. Fa vuit any com a molt, l’escola estava envoltada per terrenys
plans amb petits turons de muntanya, que possibilitaven el contacte directa
amb la natura, ja que s’organitzaven moltes sortides per observar la
vegetació. Ja fa dos anys que es va construir, el seu costat, una escola de
parvulari i de primària, i una Llar d’Infants. Aleshores encara quedava la
zona dels pinetons que quedava justament darrere l’escola, però
actualment s’està construint un gran hospital que tapa tota la vista del pati
dels més petits.

Tot i que ja no es pot gaudir dels terrenys naturals, el nivell econòmic -

social de les famílies dels alumnes és força alt, i per tant segueixen
organitzant sortides encara que s’hagin de desplaçar més lluny i agafar un
autocar.

Tanmateix, en el barri hi ha una gran quantitat de comerços i edificis

culturals, com el museu de Joan Abelló, que permet organitzar varies
sortides pel poble.

Trets característics del Projecte Educatiu del Centre

L'escola Sant Gervasi és un centre amb més de trenta anys de tradició

educativa al Vallès Oriental. El seu règim de cooperativa garanteix
estabilitat al projecte pedagògic d'una escola catalana, plural i oberta a
tothom. L'equip docent de Sant Gervasi està format per dones i homes amb
una clara voluntat transformadora que creuen en l'educació com a camí de
creixement personal i col·lectiu.

El Vallès i Catalunya són els marcs immediats de la seva cultura i

s’identifiquen amb els seus trets d'identitat, per tant creuen en l'escola
europea i en un sistema educatiu que permeti a les persones, des de la seva
individualitat, l'accés al món obert del segle XXI.

L’escola es basa en l'atenció individualitzada dels alumnes. Un sistema que

respon a les necessitats personals de creixement d'infants i adolescents.
És un mètode que suposa maximitzar la capacitat de treball en equip per
part dels professors i que permet a les famílies rebre la informació més
adequada a cada moment.

L'atenció individualitzada no és només el seguiment proper de l'alumne en

un sentit avaluatiu, sinó la creació d'estratègies per part de l'Escola que
permetin a cada nen créixer al ritme que més s'adeqüi a les seves
necessitats. L'atenció individualitzada esdevé, doncs, un dels eixos
fonamentals del seu sistema pedagògic.

En aquesta línia, busquen en el grup reduït l'ambient més propici pel procés
l’ensenyament – aprenentatge. Per això, algunes assignatures o àrees
s’estructuren en desdoblaments i grups flexibles. Aquesta metodologia
s’està aplicant a l’escola des de fa bastant temps i els permet assolir millor
els objectius que persegueixen i potenciar així el desenvolupament dels
currículums i dels nostres alumnes. Els professors saben que atendre
l'alumne des de la dimensió més personal és una de les claus per a
l'assoliment correcte d'hàbits, valors i coneixements. En definitiva,
practiquen un ensenyament que s'adapta a les necessitats educatives
concretes dels alumnes, i amb els grups flexibles poden aconseguir-ho.
Cada nen o adolescent pot trobar a l'Escola el camí o el grup en què més
podrà desenvolupar les seves iniciatives.

Aleshores, com que es pretenen que els alumnes aprofundeixin en el

coneixement de l'entorn, l’escola potencia el contacte entre nens, joves i la
realitat extra - escolar. Els currículums incorporen de forma programada tot
un seguit de sortides, més o menys llargues i intensives, que serveixen als
alumnes per conèixer directament la nostra realitat més immediata. Aquest
tipus de sortides suposen una ampliació dels coneixements i hàbits assolits
a l'aula, i sempre estan encaminades a superar uns objectius pedagògics
concrets. El programa de sortides i estades respon a una previsió general
del centre que contempla els alumnes de totes les edats, atenent la seva
maduresa personal i intel·lectual.
Tot i que l’escola es defineix com a escola catalana, potencien el domini
perfecte tan del català com del castellà en l’oral i l’escrit. Creuen
fermament que el ciutadà dels nostres dies necessita dominar l'ús d'altres
llengües per a assolir la plenitud personal i professional. En els currículums
reconeixen l'anglès, el francès i l'alemany com a llengües d'ús internacional
vàlides per a l'entorn en què es troben i es trobaran els alumnes.

El parvulari és la segona etapa educativa d’un recorregut molt important i

necessari, per tant s’ha de fer un treball marcant uns objectius que
possibilitin el desenvolupament de totes les capacitats i competències de
l’infant de forma entusiasmant, afectiva i enriquidora.

L’objectiu principal de l’escola Sant Gervasi és l’adquisició dels hàbits de

relació i convivència, hàbits d’autonomia, hàbits d’higiene personal i hàbits
de treball. La selecció dels objectius permetrà als infants sentir-se segurs i
capaços, és a dir de deslligar-se de l’adult per esdevenir una persona
madura, equilibrada emocionalment i social.

Per assolir l’hàbit de treball, es duen a terme activitats vivencials, de tocar,

comprovar, descobrir... per tal que l’infant aprengui de forma significativa.
Tanmateix, a l’aula es treballa de forma individual, amb fitxes, o de forma
col·lectiva, activitats més dinàmiques amb tot el grup – classe.

Els nens i nenes de parvulari s'introdueixen en l'aprenentatge de l'anglès.

D'aquesta manera poden aconseguir, al llarg de tretze anys, un domini prou
elevat d'aquesta llengua. A més, la pràctica i el coneixement de llengües a
aquesta edat facilitarà d'adquisició de noves estructures lingüístiques en el
futur.

Avui hem d'entendre l'escola com un mitjà que garanteixi a tothom la

màxima potenciació dels seus trets d'identitat i de les seves capacitats
personals.

És una escola feta per a les persones i no per a la gent, una escola oberta i
amb gran capacitat d'innovació. L'educació no esdevé, així, una finalitat per
ella mateixa, sinó que, connectada i involucrada amb el món real, ha
d'impulsar les persones als nous temps.
Sessió pràctica a l’aula

El dia 17 de Novembre, tant els alumnes de primer curs de Grau d’Educació

Infantil com els alumnes de tercer curs, ens vam dirigir a les escoles on
aquests realitzaven les pràctiques. La noia que hem va apadrinar,
s’anomena Marta i fa pràctiques a nens de P-5.

Casualment, vaig anar al mateix centre on havia fet el batxillerat. Aquesta

escola s’anomena Sant Gervasi, situat a Mollet del Vallès. L’activitat
consistia en passar un dia amb l’alumne de tercer curs, per així, conèixer la
realitat educativa d’un centre de pràctiques on està present la figura del
mestre, també per valorar la importància d’aquest i desenvolupar l’habilitat
de recerca, selecció, anàlisi i síntesi de la informació i transformar-la en
coneixement.

Normalment, a l’aula són vint-i-cinc nens però la meitat estaven malalts, per
tant, només van assistir a classe quinze nens.

Primerament, la classe consta d’un espai molt ampli. Les aules tenen molta
llum i els lavabos estan adaptats a l’estatura dels protagonistes. A l’aula,
m’he trobat amb un nen que tenia un retard mental de dos anys
aproximadament i un altre nen que va al psicòleg perquè no fa res a classe i
s’excusa dient que no se’n recorda. La professora amb aquest nen, seguia
un ritme de treball diferent a la resta, ja que necessitava més dedicació,
paciència i esforç constant.

Com cada dimarts, els nens de P-5 tenen piscina de deu a onze del matí. A
primera hora, els nens van fer una fitxa que tenien endarrerida. Al tornar de
la piscina i canviar als nens, han esmorzat i han sortit al pati. Un mati molt
ampli i espaiós on els nens podien jugar tranquil·lament.

Al tornar del pati, els nens han gaudit del racó. Aquests, estaven exposats a
mostrar realment la seva personalitat, ja que un nen tímid escollia un joc
relaxat i pausat, per exemple, un puzle, i en canvi, una nena molt
presumida i xerraire escollia una activitat més dinàmica i detallista. Al racó
hi havia jocs de tota mena i els protagonistes podien escollir allò que més
els entusiasmava. Hi havia joguines de tota mena, per exemple, de fusta, de
plàstic, entre d’altres...

A la tarda, els nens han tingut anglès amb una professora diferent a la que
tenen com a tutora. M’ha cridat l’atenció com la majoria de nens s’adapten
a tot, sense cap inconvenient es disposen a fer allò que diu la professora.

Després de fer anglès, els nens han llegit individualment amb la mestra. Ara
estan treballant amb la n i pronuncien paraules d’aquesta lletra. En aquest
exercici he distingit i valorat els diferents processos d’aprenentatge que té
un nen respecte a l’altre.

El tipus de relació que s’estableix entre el mestre i l’alumne ha estat molt

col·lectiva, ja que tots feien alhora la mateixa activitat. La mestra els
deixava fer, sense marcar-li cap pauta ni guió. Quan la professora es dirigia
als nens, la posició que tenia era molt propera, es a dir, si els nens estaven
en rotllana i ella formava part.

Finalment, les observacions realitzades han estat diverses. He après quin to

he d’utilitzar per dirigir-me a un nen, un to suau i calmat. Aquest punt és
molt important, per què els nens ho tenen molt en compte, ja que la mestra
és un gran pilar per als grans protagonistes. També he après a valorar la
paciència i temps que necessita un nen per desenvolupar o finalitzar una
activitat, ja que cada nen necessita un temps i com tot, té un procés. També
he après a tindre empatia, es a dir, posar-te en la posició i situació dels
nens.

Gesticular i pronunciar correctament alhora de llegir i parlar per què els

nens t’entenguin. I per últim, he après ha valorar l’autoestima dels nens, ja
que quan un nen fa una acció bona, s’ha de valorar i felicitar constantment.
Cada nen és un cas diferent, amb una personalitat o una altre, però tot i
així, es té que valorar per igual.

La noia de pràctiques, la Marta, és una persona molt atenta, pacient i

observadora. Es nota la passió que té amb els nens, ja que s’involucrava al
màxim.