2.1.

INTRODUCCI
La muixeranga s una activitat que t darrere molts anys dhistria, no sols a Algemes,
sin tamb a altres pobles del seu voltant i a Catalunya. Tanmateix, sense cap dubte
podem afirmar que, dins del territori valenci, Algemes s el poble on ms sha lluitat
per aquesta forma dexpressi. Aix, trobem a Algemes dues muixerangues, la
Muixeranga i la Nova Muixeranga. Les dues sn un conjunt de gent que, amb esfor i
ganes, aconsegueixen alar espectaculars torres humanes.
Daltra banda, no es pot oblidar la relaci entre el fet muixeranguer i les Festes de la
Mare de Du dAlgemes. Les muixerangues obrin les processons fetes en honor de la
Verge i animen, amb les seues torres, les milers de persones del poble i de fora que
venen a veure la process. No obstant aix, les dues muixerangues porten a terme
moltes altres activitats a ms de la Mare de Du, com per exemple, sortides a altres
pobles, activitats per als ms menuts, sopars... Aix, podrem dir que ser muixeranguer
va molt ms enll de fer muixerangues.

2.2. HISTRIA DE LA MUIXERANGA DALGEMES
ORGENS
Lorigen de la Muixeranga s clarament incert. Tot i aix, la versi ms consolidada
relaciona la Muixeranga amb una antiga dansa morisca, que es creu constava de tres
parts: el ball, lenterro i lapoteosi final o torre humana. Actualment es conserven les
tres parts, per la torre humana, clarament per la seua gran espectacularitat, ha anat
desenvolupant-se i ha donat lloc a un munt de torres humanes de diferents
caracterstiques.
Daltra banda, els primers documents escrits on es fa alguna referncia a la
muixeranga els trobem al segle XV. En ells sexplica que les muixerangues actuaven als
intermedis dels teatres per entretenir al pblic fins que la representaci tornava a
comenar. Fou ja molt desprs, a lpoca de la Illustraci, quan la muixeranga va
passar a formar part de la process de la Mare de Du de la Salut, cosa que apareix
documentada per primera vegada el 1733 a Llibres de Comptes de la Vila.
POCA DE DECADNCIA
Tanmateix, entre el 1950 i 1960, la
Muixeranga viu una de les poques ms
tristes de la seua histria. Durant aquests
anys no hi havia prpiament una colla de
muixeranguers, sin que cada any per la
Mare de Du, lajuntament buscava un
grup de persones que, a canvi dun sou,
eixien els dies set i huit de setembre a fer
muixerangues. A ms a ms, les persones
que eixien a la process no estaven massa
ben mirades per la gent del poble, ja que solien ser gent que pertanyia a les classes
ms baixes del poble. Per, a no podia continuar sempre aix, ja que, en moltes
ocasions, era difcil trobar gent que volguera eixir a la process, incls cobrant, ja que
la gent que eixia no sentia cap estima pel que estava fent.
FI DE LPOCA DE DECADNCIA FINS A LACTUALITAT
Lany 1973, com mexplica lescultor algemesinenc Leonardo Borrs als seus quasi
noranta anys, la Muixeranga va faltar a la seua cita amb la Verge per primera vegada i
no va eixir ni a la process del dia set, la Process de les Promeses, ni a la Processoneta
del mat. Veient a, lAssociaci Antics Alumnes dels Maristes rpidament es va
organitzar i va eixir per fer les benvolgudes i esperades muixerangues a la Volta
General del huit de setembre. Aix va nixer lAssociaci Amics de la Muixeranga, com
una manera de lluitar contra la desaparici ja palpable de la Muixeranga, que durant
tants anys havia sigut el signe didentitat dun poble.
Per tant, grcies als germans Maristes, la Muixeranga va recobrar el renom i la gent del
poble va recuperar les ganes dapuntar-se i participar. Aix, a poc a poc, es va tornar a
crear un conjunt de persones que feia torres humanes com a forma dexpressi.
El prestigi que la Muixeranga ha anat assolint a partir daquest moment, no sols a
Algemes, sin tamb a altres pobles i, fins i tot, al mn, s ja innegable. A s veu,
sobretot en qu, les Festes de la Mare de Du, desprs de ser nomenades festes
dInters cultural lany 2011, han estat proclamades Festes Patrimoni Immaterial de la
Humanitat lany 2011, ttol celebrat mitjanant una xicoteta process improvisada, el
huit de desembre deixe mateix any.
CREACI DE LA NOVA MUIXERANGA (1997)
Daltra banda, lany 1997 es va crear la Nova Muixeranga dAlgemes, conjunt en el
qual la dona passava a formar part de la muixeranga amb tot el dret. A diferncia de a
la Muixeranga, on la dona des de sempre havia estat en un segon plnol. Aquest nou
grup ha lluitat des de la seua creaci per la integraci de la dona en lmbit
muixeranguer. A ms a ms, actualment els objectius bsics del grup de la Nova
Muixeranga sn donar a conixer el fet muixeranguer, ajudar a recuperar el ball a
altres pobles com Sueca i afermar les unions amb els Castellers.

2.3. EL TERME MUIXERANGA
El terme muixeranga designa tant, el grup de persones que fa torres humanes a
Algemes, com la msica que sona mentre aquestes construccions estan en laire. A
ms a ms, al poble dAlgemes, en un registre colloquial, el terme muixeranga
designa la prpia construcci humana, s a dir, la figura.
Aquest terme t un origen incert, per alguns lingistes lhan relacionat
etimolgicament, segons explica Albert Alcaraz i Santonja al seu llibre Un mn de
muixerangues, amb el terme catal-oriental moixiganga i amb el terme castell
mojiganga.
Si busquem la paraula mojiganga al DRAE (Diccionari de la Reial Acadmia Espanyola)
trobem la segent definici:
Fiesta pblica que se haca con varios disfraces ridculos, especialmente en
figuras de animales.
Si relacionem el significat que ens dna el DRAE amb el significat del terme muixeranga
actual, podem veure les segents similituds i les segents diferncies. En primer lloc,
els dos coincidirien en ser festes pbliques i a les dos, els participants porten disfressa
(els muixeranguers no anirien exactament disfressats, sin ms b vestits amb un
ropatge especial per a locasi). Tanmateix, el to ridcul que pareixien tindre les
mojigangues no est present a la muixeranga.
Si busquem moixiganga al Diccionari de la Llengua Catalana fet per lInstitut dEstudis
Catalans trobem la segent definici:
Festa pblica de gent disfressada, comparses, etc.
Bsicament, moixiganga significa el mateix que la mojiganga castellana i per tant,
trobem les mateixes similituds entre moixiganga i muixeranga que hem vist amb
mojiganga. No obstant, el diccionari tamb dna aquesta altra definici dins lentrada
de moixiganga:
Ball popular amb representacions de tema religis. La moixiganga dAlgemes.
Segons aquesta definici, moixiganga i muixeranga serien dos termes sinnims i
podrien ser utilitzats indistintament.
Com veiem, possiblement aquests tres termes provinguen dun quart terme anterior a
tots tres.

2.4. PARTS DUNA MUIXERANGA
Cal que, per poder entendre les diferents construccions dutes a terme pels
muixeranguers, ens fixem primer en els elements estructurals bsics duna muixeranga
i la tcnica emprada per a fer-la.
Els elements estructurals bsics de les construccions sn: la base; el tronc, compost
pels pisos, els aladors i el xiquet o xiqueta que corona la figura; i la pinya, composta,
al seu torn, per les primeres mans, les agulles i els vents.
En primer lloc, trobem la base, sn els que sostenen el segon pis; en segon lloc, els
diferents pisos de la construcci, s a dir, les diferents altures i, en tercer lloc, la pinya,
un grup de muixeranguers, molts dels quals nicament participen a les muixerangues
fent pinya, que collocats al voltant de la base ajuden a suportar el pes i tamb a
mantindre la construcci recta.
A ms a ms, cada persona que participa fent una construcci rep un nom especial
segons la seua funci i la seua ubicaci dins la construcci. Aix trobem els baixos, sn
aquells que formen la base; els aladors, sn aquells que formen els pisos; i el xiquet,
aquells que corona la torre.
Daltra banda, encara que la pinya semble, vista des de fora, un simple conglomerat de
gent, a la pinya cadasc t molt b determinada la seua funci. Aix trobem les
primeres mans, que subjecten de les cuixes els aladors del segon pis per evitar que
caiguen, les agulles, que es troben al mig de la pinya i mirant les primeres mans
subjecten dels genolls els aladors del segon pis perqu no caiguen cap avant i, per
ltim, els vents que es colloquen al mig de dos mans i subjecten els aladors del segon
pis de forma lateral, ficant una m en cada cama dun alador.

2.5 . COM ES FA UNA MUIXERANGA?
Fer una muixeranga no es gens fcil i menys si tens alguna mena de por a les altures.
Els nens aprenen des de petits perqu aix no tinguen por i spiguen en tot moment
que han de fer.
En un primer moment es fa la pinya, que aguantar el pes i per tant, ser ms gran o
ms xicoteta segons quina figura es vaja a fer. En el moment que alg ha de pujar per
sobre dun altre company, normalment un xiquet, els passos sn els segents:


1r pas. El subjecte B dret agafa dels muscles el
subjecte A i doblega la cama dreta, la qual es
agafada pel subjecte A.


2n pas. El subjecte B doblega la cama esquerra i la
recolza sobre lesquena del subjecte A.




3r pas. El subjecte A agafa el subjecte B de la m i
lajuda, estirant-lo cap a dalt, a recolzar el genoll de
la cama dreta en el seu muscle.



4rt pas. Ara el subjecte B puja la cama esquerra i
recolza el peu en el muscle esquerre del subjecte A,
encara amb el genoll dret recolzat en laltre
muscle.



5 pas. Ara ja recolzant-se sobre el cap del subjecte
A, el subjecte B es posa en peu sobre els muscles del
subjecte A. Una vegada aix, segons la figura, el
subjecte B obri els braos en creu, pega un bes
al pblic o ala la cameta.
Tots aquests passos es poden realitzar amb el
subjecte A amb les cames estirades o
flexionades, depenent de la figura que es vulga
construir.


2.6. LA DIFERNCIA ENTRE TORRES HUMANES I QUADRES PLSTICS
La diferncia roman a la intencionalitat, s a dir, a lobjectiu amb que es fan aquestes
dos construccions. Mentre que les torres cercen alar construccions com ms altes
millor, les figures plstiques volen representar escenes religioses o de vegades
paganes. Es a dir, la diferncia fonamental s que els quadres plstics no cerquen
deixar bocabadat lespectador, sin transmetre-li o contar-li alguna cosa concreta.

2.7. TORRES HUMANES
De totes humanes hi ha un nombre molt extens. Amb els anys, algunes figures han
anat evolucionat i han donat lloc a altres, tamb han aparegut noves o tamb trobem
algunes figures recuperades, s a dir, figures que durant un determinat temps es
practicaven, per que per alguna ra van quedar oblidades i ara tornen a practicar-se.
A continuaci, vaig a explicar les ms importants.
LAlta. Composta per cinc altures amb base de sis persones i pinya. Per enlairar-la el
grup utilitza la figura de lescala, que t la funci dajudar a pujar lalador del quart pis
i el xiquet de dalt. Aquest ltim coronar la torre desplegant els seus braos en creu.
De vegades, el xiquet o xiqueta tamb ala la cama esquerra, per a s ms
caracterstic a la Torreta. Lany 1999, es va alar una alta de sis a les Festes de la Mare
de Du de la Salut i aquesta s la torre de ms alada feta per la Muixeranga fins el
moment.
La Torreta. Composta per quatre altures amb base de quatre. El que diferencia
aquesta construcci s la forma com sala, ja que la torre humana roman ajupida fins
que tots els seus integrants es troben collocats, moment en el qual tots van estirant
les seues cames progressivament al comps de la msica.
El Pi. Pilar de quatre altures amb un muixeranguer per cada pis. Tamb shan realitzat
en determinats moments pilars de cinc altures.
El Castell. Torre de quatre altures amb tres segons i tres aladors. Un xiquet corona la
figura obrint els braos en forma de creu, com a lAlta.
La Figuereta o tamb anomenada la
Volantinera. Aquesta torre de tres pisos t
com a particularitat que qui la corona es
posa cap per avall, fent el pi i obrint les
cames, com podem observar a la imatge.
El Banc. Torre de quatre altures formada
per dos segons, un alador i un xiquet que
la corona. El ms singular daquesta torre
s la configuraci de la seua base. Aquesta
s una persona gitada cap per amunt amb
els peus i mans recolzats a terra. Sobre ella
els segons posen els seus peus, un sobre
els genolls i laltre sobre els muscles.
La Morera. Torre de cinc altures formada per dos segons i una sola persona a cadascun
dels altres tres pisos.
Cinc en un Peu. Torre de quatre pisos que presenta com a particularitat el fet que
sobre els muscles de la base, formada per una sola persona, sasseuen dues persones
entrellaant cames i braos. Sobre ells dos, una altra ala el tercer pis. Un xiquet a
sobre de tot.
La Tomasina. Torre de cinc altures que presenta una estructura composta per quatre
aladors al segon pis, dos al tercer i un al quart. Trobem a dalt de tot un xiquet.

2.8. LES FIGURES PLSTIQUES
La Marieta. Representa el moment de
lAssumpci de la Mare de Du al Cel. Per a molts
xiquets i xiquetes significa el seu bateig a la festa,
ja que s costum pujar-los a dalt de la figura
quan encara sn molt xicotets. La formen quatre
persones a la base, que formen un rectangle i
quatre aladors al segon pis que sostindran el
xiquet. Es una de les figures ms tendres i que
provoca ms aplaudiments entre el pblic de la
process de la Mare de Du.
LEnterro. Representa lacte de la Dormici de
Maria. Sol ser habitual al moment just de
lentrada de la Muixeranga a la Baslica. La msica que acompanya aquesta figura s
diferent a la que sinterpreta a la resta de figures. Es compon duna figura principal
dividida en tres pinets de dues altures que es colloquen darrere. Tots ells porten gitat
el muixeranguer que fa de difunt, els de darrere li aguanten el cap i els de davant els
peus.
LAltar. Sala a lentrada de la Mare de Du a lEsglsia, a cadascuna de les vores de la
Baslica, creant aix una mena de corredor pel qual accedeix la imatge. Sn una srie de
pilars de dos i tres altures, al costat de torretes de quatre pisos, que salcen de manera
alineada.
El Gui. Representa lEstendard barroc de la Process i est format per un pilar central
de tres pisos i dos laterals de dos. Els xiquets que coronen cadascun dels tres pilars
porten els braos desplegats i sostenen amb les mans els ciris. A ms a ms, una
vegada feta, aquesta construcci es desplaa uns quants metres.
La Font. Formada per vint-i-tres
muixeranguers distributs de la segent
manera: tres al pilar del mig; al voltant, huit
formant quatre pilars de dos, pegats
desquenes a la part central de la figura;
huit ms que fan els quatre xorros de la
font, eixint dels baixos dels pilars de dos,
un es posa a quatre potes encarat cap a
lexterior i laltre es recolzar, cap per
amunt, gitat sobre lesquena daquest,
allargant els peus fins deixar-los a laltura de
la cintura dels baixos dels pilars i amb els
braos estirants en creu; i quatre ms, que
en forma de cant, situats entre cada pilar
de dos, tanquen per fora la figura. Una de les construccions ms complexes. Duen ciris
a les mans, el xiquet corona el pilar central.
LOberta. Reproducci de lanagrama del Nom de la Mare de Du. Composta per tres
altures, t com a tret significatiu el fet que dels braos de lalador se subjecten dos
xiquets que amb el peu recolzat sobre els muscles de la base estiren al mxim, en
forma daspa, el bra i la cama que els hi queda solta. Aquesta figura consta dels
segents elements: una base d'una persona, un segon pis format per un alador amb
dos xiquets, un a cada costat, que s agafaran un de cada bra de l'alador, un xiquet/a
al tercer pis, la pinya amb dues primeres mans, una davant i una darrere, dues
persones que, desprs d'ajudar a collocar-se als xiquets del segon seuran i la resta de
gent envoltar la figura sense tocar i seuran quan estiga construda.
El Retaule. Composici alineada formada per la intercalaci de dos pilars de tres
altures i dos de tres, i de dues persones que tanquen per fora la figura.
La Snia. De tema pag. Recreaci metafrica de lantiga construcci dextracci
daigua. Est composta per un pilar central de tres altures que es coronat per un xiquet
amb els braos en creu i amb un ciri a cada m; quatre pilars de dues altures situats en
aspa a partir del central i encarats en sentit contrari a les agulles del rellotge, coronats
per quatre xiquets; i quatre guies agafades de la cintura dels baixos dels pilars de dos
amb el bra dret estirat cap a fora portant el corresponent ciri a la m. Aquesta figura,
una vegada feta, gira sobre el seu eix central.
LAranya s una de les figures recuperades per la Nova Muixeranga.

2.9. EL VESTIT MUIXERANGUER
Els muixeranguers i muixerangueres van vestits de forma caracterstica i inconfusible.
El vestit muixeranguer consisteix en una brusa cenyida i recta, botonada per davant,
amb un peda de feltre roig cosit a cadascun dels muscles, pantalons llargs, un barret
orellut i unes espardenyes de sola prima, per no fer mal els companys quan sest fent
una torre. La tela del vestit s basta i forta i estampada en ratlles verticals roges i
blaves, a la Muixeranga, o roges i verdes, a la Nova Muixeranga.
La vestimenta queda
completada per un ciri,
que els muixerangues
porten penjat, que
sutilitza al ball i a
algunes figures
plstiques i per una
faixa, que pot ser roja,
verda, blava o, de
vegades, negra.
Respecte als orgens d'aquest vestit, l'etngraf valenci Maximil Thous, cap als anys
30 digu en un article que es tractava d'una reproducci del vestit de foll, inspirat en la
sarsuela anomenada Jugar con fuego on els interns del manicomi anaven vestits de la
mateixa manera que els muixeranguers. Encara que, segons alguns estudiosos, aquest
no seria el vestit original del ball, sin que ho serien els pantalons de saragell.

2.10 LA MSICA
El tabal i la dolaina sn els protagonistes de la msica que acompanya la muixeranga.
Aquests dos instruments creen latmosfera correcta perqu tot el mn mire
atentament la torre humana que est construint-se davant seu.
La dolaina s un instrument de vent, compost de 3 parts: la canya, part del mateix
material des d'on es crea el so mitjanant vibraci; el cos, part de fusta de d'on es
controla l'afinaci mitjanant un srie d'orificis; i el tudell, part metllica en forma de
can que uneix la canya al cos. Respecte a l'afinaci dir que normalment s'empren
dolaines en sol.
El tabal s un instrument de percussi, format per una caixa cilndrica amb dues pells
tibants que en cobreixen les obertures i es fa sonar amb les anomenades baquetes
(pals de fusta amb que es marca el ritme).
A Algemes lEscola de Tabal i Dolaina s lencarregada de formar noves i nous
dolainers i tabaleters que donen vida i color a la process de la Mare de Du.
Al voltat de la qesti del ropatge especial que porten els msics, Vicent Vidal,
algemesinenc i amant daquesta qesti, mexplica el segent. Els homes i els nens
porten armilla, pantalons llisos i faixa. Les dones, en canvi, porten vestit, normalment
el vestit caracterstic de la valenciana fa alguns segles, format per una falda, que pot
ser de moltes maneres depenent de ls; un cosset, amb una espcie de tirants, ja que
si duu mnigues es diu gip; un davantal, en trobem milions diferents, segon lpoca i
ls; un mocador al coll o al pit, anomenat colloquialment manteleta; i una cfia al
cap, que s element ms propi dels segles XVIII en arrere.
Daltra banda, hi ha tres canons muixerangueres que sn, el florete o ball, lenterro i
la Dansa Plstica, anomenada comunament la Muixeranga. La ms coneguda s
aquesta ltima. Al llarg de la histria shan fet moltes versions diferents sobre esta
melodia i recentment sha publicat un recopilatori que agrupa algunes daquestes
versions, a crrec de Joan Ncher i Nstor Mont.
El Florete o ball. Aquesta melodia sol obrir l'eixida a les processons. Els
muixeranguers mentre sona aquesta melodia realitzen el Ball amb els ciris
encesos. Sajuden de la msica per anar tots al mateix ritme. El ball sarticula
en quatre temps, es porta a terme abans de la incorporaci del grup a la
process quan collocats en dues fileres, els muixeranguers dansen amb ciris
encesos a les mans.
Dansa plstica. Aquesta melodia s'interpreta en l'execuci de la resta de figures
plstiques i torres humanes. Els tabaleters/es han d'estar atents i iniciar el
ritme quan comence a organitzar-se la pinya o les figures i es mantindran fins
que la pinya estiga dissolta, els dolainers/es, en canvi, iniciaran la melodia
quan es forme la segona altura de la figura i la repetiran fins que es
descarregue. Aquesta pea s la ms representativa de tot el repertori.



L'Enterro. Aquesta melodia acompanya una figura mbil del mateix nom que
representa el sepeli i assumpci de la Mare de Du i sol realitzar-se per entrar a
la Baslica. El dolainer/a fa les primeres notes i els tabaleters/es inicien un
redoble que mantindran durant tota la melodia posterior.

2.11. SER MUIXERANGUER
Ser muixeranguer engloba moltes ms coses que nicament fer muixerangues. La
muixeranga s una organitzaci que va molt ms enll. Fins i tot, la Nova Muixeranga
t una revista mensual, la Figuereta, on a ms de parlar de muixerangues, podem
trobar receptes de cuina, poemes o contes fets pels xiquets i xiquetes muixeranguers o
reflexions sobre algun tema determinat dalgun muixeranguer.
A la Figuereta nmero u, publicada lagost de 2002, tres anys desprs del naixement de
la Nova Muixeranga, trobem un article dEsther Ferrer, mestra de la muixeranga, qui
fou la primera dona que va ocupar aquest crrec a Algemes, on ens explica com ser
un bon muixeranguer.
Segons Esther Ferrer, el primer que cal s estar atent a les indicacions dels mestres i
dels encarregats, mantindres en silenci, esperar si es vol fer alguna indicaci sobre una
muixeranga que est fent-se en eixe moment, perqu si es fa mentre sest muntant,
lencarregat segurament estiga ocupat i no podr atendre; no portar complements
com rellotges, ulleres o arracades, ja que poden fer mal; i sobretot anar als assaigs.
Tamb a la revista La Figuereta nmero quinze trobem un article de la muixeranguera
Carmen Gallego on ens conta la seua experincia concreta a un assaig. En les seues
paraules sentreveu la suor i el treball que a cadascun dels muixeranguers els costa
aprendre a fer muixerangues.
Estava all tranquillament quan de sobte Rafa em va cridar, em vaig acostar, i mentre
mexplicava el que tenia que fer em vaig anar apartant de la gent, volia que provara
agafar Marc i a Jordi mentre jo estava al damunt duna pedra que hi havia al pati. Jo
tenia que agafar-los amb fora per a que no caigueren i al mateix temps tenia que
estar a una primera altura, eren massa coses per a fer al mateix temps.

2.12. LES TROBADES
Una trobada s un acte a laire lliure, en el qual muixerangues de diferents pobles i
tamb diferents grups castellers es donen cita en un mateix lloc i fan gaudir el pblic
amb espectaculars torres humanes. Les trobades sn actes molt bonics, per tamb
molt interessants, ja que permeten de veure com dins la tradici de fer construccions
humanes, a cada grup o associaci aquestes torres shan desenvolupat duna manera
determinada i han donat lloc a unes determinades torres. I tamb com hi ha torres que
sn comunes entre dos o ms grups.
Normalment es fan trobades dentre quatre o cinc muixerangues diferents. Sn el
moment ms idni per veure els castellers, fonamentalment de Catalunya i la
muixeranga dAlgemes junts. Concretament, la I Trobada de Muixerangues
dAlgemes va tindre lloc el 1999.

2.13. LA MUIXERANGA I ELS CASTELLERS
La muixeranga i els castellers sassemblen molt perqu els seu origen s el mateix: els
balls valencians. Per tenen ms diferncies que semblances. Per citar-ne algunes: la
roba, les figures, la salutaci del xiquet o enxaneta quan est al capdamunt del castell
o torre, la funci de la msica, el moment en qu comena la msica, lalada de les
construccions, el nom propi de linstrument principal i el motiu pel qual es fan castells
o torres.
En primer lloc, pel que fa al ropatge, els castellers van vestits amb camisa llisa,
pantalons blancs, faixa i mocador. Pel que fa a la faixa, els castellers normalment
porten una faixa de color negre, a diferncia dels muixeranguers que porten
habitualment la faixa verda, blava o roja i molt rarament la porten negra. Daltra
banda, el mocador que porten els castellers s un tret caracterstic casteller, com ho
s, al seu torn, el ciri per als muixeranguers, ja que aquests dos elements estan
presents nicament a un o altre grup.
En segon lloc, pel que fa a les figures, podem veure com aquestes sn clarament
diferents, tot i que podem veure alguns parallelismes entre algunes figures. A ms a
ms la tcnica emprada per a fer-les, encara que semblant, tamb varia i per tant,
trobem una tcnica prpia dels castellers i una tcnica prpia muixeranguera. Daltra
banda, podem citar el cas concret de la figura del castell duta a terme per la
Muixeranga dAlgemes i la Nova Muixeranga, la qual s la que ms sasembla als
castells catalans, ja que la tcnica que sutilitza per a fer-la i la prpia forma de la figura
s ms similar a la tcnica i a les formes castelleres que no pas a les de la muixeranga.
En tercer lloc, pel que fa a la salutaci que fa el xiquet una vegada s a dalt, podem
distingir que a la muixeranga el xiquet o b ala la cameta o b obri els braos en creu
o b saluda pegant un bes al pblic, tanmateix lenxaneta, terme especfic casteller per
fer referncia al xiquet, en ser a dalt del castell saluda aixecant el bra, moviment
anomenat fer laleta.
En quart lloc, pel que fa a la msica i a la seua funci, podem veure que duna banda, a
la Muixeranga la msica s lencarregada danunciar als muixeranguers que s lhora
de fer una muixeranga i per tant, la figura comena a realitzar-se una vegada que
sonen les primeres notes, i daltra banda, als castellers la msica t altra funci
clarament diferenciada i comena a sonar tamb en un altre moment, aix la msica
serveix per fer saber als castellers que formen la pinya que el castell va b i que ja sha
alat el segon pis, de manera que la msica comena a sonar en el moment en qu el
segons aladors es colloquen al seu lloc.
En cinqu lloc, cal dir pel que fa a lalada de les construccions que els castells sn
clarament molt ms alts que les muixerangues, tot i que sha de tindre en conte que la
muixeranga moltes vegades actua en llocs on es ben difcil fer una torre molt alta, com
per exemple a un carrer molt estret, on no es pot fer una pinya massa gran.
En sis lloc, pel que fa a linstrument principal de la msica que acompanya els castells
o muixerangues sha daclarir que encara que es tracta del mateix instrument, a
Catalunya se lanomena gralla i en canvi al territori valenci rep el nom de dolaina.
En set lloc i ja per a acabar, podem afirmar que, al contrari que la muixeranga
dalgemes i la Nova Muixeranga, els castellers no tenen una vinculaci profunda amb
el sentiment religis i sn ms b una expressi festiva que tot i actuar de vegades en
actes religiosos s independent daquests.

2.14. CONCLUSI
Eduard Ferrer, muixeranguer, va escriure a la revista Berca (Revista local dAlgemes)
les segents paraules:
Representa la germanor, la unitat i la fora de les dones i homes dun poble per a alar
tots junts al cel les seues torres i castells, i aix obrint la process anuncien als vens
larribada de la Mare de Du de la Salut en el seu passeig processional.
Eduard Ferrer, Revista Berca, n 130
Aquestes paraules no poden sin posar de manifest el sentiment de goig que suposa
per a un muixeranguer obrir la process cada set i huit de setembre i anunciar a tot el
poble que s el dia de la patrona.
Tothom ha tret les cadires al carrer, no sense alguna que altra baralla entre vens
perqu alg ha posat una cadira de ms. Els carrers estan de gom a gom, la gent ix a
sopar, les cases estan plenes de menjar i beguda preparada perqu els participants de
la process puguen para una miqueta i prendre forces.
Tothom sent un especial sentiment en veure aparixer per alguna banda del carrer, els
muixeranguers, amb els seus vestits a ratlles, preparats per escalar qualsevol castell.
Tens sort si et fan una muixeranga just al davant, sin has destirar el cap per veure-la.
El teu cor esclata en una rialla quan les primeres notes comencen a sortir duna
dolaina qualsevol i les mans dels tabaleters comencen a moures. De sobte, penses i
no entens com has pogut estar tot un any sense all i et sents afortunat per formar
part duna process tan antiga.
Les paraules dEduard ens serveixen per concloure aquest treball, no sense deixar de
posar de manifest la gran felicitat de tot un poble i la seua patrona a la que regala una
process plena de vida i color.