Tema 9: El despertar del somni

dogmtic (Hume)

Epistemologia (Escepticisme fenomenista)

1. LEmpirisme
DEFINICI

Lempirisme es defineix com el moviment filosfic que comparteix laspiraci cartesiana de
fonamentar racionalment el discurs filosfic (evitant qualsevol indici dobscuritat o confusi) i que
considera que tot coneixement prov de lexperincia, s a dir, a diferncia del mtode cartesi,
noms pot sser cert all que prov dels sentits.
La filosofia de Hume es basa en aquest pensament, en el rebuig de totes les idees (enteses com a
representacions mentals) innates. Aix doncs, la ment s buida fins que la omplim amb tot all
que percebem (tabula rasa).

Lexperincia, encara que s lnic mitj per a obtenir coneixement, s tamb el seu lmit, ja que, al
ser escptic, coincideix amb que no es pot abandonar la perspectiva prpia i accedir a la realitat.

2. Classificaci de lexperincia
IMPRESSIONS
Les impressions sn les percepcions que entren amb ms fora i que es perceben en el moment que
succeeix lacci determinada de la qual ens informen els sentits. Aquestes impressions poden ser:
- De sensaci (simples): colors, formes, textures, que no admeten distinci ni separaci (el
color vermell que percebo ara coincidir amb el color vermell que percebr daqu unes hores
quan hi pensi).

- De reflexi (complexes): sentiments, creences o passions, que sorgeixen a partir de les
impressions de sensaci.
IDEES
Les idees sn les representacions mentals que de les impressions, que tenen menys fora i que van
desprs de les impressions. Les impressions sn les causes de les idees i es formen grcies a la
imaginaci i la memria. Les idees poden ser:

- De memria (simples): es formen grcies al record de les impressions de sensaci, i tampoc
admeten distinci ni separaci.


- Dimaginaci (complexes): es formen per associaci didees simples (idea dun gat que parla).
Es pot trobar un tipus didea, anomenada idea buida, que correspondria a conceptes que no
remeten a cap impressi de sensaci, com la dnima o de Du, o tamb a lassociaci de dos
conceptes que no es poden relacionar en teoria.
Aix doncs, lautor defensa que la tasca del filsof s questa anlisi psicolgica de formaci de les
idees per a veure si remeten a impressions que es puguin comprovar empricament; si no ho fan,
caldr eliminar la idea corresponent del nostre discurs sobre la realitat.

tica (emotivisme)

Hume trenca amb el racionalisme imposat per els anteriors filsofs i, com a principal representant
de lempirisme, aplica les seves teories a lsser hum, ja que si la seva teoria filosfica es basa en
all que es percep pels sentits, el que analitzar en lsser hum ser, justament, el sentiment. Aix
doncs, els seus plantejaments tics es basen en lemotivisme i tenen molts punts en com amb
lutilitarisme de Mill. Hume fa una clara distinci del sentiment i la ra:
LA RA

La ra exerceix un paper important per analitzar les nostres accions i les seves conseqncies tils
(que causen plaer) o intils (que causen dolor). Mostra la realitat de manera objectiva, la descriu,
per no pot provocar per si mateixa laprovaci o el blasme moral. La ra ens deixa indiferents,
no ens mou a actuar.
EL SENTIMENT MORAL

El sentiment s el fonament de la moral, per aix lanomena sentiment moral i ens indica qu s
bo i qu no ho s, contemplant all que mostra la ra objectiva. Aquest sentiment sanomena
empatia o humanitat i es desperta dins les persones al contemplar determinades situacions o
carcters.
s limpuls que fa actuar de manera que realitzem accions que tendeixen a promoure la felicitat i a
rebutjar les accions o carcters oposades; a ms, segons lautor, est arrelat dins cada persona per la
seva condici humana que s el que la distingeix de la resta danimals. Aix doncs, actuar b, amb
virtut, provocant conseqncies tils, sempre ens far sentir b, mentre que actuar malament (fins i
tot amb conscincia de fer-ho) ens far sentir malament, provocant dolor.

El sentiment moral del qu parla Hume s universal, compartit per tothom pel simple fet de ser
humans. Tot i aix, lautor reconeix que s molt difcil contemplar les circumstncies des de la
mateixa perspectiva moltes vegades hi ha discrepncia moral: per una banda, la ra no sempre
mostra el mateix a tothom, no sempre es posseeix la quantitat dinformaci necessria perqu es
desperti en tothom el mateix sentiment moral; per laltra, no sempre hi ha vincle emocional amb els
ssers humans, a vegades es produeixen situacions de cor endurit, ja sigui provocat per una
educaci molt dolenta o a travs dels propis actes. Aquest tipus de persones pateixen falta
dempatia i no tenen capacitat de distingir entre all que s bo i all que no ho s.


Tema 10: Kant fr anfnger

Epistemologia

1. El transcendentalisme
DEFINICI

El transcendentalisme es defineix com la postura filosfica que sost que el coneixement objectiu s
possible grcies a lexistncia duna estructura (que es pot arribar a conixer) comuna entre els
subjectes capaos de conixer. Per tant, no es pot conixer la realitat en si mateixa, per s un
coneixement compartible i objectiu.

2. Classificacions kantianes
Kant fa una sntesi entre el racionalisme de Descartes i lempirisme de Hume, posant soluci al
problema del coneixement cientfic i salvant la cincia. La seva filosofia es basa, com Hume, amb la
teoria que el coneixement comena amb lexperincia, per que s necessari tenir unes estructures
cognoscitives capaces dordenar i elaborar les dades que es reben a travs dels sentits.
La realitat en si (Nomen) no es pot conixer, per grcies a aquestes estructures cognoscitives
comunes (Fenomen) es pot arribar a assolir un coneixement compartit entre tots els subjectes.
Aquestes estructures cognoscitives es poden dividir en dos grans grups:
FORMES PURES (SENSIBILITAT):
Les formes pures sn el motlle que ens permet ordenar la nostra experincia sensible, s a dir, all
que percebem pels sentits. No representen cap contingut sense les experincies i sn indispensables
de tenir abans. (Sn a priori).
CONCEPTES PURS O CATEGORIES (PENSAMENT):
Els conceptes purs sn aquells conceptes que no provenen de lexperincia per que el nostre
enteniment necessita per a poder expressar coneixements. Kant en distingeix 12 de diferents
1
, que
soles no tenen sentits i sn conceptes buits.

Aix doncs, la realitat en si no s accessible, (no sabem som funciona el mn) per s que ho s
quan li apliquem lespai i el temps i en podem crear una representaci objectiva i cognoscible entre
tots els subjectes. La tasca de la ment, doncs, s ordenar les dades que rep a travs dels sentits
collocant-les en un marc temporal i espacial per conixer realment.
2


1
Exemple: concepte de causa, que sol no t sentit per s en lexpressi lescalfor s la causa que laigua
bulli.

2
Hume, en aquest sentit, diria que la ment t una funci passiva, que s simplement una taula rasa on es
van escrivint carcters a mesura que les impressions hi entren; Kant, en canvi, diu que s justament la ment
qui ordena les percepcions, per tant la funci s activa.

tica (la bona voluntat i el deure)

Kant es presenta com a contrari a lemotivisme de Hume. A diferncia dell, situar el fonament de
la moral en la ra, retornant a la tradici filosfica antiga per renovant-ne el concepte. La moral de
Kant es basa en tres conceptes: bona voluntat, deure i imperatiu. Noms hi ha una nica cosa bona
en si mateixa, sense restricci: la bona voluntat. Aquesta, a diferncia de les altres virtuts (coratge,
per exemple) seran bones en la mesura que sutilitzin correctament; sin, deixaran de ser-ho. Kant
no donar importncia a les conseqncies dels actes, aquestes no definiran la bondat o maldat de
lacte, sin als motius que ens porten a fer-los. La bondat moral noms existir quan existeixi bona
voluntat i aquesta s la voluntat dactuar per deure i de convocar tots els mitjans que es trobin a la
nostra disposici per realitzar lacte en qesti. Segons Kant, hi ha tres maneres dactuar,
bsicament:

SEGUINT LES PRPIES INCLINACIONS:
Fer all que agrada, que provoca plaer a lindividu, all que es considera bo des duna perspectiva
merament subjectiva. Sn accions interessades que provoquen benefici propi, de manera que no es
pot trobar un criteri objectiu perqu lacci sigui moralment bona. Qui segueix les inclinacions
tamb valora les conseqncies de lacci a posteriori, cosa que, segons lautor, no sha de fer mai.
CONFORME EL DEURE (IMPERATIU HIPOTTIC):
Actuar conforme el deure vol dir, externament, fer lacci considerada moralment correcte, per
amb absncia de bona voluntat. Sanomena imperatiu hipottic perqu sn uns hipottics motius el
que han portat a la persona a realitzar lacci correcta, de manera que aquesta s considerada com a
un mitj per a un fi, necessari per aconseguir aquest fi per no volgut per si mateix. Per aix es diu
que s un imperatiu condicional o tcnic i, per Kant, no s la manera moralment bona dactuar.

PER DEURE (IMPERATIU CATEGRIC):
Actuar per deure, segons lautor, s la manera moralment correcta dactuar. Limperatiu categric s
la llei prctica que imposa una acci a la voluntat de manera absoluta i incondicional (lobligaci que
preescriu s absoluta, no es pot fer duna altra manera i es vol com a fi, no com a mitj); s la llei
moral, universal (aplicable a tot subjecte racional) objectiva (no depn de les inclinacions del
subjecte) i a priori (sense valorar les conseqncies). Les formules de limperatiu categric (ja que
lautor, gran defensor del pensar per un mateix, no diu clarament quin s aquest imperatiu
categric) es poden agrupar en dues:

a) Actua de manera que la mxima de la teva voluntat pugui valer com a llei
universal.: racionalment, les normes que pretenen orientar les nostres accions ha de
poder ser universal, si no, no sn bones, i no han de destruir cap concepte creat
anteriorment.
b) Tu tens valor en tu mateix, independentment del que facis aconseguir.: s a
dir, sha de tractar a la humanitat i a un mateix no noms com un mitj, sin tamb
com al fi que s. Aix sanomena dignitat humana (com tamb diu Mill).
Aix doncs, es pot qualificar ltica Kantiana dtica formal, ja que dna pistes de com ha de ser la
moral correcta per no diu exactament qu sha de fer. La frmula de Kant s buida i sha domplir
amb les circumstncies, les accions o els criteris que es vulguin considerar, de manera que el
subjecte es converteix en autnom en el terreny de lobrar correctament.