Tema 11: Els fonaments de la societat

occidental contempornia
(John Stuart Mill)

1. Introducci
UNA VIDA EXCEPCIONAL
Mill va rebre una educaci excepcional. Nascut en una famlia dintellectuals i tenint a Bentham a prop (era
un bon amic del seu pare) va ser educat en els principis de lutilitarisme. Mill pensava que es podia esperar
grans coses de les persones, s a dir, confiava en una certa magnanimitat. Dna lnies especfiques per pensar
lorganitzaci poltica actual, ja que tracta problemes de la societat contempornia.
2. Antecedents

EL SCRATES DEL PROTGORES
La figura de Scrates apareix sempre com la dalg despreocupat de la salut del cos, com alg per qui els
plaers no sn objecte dimportncia i, sobretot, la dalg molt preocupat per la salut de lnima i, justament,
pel domini de les passions, com a bon asceta. Al Protgores (i noms al Protgores), en canvi, afirma que el fi
de la vida s el plaer i assimila el b amb aquest. Tamb afegeix que cal fer un clcul de plaers per poder
actuar b, posant en una balana els pros (els plaers) i els contres (els dolors) duna acci per triar sempre la
que proporcioni el major b.
LHEDONISME DEPICUR
Epicur defensava clarament que la felicitat consistia en el plaer i Mill va adoptar la idea que hi havia, a ms de
diferncies quantitatives, diferncies qualitatives entre els plaers, s a dir, plaers millors i plaers pitjors.
Daquesta manera calia triar b els millors plaers i renunciar a daltres que no comportaven el mateix grau de
qualitat. Hi ha una clara diferncia, per, entre ambds hedonismes: mentre que en Epicur trobem un
hedonisme individual, preocupat pel plaer nicament de lindividu, en Mill apareix un hedonisme social,
preocupat pel plaer de la societat en general.
ELS EMOTIVISTES BRITNICS
Els emotivistes britnics sn Hume, Hutcheson i el comte Shaftesbury. Agafant Hume com a referncia,
aquest afirmava que el fonament moral es trobava en el sentiment i no en la ra, doncs aquesta ltima noms
descriu la realitat de manera freda i objectiva, permet considerar les conseqncies tils o intils duna acci
per no ens dna cpa pista del valor moral daquestes. s el sentiment moral (la simpatia) el que ens fa
preferir les accions tils (que tendeixen a promoure la felicitat) per sobre de les accions intils (que tendeixen
a promoure el contrari de la felicitat). En Mill la simpatia es trasllada al que ell anomena germanor, present en
tots els ssers humans i que ens fa preferir el major b pel major nombre. Es diferencien, per, a lhora de
determinar lorigen daquest sentiment moral: Hume afirmar que deriva de la mateixa naturalesa humana
mentre que Mill defensar que prov de leducaci i de la opini pblica.

LUTILITARISME DE BENTHAM
Bentham va ser el fundador de lutilitarisme modern. El seu plantejament, com el de Mill, era hedonista: calia
buscar el plaer i sempre el major b pel major nombre dindividus. Ara b, cal saber triar els plaers i fer-ne un
clcul quantitatiu, posant-los en una balana per aix eliminar controvrsies a lhora de determinar qu fer.
Mill introdueix en aquesta teoria les diferncies qualitatives entre plaers.

3. Lutilitarisme

QU S LUTILITARISME?
LUtilitarisme es basa en la moral de la Utilitat o el Principi de Major Felicitat, que postula que tota acci s
bona o til en la mesura que t tendncia a promoure la felicitat i dolenta o intil en la mesura que tendeix a
promoure el contrari de la felicitat. Per felicitat sentn plaer i absncia de dolor, mentre que la infelicitat s el
dolor i la privaci de plaer. El plaer i labsncia de dolor sn desitjables per ells mateixos, sn fins ltims.
LA DISTINCI QUALITATIVA DELS PLAERS
Mill insisteix en la idea que el plaer no sha dentendre com a plaer propi dels animals, ja que aquests no
proporcionarien a lsser hum felicitat: aquests tenen facultats ms elevades que els animals i, un cop en sn
conscients, no volen renunciar-hi. Fa una distinci de plaers, segons la seva qualitat:
Plaers sensuals: referits, bsicament, als plaers del gust i del tacte que poden provocar, com a molt, un mer
acontentament, per mai felicitat plena.
Plaers mentals: referits als plaers de lintellecte, la creativitat, la imaginaci i els sentiments. Aquests plaers
estan enfocats a les facultats ms elevades
1
com a ssers humans i la seva satisfacci sacosta ms a la felicitat.
2
Si disposem dintellecte i en som conscients, a causa de la dignitat humana no voldrem renunciar-hi, encara
que aix li suposi un patiment extra. s millor ser Scrates insatisfet que un ximple satisfet.El fet de ser
lliures, de disposar dintelligncia i tenir creativitat sn facultats naturals de lsser hum.
El criteri vlid per Mill per a fer la distinci qualitativa dels plaers sempre s lopini de la majoria
experimentada: si de dos plaers nhi ha un que la majoria prefereix, sempre que hagin experimentat tots dos
plaers, aquest ser millor. Aquells experimentats sn els nics jutges competents. Sha de tenir en compte,
tamb, que sempre es tendir a escollir el plaer que benefici al major nombre dindividus (major b pel major
nombre) aix que no es tracta noms del plaer de la gent sin de la major quanitat de felicitat possible en
conjunt.
Finalment, Mill afegeix que es poden preferir els plaers sensuals per diverses raons: o b per ignorncia de
lexistncia de facultats superiors, o b per falta de carcter (prdua de laptitud pels nobles sentiments). Aix
es pot donar, o b perqu es prefereix el b ms prxim, o b perqu sha deixat perdre la capacitat de gaudir
dels plaers superiors i la persona sha tornat addicte als plaers inferiors.



1
Idea aristotlica de plenitud, que sassoleix grcies a la vida contemplativa. Mill afegeix la lliure creaci artstica.
2
Bentham donava diferents arguments per defensar la superioritat dels plaers mentals sobre els sensuals: duna banda,
sn ms segurs, s a dir, no depenen gaire de mitjans externs; sn menys costosos, ja que no es necessiten
infraestructures materials i finalment, sn ms permanents, ja que duren ms i permeten ms quantitat de gaudi; els
plaers sensuals parteixen duna necessitat i, quan aquesta es satisf, es necessita reps.

EL PATR DE LA MORALITAT I LEDUCACI
Definici patr de la moralitat: Mill el defineix com les regles i preceptes de la conducta humana grcies a
lobservana dels quals podria fer-se real en el major grau possible una existncia com la que hem descrit i
garantir-la a tota la humanitat, s a dir, el conjunt de regles que ha de seguir lsser hum per aconseguir una
existncia basada en el major b pel major nombre, s a dir, per aconseguir la major felicitat possible en
conjunt per al mxim nombre dindividus possible.
Aix doncs, el fi de lutilitarisme no s noms la felicitat, sin tamb levitaci del dolor, aix doncs, no noms
es busca la felicitat duna acci concreta, sin la felicitat de la norma. En aquest punt Mill coincideix bastant
amb Kant, ja que, segons aquest, la mxima de la meva actuaci sha de poder elevar com a principi universal.
La versi de Mill postula que la utilitat ha de ser de la norma, no de lacci concreta: en general, les accions
han de ser tils per a tothom, no nicament en un cas allat. La utilitat de la norma s un intent
d'universalitzar criteris - i, bsicament, la norma utilitarista del "mxim plaer per al mxim nombre". El b o el
mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d'una acci concreta, sin des de les conseqncies ms globals
d'una regla que ha de valer universalment.
Distinci entre els plaers actius i passius: Mill afirma que els plaers actius han de prevaler sobre els
passius. Aquesta distinci es remet a la que feia Epicur: duna banda, els plaers actius o cinemtics, com el
sexe, menjar o llegir, que tenen a veure amb el moviment i la implicaci personal. Daltra banda, els passius o
catastemtics, que tenen a veure amb el reps i labsncia de pertorbaci, com ara descansar o dormir. Per
Mill, una vida feli s aquella existncia feta de pocs dolors i poc duradors, amb molts plaers i molt variats i
una prevalena clara dels plaers actius sobre els passius. Lnic impediment per aquest tipus de vida, diu
lautor, s el lamentable estat de leducaci.
Els factors que porten a la vida insatisfactria sn legoisme i la manca de cultiu de lesperit. El primer perqu
noms aquells en qui es desperta el sentiment de la simpatia sn els que aprenen a compartir i a gaudir de la
felicitat aliena i ajuden a fer progressar la societat. La manca de cultiu de lesperit, al seu torn, provoca un
deteriorament de les facultats ms elevades. El paper de leducaci aqu s clau, ja que per culpa de lleis
dolentes o de la submissi a la voluntat daltres pot ser que lindividu que no hagi estat ben criat es vegi privat
de la llibertat dusar les fonts de la felicitat. Aix doncs, s grcies a leducaci bona i a lesfor que la
humanitat podr progressar. Cal tenir present que l'utilitarisme de Mill, no tant el de Bentham, mai no s un
egoisme, tot i que, pel que fa a les relacions humanes tendeix a creure ms en la benevolncia que en
l'altruisme. El que m's til s, ms aviat, el proper que el lluny (i en aquest sentit una acci moral difcilment
pot tenir con a objecte "la humanitat", en abstracte perqu aquest concepte cosmopolita s purament teric -
d'humanitats, n'hi ha moltes). Per qualsevol regla ha de tenir un valor universal. No n'hi hauria prou a
reforar l'autonomia moral si, alhora, hom actus amb regles que fossin purament subjectives. Com a mnim
cal exigir que de cap acci que ens afavoreixi com a individus, no en surti un dany per a la resta dels humans.
L'individualitat que Mill propugna ha de tenir el seu contraps en la lleialtat a la norma com a regla de joc
acceptada per tots.
Mill considera que vivim en un mn molt millorable (al contrari de Leibnitz, que pensava que vivem en el
millor dels mns possibles) que es pot canviar, per al qual ens hem dadaptar. Lhabilitat per viure sense la
felicitat s el que ens permet ser ms felios, ha que necessitar molt poc s el que ens permetr viure amb la
major tranquillitat de lnima possible i adaptar-se al mn problemtic (element estoic).




EL SACRIFICI
El sacrifici, per si mateix, s absurd; noms t sentit (i llavors s noble i elogiable) quan un s capa de
renunciar completament a la prpia felicitat o a les oportunitats daconseguir-la per una finalitat; el sacrifici no
s un fi en ell mateix sin un mitj per contribuir de forma apreciable a incrementar la felicitat en el mn. El
sacrifici absolut per si mateix, per, no mereix admiraci si s un fi ltim. Lnica renncia que saplaudeix s
la que proporciona felicitat notable als altres. Cal actuar amb solidaritat, actuar tal com voldries que actuessin
amb tu i estimar el teu ve com a tu mateix, s a dir, de manera imparcial, benavolent i desinteressada
(element cristi). De la mateixa manera, sha destablir en lesperit de cada individu una associaci entre la
prpia felicitat i el b conjunt, de manera que hi hagi un impuls, un sentiment que el mogui a actuar amb
solidaritat. No es poden fer grandeses gaireb mai, per si hi ha loportunitat, shan de fer i si alg pot
perjudicar obertament la societat amb alguna acci i ns conscient, se nha dabstenir. Lobjectiu de
lutilitarisme s multiplicar la felicitat.

KANT I MILL: LA DISCUSSI SOBRE ELS MOTIUS I LA MORALITAT DE LACCI
Per aix es equivocar lautntic significat dun estndard moral, i confondre la regla de lacci amb el seu motiu. La
funci de ltica s dir-nos quins son els nostres deures, o quines proves ens els poden fer conixer; per cap sistema tic
exigeix que lnic motiu de tot el que fem sigui el sentiment del deure; al contrari, noranta-nou de cada cent accions les
fem per altres motius, i les fem rectament si la regla del deure no les condemna. s dall ms injust amb lutilitarisme
que aquesta malinterpretaci constitueixi el fons de lobjecci que se li fa, ms encara quan la moral utilitarista ha anat
ms lluny que cap altra, o gaireb, afirmant que el motiu de lacci no t res a veure amb la seva moralitat, i molt amb el
valor de lagent. Qui salva un semblant dofegar-se fa el que s moralment bo, tant si el seu motiu es el deure, com si s
lesperana de veures recompensat per la molstia; qui traeix un amic que es fiava dell s culpable dun crim, encara que
el seu objectiu sigui servir un altre amic a qui el lliguen obligacions ms grans.
En aquest fragment del captol II de lUtilitarisme, Mill exposa una de les crtiques ms fetes a lutilitarisme,
fonamentada en una confusi. En primer lloc, Mill distingeix entre la regla de lacci i el motiu de lacci. La
regla de lacci correspondria a lacci que sha de fer, lacci moralment considerada bona, mentre que el
motiu que ens portaria a fer-la s independent daquesta moralitat. Per aix el text afirma que la funci de
ltica s dir-nos quins sn els nostres deures (s a dir, informar-nos sobre la regla de lacci) i que cap sistema
tic exigeix que lnic motiu dall que fem sigui el deure. Amb aix ltim vol dir que el motiu pel qual es fa
una acci, que ja pot ser moralment bona, no ha de ser necessriament el deure. s ms, segurament la
majoria daccions que farem no les farem per deure.
Aqu sobserva clarament la contraposici amb Kant. Per aquest, la moralitat de lacci est directament
relacionada amb els motius daquesta i, per extensi, amb la regla de lacci. Noms sactua correctament si
sactua per deure, s a dir, amb bona voluntat; lnic motiu pel que s possible actuar b, s per deure. Aix
doncs, la funci de ltica s mostrar-nos, justament, aquest deure; actuar segons limperatiu categric s la
nica manera correcta dactuar.
Per Mill, en canvi, la moralitat es determina en funci de la utilitat de la acci. Una acci ser bona en la
mesura que tendeixi a promoure la felicitat i ser dolenta en la mesura que tendeixi a promoure el contrari de
la felicitat; aix doncs, noms importen les conseqncies tils o intils de les accions i seran justament
aquestes les que determinaran la seva bondat o maldat. Per Kant, en cavi, lImperatiu Categric s a priori, s
a dir, no valora les conseqncies; simplement, seguir-lo comporta actuar amb bona voluntat.
s per aix que Mill afirma que lutilitarisme defensa que el motiu de lacci no t res a veure amb la seva
moralitat, s a dir, mentre les conseqncies siguin tils, lacci ser moralment bona, independentment dels
motius que hauran portat a lagent a actuar.


4. Sobre la llibertat
CAPTOL I: INTRODUCCI

Al principi de lassaig, Mill exposa que el tema que tractar s la llibertat poltica, s a dir, no el lliure albir sin
la llibertat civil o social, la naturalesa i els lmits del poder que la societat pot legtimament exercir sobre
lindividu; en altres paraules, que tractar dexaminar com sestableixen els lmits del govern a lindividu.

Lautor fa un recorregut per la histria i distingeix dos perodes en els quals el concepte de llibertat poltica ha
canviat, o, si ms no, el concepte que sen demanava.:

Primer context: A lantiguitat (Grcia, Roma, Anglaterra) els governants i els governats eren
antagonistes i els segons shavien de protegir dels primers perqu no fessin un abs del seu poder. Aix
doncs, les mesures que prenien per limitar el poder de lautoritat eren, per una banda, la constituci duns
drets, s a dir, dunes parcelles sobre les quals el govern no podia disposar i la violaci dels quals
suposaria la justificaci duna rebelli per part del poble; i en segon lloc unes limitacions
constitucionals, segons les quals el govern hauria de consultar el poble abans de prendre una decisi
important i obtenir el seu consentiment.

Llibertat antiga: Daquesta manera els governats quedaven protegits contra lautoritat i podien evitar
una tirania. Es deixa enrere tamb la teoria de Hobbes que diu que en el moment que es crea lautoritat
que garanteix protecci i recursos, aquesta t un poder absolut sobre la ciutadania, cosa que lautor nega.


Segon context: Apareix la democrcia i el govern deixa de ser un enemic per passar a ser el mateix
poble, aix que el concepte llibertat varia en funci de les noves preocupacions: evitar que es doni una
tirania de la majoria.
La tirania de la majoria apareix quan la part ms activa dun poble vol imposar la seva opini a la
minoria, encara que no sigui correcte, de manera desptica. Que una opini sigui compartida per la
majoria no s garantia que sigui la correcta, i Mill dir que en aquest sentit la humanitat sha equivocat al
llarg dels temps.

Els criteris per voler evitar una tirania de la majoria:
- En primer lloc, els ssers humans sn fallibles, s a dir, poden equivocar-se i per aix mai t
sentit tractar dimposar una opini, encara que sigui la opini o el sentiment prevalent. Com que
el fet de prohibir el que est malament i permetre i encoratjar el que est b s molt subjectiu,
mai sha dimposar aquesta opini, que, de fet, no deixa de ser la opini de la major part activa de
la societat.
- Imposar alguna cosa a alg s sempre un mal ja que s tractar-lo com a un discapacitat.
- Lnica manera de saber si alguna cosa est b o no s entrar en dileg i fer una contraposici
darguments.
Llibertat moderna: aix doncs, la llibertat es defineix com labsncia dinterferncia de lautoritat
governant a la vida privada i els criteris per evitar una tirania de la majoria i per crear una societat lliure
sn:


- Individualisme: lindividu s sobir, amo absolut de la seva prpia voluntat i ha de tenir iniciativa
personal, ha de poder actuar amb total llibertat, a menys que les seves accions perjudiquin o
puguin perjudicar a un altre; en aquest cas, el govern estar legitimat a posar restriccions i a
intervenir activament. En els afers, per, que noms afecten a lindividu directament i en primera
instncia, s totalment lliure.

- Liberalisme: lindividu ha de tenir llibertat en tres mbits:

a) Llibertat dexpressi: de la forma de pensar, de la conscincia i de lopini. Aquesta
llibertat dexpressi troba un lmit quan es transforma en incitaci a la violncia; en
aquest cas, sha de regular.

b) Llibertat de gustos i aspiracions: poder fer el que es vulgui sempre i quan no es
perjudiqui a un altre.

c) Llibertat dassociaci: de crear grups lliurement i en el context que es vulgui, sempre
que no es causi dany al prosme, les persones no siguin enganyades i siguin majors
dedat.

Maduresa: tot i aix, lautor afirmar que lindividu ha de complir aquests requisits sempre i quan sigui major
dedat i estigui totalment capacitat per decidir els actes que vol dur a terme. En cas contrari s que es pot
interferir en la seva vida privada per a decidir qu s el millor per a ell. Quan un individu assoleix lestat de
maduresa, lnic que es pot fer s aconsellar-lo, per no prohibir, encara que sequivoqui; sha de fer una
reflexi crtica personal per valorar per un mateix, ja que interferir en la seva llibertat seria un mal major que
evitar el seu error.
En cas de majoria dedat, lnic motiu pel qual es pot prohibir alguna cosa i atemptar contra la llibertat dalg
s quan aquest provoca un dany contra els drets humans o existeix un risc de dany clar. Per poder establir
aquesta barrera, el que s necessari s la figura dun jutge que valori la circumstncia concreta (ja que no hi ha
cap regla general que asseguri lxit) i decideixi si aquesta acci s un crim o no.
CAPTOL II: DE LA LLIBERTAT DE PENSAMENT I DISCUSSI
El fet de ser fallibles (s a dir, susceptibles a equivocar-nos) fa que no puguem prendre com a veritats
absolutes els propis pensaments. Aix doncs, ning pot tractar de prohibir pensar el que sigui i ni tant sols
prohibir la seva discussi, ja que el dany que es provoca al limitar la llibertat de pensament s ms greu que el
possible error al que pugui estar immers lindividu.
CAPTOL III: DE LA INDIVIDUALITAT COM UN DELS ELEMENTS DEL BENESTAR
Un dels factors ms importants per lautor s el desenvolupament hum, com havia exposat ja a lUtilitarisme.
El desenvolupament, afirma Mill, es basa en la diversitat ms rica de lespcie humana. Aix implica que
shagin de permetre opinions diverses, deixar expressar-les i sobretot potenciar la iniciativa personal i la
individualitat. Cal cercar la veritat conjuntament mitjanant el dileg, ja que hi ha mltiples maneres
dentendre la vida, en general i la prpia. La diversitat de programes vitals sha de potenciar.
Permetre la diversitat (dopinions, de vides) s enriquir i aquest fet far ms possible laproximaci a lencert.
Cal fugir del conformisme (iniciativa personal), allunyar-nos de la massa i de la uniformatitzaci de la societat.
Aquesta uniformatitzaci noms faria que provocar perills com el dogmatisme o limpediment per
desenvolupar les facultats ms elevades com a ssers humans. Cal, com deia Heidegger, deixar de viure en el
man, ja que aquesta noms seria una vida inautntica.

CAPTOL IV: DELS LMITS DE LAUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE LINDIVIDU
Al captol quatre Mill es planteja concretament on est el lmit de la sobirania de lindividu sobre si mateix i
on comena lautoritat de la societat, s a dir, quina part de la vida humana ha de ser atribuda a la
individualitat i quina a la societat. La resposta s simple: la individualitat ha de governar all que interessa
principalment a lindividu i la societat aquell mbit que interessa principalment a la societat.
Dins la societat, cal sempre no perjudicar sobre els interessos dels altres, que shan de constituir a drets. Cal
fer-se crrec de les tasques i els sacrificis que tenen a veure en defensar la societat: s la part proporcional que
toca a cada individu per defensar la societat. Aquesta defensa o aquestes tasques poden ser, per exemple,
complir el servei militar o pagar impostos. Tots aquells que reben la protecci de la societat li deuen quelcom
per aquest benefici.
En cas que es violin els drets daltri o no es compleixin les tasques principals de lindividu en societat, aquest
pot ser castigat, ja sigui mitjanant un cstig real (segons les lleis, ja que la societat es preocupa per prevenir
els tipus s greus de dany) en el moment que satempta contra el dret dun altre, o mitjanant un cstig moral,
a partir de la opini. Aquest cstig t a veure amb lestigmatitzaci social i sha dutilitzar per prevenir aquells
danys que no arriben a ser violacions dels drets per que poden ser susceptibles de desaprovaci moral.
Aquest cstig es duu a terme a partir de missatges pblics que pretenen humiliar la persona. Quan un individu
decideix, podent-ho fer, no vetllar pel major b per el major nombre, no se li pot prohibir la seva actitud
(doncs aix atemptaria contra la seva llibertat fonamental) per es pot parlar o fer recomanacions. La llibertat
passa sempre per sobre de legoisme.
El paper de leducaci torna a ser molt important aqu: cal inculcar la idea que els homes shan dajudar els
una als altres i cal que aprenguin a distingir el millor del pitjor i prestar-se suport mutu. La reprovaci moral,
el cstig moral, es pot donar quan hi ha un oblit dels propis deures en relaci als semblants quan aquest
individu est obligat a cuidar del seu b. Cal mostrar-li a aquell que no est actuant b el seu error, ensenyant-
li com pot evitar o curar els mals que la seva conducta causa, per mai castigar-lo severament o fer-li la vida
impossible.