Introducci a ltica Tema 2

1

Tema 2: tica Nicomquea, Aristtil
1. Llibre I
1.1. Captols I-III: tema de lassaig, mtode que sutilitzar i destinataris
Les primeres paraules de ltica Nicomquea sn: Tota art i tota investigaci i, de la mateixa manera, tota
acci i elecci, semblen tendir vers algun b, s per aix que sha dit amb ra que el b s all vers el qual tot
tendeix. Aix es pot esquematitzar de la segent manera: A C
On A s lagent moral, que coneix C, que s un b i/o un fi (b i fi no sn sinnims tot i que sn
convertibles; es refereixen al mateix per des de perspectives diferents. Un fi s alguna cosa
desitjada per si mateixa per part dun agent i un b s alguna cosa bona, sense carcter moral).
Ning no busca alguna cosa per convertir-la en un fi ms que si se sap que aquella cosa s bona,
que consisteix en un b. Aix, el fi s la projecci dun individu sobre alguna cosa de la qual es vol
apropar (shi tendeix perqu lobjecte en si no s posset dentrada: es consideren les coses que sn
bones i llavors les busquem).
La praxi humana t dues dimensions: duna banda la capacitat de conixer, la part no activa (la
cognici) i daltra banda, la capacitat desiderativa (actuaci). Si no desitgssim, mai no actuarem,
ens quedarem noms en el coneixement. s aquesta dimensi desiderativa la que ens fa tendir cap
els fins. Els fins es troben jerarquitzats: no tots tenen la mateixa categoria, ja que, per exemple, hi ha
fins que es volen per aconseguir altres fins. El cas s que, per no tendir a linfinit, hi ha dhaver una
ra que justifiqui tots els altres fins (Fi: tlos, Tcoo). Aquest fi ltim, que, dentrada Aristtil no
desvela en el llibre I, lha destudiar una cincia important, en aquest cas, la poltica (tant individual
(tica) com social (poltica)).
A continuaci, entrant ja al captol III del llibre I, Aristtil fa una advertncia en relaci al
mtode que utilitzar per la seva investigaci filosfica: que ning esperi que al tractar dassumptes
humans, les conclusions siguin rigoroses, ja que, al ser lobjecte destudi canviant, les conclusions
tamb ho seran. Amb les seves paraules: s absurd exigir a un matemtic arguments persuasius com exigir
a un rtor demostracions rigoroses.
Finalment, tamb al captol III, fa una descripci del destinatari ideal per a llegir ltica
Nicomquea. Lautor descarta com a deixebles tant aquells que sn joves dedat (ja que la reflexi
tica ho s sobre lexperincia emprica, i els joves en tenen poca; a part daix tampoc sn els
deixebles ideals perqu es mouen per les passions, i, per tant, noms prestaria una atenci vaga i
discontnua als estudis) i els que sn joves de carcter (no sn joves dedat per segueixen vivint
dacord amb les passions). Aix doncs, el seu deixeble ideal s aquell qui viu dacord amb la ra,
aquell qui fa especulaci no per ser savi sin per viure dacord amb ella. Aquesta figura t un nom:
katlgon (Kotooov).
1.2. Captol IV: el nom del fi ltim

Comenant el captol IV, Aristtil reprn el tema del fi ltim i es pregunta en qu pot consistir. Pel
que fa al seu nom, hi ha un consens: felicitat, vida plena, vida aconseguida, floriment (cuooiovio:
eudaimonia). Aquesta eudaimonia s un estat de vida, no del carcter, s a dir, no s un estat, sin
un procs que correspon amb el mxim desenvolupament de la persona.
Introducci a ltica Tema 2

2

1.3. Captol V: en qu no consisteix leudaimonia
Ara b, pel que fa a la naturalesa daquesta felicitat no hi ha un consens general. Comenant el
captol V, lautor tracta dinvestigar en qu xifra la gent la felicitat i es pregunta si val la pena, en qu
hauria de consistir aquesta eudaimonia.
- Eudaimonia xifrada en el plaer: els plaers no sn all propi de lsser hum, ja que la
facultat desiderativa o passional s compartida amb els animals; s per aix que
leudaimonia no pot consistir en una recerca de plaers.
- Eudaimonia xifrada en els diners: basada en aconseguir bns externs, que acompanyen
lsser hum des de fora. Leudaimonia no pot basar-se en aix, ja que els diners no sn un
fi, sin un mitj per aconseguir-ne daltres.
- Eudaimonia xifrada en lhonor: basada en el reconeixement extern. No es pot xifrar
leudaimonia en lhonor perqu s una activitat de conquesta personal que no pot
dependre de ning ms que dun mateix.

1.4. Captol VI: la crtica a la noci de B universal platnica

Al llibre VI, Aristtil desenvolupa una crtica al seu mestre sobre la idea de B. Contrriament a
Plat, lautor defensa que no existeix una idea de B, que no hi ha un B universal el coneixement
del qual em permeti actuar b, o almenys, si hi s, s abstracte i no permet orientar les meves
accions de manera correcta. El B universal s intil, a la prctica. Per tant, la figura del savi, el que
coneix la idea de B universal, no necessriament coincideix amb la del bo, el que actua
correctament. El que existeixen sn bns concrets, prctics i realitzables, corresponents a la
pluralitat de sabers que existeixen. El b es diu en la substncia i en la qualitat i en la relaci.

1.5. Captol VII i VIII: all imprescindible per leudaimonia
Per entendre com hauria de ser lhome, cal entendre qu s lhome, s a dir, quina s la seva funci
especfica: el seu ergon (cov). Arribat a aquest punt, l'autor distingeix tres tipus dergon:
- Vegetativa: comuna a les plantes, animals i humans.
- Sensitiva-apetitiva: comuna als animals i humans (per aix, justament, els plaers carnals
no poden ser all que fa lsser hum especfic).
- Racional: que s que s especficament humana. Aquest ergon racional consisteix en una
activitat racional o dacord amb la ra (s a dir, quan la funci racional domina la sensitiva:
apetitivo-racional).
Tamb, al captol VIII, lautor distingeix tres classes de bns: els externs (acompanyen lsser hum
des de fora), com ara els diners; els corporals (tenen a veure amb la part somtica humana), com ara
la salut; i finalment els anmics (tenen a veure amb la part racional), com ara el coneixement. Aix
doncs, leudaimonia t a veure amb lergon especfic de lsser hum, que es pot realitzar amb
excellncia o amb deficincia. Es defineix com una activitat racional o dacord amb la ra,
efectuada conforme la virtut (octc: aret) i amb la presncia mnima de bns externs (que
representen el coix que permetran lexcellncia, ja que la persona que ha de dedicar totes les seves
hores a treballar no pot permetres el luxe de dedicar-shi).
Introducci a ltica Tema 2

3

1.6. Captols IX - XIII
El segent que es qestiona lautor s: s leudaimonia una concessi divina? I arriba a la conclusi
que no ho s, no s un lloc al qual sarriba, s una activitat de conquesta personal, una activitat
prpia. Per tant, s eudaimon aquell qui condueix la seva vida racionalment (en contraposici a
passionalment) sempre que lactuaci racional sigui excellent. Leudaimonia no s limitada
temporalment, sestn tant com ho fa lactivitat al llarg de la vida dels homes.
Al captol XIII, Aristtil relaciona la felicitat humana amb lnima, afirmant que ns una activitat
seva. Distingeix diverses parts daquesta nima.

Com i vegetativa.
logon (ooov): Irracional
Pshyk () : Apetitiva i desiderativa.
(nima)
En si.
Lgon (oov): Racional
Que ordena la part desiderativa.
Lnima, que literalment es tradueix per al de vida s una font dactivitat, i cadascuna daquestes
activitats es pot fer b o malament (excepte la part vegetativa, ja que no t la opci de dur a terme la
seva funci dalguna manera diferent a la que ho fa). Les activitats sn subjecte daretai (s a dir, de
virtuts).
Conceptes: distinci virtuts tiques i dianotiques
- Virtuts tiques: ethiks: s. Sn les virtuts irracionals apetitives, ja que poden arribar a
lexcellncia en el moment que la ra en participa dalguna manera, quan governa. En sn
exemples la temprana o la liberalitat.
- Virtuts dianotiques: dianoetiks: oiovoctiko. Sn les virtuts racionals en si mateixes.
En sn exemples la saviesa o la prudncia.


2. Llibre II
2.1. Captol I i II: lorigen de les virtuts
- Virtuts dianotiques: lensenyana, que requereix temps i experincia.
- Virtuts tiques: la prctica, s a dir, de lexercici reiterat de les capacitats o facultats. Tota
facultat (dynamis) s origen duna activitat (energeia) que li s prpia i es pot dur a terme de
manera virtuosa o viciosa. El que genera els hbits s la reiteraci dactes semblants.
Les virtuts tiques no es produeixen en nosaltres per naturalesa, sin per estar dotats duna
aptitud natural per adquirir-les i perfeccionar-les. El procs de lhabituaci sesquematitza
de la segent manera: acte (I) - hbit acte (II).
Introducci a ltica Tema 2

4

o Acte (I): els primers actes que es fan abans de la consolidaci de lhbit sn actes
de virtut, actes immadurs, insegurs, a les palpentes, actes perfeccionadors que
costen al principi i probablement no causen un plaer extrem.
o Acte (II): actes que es porten a terme un cop sha consolidat lhbit. Sn actes
consolidatius, actes virtuosos que es fan amb plaer sense resistncia i que fan que
lhbit en qesti romangui.
Les virtuts perfeccionen les facultats (dynamis) de la qual sn virtuts (aretai) fent que facin b les
seves activitats (energeia). Segons es faci una determinada activitat, arribem a la virtut o al vici
(kaka: kokio). L'eudaimonia s una activitat, no s'hi arriba mai, s un procs.
2.2. Captol III: plaer com a indicador dels hbits
Externament no es pot diferenciar els primers actes dels segons; el plaer (hedon: ), en
aquest cas, s indicador daquesta diferncia, ja que en el primer cas els actes presenten una
dificultat, mentre que en el segon sn fcils, plaents.
Lautor considera imprescindible considerar el plaer, per dues raons fonamentals: duna banda
perqu el plaer s present a les nostres vides, aix com el dolor; tot i aix, Aristtil el descartar com
a finalitat. Daltra banda no es pot obviar la relaci del plaer amb leducaci: els cstigs i els premis
formen part de laprenentatge.
El plaer ens atrau. Hi ha tres tipus de bns que ens atrauen: all bell, all plaent i all til, bns que,
en tant que alg els vol aconseguir es converteixen en fins. De la mateixa manera hi ha tres
antnims que rebutgem: all que s lleig, dolors o perjudicial.
La virtut moral est relacionada amb els plaers i dolors, ja que all dolent ho fem a causa del plaer i
a vegades, per causa del dolor, ens apartem del b. Per aix s necessari haver estat educat per
poder gaudir del plaer i suportar el dolor tal i com cal. Lhome bo encertar respecte els tres bns
que ens atrauen mentre que el dolent sequivocar.
2.3. Captol IV: condicions de les accions virtuoses
Distinci artista - agent moral:
- Artista: aquell qui s capa de plasmar el seu art en una obra separable i independent de
lartista (piesis). Lobra elaborada es jutja en ella mateixa.
- Agent moral: no produeix obres, fa actes, inseparables i dependents de lagent. Cal saber
alguna cosa de lagent per jutjar lacte, ja que la bondat o maldat de lacte no es pot separar
de lagent. Cal saber si lacte era:
1. Conegut per lagent
2. Voluntari
3. Fet amb una actitud ferma
Aix doncs, per saber si un acte s de virtut o de vici no nhi ha prou de saber qu sha fet
(contrriament a lobra poitica) sin que cal conixer tamb la disposici de lagent moral.
Introducci a ltica Tema 2

5

2.4. Captol V: terme mig i qu no s la virtut
Conceptes: distinci terme mitj aritmtic geomtric:
- TM aritmtic: equidista dels dos extrems en relaci a aquell que el considera: s sempre
relatiu, en relaci a nosaltres (pros hems: too oo).
- TM geomtric: t la mateixa distncia als dos extrems, s un terme mitj absolut.
La virtut s un terme mitj aritmtic, relatiu a cada persona i s objectiu en el subjectiu: s a dir,
convenient ateses les seves circumstncies; la virtut ajusta all universal dins all particular.
Si tot all que passa a lnima pot ser passions, facultats o hbits, qu s la virtut?
- Virtut com a passi (pathos: ): una passi s un afecte acompanyat de plaer o de
dolor. La virtut no pot ser una passi perqu les passions no sescullen, en canvi la virtut s
un hbit electiu.
- Virtut com a facultat (dynamis: oivoio): una facultat s all grcies al qual sentim les
passions. La virtut no pot ser una facultat, ja que aquestes venen donades per naturalesa,
mentre que la virtut s adquirida.
- Virtut com a hbit (hxis: cio): un hbit s all grcies al qual ens comportem b o
malament en relaci a les passions que sentim. Aix doncs, si la virtut no s passi ni
facultat, noms pot ser un hbit.
2.5. Captol VI-IX: definici de virtut
La virtut (aret) s un hbit electiu (s a dir, un hbit adquirit ladquisici del qual no s per
casualtitat i electiu, o sigui, voluntari i intencionat plenament) consistent en un terme mitj
(mesura que fuig dels extrems) relatiu a nosaltres (no absolut, en referncia a la persona concreta),
terme mitj introdut per la ra (que dicta a lindividu com ha dactuar) segons ho s la de
lhome prudent (s a dir, no qualsevol ra, la ra recta: orthos lgos: ooo ooo).

3. Llibre III
3.1. Captol I- V: tipus dactes
Conceptes: deliberaci i elecci
Deliberaci: bolesis: |o coio: investigaci o anlisi sobre els mitjans a labast de
lagent moral per descobrir quin s el ms idoni per aconseguir el fi que es desitja. Shan de
donar unes certes condicions per poder dur a terme la deliberaci: que hi hagi ms dun
mitj per aconseguir el fi o que hi hagi vries maneres de fer lacte en qesti. s el pas
previ a lelecci.
Elecci: proiresis: to coio: selecci dun dels mitjans a labast de lagent per fer
possible el fi que es desitja.
Introducci a ltica Tema 2

6

- Actes voluntaris: el principi del moviment est en lagent.
o Escollits: sescull un mitj per es desitja un fi (ja que si no es desitja una cosa no
sescull com fer-la possible). Ning no escull res que no tingui al seu abast: lelecci va
acompanyada sempre de ra i de reflexi; s per aix que lelecci demana temps.
Lagent moral que realitza aquests actes t responsabilitat plena daquests.
o No escollits: sn actes passionals, el que quotidianament sanomenarien rampells.
Es caracteritzen per una manca de reflexi a lhora de lactuaci i la responsabilitat
moral de lagent s parcial.
- Actes no voluntaris: el principi del moviment est fora de lagent.
o Causats per violncia: el principi de moviment est fora de lagent (per exemple, una
bufada de vent que tarrossegui) per el moviment s de lagent. Lagent no t cap
mena de responsabilitat moral.
o Causats per temor: sn actes mixtos, amb elements de voluntarietat (ja que se cedeix
a una pressi externa per temor) i amb elements dinvoluntarietat (ja que sense una
pressi externa lagent moral mai no hauria fet aquell acte).
o Amb causa en la ignorncia:
Per ignorncia: la ignorncia s la causa de lacte. Lagent ignorava alguna
cosa quan feia lacte, fet pel qual no t cap mena de responsabilitat.
Amb ignorncia: els actes comesos amb ignorncia tenen una seqenciaci
doble: lagent ignora lacte que fa quan el fa, per la causa dhaver-se posat en
la situaci dignorar est en la seva persona (exemple: conduir en estat
dembriaguesa). La responsabilitat de lacte, doncs, s parcial.
Resum: (tica teleolgica, en relaci als fins)
Desig deliberaci elecci acte
1
hbit
2
acte
(detonant) (mitjans) (mitj)

. Fi Fi
(b volgut) (assolit)
que prviament s

B
(conegut)

bell
Considerat bo en tant que til
plaent

vessant interna de lacte vessant externa de lacte


1
Quan es fa moltes vegades es consolida en hbit.
2
Determinen la classe dagent moral que som, el carcter (ethos: ). Una vegada sassoleix un hbit, els
actes que es fan sn en relaci a aquest.
Introducci a ltica Tema 2

7

3.2. Captol VI - IX: el valor
El valor s el terme mitj respecte la passi de la por (alg t por quan estima que un estmul extern
li provocar dolor o lafectar negativament, ja que hi ha un coneixement de x que la provoca).
Depenent del tractament reiterat que lagent moral faci daquesta passi, consolidar una virtut o un
vici, ja sigui per excs o per defecte:
- Extrem per excs: audcia (thre: o): causat per un error de clcul, ja que lagent
minimitza els perills o maximitza les seves capacitats.
- Extrem per defecte: covardia (phbos: ): causat per un error de clcul
igualment, ja que lagent minimitza les seves capacitats o maximitza els perills.
- Terme mitj: valor (andreia: ): fa front a la por que sent (por justificada) i per un
fi noble. Fa front a la por quan toca, com toca, amb qui toca i en el moment que toca, de la
mateixa manera que ho fa per un motiu noble (que no s merament egoista) i ho fa
repetidament, aconseguint mantenir la por sota poder racional.
3.3. Captol X XII: la temprana
Conceptes: distinci de plaers
Hi ha dos tipus de plaers segons el seu origen (tot i que quan es donen es poden barrejar):
- Plaers sensibles: derivats de qualsevol dels sentits: vista, oda, gust, olfacte i tacte.
- Plaers intellectuals: derivats de lactivitat de la psychs logos: plaer de rebre honors, pler
daprendre i plaer descoltar com alg narra histries.
La temprana s el terme mitj en relaci al desig de plaer del gust i del tacte. Depenent del
tractament reiterat que lagent moral faci daquesta passi, consolidar una virtut o un vici, ja sigui
per excs o per defecte:
- Extrem per excs: desenfr (akolasa: koooo): no-control del desig de plaers del
gust i del tacte.
- Extrem per defecte: insensibilitat (anaisthesa: ovoioco o): aquell qui no t cap
mena de desig de plaers del gust i del tacte.
- Terme mitj: temprana (sophrosyne: ): desitja els plaers en la seva justa
mesura, s un terme mitj marcat per la ra. En el cas dels nens, sels ha deducar, ja que la
seva ra, immadura, no t capacitat de trobar el terme mitj; ha de ser la ra de ladult, del
tutor, que limposi. A mesura que la ra del nen madura, per, la de ladult sha de retirar.
Aix s el que sanomena educaci moral.
Conceptes: desitjos comuns i desitjos especials (de plaers)
Desitjos comuns (o naturals): sn compartits per la majoria dssers humans i solen
radicar en necessitats com a ssers biolgics. Admeten un terme mitj per s fcil caure en
la desmesura (el problema no s el qu es desitja sin la mesura en qu es desitja).
Desitjos especials (o adquirits): el problema s la cosa en si, que naturalment no es
desitja. No demana mesura, no hi ha terme mig, la cosa en si ja s un error.
Introducci a ltica Tema 2

8

4. Llibre V
Al llibre V, lautor parla de tres tipus de justcia: justcia legal, justcia com a virtut i justcia natural.
4.1. Captol: justcia legal i justcia natural
En contra dels sofistes, que defensaven que la justcia era una mera convenci, Aristtil fa una
distinci: hi ha, efectivament, una justcia convencional, pactada, que anomenar justcia legal. No
obstant aix existeix un altre tipus de justcia, natural, que va ms enll de la convenci.
s just en relaci a la justcia legal tot all que sacomoda a les lleis duna polis (deixant de banda si
aquelles lleis sn justes o no, s a dir, estiguin o no ben establertes). La relaci de justcia legal
implica quatre elements: dues persones (A i B) i dos objectes (C i D), en els quals es fa efectiva la
relaci de justcia. Aquesta relaci por ser:
- Distributiva: quan es dna en la relaci comunitat-individu.
- Correctiva: quan regula les formes de tracte entre dos individus particulars per reequilibrar
una situaci. Aquest tipus de justcia, al seu torn pot ser:
o Voluntria: quan el tracte s per prpia voluntat.
o Involuntria: quan una de les dues parts es veu forada per laltra. Aquesta pot ser
clandestina (quan el tracte no s a labast de la percepci de tothom) o b violenta
(si hi ha agressivitat per part del forador).
4.2. Captol: justcia en tant que virtut
La justcia en tant que virtut s el terme mitj duna virtut en relaci en els actes respecte a altres
persones i no a una passi. Lhome just s aquell qui es comporta amb els altres com toca, quan
toca i de la manera que toca. T a veure no amb el que se sent sin amb el que es fa, amb donar a
cadasc el que li pertoca.
- Extrem per excs: injustcia (adika: ooikio): consisteix en donar menys del b que li
toca a aquell qui rep o ms del mal que li pertoca.
- Extrem per defecte: injustcia (adika: ooikio): consisteix en donar ms del b que li
toca a aquell qui rep o menys del mal que li pertoca.
- Terme mitj: justcia (dikaiosynes: oikoioovco): s la ms perfecta de les virtuts. s
una virtut tica que sexerceix amb una altra persona, amb la relaci directa amb altres, per
aix diem que implica alteritat..
En la mesura que els nostres actes de virtut o vici afecten els altres, es converteixen en acte de
justcia, per aix Aristtil defensa que tot acte de virtut o vici s al mateix temps un acte de justcia
o injustcia.
Les virtuts com ara el coratge o la temprana poden semblar privats, per en el moment que
repercuteixen en un altre es converteixen en actes de justcia/injustcia.
A lhora de determinar si un acte s just o injust sha de tenir en compte la seva finalitat. Daquesta
manera:
Introducci a ltica Tema 2

9

- Es pot cometre injustcia sense ser injust: s a dir, hi ha un acte que es comet i
perjudica a alguna altra persona, ara b, la finalitat daquest no era causar-lo, s a dir, no hi
ha deliberaci (la injustcia no s volguda ni buscada). La injustcia no queda rectificada per
la manca dintenci, per la responsabilitat s. Aquest fet pot donar-se en diverses ocasions:
o Per equivocaci: la intenci de lagent no era causar un dany, es causa per error.
o Per mala fortuna: fruit de la casualitat.
o Per passi: no es pretenia deliberadament causar un acte injust.
- Es pot cometre injustcia essent injust: lagent es proposa fer lacte injust, s a dir, la
finalitat s provocar un dany a un altre, s un acte deliberat i escollit.

4.3. Justcia legal i justcia en tant que virtut
Lautor mostra un parallelisme entre ambds tipus de justcia:
La justcia en tant que virtut est regulada per la recta ra, que dicta el terme mitj i controla els
actes. En el camp de la legalitat, aquesta ho s el jutge. El jutge efectua una sentncia, que s el
terme mitj, un equilibri que posa en relaci dues coses que sn heterognies. De la llei universal i
tenint en compte cada cas particular nha de sortir una sentncia.
Daqu sorgeix el terme epikeia (ctikcio) que es tradueix com equitat. Lequitat consisteix en
ajustar al mxim els dos extrems heterogenis per expressar una sentncia el mxim dajustada.
4.4. s millor patir la injustcia o cometre-la?
Moralment parlant, segons lautor s millor sofrir-la, ja que cometre s fer i rebre s no fer. Sn els
actes el que ens determinaran virtuosos o viciosos. Tot i que de vegades les conseqncies de patir-
la sn pitjors que les de cometre-la, lautor seguir defensant que s millor sofrir-la.

5. Llibre VI
5.1. Divisi de lnima
Com i vegetativa.
logon (ooov): Irracional
Pshyk () : Apetitiva i desiderativa.
(nima)
Epistemonikon (ctiotcovikov): cientfic.
Lgon (oov): Racional
Logistikon (oiotikov): prctic.






Introducci a ltica Tema 2

10

5.2. Virtuts dianotiques
- Especulatives: coneixement que t per finalitat el propi coneixement.
o Nous (vouo): virtut que no s adquirida, s natural, dels primers principis del pensar
(principi de no-contradicci, principi del tercer excls, etc). Fa possible totes les altres
virtuts, s lestructura de la facultat racional.
o Episteme (ctiotcc): coneixement pels seus principis duna realitat, duna branca
concreta de coneixement. El coneixement empric s vulgar, el coneixement de les
causes s episteme.
o Sopha (oo
- Prctiques: coneixement no teric, sin en virtut dun acte o producci.
o Techne
o Phrnesis