CIENCIA POLTICA II

Prof. Sergi de Maya

El Sistema Poltic
3 perspectives des de les que ens podem
apropar a la poltica:
Estructura - Polity
Resultat - Policy
Procs: el Sistema Poltic - Politics



El sistema poltic
Com explicar la complexitat de la poltica?
Mercat
Mquina
Organisme
Ciberntica: Sistemes

Definici de sistema: conjunt delements
interdependents que interactuen entre si i amb el seu
entorn, composant una realitat determinada.




El sistema poltic

No est allat: respon a les pertorbacions, influncies de
lambient, i t capacitat per adaptar-se.

s un Sistema Obert dotat de mecanismes de retroalimentaci
o feedback: La meva conducta t una conseqncia en els altres
i la seva conducta tindr conseqncies en mi altra vegada. El
sistema sadapta, per tamb intenta canviar lentorn, i mitjanant el
feedback va aprenent a millorar .

Comportament intencional: Els actors actuen en funci del que
els altres poden fer o plantejar i tenint en compte quines poden ser
les conseqncies futures de la seva actuaci.

El sistema poltic
David Easton (1965) : Vol identificar quines sn les funcions universals
que podem trobar a qualsevol societat. Els processos vitals.

All que distingeix al sistema POLTIC s que:
Assigna autoritriament valors a una societat.
Pretn que la societat els accepti com a legtims o com a
obligatoris.

Com funciona:
















Caixa
Negra
Elits poltiques,
Institucions,
Grups socials,
Individus racionals

Filtres:

Lobbies
Mitjans
Partits
Outcomes Feedback
Components del sistema poltic (i)
Ambient o entorn: generador de conflictes econmics, culturals, socials,
internacionals.
Intrasocial
Extrasocial

Ensums (inputs): les entrades al sistema
Demandes
Recolzaments
Poden dirigir-se a
Al sistema (normes, valors i institucions)
A la comunitat (conjunt de persones amb una identitat nacional compartida),
Als poltics: la majoria

Filtres (gatekeepers): filtren las demandes que penetren en la caixa negra,
poden ser
estructurals (grups, partits, mitjans) o
culturals (regles, valores)
Actors claus:
Grups dinters (lobbies)
Mitjans
Partits

Components del sistema poltic (ii)
Caixa negra: conversi de inputs en outputs; intervenen
institucions, regles, elits, individus.

Productes (outputs) : decisions i accions (poltiques pbliques...)
El sistema tamb est assignant, modificant o reforant VALORS de la
societat, que serveixen per reforar el mateix sistema.
Acci del sistema pot anar dirigida a:
Atendre la demanda de lentorn per tornar a lestabilitat
Intentar modificar directament lentorn per evitar les demandes
que rep o per incrementar els recolzaments.
Pot intentar aillar aquelles pertorbacions.
Pot ser capa de controlar les demandes fins a fer-les
gestionables i funcionals.

Components del sistema poltic (iii)
Resultats (outcomes): conseqncies dels outputs
Es generen nous conflictes que hauran de generar
noves respostes (torna a comenar)
Es fan visibles alguns que semblava que no existien.
Es despolititzen qestions que abans eren
considerades greus.
Apareixen de nous.

Retroalimentaci (feedback): Reaccions del sistema
als productes
Creaci de nous recolzaments i demandes.
Contraposat a la idea dequilibri: dinamisme
Comportament intencional

Tipus de sistemes




Sistemes i canvis poltics
Canvi destat del sistema
Canvi en lestructura del sistema
Canvi de tipus de sistema
Desaparici del sistema

http://bit.ly/wKjrlO
Tipus de valors
Sacres Seculars
Tipus dautoritat Jerrquica TOTALITARI AUTORITARI
Participativa COMUNITARI DEMOCRTIC

La utilitat del concepte de sistema poltic:

Relaciona la poltica amb altres mbits (econmic,
social, cultural)
Entn la poltica com a tensions i conflictes
Descriu una seqncia que ordena els diferents
processos poltics
Emfatitza la interdependncia dels diferents elements
Emfatitza el carcter dinmic de la poltica
s aplicable a molts mbits: Qualsevol unitat
dorganitzaci duna collectivitat es pot analitzar en
els termes anteriorment explicats: sistema poltic
catal, espanyol...
El conductisme
Perqu la gent es comporta de la manera que ho fa?
Pretn analitzar les percepcions subjectives de la poltica, s
a dir, com considerem i entenem la poltica i com ens
relacionem amb ella.
I tot seguit quines implicacions collectives t aquestes
percepcions, com afecta al funcionament de la nostra societat.

Innovaci metodolgica: positivisme
Anlisi de les dades empriques
Aparici de les enquestes, estadstica, entrevistes

Ex: The peoples choice (Lazarsfeld, Berelson y Gaudet, 1944) A
systems analysis of political life (Easton 1965), Who governs
(Dhal, 1961), la Cultura Poltica (Almond i Verba 1963).
Crtiques:

Teoria i observaci: cal un marc teric per orientar les
observacions i que sustenti les hiptesis.

Qu passa amb all que no s fcil de mesurar?

Excessiva atenci a les dades i menyspreu a les
qestions normatives.
La cultura poltica
Les actituds poltiques: conjunt dorientacions psicolgiques cap a
objectes poltics. Unitats bsiques de lestudi de la cultura poltica.

Categories dactituds:
Orientacions cognitives: coneixement.
Orientacions afectives: reaccions emocionals.
Orientacions valoratives: judici de valor.

Objectes poltics:
El sistema poltic
Inputs: all que es desitja del sistema
Outputs: La percepci i confiana en els actors responsables
daquests outputs.
El paper de lindividu mateix dins el sistema

La cultura poltica

Caracterstiques:
Sn adquirides. No innates.
Sn estables i persistents.
Presenten diferents graus dintensitat.
Hi ha correlacions o coincidncia entre actituds:
sistemes dactituds.

Definici de cultura poltica: la cultura poltica duna
naci consisteix en la particular distribuci de les pautes
dorientaci cap als objectes poltics entre els membres
de lesmentada naci



La cultura poltica

Dimensions i tipus de preguntes: http://bit.ly/Aho9nk
Orientacions cap al sistema poltic en general.
Legitimitat de la democrcia
Satisfacci amb el funcionament del sistema (economia, poltica...).
Confiana interpersonal: creu que es pot confiar en les altres persones...
Orientacions cap al propi paper a la poltica
Inters per la poltica
Eficcia poltica externa. http://goo.gl/HqR5I
Eficcia poltica interna
Orientacions cap al procs dentrada: t a veure amb els valors poltics
(esquerra-dreta, ...).
Orientacions cap al procs de sortida:
Confiana en les autoritats, identificaci amb un partit

Consideracions:

1. No confondre Cultura Poltica i Opini pblica

2. No hi ha individus / societats / pasos amb ms o menys cultura
poltica.

3.Sempre s un atribut collectiu. Els individus no tenen cultura poltica, si
no que formen part duna determinada cultura poltica per ser membres
daquella societat.

4. Permet relacionar el nivell individual amb les caracterstiques generals
del sistema
La cultura poltica
Tipus de cultures poltiques segons Almond i Verba.

Cultura Poltica Parroquial:
Orientaci baixa o nulla, tant a nivell cognitiu, com afectiu, com valoratiu, cap a
tots els objectes poltics.
Prpia de lEdat Mitjana, o de organitzaci tribal avui dia. No tenen Estat.

Cultura Poltica de Sbdit:
Orientaci cognitiva, afectiva i valorativa cap al sistema i els outputs: conscincia
duna autoritat que governa.
Baixa orientaci cap als inputs i baixa conscincia dun mateix com a participant
actiu: no tenen conscincia de poder ser ssers poltics.
Cas de sistemes autoritaris, dictadures... Monarquies absolutes...

Cultura Poltica de Participaci:
Els membres de la societat estan orientats cap al sistema en tots els seus objectes:
El coneixen, aprecien o no, i avaluen.
Preocupats per influir en el sistema i fer arribar les seves demandes, i per com
satenen aquestes.


La cultura poltica








Les Subcultures
Producte del canvi social:
Cultura Parroquial de Sbdit
Cultura de Sbdit Participant
Cultura Parroquial Participant

Sector social amb una cultura prpia dins una ms extensa.

Cultura poltica de rol

Objectes/
Cultura Pol
Sistema
Poltic
Inputs Outputs Un mateix
Parroquial 0 0 0 0
Sbdit 1 0 1 0
Participativa 1 1 1 1
La cultura poltica
La Cultura Cvica

La cultura cvica que garanteix lexistncia i funcionament de la
democrcia s una barreja de les tres cultures poltiques.
Fonament: cultura de participaci.
Components de cultura de sbdit i parroquial.
Desenvolupament per solapament i fusi.
Model: Regne Unit i EEUU
Clau: moderaci
Demana temps, exercici i educaci


Crtiques:

Elitisme

Etnocentrisme
La cultura poltica espanyola
1. Sistema democrtic:
- Alta legitimitat, al capdavant dEuropa.
- Alta satisfacci amb la democrcia, per fora variable.

2. Institucions i actors:
- Confiana poltica baixa. De ms a menys: Ajuntaments, Govern,
Congrs. A la cua els partits, sistema judicial i poltics.
- Eficcia externa molt baixa: nivells rcord europeus.

3. Ciutad com a actor:
- Baix inters per la poltica. A nivell autonmic ms variable.
- Eficcia poltica interna molt baixa. Per amb un potencial important de
protesta.

CIS: http://bit.ly/Aho9nk ESE: http://bit.ly/WDj0Dl ICPS: http://bit.ly/XJzruy
CEO: http://goo.gl/BU5dm ICPS 2007: http://goo.gl/VVGjD
1966 1974 1976
Millor que un home destacat decideixi per
nosaltres
11 18 8
Que la decisi la prenguin persones
elegides pel poble
35 60 78
NS/NC 54 22 14

La cultura poltica
La cultura poltica espanyola.

En definitiva:
Legitimitat
Descontentament
Desafecci poltica
Cinisme democrtic.


Els valors seria all que dna coherncia i al
nostres sistema dactituds poltiques.
CIS: http://bit.ly/Xihp37 CEO: http://goo.gl/BU5dm ESE: http://bit.ly/WDj0Dl
Evol. CIS: http://goo.gl/6RHds Ex: http://goo.gl/gc6vH

Els valors no sn construccions individuals, sin
socials



Els sistemes de valors evolucionen i canvien amb el
temps

Els valors: continutat i canvi
Posici social
Classe
Orgen
Edat

Valors poltics Acci poltica


Els valors: continutat i canvi
Transformacions en els valors.
Canvi de les societats agrries a les industrials
Canvi de les societats industrials a les
postindustrials o de la informaci

Els canvis els valors dominants tenen repercussi
en les orientacions poltiques i en lorganitzaci
social



Canvis en leconomia
i la societat
Canvis en els valors Canvis en la poltica
Els valors: continutat i canvi
Inglehart: El canvi cultural en les societats
industrials avanades (1990)
La seva tesi: la satisfacci de les
necessitats fisiolgiques porta a posar un
major mfasi sobre les metes no-
fisiolgiques o postmaterialistes

Hiptesi de lescassetat.

Hiptesi de la socialitzaci.
Els valors: continutat i canvi
Quins valors?
Materialistes: vinculats a la seguretat fsica i
econmica: lordre, lluita contra la inflaci i latur,
perseguir la criminalitat al carrer...

Postmaterialistes:
Autorrealitzaci personal intellectual i afectiva,
Valor del temps (oci-feina)
Ecologisme, pacifisme, drets civils...
Singularitat i identitat,
Participaci ciutadana, llibertat dexpressi...
Espiritualitat
Postmaterialisme a Catalunya (Estudi CEO 2007):
http://www.personaidemocracia.cat/Multimedia/Ficheros/ce
o.%20valors.maig_2008.pdf
Les dues respostes materialistes sumen el 58%
Les dues no materialistes no arriben al 40%

ndex de postmaterialisme
El 28% dels catalans sn materialistes, s a dir, trien com a
primera i segona opci de resposta temes materialistes: la lluita
contra lala de preus, i mantener lordre a la naci.
Els postmaterialistes sn un 18%
Una majoria del 54% adopta un perfil mixt.

Percentatge relativament alt, per darrera, de pasos ms
postmaterialistes com ustria, Itlia, Holanda, Sucia, Blgica o
Crocia.


Per factors explicatius:

Sexe. Els homes sn ms postmaterialistes que les dones.
Generacions. Cada generaci nova ms que lanterior.
Grups dedat. Superior entre els ms joves de 50 anys. A partir dels
50, com ms augmenta ledat ms es redueix el postmaterialisme.
Estudis. Com ms estudis es tenen ms augmenta el grau de
postmaterialisme.
Classe social. Com ms alta s la classe social ms alt s el nivel de
postmaterialisme.
Ingressos mensuals de la llar. Ingressos ms alts, ms
postmaterialistes.

Els valors: continutat i canvi
Impacte en la poltica
Lagenda de lesquerra tradicional perd
fora per la prosperitat econmica i social
Les lleialtats tradicionals de classe
sesquerden
http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/loc11/cloc1103.htm
Desaliniament i realiniament.
Aparici duna nova confrontaci poltica
Materialistes/Postmaterialistes que
complementa Esquerra/Dreta
Els valors: continutat i canvi
Impacte en la participaci poltica
Ms lliures de la inseguretat econmica i
fsica
Augment del nivell educatiu
Noves tecnologies
= Mobilitzaci cognitiva, que eleva el potencial
participatiu de la poblaci.
Pot permetre un aprofundiment de la democrcia,
amb unes masses ms actives i transformaci
de la separaci funcional entre elits i masses.
Valors i ideologies
Diversitat de valors i conflicte poltic:
No hi ha un nic sistema de valors, ni els
canvis es produeixen de manera immediata.
Aquests sistemes de valors es troben en
conflicte
La tensi entre valors es produeix dins de cada
pas per tamb a nivell internacional.

Valors i ideologies
Les ideologies:
Conjunt de conceptes i valors que pretenen
descriure lnivers poltic, establir objectius per
a intervenir en aquest i definir estratgies
necessries per aconseguir-ho.

Caracterstiques:
Sistemtiques.
Instrumentals.
Simplifiquen la realitat.
Valors i ideologies
Components duna ideologia:
Defensar una determinada concepci de
la natura humana.
Defineix una visi de les relacions entre
individus.
Proposen un esquema de relacions entre
cada individu i el collectiu social.
Es pronuncien sobre lestratgia a dur a
terme per avanar cap als objectius.
El capital social
Obra de referncia: Making Democracy
Work, de Robert D. Putnam (1993)
Cada poble t el govern que es mereix?
Qu determina lexistncia o no de bons
governs?
Estudi: Creaci de governs regionals a
Itlia (anys 70)


El capital social
1. Com funcionen els diferents governs?
El rendiment institucional
Processos: capacitat per administrar els principals
afers interns.
Pronunciaments: capacitat didentificar les
necessitats ciutadanes i proposar solucions.
Execuci poltica: xit o no en lassoliment dels
objectius poltics

Conclusi: Unes regions puntuen alt en quasi tots els
indicadors (Nord), i daltres puntuen baix tamb en quasi
tots (Sud).
El capital social
2. Perqu aquest diferent rendiment institucional?

El grau de desenvolupament socioeconmic?

La comunitat cvica: Aquella composta per ciutadans
virtuosos que participen en afers pblics, en
relacions principalment horitzontals de cooperaci i
reciprocitat, i a la recerca, en molts casos, de
linters collectiu.
El capital social
3. Com mesurar aquesta comunitat cvica?
Teixit associatiu (nombre dassociacions)
Lectors de diaris
Participaci en referndums
Utilitzaci del vot preferent

Conclusi: Les regions amb resultats ms elevats en els
ndexs de comunitat cvica sn tamb els que
funcionen millor.

Regions ms cviques = Governs ms eficaos
El capital social
4. Qu explica lexistncia de comunitats cviques?
Lexistncia de cooperaci i civisme depn de la mesura que els
individus trobin racional cooperar amb la comunitat poltica i
participar Dilema de lacci collectiva
El capital social s lexistncia dexpectatives mtues de
cooperaci entre els ciutadans: Els individus cooperen perqu
esperen que els altres cooperin, el que incentiva ms cooperaci
soluciona el dilema.
Associacions o xarxes de comproms cvic: instrument que
genera capital social:
Augmenten els costos dun oportunista.
Faciliten la reciprocitat, perqu confirmen expectatives.
Faciliten la comunicaci i el flux dinformaci.
Es retroalimenten: lxit en la cooperaci facilita lxit segent.

El capital social
Capital Social s lexistncia
dexpectatives de cooperaci
sostingudes per xarxes de comproms
cvic (associacions), on es plasmen
aquestes expectatives en pautes de
cooperaci continuades.

La Socialitzaci
Socialitzaci Poltica: procs mitjanant
el qual sn adquirits i transformats els
valors i actituds cap a la poltica.
Procs informal i inconscient.
Bidireccional.
Procs progressiu.


La Socialitzaci
Socialitzaci primria: infncia i adolescncia.
Valors prepoltics.
Identitat nacional catalana = catalanista
Classe social subjectiva = esquerra/dreta
Religiositat: afecta diversos valors.
Integraci social = abstenci o no
Existncia dautoritats (President, Parlament...)
Diferncies ideolgiques entre grups
Conscincia de fets passats, histria...
Socialitzaci secundria: Edat adulta.
Influncies homognies
Influncies heterognies

La Socialitzaci
Els agents de socialitzaci:
Grups primaris
Famlia





Grup diguals
Grups secundaris
Escola
Mitjans de comunicaci
Grups de referncia




Identificaci
amb un partit
Pares
demcrates
Pares
republicans
Pares
independents
Demcrata 70% 25% 40%
Republic 10% 54% 20%
Independent 20% 21% 40%

El model econmic aplicat a la C. Poltica
El comportament ve determinat per la valoraci que
fa un individu dels costos i beneficis de la seva
acci poltica.

Diferncia amb lenfoc sociocultural:
Es centra en els individus
Parteix duns fins i preferncies donats de tot
individu.
El model econmic: la teoria de lelecci
racional
Com raona aquesta corrent terica:
Supsit 1: individus som egoistes i interessats.
Supsit 2: Racionals, actuem per tal de maximitzar la
nostra satisfacci i minimitzar els costos.
La racionalitat es defineix de manera instrumental:
en referncia als mitjans utilitzats per aconseguir uns
determinats fins o objectius.



El model econmic: la teoria de lelecci racional
Com funcionaria aquest sistema si la informaci fos perfecta?

Els ciutadans sn racionals i actuen com a tal en funci dun
objectiu.
Fan una estimaci de la utilitat que obtindr del possible triomf de
cada partit.
Compara la utilitat del partit governant i dels partits de la oposici.
Els partits atorguen exactament el mateix valor a les
preferncies de cada ciutad.
Els partits apliquen les poltiques que li permetin assolir el
mxim nombre de vots.

El model econmic: la teoria de lelecci racional
Com funciona aquest sistema en la realitat?

Informaci imperfecta, qesti clau:
Els partits no saben qu prefereixen els ciutadans,
La ciutadania no sap el que el govern o la oposici han fet.
Entren en joc els persuasors: per convncer als altres.
Aquells amb ms capacitat de persuasi seran ms importants.
Apareixen els especialistes en persuasi: els intermediaris.
Apareixen les ideologies, compensen la manca dinformaci.
Els ciutadans han de fer esforos per informar-se (costos), el
benefici afecta a tothom i la capacitat dinfluncia s petita


Crtiques:

No sempre permet distingir el clcul de la racionalitat.

No acaba dencaixar amb la realitat: la gent participa, la
gent vota...

No explica quin s lorigen de les preferncies dels
electors.

Bens pblics i acci collectiva
Bens Pblics:
No exclusi
No rivalitat

Ex: la seguretat i defensa, la llum dels carrers, latmosfera,
la llengua i el coneixement, educaci, la bellesa de la
ciutat...

Bens amb rivalitat
Bens de club
Bens pblics i acci collectiva
Seguint lenfocament econmic, lacci poltica dependr de tres
elements:
el cost de participar, que s particular (de lindividu).
el benefici que es pugui obtenir, que ser collectiu (de la
societat).
la capacitat dinfluir en la consecuci daquest resultat
Els bens pblics no podem excloure ning, per tant els beneficis sn
collectius; - B
Aconseguir-lo t uns costos (els costos de la participaci), per sen
beneficiar tothom (els qui han participat i els qui no). - C
I a ms la nostra influncia en el seu assoliment s minsa i, en tot
cas, variable. - P

R= B*P-C
Bens pblics i acci collectiva
Conseqncies:
Participaci major en accions de baix cost.
Participaci major si la meva participaci
s ms decisiva.
Participaci major quan el benefici s ms
elevat.
Poliz o freerider: Puc esperar obtenir el
benefici sense haver dassumir els costos
de participar.
Bens pblics i acci collectiva: teoria de
jocs
Dilema del presoner:

Pere
Es calla Delata
Joan Es calla 1 anys de pres
pels dos
Pere surt lliure,
Joan 10 anys de
pres
Delata Joan surt lliure,
Pere 10 anys
de pres.
5 anys de pres
pels dos

Bens pblics i acci collectiva: teoria de
jocs
La racionalitat individual perjudica la racionalitat/inters
collectiva.
Els altres
Fan vaga No fan vaga
Faig vaga
Costos s (prdua
del sou, amenaa
del cap)
Beneficis s:
Aconseguim el que
volem
Costos s
Beneficis no: No
aconseguim el que
volem
Jo
No faig
vaga
Costos no
Beneficis s:
Aconseguim el que
volem
Costos no
Beneficis no: No
aconseguim el que
volem

Bens pblics i acci collectiva: teoria de
jocs
El joc del gallina:






http://www.youtube.com/watch?v=HOGW1t-lFkI

Jugador B
Cooperar:
Frenar
Desertar:
Seguir
Cooperar:
Frenar
Els dos sn
uns gallines
B guanya
A s un
gallina
Jugador A
Desertar:
Seguir
A guanya
B s un
gallina
Els dos
moren

Bens pblics i acci collectiva
Com evitar-ho?
A) Incentius selectius
Materials negatius: impostos, multes,
privatitzaci...
Materials positius: regals i obsequis,
beneficis extres.
Morals positius: prestigi, honors i
premis...
Morals negatius: culpa i vergonya.
Bens pblics i acci collectiva: teoria de
jocs
B) Internalitzaci de valors i Identitat collectiva
Concentraci espacial.
Homogenetat.
C) Privatitzaci
Bens de club
Privatitzaci total
D) Evoluci de la cooperaci
Partides repetides
Nombre de partides

El comportament poltic

Acci poltica: Conducta individual o de
grup que incideix en el procs de gesti
dels conflictes socials. O qualsevol acci
dels ciutadans dirigida a influir en el procs
poltic i en els seus resultats.


Qu explica la participaci?



Factors socio-
econ.
Factors poltics
Macro Desenvolupament
socioeconmic
Estructura
institucional.
Context poltic
Meso Recursos de grup Mobilitzaci
Micro Caracterstiques
socioeconmiques
Actituds poltiques

Qu explica la participaci?
1. Les caracterstiques socioeconmiques
La posici socioeconmica defineix el nivell
de recursos per participar
Nivell destudis
Ingressos
Edat
Gnere
Professi

Qu explica la participaci?
Aquests factors estan relacionats entre si i es
reforcen
A ms pes daquests factors, participaci menys
representativa







Desigualtats Socials Desigualtats Poltiques

A ms intensitat menys extensi
Participaci a les
darreres eleccions
Generals de 2011
Renda familiar disponible
2008 (Mitja Barcelona=100)
Barceloneta: 53,7% 64,4
Trinitat Vella: 59,6% 70
Pedralbes: 76% 198
Tres Torres 80% 222

Qu explica la participaci?
Posici socal: Primera causa explicativa del vot:
Desigualtat Socials conflictes socials clivelles
Alineament
Ex: Vot de classe, origen o religi

Posici social VOT

Qu explica la participaci?
2. Desenvolupament i modernitzaci
Canvis en leconomia Canvis en la societat Canvis en la poltica:
participaci i estructura.


S. XVIII S. XIX i XX s. XXI
Canvis
econmics
Principal sector
econmic: agrari
Principal sector
econmic: indstria
Principal sector econmic:
serveis, finances, TIC
Canvis
socials
Pagesia
Classe treballadora i
classe mitja
Diversitat didentitats
Vida rural Vida urbana Aldea global, globalitzaci
Analfabetisme
Augment de
leducaci
Era del coneixement
Secularitzaci

Augment del nivell
dinformaci poltica,
conscincia,
eficcia, inters...
Ms informaci
(desinformaci?), multiples
canals, individualitzaci...
Postmaterialisme
Canvis
poltics
Revoltes
espontnies
Sindicats de classe /
ONG
Mobilitzaci per causes

Partits de notables
Partits de masses

Partits catch all

Societat
estamental Sufragi
censitari
Extensi del sufragi
fins luniversal
Noves exigncies de
participaci (democrcia
participativa)
Absncia de drets Drets poltics i civils Drets de tercera generaci

Qu explica la participaci?
3. Les actituds i valors poltics
Model de Verba i Nie (1972, Participacion in America)




Model de Michigan (Campbell, Converse et al. 1960. The American
Voter)



Circumstncies
socials dels
individus
Actituds i valors
poltics (inters,
confiana, eficcia,
ideologia... )
Decisi
de
participar

Nivells i tipus de
participaci

Embut de
causalitat:














Posici
social
Classe
Religi
Origen

Valors
poltics

Identificaci amb
un partit
Context
Campanya
Lders
Issues
Context instituc.



VOT
Socialitzaci
Qu explica la participaci?
A Europa: Model ideolgic del vot: ideologia esquerra-dreta
s el valor poltic que exerceix ms impacte sobre el vot
http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages/home/fitxaEstudi.html?colId=4448&lastTitle=Bar%F2metre+d%27Opini%F3+Pol%EDtica+%28B
OP%29.+1a+onada+2013













Posici
social
Classe
Religi
Origen

Valors
poltics
Esq/Dreta
Nacionalisme
Postmaterialisme

Context
Campanya
Lders
Issues
Context instituc.



VOT
Socialitzaci
Qu explica la participaci?
4. Recursos de grup i mobilitzaci
(Rosentone i Hansen, 1993, Mobilization, participation and democracy in America)
Desenvolupament dhabilitats socials: escoles
de participaci.

Augmenta els contactes personals, i per tant,
tamb els fluxos dinformaci.

Mobilitzaci directa i intencionada.
Qu explica la participaci?
5. El context institucional i poltic.
Estructura doportunitats poltiques: caracterstiques del context
poltic que proporcionen incentius o desincentius per a que la gent
participi en accions collectives (Tarrow, S. 1997. El poder en
movimiento)
Aspectes conjunturals

Aspectes institucionals
Descentralitzaci
Distribuci del poder entre institucions
El marc poltic
Tipus de participaci
Convencional / No convencional
http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2780_2799/2790/Es2790mar.pdf p. 22

Convencionals No convencionals
- Votar
- Ser candidat/a.
- Participar en mtings, fer
campanya.
- Afiliar-se a un partit
- Cartes al director,
participar en programes de
TV o rdio
- Dirigir-se a les autoritats
- Fer vaga
- Signar peticions,
reclamacions o ILP
- Participar en
manifestacions
- Adherir-se a una
campanya o organitzaci
dincidncia poltica.
- Okupaci
- Assentaments en places
pbliques
- Tallar la circulaci
- Boicotejar un producte
- Boicotejar un acte
- Guerrilla urbana
- Violncia, terrorisme.
- Vagues i manifestacions
no autoritzades
- Hackejar pgines web
- Desobedincia civil
- Tancades
- Vaga de fam
- Graffitis

El comportament poltic
Intensitat:
Aptics: Aprox. 30%.

Espectadors: Aprox. 60% poblaci.

Gladiadors: Aprox. 10% poblaci.
Hay hombres que luchan un da y son buenos. Hay otros
que luchan un ao y son mejores. Hay otros que luchan
muchos aos y son muy buenos. Pero hay quienes
luchan toda la vida, esos son imprescindibles. Bertolt
Brecht
El comportament poltic
Especialitzaci:
Inactius: no participen mai.
Conformistes: participen noms en accions
convencionals.
Contestataris: participaci no convencional, tant legal
com illegal.
Reformistes: participen en formes convencionals i
algunes formes legals de protesta.
Activistes: utilitzen totes les formes, tant
convencionals com no convencionals, i fins i tot
illegals.
http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2780_2799/2790/Es2790mar.pdf

Els Partits Poltics

Definici: Associaci dindividus unida per la
defensa duns interessos, en un organitzaci
estable i estesa pel territori afectat per aquests
interessos, amb afany de permanncia en el
temps, i lobjectiu del qual s assolir el poder
poltic, exercir-lo i portar a terme un programa
poltic.

Autors: Duverger, Katz y Mair, Ostrogorski, Sartori
Els Partits Poltics

Partits de Notables
Membres influents i destacats de la societat.
Pocs electors, poques persones.
Poca organitzaci ni estructura permanent.
Finanament a crrec dels membres
Programa o ideari molt genric.


Els Partits Poltics
Partits de Masses
Creats pels exclosos del poder poltic.
Pretenen ser un instrument dinstrucci
Pretenen ser molts membres (de masses):
Representen a una massa social molt mplia
Finanament: pagament quota per el partit.
Ben organitzats: Centralisme Democrtic
Professionals de la poltica:
Alliberats: treballadors del partit.
Dirigents.



Els Partits Poltics
Partits de Masses: evoluci
Burocratitzaci.
Allunyament afiliats i cpula.
Manca de transparncia i igualtat
A aix es sumen canvis socials i poltico-
institucionals:
Constitucionalitzaci
Finanament pblic
Canvi en les condicions de vida.
Irrupci dels mitjans de comunicaci



Els Partits Poltics
Partits delectors o catch all (Kirchheimer, 1980)
Objectiu principal: mobilitzaci dels votants.
Pretn captar un ampli espectre social. (atrapalotodo)
Prioritat de lactivitat del partit s la propaganda
electoral.
Desideologitzaci
Programes genrics i ambigus
Augmenta la importncia dels grups dinters, baixa el
dels afiliats.
Creix la professionalitzaci poltica i la importncia dels
lders.
Els Partits Poltics
Partits professionals-electorals o Cartel
(Panebianco, Katz i Mair)
Vinculaci estreta amb lEstat.
Impedeixen lentrada de nous partits
Saccentua la professionalitzaci, el pes del
lideratge, la reducci del pes de lafiliaci.
Especialitzaci en campanyes electorals.
Els Partits Poltics

Funcions dels partits
Socialitzaci poltica i creaci dopini
Articulaci dinteressos: Canalitzaci de les
peticions de la poblaci
Agregaci dinteressos: agents de simplificaci
i agregaci de demandes socials
Formaci delits poltiques
Reforament i estabilitzaci del sistema poltic

Els Partits Poltics: organitzaci
La vinculaci de la ciutadania
Afiliats.
Militants.
Permanents.
Dirigents.
Organismes
Unitats territorials de base.
Grups de treball sectorial.
Consell Nacional.
Secretariat o executiva.
Presidncia o Secretari General.
Assemblea o Congrs






Els Partits Poltics: organitzaci
El finanament dels partits.
Quotes.
Percentatge del sou dels crrecs pblics.
Donacions.
Prstecs i crdits.
Finanament pblic.
Regulaci:
Subvenci en funci dels vots i escons.
Lmit mxim a la despesa electoral.
Lmit a les donacions(100.000 x any, 10.000 campanya)
Donacions annimes prohibides.
Fiscalitzaci per part del Tribunal de Cuentas i la
Sindicatura de Comptes






Els Partits Poltics: organitzaci
El finanament dels partits: http://bit.ly/12lBkET
Quotes.
Percentatge del sou dels crrecs pblics.
Donacions.
Prstecs i crdits.
Finanament pblic.
Regulaci:
Subvenci en funci dels vots i escons.
Lmit mxim a la despesa electoral.
Lmit a les donacions(100.000 x any, 10.000 campanya)
Donacions annimes prohibides.
Fiscalitzaci per part del Tribunal de Cuentas i la
Sindicatura de Comptes






Els Partits Poltics: Sistemes de partits
Resultat dels conflictes socials: cleavages







Fet histric Conflicte Cleavage final
Reforma
protestant
Catlics vs.
Protestants Cleavage de
denominaci
religiosa
Formaci de
lEstat-Naci
Sbdits de lEstat
vs. Sbdits de
lesglsia
Comunitats
culturals
enfrontades
Cleavage dorigen
Centre dominant
vs. Perifria
dominada
Revoluci
industrial
Terratinents rurals
vs. Industrials
urbans
Burgesia vs.
Treballadors
Cleavage de
classe social

Els Partits Poltics: Sistemes de partits
Resultat del marc jurdic i normatiu.
Sistemes majoritaris Sistemes Bipartidistes
Sistemes proporcionals Sistemes Pluripartidistes

Tipus de sistemes de partits (Duverger i Sartori)
Sistema de partit nic
Sistema de partit hegemnic
Sistema de partit predominant
Sistema bipartidista
Sistema pluralista moderat
Sistema pluralista polaritzat

Les elits poltiques
1. Elitisme clssic: Pareto, Mosca, Michels
En qualsevol societat, noms una minoria ostenta el poder en les seves
diverses formes: lelit.
Organitzacions humanes generen elits inevitablement.
Les elits sorgeixen de les mateixes organitzacions (Michels qui diu
organitzaci diu oligarquia),
i a la vegada lelit domina perqu est millor organitzada que la massa
(classe poltica de Mosca)
Elits es doten dinstruments per mantenir-se i intentar perpetuar-se en el
poder: frmula poltica de Mosca.
Elits comparteixen uns interessos i valors comuns, que intenta transmetre
per mantenir-se en el poder. Quan no ho aconsegueix es provoca el
recanvi dunes elits per unes altres. Eterna circulaci delits i oligarquies.
La democrcia s un impossible i s millor que sigui aix: tendncia
psicolgica de les masses a tenir lders a qui seguir (Michels).
Democrcia noms ha substitut un mtode delecci delits per un altre
Les elits poltiques
2. Elitisme democrtic: Weber, Schumpeter
S creuen possible la democrcia, ni que sigui noms com a
procediment de reclutament delits.
s millor la democrcia perqu millora lelecci de les elits

Weber:
Democrcia aporta ordre i procediment a l'elecci de les elits.
Element clau que condiciona la democrcia la burocratitzaci
Parlament fort: clau per mantenir la burocrcia sota control i
per reclutar lders forts i ben formats.
Aquesta dinmica tamb afecta als partits: oligarquitzaci i
forma burocrtica dorganitzaci.
Conclusi: Confia en les institucions democrtiques com la
millor garantia per a la selecci dun lder efica.
Les elits poltiques
2. Elitisme democrtic: Weber, Schumpeter

Schumpeter:
Considera inconsistent la idea de voluntat general associada a la
democrcia.
Demcrcia = lluita competitiva pel vot (elitisme competitiu).
Lelectorat t la funci de crear governs aix com de canviar-los, si b
aquest s tot el control que considera que poden tenir sobre el poder.
Els partits sn instruments que vehiculen la competncia poltica.
Lestabilitat de la democrcia depn de tenir bons lders, una elit
dexperts.
Lelectorat no hauria dinterferir en les decisions dels lders electes ni
donar-los instruccions.
Si considera que els poltics no han respost a les demandes i interessos
de lelectorat, sempre pot canviar-los. Daqu lestmul dels poltics per fer-
ho b.
Conclusi: la democrcia s el govern del poltic, no del poble.
Les elits poltiques
3. Noves perspectives de lelitisme: W. Mills, Hunter, Dahl

Enfocament posicional: Charles Wright Mills (La elite del poder, 1956).
Les institucions mateixes ofereixen un mapa de les relacions de poder: els qui
estan en posicions ms altes sn els ms poderosos.
En la cspide de la pirmide de la societat es troben: executiu, multinacionals
ms poderoses i lexrcit. Conformen la elit corporativa.
Els membres i lders daquesta jerarquia formen una elit coherent i cohesionada:
intercanvi de posicions, relacions socials i familiars,
Coopten aquells qui ms sassemblen per trajectria i valors
Donen forma a les poltiques pbliques amb lobjectiu daconseguir els seus fins.
Principis democrtics noms tindrien un paper legitimador.

Enfocament reputacional (Floyd Hunter):
Es centra en les relacions informals de poder.
Els decisors no sn autnoms, sin que responen a forces socials i a la tirania
dels interessos dels ms forts, com els grups financers o industrials.
Experts que millor coneixen els assumptes pblics i els mecanismes dinfluncia
eren els ms influents.
Les elits poltiques
3. La poliarquia (R. Dahl)
2 objectius:
Definir les caracterstiques comunes dels sistemes
democrtics.
Les condicions necessries i suficients per a que les
societats posseeixin aquestes caracterstiques.

Segons Dahl la democrcia es resumeix en 3 postulats:
Possibilitat de formular preferncies.
Expressar aquestes preferncies als altres i al govern.
Que les prpies preferncies siguin considerades per igual.
Les elits poltiques
Shan de donar les segents garanties:
Fonts alternatives dinformaci
Llibertat de pensament i expressi
Llibertat dassociaci i organitzaci
Dret de vot actiu i passiu que reflecteix la igualtat poltica i la sobirania
popular
Eleccions peridiques, lliures i justes, que designen a les autoritats i
produeixen mandats limitats.
Dret dels lders poltics a competir pel suport electoral: existncia
doposici i lliure accs a lactivitat poltica.
Existncia dinstitucions que fan dependre les poltiques governamentals
del vot i daltres expressions de preferncies i control.

No t sentit parlar de democrcia, sin de Poliarquies
Els Grups dInters
Qu sn els grups dinters: associacions voluntries que tenen com a objectiu
principal influir sobre el procs poltic, defenent propostes que afecten als
interessos dun sector determinat de la comunitat.

Tipus:
Esfera econmica: Sindicats, patronal, consumidors, collegis professionals...
Collectius socials: edat, gnere, condicions fsiques o psquiques, territori...
Ideolgics o culturals: llengua, tradicions, defensa natura, religi...
Objectius poltics: solidaritat, reforma del sistema electoral, per la UE...

Recursos:
Econmics
Legitimitat o suport ciutad
Posici estratgica

Accions:
Informen i persuadeixen: experts en la matria, argumenten, fan informes...
Accions de protesta: vagues, boicots, manifestacions, recollida de signatures...
Accions dincidncia poltica: campanyes, reunions amb partits, crides al vot o
denncies...
Els Grups dInters
El Pluralisme
Enfocament decisional Dahl, R. Who Governs (1961)
Hi ha una pluralitat de poders en competncia.
La tendncia a la centralitzaci del poder en una elit est limitat
per lexistncia de grups dinters.
Solidaritats creuades: els individus pertanyen
simultniament a diferents organitzacions i grups.
Paper de les minories o dels grups amb menys poder.
Concepte de poder compensador: si un grup demostra ser ms
fort, els altres desenvoluparan estratgies com a contraps.
Les poltiques del govern en democrcia estan infludes per
continus processos de negociaci entre nombrosos grups que
representen interessos diferents: patronals, sindicats, grups tnics,
religiosos...
Estat passa a ser un rbitre, un element de moderaci i
mediaci.

Els Grups dInters
El Neocorporativisme
Canvis en els grups dinters i la seva relaci amb lEstat:
Els principals grups dinteressos (especialment sindicats i patronal) han
desenvolupat formes no competitives de representaci, a diferncia de
lanlisi pluralista, i amb el suport i el recolzament de les institucions
governamentals.

Actuen monopolsticament, establint formes estables i
institucionalitzades per arribar a acords.

Ja no pretenen noms influir, sin que despleguen formes de participaci
directes en la gesti i implementaci de les poltiques pbliques en
relaci estreta amb ladministraci.

Resultat: La representaci dinteressos estan organitzades en un nombre
limitat de categories, reconegudes i autoritzades per lEstat, amb un
nombre determinat de grups dinters que en formen part. Dins de les
seves categories aquests grups tenen el monopoli de la representaci, a
canvi dacceptar certs controls en la selecci dels seus lders i en
larticulaci de demandes i recolzaments.