1

Tema 8: Locke

Introducci

1. Context historicofilosfic
Locke deia que la seva era una paupertina philosophia, una filosofia pobreta, ms centrada a desfer
els embolics provocats per la teoria de les idees innates que no pas a explicar definitivament com s
el coneixement hum. Per la seva obra inaugura una nova manera de pensar: lempirisme. Podem
definir lempirisme com lafirmaci que si b no podem conixer la realitat en ella mateixa, sin
noms a travs de les nostres idees, la ment necessita lexperincia per elaborar-les. Locke
substitueix la metafsica de la substncia i la tesi de les idees innates per una explicaci psicologista
de lorigen de les idees.
Pel que fa a lescolstica de base aristotlica, que proposava una teoria del coneixement basada
en lanalogia, ell presenta una alternativa basada en la crtica a la noci de substncia. La
substncia un concepte elaborat per laristotelisme i que Descartes va assumir, segons
Locke no s res ms que el suposat (per desconegut) suport [el que est per sota sub/estare]
de les qualitats que sn el que realment existeix. En la teoria del coneixement aquest primer
qestionament de la substncia obre el pensament contemporani. Tamb contra les restes de
lescolstica Locke descriu el coneixement en termes que enceten el psicologisme
contemporani: no coneixem per analogia (per similitud o proporci) sin mitjanant una
construcci que la ment elabora a partir de les qualitats primries i secundries de les coses. s
la capacitat de la ment per construir coneixement a partir de lexperincia el que explica la
diversitat dels individus.
En un segon front, contra el racionalisme, Locke nega les idees innates i invoca lexperincia.
Noms les nostres vivncies (la nostra experincia) ens resulta immediatament coneguda. I
totes les experincies sn particulars. Que altra gent pugui tenir vivncies iguals a les meves s
una hiptesi que no pot ser demostrada. Si els humans tingussim idees innates, les tindria
tothom (tamb els deficients psquics i els nens), cosa que no s el fet. Locke soposa al
racionalisme en totes les seves versions, tant en la seva versi mecanicista cartesiana (que
considerava les idees innates des duna perspectiva aproximadament neoplatnica) com en la
versi ms epicria de Pierre Gassendi que era ms naturalista.
2. Vida i obres
John Locke era metge i va viure entre 1632 i 1704, un perode que des del punt de vista intellectual
i poltic s duna gran agitaci a Anglaterra i arreu dEuropa. Locke va estar al centre mateix
daquests canvis, especialment a partir dels quaranta anys, quan abandon xford per vincular-se a
la casa de Lord Ashley Cooper, futur comte de Shaftesbury, fundador del partir liberal.
Va ser amic del fsic Robert Boyle (1627-1691), del gran metge Thomas Sydenham (amb qui
collabor) i dIsaac Newton. Va tenir breument, fins i tot, responsabilitats ministerials quan
Shaftesbury arrib al poder sota el regnat de Carles II dAnglaterra, per aix no fou obstacle per
publicar escrits hostils a la vegada a Carles i al seu germ Jaume II, contra els quals conspir.
2
Viatj a Frana tres vegades durant la dcada de 1670 (1672, 1675 i 1679 quan va estar quasi un
any a Montpeller, ciutat famosa per la seva facultat de medicina cosa que li permet conixer un
gran nombre de savis i filsofs i finalment, lany 1683 desprs que els instigadors del complot dit
de Rye House intentaren sense xit assassinar Carles i Jaume, es va veure obligat a exiliar-se a
Holanda, on va escriure tres textos majors: la CARTA SOBRE LA TOLERNCIA (sobre la
tolerncia religiosa), els DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL (sobre la
constitucionalitat dels governs) i, especialment, la seva obra ms important: ASSAIG SOBRE
LENTENIMENT HUM sobre els fonaments filosfics del coneixement.
Lhivern de 1670-1671 marc un punt dinflexi en la vida i en el pensament de Locke: arrib a la
conclusi segons testimonia, J. Tyrrell, un contemporani seu, que els principis de la moral i de la
religi revelada no podien ser establerts slidament si prviament no shavia examinat la nostra
capacitat de veure quins objectes sn al nostre abast o per sobre de la nostra comprensi. Intentar
explicar com coneixem (val a dir, el problema de la capacitat humana de coneixement) s una de
les preocupacions centrals de lempirisme. Retornat a Anglaterra desprs de la destituci de Jaume
II, amb la Gloriosa Revoluci de 1688 que signific el triomf de la monarquia constitucional,
Locke continu escrivint fins a la seva mort sobre temes de filosofia i religi, sense que aquests dos
temes esgotessin la seva formidable capacitat de reflexi. Don, per exemple, consells econmics
als membres del govern britnic i fou secretari de loficina de comer i colnies entre 1696 i 1700.
En la seva vida i en les seves obres va ser, al contrari que Hobbes, un liberal. Dacord amb la seva
vida, la filosofia de Locke sorienta menys cap a lespeculaci que cap a la prctica; i prctic s
analitzar fins on arriba la capacitat de lenteniment per conixer, cosa plenament consistent amb el
tipus de cincia que es desenvolupa en el s. XVII, sobretot a Anglaterra. Segons les seves prpies
paraules, pretn investigar els orgens, labast i la certesa de lenteniment hum. A ell es deu la
formulaci clssica de lempirisme angls.
Epistemologia
1. Coneixement
DEFINICI
Locke defineix el coneixement com la percepci de lacord i el desacord entre les nostres idees. Hi
ha quatre tipus d'acord o desacord entre idees.
- Identitat o la diversitat: primerament, podem percebre que una idea donada s el que s i no
una altra cosa (una idea s el que s i no pot ser el que no s).
- Arquetips engendrats per l'esperit: en segon lloc, podem percebre les implicacions que
dimanen de certes idees.
- Agrupaci didees: podem percebre que algunes idees van sempre acompanyades per altres
idees, sempre les mateixes, o que coexisteixen les unes amb les altres: nicament per
l'experincia podem assegurar-nos aquestes concomitncies i d'aquestes coexistncies, per,
com hem vist, no podem saber per qu aquestes idees o propietats estan sempre agrupades.
- L'existncia real: les nostres altres idees es vinculen a la idea d'existncia real: hi ha existncies
reals que corresponen a algunes de les nostres idees o sn responsables de les mateixes.
3
Si lexperincia (interna o externa) s lnica font del nostre coneixement, el nostre coneixement
est triplement limitat, en la seva gnesi, extensi i certesa:
- Pel que fa a la seva gnesi: el coneixement mai no s innat, sempre sorigina en lexperincia.
- Pel que fa a la seva extensi: el coneixement no pot anar ms enll del que la nostra experincia
ens permet conixer.
- Pel que fa a la seva certesa: noms podem posseir certesa sobre el que est dins els lmits de
lexperincia.
GRAUS DE CONEIXEMENT
Distingeix tres graus de coneixement de les veritats generals: lintutiu, el demostratiu i el sensitiu.
Mentre que el coneixement intutiu i el demostratiu sn coneixement cert i indubtable, el sensitiu
no s prpiament coneixement, sin que Locke el destina a lmbit de la fe o lopini, ja que es
tracta de coneixement probable, s a dir, coneixement versemblant que noms sacosta a la certesa.
- Coneixement intutiu: es defineix com la percepci immediata (sense intermediari) de
lacord o desacord de les idees entre elles. Aquesta intuci s evident i produeix certesa
indubtable.
- Coneixement demostratiu: es defineix com la percepci mediata (amb idees intermediries)
de lacord o desacord de les idees entre elles. Consisteix a comparar idees i a percebren la
convenincia o la desconvenincia per mitj daltres idees que sn proves per a la
demostraci a travs del raonament que actua segons la deducci. Els coneixements matemtic
i moral, per exemple, sengloben sota letiqueta de demostratiu, ja que, tot i que no tenen
existncia al mn material, sn arquetips existents en la nostra ment, idees completes i
adequades i qualsevol acord que es pugui trobar entre elles constituir coneixement real.
- Coneixement sensorial: es defineix com aquell coneixement de lexistncia dels objectes
externs, mitjanant la percepci i la conscincia que tenim del fet de rebre idees a partir dels
objectes. s el coneixement de lexistncia particular dels ens finits (o materials) a lexterior de
nosaltres.
2. Idees
DEFINICI I REFUTACI DE LINNATISME

Locke defineix idea
1
com tot aquell contingut que s a la ment de manera conscient
2
, com
lobjecte immediat de percepci, de pensament o denteniment.


1
Altres concepcions de les idees: Plat (les idees sn extramentals i existeixen fora de les realitats materials),
Aristtil (les idees no sn en un mn apart, sin en les realitats materials i per a conixer-les sha de fer un
procs dabstracci i descobrir les formes).

2
Arguments per refutar que les idees sn all de qu sen t conscincia o que som conscients de tots els
continguts de la nostra ment: Plat (a travs de determinades tcniques es poden accedir a records que
shavien oblidat (aix que momentniament no formaven part de la conscincia) i recuperar-los) o Freud
(existncia del subconscient o inconscient i fins i tot dels missatges subliminals).
4
Igual que Descartes, defensa que coneixem idees, no objectes, per a diferncia del primer afirma
que aquelles procedeixen noms de lexperincia, interna o externa. No hi ha ni idees ni principis
innats i lenteniment s, abans de produir idees a partir de lexperincia, no ms que una tabula
rasa, una cambra fosca en la que no hi ha res, o un paper en blanc en qu res hi ha escrit. Aquestes
sn les afirmacions fonamentals de lempirisme angls clssic.

No existeixen idees innates (arguments)
- Falta d'un acord universal: no hi ha principis acceptats universalment entre els adults; si
fossin innats, haurien de ser acceptats per tots.
- Manca de components: els nens no sn capaos de concebre principis suposadament innats,
perqu simplement no tenen les idees a qu es refereixen aquests principis.
- Manca de transparncia (idees latents): Si hi hagus principis innats, tots haurem de ser-
conscients de posseir-los. No obstant aix, una revisi qualsevol de la nostra experincia
mostra que no som conscients d'aquests principis. En paraules de Locke: Em sembla una
contradicci dir que existeixen veritats impreses en lnima si la paraula imprimir no significa
quelcom diferent de fer que es percebin determinades veritats. Per imprimir quelcom en
lnima sense que aquesta ho percebi, em sembla difcilment intelligible.
- Necessitat de l'educaci: Si certes veritats fossin innates, no caldria ensenyar-les, ja que la ra
humana els descobriria immediatament. No obstant aix, les veritats que sn les candidates ms
probables a ser preses com els principis innats (la forma del pensament, Du, el mn), sn
realment ensenyades.
- Salt temporal: Les veritats suposadament innates no s'aprenen immediatament desprs de
conixer les bases del raonament. Constitueixen, per tant, una etapa posterior del
desenvolupament del pensament i no poden, doncs, considerar innates.
- Manca de catleg: Si hi hagus principis innats, seria fcil distingir-los dels principis no-innats
i aix determinar el seu nombre. Aix no s possible, aix que no hi ha principis innats.
Si tingussim idees innates, les tindria tothom (nens i incultes inclosos) i serem conscients delles.
No obstant aix, ni tothom accepta les mateixes idees o idntics principis, terics o morals, ni ning
s conscient dels mateixos, abans daprendrels per experincia. I, en tot cas, aprendrels per
experincia s sempre una millor explicaci que pretendre tenir-los com innats. Res hi ha en
lenteniment abans de la sensaci.


GNESI, PROCEDNCIA I TIPUS DIDEES

Locke distingeix dos tipus didees: les simples i les complexes.
Idees simples (o primitives): sn dades immediates de la conscincia que lenteniment rep
passivament. Sn individuals, representen la realitat i sn irreductibles a l'anlisi. Sn els materials
elementals amb qu es construeix el coneixement. Les percepci s, en aquest supsit, un procs
mecnic: les partcules de matria exerceixen un moviment (un impuls) sobre els sentits, que aquests
transmeten a la ment que les percep; la percepci de tota qualitat sexplica nicament pel
mecanisme de les partcules en moviment. Les qualitats poden provenir de dues fonts:
5
- Experincia exterior (idees de sensaci): a partir de la sensaci, que consisteix en la
transmissi, a travs dels sentits, de les qualitats sensibles dels objectes a la ment, per a la seva
percepci. Les qualitats dels objectes es defineixen com el poder daquest objecte per produir
idees en la ment, i poden ser de dos tipus:
Primries: enterament inseparables dels cossos, independents de lespectador i
existents en la realitat mateixa, com el nombre, la solidesa, la forma, lextensi i el
moviment o reps. Aquestes qualitats sn doncs, objectives i reals.
Secundries: separables dels cossos, dependents de lespectador i existents en els
sentits daquest, com ara els colors, els sons, les olors o els sabors. Aquestes tenen
poder dafectar els sentits i representen la manera com ens afecten les qualitats
primries (hi ha alguna cosa en els cossos de manera que provoquen les idees).
Aquestes qualitats doncs, sn subjectives.
- Experincia interior (idees de reflexi): es tracta de les idees que lenteniment (o la ment) t
de les operacions que fa ell mateix, s a dir, la conscincia dels continguts de la ment (idees de
percepci, pensament, dubte, creena). La nostra ment s capa de percebre la seva prpia
activitat mental reflexionant sobre les seves idees.

Idees complexes (o derivades): sn idees construdes, mitjanant una actuaci activa de la ment.
Substncies: es tracta de combinacions didees simples que sn designades per un sol
nom, que es prenen per representar coses particulars que subsisteixen en si mateixes
(per exemple, prssec o taula). Les substncies sn el conjunt total de les
caracterstiques duna realitat.
Relacions: sn el resultat de comparar una idea amb una altra (per exemple,
anterioritat, posterioritat, identitat, causalitat).
Idees generals (modes): es refereixen a coses que no subsisteixen per si mateixes
sin en altres (per exemple, la gratitud). Sn idees que sobtenen de separar algunes
caracterstiques (no totes) de les substncies per crear conceptes.
LA IDEA DE SUBSTNCIA
El problema de la substncia (que suposadament sub/est, o en les coses i les subs/t, el substrat)
s central en el debat entre racionalistes i empiristes. Locke el tracta al cap. 23 del llibre II
de lASSAIG... La substncia s un concepte metafsic que tant ens pot servir per parlar sobre coses
materials (la substncia duna rosa, dun cigne, de laigua...), com per a objectes menys tangibles
(Du s una substncia per als cartesians i els escolstics...). Per tant analitzar el concepte de
substncia s fonamental si volem comprendre quin s lorigen i la validesa del nostre coneixement.
En la tradici aristotlica substncia s un concepte simple, que designa la realitat profunda i
primria. Amb la substncia definim all que una cosa s en ella mateixa. Aix, per exemple, lhome
s un animal racional. Els cartesians defensaven un punt de vista proper al dels aristotlics: la
matria i la ment es fonamenten en dues substncies simples (lextensi i el pensament,
6
respectivament) que eren evidents per si mateixes. Locke t una punt de vista i original sobre
aquesta qesti.
Per a Locke la substncia s una idea complexa, elaborada per la ment a partir duna srie de
qualitats o idees simples. Quan percebem una rosa el que ens arriba s la seva forma, el color, la
fragncia... per el problema i Locke se nadon perfectament s no hi ha manera dexplicar
com aquests elements simples (corpusculars) o qualitats observables mantenen una cohesi entre si.
Com es fixen els diversos accidents (forma, color, olor...) en la substncia s quelcom que Locke
no va poder explicar.
La teoria mecanicista de la seva poca (en la versi de Boyle, per exemple) no permet explicar com
a partir de diverses idees simples selabora una nica idea de la totalitat. El crdit que nosaltres
donem al concepte de substncia, en conseqncia, prov de qu psicolgicament estem
irresistiblement inclinats a suposar lexistncia dalguna cosa ms unitria que les qualitats
observables i coexistents per dispars. Suposem ms que no sabem que hi ha substncies.
Un altre argument que mostra que no sabem qu s la substncia el descobrim en lanlisi del
llenguatge. Una cosa s usar un nom de manera que una essncia seria senzillament una classe de
coses i una altra molt diferent suposar que aquesta classe de coses t una existncia extralingstica.
O en els seus propis mots cal no confondre les essncies nominals amb les essncies reals. El
llenguatge no s una imatge del mn real sin tan sols una construcci que es fa arbitrriament. Ell
mateix ho resumeix aix en el COMPENDI DE LASSAIG SOBRE LENTENIMENT HUM al
final del seu resum del llibre tercer: els homes no tenen cap idea de les essncies reals de les classes
de substncies perqu no tenen nom per a elles en les seves llenges.
En definitiva la substncia s, en paraules de Locke un no-sabem-qu, un supsit, que la ment
elabora, un suport incognoscible per capa de fer aparixer en la ment les idees simples. En
conseqncia no coneixem el ser de les coses, sin tan sols el seu aparixer que ens arriba per
lexperincia que s el lmit del nostre coneixement.

3. Locke, crtic de Descartes
Un concepte central en Locke, i en tota la filosofia del racionalisme i de lempirisme, s el didea.
Per a ell les idees sn el que hi ha en la ment [de lhome] quan pensa (Assaig, II, I, 1), una mena
dtoms mentals que constitueixen el contingut del pensament El seu contingut perqu les idees
sn lnic contingut de la ment pot ser expressat en noms, adjectius, verbs, que sexpressen com a
subjecte o predicat en una frase. Les idees vindrien a ser conceptes o representacions, s a dir,
maneres de concebre les coses, coses que la ment s capa de pensar i de diferenciar. Per Locke se
separa radicalment de Descartes en la qesti de lorigen i el valor del coneixement hum que fa
derivar completament de lexperincia.
Segons Locke sn les observacions que fem sobre els objectes exteriors i sensibles o sobre
les operacions interiors de la nostra nima, les que percebem sobre les quals reflexionem
[les que] forneixen al nostre esperit els materials de tots els nostres pensaments (II, 1, 2).
La nostra manera de concebre el mn, i de concebrens a nosaltres mateixos, est determinada per
les nostres idees. O en altres paraules: el pensament s la capacitat que constitueix la ment. Sense
idees no hi ha ment. Si dalguna cosa no en podem tenir una idea, llavors senzillament, all que
7
creiem conixer seria en realitat una ficci. El problema s que no podem tenir una idea clara de
res que no provingui de lexperincia. En altres paraules: el pensament no es funda a si mateix.
No hi ha idees impreses en lnima des del moment del naixement perqu si nhi hagus les tindria
tothom, dhuc els infants i els folls, cosa que no s el cas.
Locke no accepta la tesi racionalista segons la qual hi ha idees innates, ni creu que hi pugui haver
cap manera dentendre la totalitat del mn en la seva realitat ltima. Si alg ho sabs tot voldria dir
que ha fet totes les experincies possibles, cosa manifestament impossible. Locke i tots els
empiristes darrera seu consideren que Descartes no ha estat prou rigors pel que fa a la regla
devidncia. Les idees innates no sn evidents, clares ni distintes.
Locke no s tampoc dualista en la seva concepci de lhome. Per a Descartes el
pensament (cogito) s essencialment diferent de la matria (res extensa). En canvi, en la tradici
empirista la ment per a un empirista no disposa duna idea clara i distinta de la matria, perqu la
matria no la podem conixer directament sin a travs de les percepcions sensibles. La substncia
simplement s incognoscible: lnic que tenim sn les percepcions.
Locke soposa a la clebre tesi de Descartes sobre la continutat que la ment estableix entre les
diverses experincies i que per al filsof francs justificava lexistncia de les idees innates
(especialment de la idea de substncia). Segons la teoria racionalista si deixssim que la nostra ment
[o esperit] reflexions amb ordre i pas per pas (seguint les regles del mtode), ella sola arribaria a
trobar conceptes com ara substncia, o causa (i fins i tot Du) que sn innates. En un text molt
conegut de les Meditacions Metafsiques, Descartes havia posat lexemple del tros de cera. La cera de
les abelles i la de lespelma, ens diu, s diferent segons lexperincia sensible, per la ment que
posseeix la idea innata de substncia ens permet establir la continutat entre aparences fsiques
tan diverses. La conscincia reflexiva de la ment, la capacitat intellectual, s innata i estableix per
ella sola la unitat del pensament. Locke no est dacord amb aquesta tesi racionalista.
Per a Locke, en canvi, el coneixement funciona exactament al revs de com havia dit Descartes; la
reflexi s tamb una operaci de la ment [esperit] que depn de lexperincia. En definitiva,
Locke i Descartes estan dacord a afirmar que coneixem perqu tenim idees, val a dir continguts
de la ment. Tot el que coneixem i percebem sn idees. Per per a Locke les idees no sn innates,
simplement nhi ha de simples o de ms complexes i totes depenen de lexperincia sensible. Si ens
pot semblar que alguna idea no ens ve directament donada per lexperincia s perqu la ment en fa
una construcci extrapolant-la a partir de lexperincia.







8
Poltica
4. Segon tractat sobre el govern civil
ESTAT DE NATURALESA I ESTAT DE GUERRA

INICI DE LES SOCIETATS POLTIQUES


LA DISSOLUCI DEL GOVERN
Locke, al captol XIX del Segon tractat sobre el govern civil, abans dencarar la problemtica de la
dissoluci del govern fa una distinci entre la dissoluci de la societat (la dissoluci dall que
origina la comunitat i sostreu els homes del lliure estat de natura per integrar-los en una poltica per
unir-se i actuar com un sol cos i constituir aix, un Estat diferenciat) i la dissoluci del govern
(provocada per la incapacitat de mantenir-se un cop sha dissolt la societat). Com, per es dissol
lEstat?
1. Des de fora: mitjanant una agressi exterior, una invasi dun pas estranger que
desemboqui en conquesta. Daquesta manera els membres de la comunitat no sn capaos
de mantenir-se com un cos nic i independent i cada individu retorna a lestat de natura.
2. Des de dins: a causa de conflictes interiors, especialment quan el poder legislatiu no
desenvolupa les funcions que li han estat assignades. Si el poder legislatiu s all que uneix
els membres dun Estat i constitueix lnima que dna forma, vida i unitat a aquest, en
desintegrar-se provoca la dissoluci de la societat. La degradaci del poder legislatiu es pot
provocar en diverses circumstncies:
a. Quan el monarca (o cap de govern) imposa la seva voluntat arbitrria en lloc
daplicar les lleis que representen la voluntat de la societat. Quan sintrodueixen
noves lleis no autoritzades i es pretenguin aplicar a la fora, el poder legislatiu es
desf.
b. Quan el monarca impedeix al poder legislatiu reunir-se o priva la seva llibertat de
debatre o priva la seva llicncia per dur a terme tot el que pugui beneficiar la
societat.
c. Quan el poder arbitrari del monarca modifica els electors o els procediments
delecci sense el seu consentiment i contra els interessos del poble.
d. Quan es lliura el poble a mans dun poder estranger i impedeix que la comunitat es
conservi ntegra, lliure i independent.
Tamb es pot dissoldre, per, lEstat, a causa de la negligncia del poder executiu: quan
aquell qui ns encarregat abandona la seva funci fins el punt que ja no es poden seguir
executant les lleis existents, provoca necessriament una anarquia i la dissoluci del govern,
i la multitud esdevindr confusa, sense ordre ni connexi.
9
Un cop dissolt el govern, el poble resta lliure per proveir les seves prpies necessitats i escollir un
nou poder legislatiu, mai renunciant al seu dret innat i original de protegir-se a si mateix (la llei
natural). Els homes no poden mai protegir-se contra la tirania, ja que no hi ha mitjans per escapar-
sen fins que no hi sn ben b a sota, per tant, el que sha daconseguir s evitar-la.
Quan el monarca o el poder legislatiu (o executiu) actuen contrriament a la tasca que sels havia
confiat, s a dir, en el moment que sintenta envair les propietats dels sbdits, es posen en estat de
guerra amb el poble i aquest ja no ha dobeir i est legitimat a emprar la violncia i la fora. Seria
contradictori pensar que un govern pugui haver estat escollit per no vetllar pels drets essencials que
dicta la llei natural i, justament quan arriba aquest moment, el govern traeix la confiana i el poble
recobra la llibertat inicial i la potestat de defensar-se.
Si la rebelli s entesa com la oposici a lautoritat i no a les persones, la rebelli del govern
envers la seva tasca posa el poder en mans del poble. El govern s el veritable rebel en el moment
que sha oposat a les lleis que havien estat pactades lliurement mitjanant la fora i ha declarat lestat
de guerra. El poder es pot posar en les mans del poble de les segents maneres:
1. El poble, que s habitualment maltractat i governat contrriament al seu dret natural,
buscar una oportunitat per alliberar-sen i aquesta, per la ra que sigui, no trigar a
presentar-se.
2. El poble, que est disposat a tolerar greus errors per part del govern, arribar a un punt que
no tolerar una llarga llista dabusos que posin en evidncia les intencions dels governants
doprimir i manipular la comunitat. En aquest punt far tots els possibles per posar la llei
en mans de qui pugui garantir que s que vetllar pels drets naturals dels individus.
3. Finalment, la doctrina de posar en les mans del poble el poder per recuperar la seguretat
nomenant un nou legislatiu ser la millor defensa per evitar aquesta rebelli contra les
constitucions i la llei del govern.
Aix doncs, tot aquell que, per la fora, suprimeixi el poder legislatiu de qualsevol societat i
amb ell les lleis inherents a la seva funci, provocar lestat de guerra i retornar els
individus a lestat de natura, que tindran la potestat de dictaminar un nou poder legislatiu o
executiu que vetlli de deb per als drets essencials de lsser hum tal com dicta la llei
natural: la vida, la salut, la propietat i la llibertat.
5. Locke contra Hobbes
El pensament poltic de Locke sentn millor quan es confronta amb el de Thomas Hobbes, que
cronolgicament s anterior. Tots dos sn en certa manera els pares de la filosofia poltica
moderna, per representen alteratives radicalment diverses dins la tradici del contracte social.
Hobbes ha conegut lpoca de les guerres civils i, en conseqncia, tendeix al conservadorisme i a la
recerca de la seguretat en temps convulsos. Per a ell lhome s un llop per a lhome i lEstat neix per
donar seguretat als homes (immersos en una situaci de por i de constant guerra de tots contra
tots), al preu de renunciar a la llibertat individual.
Locke, en canvi, tot i haver estat exiliat com a liberal, representa loptimisme constitucionalista de la
Gloriosa Revoluci. De Locke en deriva el liberalisme i de Hobbes labsolutisme poltic i el avui
el neoconservadorisme. El punt de discrdia central entre ambdues posicions s el de la naturalesa
del govern i de la llei i el paper de la tolerncia.
10
El mrit de Hobbes en filosofia poltica s que va fer passar el fonament de lacci poltica de
lexterior a linterior del cos poltic. No sn les circumstncies (com en Maquiavel) el que fa que
sigui necessria la poltica sin que la necessitat dobrar polticament neix a linterior mateix del cos
poltic. Locke accepta aquesta tesi i tamb la necessitat dun contracte per fonamentar la
convivncia per discrepa en gaireb tota la resta respecte a Hobbes.
Metodolgicament John Locke i Thomas Hobbes sn contractualistes. Estan dacord a suposar que
en lorigen de lEstat hi ha un pacte o contracte social, per discrepen radicalment sobre quines van
ser les raons que van portar els humans a pactar. Per a Hobbes lorigen del pacte s la por i la
necessitat de seguretat. Per a Locke, en canvi, hi ha pacte perqu hi ha una necessitat de protegir la
propietat privada i el progrs com.
En la concepci hobbesiana la persona del prncep com a smbol s central: cal que hi hagi un
prncep (un Estat) que faci por per tal que daquesta por en neixi lobedincia. Locke, en canvi, creu
ms en el paper de la llei (i de les conviccions compartides) que en el de la fora.
Per a Hobbes una societat justa s la que t un govern que garanteix la seguretat. En lestat de
natura hi havia guerra de tots contra tots (bellum omnium contra omnes) i el contracte social garanteix la
pau i la seguretat de la societat sacrificant la llibertat personal.
Per a Locke, en canvi, el contracte social no significa cap renncia; no priva els humans de la seva
llibertat sin que aporta una garantia ms gran de la llibertat com. La societat justa garanteix la
llibertat i beneficia el progrs i la felicitat de tots, a travs dun pacte que ens implica a tots. En
lestat natural lhome viu en una situaci de pau precria i s la instituci de lEstat el que referma i
potencia la llibertat i el progrs. La funci de lEstat s la de preservar els drets naturals a la vida, la
llibertat i la propietat.
Un altre element fonamental s el de lobedincia. Per a Hobbes el sbdit ha de ser lleial al seu cap,
sense qestionar-lo mai perqu lanarquia, el desordre civil i la manca de seguretat serien pitjors que
la suposada injustcia. Un cap dEstat hobbesi noms pot ser expulsat si no pot garantir la
seguretat del seu poble. En canvi per a Locke el poble t sempre el dret a la revoluci quan el cap
de lEstat senfronta a la Constituci per comptes de garantir-la. El rei es converteix en un tir quan
sobrepassa els lmits del poder que li ha estat atorgat en el moment de fer el pacte i constituir
lEstat.
LEstat hobbesi (el Leviatan) s absolut; Hobbes el presenta com un du mortal, noms una
mica per sota del Du immortal. Aix significa que el cap de lEstat disposa de tot el poder i no el
comparteix amb ning. De la religi a lexrcit, tot est dominat i controlat pel Sobir (absolutisme).
En canvi, lEstat de Locke el poder es divideix en legislatiu (exercit per una assemblea), executiu i
federatiu, de manera que el poder t contrapesos. Segons Locke la diferncia entre un rei i un tir
consisteix en qu el rei fa de la llei el lmit del seu poder i del b pblic la finalitat del seu govern.
En canvi, el tir ho subordina tot a la seva voluntat i als seus propis fins.
En resum, el poder per a Hobbes t cinc caracterstiques:
1.- s indivisible, atribut a un sol home o a una sola assemblea.
2.- Els sbdits tenen un deure dobedincia absoluta.
11
3.- Hi ha una radical superioritat de lEstat sobre la llei. El sobir s absolut i no ha de retre
comptes a ning.
4.- El contracte nega la llibertat o el dret a la rebelli dels sbdits.
5.- Hi ha una total fusi entre religi i poltica. LEstat pren les caracterstiques del sagrat.
Locke, en canvi, oposa al hobbesianisme unes altres cinc caracterstiques que seran les
prpies dels Estats liberals moderns:
1.- Lautoritat sha de compartimentar i fraccionar per evitar que esdevingui tirnica.
2.- El lmit de lobedincia dels sbdits est marcat per la llei que obliga tant a governants
com a governats.
3.- La llei natural fonamenta la llei positiva i la convivncia entre els humans. El rei ha de
retre comptes al parlament.
4.- El contracte no significa mai una restricci arbitrria de la llibertat; els sbdits tenen
dret a rebellar-se contra un rei tirnic.
5.- LEstat ha de garantir la llibertat de conscincia, tolerant els diversos cultes i, per la seva
banda, la prctica religiosa no ha dinterferir en la vida poltica.