Considerat el gran renovador de la poesia valenciana i un dels poetes ms importants del Pas Valenci des del segle XV. Vicent Andrs Estells t una obra diversa i molt extensa. Encara que n's ms coneguda la poesia, tamb escrigu novelles, obres de teatre, guions de cinema i unes memries. Obres La data de publicaci de les obres no coincideix amb la data de creaci perqu moltes de les obres van estar prohibides per la censura. Algunes de les obres ms importants sn: El Llibre de Meravelles (1971)
El Mural del Pas Valenci (1996)
En les Horacianes (1974)
Lletra al pintor valenci Josep Renau (1978)
Temes Els principals eixos temtics de Vicent Andres Estelles sn: Lamor: s un sentiment que va saber expressar amb una especial intensitat.
La mort: Centrant-se en la mort de la filla i les vctimes que provoquen les guerres.
La por: Retrata la por viscuda durant la guerra i desprs d'ella, a la postguerra.
La dona: s una font de metfores.
La ciutat i el camp:El peta t un comproms cvic amb un pas condemnat al silenci, que pateix una fero dictadura i l'anullaci de la identitat i la cultura prpies.
Llenguatge literari Estelles forj el seu llenguatge literari sobre: 1. La llengua potica dels clssics valencians del segle XV, especialment la dAusis March. 2. La llengua de les obres contempornies de la literatura catalana/valenciana, sobretot la dels poetes del segle XX. 3. La llengua colloquial que aprengu a lHorta durant la infantesa i que mantingu viva durant tota la vida.
Caracterstiques del llenguatge
1.s d'un llenguatge acostat a la parla quotidiana.
2.s de comparacions.
3.s d'adjectivaci.
4.Repetici de mots i sintagmes.
5.La pardia
6.Les composicions mtriques.
7.El poema confessi (empra la primera persona)
8.El poema dileg.
Caracterstiques:
SI no s alegria no vull poesia.
Res de res.
[...]
Ara et diria que et vull molt ms.
Ara tornaria per aquells carrers.
Ara et faria un bes innocent, els llavis, les dents.
Si no s alegria, no vull poesia. S Conclusi La literatura de Vicent Andres Estelles proposa una esttica original basada en la necessitat vital i imperiosa d'escriure per a comunicar, per aix la llengua literria empreada s vlida per a arribar al pblic lector .