18/9/2014 El rgim de la Nova Planta.

Generalitat de Catalunya
http://web.gencat.cat/ca/generalitat/historia/historia_2/ 1/3
Com a efecte de la victria militar de Felip V sobre les tropes catalanes i la capitulaci
de la ciutat de Barcelona l'11 de setembre de 1714, el dia segent fou suprimida la
Diputaci del General, juntament amb el Consell de Cent barcelon i el Bra de la
noblesa, i els seus bns foren incautats. El fet d'haver jurat les constitucions de
Catalunya a les Corts de 1701-1702, poc abans de qu les autoritats autctones
canviessin de bndol un cop iniciada la Guerra de Successi, permet a Felip V allegar
el dret de conquesta i trencar definitivament els obstacles que fins aleshores s'havien
oposat amb un cert xit a la plena implantaci dels corrents cesaristes i absolutistes
cada cop ms estesos en l'mbit de les monarquies europees des del segle XV.
Pel decret de Nova Planta, publicat a Catalunya el 16 de gener de 1716, Felip V
configur un rgim poltic que excloa la representaci de la societat catalana i
reforava la preeminncia (ja caracterstica del funcionament de les institucions reials
al Principat al llarg del segle XVII) de les autoritats militars sobre les civils i una
assignaci quasi sistemtica del govern dels corregiments (demarcacions
substitutries de les vegueries) a oficials de l'exrcit del rei. El govern provincial era
basat en el dualisme entre capit general i Reial Audincia (que reb com a seu la
El rgim de la Nova Planta
Gravat del setge militar de Barcelona per les tropes francocastellanes de Felip V (mar 1713-setembre 1714). El
gravat -obra d'un catal del Rossell, que treballava a la cort francesa de Llus XIV- presenta la disposici de les
tropes franco-castellanes atacants, comandades pel francs duc de Berwick.
18/9/2014 El rgim de la Nova Planta. Generalitat de Catalunya
http://web.gencat.cat/ca/generalitat/historia/historia_2/ 2/3
Casa de la Diputaci), per el cap militar era alhora el president del tribunal civil,
reunits constituen el Reial Acord i, a la prctica governamental, els capitans generals
tendiren a reduir l'Audincia a la condici d'rgan consultiu. Les marcades tensions
entre aquestes dues autoritats, dirimides davant del Consell de Castella amb resultats
variables, no van modificar el carcter eminentment exgen i la tonalitat sempre
repressiva de l'aparell governamental del Principat fins al final de la vigncia de la
monarquia absoluta (final intermitent entre 1808 i 1833).
Amb tot, el carcter discrecional de la poltica dels capitans generals busc la
cooperaci de la societat civil i don pas a tmids i discontinus reconeixements del
principi representatiu. En moments de crisi, com ara el mot de Squillace de 1766,
l'Ajuntament de Barcelona va assumir, mitjanant la coordinaci dels ajuntaments de
les ciutats cap de corregiment, funcions de representaci poltica del Principat, en
relaci directa amb la Capitania General o, fins i tot, amb el Consell de Castella i el rei.
El 1773, la insubordinaci de la societat barcelonina contra les quintes, amb el
rerefons d'un suport general de les institucions autctones del Principat, va donar lloc
a una situaci de doble poder, que dur ms d'un any, en qu el Consell General dels
Collegis i Gremis, amb el suport tcit o explcit dels estaments privilegiats, s'organitz
com a Diputaci i exerc funcions fiscals i poltiques. A la sortida de la crisi, el mes de
gener de 1775, va ser necessari reafirmar les institucions de la Nova Planta i
reequilibrar el poder entre capit general i Audincia.
Altrament, les noves Corts unificades d'Espanya, convocades tan sols per ratificar les
successions dinstiques, mantingueren la condici de ciutats amb vot a favor de
Barcelona, entre altres ciutats, i en ocasi de l'accs al tron de Carles III el 1760 la
capital de Catalunya elev al sobir un memorial signat tamb per les altres capitals
de l'antiga Corona d'Arag -Saragossa, Valncia i Palma- que demanava la revisi del
rgim de la Nova Planta i un retorn parcial a la situaci anterior a la Guerra de
Successi.
Comparteix
Directe a
Departaments de la Generalitat
Webs ms vistos
Ajuda
18/9/2014 El rgim de la Nova Planta. Generalitat de Catalunya
http://web.gencat.cat/ca/generalitat/historia/historia_2/ 3/3
Connecta
(https://twitter.com/gencat) (http://www.facebook.com/gencat) (http://www.youtube.com/gencat) (http://blocs.gencat.cat) (http://www.gencat.cat/xarxessocials/ca/directori-
xarxes-
gencat.html)
Avs legal(/ca/ajuda/avis_legal/): La Generalitat de Catalunya permet la reutilitzaci dels continguts i de les dades
sempre que se citi la font i la data d'actualitzaci, que no es desnaturalitzi la informaci i que no es contradigui amb una
llicncia especfica.
Torna
amunt
(
javascript:tornarAmunt();)
(http://www.gencat.cat)
es(/sites/web/es/generalitat/historia/historia_2/index.html) en(/sites/web/en/generalitat/historia/historia_2/index.html)