1

3
EDITA: ASOCIACIN ESTATAL DE EDUCACIN SOCIAL - ASEDES
Arag, 141-143 4a.
Tel.: 34 93 452 10 08
Fax: 34 93 323 80 52
08015 Barcelona
asedes@eduso.net
Traducci al catal de Snia Rodon Torner
3
PRESENTACI DELS DOCUMENTS

l
Presidenta d'ASEDES......................................................................... 5
1. DEFINICI D'EDUCACI SOCIAL

l
Prembul............................................................................................. 7

l
Presentaci.......................................................................................... 9

l
Defnici professional d'Educaci Social ......................................... 11

l
Punts d'ancoratge de la defnici ...................................................... 12
2. CODI DEONTOLGIC DE L'EDUCADOR
I L'EDUCADORA SOCIAL
l
Antecedents ...................................................................................... 17
l
Prembul........................................................................................... 18
l
CAPTOL I.
Aspectes generals.............................................................................. 19
l
CAPTOL II.
Principis deontolgics generals ........................................................ 22
l
CAPTOL III.
Normes deontolgiques generals...................................................... 25
ndex de continguts
4 5
a
Secci primera.
L'educador/a social en relaci amb els subjectes
de l'acci socioeducativa .................................................................. 25
a
Secci segona.
L'educador/a social en relaci amb la seva professi....................... 26
a
Secci tercera.
L'educador/a social en relaci amb l'equip....................................... 27
a
Secci quarta.
L'educador/a social en relaci amb la institucin on
realitza la seva feina ......................................................................... 28
a
Secci cinquena.
L'educador/a social en relaci amb la societat en general................ 28
l
Disposicions addicionals ................................................................. 30
3. CATLEG DE FUNCIONS I COMPETNCIES DE L'EDUCADORA
I L'EDUCADOR SOCIAL
l
Introducci ....................................................................................... 31
l
Defnici i conceptes clau................................................................. 34
l
Funcions i competncies de l'educadora i l'educador social ............ 36
l
Blocs de competncies de l'educadora i l'educador social .............. 41
l
Annex ............................................................................................. 46
4 5
Presentaci
dels Documents
U
n Codi deontolgic de leducadora i leducador social, una Defnici
dEducaci Social i un Catleg de funcions i competncies de la professi,
confguren els tres documents bsics que sestableixen com a base per
articular la cultura i la identitat de la fgura de leducadora i leducador social.
Ja se nha escrit sobre tots aquests documents, per els professionals de leducaci
social i les organitzacions que els representen han coincidit en la necessitat de
crear documents propis. Les educadores i els educadors socials han fet notar en
nombrosos frums la inexistncia daquests textos bsics i la importncia que
siguin elaborats, consensuats i ratifcats per les seves prpies organitzacions
professionals.
Des dels seus inicis, lany 2000, lAssociaci Estatal dEntitats dEducaci Social
(ASEDES) recull aquesta demanda i, com a entitat de referncia, est legitimada per
la totalitat dassociacions i collegis professionals de tot lEstat i sota el mandat dels
plans de treball aprovats per les successives assemblees posa en marxa processos
de participaci que assegurin lelaboraci daquests tres documents.
Avui, set anys desprs de linici de lentitat, presentem de manera conjunta els
tres documents que han anat construint-se al llarg daquest perode. Sn, doncs,
el fruit dun treball complex, detapes i processos diferents, el que els fa ms rics
i complerts.
6 7
En fem aquesta presentaci conjunta, i no podia ser ms oportuna, en el marc
del nostre 5 Congrs estatal de les educadores i els educadors socials La
professionalitzaci: recorreguts i retrats duna professi.
Entenem cadascun dels documents que aqu es presenten com a documents de
guia i referncia, per tamb com a documents vius susceptibles de ser revisats
en el futur. Aquests documents han danar adaptant-se a les noves exigncies i a
les aportacions professionals que, derivades del seu estudi, refexi i s, puguin
anar sorgint.
Aquest s el llegat que ASEDES fa al Consejo General de Colegios, entitat que
en recull ja la titularitat, aix com la responsabilitat de continuar el procs de
difusi, debat i revisi crtica permanent que comporta la nostra professi i la
nostra participaci associativa.
Agram des daqu lesfor de tots i totes per aconseguir aquesta fta i tenint presents
les persones i les entitats que nhan liderat el procs. Volem fer una menci especial
tamb per als experts que des de diferents institucions han participat a favor de la
construcci collectiva i des de la renncia de protagonismes individuals.
El treball i lesfor geners fruit de la passi per la nostra tasca i de la conscincia de
saber que s imprescindible a les nostres societats, ens dota avui de tres documents
bsics i articuladors de la nostra professi.
Toledo, setembre de 2007
Flor Hoyos Alarte
Presidenta dASEDES
6 7
1.
Defnici
d'Educacin Social
1. PREMBUL
Des dels seus inicis, ASEDES coneix la importncia que suposa comptar amb els
tres Documents professionalitzadors per a la construcci i desenvolupament
de la nostra professi: la Defnici dEducaci Social, el Catleg de Funcions i
Competncies professionals i el Codi deontolgic de leducadora i leducador
social.
Davant daquesta realitat, ASEDES, com a entitat de referncia estatal legitimada
per la totalitat dassociacions i collegis professionals de lEstat, augura i impulsa
comissions i grups de treball per a lelaboraci daquests tres documents. Una
elaboraci que parteix de lestudi, la refexi i la responsabilitat necessria i exigible
per tirar endavant aquesta tasca tan important.
Cal dir que defnicions dEducaci Social han existit i existiran sempre, des de tots
els mbits i sectors relacionats amb el desenvolupament professional de lEducaci
Social. En un pla histric podem recordar les defnicions pertanyents a cadascuna
de les tres vies precollegials: animaci sociocultural, educaci especialitzada i
educaci dadults.
Tamb aquelles altres signifcacions que sobre leducadora i leducador social
realitzen altres sectors i mbits, com lacadmic, el laboral i el legal. Per la
seva importncia, lmbit legal ha estat el ms referenciat durant aquest temps,
8 9
1 A lAssemblea general de 30 de novembre de 2002 celebrada a Toledo, ASEDES decideix encarregar al
Grupo de Formacin Permanente de APESCAM, actual CESCLM, lelaboraci dun primer document
de Defnici professional dEducaci Social. El 3 de mar de 2003, a lAssemblea general celebrada a
Barcelona, aquesta defnici es presenta a totes les entitats estatals, i sestableix un any per al perode
dallegacions. Finalment, a lAssemblea General dASEDES celebrada a Toledo el 28 de febrer
de 2004, es ratifquen i saproven tant la Defnici com el primer Codi deontolgic de la professi.
bsicament per tot el que sen desprn de la formaci del professional. Una formaci
que durant anys es va anar forjant i que es va plasmar en el Reial Decret de 10
doctubre de 1991, de la creaci de la Diplomatura en Educaci Social.
No obstant aix, existia una coincidncia unnime, per part de tots els educadors
i educadores social, aix com per les entitats professionals que els representen,
pel que fa a fer notar la inexistncia duna defnici deducaci social elaborada
per i per als professionals, que permets identifcar i ordenar tot aquest conjunt
de prctiques diverses desenvolupades per la professi. Calia, doncs, elaborar una
defnici legitimada pel propi collectiu, que fos superadora dels mbits, espais
de desenvolupament laboral, molts dells compartits per altres professionals de
lmbit social. Una defnici professional, en defnitiva, que facilits explicar amb
garanties el tipus de professional que s leducadora i leducador social, les seves
responsabilitats professionals, aix com la fnalitat de la praxis desenvolupada.
Daquesta manera, el document que es presenta a continuaci es correspon amb
el treball realitzat per un grup de treball auspiciat per ASEDES, per un encrrec
fet a la professi en el seu conjunt per elaborar una defnici professional que
permeti al collectiu ampliar les seves possibilitats reals de desenvolupament i
signifcaci. Aquest encrrec va ser assumit lany 2002 per lAPESCAM, actual
CESCLM, que el desenvolupava en el marc del Grupo de Formacin Permanente
(GFPA) daquesta entitat castellanomanxega, en una clara lnia de continutat i
aposta pels treballs destudi i refexi sobre all que substantiva i identifca lacci
professional de leducadora i leducador social. Daquest encrrec
1
i del context
del seu desenvolupament sorgeix aquesta primera Defnici dEducaci Social
que, actualment permet dotar el collectiu dun major grau de visibilitat que tant
professions afns com institucions i ciutadania han demandat en aquests darrers
anys.
Amb el lliurament a tot el collectiu daquesta defnici professional sobre
un perode de difusi i revisi daquest document, tot desitjant i convidant els
8 9
professionals a participar en aquest procs dinmic i de refexi entorn de la
identitat i la cultura de leducador i educadora social, que es desenvolupa en major
o menor grau en totes les entitats i collegis professionals de lEstat. Tamb, com
no podia ser duna altra manera, convidem a la participaci dels professionals en
els congressos estatals deducadores i educadors socials que sestableixen com a
frums de presentaci i exposici de revisions i actualitzacions daquesta defnici
i de la resta de documents bsics i articuladors de la professi.
La Defnici dEducaci Social, el Catleg de funcions i competncies de la professi
i el Codi deontolgic de leducadora i leducador social confguren en lactualitat
un dels punts dancoratge de la professi. Un punt dancoratge que juntament amb
el cos de coneixements especfcs reconegut en els estudis universitaris; lexistncia
dun recorregut histric propi que ha perms assentar les bases de leducaci social
actual, aix com amb la presncia del collectiu professional degudament organitzat
a travs dels collegis i associacions professionals, estableixen hores dara els
quatre punts de referncia per concebre el desenvolupament de lEducaci Social
a lEstat espanyol i a lespai europeu. Un treball, en defnitiva, que serveix de punt
de partida per continuar la feina des del Consejo General de Colegios i per davant
dels propis professionals que hi dipositaran la seva confana.
2. PRESENTACI
El document que presentem respon a una inquietud compartida per part dASEDES
i dAPESCAM, per contribuir a la incipient per contnua construcci de la nostra
professi. La primera, com a frum estatal representatiu de les organitzacions dels
educadors socials, sollicita una defnici comprensiva a all que en els temps
actuals pot ser concebut com un professional de lEducaci Social. Per la seva part,
lAPESCAM recull lencrrec per incorporar-lo a les tasques que, en aquest sentit,
ja es desenvolupaven des de feia uns mesos en un grup de formaci permanent.
2
2 El Grupo de Formacin Permanente de APESCAM (Asociacin Profesional de Educadores Sociales de
Castilla-La Mancha) va ser una modalitat formativa oberta a la participaci dels socis dAPESCAM que
ha compaginat, al llarg dels anys, la formaci en continguts epistemolgics, terics i metodolgics, amb un
treball de producci terica que acompanys el procs de professionalitzaci de leducaci social a nivell
estatal.
10 11
Va ser llavors quan vam iniciar un treball de revisi de defnicions existents, i vam
apreciar, bsicament, lexistncia de dues lnies hegemniques de conceptualitzaci.
Duna banda, trobem aquelles que es construeixen accentuant lespecialitzaci
segons els mbits de treball o les persones a les quals es dirigeix: educaci de
persones adultes, acci socioeducativa, educaci no formal. Daltra banda, el
criteri orientat remet als objectius que es persegueixen amb lactuaci social
i educativa, com a exemples: educaci social com a didctica dall social,
socialitzaci, adquisici de competncies socials, formaci poltica del ciutad...
(Petrus, 1996).
La nostra aportaci pretn defnir leducaci social com un concepte-sintesi capa
darticular una mirada professionalitzadora entorn dall que el decret de 1991 va
aconseguir en lmbit jurdic. Tenim un marc jurdic per al desenvolupament de
la professi, s a dir, hem aconseguit una certa regulaci per al desenvolupament
de la feina i aix constitueix un element professionalitzador de rellevncia. Per
aix s noms un pas en la construcci duna professi. Seguim sense formalitzar
un marc epistemolgic i tic (no noms deontolgic), des del qual poder construir
una identitat professional que, sens dubte, va emergint des daquesta complexa
diversitat de prctiques socials i educatives que es multipliquen en la nostra
geografa. Per aquest motiu s important separar la idea de professi de la prctica
educativa de leducador social.
Voler explicar la segona idea seria com voler explicar totes les especialitats de la
professi mdica: una tasca de Ssif. No obstant aix, tots els seus especialistes es
reconeixen com a metges, com a professionals al servei de la salut de les persones,
ms enll del seu mbit especfc de competncies. Precisament per aix, ens hem
centrat en la primera; volem fer una defnici capa darticular les diferncies
i de donar ra de ser de lEducaci Social com a professi. Algunes preguntes
han servit de guia per resoldre aquests problemes: quin tipus de professional s
leducador social? Professi de leducaci o de lmbit social? Al servei de qu i
de qui? (Garca Molina, 2003b).
10 11
Ats aix, el plantejament s construir-ne una defnici que sigui:
1. Coetnia de lactualitat.
2. Superadora, per al mateix temps integradora, de les antigues fgures i les
distincions ocupacionals dins de leducaci social.
3. Superadora dels marcs i ancoratges que signifquen la nostra professi
com a no-formal, informal, extraescolar o exclusiva dels serveis socials.
3. DEFINICI PROFESSIONAL DEDUCACI SOCIAL
Presentem una defnici la base conceptual de la qual es basa en un doble eix:
LEducaci Social com a Dret de la ciutadania
Professi de carcter pedaggic
Per tot aix defnim lEducaci Social com a:
Dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement duna professi
de carcter pedaggic, generadora de contextos educatius i accions
mediadores i formatives, que son mbit de competncia professional de
leducador social i que possibilita:
l
La incorporaci del subjecte de leducaci a la diversitat de les xarxes
socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulaci
social.
l
La promoci cultural i social, entesa com a obertura a noves
possibilitats de ladquisici de bns culturals, que amplin les
perspectives educatives, laborals, doci i participaci social.
12 13
4. PUNTS DANCORATGE DE LA DEFINICI
Dret
La conscincia de responsabilitat pblica davant els problemes de convivncia; el
naixement de noves modalitats dexclusi i marginaci social, i la necessitat de
construir un mn en qu tots puguem compartir bns de forma ms equitativa, sn
alguns dels factors que expliquen i justifquen leclosi i la rellevncia social que ha
adquirit leducaci social en el nostre pas en les ltimes dcades. Ja a lpoca de lestat
de dret i benestar, loferta i la demanda de tasques socioeducatives sha multiplicat,
shan anat obrint nous espais per atendre necessitats educatives: laccs a la vida
social. En aquest sentit podem dir que leducaci ha deixat de ser patrimoni exclusiu
de lescola.
Concebem leducaci social com una prestaci educativa, al servei de lacompliment
dels valors fonamentals dun estat de dret: igualtat de tots els ciutadans,
mximes quotes de justcia social i el ple desenvolupament de la conscincia
democrtica,
Per aix, considerem que leducaci s un dret de la ciutadania perqu aix ho
avalen els marcs jurdics internacionals, nacionals i autonmics, entre els quals
destaquem:
l
La Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948 ratifcada pel nostre
pas el 1976. Larticle 26 exposa:
1. Tota persona t dret a leducaci. Leducaci ser gratuita, si ms no, en
el grau elemental i fonamental. Lensenyament elemental s obligatori.
Cal que lensenyament tcnic i professional sigui generalitzat, i que
sobri a tothom laccs als estudis superiors amb plena igualtat per a
tots amb atenci al mrit de cadasc.
2. Leducaci ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat
humana i al reforament del respecte dels Drets Humans i de les
llibertats fonamentals. Ha dafavorir la comprensi, la tolerncia i
lamistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i
12 13
la difusi de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment
de la pau.
l
Larticle 27 de la Constituci Espanyola de 1978 afrma:
1. Tothom t dret a leducaci. Es reconeix la llibertat densenyament.
2. Leducaci tindr com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat
humana en el respecte als principis democrtics de convivncia i als
drets i a les llibertats fonamentals.
En conseqncia, com a dret democrtic, tots haurem de poder-hi accedir. Totes
les persones i grups que desitgin incorporar-se a la cultura del seu temps per tal
dincloure-shi, haurien daproftar-se daquest dret (Sez, 2003; Garca Molina.
2003a).
Professi
Procs de recerca i millora que algunes ocupacions, en un context geogrfc determinat,
sota condicionants socials, culturals, poltics i econmics especfcs, recorren per
qualifcar-se quantitativament i qualitativament, dotant-se de recursos que nindicarien
el grau destabilitzaci. Seguint a Riera (1998). alguns daquests serien:
l
Lexistncia dun cos de coneixements especfc que prov de la investigaci
cientfca i de lelaboraci terica en lmbit que abraci cada professi (en el
nostre cas la disciplina Pedagogia Social).
l
Lexistncia duna comunitat que comparteix una mateixa formaci especfca
(la diplomatura en Educaci Social).
l
El desenvolupament dunes funcions pbliques i especfques amb plantejaments
comuns i tcnics dintervenci professional, amb retribuci econmica
reconeguda per la tasca desenvolupada i lassumpci dun comproms tic de la
professi cap als seus clients o usuaris.
l
Lexistncia duna normativa interna per al grup professional que permet
lautocontrol dels seus membres per part del collectiu professional (collegis
professionals).
14 15
Des daquesta concepci, en el procs de professionalitzaci quantitatiu (Sez, 1998
i 2003) sha aconseguit:
l
Disposar dun reconeixement i duna titulaci acadmica de la formaci.
l
Iniciar el procs de formulaci dun Codi deontolgic.
l
La creaci de collegis i associacions professionals.
No obstant aix, el procs de professionalitzaci qualitativa posa laccent en diferents
dimensions de la praxis; tant en la possibilitat de millora de lacci que els educadors
socials posem en marxa en els nostres llocs de treball com de les mltiples dinmiques
en la feina, fent referncia a:
l
Com es du a terme la professi i per qu es fa.
l
Quina visi t el professional de la seva prpia prctica.
l
La utilitzaci i generaci de plataformes des don poder estudiar i analitzar,
proposar i construir, interpretar i avaluar la diversitat que convoca al mn de
lEducaci Social.
Seguint el que diem ms amunt, sentn lEducaci Social com una professi
en construcci, relativament jove, la professionalitzaci de la qual est en relaci
amb una srie dactors socials amb qui interactua: grup ocupacional, poltiques
socials, universitat i mercat de treball (Sez, 2003).
De carcter pedaggic
Perqu entenem que la Pedagogia Social s la cincia i la disciplina que pren
com a objecte destudi lEducaci Social, proporcionant models de coneixement,
metodologies i tcniques per a la praxis educativa. A travs daquest camp de
coneixement podem disposar dun corpus sistemtic de coneixements especialitzats
amb qu sadquireixen competncies intellectuals i tcniques per actuar en un
camp dacci educativa.
14 15
Accions mediadores
Sn aquelles accions dacompanyament i de sosteniment de processos que tenen
com a fnalitat provocar la trobada del subjecte de leducaci amb uns continguts
culturals, amb altres subjectes o amb un lloc de valor social i educatiu (Garca
Molina, 2003a).
Quan parlem daccions mediadores no ens referim especfcament a la mediaci de
confictes ni ho entenem com un ensenyament o transmissi de continguts culturals.
Considerem que la mediaci s un treball previ que sha de fer perqu el subjecte
de leducaci pugui trobar-se amb llocs, persones i continguts. La mediaci entesa
daquesta manera t com a fnalitat lemancipaci progressiva del subjecte.
l
Continguts culturals: ha de ser una trobada guiada, ja que leducador coneix
els temps, recursos, materials de suport, etc. i pot acompanyar/guiar el subjecte
perqu shi produeixi la trobada.
l
Els altres: leducador ha dintentar que es produeixin noves trobades perqu
es multipliquin i/o consolidin les relacions socials amb els altres. Remet al
desenvolupament de la sociabilitat.
l
Els llocs: implica el coneixement dels llocs que conformen lespai on viu el
subjecte de leducaci, i el trnsit per aquests mateixos llocs.
Accions formatives
Sn aquelles que possibiliten que el subjecte de leducaci sapropi de la cultura,
no noms de lacadmica, sin de la cultura entesa en sentit ampli. Sn actes
densenyament que permeten lapropiaci deines conceptuals, habilitats tcniques
i formes de tracte social.
Subjecte de leducaci
Entenem per subjecte de leducaci tot individu o collectiu amb qu sestableix
una relaci educativa, s a dir, a qui es dirigeix la nostra acci professional i es
mostra disposat a assumir aquest treball educatiu.
16 17
Xarxes socials
La nova confguraci social fa que no puguem pensar exclusivament en un sistema
social vertical, sin que labordem com una multitud ditineraris, situacions, espais,
ritmes, temps i llocs en qu lacte educatiu s susceptible desdevenir-se. Aix
suposa una forma dentendre la confguraci actual de la nostra societat.
Sociabilitat
Per sociabilitat entenem la capacitat de relaci amb els altres en els espais socials.
Hem introdut el terme sociabilitat, enlloc del de socialitzaci, perqu aquest es
refereix preferentment a la concepci dmile Durkheim, que fa referncia a la
socialitzaci metdica de la infncia.
Circulaci social
Possibilitat de realitzar trajectes diversos i diferenciats pels diferents espais de
desenvolupament de la sociabilitat.
Bns culturals
Continguts i recursos culturals amb un valor social reconegut (i, per tant, objectivat
o objectivable), propis de cada poca i lloc.
ASEDES, febrer de 2004
16 17
2.
Codi Deontolgic
de l'educador i l'educadora social
ANTECEDENTS
Des dels inicis de la professi, ltica professional ha estat un tema de debat i
preocupaci per al collectiu professional.
Formalment, des de 1996 es treballa i es refexiona sobre la qesti de ltica
professional i lacci socioeducativa. No obstant aix, ja durant lany anterior, i
al I Congrs de lEducador Social celebrat a Mrcia, es constata la necessitat de
la refexi tica en la professi.
Un grup de professors de la Universitat de Deusto i deducadors i educadores
socials elabora i presenta el primer Esbs de Codi Deontolgic de lEducador/a
Social (Bilbao, 1996), que serviria de punt de partida per als treballs desenvolupats
posteriorment per diferents associacions professionals de lEstat. Com a conseqncia,
aquest Codi est basat en aquell Esbs.
A partir de 1996, les associacions deducadors socials organitzen seminaris, jornades i
grups de treball per obrir processos de discussi entorn de la deontologia de leducador
i leducadora social. Es visualitzen en la concreci monogrfca del III Congrs
Estatal de lEducador Social amb el ttol dtica i qualitat.
En el III Congrs Estatal de lEducador Social (XV Congrs mundial de lAIEJI),
celebrat a Barcelona el mes de juny de 2001, es van posar les bases per establir el
18 19
comproms necessari per a lelaboraci dun codi. Amb la Declaraci de Barcelona,
realitzada en el marc daquest Congrs, sadquireix el comproms, per part de
lassociaci estatal (ASEDES), dobrir un procs que culmini amb laprovaci del
Codi Deontolgic de lEducador Social a fnals de lany 2003.
PREMBUL
A lAssemblea General, celebrada a Toledo el 30 de novembre de 2002, la Junta
de Govern dASEDES va concretar el que havia anunciat durant el III Congrs
Estatal de lEducador Social i va adquirir el comproms de desenvolupar un codi
deontolgic per a la professi, que presentaria en la segent Assemblea General.
Per aconseguir aquest objectiu es crea la Comissi de Codi Deontolgic, que
planteja una proposta sobre la qual sobre un procs de participaci i debat al
collectiu professional i a grups dexperts, i que conclou el seu treball amb la
presentaci del primer codi deontolgic de leducador i leducadora social, a
lAssemblea General dASEDES, celebrada a Toledo el mes de febrer de 2004.
Posteriorment, el treball de la Comissi i els experts ha seguit endavant i ha donat
com a fruit aquest codi.
Aix doncs, aquest codi ha de servir com a guia dactuaci, ha de ser fexible en el
temps i ha de poder rebre les aportacions de les diferents comissions deontolgiques,
dels collegis i de les associacions professionals que el posin en funcionament.
18 19
CAPTOL I.
Aspectes generals
Entenem aquest codi deontolgic com un conjunt de principis i normes que orienten
lacci i la conducta professional, que ajuden leducador i leducadora social en
lexercici de la seva professi i milloren la qualitat de treball que sofereix a la
comunitat i als individus.
Aquest codi es fonamenta legalment en la Constituci Espanyola, en la Declaraci
Universal dels Drets a les Persones (1948), en la Convenci Europea per a la
Salvaguarda dels Drets de les Persones (1950), en la Carta Social Europea (1965),
en la Convenci sobre els Drets fonamentals de la Uni Europea (2000), que
fonamenten i legitimen leducaci social com un dret de qualsevol persona.
Aquest dret es concreta en el reconeixement duna professi de carcter pedaggic,
generadora de contextos socioeducatius i accions mediadores i formatives, que sn
mbit de competncia professional de leducador social, i possibilita:
l
La incorporaci del subjecte de leducaci a la diversitat de les xarxes socials,
entesa com el desenvolupament de la socialitzaci, la sociabilitat, lautonomia
i la circulaci social.
l
La promoci cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats
dadquisici de bns culturals, que amplin les perspectives educatives,
laborals, de lleure i participaci social.
Daquesta manera, leducaci social parteix, doncs, dun conjunt de coneixements i
competncies que lacci socioeducativa implementa per produir efectes educatius
de canvi, desenvolupament i promoci en persones, grups i comunitats.
Leducaci social apareix i es constitueix amb la base i la fnalitat de proporcionar
una srie de serveis i recursos socioeducatius al conjunt de la societat, de la
comunitat i de les persones.
La construcci dun codi deontolgic representa lassumpci de la defensa duns
principis i normes tics comuns a la professi i orientadors de la prctica, que passa
per la responsabilitat dels educadors i educadores socials davant duna poblaci
20 21
que es troba, la majoria de vegades, en situaci de difcultat i de dependncia, i que
els situa en la possibilitat de modifcar aquesta dependncia a travs dun saber i
duna prctica professional. Aquesta capacitat professional dna a leducador o
educadora social un poder que defneix lasimetria de la relaci educativa.
En aquest context, lacci socioeducativa passa per la construcci duna relaci
de confana i dun pacte de responsabilitzaci entre les parts, per la qual cosa cal
que leducador o educadora social garanteixi aquesta confana a travs dun codi
deontolgic que norienti i en limiti el poder.
La construcci dun codi deontolgic tamb representa, duna banda, lassumpci
de la responsabilitat professional de les accions socioeducatives que duu a terme
leducador o educadora social o lequip i, de laltra, lautonomia que com a professi
respon a unes determinades necessitats i demandes socials, amb articulacions teriques
especfques i des del reconeixement de la seva utilitat social. El codi refora, doncs,
lautonomia que la professi i els educadors socials tenen respecte a les exigncies
de les diferents poltiques socials, els mandats, les exigncies i les pressions socials,
o de les institucions que difculten labast de les fnalitats de les professions en les
persones que atenen. Els collegis professionals o agrupacions professionals que
exerceixen de subjecte collectiu i dagent interlocutor, basant-se en els principis
deontolgics generals, vetllen per aquesta autonomia.
Els trets que han de caracteritzar qualsevol prctica social construda pels professionals
en el mitj en qu es mouen sn: coneixement especialitzat; formaci per adquirir
aquest coneixement, que es tradueix en competncies i habilitats; assumpci dun
codi tic com a element dautoregulaci que justifqui lacci responsable en ls
daquestes habilitats; creaci de regles de joc internes per a larticulaci dels
professionals entre si i les seves relacions amb altres professionals, i, per acabar,
lactivitat poltica que en justifqui la presncia al mercat laboral, responent a les
diferents necessitats i demandes socioeducatives de les persones.
Leducaci social t com a referents bsics cientfcs la pedagogia social, la psicologia,
la sociologia, lantropologia i la flosofa. Aquests referents aporten elements terics,
metodolgics i/o tcnics per al treball socioeducatiu.
20 21
Ampliant les aportacions daquestes disciplines que orienten lacci, es genera
un corpus de coneixements especfics daquesta professi, resultants de la
conceptualitzaci de lexperincia.
La prctica educativa diria de leducador o educadora social correspon a tres
categories o criteris organitzadors, en qu leducador social analitza situacions,
dissenya, planifca, i duu a terme i avalua projectes socioeducatius:
1. Actuacions de context, defnides com a accions i tasques que es dirigeixen
a crear espais educatius, millorar-los i dotar-los de recursos:
l
Participar en lanlisi, el disseny, la planifcaci i lavaluaci de programes
socioeducatius.
l
Collaborar en lorientaci de poltiques socials i culturals de participaci
ciutadana.
l
Desenvolupar accions amb les institucions, associacions i altres entitats de
carcter pblic i privat que permetin la creaci de xarxes entre serveis que
atenen persones, per al desenvolupament de lacci socioeducativa.
2. Actuacions de mediaci, entesa com la feina que fa leducador o educadora
social per produir una trobada constructiva de la persona amb uns continguts
culturals, amb altres persones, grups o llocs.
3. Actuacions de formaci i transmissi. Aquelles que possibilitin lapropiaci
delements culturals per part de les persones, dels grups i de les comunitats.
Actes densenyament deines conceptuals, habilitats tcniques o formes
dinteracci social.
22 23
CAPTOL II.
Principis deontolgics generals
Els segents principis bsics pretenen la millora qualitativa de lexercici professional.
Es tracta de principis orientadors de lacci socioeducativa de leducador o educadora
social.
1. Principi de respecte pels Drets Humans
Leducador o educadora social actuar sempre en el marc dels drets fonamentals
i en virtut dels drets enunciats en la Declaraci Universal dels Drets Humans.
2. Principi de respecte pels subjectes de lacci socioeducativa
Leducador o educadora social actuar en inters de les persones amb qu treballa i
respectar la seva autonomia i llibertat. Aquest principi es fonamenta en el respecte
per la dignitat i en el principi de professionalitat descrit en aquest codi.
3. Principi de justcia social
Lactuaci de leducador o educadora social es basar en el dret a laccs que t
qualsevol persona que visqui en la nostra comunitat, a ls i gaudi dels serveis
socials, educatius i culturals en un marc de lestat social democrtic de dret i no
en raons de benefcncia o caritat.
Aix implica, a ms, que des del procs de lacci socioeducativa sactu sempre
amb lobjectiu del desenvolupament i el benestar plens i integrals de les persones,
els grups i la comunitat, intervenint no noms en les situacions crtiques, sin en
la globalitat de la vida quotidiana, cridant latenci sobre aquelles condicions
socials que difculten la socialitzaci i puguin dur a la marginaci o exclusi de
les persones.
4. Principi de la professionalitat
Lautoritat professional de leducador o educadora social es fonamenta en la
seva competncia, la seva capacitaci, la seva qualifcaci per a les accions
que desenvolupa, la seva capacitat dautocontrol i la seva capacitat de refexi
sobre la praxi professional, avalades per un ttol universitari especfc o la seva
22 23
habilitaci atorgada per un collegi professional deducadors socials.
Leducador o educadora social est professionalment preparat per a la utilitzaci
rigorosa de mtodes, estratgies i eines en la seva prctica professional, aix
com per identifcar els moments crtics en qu la seva presncia pugui limitar
lacci socioeducativa. Per realitzar la seva prctica diria ha adquirit les
competncies necessries, tant en lordre teric com en el prctic. En el moment
de dur a terme la seva feina t sempre una intencionalitat educativa honesta
concretada en un projecte educatiu realitzat en equip o en xarxa, i est en
disposici de formar-se permanentment com un procs continu daprenentatge
que permet el desenvolupament de recursos personals que afavoreixen lactivitat
professional.
5. Principi de lacci socioeducativa
Leducador o educadora social s un professional de leducaci que t com a funci
bsica la creaci duna relaci educativa que faciliti a la persona ser protagonista
de la seva prpia vida.
A ms, leducador o educadora social, en totes les seves accions socioeducatives,
partir del convenciment i responsabilitat que la seva tasca professional s
acompanyar la persona, el grup i la comunitat per tal que millori la seva qualitat
de vida, de manera que en la relaci socioeducativa no li correspon el paper de
protagonista, suplantant les persones, els grups o les comunitats afectades.
Per aix en les seves accions socioeducatives procurar sempre una aproximaci
directa cap a les persones amb qu treballa, afavorint-hi aquells processos educatius
que els permetin un creixement personal positiu i una integraci crtica en la
comunitat a la qual pertanyen.
6. Principi de lautonomia professional
Leducador o educadora social tindr en compte la funci social que desenvolupa la
professi en donar una resposta socioeducativa a certes necessitats socials segons
uns principis deontolgics generals i bsics de la professi, que tindr com a
contrapartida lassumpci de les responsabilitats que es derivin dels seus actes
professionals.
24 25
7. Principi de la coherncia institucional
Leducador o educadora social coneixer i respectar la demanda, el projecte
educatiu i el reglament de rgim intern de la instituci on treballa.
8. Principi de la informaci responsable i de la confdencialitat
Leducador o educadora social mantindr el secret professional en relaci amb
aquelles informacions obtingudes directament o indirectament entorn de les
persones a les quals atn. En aquells casos en qu per necessitat professional
shagi de traslladar informaci entre professionals o institucions, shaur de fer
sempre en benefci de la persona, grup o comunitat, i basant-se en principis tics
i/o normes legals amb el coneixement dels interessats.
9. Principi de la solidaritat professional
Leducador o educadora social mantindr una postura activa, constructiva i solidria
amb relaci a la resta de professionals que intervenen en lacci socioeducativa.
10. Principi de la participaci comunitria
Leducador o educadora social promour la participaci de la comunitat en la tasca
educativa, intentant aconseguir que sigui la mateixa comunitat amb qu interv la
que cerqui i generi els recursos i capacitats per transformar i millorar la qualitat
de vida de les persones.
11. Principi de complementarietat de funcions i coordinaci
Quan leducador o educadora social treballi en equips i/o en xarxes, ho far de
forma coordinada. Ser conscient de la seva funci dins de lequip, aix com
de la posici que ocupa dins de la xarxa, sent conscient de la mesura en qu la
seva actuaci pot infuir en la feina de la resta de membres, del propi equip i dels
professionals o serveis. Es plantejar una actuaci interdisciplinria tenint en
compte els criteris, coneixements i competncies dels altres membres de lequip
o de la xarxa. Qualsevol actuaci dun professional de leducaci social estar
defnida per una actitud constant i sistemtica de coordinaci amb la fnalitat que
el resultat de les diferents accions socioeducatives amb la persona o el collectiu
sigui coherent i constructiu.
24 25
CAPTOL III.
Normes deontolgiques generals
SECCI PRIMERA. Leducador o educadora social en relaci amb els
subjectes de lacci socioeducativa
Article 1. En la seva relaci amb la persona, mantindr un tracte igualitari sense
discriminaci per ra de sexe, edat, religi, ideologia, tnia, idioma o qualsevol
altra diferncia.
Article 2. En les seves accions socioeducatives evitar ls de mtodes i tcniques
que atemptin contra la dignitat de les persones, aix com ls de nocions i termes
que fcilment puguin generar etiquetes devaluadores i discriminatries.
Article 3. En les seves accions socioeducatives tindr en compte la decisi de
la persona o del seu representant legal. Aix inclou tamb la fnalitzaci de
lacci socioeducativa a partir de la voluntarietat en les persones majors dedat
i emancipades.
Article 4. En el procs dacci socioeducativa, evitar qualsevol relaci amb les
persones que transcendeixi la relaci professional i que en suposi una dependncia
afectiva o ntima.
Article 5. Haur de conixer la situaci concreta de lentorn ms proper, sigui
una famlia o un grup, tant si lacci socioeducativa shi duu a terme en conjunt,
com si es produeix amb algun dels seus membres.
Article 6. Potenciar els recursos personals i socials de tots els membres de
lentorn ms proper i daquest en el seu conjunt per tal que collabori, en la
mesura de les seves possibilitats, en labordatge i la resoluci de les situacions
plantejades. En aquest sentit, coneixer les xarxes i serveis comunitaris que puguin
complementar la seva tasca, aix com la forma dactivar-los i complementar-los
amb el treball que estigui realitzant.
26 27
Article 7. Mantindr, sempre, una rigorosa professionalitat en el tractament de
la informaci:
A) Tindr dret a rebre tota la informaci relativa a les persones amb qu tingui
relaci a travs de lacci socioeducativa.
B) Haur de preservar-ne la confdencialitat.
C) Ser conscient de quina s la informaci rellevant que necessita obtenir de
les mateixes persones i/o del seu entorn.
D) Transmetr, nicament, informaci vera i contrastada, i en tot cas separar
informaci de valoracions, opinions o pronstics.
E) Quan hagi de transmetre aquesta informaci, ho far amb coneixement
del subjecte de lacci, el seu representant o tutor i, si s possible, amb el seu
consentiment.
F) No podr, en cap cas, aproftar-se per a benefci personal o de tercers, de la
informaci privilegiada o del coneixement de situacions o de la posici que li
proporciona la seva professi.
SECCI SEGONA. Leducador o educadora social en relaci amb la seva
professi
Article 8. Leducador o educadora social treballa mitjanant projectes i, per
garantir-ne una acci integral planifcar lacci socioeducativa en totes les seves
dimensions, i no deixar a latzar els seus elements. A ms, mantindr una actitud
davaluaci crtica contnua.
Article 9. Per al desenvolupament de les accions socioeducatives, recollir tota la
informaci possible i analitzar cada situaci objectivament amb responsabilitat i
amb rigor metodolgic (exactitud en els indicadors i en els mecanismes de recollida
de dades). Un cop recollida la informaci, valorar els elements i components
subjectius que entrin en joc en el plantejament i desenvolupament de lacci
socioeducativa.
26 27
Article 10. En les seves accions socioeducatives, representar correctament la
professi a la qual pertany, de manera que no la perjudiqui amb la seva manera
dactuar. Vetllar pel prestigi, el respecte i ls adequats dels termes, instruments
i tcniques prpies de la professi.
Article 11. No avalar ni encobrir amb la seva titulaci la prctica professional
realitzada per persones no titulades i/o no habilitades. Aix mateix, denunciar els
casos dintrusisme en el moment en qu en tingui coneixement.
Article 12. Si observa que hi ha raons sufcients per sospitar que un altre collega,
sigui un educador o un altre professional, no est actuant correctament en lmbit
de la seva professi, ho posar en coneixement del collegi professional.
Article 13. Leducador o educadora social assumir el codi deontolgic propi de
la seva professi, anomenada educaci social, ja que li aporta suport a lhora de
desenvolupar la seva tasca. Conseqentment, no acceptar els impediments o
obstacles que vulnerin els drets i deures que shi defneixen.
SECCI TERCERA. Leducador o educadora social en relaci amb lequip
Article 14. Quan treballi en un equip que pertanyi a una instituci o organitzaci,
ser conscient de la seva pertinena a lequip i ser coherent amb aquest i amb el
seu projecte socioeducatiu.
Article 15. Ser respectus amb lequip amb qu treballa i amb tots i cadascun
dels seus membres.
Article 16. Anteposar la professionalitat a les relacions afectives amb els
companys dequip.
Article 17. Com a membre dun equip, elaborar els aspectes educatius dels
projectes que guin les accions socioeducatives dels professionals que el componen
i contribuir mitjanant la seva refexi a fer que aquests es desenvolupin.
28 29
Article 18. Cooperar amb la resta de lequip en la planifcaci, disseny, posada
en funcionament i avaluaci de les accions socioeducatives, aix com en els
mecanismes i criteris de transmissi de la informaci.
Article 19. Evitar interferir en les funcions, tasques o relacions dels altres membres
de lequip amb les persones subjectes de lacci socioeducativa.
Article 20. Respectar i assumir les decisions de lequip un cop contrastades,
argumentades i acordades, encara que no les comparteixi, fent-les seves a lhora
de desenvolupar lacci socioeducativa, sempre que la decisi de lequip no entri
en contradicci amb cap dels continguts daquest codi i sempre que santeposi
linters de les persones al dels professionals.
Article 21. Informar lequip o instituci sobre les irregularitats comeses per
algun membre de lequip quan perjudiquin la dignitat i el respecte de les persones
en el seu exercici professional.
SECCI QUARTA. Leducador o educadora social en relaci amb la instituci
on fa la seva feina
Article 22. Coneixer i respectar els principis ideolgics, compartir el projecte
educatiu i ser conseqent amb les normes existents en la instituci on fa la seva
feina professional.
Article 23. Informar el collegi professional sobre les irregularitats comeses per
la instituci quan perjudiquin seriosament la dignitat i el respecte de les persones
en lexercici professional.
SECCI CINQUENA. Leducador o educadora social en relaci amb la societat
en general
Article 24. En la seva prctica professional, collaborar amb els diferents serveis
existents en la comunitat, vinculant les institucions amb vista a loptimitzaci dels
recursos i a la millora de loferta dels serveis socioeducatius.
28 29
Article 25. Treballar duna manera efectiva amb la comunitat, potenciant la
vida social o cultural de lentorn, i fomentant el coneixement i la valoraci de
tots els aspectes socials i culturals que puguin infuir en leducaci global de les
persones.
Article 26. En el cas dassessorament o realitzaci de campanyes publicitries,
poltiques o similars, vetllar per la veracitat dels continguts i pel respecte per
persones o grups en els aspectes que fan referncia a leducaci social.
Article 27. Contribuir a generar una conscincia crtica sobre els problemes
socials i les seves causes.
Article 28. Estar atent i ser crtic amb les informacions manipulades o inexactes
dels mitjans de comunicaci que puguin contribuir a lestigmatitzaci de persones,
grups o comunitats.
30 31
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Leducador o educadora social, en aquelles matries que lafectin, haur
de conixer i complir les normes estatutries, acords o resolucions que adopti el
collegi ofcial del seu territori, aix com el Consell General de Collegis Ofcials
dEducadores i Educadors Socials.
Segona. Aquest codi deontolgic de leducador o educadora social ser daplicaci
en tot el territori estatal i haur de ser conegut i assumit per tots els educadors i
educadores socials.
ASEDES, abril de 2007
30 31
3.
Catleg de funcions i
competncies de l'educadora i
l'educador social
1. INTRODUCCI
El present Catleg de funcions i competncies de l'educadora i l'educador social
completa el procs mitjanant el qual les educadores i els educadors socials
del territori espanyol shan dotat dels tres documents considerats com a punts
dancoratge de la professi: Defnici dEducaci Social, Codi deontolgic de
leducadora i leducador social i Catleg de funcions i competncies. Daquesta
manera, els tres documents conformen leix entorn del qual concebre el corpus
teric, la cultura i la identitat professional. Aquests tres elements constitueixen,
igual que en qualsevol altra professi, un eix important i necessari sobre
el qual mantenir un cert nivell de coherncia interna i seguir propiciant el
desenvolupament de la professi.
LEducaci Social, com a professi social i educativa, necessitava comptar
amb un Catleg de funcions i competncies de la professi que estigus en
consonncia amb els documents anteriors i que, tot i assumint-ne el carcter
fragmentari i revisable, servs de carta de presentaci i legitimaci davant les
diferents administracions i organismes relacionats amb la professi, aix com
davant la ciutadania en general.
La tasca de les educadores i els educadors socials porta implcita una important
crrega tica, aix com un comproms necessari amb la prpia professi i amb
32 33
la societat en qu es desenvolupa. Per aix, en una clara lnia de continutat i
coherncia respecte de les bases que tamb sostenen la Defnici dEducaci Social
i el Codi deontolgic, poden establir-se dos conjunts de principis professionals que
es disposen com a plataformes de base per comprendre les funcions i competncies
de leducador social que es descriuen en aquest catleg.
El primer conjunt de principis sentn com el que t a veure amb el comproms
dels educadors socials amb el marc de desenvolupament de leducaci social.
Aquest conjunt de principis requereix que leducadora i leducador social
mantinguin i apliquin una forta conscincia professional en els contextos socials,
culturals i legals que possibiliten la prctica educativa i el desenvolupament de la
professi. Per aconseguir-ho, cal que el collectiu tingui un coneixement profund
de la Defnici dEducaci Social i hi mantingui un comproms, aix com una
actitud i una inquietud de recerca i dinvestigaci permanents per a la millora de
la qualitat de lacci socioeducativa i la generaci de nous conceptes i procediments
en educaci social, vinculats als mbits dexercici de la professi, als collegis
professionals i a la universitat.
El segon conjunt de principis obliga leducadora i leducador social a recrear
les seves prctiques de leducaci social des duna posici tica, dacord amb
la cultura, els valors i les expectatives de la professi. Ltica i la deontologia
professional obliguen a aplicar els principis de respecte i de comproms cap als
subjectes de leducaci, independentment de la seva situaci social, personal,
ideologia, actitud i/o comportaments.
Aquest document es construeix entorn dun debat sobre els conceptes funci,
competncia i tasca, conceptes que orienten les qestions bsiques relatives
al desenvolupament i a la prctica professional. En segon lloc, presentem una
descripci de sis funcions que refecteixen el que es caracterstic de la nostra
professi. Aquestes funcions estan en consonncia amb lacci socioeducativa
dels professionals i, tamb, amb aquelles altres que leducadora i leducador
social desenvolupen des dinstitucions i serveis. En cadascuna de les funcions
descrites en aquest apartat sha considerat convenient adscriure una srie de
competncies relatives al desenvolupament de cadascuna de les funcions,
a partir dels coneixements i sabers de leducadora i leducador social per al
desenvolupament de tasques corresponents a aquests mbits de responsabilitat.
32 33
1
REIAL DECRET 1420/1991 de 30 dagost. pel qual sestableix el ttol universitari ofcial de Diplomat en
Educaci Social i les directrius generals prpies dels plans destudi.
Per ltim, es presenten un conjunt de capacitats que hem optat per agrupar en blocs
de competncies de leducadora i leducador social. Aquest conjunt de capacitats
refecteix competncies clarament identifcades amb el desenvolupament i el
suport del treball educatiu.
Un document com aquest permet comprendre leducador social com un professional
que rep un encrrec social i educatiu particular. Per poder dur-lo a terme, el
professional necessita un repertori de sabers apresos i/o assumits per formaci i
experincia,
1
des dels quals sarticula tant el seu propi discurs professional com
les orientacions tiques i tcniques que el situen en un lloc apropiat per satisfer
les demandes i les necessitats socioeducatives del conjunt de la ciutadania. Partim
de la convicci que leducadora o educador social s un professional capacitat per
respondre, des de diferents estratgies relacionals i educatives, a aquells encrrecs
socials que les noves confguracions i lgiques socials, poltiques i econmiques
plantegen als individus, als collectius i a la societat en el seu conjunt. La seva
especifcitat s lacci educativa en programes i projectes que les administracions
pbliques promouen amb la fnalitat de millorar les condicions socials i culturals de
la ciutadania, aconseguir majors nivells de benestar i qualitat de vida, compensar
els efectes generats per les situacions dexclusi i/o marginaci social, en una
tendncia clara cap a la seva extinci en clau de justcia social. En aquest sentit,
leducadora i leducador social contribueix a la socialitzaci dels subjectes de
lacci socioeducativa, s a dir, a la incorporaci critica del subjecte de leducaci
a la diversitat de les xarxes socials i a la promoci cultural i social.
34 35
2. DEFINICI DE CONCEPTES CLAU
Establir una defnici prvia dels conceptes funci i competncia s important
per generar un marc des del qual atorgar sentit a les signifcacions del document.
No en va estem treballant amb conceptes que sn entesos i utilitzats de manera
diferent segons les diferents escoles de pensament, teories, camps disciplinaris i,
fns i tot, mbits geogrfcs, procedncia lingstica i traduccions a ls. Cal tenir
en compte, tamb, que la qesti de defnir aquests conceptes i atorgar-los una
signifcaci des del nostre camp professional ajuda a millorar la formaci dels
estudiants de la diplomatura dEducaci Social i, tamb, la formaci permanent
dels actuals professionals.
A partir daquest moment hem defnit i comprs les funcions professionals com
un camp de treball i de tasques que assenyalen un mbit de responsabilitat
professional i laboral. A f de comptes, una rea de responsabilitat suposa treballs
i tasques concretes que el professional s capa de realitzar amb un cert nivell
de garantia. All que un professional s capa de fer, amb un signifcatiu nivell
de percia, esdev la clau que atorga sentit a les competncies professionals que
diferencien una professi duna altra.
Daquesta manera, el consens generalitzat a lhora dentendre la competncia
com un concepte que remet a un saber, un saber fer i/o una actitud, serveix per
entendre leducadora i leducador social com un professional capa de desenvolupar
funcions adequades a la seva formaci universitria i a la seva tradici/experincia
acumulada.
Estudis i treball que cal actualitzar en funci de les demandes i les necessitats, tant
de la ciutadania, com dels propis educadors socials. Aix doncs, ser competent
sentn com ser capa de realitzar, de manera efectiva i tica, tasques que es
desprenen de les funcions assumides per les educadores i els educadors socials.
Des del principi entenem que la Defnici dEducaci Social dASEDES (2004)
estableix el punt de partida per pensar i concretar les funcions generals de
leducadora i leducador social:
34 35
Dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement duna professi de
carcter pedaggic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i
formatives. que sn mbit de competncia professional de leducador social
i que possibilita:
l
La incorporaci del subjecte de leducaci a la diversitat de les xarxes
socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulaci
social.
l
La promoci cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats
de ladquisici de bns culturals, que amplin les perspectives educatives,
laborals, doci i participaci social.
Aquesta defnici assegura la continutat duna srie de conceptes (dret, professi,
ciutadania) i lgiques en qu sidentifquen les educadores i els educadors socials,
els seus encrrecs, les seves responsabilitats i fnalitats, independentment de lmbit
o instituci en qu es treballi.
Respecte de les funcions, les entenem com a camps comprensius que
inclouen funcions i tasques de carcter excessivament particular - relatives al
desenvolupament de la prctica diria prpia de marcs i equipaments especfcs-
dotant-los dun carcter ms general, per clarament identifcable pels professionals
i que assenyalen el ms important de lacci socioeducativa.
Les competncies professionals indiquen els sabers i les actituds que permeten
desenvolupar les tasques corresponents a les funcions professionals que shi
descriuen.
No obstant aix, per englobar tot el camp de responsabilitat de leducadora i
leducador social, cal assenyalar altres competncies que refecteixen la seva
responsabilitat respecte de lencrrec social i/o institucional assumit, cap a altres
professional i cap a si mateix. En aquest sentit, parlarem de capacitats relatives a la
comunicaci i a les relacions interpersonals que tenen com a fta afavorir processos
dinteracci social i cooperaci. Aquestes competncies, que sagrupen en blocs
en relaci amb les capacitats de leducadora i leducador social, tamb engloben
36 37
aquelles aplicacions tecnicoinstrumentals bsiques, que conformen en el seu s i
domini una inquietud per a la millora contnua de la prctica professional en les
seves dimensions refexives, tiques i tcniques.
3. FUNCIONS DE LEDUCADORA I LEDUCADOR SOCIAL
Les funcions professionals sn aquelles que es comprenen dins dels camps de
responsabilitat de leducador social en una instituci o marc dactuaci defnit,
i que es troben en relaci directa amb les accions i activitats corresponents als
nivells formatius destudi universitari i/o assumides per formaci o experincia.
Aquestes accions i activitats sengloben tenint en compte el nivell de particularitat i
especifcitat del professional que les posa en marxa, les sost i en dna comptes.
Aquestes funcions estan caracteritzades per responsabilitats acollidores i
delimitadores.
Acollidores perqu estan orientades a incloure en el nostre espai dinteracci a
persones i/o collectius amb ple reconeixement com a subjectes de leducaci, per
promoure processos de canvi que possibilitin el seu desenvolupament cultural i/o
educatiu.
Delimitadores perqu estan orientades a establir acords, compromisos i lmits
amb collectius i/o persones que emmarquin lacci educativa en una fnalitat
socialitzadora.
Sobserva que les tres primeres funcions assenyalen, dacord amb la nostra
Defnici dEducaci Social, lessencial de la prctica socioeducativa, de manera
que, al mateix temps que es diferencia, es particularitza el treball de leducador
social del daltres professionals. Aquestes funcions es corresponen amb camps de
responsabilitat que refecteixen les nostres formes de dur a terme la prctica i sn
sistematitzades i planifcades sota criteris que permeten dissenyar, planifcar, dur
a terme i avaluar projectes educatius.
La resta de funcions es deriven de responsabilitats que poden ser compartides
amb altres professionals. Potser canvin les visions i orientacions a lhora del
36 37
2
Bns de valor social entesos en la lnia proposada per linforme de la UNESCO, Leducaci amaga un
tresor: tic i artisticocultural; cientfc/tecnolgic i econmic/social.
3
Subjectes de leducaci es refereix als individus, grups o comunitats que intervenen en lacci
socioeducativa.
seu desplegament, per en qualsevol cas, sn innegables les coincidncies de
responsabilitats i tasques en els anomenats equips multiprofessionals.
Transmissi, desenvolupament i promoci de la cultura
Camp de responsabilitat corresponent a les accions i activitats relacionades amb
lmbit de la cultura en general, i amb fnalitats que tendeixen a la seva recreaci,
posada a disposici, aprenentatges a realitzar i/o processos de transmissi i
adquisici, en forma de bns culturals que puguin confgurar-se en diferents
rees de continguts.
Camp de responsabilitat corresponent a les accions i activitats relacionades amb
lmbit de la cultura en general i que persegueixen fnalitats relacionades amb els
aprenentatges socials i la formaci permanent dels individus, aix com amb la seva
recreaci i promoci en i des dels grups, collectius i comunitats.
Son competncies associades en aquesta funci:
- Saber reconixer els bns culturals de valor social.
2
- Domini de les metodologies educatives i de formaci.
- Domini de les metodologies dassessorament i orientaci
- Capacitat per particularitzar les formes de transmissi cultural a la
singularitat dels subjectes de leducaci.
3
- Domini de les metodologies de dinamitzaci social i cultural.
- Capacitat per a la difusi i la gesti participativa de la cultura.
38 39
4
Desenvolupament cultural de les comunitats i els collectius.
Generaci de xarxes socials, contextos, processos i recursos educatius
i socials
Camp de responsabilitat que fa referncia a les accions i activitats intencionades
que afavoreixen laparici i la consolidaci despais i temps educatius, s a dir,
de situacions afavoridores de processos individuals i grupals relacionats amb les
possibilitats duna millora personal o social en els diferents contextos socials.
Sn competncies associades en aquesta funci:
- Percia per identifcar els diversos llocs que generen i possibiliten un
desenvolupament de la sociabilitat, la circulaci social i la promoci
social i cultural.
- Coneixement i destresa per crear i promoure xarxes entre individus,
collectius i institucions.
- Capacitat per potenciar les relacions interpersonals i dels grups
socials.
- Capacitat per crear i establir marcs possibilitadors de relaci educativa
particularitzats.
- Saber construir eines i instruments per enriquir i millorar els processos
educatius.
- Destresa per a la posada en marxa de processos de dinamitzaci social
i cultural.
4
Mediaci social, cultural i educativa
s el camp de responsabilitat que atn el conjunt daccions desenvolupades per
enriquir els processos educatius individuals o collectius a partir dacompanyaments,
orientacions i derivacions que propicien noves trobades amb elements culturals,
amb altres persones o grups i amb altres llocs. La intenci s facilitar les relacions
38 39
interpersonals, minimitzar les situacions de conficte i propiciar nous itineraris per
al desenvolupament personal, social i cultural.
Sn competncies associades en aquesta funci:
- Coneixements terics i metodolgics sobre mediaci en les seves
diferents accepcions.
- Destresa per reconixer els continguts culturals, llocs, individus o
grups que cal posar en relaci.
- Donar a conixer els passos o les eines dels processos en la prpia
prctica.
- Saber posar en relaci els continguts, individus, collectius i
institucions.
Coneixement, anlisi i investigaci dels contextos socials i educatius
Camp de responsabilitat que fa referncia a la investigaci i al coneixement de les
dinmiques institucionals i els contextos socials en les seves dimensions macro,
meso i micro relacionats amb el desenvolupament dun subjecte de dret.
Sn competncies associades en aquesta funci:
- Capacitat per detectar les necessitats educatives dun context
determinat.
- Domini dels plans de desenvolupament de la comunitat i
desenvolupament local.
- Domini de mtodes, estratgies i tcniques danlisi de contextos
socioeducatius.
- Percia per discriminar les possibles respostes educatives a necessitats,
diferenciant-les daltres tipus de resposta possibles (assistencials,
sanitries, teraputiques, etc.).
40 41
- Coneixement i aplicaci dels diversos marcs legislatius que possibiliten,
orienten i legitimen les accions de leducadora i leducador social.
- Capacitat danlisi i avaluaci del medi social i educatiu (anlisi de
la realitat).
- Coneixement de les diferents poltiques socials, educatives i
culturals.
Disseny, implementaci i avaluaci de programes i projectes
educatius
Camp de responsabilitat que fa referncia a accions, activitats i tasques tant pel
que fa a institucions com a programes, projectes i activitats.
Sn competncies associades en aquesta funci:
- Capacitat per formalitzar els documents bsics que regulen lacci
socioeducativa; projecte de centre, reglament de rgim intern,
pla de treball, projecte educatiu individualitzat i altres informes
socioeducatius.
- Domini de tcniques de planificaci, programaci i disseny de
programes i/o projectes.
- Capacitat de posar en marxa plans, programes i/o projectes educatius
i accions docents.
- Coneixement de les diverses tcniques i mtodes davaluaci.
Gesti, direcci, coordinaci i organitzaci dlnstitucions i recursos
educatius
Camp de responsabilitat que comprn accions i activitats relacionades amb una
fnalitat socioeducativa.
40 41
Sn competncies associades en aquesta funci:
- Dominar els diferents models, tcniques i estratgies de direcci de
programes, equipaments i recursos humans.
- Destresa en la gesti de projectes, programes, centres i recursos
educatius.
- Capacitat per a lorganitzaci i la gesti educativa dentitats i
institucions de carcter social i/o educatiu.
- Capacitat de supervisar el servei ofert respecte dels objectius
marcats.
- Domini en tcniques i estratgies de difusi dels projectes.
4. BLOCS DE COMPETNCIES DE LEDUCADORA I
LEDUCADOR SOCIAL
En aquest apartat senumeren un conjunt de blocs de competncies a partir de la
descripci de les capacitats que leducadora i leducador social posseeix per al
seu desenvolupament. Aquests blocs es refereixen a competncies bsiques, de
primer ordre en qualsevol professi, el carcter de les quals requereix que en la
seva defnici apareguin les dimensions terica, tica i tcnica.
1. Competncies relatives a capacitats comunicatives
Capacitat per expressar-se de forma satisfactria i per comprendre diferents
codis referents als diferents contextos socioculturals i professionals.
Coneixement i maneig de les tecnologies dinformaci i comunicaci,
amb la fnalitat dincrementar les possibilitats de codifcar i ampliar el
coneixement i la informaci necessria en lexercici professional, enriquint
les formes dexpressi i comunicaci.
42 43
2. Competncies relatives a capacitats relacionals
Capacitat de relacionar-se amb altres persones o grups a travs duna
escolta activa i de formes dexpressi clares, utilitzant els diferents mitjans
i canals de comunicaci de qu disposa el context social on es desenvolupa
la prctica professional, aix com de les percies i destreses necessries per
posar grups en relaci i mobilitzar-los per al desenvolupament daccions
de promoci de la cultura i la participaci ciutadana.
3. Competncies relatives a capacitats danlisi i sntesi
Capacitat per comprendre les situacions socials i educatives, diferenciant
els fets que les composen, per establir una visi dels diferents elements
que entren en joc. Sense oblidar la capacitat danlisi i sntesi de les prpies
prctiques i, per tant, el coneixement i lhabilitat per analitzar les destreses del
professional i els efectes que produeixen dacord amb fnalitats i objectius.
4. Competncies relatives a capacitats criticorefexives
Capacitat per a lestudi i la comprensi dels contextos socials, poltics,
econmics, educatius, aix com dels signifcats, interpretacions i accions que
shi produeixen.
Capacitat per contrastar les causes i els efectes de les diferents lgiques posades
en joc en aquests contextos, amb la fnalitat de prendre decisions basades
en criteris i principis reconeguts i avalats per la professi.
Percia per afavorir prctiques socioeducatives construdes des de
lectures personals o collectives de la realitat social i institucional en qu es
desenvolupa.
Sensibilitat i destresa dels educadors i educadores socials per refexionar
sobre el coneixement prctic, el saber estratgic i les decisions a prendre,
possibilitant noves realitats i signifcats ms propers a les aspiracions de justcia
i equitat de les professions socials.
42 43
5. Competncies relatives a capacitats per a la selecci i gesti del coneixement
i la informaci
Capacitat per seleccionar, en el continu fux dinformacions que produeixen les
nostres societats, aquelles que resultin ms rellevants i decisives per a la instituci
o els organismes en qu treballen les educadores i els educadors socials.
Habilitat per distingir, prioritzar i atorgar sentit a les informacions i verbalitzacions
que els educadors i les educadores socials reben de part dels subjectes de
leducaci o daltres professionals, amb la fnalitat dobjectivar, tant com
sigui possible, el treball educatiu que cal realitzar i/o la derivaci a altres
professionals.
44 45
Generaci de xarxes
socials, contextos,
processos i recursos
educatius i socials
FUNCI COMPETNCIA
l
Percia per identifcar els diversos llocs que generen i possibiliten
un desenvolupament de la sociabilitat, la circulaci social i la
promoci social i cultural.
l
Coneixement i destresa per crear i promoure xarxes entre
individus, collectius i institucions.
l
Capacitat per potenciar les relacions interpersonals i dels grups
socials.
l
Capacitat per crear i establir marcs possibilitadors de relaci
educativa particularitzats.
l
Saber construir eines i instruments per enriquir i millorar els
processos educatius.
l
Destresa per a la posada en marxa de processos de dinamitzaci
social i cultural.
3
Mediaci social,
cultural i educativa
l
Coneixements terics i metodolgics sobre mediaci en les
seves diferents acepcions.
l
Destresa per reconixer els continguts culturals, llocs, individus
o grups que cal posar en relaci.
l
Donar a conixer els passos o les eines dels processos en la
prpia prctica.
l
Saber posar en relaci els continguts, individus, collectius i
institucions.
Transmissi, formaci,
desenvolupament i
promoci de la cultura.
1
Bns de valor social entesos en la lnia proposada per linforme de la UNESCO, Leducaci amaga un
tresor: tic i artisticocultural, cientfc/tecnolgic i econmic/social.
2
Subjectes de leducaci es refereix als individus, grups o comunitats que intervenen en lacci
socioeducativa.
3
Desenvolupament cultural de les comunitats i els collectius.
l
Saber reconixer els bns culturals de valor social.
1
l
Domini de les metodologies educatives i de formaci.
l
Domini de les metodologies dassessorament i orientaci.
l
Capacitat per particularitzar les formes de transmissi cultural
a la singularitat dels subjectes de leducaci.
2
l
Domini de les metodologies de dinamitzaci social i cultural.
l
Capacitat per a la difusi i la gesti participativa de la
cultura.
EL QUADRE ESQUEMATITZA LA CORRELACI ENTRE FUNCIONS I
COMPETNCIES:
44 45
ASEDES, juliol de 2007
Disseny,
implementaci i
avaluaci de programes
i projectes educatius
FUNCI COMPETNCIA
l
Capacitat per formalitzar els documents bsics que regulen
lacci socioeducativa: projecte de centre, reglament de rgim
intern, pla de treball, projecte educatiu individualitzat i altres
informes socioeducatius.
l
Domini de tcniques de planifcaci, programaci i disseny de
programes i/o projectes.
l
Capacitat de posar en marxa plans, programes i/o projectes
educatius i acciona docents.
l
Coneixement de les diverses tcniques i mtodes davaluaci.
Gesti, direcci,
coordinaci i
organitzaci
dinstitucions i
recursos educatius
l
Domini dels diferents models, tcniques i estratgies de direcci
de programes, equipaments i recursos humans.
l
Destresa en la gesti de projectes. programes, centres i recursos
educatius.
l
Capacitat per a lorganitzaci i la gesti educativa dentitats i
institucions de carcter social i/o educatiu.
l
Capacitat de supervisar el servei ofert respecte dels objectius
marcats.
l
Domini en tcniques i estratgies de difusi dels projectes.
Coneixement, anlisi
i investigaci dels
contextos socials i
educatius
l
Capacitat per detectar les necessitats educatives dun context
determinat.
l
Domini dels plans de desenvolupament de la comunitat i
desenvolupament local.
l
Domini de mtodes. estratgies i tcniques danlisi de
contextos socioeducatius.
l
Percia per discriminar les possibles respostes educatives a
necessitats, diferenciant-les daltres tipus de resposta possibles
(assistencials. sanitries, teraputiques, etc.).
l
Coneixement i aplicaci dels diversos marcs legislatius que
possibiliten, orienten i legitimen les accions de leducadora i
leducador social.
l
Capacitat danlisi i avaluaci del medi social i educatiu (anlisi
de la realitat).
l
Coneixement de les diferents poltiques socials, educatives i
culturals.
ANNEX I
Sacorda que les entitats i collegis que aix ho considerin necessari quan difonguin
el document als seus territoris, puguin annexionar voluntriament un document de
possibles mbits i perfls de leducadora i leducador social.
(Reuni collegiada a Mrcia, de 16 de desembre de 2006).