Meteorologia Catalan PDF

SNCHEZ, Joan Jorge; RIVERA, Joan Josep. Diccionari de meteorologia.
Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya: Servei de

Llenges i Terminologia de la UPC.
1

Diccionari de
meteorologia
Catal/Castell/Francs/Angls

Servei de Llenges i Terminologia de la UPC
Autors:
Joan Jorge Snchez
Joan Josep Rivera Amores

SNCHEZ, Joan Jorge; RIVERA, Joan Josep. Diccionari de meteorologia. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya:
Servei de Llenges i Terminologia de la UPC.
2
1. A m
veg. anticicl
ES A
FR A
EN H
2. abast del vent m
Distncia al llarg de la qual el vent mant
unes caracterstiques constants de direcci i
de velocitat.
ES alcance del viento
FR fetch
EN fetch
3. abast visual m
Distncia a la qual la diferncia de
luminncies entre un objecte i el seu entorn
permet distingir l'un de l'altre.
ES alcance visual
FR porte visuelle
EN visual range
4. abric meteorolgic m
sin. comp. garita dels instruments
Construcci on s'installen els instruments
meteorolgics per protegir-los de la radiaci.
ES abrigo meteorolgico
ES garita meteorolgica
FR abri mtorologique
EN thermometer screen
EN thermometer shelter
5. absorbncia f
Quocient entre la radiaci absorbida per un
cos i la radiaci que hi incideix.
ES absorbancia
ES absortancia
FR absorptance
EN absorptance
EN absorption factor
6. absorci atmosfrica f
Fenomen de transformaci de la radiaci,
que incideix sobre els constituents de
l'atmosfera, en un altre tipus d'energia.
ES absorcin atmosfrica
FR absorption atmosphrique
EN atmospheric absorption
7. absorci selectiva f
Absorci atmosfrica experimentada noms
en unes longituds d'ona determinades.
ES absorcin selectiva
FR absorption slective
EN selective absorption
8. Ac m
veg. altocumulus
ES Ac
FR Ac
EN Ac

9. aclarida f
Espai gran de cel sense nvols.
ES claro
FR claircie
EN clearance
EN clearing
10. acreci f
Formaci de neu granulada i de gebre
mitjanant la incorporaci de gotetes d'aigua
subfosa en un cristall de gla.
ES acrecin
FR accrtion
EN accretion
11. actinmetre m
Instrument meteorolgic que mesura la
radiaci solar o la radiaci terrestre.
ES actinmetro
FR actinomtre
EN actinometer
12. acstica meteorolgica f
Branca de la meteorologia que estudia els
sons d'origen atmosfric i la influncia de les
condicions atmosfriques en la propagaci i
audibilitat dels sons en general.
ES acstica meteorolgica
FR acoustique mtorologique
EN meteorological acoustics
13. adiabtica f
Lnia que representa els canvis de
temperatura d'una massa d'aire petita
sotmesa a un procs adiabtic en un
diagrama termodinmic.
ES adiabtica
FR adiabatique
EN adiabat
EN adiabatic
14. adiabtica saturada f
Adiabtica corresponent a una massa d'aire
saturat.
ES adiabtica saturada
FR adiabatique de l'air humide satur
EN saturated adiabatic
EN wet adiabatic
15. adiabtica seca f
Adiabtica corresponent a una massa d'aire
sec.
ES adiabtica seca
FR adiabatique de l'air sec
EN dry adiabatic
16. advecci f
Desplaament horitzontal de l'aire que
comporta transport de calor, vapor d'aigua i
moment lineal entre d'altres aspectes.
ES adveccin
FR advection
EN advection
17. aergraf m
Instrument meteorolgic que enregistra les
dades de diversos elements meteorolgics a
l'atmosfera lliure.
ES aergrafo
FR arographe
EN aerograph
18. aerograma m
veg. diagrama aerolgic
19. aerologia f
Branca de la meteorologia que estudia

3
l'atmosfera lliure.
ES aerologa
FR arologie
EN aerology
20. aeronomia f
Branca de l'aerologia que estudia les
regions altes de l'atmosfera, per sobre dels
40 o 50 km d'altitud, on els fenmens de
dissociaci i d'ionitzaci de l'aire sn
intensos.
ES aeronoma
FR aronomie
EN aeronomy
21. aeroplncton m
Conjunt de microorganismes en suspensi
a l'atmosfera.
ES aeroplancton
ES plancton atmosfrico
FR plancton atmosphrique
EN aerial plankton
22. aerosol m
Qualsevol de les partcules slides o gotes
lquides que es troben en suspensi a
l'atmosfera.
ES aerosol
FR arosol
EN aerosol
23. agrometeorologia f
veg. meteorologia agrcola
24. aigua precipitable f
Aigua que s'obt de la condensaci de tot el
vapor d'aigua d'una columna d'aire de
secci unitat.
ES agua precipitable
FR eau prcipitable
EN precipitable water
25. aiguaneu f
Barreja de pluja i de neu que es produeix
quan la temperatura de la capa d'aire
propera a la superfcie terrestre s
lleugerament superior als 0C.
ES aguanieve
FR pluie et neige
EN sleet
26. aiguat m
sin. comp. plujat
Pluja abundant que produeix torrentades i
inundacions.
ES aguacero
FR averse de pluie
EN rain shower
27. aire m
Mescla de gasos que compon l'atmosfera.
ES aire
FR air
EN air
28. aire clar m
Aire en el qual la visibilitat s bona.
ES aire claro
FR air limpide
EN clear air
29. aire contaminat m
Aire que cont contaminants atmosfrics.
ES aire contaminado
FR air pollu
EN polluted air
30. aire humit m
Aire que cont vapor d'aigua o que t una
humitat relativa elevada.
ES aire hmedo
FR air humide
EN moist air
31. aire pur m
Aire que no cont contaminants atmosfrics.
ES aire puro
FR air pur
EN clean air
EN pure air
32. aire saturat m
Aire que cont tota la quantitat de vapor
d'aigua compatible amb la seva
temperatura.
ES aire saturado
FR air satur
EN saturated air
33. aire sec m
Aire que no cont vapor d'aigua o que t
una humitat relativa molt baixa.
ES aire seco
FR air sec
EN dry air
34. albedo f
Quocient entre la radiaci solar que s
reflectida per una superfcie i la radiaci
solar que hi incideix.
ES albedo
FR albdo
EN albedo
35. albedo terrestre f
Albedo del conjunt format per la Terra i
l'atmosfera.
ES albedo de la Tierra
FR albdo de la Terre
EN albedo of the Earth
36. albedmetre m
Instrument meteorolgic que mesura
l'albedo.
ES albedmetro
FR albdomtre
EN albedometer
37. alisis m pl
Vents que bufen de direcci nord-est a
l'hemisferi nord i de sud-est a l'hemisferi sud
sobre les regions que s'estenen des dels
cinturons subtropicals d'altes pressions fins
a l'equador.
ES alisios l
FR alizs
EN trade winds
38. altielectrgraf m
Radiosonda emprada per analitzar la
distribuci de crregues elctriques en els

4
nvols que originen una tempestat.
ES altielectrgrafo
EN alti-electrograph
39. altitud baromtrica estndard f
Altitud d'un punt de l'atmosfera expressada
en metres que correspon a una pressi
atmosfrica determinada.
ES altitud baromtrica tipo
FR altitude baromtrique type
EN standard pressure altitude
40. altocmul m
veg. altocumulus
41. altocumulus m
Abrev. Ac
sin. comp. altocmul
Nvol mitj que constitueix un banc de
nvols de color blanc o gris format per
elements en forma de cdols d'un dimetre
aparent entre 1 i 5.
ES altocumulus
FR altocumulus
EN altocumulus
42. altostrat m
veg. altostratus
43. altostratus m
Abrev. As
sin. comp. altostrat
Nvol mitj que constitueix un banc de
nvols de color blanc o gris i d'aspecte
estriat.
ES altostrato
FR altostratus
EN altostratus
44. altura geopotencial f
Altura d'un punt de l'atmosfera expressada
en unitats proporcionals al geopotencial en
el mateix nivell.
ES altura geopotencial
FR hauteur gopotentielle
EN geopotential height
45. amplitud f
Diferncia entre els valors extrems d'una
variable meteorolgica durant un perode de
temps determinat.
ES amplitud
FR amplitude
EN amplitude
46. anafront m
veg. front anabtic
47. anlisi baromtrica f
Anlisi sinptica basada en la distribuci
espacial de la pressi atmosfrica.
ES anlisis baromtrico m
FR analyse baromtrique
EN baric analysis n
48. anlisi del temps f
Estudi de l'estat de l'atmosfera durant un
perode de temps determinat.
ES anlisis del tiempo
FR analyse du temps
EN weather analysis
49. anlisi diferencial f
Anlisi sinptica basada en la diferncia de
valors d'una variable atmosfrica en el
temps o en l'espai.
ES anlisis diferencial
FR analyse diffrentielle
EN differential analysis
50. anlisi frontolgica f
Anlisi sinptica basada en la distribuci
espacial de masses d'aire i de fronts.
ES anlisis frontolgico
FR analyse frontologique
EN frontal analysis
51. anlisi objectiva f
Anlisi sinpticaque fa el meteorleg per
mitj d'un mtode numric o grfic
independentment del seu judici personal.
ES anlisis objetivo
FR analyse objective
EN objective analysis
52. anlisi sinptica f
Anlisi del temps basada en l'estudi de
mapes sinptics.
ES anlisis sinptico
FR analyse synoptique
EN synoptic analysis
53. anell de Bishop m
Anell blanquins al voltant del Sol o de la
Lluna, que t una tonalitat lleugerament
blavosa a la part interior i vermellosa a
l'exterior i un radi d'uns 22, c ausat per la
difracci de la llum quan travessa una capa
fina de partcules de pols volcnica.
ES anillo de Bishop
FR anneau de Bishop
EN Bishop's ring
54. anemgraf m
Anemmetre que enregistra les variacions
de la velocitat i la direcci del vent en un
ES anemgrafo
FR anmographe
EN anemograph
55. anemograma m
Diagrama obtingut mitjanant un
anemgraf.
ES anemograma
FR anmogramme
EN anemogram
56. anemmetre m
velocitat del vent.
ES anemmetro
FR anmomtre
EN anemometer
57. anemmetre bidireccional m
Anemmetre que mesura les components
horitzontals i la component vertical del
vector vent.
ES anemmetro bidireccional

5
ES veleta bidireccional
FR anmomtre bidirectionnel
EN bi-directional vane
EN bivane
58. anemmetre de cassoletesm
Anemmetre format per tres o quatre
cassoletes que impulsades pel vent giren
entorn d'un eix vertical.
ES anemmetro de cazoletas
FR anmomtre coupelles
FR anmomtre coupes
EN cup anemometer
59. anemmetre de pressi m
Anemmetre que permet deduir la velocitat
del vent a partir de la mesura de la pressi
que exerceix el mateix vent.
ES anemmetro de presin
FR anmomtre pression
EN pressure anemometer
60. anemometria f
Conjunt de tcniques de mesura de les
caracterstiques dinmiques de l'aire.
ES anemometra
FR anmomtrie
EN anemometry
61. anemoscopi m
Instrument meteorolgic que indica la
direcci del vent.
ES anemoscopio
EN anemoscope
62. anticicl m
Sbl . A
Zona de l'atmosfera on la pressi
atmosfrica s ms alta que en les zones
del seu voltant que estan al mateix nivell.
ES alta
ES anticicln
FR anticyclone
EN anticyclone
EN high
EN high pressure system

63. anticicl clid m
Anticicl en el qual l'aire de l'interior s ms
clid que en les zones del seu voltant.
ES anticicln clido
FR anticyclone chaud
EN warm anticyclone
64. anticicl de blocatge m
Anticicl que se situa a les latituds mitjanes i
que actua com a obstacle en el moviment
d'oest a est de les depressions que es
mouen lluny dels trpics.
ES anticicln de bloqueo
FR anticyclone de blocage
EN blocking anticyclone
65. anticicl fred m
Anticicl en el qual l'aire de l'interior s ms
fred que en les zones del seu voltant.
ES anticicln fro
FR anticyclone froid
EN cold anticyclone
66. anticiclognesi f
Qualsevol dels fenmens d'iniciaci o
d'intensificaci d'una circulaci anticiclnica.
ES anticiclognesis
FR anticyclogense
EN anticyclogenesis
67. anticicllisi f
Esvament d'una circulaci anticiclnica.
ES anticiclolisis
FR anticyclolyse
EN anticyclolysis
68. antiheli m
Taca blanca i de vegades amb
iridescncies, de forma arrodonida, que
apareix al cel a la banda oposada al Sol i a
la mateixa altura, sobre l'horitz.
ES anthelio
FR anthlie
EN anthelion
69. anuari meteorolgic m
Publicaci de les dades meteorolgiques
corresponents al perode d'un any.
ES anuario meteorolgico
FR annales mtorologiques
EN meteorological yearbook
70. aproximaci quasi -geostrfica f
Aplicaci de la hiptesi d'equilibri geostrfic
en les equacions del moviment.
ES aproximacin casi geostrfica
FR approximation quasi gostrophique
EN quasi-geostrophic approximation
71. arc de Sant Mart m
sin. comp. arc iris
Arc format per bandes concntriques de
colors que van del violeta al vermell que
apareix a l'atmosfera en una pantalla de
gotes d'aigua en suspensi produt per la
refracci doble, en aquestes gotes, de la
llum directa procedent del Sol.
ES arco iris
FR arc-en-ciel
EN rainbow
72. arc de Sant Mart blanc m
Arc de Sant Mart principal causat per la
refracci, reflexi i difracci de la llum solar
en gotes d'aigua molt petites, format per una
banda blanca envoltada de tonalitats
vermelles a l'exterior i blavoses a l'interior.
ES arco blanco de niebla
ES arco iris blanco
FR arc dans le brouillard
FR arc-en-ciel blanc
EN fog bow
EN white rainbow
73. arc de Sant Mart principal m
Arc de Sant Mart la part central del qual es
troba entre els 40 i 42 per sobre l'horitz, i
t la part interior de color violeta i l'exterior
vermella.
ES arco iris principal
FR arc-en-ciel principal
EN primary rainbow

6
74. arc de Sant Mart secundari m
Arc de Sant Mart menys llumins que l'arc
de Sant Mart principal la part central del
qual es troba entre els 50 i 54 per sobre
l'horitz, i t la part interior de color vermell i
l'exterior violeta.
ES arco iris secundario
FR arc-en-ciel secondaire
EN secondary rainbow
75. arc iris m
veg. arc de Sant Mart m
76. arcus m
Complement d'un cumulus o d'un
cumulonimbus en forma de rodet horitzontal
arquejat, dens i fosc, amb el contorn
esparracat, i situat a la part frontal baixa del
nvol.
ES arcus
FR arcus
EN arcus
77. As m
veg. altostratus
ES As
FR As
EN As
78. atenuaci atmosfrica f
Fenomen de reducci del flux radiant de la
radiaci solar, originat per la difusi d'aquest
flux en les molcules de l'aire, per l'absorci
selectiva de certes molcules i per l'absorci
i difusi del flux en els aerosols.
ES atenuacin atmosfrica
FR attnuation atmosphrique
EN atmospheric attenuation
EN attenuation of solar radiation
79. atmosfera f
veg. atmosfera terrestre
80. atmosfera baroclnica f
Atmosfera en la qual es produeix
baroclinitat.
ES atmsfera baroclina
FR atmosphre barocline
EN baroclinic atmosphere
81. atmosfera barotrpica f
Atmosfera en la qual es produeix barotropia.
ES atmsfera barotrpica
FR atmosphre barotrope
EN barotropic atmosphere
82. atmosfera estndard f
Atmosfera de referncia que s'ha adoptat,
per conveni, per representar els valors
mitjans dels diversos elements
meteorolgics en direcci vertical.
ES atmsfera tipo
FR atmosphre type
EN standard atmosphere
83. atmosfera homognia f
Atmosfera, d'una espessor d'uns 8 km
aproximadament, en la qual la densitat de
l'aire se suposa que s constant a tots els
nivells, i la pressi atmosfrica al nivell del
mar s la mateixa que la que correspon a
una situaci real.
ES atmsfera homognea
FR atmosphre homogne
EN homogeneous atmosphere
84. atmosfera isoterma f
Atmosfera en la qual el gradient vertical de
temperatura s nul.
ES atmsfera isoterma
FR atmosphre isotherme
EN isothermal atmosphere
85. atmosfera lliure f
Capa de l'atmosfera per sobre de la capa de
fricci.
ES atmsfera libre
FR atmosphre libre
EN free atmosphere
86. atmosfera politrpica f
Atmosfera que est en equilibri hidrosttic i
t un gradient vertical de temperatura
constant i diferent de zero.
ES atmsfera politrpica
FR atmosphre polytrope
EN polytropic atmosphere
87. atmosfera Rayleigh f
Atmosfera que noms cont gasos purs i
que es pren com a unitat per expressar la
terbolesa.
ES atmsfera Rayleigh
EN Rayleigh atmosphere
88. atmosfera terrestre f
sin. comp. atmosfera
Capa gasosa que envolta la Terra.
ES atmsfera
ES atmsfera terrestre
FR atmosphre
FR atmosphre terrestre
EN atmosphere
89. aurola f
Anell de color vermells o castanys amb un
radi ms petit de 5 que se situa a la part
exterior de la corona.
ES aureola
FR aurole
EN aureole
90. aurora f
veg. aurora polar
91. aurora austral f
Aurora polar que es produeix a l'hemisferi
sud.
ES aurora austral
FR aurore australe
EN aurora australis
92. aurora boreal f
Aurora polar que es produeix a l'hemisferi
nord.
ES aurora boreal
FR aurore borale
EN aurora borealis

7
93. aurora polar f
sin. comp. aurora
Meteor elctric que es manifesta visualment
en forma de raigs, arcs, bandes, cortines o
corona, que es produeix quan el camp
magntic terrestre capta les partcules
provinents de les tempestes magntiques
que tenen lloc al Sol, i que apareix a
l'atmosfera lliure, principalment a les latituds
altes.
ES aurora
ES aurora polar
FR aurore
FR aurore polaire
EN polar aurora
94. autoconvecci f
Convecci que es produeix espontniament.
ES autoconveccin
EN autoconvection
95. baixa
veg. depressi atmosfrica
96. balan de radiaci m
Diferncia entre la radiaci que arriba en
sentit descendent a una superfcie plana i la
radiaci que ascendeix a partir d'aquesta
superfcie.
ES balance radiativo
FR bilan du rayonnement
FR bilan radiatif
EN net radiation
EN radiation balance
97. balancmetre m
Radimetre que mesura el balan de
radiaci d'una superfcie plana.
ES balancmetro
FR bilanmtre
EN balancemeter
98. bal m
Aparell sense motor que consisteix, en
essncia, en un receptacle que cont un gas
ms lleuger que l'aire (hidrogen, heli, etc.)
que s'eleva en aquest a causa de la fora
ascensional i que sol anar provet d'una
barqueta per portar tripulants o instruments.
ES globo
FR ballon
EN balloon
99. bal captiu m
Bal unit a terra amb un cable lleuger i
resistent.
ES globo cautivo
FR ballon captif
EN kite balloon, kytoon
EN tethered balloon
100. bal lliure m
Bal que ascendeix lliurement en
l'atmosfera.
ES globo libre
FR ballon libre
EN free balloon
101. bal pilot m
Bal lliure emprat per fer mesures visuals
del vent en alada.
ES globo piloto
FR ballon pilote
EN pilot balloon
102. bal sonda m
Bal lliure que transporta instruments
meteorolgics.
ES globo sonda
FR ballon sonde
EN sounding balloon
103. banc de boira m
Boira compacta que s'estn horitzontalment
al llarg d'alguns centenars de metres.
ES banco de niebla
FR banc de brouillard
EN fog bank
104. banc de nvols m
Conjunt de nvols de poca espessor i del
mateix gnere que, situats aproximadament
al mateix nivell, cobreixen una part del cel.
ES banco de nubes
FR banc de nuages
EN cloud bank
105. banda d'absorci f
Regi de l'espectre electromagntic en la
qual la radiaci s absorbida.
ES banda de absorcin
EN absorption band
106. banderola f
Smbol meteorolgic consistent en una
figura triangular que, en un mapa sinptic,
dins la barba que acompanya una fletxa de
vent, indica una velocitat del vent de 25 m/s.
ES banderola
FR fanion
EN pennant
107. barba f
Smbol meteorolgic que consisteix en un
conjunt de ratlles i banderoles dibuixades
perpendicularment a la fletxa de vent, que
indica la velocitat del vent.
ES barba
FR barbule
EN barb
EN feather
108. barda f
Nvol que es troba ajagut al llarg de la
carena d'una serralada.
ES barda
FR barde
EN bard
109. baroclinitat f
Estat d'un fluid en el qual les superfcies de
densitat o temperatura constant
s'intersequen amb les superfcies de pressi
constant.
ES baroclinicidad
EN baroclinity
110. bargraf m
Barmetre que enregistra les variacions de
la pressi atmosfrica durant un perode de
temps determinat.
ES bargrafo

8
FR barographe
EN barograph
111. barograma m
Diagrama obtingut mitjanant un bargraf.
ES barograma
FR barogramme
EN barogram
112. barmetre m
pressi atmosfrica.
ES barmetro
FR baromtre
EN barometer
113. barmetre aneroide m
Barmetre que t una o diverses cpsules
aneroides com a sens ors.
ES barmetro aneroide
FR baromtre anrode
EN aneroid barometer
114. barmetre de Fortin m
Barmetre de mercuri la superfcie lliure del
qual s'ha d'ajustar abans de cada lectura a
un nivell fix que coincideix amb el zero de
l'escala.
ES barmetro Fortin
FR baromtre couvette ajustable
FR baromtre Fortin
EN adjustable cistern barometer
EN Fortin barometer
115. barmetre de mercuri m
Barmetre en el qual la pressi atmosfrica
equilibra la pressi exercida per una
columna de mercuri.
ES barmetro de mercurio
FR baromtre mercure
EN mercury barometer
116. barmetre de sif m
Barmetre de mercuri amb el tub en forma
de U i de dimetre igual en els dos nivells de
les superfcies lliures del mercuri.
ES barmetro de s ifn
FR baromtre siphon
EN siphon barometer
117. barotermgraf m
Meteorgraf que enregistra la pressi
atmosfrica i la temperatura de l'aire.
ES barotermgrafo
FR barothermographe
EN barothermograph
118. barotropia f
Estat d'un fluid en el qual les superfcies de
densitat o temperatura constant coincideixen
amb les superfcies de pressi constant.
ES barotropa
EN barotropy
119. base del nvol f
Part inferior d'un nvol.
ES base de una nube
FR base d'un nuage
EN cloud base
120. bescanvi m
Fenomen que consisteix en la transferncia
de calor, vapor d'aigua i moment lineal entre
dues masses d'aire per efecte de la
turbulncia.
ES intercambio
FR change
EN exchange
121. biometeorologia f
Branca de la meteorologia que estudia la
influncia dels elements meteorolgics
sobre els organismes vius.
ES biometeorologa
FR biomtorologie
EN biometeorology
122. biosfera f
Capa de la Terra dins la qual es
desenvolupen els organismes vius que
comprn la regi inferior de l'atmosfera, els
mars i les capes ms exteriors del sl.
ES biosfera
FR biosphre
EN biosphere
123. blavor del cel f
Coloraci blavosa del cel causada per la
difusi selectiva de les molcules de l'aire
sobre la radiaci solar.
ES azul del cielo
FR bleu du ciel
EN blue of the sky
124. blocatge m
Situaci sinptica en la qual hi ha una
interrupci del moviment normal dels
sistemes baromtrics.
ES accin de bloqueo
FR action de blocage
EN blocking action
125. boira f
Conjunt de gotetes d'aigua lquida o cristalls
de gla en suspensi a l'atmosfera, que
redueix la visibilitat fins a menys d'un
quilmetre.
ES niebla
FR brouillard
EN fog
126. boira catabtica f
Boira d'evaporaci causada per un vent
catabtic.
ES niebla catabtica
EN katabatic fog
127. boira d'advecci f
Boira causada pel refredament d'una massa
d'aire clid amb la part inferior humida, quan
passa damunt una superfcie freda.
ES niebla de adveccin
FR brouillard d'advection
EN advection fog
128. boira d'aire tropical f
Boira d'advecci causada per l'entrada
d'una massa d'aire martim clid sobre un
continent fred.
ES niebla de aire tropical

9
FR brouillard d'air tropical
EN tropical air fog
129. boira d'evaporaci f
Boira causada per la saturaci d'una massa
d'aire fred originada per una evaporaci
intensa sota d'aquesta massa d'aire fred.
ES niebla de evaporacin
FR brouillard d'vaporation
EN evaporation fog
130. boira d'inversi f
Boira causada pel descens d'una capa
d'stratus formada sota una inversi trmica.
ES niebla de inversin
FR brouillard d'inversion
EN high inversion fog
131. boira de mescla f
Boira causada per la barreja de dues
masses d'aire humit no saturat i de
temperatures diferents.
ES niebla de mezcla
FR brouillard de mlange
EN mixing fog
132. boira de radiaci f
Boira causada pel refredament nocturn
d'una massa d'aire estancada prima i
humida que t lloc quan es refreda per
radiaci la superfcie terrestre que hi ha
sota.
ES niebla de radiacin
FR brouillard de rayonnement
EN radiation fog
133. boira gebradora f
Boira formada per gotes d'aigua subfoses
que es congelen i es dipositen sobre els
objectes amb qu entren en contacte.
ES niebla engelante
ES niebla que produce escarcha
FR brouillard givrant
FR frimas
EN rime fog
134. boira martima f
Boira d'advecci causada per l'entrada
d'una massa d'aire continental clid sobre el
mar.
ES niebla de mar
FR brouillard marin
EN sea fog
135. boira ptica f
Enterboliment de les imatges dels objectes
llunyans, per efecte de la turbulncia de
l'aire, que es produeix sobretot a les hores
de molta calor.
ES niebla ptica
FR brouillard optique
EN optical fog
136. boira orogrfica f
Boira causada per l'orografia prpia d'una
regi.
ES niebla orogrfica
FR brouillard orographique
EN orographic fog
137. boira pixanera f
veg. boira ronera
138. boira ploranera f
veg. boira ronera
139. boira postfrontal f
Boira de radiaci produda desprs del pas
d'un front sobre un terreny humit.
ES niebla postfrontal
FR brouillard postfrontal
EN post-frontal fog
140. boira prefrontal f
Boira d'evaporaci produda abans del pas
d'un front clid, a causa de l'augment de la
humitat atmosfrica per evaporaci de la
pluja caiguda davant el front.
ES niebla prefrontal
FR brouillard prfrontal
EN pre-frontal fog
141. boira ronera f
sin. comp. boira pixanera
Sin. Comp. boira ploranera
Boira formada per gotetes grans que es
precipiten en forma lquida sobre els
objectes o sobre el sl.
ES niebla meona
ES niebla que moja
FR brouillard mouillant
EN wet fog
142. boirim m
veg. boirina
143. boirina f
Sin. Comp. boirim
Boira lleu formada per gotetes d'aigua molt
petites i escampades.
ES neblina
FR brumasse
EN mist
144. boirum m
sin. comp. smog
Boira amb presncia de contaminants
atmosfrics d'origen industrial, que s
conseqncia de la gran concentraci de
partcules de pols i fum que, en actuar com
a nuclis de condensaci, provoquen la
condensaci de vapor d'aigua fins i tot en el
cas que la humitat relativa de l'aire sigui
molt inferior al 100 %.
ES smog
FR smog
EN smog
145. bolmetre m
Radimetre basat en la variaci de la
resistncia elctrica d'un conductor a causa
de la radiaci que hi incideix.
ES bolmetro
FR bolomtre
EN bolometer
146. bombolla d'aire f
Conjunt de partcules d'aire les trajectries i
les propietats fsiques de les quals
presenten homogenetat dins una regi

10
petita de contorn delimitat.
ES partcula de aire
EN parcel of air
147. bonana f
Temps meteorolgic caracteritzat per uns
elements meteorolgics agradables a l'sser
hum.
ES bonanza
FR bonace
FR beau temps
EN fair weather
148. borrall m
veg. floc
149. borrasca f
Depressi amb presncia de vents forts
acompanyats de pluja, neu o pedra.
ES borrasca
EN cyclone
150. borrufada f
Tempestat de vent i de neu.
ES nevasca
FR chasse-neige
EN drifting snow and blowing snow
151. bossa d'aire f
Corrent d'aire descendent que es troba
freqentment a sotavent de les muntanyes o
damunt les superfcies fredes.
ES bolsa de aire
FR trou d'air
EN air pocket
152. brisa f
Vent causat per la densitat diferent de
masses d'aire venes quan reposen sobre
regions de capacitat d'escalfament diferent.
ES brisa
FR brise
EN breeze
153. brisa de mar f
Brisa dirna que bufa des del mar cap a la
terra.
ES brisa de mar
FR brise de mer
EN sea breeze
154. brisa de muntanya f
Brisa nocturna que bufa des de la muntanya
cap a la vall.
ES brisa de montaa
FR brise de montagne
EN mountain breeze
155. brisa de terra f
Brisa nocturna que bufa des de la terra cap
al mar.
ES brisa de tierra
FR brise de terre
EN land breeze
156. brisa de vall f
Brisa dirna que bufa des de la vall cap a la
muntanya.
ES brisa de valle
FR brise de valle
EN valley breeze
157. broma f
Suspensi en l'atmosfera de gotetes d'aigua
lquida i de cristalls de gla prop de la
superfcie que redueixen la visibilitat a ms
d'un quilmetre.
ES bruma
FR brume
EN mist
158. broma seca f
Broma que no humiteja les superfcies amb
les quals est en contacte.
ES niebla seca
FR brume sche
159. butllet meteorolgic m
Butllet on es consignen les observacions
meteorolgiques realitzades en una regi
durant un perode de temps determinat.
ES boletn meteorolgico
FR bulletin mtorologique
EN weather report
160. calamarsa f
Grans de gla arrodonits amb un dimetre
inferior a 5 mm.
ES hielo granulado
FR granules de glace
FR grsil
EN ice pellets
161. calamarsada f
Precipitaci en forma de calamarsa.
ES granizada
EN hailstorm
162. calamars m
Calamarsa de grans molt petits.
ES cinarra
ES gragea
FR grle lgere
FR neige en grains
EN snow grains
163. calima
veg. calitja
164. calitja f
sin. comp. calima
Suspensi en l'atmosfera de partcules de
pols o de fum molt petites, invisibles a
simple vista i suficientment nombroses per
donar una tonalitat opalescent al cel.
ES calima
FR brouillard lger
EN haze
165. calma f
Vent de fora 0, amb una velocitat entre 0 i
0,2 m/s.
ES calma
FR calme
EN calm
166. calmes equatorials f pl
Vents molt suaus que bufen entre els alisis
dels dos hemisferis.

11
ES calmas ecuatoriales
FR calmes quatoriaux
EN equatorial calms
167. calmes subtropicals f pl
Vents molt suaus que bufen al centre dels
anticiclons que formen el cintur subtropical,
entre els alisis i els vents de l'oest de
latituds mitjanes.
ES calmas subtropicales
FR calmes subtropicaux
EN subtropical calms
168. calvus adj
Dit de l'espcie de nvol del gnere
cumulonimbus en el qual algunes
protuberncies del cim perden les
caracterstiques prpies del cumulonimbus i
esdevenen una massa blanca amb estries
verticals.
ES calvus
FR calvus
EN calvus
169. canvi de temps m
Variaci significativa del temps meteorolgic
d'una regi.
ES cambio de tiempo
FR changement de temps
EN change of weather
170. capa D f
Capa de la ionosfera que s'estn des dels
70 km d'altitud fins a la capa E.
ES capa D
FR couche D
EN D layer
171. capa d'inversi f
Capa de l'atmosfera en la qual es produeix
una inversi trmica.
ES capa de inversin
FR couche d'inversion
EN inversion layer
172. capa de fricci f
Sin. capa lmit planetria
Sin. capa fronterera
Capa de l'atmosfera en la qual el moviment
de l'aire s afectat significativament per la
fricci amb la superfcie de la Terra.
ES capa de friccin
ES capa lmite planetaria
FR couche de frottement
FR couche limite plantaire
EN friction layer
EN planetary boundary layer
173. capa de mescla f
Subcapa de la capa de fricci en qu
l'estratificaci s indiferent o inestable i la
mescla vertical dels components de l'aire t
lloc fcilment.
ES capa de mezcla
FR couche de mlange
EN mixing layer n
174. capa E f
Capa de la ionosfera que se situa entorn
dels 110 km d'altitud, dins la qual es
presenten un o ms mxims de la densitat
d'electrons.
ES capa E
FR couche E
EN E layer n
175. capa espiral f
Subcapa de la capa de fricci, per sobre la
capa lmit turbulenta, en la qual la velocitat
del vent creix lentament amb l'altitud mentre
que la direcci va girant cap a la dreta i la
turbulncia atmosfrica es va esmorteint.
ES capa espiral
EN spiral layer n
176. capa fronterera
Sin. capa de fricci f
Sin. capa lmit planetria
ES capa de friccin
EN friction layer
177. capa isoterma f
Capa de l'atmosfera en la qual la
temperatura de l'aire no varia en relaci amb
l'altitud.
ES capa isoterma
FR couche isotherme
EN isothermal layer n
178. capa lmit laminar f
Subcapa de la capa de fricci, d'una
espessor de 0,5 mm aproximadament, que
est en contacte amb la superfcie terrestre,
en la qual la viscositat s predominant i el
rgim de l'aire s laminar.
ES capa lmite laminar
FR couche limite laminaire
EN laminar boundary layer n
179. capa lmit planetria
sin. comp. capa de fricci
sin. comp. capa fronterera
ES capa de friccin
EN friction layer
180. capa lmit turbulenta f
Subcapa de la capa de fricci, per sobre la
capa lmit laminar, en la qual la viscositat s
gaireb nulla i el rgim de l'aire s turbulent
i el vent no varia en direcci ni gaireb en
velocitat.
ES capa lmite turbulenta
FR couche limite turbulente
EN turbulent boundary layer
181. capillatus adj
cumulonimbus les formes estriades del qual
constitueixen al cim la figura d'una enclusa o

12
d'una cabellera extensa.
ES capillatus
FR capillatus
EN capillatus
182. cpsula aneroide f
Cpsula metllica de parets molt primes a
l'interior de la qual s'ha fet un buit parcial, de
tal manera que les variacions de la pressi
atmosfrica deformen les seves parets.
ES cpsula aneroide
FR capsule anrode
EN aneroid capsule
183. captador de gotes m
Aparell que capta les gotes d'aigua lquida i
permet estudiar-ne la distribuci dels
dimetres.
ES captador de gotas
FR capteur de gouttelettes
EN disdrometer
EN drop size meter
184. castellanus adj
Dit de l'espcie de nvol del gnere cirrus,
cirrocumulus, altocumulus o stratocumulus
que t protuberncies al cim.
ES castellanus
FR castellanus
EN castellanus
185. catafront m
veg. front catabtic
186. catallobara f
Lnia que uneix en un mapa sinptic els
punts amb una mateixa disminuci de
pressi atmosfricadurant un perode de
temps determinat.
ES catalobara
FR catallobare
EN katallobar
187. Cb m
veg. cumulonimbus
ES Cb
FR Cb
EN Cb
188. Cc m
veg. cirrocumulus
ES Cc
FR Cc
EN Cc
189. ceilmetre m
Instrument meteorolgic que mesura l'altura
de la base del nvol.
ES nefobasmetro
FR ceilomtre
FR tlmtre de nuages
EN ceilometer
EN cloud height meter
190. cel cirrs m
Cel amb presncia de cirrus o cirrostratus
fonamentalment.
191. cel clar m
Cel que t una nuvolositat inferior a 1 octa.
ES cielo despejado
FR ciel clair
FR ciel pur
EN clear sky
192. cel cobert m
Cel que t una nuvolositat de 8 octes.
ES cielo cubierto
FR ciel couvert
EN overcast sky
193. cel molt nvol m
Cel que t una nuvolositat de 6 o 7 octes.
ES cielo muy nuboso
FR ciel trs nuageux
EN very cloudy sky
194. cel nvol m
Cel que t una nuvolositat de 3, 4 o 5 octes.
ES cielo nuboso
FR ciel semi-nuageux
EN cloudy sky
195. cel parcialment clar m
Cel que t una nuvolositat de 1 o 2 octes.
ES cielo poco nuboso
FR ciel peu nuageux
EN sky slightly clouded
196. cllula de convecci f
Massa d'aire de forma cellular que es
presenta en una convecci.
ES clula de conveccin
FR cellule de convection
EN convection cell
197. cllula de Hadley f
Cllula de convecci formada en desviar-se
els corrents originats per l'escalfament fort
de l'aire a les regions equatorials, i que, a
causa de la rotaci de la Terra, t lloc en un
pla vertical orientat de NE a SO.
ES clula de Hadley
FR cellule de Hadley
EN Hadley cell
198. cllula de precipitaci f
Massa d'aire de forma cellular que produeix
precipitaci uniforme i intensa.
ES clula de precipitacin
FR cellule de prcipitation
EN precipitation cell
199. cllula meridiana f
Cllula de convecci que t lloc en un pla
meridi.
ES clula meridiana
FR cellule mridienne
EN meridional cell
200. centre d'acci m
Sistema baromtric que controla el
moviment de pertorbacions atmosfriques
en una regi gran.
ES centro de accin
FR centre d' action
EN centre of action
201. cercle circumzenital m
Halo de color que t un radi entre 4 i 30

13
amb centre al zenit.
ES arco circuncenital
FR arc circumznithal
EN circumzenithal arc
202. Ci m
veg. cirrus
ES Ci
FR Ci
EN Ci
203. cianmetre m
blavor del cel.
ES cianmetro
FR cyanomtre
EN cyanometer
204. cicl m
205. ciclognesi f
Fenomen d'iniciaci o d'intensificaci d'una
circulaci ciclnica.
ES ciclognesis
FR cyclogense
EN cyclogenesis
206. cicllisi f
Fenomen d'esvament d'una circulaci
ciclnica.
ES ciclolisis
FR cyclolyse
EN cyclolysis
207. cim del nvol m
Part superior d'un nvol.
ES cima de una nube
FR sommet d'un nuage
EN cloud top
208. cintur subpolar de baixes
pressions m
Conjunt de depressions que s'alineen al
llarg d'un parallel prop del cercle polar de
cada hemisferi.
ES cinturn subpolar de bajas
presiones
EN subpolar low-pressure belt
209. cintur subtropical d'altes
pressions m
Conjunt d'anticiclons que s'alineen al llarg
d'un parallel prop del trpic de cada
hemisferi.
ES cinturn subtropical de altas
presiones
FR ceinture subtropicale de haute
pression
EN subtropical high pressure belt
210. circulaci anticiclnica f
Rotaci de l'aire en un pla horitzontal, prpia
d'un anticicl, que vista des de dalt segueix
el sentit horari a l'hemisferi nord i el sentit
antihorari a l'hemisferi sud.
ES circulacin anticiclnica
FR circulation anticyclonique
EN anticyclonic circulation
211. circulaci atmosfrica f
Moviment de masses d'aire a l'atmosfera
que t lloc sobre una regi extensa.
ES circulacin atmosfrica
FR circulation atmosphrique
EN atmospheric circulation
212. circulaci cellular f
Circulaci atmosfrica formada pel
moviment de cllules de convecci.
ES circulacin celular
FR circulation cellulaire
EN cellular circulation
213. circulaci ciclnica f
Rotaci de l'aire en un pla horitzontal, prpia
d'una depressi, que vista des de dalt
segueix el sentit antihorari a l'hemisferi nord
i el sentit horari a l'hemisferi sud.
ES circulacin ciclnica
FR circulation cyclonique
EN cyclonic circulation
214. circulaci general f
Circulaci atmosfrica ms freqent que t
lloc a escala planetria.
ES circulacin general
FR circulation gnrale
EN general circulation
215. circulaci meridiana f
Circulaci atmosfrica que segueix,
aproximadament, la direcci dels meridians
geogrfics.
ES circulacin meridiana
FR circulation mridienne
EN meridional circulation
216. circulaci principal f
Circulaci general que es produeix en
considerar noms diferncies latitudinals en
la radiaci solar incident, la rotaci de la
Terra i la distribuci de terres i mars.
ES circulacin primaria
FR circulation primaire
EN primary circulation
217. circulaci secundria f
Circulaci atmosfrica que t lloc a escala
de les depressions i anticiclons.
ES circulacin secundaria
FR circulation secondaire
EN secondary circulation
218. circulaci terciria f
Circulaci atmosfrica que t lloc a escala
local.
ES circulacin terciaria
FR circulation tertiaire
EN tertiary circulation
219. circulaci zonal f
Circulaci atmosfrica que segueix,
aproximadament, la direcci dels parallels
geogrfics.
ES circulacin zonal
FR circulation zonale
EN zonal circulation

14
220. circumferncia d'inrcia f
Trajectria que descriu una partcula d'aire
en moure's horitzontalment amb la velocitat
relativa constant respecte de la superfcie
terrestre, en absncia de cap altre tipus de
fora que la de Coriolis.
ES crculo de inercia
FR cercle d'inertie
EN circle of inertia
221. cirrocmul m
veg. cirrocumulus
222. cirrocumulus m
abrev. Cc
si n. comp. cirrocmul
Nvol alt que constitueix un banc de nvols
de color blanc format per elements
disposats regularment d'un dimetre inferior
a 1 i es compon quasi exclusivament de
cristalls de gla.
ES cirrocmulus
FR cirrocumulus
EN cirrocumulus
223. cirrostrat m
veg. cirrostratus
224. cirrostratus m
abrev. Cs
sin. comp. cirrostrat
Nvol alt que constitueix un banc de nvols
transparent i blanquins i es compon,
principalment, de cristalls de gla.
ES cirrostrato
ES cirrostratus
FR cirrostratus
EN cirrostratus
225. cirrus m
abrev. Ci
Nvol alt en forma de filaments o franges
estretes i blanques, que es compon de
cristalls de gla.
ES cirrus
FR cirrus
EN cirrus
226. cisallament del vent m
Variaci del vector vent en una direcci
perpendicular a la direcci del vent.
ES cizalladura del viento
FR cisaillement du vent
EN shear vector
EN wind shear
227. clariana f
Espai petit de cel sense nvols.
ES claro
FR claircie
EN clearing
228. climatologia f
Cincia que estudia les condicions
atmosfriques que caracteritzen l'evoluci
del temps meteorolgic d'una regi
determinada.
ES climatologa
FR climatologie
EN climatology
229. clinmetre m
Ceilmetre basat en la mesura de l'angle
d'inclinaci d'una taca de llum projectada
verticalment sobre un nvol des d'un punt
allunyat durant la nit.
ES clinmetro
FR clinomtre
EN clinometer
230. coalescncia f
Procs mitjanant el qual, en xocar dues o
ms gotes petites d'aigua, se'n forma una
altra de ms grossa.
ES coalescencia
FR coalescence
EN coalescence
231. codi meteorolgic m
Conjunt de normes adoptades per
transmetre la informaci meteorolgica.
ES clave meteorolgica
FR code mtorologique
EN meteorological code
232. coeficient d'absorci m
Absorbncia que correspon a la unitat de
longitud del medi travessat.
ES coeficiente de absorcin
FR absorptance linique
FR coefficient d'absorption
EN absorption coefficient
EN linear absorptance
233. coeficient d'atenuaci m
sin. comp. coeficient d'extinci
Coeficient que expressa la fracci de
radiaci que s'atenua per absorci i difusi
quan travessa l'atmosfera.
ES coeficiente de atenuacin
ES coeficiente de extincin
FR coefficient d'attnuation
FR coefficient d'extinction
EN attenuation coefficient
EN extinction coefficient
234. coeficient d'extinci m
veg. coeficient d'atenuaci
235. coeficient de transparncia m
Coeficient que expressa la fracci de
radiaci directa que arriba a la superfcie
terrestre quan el Sol es troba al zenit, en
relaci amb la que incideix en el lmit de
l'atmosfera.
ES coeficiente de transparencia
FR coefficient de transparence
EN coefficient of transparency
236. coet meteorolgic m
Coet portador d'instruments meteorolgics
destinat al sondatge de les capes ms altes
de l'atmosfera.
ES cohete sonda
FR sonde de fuse
EN rocketsonde
237. comps geostrfic m
Instrument meteorolgic emprat per
determinar el vent geostrfic sobre un mapa
sinptic.
ES comps geostrfico

15
238. compensaci f
Fenomen pel qual els canvis latitudinals de
temperatura de l'aire a la troposfera van
acompanyats per canvis en sentit contrari a
l'estratosfera, de tal manera que hi ha una
constncia de la pressi atmosfrica amb la
latitud a la superfcie terrestre.
ES compensacin
FR compensation
EN compensation
239. complement de nvol m
Part d'un nvol amb caracterstiques
especials.
ES particularidad suplementaria
FR particularit supplmentaire
EN supplementaire feature
240. comptador d'ions m
Instrument meteorolgic que mesura el
nombre d'ions de cada signe continguts a
l'aire per unitat de volum.
ES contador de iones
FR compteur d'ions
EN ion counter
241. comptador de nuclis m
Instrument meteorolgic que mesura el
nombre de nuclis de condensaci per cm
continguts en l'aire.
ES contador de ncleos
FR compteur de noyaux
EN nuclei counter
242. configuraci baromtrica f
Disposici grfica en un mapa sinptic d'una
distribuci determinada de la pressi
atmosfrica.
ES configuracin baromtrica
ES distribucin de la presin
FR configuration de pression
EN pressure pattern
243. confluncia f
Acostament progressiu de les lnies de
corrent d'un fluid en moviment.
ES confluencia
FR confluence
EN confluence
244. congestus adj
cumulus que t una espessor vertical gran i
protuberncies nombroses al cim.
ES congestus
FR congestus
EN congestus
245. constant solar f
Quantitat de radiaci solar que incideix
sobre una superfcie perpendicular a la
radiaci, per unitat de temps i de superfcie,
en el lmit de l'atmosfera quan la Terra es
troba a la seva distncia mitjana del Sol.
ES constante solar
FR constante solaire
EN solar constant
246. contaminaci atmosfrica f
sin. polluci atmosfrica
Presncia de contaminants atmosfrics a
l'aire.
ES contaminacin atmosfrica
ES polucin atmosfrica
FR contamination atmosphrique
FR pollution atmosphrique
EN atmospheric contamination
EN atmospheric pollution
247. contaminant atmosfric m
sin. polluent atmosfric
Substncia present a l'atmosfera en una
concentraci superior a l'habitual.
ES contaminante atmosfrico
FR contaminant atmosphrique
EN atmospheric contaminant
248. contraalisism pl
Vents que bufen en sentit oposat als alisis i
per sobre d'ells.
ES contralisios
FR contre-alizs
EN anti-trades
249. contrast m
Variaci sobtada de la direcci del vent.
ES contraste
ES salto de viento
FR saute du vent
EN wind shift
250. contrast de luminncia m
Diferncia de luminncies entre un objecte i
el seu entorn dividida per la luminncia de
l'entorn.
ES contraste de luminancia
FR contraste de luminance
EN contrast of luminance
251. convecci f
Desplaament vertical de l'aire que
comporta transport de calor, vapor d'aigua i
moment lineal entre d'altres aspectes.
ES conveccin
FR convection
EN convection
252. convecci forada f
Convecci causada per forces mecniques
com ara les que apareixen sobre una
superfcie rugosa o en un pendent orogrfic.
ES conveccin forzada
FR convection force
EN forced convection
253. convecci natural f
Convecci causada per diferncies de
densitat combinades amb l'acci de la
gravetat.
ES conveccin natural
FR convection naturelle
EN natural convection
254. convergncia f
Moviment de l'aire que es produeix en una
regi d'enfora cap endins.
ES convergencia
FR convergence
EN convergence
255. corba d'estat f
Representaci grfica del perfil vertical de la

16
temperatura de l'aire a l'atmosfera en un lloc
i en un moment determinats.
ES curva de estado
FR courbe d'tat
EN state curve
256. corona f
Cadascun dels anells de colors que
envolten el Sol o la Lluna.
ES corona
FR couronne
EN corona
257. correcci atmosfrica f
Correcci aplicada a la lectura d'un
radimetre quan es t en compte la
interacci entre l'atmosfera i la radiaci, per
tal de poder comparar mesures preses en
diferents llocs.
ES correccin atmosfrica
FR correction atmosphrique
EN atmospheric correction
258. correcci de gravetat f
barmetre de mercuri quan es t en compte
la lectura que fa en les mateixes condicions
de pressi atmosfrica a la latitud de 45 i al
nivell del mar, per tal de poder comparar
mesures preses en diferents llocs.
ES correccin de gravedad
FR correction de gravit
EN gravity correction
259. correcci de temperatura f
barmetre de mercuri per eliminar l'efecte
de la dilataci o la contracci de les seves
parts a causa de la variaci de temperatura.
ES correccin de temperatura
FR correction de temprature
EN temperature correction
260. correcci de zero f
instrument meteorolgic per eliminar l'error
de posici del zero de l'escala de
l'instrument.
ES correccin de cero
EN index correction
261. corrent en jet m
Corrent tubular d'aire molt rpid i de gran
dimetre, quasi horitzontal i situat
generalment prop de la tropopausa.
ES corriente en chorro
FR courant-jet
EN jet stream
262. corrent en jet polar m
Corrent en jet situat en latituds mitjanes on
la tropopausa experimenta una
discontinutat.
ES corriente en chorro polar
EN polar-front jet stream
263. corrent en jet subtropical m
Corrent en jet situat prop dels trpics on la
tropopausa experimenta una discontinutat.
ES corriente en chorro subtropical
EN subtropical jet stream
264. cos negre m
Cos que absorbeix completament qualsevol
radiaci que incideix sobre la seva
superfcie.
ES cuerpo negro
FR corps noir
EN blackbody
265. Cs m
veg. cirrostratus
ES Cs
FR Cs
EN Cs
266. Cu m
veg. cumulus
ES Cu
FR Cu
EN Cu
267. cmul m
veg. cumulus
268. cumulonimbus m
abrev. Cb
Nvol baix de gran dimensi vertical que
sobrepassa la tropopausa ocasionalment, i
que t el cim fibrs generalment en forma
d'enclusa i es compon de gotetes d'aigua a
la part baixa i de cristalls de gla a la part
alta.
ES cumulonimbus
FR cumulonimbus
EN cumulonimbus
269. cumulus m
abrev. Cu
sin. comp. cmul
Nvol baix de contorn ben delimitat, que es
desenvolupa verticalment en forma de
protuberncies i que es compon de gotetes
d'aigua a la part baixa i de cristalls de gla a
la part alta.
ES cmulus
FR cumulus
EN cumulus
270. D f
ES B
ES D
FR B
EN L
271. deflexi f
Desviaci del vent causada per la fora de
Coriolis.
ES deflexin
FR dflexion
EN deflection
272. dendrita f
Agrupaci de cristalls de gla que t una
estructura arborescent i constitueix la neu.
ES dendrita
FR dendrite
EN dendrite
273. densitat espectral f
Quocient entre el valor d'una magnitud
radiomtrica i l'interval de longituds d'ona en
el qual es mesura.

17
ES densidad espectral
FR densit
EN spectral density
274. densitat potencial f
Densitat que adquireix una bombolla d'aire
sec en seguir un procs adiabtic i
reversible fins a una pressi de referncia
determinada.
ES densidad potencial
EN potential density
275. depegrama m
Diagrama aerolgic que representa la
variaci del punt de rosada en funci de la
pressi atmosfrica.
ES depegrama
FR dpgramme
EN depegram
276. depressi atmosfrica f
sin. comp. baixa
sin. comp. cicl
Sbl . D
Zona de l'atmosfera en la qual la pressi
atmosfric a s ms baixa que en les zones
del seu voltant al mateix nivell.
ES baja
ES cicln
ES depresin atmosfrica
FR cyclone
FR dpression
FR dpression atmosphrique
EN atmospheric depression
EN cyclone
EN depression
277. depressi clida f
Depressi en la qual l'aire de l'interior s
ms clid que en les zones del seu voltant.
ES depresin clida
FR dpression chaude
EN warm low
278. depressi del punt de rosada f
Diferncia entre els valors de la temperatura
de l'aire i del punt de rosada en un moment
determinat.
ES depresin del punto de roco
FR dpression du point de rose
EN depression of the dew point
279. depressi despresa f
Depressi freda que es desvia del seu
moviment normal iniciat a l'oest per
desplaar-se en direcci a l'equador.
ES depresin desprendida
FR dpression coupe
EN cut-off low
280. depressi freda f
Depressi en la qual l'aire de l'interior s
ms fred que en les zones del seu voltant.
ES depresin fra
FR dpression froide
EN cold low
281. depressi frontal f
Depressi associada a un front.
ES borrasca extratropical
ES cicln extratropical
FR dpression des latitudes moyennes
EN frontal low
282. depressi orogrfica f
Depressi que es forma a sotavent d'un
obstacle orogrfic.
ES depresin a sotavento
ES depresin orogrfica
FR dpression orographique
FR dpression sous le vent
EN lee depression
EN orographic depression
283. depressi polar f
Depressi que es forma dins una massa
d'aire polar quan aquest aire circula per
sobre l'oce i s'escalfa intensament a les
capes baixes.
ES depresin polar
FR dpression polaire
EN polar low pressure
284. depressi principal f
Depressi ms antiga o ms important dins
una famlia de depressions.
ES depresin principal
FR dpression principale
EN primary depression
285. depressi retrgrada f
Depressi que es desplaa en sentit oposat
al que tenia inicialment.
ES depresin retrgrada
FR dpression rtrograde
EN retrograde depression
286. depressi secundria f
Depressi que est lligada a una de ms o
menys important que es considera principal.
ES depresin secundaria
FR dpression secondaire
EN secondary depression
287. depressi trmica f
Depressi causada per un escalfament
intens de la superfcie terrestre.
ES depresin trmica
FR dpression thermique
EN thermal low
288. depressi tropical f
Depressi d'origen tropical.
ES depresin tropical
FR dpression tropicale
EN tropical depression
289. descrrega de guia f
Descrrega inicial d'un llamp que es
correspon amb l'establiment d'un canal
ionitzat del nvol a terra, pel qual puja la
descrrega de retorn.
ES descarga inicial del relmpago
FR traceur
EN leader streamer
EN leader stroke
290. descrrega de retorn m
Descrrega elctrica intensa i molt lluminosa
que segueix a la descrrega de guia en un
sentit invers dins el canal establert per
aquesta descrrega.

18
ES descarga de retorno
FR dcharge en retour
EN return stroke
291. desgla m
Fusi del gla que es produeix quan la
temperatura de l'aire s ms alta que el punt
de congelaci.
ES deshielo
FR dgel
EN thaw
292. dia de gla m
Dia amb una temperatura mxima igual o
inferior a 0C.
ES da glacial
FR jour de glace
EN ice day
293. dia de glaada m
Dia amb una temperatura mnima igual o
inferior a 0C.
ES da de helada
FR jour de gel
FR jour de gele
EN frost day
294. dia meteorolgic
Perode de temps de 24 hores comprs
entre les 8 hores d'un dia i les 8 hores del
dia segent.
ES da meteorolgico
295. diagrama adiabtic m
sin. comp. diagrama pseudoadiabtic
Diagrama termodinmic en el qual les
adiabtiques seques sn rectes.
ES diagrama adiabtico
ES diagrama pseudoadiabtico
FR diagramme adiabatique
FR diagramme pseudo-adiabatique
EN adiabatic diagram
EN pseudo-adiabatic diagram
296. diagrama aerolgic m
sin. comp. aerograma
Sin. Comp diagrama de Refsdal
Diagrama termodinmic, utilitzat en
aerologia, de variables ln T en abscisses i
Tln p en ordenades, on T s la temperatura
de l'aire i p la pressi atmosfrica.
ES aerograma
ES diagrama aerolgico
ES diagrama de Refsdal
FR arogramme
FR diagramme arologique, diagramme
de Refsdal
EN aerogram
EN aerological diagram, Refsdal
diagram
297. diagrama de difusi de la
radiaci m
Diagrama que representa la distribuci
espacial de la intensitat radiant al voltant
d'una partcula responsable de la difusi de
la radiaci que incideix sobre ella.
ES diagrama de difusin de la radiacin
298. diagrama de Herlofson m
Diagrama termodinmic de variables T+kln
p en abscisses i -r(p)?ln p en ordenades, on
T s la temperatura de l'aire i p la pressi
atmosfrica.
ES diagrama de Herlofson
FR diagramme de Herlofson
EN Herlofson diagram n
EN skew T-log p diagram
299. diagrama de Refsdal
Diagrama termodinmic, utilitzat en
aerologia, de variables ln T en abscisses i
Tln p en ordenades, on T s la temperatura
de l'aire i p la pressi atmosfrica.
Sin. diagrama aerolgic
Sin. aerograma
ES aerograma
ES diagrama aerolgico
ES diagrama de Refsdal
FR arogramme
FR diagramme arologique, diagramme
de Refsdal
EN aerogram
EN aerological diagram, Refsdal
diagram
300. diagrama energtic m
Diagrama termodinmic en el qual l'rea
tancada per un cicle de transformaci d'una
massa d'aire s proporcional al treball
efectuat per ella.
ES diagrama energtico
FR diagramme nergtique
EN energy diagram
301. diagrama pseudoadiabtic m
veg. diagrama adiabtic
302. diagrama termodinmic m
Diagrama que representa l'estat
termodinmic d'una massa d'aire.
ES diagrama termodinmico
FR diagramme thermodynamique
EN thermodynamic diagram
303. difluncia f
Separaci progressiva de les lnies de
corrent d'un fluid en moviment.
ES difluencia
FR diffluence
EN diffluence
304. difusi de la radiaci f
Procs pel qual una molcula o partcula
sostreu una certa quantitat d'energia, i la
redistribueix en totes direccions d'una ona
electromagntica.
ES difusin de la radiacin
FR diffusion du rayonnement
EN diffusion of radiation
305. difusi Mie f
Difusi de la radiaci causada per partcules
de dimensions ms grans que la longitud
d'ona incident, com ho sn els aerosols, les
gotes de nvol o boira i els cristalls de gla.
ES difusin Mie
EN Mie scattering
306. difusi Rayleigh f
Difusi de la radiaci causada per partcules
de dimensions ms petites que la longitud

19
d'ona incident.
ES difusin Rayleigh
EN Rayleigh scattering
307. difusi turbulenta f
Difusi de matria o de calor causada per
l'acci de remolins en un flux turbulent.
ES difusin turbulenta
FR diffusion turbulente
EN Eddy diffusion
EN turbulent diffusion
308. direcci del vent f
Direcci d'on ve el vent.
ES direccin del viento
FR direction du vent
EN wind direction
309. dispersi f
Procs pel qual una radiaci que travessa
un medi es divideix en els seus components
espectrals, a causa de la interacci amb les
partcules d'aquest medi.
ES dispersin
FR dispersion
EN dispersion
310. divergncia f
Moviment de l'aire que es produeix en una
regi de dins cap enfora.
ES divergencia
FR divergence
EN divergence
311. dorsal f
Prolongaci d'un anticicl que es representa
en un mapa sinptic com una extensi de
relleu isobric en forma d'esquena d'ase.
ES cresta de alta presin
ES dorsal
FR anse de haute pression
FR crte baromtrique
EN ridge
312. drosmetre m
quantitat de rosada.
ES drosmetro
FR drosomtre
EN dewgauge
EN drosometer
313. duplicatus adj
Dit de la varietat de nvol del gnere cirrus,
cirrostratus, altocumulus, altostratus o
stratocumulus que constitueix capes de
nvols d'altituds similars i de vegades
parcialment barrejades.
ES duplicatus
FR duplicatus
EN duplicatus
314. efecte d'hivernacle m
Fenomen que consisteix en l'escalfament de
l'atmosfera a causa de la seva transparncia
a la radiaci solar i absorci de la radiaci
terrestre.
ES efecto de invernadero
ES efecto invernadero
FR effet de serre
EN greenhouse effect
315. efecte fhn m
Fenomen que es produeix quan un vent
humit remunta una carena muntanyenca, de
tal manera que al costat de sobrevent es
formen nvols i a l'altre costat s'enregistra
un augment de temperatura de l'aire i un
descens de la humitat relativa.
ES efecto foehn
FR effet de foehn
EN fhn effect
316. efecte Lenard m
Fenomen que consisteix en la ionitzaci
atmosfrica causada per la pluja.
ES efecto Lenard
FR effet Lnard
EN Lenard effect
317. eix d'anticicl m
punts de pressi atmosfrica mxima de
cada nivell d'un anticicl.
ES eje de anticicln
FR axe d'anticyclone
EN axis of anticyclone
318. eix de depressi m
punts de pressi atmosfrica mnima de
cada nivell d'una depressi.
ES eje de depresin
FR axe de dpression
EN axis of depression
319. electrosonda f
Radiosonda que mesura les variacions del
potencial elctric a l'atmosfera lliure.
ES electrosonda
FR electrosonde
EN electrosonde
320. element meteorolgic m
Qualsevol de les variables atmosfriques o
dels fenmens atmosfrics que caracteritzen
l'estat de l'atmosfera en un lloc i en un
moment determinats.
ES elemento meteorolgico
FR lment mtorologique
EN meteorological element
321. emagrama m
Diagrama energtic en el qual l'rea
tancada en un cicle de transformaci s
proporcional a l'energia absorbida o
despresa en aquest cicle per unitat de
massa.
ES emagrama
FR emagramme
EN emagram
322. embut de la tropopausa m
Deformaci en forma d'embut que
experimenta la tropopausa per sobre de
depressions molt intenses.
ES embudo de la tropopausa
FR entonnoir de la tropopause
EN tropopause funnel
323. emitncia f
Radiaci que emet un cos per unitat de
temps i de superfcie.

20
ES emitancia
ES emitancia radiante
FR mittance nergtique
FR exitance
EN emittance, radiant emittance
EN exitance
324. enclusa f
sin. comp. incus
Complement de nvol del gnere
cumulonimbus en forma d'enclusa.
ES incus
ES yunque
FR enclume
FR incus
EN anvil
EN incus
325. equilibri adiabtic m
sin. comp. equilibri convectiu
Equilibri que es produeix en l'atmosfera en
la qual hi ha un gradient adiabtic provocat
nicament per la turbulncia atmosfrica.
ES equilibrio adiabtico
ES equilibrio convectivo
FR equilibre adiabatique
EN adiabatic equilibrium
EN convective equilibrium
326. equilibri convectiu m
veg. equilibri adiabtic
327. equilibri geostrfic m
Equilibri que es produeix en l'atmosfera en
el qual la fora causada per la variaci de la
pressi atmosfrica s contrarestada per la
fora de Coriolis, suposant que aquestes
forces sn les niques que actuen sobre
l'aire.
ES equilibrio geostrfico
FR equilibre gostrophique
EN geostrophic equilibrium
328. equisaturada f
Lnia que uneix en un diagrama
termodinmic els estats que tenen una
mateixa proporci de mescla.
ES equisaturada
329. equivalent en aigua de la neu m
Espessor que t una capa d'aigua que
resulta de fondre una quantitat de neu
determinada.
ES equivalente en agua de la nieve
FR equivalent en eau de la neige
EN water equivalent of snow
330. escala absoluta f
veg. escala Kelvin
331. escala Celsius f
Sin. Comp. escala centgrada
Escala de temperatura (tC) definida en
funci de l'escala Kelvin (T K) segons la
relaci t(C)=T(K)-273,15.
ES escala Celsius
ES escala centgrada
FR chelle de temprature Celsius
FR chelle de temprature centigrade
EN Celsius temperature scale
EN centigrade temperature scale
332. escala centgrada f
veg. escala Celsius
333. escala de Beaufort f
Escala numrica que estima la fora del
vent.
ES escala de Beaufort
FR chelle Beaufort
EN Beaufort scale
334. escala de Linke f
Escala de tonalitats que estima la blavor del
cel.
ES escala de Linke
FR chelle de Linke
EN Linke scale
335. escala Fahrenheit f
Escala de temperatura (tF) definida en
funci de l'escala Kelvin (T K) segons la
relaci t(F)=1,8[T(K)-273]+32.
ES escala Fahrenheit
FR chelle de temprature Fahrenheit
EN Fahrenheit temperature scale
336. escala Kelvin f
sin. comp. escala absoluta
Sin. Comp. escala termodinmica
Escala de temperatura definida en assignar
al punt triple de l'aigua pura, considerat com
a punt fix fonamental, la temperatura de
273,16 K.
ES escala Kelvin
ES escala de temperatura absoluta
FR chelle de temprature absolue
FR chelle de temprature Kelvin
EN absolute temperature scale
EN Kelvin temperature scale
337. escala pirheliomtrica
internacional f
Escala de mesura d'irradincies adoptada
per conveni internacional a partir d'un tipus
estndard de pirhelimetre.
ES escala pirheliomtrica internacional
FR chelle pyrhliomtrique
internationale
EN international pyrheliometric scale
338. escala termodinmica f
veg. escala Kelvin
339. espcies de nvolsf pl
Cadascuna de les catorze subdivisions dels
gneres quan es t en compte la distribuci,
dimensions i procs de formaci del nvol.
ES especies de nubes
FR espces de nuages
EN species of clouds
340. espectre de Brocken m
Ombra allargada d'un objecte sobre un
nvol o sobre la boira que de vegades va
acompanyada d'una glria.
ES espectro de Brocken
FR spectre de Brocken
EN Brocken spectrum
341. espectre solar m
Conjunt de longituds d'ona de la radiaci

21
solar compreses entre 0,15 i 4 m.
ES espectro solar
FR spectre solaire
EN solar spectrum
342. espessor baromtrica f
Diferncia entre les altures geomtriques i
geopotencials de dues superfcies
isobriques a l'atmosfera.
ES espesor
FR paisseur
EN thickness
343. espessor del nvol f
Distncia vertical entre la base i el cim del
nvol.
ES extensin vertical de una nube
FR extension verticale d'un nuage
EN vertical extent of a cloud
344. espessor geopotencial f
Espessor baromtrica expressada en unitats
de geopotencial.
ES espesor geopotencial
345. espessor ptica f
Valor de la massa d'aire que emet o
absorbeix radiaci i s continguda en una
columna vertical de secci unitat entre dos
nivells determinats de l'atmosfera.
ES espesor ptico
FR paisseur optique
EN optical depth
EN optical thickness
346. espiral d'Ekman f
Lnia espiral que resulta del diagrama polar
de l'extrem del vector vent per a altures
diferents.
ES espiral de Ekman
FR spirale d'Ekman
EN Ekman spiral
347. estabilitat
Estat de l'atmosfera en el qual una bombolla
d'aire, obligada a separar-se del seu nivell,
se sotmet a una fora del fluid que l'envolta i
l'obliga a retornar al seu nivell inicial.
Sin. estabilitat atmosfrica
ES estabilidad
ES estratificacin estable
FR stabilit
EN stability
348. estabilitat absoluta f
Estabilitat atmosfrica en la qual el gradient
vertical de temperatura s ms petit que el
gradient adiabtic saturat.
ES estabilidad absoluta
FR stabilit absolue
EN absolute stability
349. estabilitat atmosfrica f
sin. comp. estabilitat
se sotmet a una fora del fluid que l'envolta i
l'obliga a retornar al seu nivell inicial.
ES estabilidad
ES estratificacin estable
FR stabilit
EN stability
350. estabilitat indiferent f
resta en la nova posici.
ES estabilidad indiferente
ES estratificacin indiferente
FR equilibre indiffrent
EN neutral stability
351. estaci meteorolgica f
Conjunt d'installacions i d'instruments
meteorolgics utilitzats per a l'observaci
meteorolgica.
ES estacin meteorolgica
FR station mtorologique
EN meteorological station
352. estegrama m
Diagrama aerolgic que representa la
variaci de la temperatura pseudopotencial
del termmetre humit en funci de la pressi
atmosfrica.
ES estegrama
FR estgramme
EN estegram
353. estiuet de Sant Mart m
Perode de temps de bonana desprs dels
primers freds, al voltant de la festa de Sant
Mart (11 de novembre).
ES veranillo de San Martn
FR t de la Saint-Martin
EN Saint Martin's summer
354. estrat m
veg. stratus
355. estratocmul m
veg. stratocumulus
356. estratopausa f
Zona que separa l'estratosfera de la
mesosfera.
ES estratopausa
FR stratopause
EN stratopause
357. estratosfera f
Capa esfrica de l'atmosfera, per sobre de
la troposfera, en la qual la temperatura de
l'aire augmenta amb l'altitud i s'estn des
dels 9-20 km fins als 50-55 km d'altitud.
ES estratosfera
FR stratosphre
EN stratosphere
358. exosfera f
Capa esfrica de l'atmosfera, per sobre dels
500 km d'altitud, en la qual els gasos ms
lleugers es poden escapar de l'acci del
camp gravitatori terrestre.
ES exosfera
FR exosphre
EN exosphere
359. factor de terbolesa m
Quocient entre el coeficient d'atenuaci

22
d'una atmosfera quan presenta terbolesa i el
corresponent a una atmosfera sense
contaminants atmosfrics i amb l'aire sec.
ES factor de turbiedad
FR facteur de trouble
EN turbidity factor
360. factor de turbulncia m
Quocient entre la diferncia de la velocitat
mxima i mnima del vent en situacions de
turbulncia atmosfrica i la velocitat mitjana
normal.
ES factor de turbulencia
361. falca anticiclnica f
atmosfrica s ms alta que a les zones del
seu voltant al mateix nivell, i es representa
en un mapa sinptic mitjanant un sistema
d'isbares o d'isohipses paralleles en forma
de U, amb la concavitat dirigida cap a la
zona de pressi atmosfrica ms gran.
ES cua anticiclnica
FR dorsale
EN wedge
362. fals cirrus m
Cirrus que s'ha desprs del cim d'un
cumulonimbus.
ES falso cirrus
FR faux cirrus
EN false cirrus
363. fase de la neu f
Fase d'un procs adiabtic en la qual se
sublima i es converteix en neu part del vapor
d'aigua contingut a l'aire saturat ascendent.
ES fase de la nieve
FR stade neige
EN snow stage
364. fase de la pedra f
Fase d'un procs adiabtic en la qual hi ha
equilibri entre l'estat lquid i slid de l'aigua, i
la calor latent de condensaci fa que l'aire
saturat ascendent resti a la temperatura de
0C fins que tota l'aigua estigui glaada.
ES fase del granizo
FR stade grle
EN hail stage
365. fase de la pluja f
Fase d'un procs adiabtic en la qual part
del vapor d'aigua contingut en l'aire saturat
ascendent es condensa a temperatures per
sobre els 0C.
ES fase de la lluvia
FR stade pluie
EN rain stage
366. fase seca f
Fase d'un procs adiabtic en la qual l'aire
ascendent es refreda sense arribar a la
saturaci.
ES fase seca
FR stade sec
EN dry stage
367. fenologia f
cronologia dels estats biolgics de plantes i
animals en relaci amb el temps
meteorolgic.
ES fenologa
FR phnologie
EN phenology
368. fenomen atmosfric m
Sin. meteor
Esdeveniment que caracteritza l'estat de
l'atmosfera en un lloc i en un moment
determinats.
ES fenmeno atmosfrico
ES meteoro
FR mtore
EN meteor
369. fibratus adj
Dit de l'espcie de nvol del gnere cirrus o
cirrostratus que apareix allat o en forma de
vel prim constitut per filaments no acabats
en ganxo.
ES fibratus
FR fibratus
EN fibratus
370. finestra atmosfrica f
Regi de l'espectre electromagntic en la
qual l'atmosfera absorbeix poc la radiaci.
ES ventana atmosfrica
FR fentre atmosphrique
EN atmospheric window
371. fletxa de vent f
Smbol meteorolgic que assenyala en un
mapa sinptic la direcci del vent en una
estaci meteorolgica determinada.
ES flecha del viento
FR flche de vent
EN wind arrow
372. flbia m
veg. floc
373. floc m
sin. comp. borrall
sin. comp. flbia
Qualsevol de les porcions compactes de
neu que cauen mentre neva.
ES copo
FR flocon de neige
EN snowflake
374. floccus adj
Dit de l'espcie de nvol del gnere cirrus,
cirrocumulus o altocumulus que apareix
allat en forma de ganxo, amb aparena de
cumulus i una base escantellada i sovint
acompanyada per una virga.
ES floccus
FR floccus
EN floccus
375. flux radiant m
Radiaci emesa, transferida o rebuda per
unitat de temps.
ES flujo radiante
FR flux nergtique
EN radiant flux
EN radiant power

23
376. foc de Sant Elm m
Descrrega elctrica de lluminositat feble
que es produeix en l'atmosfera en nits de
tempestat prop d'objectes punxeguts que
tenen una densitat superficial elevada de
crrega elctrica.
ES fuego de Santelmo
FR feu Saint-Elme
EN Saint Elmo's fire
377. fhn m
Vent clid i sec que bufa a sotavent d'una
serralada.
ES foehn
FR foehn
EN fhn
378. forat d'oz m
Disminuci gran de la concentraci d'oz en
una regi de l'ozonosfera que provoca la
disminuci de l'absorbncia de radiaci
ultraviolada.
ES agujero de ozono
EN ozone hole
379. fora de Coriolis f
Fora d'inrcia causada per la rotaci de la
Terra que desvia les partcules que es
mouen respecte a la Terra cap a la dreta del
seu sentit de moviment a l'hemisferi nord o
cap a l'esquerra a l'hemisferi sud.
ES fuerza de Coriolis
FR force de Coriolis
EN Coriolis force
380. fora del vent f
Velocitat del vent associada als efectes
observats a la superfcie terrestre.
ES fuerza del viento
FR force du vent
EN wind force
381. fractus adj
stratocumulus o cumulus format per tires
irregulars amb una aparena escantellada.
ES fractus
FR fractus
EN fractus
382. fresca f
Fred moderat, especialment agradable quan
es t calor.
ES fresco
FR frais
383. front m
Lnia d'intersecci de la superfcie de
separaci entre dues masses d'aire amb un
pla horitzontal o amb una superfcie
isobrica.
ES frente
FR front
EN front
384. front m
sin. comp. superfcie frontal
Superfcie de separaci entre dues masses
d'aire.
ES superficie frontal
ES frente
FR surface frontale
FR front
EN frontal surface
EN front
385. front actiu m
Front que produeix nuvolositat apreciable i
generalment precipitaci.
ES frente activo
386. front anabtic m
sin. comp. anafront m
Front en el qual l'aire clid ascendeix al llarg
de la superfcie per sobre la qual es troba.
ES anafrente
ES frente anabtico
FR front anabatique
EN anabatic front
387. front antrtic m
Front que apareix a les latituds altes de
l'hemisferi sud i que separa les masses
d'aire polar de les masses d'aire originries
del continent antrtic.
ES frente antrtico
FR front antarctique
EN antarctic front
388. front rtic m
Front que apareix a les latituds altes de
l'hemisferi nord i que separa les masses
d'aire polar de les masses d'aire originries
de l'rtic.
ES frente rtico
FR front arctique
EN arctic front
389. front clid m
Front en el qual una massa d'aire es mou i
reemplaa una altra d'aire ms fred.
ES frente clido
FR front chaud
EN warm front
390. front catabtic m
sin. comp. catafront
Front en el qual l'aire clid descendeix al
llarg de la superfcie per sobre la qual es
troba.
ES catafrente
ES frente catabtico
FR catafront
FR front catabatique
EN katabatic front
EN katafront
391. front dels alisism
Front que separa l'aire fred de l'alisi ocenic
i l'aire clid del continent ve.
ES frente de los alisios
FR front des alizs
EN trade-winds front
392. front equatorial m
sin. comp. front intertropical
Front que separa els alisis dels hemisferis
nord i sud.
ES frente ecuatorial
ES frente intertropical
FR front quatorial
FR front intertropical

24
EN equatorial front
EN intertropical front
393. front fred m
Front en el qual una massa d'aire es mou i
reemplaa una altra d'aire ms calent.
ES frente fro
FR front froid
EN cold front
394. front inactiu m
Front que produeix poca nuvolositat i
precipitaci nulla.
ES frente inactivo
395. front intertropical m
veg. front equatorial
396. front mediterrani m
Front que separa una massa d'aire fred del
centre d'Europa i una massa d'aire clid
procedent del Shara, que es f orma durant
l'hivern sobre la Mediterrnia.
ES frente mediterrneo
FR front mditerranen
EN mediterranean front
397. front ocls m
Front que separa dues masses d'aire fred
posades en contacte per un procs
d'oclusi.
ES frente ocluido
FR front occlus
EN occluded front
398. front polar m
Front que separa una massa d'aire polar
d'una massa d'aire tropical i que se situa en
les latituds mitjanes.
ES frente polar
FR front polaire
EN polar front
399. front principal m
Front que separa dues masses d'aire
d'orgens geogrfics diferents.
ES frente principal
FR front principal
EN principal front
400. front secundari m
Front que separa dues masses d'aire que,
tenint el mateix origen geogrfic, tenen
caracterstiques trmiques diferents a
conseqncia de la diferncia de trajectries
seguides o de temps transcorregut des de la
seva formaci.
ES frente secundario
FR front secondaire
EN secondary front
401. front superior m
Front fred que es conserva en les capes
altes de l'atmosfera en depressions que han
experimentat oclusi.
ES frente en altitud
ES frente superior
FR front d'altitude
EN upper front
402. frontognesi f
Formaci d'un front.
ES frontognesis
FR frontogense
EN frontogenesis
403. frontolisi f
Esvament d'un front.
ES frontolisis
FR frontolyse
EN frontolysis
404. fum m
Conjunt de partcules slides entre 1 i 5 m
de dimetre, produdes per combusti i en
suspensi a l'atmosfera.
ES humo
FR fume
EN smoke
405. ganxo baromtric m
Lnia vertical que, sobre un barograma,
indica una variaci sobtada de la pressi
atmosfrica generalment associada al pas
d'una tempestat.
ES gancho baromtrico
FR crochet baromtrique
EN pressure jump
406. garb m
sin. comp. llebeig
Vent que bufa del sud-oest.
ES brego
FR surot
EN south-west wind
407. garita dels instruments m
veg. abric meteorolgic
408. gas permanent m
Gas component de l'aire que es troba en
proporci sensiblement constant arreu.
ES gas permanente
409. gebrada f
Precipitaci en forma de gebre.
410. gebre m
Cristalls de gla que provenen de la
sublimaci del vapor d'aigua, i gotes d'aigua
subfoses que es congelen i es dipositen
sobre els objectes amb qu entren en
contacte, quan aquests tenen una
temperatura per sota els 0C.
ES cencellada blanca
ES escarcha
FR gele blanche
FR givre
EN hoar frost
EN rime
411. gel m
veg. gla
ES hielo
412. gelada f
veg. glaada

25
413. gneres de nvols m pl
Qualsevol dels grups de nvols que resulta
de classificar-los segons la seva forma
aparent. (nota) Hi ha 10 gneres de nvols
que sn altocumulus, altostratus,
cirrocumulus, cirrostratus, cirrus,
cumulonimbus, cumulus, nimbostratus,
stratus i stratocumulus.
ES gneros de nubes
FR genre de nuages
EN cloud genera
414. geopotencial m
Energia potencial gravitatria de la unitat de
massa en relaci a un nivell de referncia
determinat.
ES geopotencial
FR gopotentiel
EN geopotential
415. gla m
sin. comp. gel
Aigua en fase slida.
ES hielo
FR glace
EN ice
416. glaada f
sin. comp. gelada
Disminuci de la temperatura de l'aire fins a
un valor igual o inferior a 0C.
ES helada
FR gel
FR gele
EN freezing
EN frost
417. glaada negra f
Glaada en la qual l'aire no s prou humit
per produir gebre i t com a conseqncia la
destrucci i l'ennegriment de les plantes.
ES helada negra
FR gele noire
418. glaada per advecci f
Glaada causada per l'advecci d'aire fred
sobre una superfcie.
ES helada de adveccin
FR gele d'advection
419. glaada per radiaci f
Glaada causada pel refredament que
produeix la radiaci de la superfcie
terrestre.
ES helada de radiacin
FR gele de rayonnement
420. glria f
Conjunt d'anells de colors que envolten
l'ombra d'un observador sobre un banc de
boira o sobre un nvol.
ES corona de Ulloa
ES gloria
FR gloire
EN glory
421. gota freda f
Depressi tancada a les parts mitjana i alta
de la troposfera que coincideix amb un
mnimde temperatura de l'aire i que no es
detecta en el mapa de superfcie.
ES gota
FR goutte d'air froid
EN cold air pool
422. gotellada f
Pluja de poca durada de gotes grosses i
espaiades.
ES chaparrn
FR giboule
FR grosse pluie
EN downpour
EN cloudburst
423. gradient adiabtic m
Gradient vertical de temperatura d'una
bombolla d'aire que es desplaa mitjanant
un procs adiabtic.
ES gradiente adiabtico
FR gradient adiabatique
EN adiabatic lapse rate
424. gradient adiabtic saturat m
Gradient adibatic que correspon a l'aire
saturat, que t un valor aproximat de
0,5C/hm.
ES gradiente adiabtico saturado
FR gradient adiabatique satur
EN saturation adiabatic lapse rate
425. gradient adiabtic sec m
Gradient adiabtic que correspon a l'aire
sec, que t un valor aproximat de
0,98C/hm.
ES gradiente adiabtico seco
FR gradient adiabatique sec
EN dry adiabatic lapse rate
426. gradient autoconvectiu m
Gradient vertical de temperatura, que t un
valor aproximat de 3,4C/hm, tal que la
densitat de l'aire no varia amb l'altitud i
provoca autoconvecci a l'atmosfera.
ES gradiente autoconvectivo
FR gradient autoconvectif
EN autoconvective lapse rate
427. gradient superadiabtic m
Gradient vertical de temperatura que t un
valor ms gran que el gradient adibatic
sec.
ES gradiente superadiabtico
FR gradient superadiabatique
EN super-adiabatic lapse rate
428. gradient vertical de temperatura
m
Variaci de la temperatura de l'aire per
unitat de longitud segons la vertical.
ES gradiente trmico vertical
ES gradiente vertical de temperatura
FR gradient thermique vertical
FR gradient vertical de la temprature
EN temperature lapse rate
EN vertical gradient of temperature
429. grau d'encert m
Valoraci de la semblana entre un grup de
prediccions meteorolgiques i la realitat
corresponent observada.
ES grado de acierto
EN skill score

26
430. gregal m
Vent que bufa del nord-est.
ES gregal
EN gregale
431. halo m
Banda, arc o anell que envolta alguns
cossos celests a causa de la refracci o la
reflexi de la llum en cristalls de gla en
suspensi a l'atmosfera.
ES halo
FR halo
EN halo
432. heligraf m
Instrument meteorolgic que enregistra la
insolaci.
ES heligrafo
ES heliofangrafo
FR hliographe
EN heliograph
EN sunshine recorder
433. heterosfera f
Capa esfrica de l'atmosfera, per sobre dels
80 km d'altitud, en la qual la composici de
l'aire varia de forma significativa com a
resultat de la fotodissociaci d'alguns dels
seus components.
ES heterosfera
FR htrosphre
EN heterosphere
434. hidrologia f
Cincia que estudia la distribuci, les
propietats i el comportament de les aiges
terrestres.
ES hidrologa
FR hydrologie
EN hydrology
435. hidrometeor m
Fenomen atmosfric causat per la
congelaci de l'aigua, la condensaci o la
sublimaci del vapor d'aigua present a
l'atmosfera, que t una manifestaci de tipus
aqus.
ES hidrometeoro
FR hydromtore
EN hydrometeor
436. hidrometeorologia f
si n. comp. meteorologia hidrolgica
productes de congelaci de l'aigua, de la
condensaci o de la sublimaci del vapor
d'aigua presents a l'atmosfera.
ES hidrometeorologa
ES meteorologa hidrolgica
FR hydromtorologie
FR mtorologie hydrologique
EN hydrometeorology
437. higrgraf m
Higrmetre que enregistra les variacions de
la humitat relativa durant un perode de
temps determinat .
ES higrgrafo
FR hygrographe
EN hygrograph
438. higrograma m
Diagrama obtingut mitjanant un higrgraf.
ES higrograma
FR hygrogramme
EN hygrogram
439. higrmetre m
humitat relativa.
ES higrmetro
FR hygromtre
EN hygrometer
440. higrmetre d'absorci m
Higrmetre basat en l'absorci de vapor
d'aigua per un compost higroscpic.
ES higrmetro de absorcin
ES higrmetro qumico
FR hygromtre absorption
EN absorption hygrometer
EN chemical hygrometer
441. higrmetre de cabells m
Higrmetre d'absorci l'element sensible del
qual s un manyoc de cabells que varien de
longitud en funci de la humitat relativa.
ES higrmetro de cabello
FR hygromtre cheveux
EN hair hygrometer
442. higrmetre de condensaci m
Higrmetre basat en la temperatura de l'aire
en qu es produeix condensaci sobre una
superfcie refredada artificialment.
ES higrmetro de condensacin
ES higrmetro de punto de roco
FR hygromtre condensation
EN dew-point hygrometer
EN frost-point hygrometer
443. higrmetre elctric m
Higrmetre basat en la variaci de les
propietats elctriques del sensor.
ES higrmetro elctrico
FR hygromtre lectrique
EN electrical hygrometer
444. higrometria f
Mesura de la humitat atmosfrica.
ES higrometra
FR hygromtrie
EN hygrometry
445. higroscopi m
Instrument meteorolgic que mostra
visualment les variacions de la humitat
atmosfrica.
ES higroscopio
EN hygroscope
446. higroscopicitat f
Tendncia d'una substncia a absorbir
vapor d'aigua.
ES higroscopicidad
FR hygroscopicit
EN hygroscopicity
447. hipsmetre m
Barmetre que mesura les altures a partir de
la temperatura a qu bullen l'aigua o altres

27
lquids a causa de la pressi atmosfrica.
ES hipsmetro
FR hypsomtre
EN hypsometer
448. homopausa f
Zona que separa l'homosfera de
l'heterosfera.
ES homopausa
EN homopause
449. homosfera f
Capa esfrica de l'atmosfera en la qual es
mant gaireb constant la composici de
gasos i s'estn des de la superfcie terrestre
fins a una altitud aproximada de 80 km.
ES homosfera
FR homosphre
EN homosphere
450. hora sinptica f
Hora expressada en temps universal a qu,
per acord internacional, es fan les
observacions meteorolgiques
simultniament arreu de la Terra.
ES hora sinptica
FR heure synoptique
EN synoptic hour
451. humilis adj
Dit de l'espcie de nvol del gnere cumulus
que t poca extensi vertical i aparena
plana.
ES humilis
FR humilis
EN humilis
452. humitat absoluta f
Humitat atmosfrica expressada pel
quocient entre la massa de vapor d'aigua i el
volum ocupat per una quantitat d'aire humit
determinada.
ES humedad absoluta
FR humidit absolue
EN absolute humidity
453. humitat atmosfrica f
Quantitat de vapor d'aigua que cont l'aire.
ES humedad atmosfrica
FR humidit atmosphrique
EN vapour concentration
454. humitat especfica f
quocient entre la massa de vapor d'aigua i la
massa d'una quantitat d'aire humit
determinada.
ES humedad especfica
FR humidit spcifique
EN specific humidity
455. humitat relativa f
percentatge de la fracci molar del vapor
d'aigua respecte a la fracci molar que
hauria de tenir per estar saturat a una
pressi i a una temperatura determinades.
ES humedad relativa
FR humidit relative
EN relative humidity
456. hurac m
Vent de fora 12, amb una velocitat ms
gran de 32,7 m/s.
ES temporal huracanado
FR ouragan
EN hurricane
457. incus f
veg. enclusa
458. ndex de circulaci m
ndex que caracteritza el predomini de la
direcci zonal o meridiana de la circulaci
atmosfrica en una regi determinada.
ES ndice de circulacin
FR indice de circulation
EN circulation index
459. inestabilitat
veg. inestabilitat atmosfrica
ES estratificacin inestable
ES inestabilidad
FR instabilit
EN instability
460. inestabilitat absoluta f
Inestabilitat atmosfrica en la qual el
gradient vertical de temperatura s ms
gran que el gradient adiabtic sec.
ES inestabilidad absoluta
FR instabilit absolue
EN absolute instability
461. inestabilitat atmosfrica f
sin. comp. inestabilitat
Estat de l'atmosfera en el qual una
bombolla d'aire, obligada a separar-se del
seu nivell, se sotmet a una fora del fluid
que l'envolta i l'obliga a allunyar-se cada cop
ms del seu nivell inicial.
ES estratificacin inestable
ES inestabilidad
FR instabilit
EN instability
462. inestabilitat condicional f
Inestabilitat atmosfrica en la qual el
gradient vertical de temperatura est entre
el gradient adiabtic sec i el gradient
adiabtic saturat.
ES inestabilidad condicional
FR instabilit conditionnelle
EN conditional instability
463. inestabilitat de cisallament f
sin. comp. inestabilitat de Helmholtz
Inestabilitat atmosfrica causada per
cisallament del vent en la superfcie de
separaci de dues capes adjacents a
l'atmosfera.
ES inestabilidad de cizalladura
ES inestabilidad de Helmholtz
FR instabilit de cisaillement
FR instabilit de Helmholtz
EN Helmholtz instability
EN shearing instability
464. inestabilitat de Helmholtz f
veg. inestabilitat de cisallament

28
465. inestabilitat potencial f
Inestabilitat atmosfrica d'una capa d'aire
inicialment estable quan en ella es produeix
convecci i saturaci.
ES inestabilidad potencial
FR instabilit potentielle
EN convective instability
EN potential instability
466. insolaci f
Perode de temps durant el qual la radiaci
solar t la intensitat suficient per produir
ombres.
ES insolacin
FR insolation
EN insolation
467. institut meteorolgic m
Instituci cientfica que realitza activitats
relacionades amb la meteorologia.
ES instituto de meteorologa
FR bureau mtorologique
FR institut mtorologique, office
mtorologique
EN meteorological institute
EN meteorological office
468. instrument meteorolgic m
Instrument que s'utilitza per a l'observaci
meteorolgica.
ES instrumento meteorolgico
FR instrument mtorologique
EN meteorological instrument
469. intensificaci de la depressi f
Disminuci de la pressi atmosfrica que es
produeix al centre d'una depressi en el
transcurs del temps.
ES ahondamiento de una depresin
FR creusement d'une dpression
EN deepening of a depression
470. intensitat de la precipitaci f
Quantitat de precipitaci caiguda per unitat
de temps.
ES intensidad de la precipitacin
FR intensit de la prcipitation
EN precipitation intensity
471. intensitat radiant f
Quocient entre el flux radiant ems per una
font en un conus infinitesimal i l'angle slid
d'aquest conus.
ES intensidad radiante
FR intensit nergtique
EN radiant intensity
472. interval de broma m
Interval de temperatura de l'aire necessari
per passar de la saturaci a la formaci de
broma.
ES intervalo de bruma
473. intortus adj
Dit de la varietat de nvol del gnere cirrus
format per filaments encorbats irregularment
i de vegades entrellaats.
ES intortus
FR intortus
EN intortus
474. inversi trmica f
Fenomen pel qual una capa d'aire registra
una temperatura ms elevada que la capa
inferior, contrriament a all que ocorre
normalment.
ES inversin trmica
FR inversion thermique
EN thermal inversion
475. inversi trmica de superfcie f
Inversi trmica que es produeix en una
capa d'aire que s en contacte amb la
superfcie terrestre refredada desprs d'una
radiaci nocturna forta.
ES inversin trmica superficial
ES inversin en el suelo
FR inversion au sol
EN ground inversion
EN surface inversion
476. inversi trmica per radiaci f
Inversi trmica causada pel refredament de
les capes baixes de l'aire que produeix la
radiaci de la superfcie terrestre amb qu
es troba en contacte.
ES inversin trmica de radiacin
FR inversion de rayonnement
EN radiation inversion
477. inversi trmica per subsidncia
f
Inversi trmica causada per subsidncia.
ES inversin trmica de subsidencia
FR inversion de subsidence
EN subsidence temperature inversion
478. ionitzaci atmosfrica f
Adquisici de crrega elctrica per part de
molcules atmosfriques o partcules en
suspensi a l'aire.
ES ionizacin atmosfrica
FR ionisation atmosphrique
EN atmospheric ionization
479. ionosfera f
Capa esfrica de l'atmosfera en la qual
existeixen electrons lliures i ions en quantitat
suficient per ref lectir determinades ones
electromagntiques, i que s'estn entre els
70 i els 500 km d'altitud aproximadament.
ES ionosfera
FR ionosphre
EN ionosphere
480. iridescncia f
sin. comp. irisaci
Conjunt de bandes de color verd o rosa
paralleles als marges d'un nvol.
ES iridiscencia
ES irisacin
FR irisation
EN iridescence
EN irisation
481. irisaci f
veg. iridescncia
482. irradiaci f
Radiaci rebuda durant un interval de temps
per unitat de superfcie.
ES irradiacin

29
FR irradiation
EN irradiation
483. irradincia f
Quocient entre el flux radiant incident sobre
una superfcie infinitesimal i l'rea d'aquesta
superfcie.
ES irradiancia
FR clairement nergtique
EN irradiance
484. isallbara f
punts que tenen la mateixa variaci de la
pressi atmosfrica durant un perode de
temps determinat.
ES analobara
ES isalobara
FR anallobare
FR isallobare
EN anallobar
EN isallobar
485. isallohipsa f
punts que tenen la mateixa variaci de
l'altitud d'una superfcie isobrica durant un
ES isalohpsa
FR isallohypse
EN isallohypse
486. isallopotencial f
punts que tenen la mateixa variaci del
geopotencial durant un perode de temps
determinat.
ES isalopotencial
487. isalloterma f
punts que tenen la mateixa variaci de la
temperatura de l'aire durant un perode de
temps determinat.
ES isaloterma
FR isallotherme
EN isallotherm
488. isanemona f
sin. comp. isotaca
punts que tenen la mateixa velocitat mitjana
del vent.
ES isanemona
ES isotaca
FR isanmone
FR isotache, isotaque
EN isanemone
EN isotach
489. isanmala f
punts que tenen la mateixa anomalia d'un
element meteorolgic.
ES isanmala
FR isanomale
EN isanomaly
490. isbara f
punts que tenen la mateixa pressi
atmosfrica.
ES isobara
FR isobare
EN isobar
491. isobronta f
punts que tenen la mateixa freqncia de
trons durant un perode de temps
determinat.
ES isobronta
FR isobronte
EN isobront
492. isocasma f
punts que tenen la mateixa freqncia anual
d'aurores.
ES isocasma
FR isochasme
EN isochasm
493. isgona f
punts que tenen la mateixa direcci del vent.
ES isgona
FR isogone
EN isogon
494. isograma m
Mapa sinptic en el qual es representen
isolnies.
ES isograma
FR equiscalaire
FR isogramme
EN isogram
495. isohlia f
punts que tenen la mateixa insolaci.
ES isohelia
FR isohle
EN isohel
496. isohieta f
punts que tenen la mateixa quantitat de
precipitaci durant un perode de temps
determinat.
ES isoyeta
FR isohyte
EN isohyet
497. isohipsa f
punts que tenen la mateixa altura
geopotencial.
ES isohpsa
FR isohypse
EN isohypse
498. isohipsa relativa f
punts que tenen la mateixa espessor de
l'estrat d'aire comprs entre dues superfcies
isobriques determinades.
ES lnea de espesor
FR ligne d'paisseur
EN thickness line

30
499. isolnia f
punts que tenen el mateix valor d'un
element meteorolgic.
ES isolnea
ES isopleta
FR isoplthe
EN isopleth
EN isoline
500. ismera f
punts que tenen el mateix percentatge de
precipitaci durant un perode de temps
determinat respecte del total anual.
ES ismera
FR isomre
EN isomer
501. isnefa f
punts que tenen la mateixa nuvolositat.
ES isonefa
FR isonphe
EN isoneph
502. isopcnica f
punts que tenen la mateixa densitat de l'aire.
ES isopcnica
EN isopycnic
503. isoquimena f
punts que tenen la mateixa temperatura
mitjana a l'hivern.
ES isoquimena
EN isocheim
EN isochime
504. isstera f
punts que tenen el mateix volum especfic
de l'aire.
ES isstera
EN isosteric
505. isotaca f
veg. isanemona
506. istera f
punts que tenen la mateixa temperatura
mitjana a l'estiu.
ES istera
EN isothere
507. isoterma f
punts que tenen la mateixa temperatura de
l'aire.
ES isoterma
FR isotherme
EN isotherm
508. lacunosus adj
Dit de la varietat de nvol del gnere
constitut per una capa prima de nvols de
vegades en forma de retalls amb forats
distributs de manera regular semblant a un
rusc.
ES lacunosus
FR lacunosus
EN lacunosus
509. lenticularis adj
que t forma d'ametlla.
ES lenticularis
FR lenticularis
EN lenticularis
510. lidar m
Radar meteorolgic que utilitza senyals de
lser.
ES ldar
ES lidar
FR lidar
EN lidar
511. lnia d'inestabilitat f
Lnia al llarg de la qual es produeix
inestabilitat atmosfrica no associada a un
front.
ES lnea de inestabilidad
FR ligne d'instabilit
EN instability line
512. lnia de calitja f
Lnia que constitueix el lmit entre l'aire
contaminat sota una inversi trmica i l'aire
relativament net situat per damunt d'aquest
aire contaminat.
ES lnea de calima
FR ligne de brume
EN haze line
513. lnia de falca anticiclnica f
punts d'una falca anticiclnica on la
curvatura de les isbares o de les isohipses
s mxima.
ES lnea dorsal
FR ligne de crte
EN axis of ridge
EN ridge line
514. lnia de tlveg f
punts d'un tlveg on la curvatura de les
isbares o de les isohipses s mxima.
ES lnea de vaguada
ES eje de la vaguada
FR ligne de creux
FR thalweg
EN axis of trough
EN trough line
515. lnia de torbonades f
Lnia que representa en un mapa sinptic la
trajectria que segueix una torbonada.
ES lnea de turbonadas
FR ligne de grains
EN squall line
516. llamp m
Llampec que es produeix entre un nvol i el
terra.
ES rayo

31
FR foudre
EN thunderbolt
517. llamp globular m
Llamp en forma de globus de foc d'uns 20
cm de dimetre, que es desplaa lentament
com si flots en l'aire i desapareix amb un
gran soroll quan ensopega amb algun
obstacle.
ES rayo en bola
FR clair en boule
FR foudre globulaire
EN ball lightning
518. llampec m
Radiaci lluminosa que acompanya una
descrrega elctrica que t lloc dins un
nvol, entre dos nvols o entre un nvol i el
terra.
ES relmpago
FR clair
EN lightning
519. llampec de calor m
veg. llamp
ES relmpago de calor

520. llampec de rosari m
Llampec que s'observa en forma de lnia
interrompuda aparentment.
ES relmpago en rosario
FR clair en chapelet
EN beaded lightning, pearl lightning
EN pearl necklace lightning
521. llamp m
sin. comp. llampec de calor
Llampec que s'observa a gran distncia,
aproximadament a 200 o 300 km de
l'observador.
ES relmpago de calor
FR clair de chaleur
EN heat lightning
522. llebeig m
veg. garb
523. llei de Buys Ballot f
Llei segons la qual, a l'hemisferi nord, un
observador situat d'esquena al vent t a la
seva dreta les altes pressions i a la seva
esquerra les baixes, i s a l'inrevs a
l'hemisferi sud.
ES regla de Buys-Ballot
FR rgle de Buys Ballot
EN Buys Ballot's law
524. llevant m
Vent que bufa de l'est.
ES levante
FR levant
EN levanter
525. llindar de contrast m
Valor mnim del contrast de luminncia que
permet distingir un objecte del seu entorn.
ES umbral diferencial
FR seuil de contraste
EN contrast threshold
526. luminncia f
Quocient entre la intensitat de la llum emesa
en una direcci per una superfcie
infinitesimal lluminosa i l'rea d'aquesta
superfcie projectada ortogonalment a la
direcci donada.
ES luminancia
FR luminance
EN luminance
527. macrometeorologia f
elements meteorolgics que tenen lloc sobre
una regi geogrfica extensa.
ES macrometeorologa
FR macromtorologie
EN macrometeorology
528. mamma f
Complement de nvol constitut per
protuberncies que pengen.
ES mamma
FR mamma
EN mamma
529. mnega de vent f
Anemoscopi que consta d'una bossa tronco-
cnica de roba resistent i lleugera, oberta
pels dos extrems.
ES manga
FR manche air
EN wind sleeve
EN wind sock
530. mapa d'altura m
Mapa sinptic on es representen els
elements meteorolgics corresponents a
una superfcie de l'atmosfera lliure.
ES mapa en altura
FR carte en altitude
EN upper-air chart
531. mapa d'altura constant m
Mapa sinptic on es representa la distribuci
d'elements meteorolgics sobre una
superfcie horitzontal o sobre una superfcie
de geopotencial constant.
ES mapa de nivel constante
FR carte a niveau fixe
EN upper-air chart
532. mapa d'espessor m
d'espessor geopotencial entre dues
superfcies isobriques determinades.
ES mapa de espesor
ES topografa relativa
FR carte d'paisser
EN thickness chart
533. mapa de la tropopausa m
de l'altura de la tropopausa.
ES mapa de la tropopausa
FR carte de la tropopause
EN tropopause chart
534. mapa de pressi constant m
d'elements meteorolgics sobre una
superfcie de pressi atmosfrica constant.

32
ES mapa de presin constante
FR carte pression constante
EN constant pressure chart
EN isobaric chart
535. mapa de superfcie m
Mapa sinptic on es representen els
elements meteorolgics observats a la
superfcie terrestre i corregits a nivell del
mar.
ES mapa de superficie
FR carte au sol
FR carte de surface
EN surface chart
536. mapa del temps
Mapa geogrfic on es representa la
distribuci d'elements meteorolgics durant
un perode de temps determinat mitjanant
figures, smbols meteorolgics o isolnies.
Sin. mapa sinptic m
ES mapa del tiempo
ES mapa sinptico
FR carte du temps
FR carte synoptique
EN synoptic chart
EN weather chart
537. mapa previst m
Mapa sinptic on es representa la predicci
meteorolgica corresponent a les properes
hores o dies.
ES mapa previsto
FR carte prvue
EN forecast chart
EN prognostic chart
538. mapa sinptic m
sin. comp. mapa del temps
Mapa geogrfic on es representa la
distribuci d'elements meteorolgics durant
un perode de temps determinat mitjanant
figures, smbols meteorolgics o isolnies.
ES mapa del tiempo
ES mapa sinptico
FR carte du temps
FR carte synoptique
EN synoptic chart
EN weather chart
539. marea atmosfrica f
sin. comp. marea baromtrica
Variaci de la pressi atmosfrica causada
per l'acci gravitacional de la Lluna o l'acci
gravitacional i trmica del Sol, com a
conseqncia de la qual es produeixen
diriament dos mxims i dos mnims de
pressi atmosfrica.
ES marea atmosfrica
FR mare atmosphrique
EN atmospheric tide
540. marea baromtrica f
veg. marea atmosfrica
541. marea ionosfrica f
Oscillaci en la ionosfera causada per
l'acci del camp gravitatori de la Lluna o per
l'acci gravitacional i trmica del Sol.
ES marea ionosfrica
FR mare ionosphrique
EN ionospheric tide
542. marinada f
Vent que bufa de la banda de mar.
ES marinada
FR marin
EN maritime air
543. massa d'aire f
Conjunt de partcules d'aire les trajectries i
les propietats fsiques de les quals
presenten homogenetat sobre un pla
horitzontal d'una regi extensa.
ES masa de aire
FR masse d'air
EN air mass
544. massa d'aire clid f
Massa d'aire ms calenta que aquella
massa d'aire que reemplaa.
ES masa de aire caliente
FR masse d'air chaud
EN warm air
545. massa d'aire continental f
Massa d'aire que est durant uns dies sobre
un continent on adquireix un grau d'humitat
baix.
ES masa de aire continental
FR masse d'air continental
EN continental air mass
546. massa d'aire equatorial f
una regi propera a l'equador on adquireix
una temperatura relativament alta.
ES masa de aire ecuatorial
FR masse d'air quatorial
EN equatorial air mass
547. massa d'aire estable f
Massa d'aire que presenta estabilitat
atmosfrica a les seves capes baixes.
ES masa de aire estable
FR masse d'air stable
EN stable air mass
548. massa d'aire fred f
Massa d'aire ms freda que aquella massa
d'aire que reemplaa.
ES masa de aire fro
FR masse d'air froid
EN cold air mass
549. massa d'aire inestable f
Massa d'aire que presenta inestabilitat
atmosfrica en les seves capes baixes.
ES masa de aire inestable
FR masse d'air instable
EN unstable air mass
550. massa d'aire martim f
una regi martima on adquireix un grau
d'humitat elevat.
ES masa de aire martimo
FR masse
EN maritime air mass
551. massa d'aire polar f
regions de latitud alta on adquireix una

33
temperatura baixa.
ES masa de aire polar
FR masse d'air polaire
EN polar air mass
552. massa d'aire tropical f
regions tropicals o subtropicals on adquireix
una temperatura alta.
ES masa de aire tropical
FR masse d'air tropical
EN tropical air mass
553. massa ptica de l'aire f
Quocient entre la longitud recorreguda per
un raig de llum a travs de l'atmosfera i la
distncia corresponent segons la vertical.
ES masa ptica del aire
FR masse optique de l'air
EN optical air mass
554. mediocris adj
Dit de l'espcie de nvol del gnere cumulus
amb una extensi vertical moderada i
protuberncies petites al cim.
ES mediocris
FR mediocris
EN mediocris
555. mesometeorologia f
superfcies entre 5 i 2.500 km.
ES mesometeorologa
FR msomtorologie
EN mesometeorology
556. mesopausa f
Zona que separa la mesosfera de la
termosfera.
ES mesopausa
FR msopause
EN mesopause
557. mesosfera f
l'estratosfera, en la qual la temperatura de
l'aire decreix amb l'altitud i s'estn des dels
50-55 km fins als 85 km d'altitud
aproximadament.
ES mesosfera
FR msosphre
EN mesosphere
558. mestral m
Vent fred i sec que bufa del nord-oest.
ES mistral
FR mistral
EN mistral
559. meteor m
veg. fenomen atmosfric
560. meteor elctric m
Fenomen atmosfric causat per les
crregues elctriques presents a l'atmosfera
que t una manifestaci visible o audible.
ES electrometeoro
FR electromtore
EN electrometeor
561. meteor llumins m
Fenomen atmosfric causat per la interacci
de la llum procedent del Sol o la Lluna amb
l'atmosfera que t una manifestaci visible.
ES fotometeoro
FR photomtore
EN photometeor
562. meteorgraf m
Instrument meteorolgic que enregistra les
variacions de ms d'un element
meteorolgic durant un perode de temps
determinat.
ES meteorgrafo
FR mtorographe
EN meteorograph
563. meteorleg -loga m i f
Persona que es dedica professionalment a
la meteorologia.
ES meteorlogo
FR mtorologiste
EN meteorologist
564. meteorologia f
Cincia que estudia l'estat fsic de
l'atmosfera en un moment determinat i que
t com a objectiu principal preveure
l'evoluci d'aquest estat.
ES meteorologa
FR mtorologie
EN meteorology
565. meteorologia aeronutica f
sobre l'aeronutica.
ES meteorologa aeronutica
FR mtorologie aronautique
EN aeronautical meteorology
566. meteorologia agrcola f
sin. comp. agrometeorologia
sobre l'agricultura.
ES agrometeorologa
ES meteorologa agrcola
FR agromtorologie
FR mtorologie agricole
EN agricultural meteorology
EN agrometeorology
567. meteorologia aplicada f
sobre les activitats humanes.
ES meteorologa aplicada
FR mtorologie applique
EN applied meteorology
568. meteorologia dinmica f
dinmica dels fenmens atmosfrics.
ES meteorologa dinmica
FR mtorologie dynamique
EN dynamical meteorology
569. meteorologia experimental f
fenmens atmosfrics mitjanant

34
experiments de laboratori i de camp.
ES meteorologa experimental
FR mtorologie exprimentale
EN experimental meteorology
570. meteorologia fsica f
Branca de la meteorologia que estudia les
propietats fsiques de l'atmosfera.
ES meteorologa fsica
FR mtorologie physique
EN physical meteorology
571. meteorologia hidrolgica f
veg. hidrometeorologia
572. meteorologia martima f
interacci entre l'atmosfera i les aiges
martimes.
ES meteorologa martima
FR mtorologie maritime
EN maritime meteorology
573. meteorologia mdica f
sobre l'organisme hum.
ES meteorologa mdica
FR mtorologie mdicale
EN medical meteorology
574. meteorologia sinptica f
distribuci i evoluci dels elements
meteorolgics a l'espai mitjanant mapes
sinptics.
ES meteorologa sinptica
FR mtorologie synoptique
EN synoptic meteorology
575. meteorologia terica f
fenmens atmosfrics mitjanant teories
cientfiques.
ES meteorologa terica
FR mtorologie thorique
EN theoretical meteorology
576. Meteosat m
Sistema europeu de satllits meteorolgics
destinats a cobrir les necessitats
especfiques de la comunitat meteorolgica
europea.
ES Meteosat
FR Mtosat
EN Meteosat
577. mtode de les analogies m
Mtode de predicci meteorolgica basat en
la suposici que una situaci sinptica
evolucionar de manera anloga a com ho
va fer en el passat el mateix tipus de
situaci.
ES mtodo de las analogas
FR mthode des analogues
EN analogue method
578. mtode de les pertorbacions m
Mtode de predicci meteorolgica per mitj
del qual s'obt una soluci aproximada de
les equacions dels moviments atmosfrics
mitjanant la superposici d'una pertorbaci
petita sobre un estat estable.
ES mtodo de las perturbaciones
FR mthode des perturbations
EN perturbation method
579. microbargraf m
Bargraf que enregistra les variacions
petites i de durada curta de la pressi
atmosfrica.
ES microbargrafo
FR microbarographe
EN microbarograph
EN open scale barograph
580. micrometeorologia f
una capa d'aire prima que est en contacte
amb la superfcie terrestre.
ES micrometeorologa
FR micromtorologie
EN micrometeorology
581. micropluvimetre m
Pluvimetre que mesura les precipitacions
molt minses.
ES micropluvimetro
FR micropluviomtre
EN micropluviometer
582. migjorn m
Vent que bufa del sud.
ES sur
FR sirocco
EN sirocco
583. miratge m
Meteor llumins que consisteix en la
percepci d'objectes allunyats en forma
d'imatges virtuals.
ES espejismo
FR mirage
EN mirage
584. miratge inferior m
Miratge que s'observa sobre extensions
d'aigua o sls fortament escalfats per la
insolaci, i en el qual la imatge virtual es
troba per sota l'objecte real.
ES espejismo inferior
FR mirage infrieur
EN inferior mirage
585. miratge superior m
Miratge que s'observa sobre una zona
nevada o mars freds, i en el qual la imatge
virtual es troba per sobre l'objecte real.
ES espejismo superior
FR mirage suprieur
EN superior mirage
586. model baroclnic m
Model d'atmosfera baroclnica emprat en la
predicci numrica del temps.
ES modelo baroclino
FR modle barocline
EN baroclinic model
587. model barotrpic m
Model d'atmosfera barotrpica emprat en la

35
predicci numrica del temps.
ES modelo barotrpico
FR modle barotrope
EN barotropic model
588. mons m
Vent que bufa entre un continent i l'oce
prxim quan hi ha un escalfament diferencial
fort entre un i l'altre i que forma part de la
circulaci general atmosfrica.
ES monzn
FR mousson
EN monsoon
589. mons d'estiu m
Mons que bufa durant l'estiu des del mar
cap a la terra.
ES monzn de verano
FR mousson d't
EN summer monsoon
590. mons d'hivern m
Mons que bufa durant l'hivern des de la
terra cap al mar.
ES monzn de invierno
FR mousson d'hiver
EN winter monsoon
591. nebulosus adj
cirrostratus o stratus en forma de vel o capa
molt prima en la qual no es poden
diferenciar detalls.
ES nebulosus
FR nebulosus
EN nebulosus
592. nefelmetre m
quantitat de partcules suspeses en un medi
trbol mitjanant mtodes ptics.
ES nefelmetro
FR nphlmtre
EN nephelometer
593. nefelometria f
Estudi de les partcules en suspensi
mitjanant tcniques de dispersi de la llum.
ES nefelometra
EN nefelometry
594. nefoanlisi f
Anlisi sinptica basada en els tipus i
quantitat de nvols i precipitacions.
ES nefoanlisis
FR nphanalyse
EN nephanalysis
595. nefocambra f
Cambra on s'obtenen fotografies de nvols
amb les quals es pot estudiar els seus
desplaaments en el temps, i de vegades la
seva estructura.
ES nefocmara
EN nephograph
596. nefologia f
Estudi dels nvols.
ES nefologa
EN nefology
597. nefmetre m
nuvolositat.
ES nefmetro
EN nephelometer
598. nefoscopi m
velocitat de desplaament dels nvols.
ES nefoscopio
FR nphoscope
EN nephoscope
599. neu f
Cristalls de gla agrupats en estructures
arborescents, que provenen de l'aigua dels
nvols.
ES nieve
FR neige
EN snow
600. neu congesta f
Neu amb bombolles d'aire barrejades entre
els cristalls de gla.
ES neviza
FR nv
EN firn
601. neu pols f
Neu dipositada recentment i constituda per
cristalls espars.
ES nieve en polvo
FR neige lgre
FR neige poudreuse
EN powder snow
602. neu primavera f
Neu que s'ha humitejat i constitueix grnuls.
ES nieve primavera
FR neige collante
FR neige mouille
603. neu sorra f
Neu que es diposita a temperatures molt
baixes i que t una consistncia semblant a
la sorra seca i lleugera.
ES nieve arenosa
604. neu ventada f
Neu que pren una consistncia densa i
empedreda per l'acci del vent en
precipitar-se o al poc temps d'haver-ho fet.
ES nieve venteada
605. neutropausa f
Zona que s epara la neutrosfera de la
ionosfera.
ES neutropausa
FR neutropause
EN neutropause
606. neutrosfera f
Capa esfrica de l'atmosfera en la qual la
presncia d'electrons lliures o ions no s
gaire notable i s'estn des de la superfcie
terrestre fins a la ionosfera.
ES neutrosfera
FR neutrosphre
EN neutrosphere

36
607. nimbostrat m
veg. nimbostratus
608. nimbostratus m
Abrev. Ns
sin. comp. nimbostrat
Nvol baix que constitueix un banc de
nvols molt gris i d'espessor considerable
sota del qual hi ha freqentment nvols
esquinats.
ES nimbostratus
ES Ns
FR nimbostratus
FR Ns
EN nimbostratus
EN Ns
609. nivell de condensaci m
Nivell de l'atmosfera on es produeix la
condensaci de vapor d'aigua a causa de la
saturaci d'una bombolla d'aire sotmesa a
un ascens forat, per convecci lliure o per
turbulncia.
ES nivel de condensacin
FR niveau de condensation
EN condensation level
610. nivell de congelaci m
Nivell de l'atmosfera on es produeix la
congelaci de l'aigua.
ES nivel de congelacin
FR niveau de conglation
EN freezing level
611. nivell de divergncia nulla m
Nivell de l'atmosfera al voltant dels 600 hPa
en el qual no hi ha ni convergncia ni
divergncia.
ES nivel de divergencia nula
ES nivel de no divergencia
FR niveau de non-divergence
EN level of non-divergence
612. nivell de fusi m
Nivell de l'atmosfera on es produeix la fusi
del gla.
ES nivel de fusin
FR niveau de fusion
EN melting level
613. nivell de pressi estndard m
Nivell d'una superfcie isobrica en la qual la
pressi atmosfrica s'ha fixat amb un valor
determinat acceptat per conveni
internacional, a fi d'aconseguir una
representaci i una anlisi uniforme de la
pressi atmosfrica.
ES nivel tipo de presin
FR niveau standard de pression
EN standard pressure level
614. nivell isopcnic m
Nivell de l'atmosfera on la densitat de l'aire
es mant constant.
ES nivel isopcnico
FR niveau isopicne
EN isopycnic level
615. nivmetre m
quantitat de neu caiguda.
ES nivmetro
FR nivomtre
EN snowgauge
616. Ns m
veg. nimbostratus
ES Ns
FR Ns
EN Ns
617. nucleaci f
Procs pel qual el vapor d'aigua passa a
aigua o gla, o b l'aigua passa a gla al
voltant de partcules en suspensi a
l'atmosfera.
ES nucleacin
FR nuclation
EN nucleation
618. nucli atmosfric m
Partcula en suspensi a l'atmosfera que
permet la nucleaci.
ES ncleo atmosfrico
FR noyeau atmosphrique
EN nucleus
619. nucli d'Aitken m
Nucli atmosfric que t un radi ms petit de
0,5 m.
ES ncleo de Aitken
FR noyeau d'Aitken
EN Aitken nucleus
620. nucli de combusti m
Nucli atmosfric format per combusti, que
t un radi ms gran de 0,5 m.
ES ncleo de combustin
FR noyeau de combustion
EN combustion nucleus
621. nucli de condensaci m
Nucli atmosfric sobre el qual es produeix
condensaci del vapor d'aigua.
ES ncleo de condensacin
FR noyeau de condensation
EN condensation nucleus
622. nucli de congelaci m
congelaci d'aigua lquida.
ES ncleo de congelacin
FR noyeau de conglation
EN freezing nucleus
623. nucli de sublimaci m
sublimaci de vapor d'aigua.
ES ncleo de sublimacin
FR noyeau de sublimation
EN sublimation nucleus
624. nucli higroscpic m
Nucli atmosfric que s capa d'absorbir
vapor d'aigua i aix afavorir la condensaci.
ES ncleo higroscpico
FR noyeau hygroscopique
EN hygroscopic nucleus
625. nvol m
Conjunt de gotetes d'aigua o cristalls de gla

37
d'uns 10 m de radi, que es troba en
suspensi a l'atmosfera, en nombre
aproximat de 100 per cm que, a diferncia
de la boira, no toca a terra.
ES nube
FR nuage
EN cloud
626. nvol accessori m
Nvol que acompanya altres nvols ms
grans.
ES nube aneja
FR nuage annexe
EN accessory cloud
627. nvol alt m
Nvol situat en el pis de nvols que es troba
entre els 3 i els 8 km d'altitud a les regions
polars, entre els 5 i els 13 km a les regions
temperades i entre els 6 i els 18 km a les
regions tropicals.
ES nube alta
FR nuage de l'tage suprieur
FR nuage lev
EN high cloud
EN high-level cloud
628. nvol baix m
entre la superfcie terrestre i els 2 km
d'altitud.
ES nube baja
FR nuage bas
FR nuage de l'tage infrieur
EN low cloud
EN low-level cloud
629. nvol d'ascensi frontal m
Nvol que es forma mentre puja per un
front.
ES nube de deslizamiento as cendente
FR nuage d'ascendance synoptique
EN upglide cloud
630. nvol d'inversi m
Nvol format en una capa d'inversi o per
sota d'ella.
ES nube de inversin
FR nuage d'inversion
EN inversion cloud
631. nvol de convecci m
Nvol que es forma per convecci.
ES nube de conveccin
FR nuage de convection
EN convection cloud
EN convective cloud
632. nvol de remol m
Nvol en forma de rodet que apareix a la
part superior dels remolins estacionaris de
grans dimensions que, de vegades,
acompanyen les pertorbacions
atmosfriques a sotavent d'una muntanya.
ES nube de remolino a sotavento
FR nuages de tourbillon d'aval
EN rotor clouds
633. nvol de torbonada m
Nvol en forma de rodet que apareix sota la
part davantera d'una torbonada.
ES nube de turbonada
FR rouleau nuageux
EN squall cloud
634. nvol de turbulncia m
Nvol que es forma sobre una regi en la
qual hi ha turbulncia atmosfrica.
ES nube de turbulencia
FR nuage de turbulence
EN turbulence cloud
635. nvol iridescent m
Nvol que presenta iridescncies.
ES nube iridiscente
FR nuage iris
636. nvol mare m
Nvol a partir del qual se'n forma un altre de
gnere igual o diferent.
ES nube madre
FR nuage-origine
EN mother-cloud
637. nvol mitj m
entre els 2 i els 4 km d'altitud a les regions
polars, entre els 2 i els 7 km a les regions
temperades, i entre els 2 i els 8 km a les
regions tropicals.
ES nube media
FR nuage de l'tage moyen
FR nuage des niveaux moyens
EN medium cloud, medium-level cloud
EN middle cloud
638. nvol nacrat m
Nvol amb tonalitats nacrades.
ES nube nacarada
FR nuage nacr
EN mother-of-pearl cloud
EN nacreous cloud
639. nvol noctilucent m
Meteor llumins que es percep com un
cirrus que de vegades es veu a altes hores
de la nit, sobretot durant les nits d'estiu, a
una altitud d'uns 80 km.
ES nube noctilucente
FR nuage nocturne lumineuse
EN noctilucent cloud
640. nvol orogrfic m
Nvol format per efecte d'un obstacle
orogrfic.
ES nube orogrfica
FR nuage orographique
EN orographic cloud
641. nvol subfrontal m
Nvol de turbulncia que es forma sota un
front en un procs de precipitaci.
ES nube subfrontal
FR nuage subfrontal
EN subfrontal cloud
642. nuvolositat f
sin. comp. nuvolositat total
Fracci de cel coberta per qualsevol tipus de
nvol.
ES nebulosidad
ES nubosidad total

38
FR nbulosit totale
EN cloud cover level, cloudiness
EN total cloud cover
643. nuvolositat parcial f
Fracci de cel coberta per un gnere
determinat de nvol.
ES nubosidad
ES nubosidad parcial
FR nbulosit
FR nbulosit partielle
EN cloud amount
EN partial cloud amount
644. nuvolositat total f
veg. nuvolositat
645. observaci meteorolgica f
Observaci que permet avaluar o mesurar
un o ms elements meteorolgics amb la
finalitat d'estudiar el temps.
ES observacin meteorolgica
FR observation mtorologique
EN meteorological observation
646. observaci meteorolgica
representativa f
Observaci meteorolgica vlida per a una
rea extensa al voltant del lloc en qu es fa
l'observaci meteorolgica prpiament dita.
ES observacin meteorolgica
representativa
FR observation mtorologique
reprsentativ
EN representative meteorological
observation
647. observaci sinptica f
Observaci meteorolgica realitzada
simultniament en nombroses estacions
meteorolgiques per obtenir una
representaci general de l'estat de
l'atmosfera en un moment determinat.
ES observacin sinptica
FR observation synoptique
EN synoptic observation
648. observador -a meteorolgic -a m i
f
Persona que treballa en un observatori
meteorolgic i que t com a missi efectuar i
transmetre observacions meteorolgiques.
ES observador meteorolgico
FR observateur mtorologique
EN meteorological observer
649. observatori meteorolgic m
Centre dotat d'instruments meteorolgics i
observadors meteorolgics suficients per
assegurar la continutat de les observacions
meteorolgiques.
ES observatorio meteorolgico
FR observatoir mtorologique
EN meteorological observatory
650. oclusi f
Procs de minvament d'un sector clid quan
el front fred atrapa el front clid que el
precedeix.
ES oclusin
FR occlusion
EN occlusion
651. oclusi clida f
Oclusi en la qual l'aire fred que est
darrera del sector clid s ms calent que el
que est davant.
ES oclusin clida
FR occlusion chaude
EN warm occlusion
652. oclusi freda f
Oclusi en la qual l'aire fred que est
darrera del sector clid s ms fred que el
que est davant.
ES oclusin fra
FR occlusion froide
EN cold occlusion
653. octa f
Fracci igual a una octava part de la volta
celest, que s'utilitza com a unitat de mesura
de la nuvolositat.
ES octa
FR octa
EN okta
654. ona anual f
Ona que t un perode de 365 dies i s un
dels termes principals del desenvolupament
en srie de Fourier de la variaci anual de la
pressi atmosfrica.
ES onda anual
FR onde annuelle
EN annual wave
655. ona baromtrica f
Ona de perode curt que es produeix en el
camp de la pressi atmosfrica.
ES onda de presin
FR onde de pression
EN pressure wave
656. ona barotrpica f
Ona que s'origina en una atmosfera
barotrpica.
ES onda barotrpica
EN barotropic wave
657. ona ciclnica f
veg. ona frontal
658. ona de cisallament f
Sin. Comp. ona de Helmholtz
Ona que es forma en el lmit de separaci
de dues capes d'aire adjacents com a
conseqncia del cisallament.
ES onda de cizalladura
ES onda de Helmholtz
FR onde de cisaillement
FR onde de Helmholtz
EN Helmholtz wave
EN shearing wave
659. ona de fhn f
Ona que es forma per sobre la regi on es
produeix el fhn.
ES onda de foehn
FR onde de foehn
EN fhn wave

39
660. ona de Helmholtz f
veg. ona de cisallament
661. ona dirna f
Ona que t un perode de 24 hores i s un
dels termes principals del desenvolupament
en srie de Fourier de la variaci dirna de
la pressi atmosfrica.
ES onda diurna
FR onde diurne
EN diurnal wave
662. ona estacionria f
Ona en la qual els mxims i els mnims
resten a la mateixa posici en el temps, la
qual cosa es produeix en condicions
determinades d'estabilitat atmosfrica i de
velocitat del vent per sobre i a sotavent
d'una carena muntanyenca.
ES onda estacionaria
FR onde stationnaire
EN standing wave
663. ona frontal f
sin. comp. ona ciclnica
Ona que s'origina en la primera etapa del
desenvolupament d'una depressi frontal.
ES onda frontal
ES onda ciclnica
FR onde frontale
FR onde cyclonique
EN frontal wave
EN cyclonic wave
664. ona gravitatria f
Ona causada per l'acci de la fora de la
gravetat i per l'empenta hidrosttica.
ES onda de gravedad
FR onde de gravit
EN gravitational wave
665. ona planetria f
Ona que s'observa a les parts mitjana i alta
de la troposfera en latituds mitjanes que t
una longitud d'ona d'uns 10.000 km.
ES onda planetaria
FR onde plantaire
EN planetary wave
666. onada de calor f
Fenomen pel qual la temperatura de l'aire
experimenta un augment considerable
provocat per la invasi d'una massa d'aire
clid.
ES ola de calor
FR vague de chaleur
EN heat wave
667. onada de fred f
Fenomen pel qual la temperatura de l'aire
experimenta una disminuci considerable
provocada per la invasi d'una massa d'aire
fred.
ES ola de fro
FR vague de froid
EN cold wave
668. opacitat atmosfrica f
Caracterstica que t l'atmosfera en virtut de
la qual atenua la propagaci dels raigs
lluminosos.
ES opacidad atmosfrica
FR opacit atmosphrique
EN atmospheric opacity
669. opacus adj
altocumulus, altostratus, stratocumulus o
stratus que constitueix una capa de nvols a
travs de la qual no s possible veure ni el
Sol ni la Lluna.
ES opacus
FR opacus
EN opacus
670. opalescncia f
Coloraci blanquinosa de l'atmosfera
causada per la difusi de la llum que
produeixen partcules i gasos en suspensi.
ES opalescencia
FR opalescence
EN opalescence
671. ptica meteorolgica f
meteors lluminosos que tenen lloc a
l'atmosfera.
ES ptica atmosfrica
FR optique atmosphrique
EN atmospheric optics
672. oratge m
veg. terral
673. Organitzaci Meteorolgica
Mundial f
Instituci auspiciada per l'Organitzaci de
les Nacions Unides per a l'estudi i
coordinaci de les activitats internacionals
referents a la meteorologia.
ES Organizacin Meteorolgica Mundial
FR Organization Mtorologique
Mondiale
EN World Meteorological Organization
674. oz m
Gas de molcules compostes per tres toms
d'oxigen, que t la capacitat d'absorbir la
radiaci amb longitud d'ona entre 0,001 i
0,38 m i que es troba a l'atmosfera formant
l'ozonosfera.
ES ozono
FR ozone
EN ozone
675. ozonosfera f
Capa esfrica de l'atmosfera en la qual la
concentraci d'oz s relativament gran i
que s'estn entre els 10 i els 50 km.
ES ozonosfera
FR ozonosphre
EN ozonosphere
676. ozonosonda f
Instrument meteorolgic que mesura les
variacions verticals de la concentraci d'oz
a l'atmosfera.
ES ozonosonda
FR sonde pour l'ozone
EN ozone sonde

40
677. pannus m
Nvol accessori en forma de capa contnua
o de tires escantellades, que se situa per
sota d'un nvol.
ES pannus
FR pannus
EN pannus
678. pant baromtric m
Regi que es troba entre dues depressions i
dos anticiclons i t una pressi atmosfrica
uniforme.
ES pantano baromtrico
FR marais baromtrique
EN flat low
679. pantalla pluviomtrica f
Pantalla de protecci collocada al voltant de
l'embut d'un pluvimetre, destinada a
eliminar la influncia dels remolins i els
esquitxos d'obstacles vens.
ES pantalla pluviomtrica
FR ecran de pluviomtre
EN raingauge shield
680. parallamps m
Dispositiu emprat per resguardar una
construcci dels efectes dels llamps.
ES pararrayos
FR parafoudre
FR paratonnerre
EN lightning conductor
681. parmetre de Coriolis m
Parmetre (f) que s'utilitza per mesurar la
fora de Coriolis i es defineix per la relaci
f=2Omega(sin Phi) on Omega s la
velocitat angular de la Terra i Phi la latitud.
ES parmetro de Coriolis
FR paramtre de Coriolis
EN Coriolis parameter
682. parmetre de Rossby m
Parmetre que expressa la variaci per
unitat de longitud del parmetre de Coriolis
en direcci nord.
ES parmetro de Rossby
FR paramtre de Rossby
EN Rossby parameter
683. parsit atmosfric m
Ona electromagntica no visible emesa
durant una descrrega elctrica en
l'atmosfera.
ES parsito atmosfrico
FR parasite atmosphrique
EN sferic
684. parheli m
Cadascun dels discs brillants que de
vegades es pot veure al voltant del Sol i de
la Lluna.
ES crculo parhlico
FR cercle parhlique
EN mock-sun ring
685. pedra f
Grans de gla arrodonits amb un dimetre
superior a 5 mm.
ES pedrisco
FR grlon
EN hailstone
686. pedregada f
Precipitaci en forma de pedra.
ES granizo
FR grle
EN hail
687. pendent del front m
Tangent de l'angle que forma un front amb
una superfcie horitzontal.
ES pendiente frontal
FR pente frontal
EN frontal slope
688. penell m
Anemoscopi que consta d'un dispositiu
capa de girar lliurement entorn d'un eix
vertical a causa del vent.
ES veleta
FR girouette
EN tail vane
EN wind vane
689. perode sinptic natural m
Perode de temps durant el qual les
caracterstiques essencials d'una situaci
sinptica es fan persistents sobre una gran
rea de la Terra.
ES perodo sinptico natural
FR priode synoptique naturelle
EN natural synoptic period
690. perlucidus adj
altocumulus o stratocumulus que constitueix
una capa de nvols extensa amb espais
clars petits que deixen veure all que hi ha
per sobre.
ES perlucidus
FR perlucidus
EN perlucidus
691. pertorbaci atmosfrica f
Modificaci sobtada que es produeix en
l'estat d'equilibri de l'atmosfera.
ES perturbacin atmosfrica
FR perturbation atmosphrique
EN atmospheric disturbance
692. pertorbaci ionosfrica f
Modificaci sobtada que es produeix en
l'estat de la ionosfera.
ES perturbacin ionosfrica
FR perturbation ionosphrique
EN ionospheric disturbance
693. pileus m
Nvol accessori en forma de barret i de
poca extensi horitzontal que es troba per
sobre el cim d'un cumulus o d'un
cumulonimbus.
ES pileus
FR pileus
EN pileus
694. piranmetre m
Sin. solarmetre
Actinmetre que mesura la radiaci solar
que incideix, des d'un angle slid 2Pi, sobre

41
una superfcie plana i si hi ha una pantalla
que impedeix la incidncia de la radiaci
directa, mesura noms la radiaci difusa.
ES piranmetro
ES solarmetro
FR pyranomtre
FR solarimtre
EN pyranometer
EN solarimeter
695. piranmetre net m
Piranmetre que mesura la diferncia de
radiaci solar que incideix sobre les dues
cares d'una superfcie plana.
ES piranmetro de radiacin neta
FR pyranomtre net
EN net pyranometer
696. pirhelimetre m
Actinmetre que mesura la radiaci directa
que incideix normalment dins d'un petit
angle slid, sobre una superfcie
perpendicular a l'eix d'aquest angle.
ES pirhelimetro
FR pyrhliomtre
EN pyrheliometer
697. pirhelimetre compensat m
Pirhelimetre basat en la comparaci de
l'escalfament de dues lmines idntiques,
una sotmesa a la radiaci i l'altra a l'efecte
Joule.
ES pirhelimetro compensado
FR pyrhliomtre compensation
EN compensated pyrheliometer
698. pirogemetre m
Actinmetre que mesura la radiaci terrestre
que incideix sobre una superfcie plana des
d'un angle slid 2Pi.
ES pirogemetro
FR pyrgomtre
EN pyrgeometer
699. pirogemetre net m
Pirogemetre que mesura la diferncia de
radiaci terrestre que incideix sobre les dues
cares d'una superfcie plana.
ES pirogemetro neto
FR pyrgomtre net
EN net pyrgeometer
700. piroradimetre m
Radimetre que mesura la radiaci total que
incideix sobre una superfcie.
ES pirradimetro
FR pyrradiomtre
EN pyrradiometer
701. pis de nvolsm
Part de l'atmosfera, compresa entre dos
nivells, de lmits variables en funci de la
latitud, en la qual es presenten normalment
els nvols d'un determinat gnere.
ES piso de nubes
FR tage des nuages
EN cloud level
702. plovisqueig m
sin. plugim
sin. comp. rona; ruixim
Precipitaci de gotes d'aigua d'un dimetre
inferior a 0,5 mm.

ES llovizna
FR bruine
EN drizzle
703. plugim m
sin. plovisqueig
704. pluja f
superior a 0,5 mm.
ES lluvia
FR pluie
EN rain
705. pluja cida f
Pluja que arrossega compostos cids
originats per reaccions qumiques en
l'atmosfera.
ES lluvia cida
FR pluie acide
EN acid rain
706. pluja de fang f
Pluja que arrossega partcules de sorra o de
pols.
ES lluvia de barro
FR pluie de boue
EN mud rain
707. plujat m
veg. aiguat
708. pluvigraf m
Pluvimetre que enregistra les variacions de
la quantitat de pluja caiguda durant un
ES pluvigrafo
FR pluviographe
EN pluviograph
709. pluvigraf basculant m
Pluvigraf que consta d'un o ms dipsits
units que basculen entorn d'un eix quan se
n'omple un.
ES pluvigrafo basculante
FR pluviographe
FR pluviographe
EN tipping-bucket raingauge
710. pluvigraf de sif m
Pluvigraf que consta d'un sif per on marxa
la pluja acumulada quan un flotador arriba a
un nivell determinat.
ES pluvigrafo de sifn
FR pluviographe siphon
EN siphon raingauge
711. pluviograma m
Diagrama obtingut mitjanant un pluvigraf.
ES pluviograma
FR pluviogramme
EN pluviogram
712. pluvimetre m
quantitat de pluja caiguda.
ES pluvimetro

42
FR pluviomtre
EN raingauge
713. pluviometria f
Mesura de la pluja caiguda.
ES pluviometra
FR pluviomtrie
EN pluviometry
714. polaritzaci atmosfrica f
Transformaci de la llum solar natural en
llum polaritzada, que es produeix a
l'atmosfera.
ES polarizacin atmosfrica
FR polarisation atmosfrique
EN atmospheric polarization
715. polluci atmosfrica f
veg. contaminaci atmosfrica
716. polluent atmosfric m
veg. contaminant atmosfric
717. pols f
Conjunt de partcules slides, entre 0,1 i 0,5
m de dimetre, en suspensi a l'atmosfera,
produdes per desintegraci mecnica
natural o artificial.
ES polvo
FR poussire
EN dust
718. ponent m
Vent que bufa de l'oest.
ES poniente
FR vent du couchant
EN west wind
719. potencial de contaminaci m
ndex que mesura el risc de contaminaci
d'una rea considerant la freqncia amb
qu es donen conjuntament un vent fluix i
una estabilitat atmosfrica, i igualment el
temps durant el qual persisteixen.
720. praecipitatio f
cumulonimbus, cumulus, stratus,
stratocumulus, nimbostratus o altostratus en
forma de banda de precipitaci que arriba a
la superfcie terrestre.
ES praecipitatio
FR praecipitatio
EN praecipitatio
721. precipitaci f
Hidrometeor que consisteix en la caiguda de
partcules d'aigua en forma slida o lquida
que procedeixen de l'atmosfera i arriben fins
a la superfcie terrestre.
ES precipitacin
FR prcipitation
EN precipitation
722. precipitaci artificial f
Precipitaci causada per l'acci humana
exercida sobre un nvol.
ES precipitacin artificial
FR prcipitation artificielle
EN artificial precipitation
723. precipitaci convectiva f
Precipitaci en forma de xfec, localitzada i
associada a un fenomen de convecci.
ES precipitacin convectiva
FR prcipitation de convection
EN convective precipitation
724. precipitaci estratiforme f
Precipitaci contnua que abarca una regi
gran, associada a moviments ascendents
d'aire a gran escala.
ES precipitacin estratiforme
EN stratiform precipitation
725. precipitaci frontal f
Precipitaci estratiforme originada en
ascendir l'aire per damunt d'un front.
ES precipitacin frontal
FR prcipitation frontale
EN frontal precipitation
726. precipitaci inapreciable f
Precipitaci inferior a 0,1 litres/m per dia.
ES precipitacin inapreciable
727. precipitaci local f
Precipitaci registrada en una zona limitada
de pocs km d'extensi.
ES precipitacin local
FR prcipitation locale
EN local precipitation
728. precipitaci orogrfica f
Precipitaci que es produeix per moviments
ascendents d'aire originats per l'orografia.
ES precipitacin orogrfica
FR prcipitation orographique
EN orographic precipitation
729. predicci a curt termini f
Predicci meteorolgica que t un perode
de validesa no superior als 2 dies.
ES prediccin a corto plazo
FR prvision courte chance
FR prvision immdiate
EN short-range forecast
EN nowcast
730. predicci a llarg termini f
de validesa superior a 10 dies.
ES prediccin a largo plazo
FR prvision longue chance
EN long-range forecast
731. predicci a mitj termini f
de validesa comprs entre 2 i 10 dies.
ES prediccin a medio plazo
FR prvision moyenne chance
EN medium-range forecast
732. predicci climatolgica f
Predicci meteorolgica basada en el
coneixement del clima d'una regi.
ES prediccin climatolgica
FR prvision climatologique
EN climatological forecast

43
733. predicci del temps f
veg. predicci meteorolgica
734. predicci estadstica f
Predicci meteorolgica basada en l'estudi
estadstic del comportament de l'atmosfera.
ES prediccin estadstica
FR prvision statistique
EN statistical forecast
735. predicci local f
Predicci meteorolgica que es fa d'una
regi geogrfica petita.
ES prediccin local
FR prvision locale
EN local forecast
736. predicci meteorolgica f
sin. comp. predicci del temps
Informaci dels elements meteorolgics que
es preveuen per a un perode de temps i per
a una zona de l'atmosfera concreta.
ES prediccin meteorolgica
ES prediccin del tiempo
FR prvision mtorologique
FR prvision du temps
EN weather forecast
737. predicci numrica del temps f
Predicci meteorolgica en forma de soluci
numrica de les equacions del moviment
utilitzant models determinats.
ES prediccin numrica
FR prvision numrique
EN numerical weather prediction
738. predicci sinptica f
Predicci meteorolgica basada en
observacions sinptiques.
ES prediccin sinptica
FR prvision synoptique
EN synoptic forecast
739. predictor -a m i f
Meteorleg que realitza una predicci
meteorolgica.
ES predictor
FR prvisionniste
EN forecaster
740. pressi atmosfrica f
Pressi exercida per l'aire a causa del seu
pes.
ES presin atmosfrica
FR pression atmosphrique
EN atmospheric pressure
741. procs adiabtic m
Transformaci termodinmica que t lloc
sense intercanvi de calor entre un sistema i
el seu entorn.
ES proceso adiabtico
FR processus adiabatique
EN adiabatic process
742. procs pseudoadiabtic m
Procs adiabtic de l'aire saturat en el qual
les partcules d'aigua condensades se
separen del sistema.
ES proceso pseudoadiabtico
FR processus pseudo-adiabatique
EN pseudo-adiabatic process
743. pseudoadiabtica f
Lnia que representa en un diagrama
termodinmic els canvis de temperatura
d'una massa d'aire petita sotmesa a un
procs pseudoadiabtic.
ES pseudoadiabtica
FR pseudo-adiabatique
EN pseudo-adiabatic
744. pseudofront m
Front entre dues masses d'aire del mateix
origen, per que han estat sotmeses,
recentment, a condicions locals diferents.
ES pseudofrente
FR pseudo-front
EN pseudo-front
745. pseudoinestabilitat f
Inestabilitat condicional en la qual l'rea
d'energia positiva, representada en un
tefigrama, s ms petita que la d'energia
negativa.
ES pseudoinestabilidad
FR pseudo-instabilit
EN pseudoinstability
746. psicrmetre m
Higrmetre que consta d'un termmetre sec
i d'un termmetre humit.
ES psicrmetro
FR psychromtre
EN psychrometer
747. psicrmetre d'aspiraci m
Psicrmetre sotms a l'acci d'un ventilador.
ES psicrmetro con ventilador
ES psicrmetro de aspiracin
FR psychromtre ventil
FR psychromtre aspiration
EN aspirated psychrometer
EN ventilated psychrometer
748. pulvmetre m
quantitat de pols present a l'aire.
ES pulvmetro
FR pulvimtre
FR pulvrimtre
EN dust counter
749. punt d'oclusi m
Punt en el qual coincideixen els fronts ocls,
fred i clid d'una oclusi.
ES punto de oclusin
FR point d'occlusion
EN point of occlusion
750. punt de congelaci m
Temperatura de l'aire humit amb una
proporci de mescla del vapor d'aigua en
qu poden coexistir en equilibri l'aire humit i
el gla a la mateixa pressi, amb una
superfcie de separaci plana.
ES punto de congelacin
FR point de gele
EN frost point

44
751. punt de rosada m
Temperatura de l'aire humit amb una
proporci de mescla del vapor d'aigua en
qu poden coexistir en equilibri l'aire humit i
l'aigua lquida a la mateixa pressi, amb una
superfcie de separaci plana.
ES punto de roco
ES temperatura de roco
FR point de rose
EN frost point
752. punt neutre m
Punt del cel, situat en el pla vertical que
passa pel Sol, on la llum solar natural no s
polaritzada.
ES punto neutro
FR point neutre
EN neutral point
753. quimiosfera f
Capa esfrica de l'atmosfera lliure en la qual
tenen lloc les dissociacions i les
recombinacions moleculars durant el dia i la
nit respectivament, com a conseqncia de
l'acci de la radiaci amb longitud d'ona
entre 0,001 i 0,38 m.
ES quimosfera
FR chimosphre
EN chemosphere
754. radar meteorolgic m
Radar que detecta la presncia de nvols i
de precipitacions i permet determinar-ne les
caracterstiques.
ES radar meteorolgico
FR radar mtorologique
EN meteorological radar
EN weather radar
755. radiaci f
Conjunt d'ones electromagntiques o
partcules emeses per un cos a temperatura
ms gran de 0 K.
ES radiacin
FR radiation
FR rayonnement
EN radiation
756. radiaci f
Energia emesa o transferida en forma
d'ones electromagntiques o partcules.
ES radiacin
FR radiation
FR rayonnement
EN radiation
757. radiaci f
Emissi i transferncia d'energia en forma
d'ones electromagntiques o partcules.
ES radiacin
FR radiation
FR rayonnement
EN radiation
758. radiaci atmosfrica f
Radiaci emesa per l'atmosfera com a
conseqncia de la seva temperatura.
ES radiacin atmosfrica
FR rayonnement atmosphrique
EN atmospheric radiation
EN sky radiation
759. radiaci d'ona curta f
Radiaci que t una longitud d'ona entre 0,2
i 5 m.
ES radiacin de onda corta
FR rayonnement d'onde courte
FR rayonnement de courtes longueurs
d'onde
EN short-wave radiation
760. radiaci d'ona llarga f
Radiaci que t una longitud d'ona ms gran
de 5 m.
ES radiacin de onda larga
FR rayonnement d'onde longue
FR rayonnement de grandes longueurs
d'onde
EN long-wave radiation
761. radiaci del cos negre f
Radiaci emesa per un cos negre.
ES radiacin del cuerpo negro
FR rayonnement du corps noir
EN black-body radiation
EN blackbody radiation
762. radiaci difusa f
Radiaci solar incident que procedeix de
totes les direccions de l'espai, excepte del
disc solar.
ES radiacin difusa
FR rayonnement diffus
EN diffuse radiation
763. radiaci directa f
Radiaci solar incident que procedeix del
disc solar sense haver sofert canvis de
direcci per la seva interacci amb
l'atmosfera.
ES radiacin directa
FR rayonnement direct
EN direct radiation
764. radiaci efectiva f
Balan de radiaci d'una superfcie
horitzontal de color negre orientada cap
amunt que t una temperatura igual a la
temperatura de l'aire.
ES radiacin efectiva
FR rayonnement effectif
EN effective radiation
765. radiaci global f
Radiaci que resulta de la suma de la
radiaci directa i de la radiaci difusa que
incideixen sobre una superfcie.
ES radiacin global
FR rayonnement global
EN global radiation
766. radiaci reflectida f
Radiaci que ha experimentat reflexi.
ES radiacin reflejada
FR rayonnement rflchi
EN reflected radiation
767. radiaci solar f
Radiaci emesa pel Sol.
ES radiacin solar
FR rayonnement solaire
EN solar radiation

45
768. radiaci terrestre f
Radiaci emesa pel conjunt format per la
Terra i l'atmosfera.
ES radiacin terrestre
FR rayonnement terrestre
EN terrestrial radiation
769. radiaci total f
Radiaci que resulta de la suma de la
radiaci solar i de la radiaci terrestre que
incideixen sobre una superfcie.
ES radiacin total
FR rayonnement total
EN total radiation
770. radincia f
Quocient entre la intensitat de radiaci
emesa en una direcci per una superfcie
infinitesimal radiativa i l'rea d'aquesta
superfcie projectada ortogonalment a la
direcci donada.
ES radiancia
FR radiance
EN radiance
771. radiatus adj
Dit de la varietat de nvol del gnere cirrus,
cumulus format per bandes amples i
paralleles que travessen el cel.
ES radiatus
FR radiatus
EN radiatus
772. radiometeorologia f
propagaci de les ones electromagntiques
en l'atmosfera.
ES radiometeorologa
FR mtorologie radiolectrique
FR radiomtorologie
EN radioelectric meteorology
EN radiometeorology
773. radimetre m
radiaci.
ES radimetro
FR radiomtre
EN radiometer
774. radiosonda f
Instrument meteorolgic que realitza un
sondatge atmosfric i transmet la informaci
a terra mitjanant una emissora de rdio.
ES radiosonda
FR radiosonde
EN radiosonde
775. radiosondatge m
Sondatge atmosfric realitzat per mitj d'una
radiosonda.
ES radiosondeo
FR radiosondage
EN sounding
776. rfega f
Sin. ratxa
Desviaci transitria i de durada curta de la
direcci o de la velocitat del vent respecte a
un valor mitj.
ES rfaga
ES racha
FR boufe de vent
FR rafale
EN gust
777. raig verd m
Coloraci de tonalitats verdoses que
s'observa a la part superior d'un astre
llumins quan apareix o desapareix per
l'horitz.
ES rayo verde
FR rayon vert
EN green flash
778. raigs crepusculars m pl
Conjunt de bandes de color blau fosc
degudes a la presncia de partcules de pols
i a la humitat atmosfrica, que precedeix
l'aurora i que segueix la posta de Sol.
ES rayos crepusculares
FR rayons crpusculaires
EN crepuscular rays
779. ratxa
Desviaci transitria i de durada curta de la
direcci o de la velocitat del vent respecte a
un valor mitj.
Sin. rfega f
ES rfaga
ES racha
FR boufe de vent
FR rafale
EN gust
780. rebliment de la depressi m
Augment de la pressi atmosfrica que es
produeix al centre d'una depressi en el
transcurs del temps.
ES relleno de una depresin
FR comblement d'une dpression
EN filling of a depression
781. recalm m
Disminuci brusca del vent.
ES amaine del viento
FR accalmie du vent
EN wind lull
782. recorregut del vent m
Distncia que recorre una partcula que t la
mateixa velocitat que el vent durant un
ES recorrido del viento
783. reducci de la temperatura al
nivell mitj del mar f
termmetre per eliminar l'efecte de l'altitud.
ES reduccin de la temperatura al nivel
medio del mar
FR rduction de la temprature au
niveau moyen de la mer
EN reduction of temperature to mean
sea-level
784. reflectncia f
Quocient entre la radiaci reflectida per una
superfcie, un cos, etc. i la radiaci que hi
incideix.
ES reflectancia

46
ES reflectividad
FR rflectance
EN reflectance
EN reflectivity
785. reflectmetre m
reflectncia.
ES reflectmetro
FR rflectomtre
EN reflectometer
786. refracci atmosfrica f
Desviaci de la radiaci quan travessa
l'atmosfera a causa de la variaci de l'ndex
de refracci en capes adjacents de
temperatura diferent.
ES refraccin atmosfrica
FR rfraction atmosphrique
EN atmospheric refraction
787. regeneraci de la depressi f
Disminuci de la pressi atmosfrica que es
produeix al centre d'una depressi que es
troba en fase de rebliment.
ES regeneracin de una depresin
FR rgneration d'une dpression
EN regeneration of a depression
788. regi font f
Regi de la Terra que es caracteritza per
unes condicions superficials molt uniformes,
de tal manera que una massa d'aire que
estigui en contacte amb ella el temps
suficient adquireix les propietats que
caracteritzen la regi.
ES regin fuente de masas de aire
ES regin generadora de masa de aire
FR source de masse d'air
EN source region
789. regi sinptica natural f
Regi de la Terra on les situacions
sinptiques tenen caracterstiques prpies,
de tal manera que es poden estudiar
independenment de les situacions
sinptiques d'altres regions.
ES regin sinptica natural
FR rgion synoptique naturelle
EN natural synoptic region
790. remol m
Moviment rpid circular o espiral de l'aire de
petita extensi que s conseqncia de
diferncies locals de la pressi atmosfrica.
ES remolino
FR tourbillon
EN whirl
791. resplendor blanca f
Brillantor blanca i uniforme que s'observa a
la superfcie terrestre quan es troba coberta
per neu i el cel s cobert uniformement per
nvols baixos.
ES resplandor blanco
FR blanc dehors
EN whiteout
792. retr m
Ressonncia d'un tro.
ES retumbo
793. rona f
inferior a 0,5 mm.
Sin. plovisqueig m
Sin. plugim m
Sin. ruixim m
ES llovizna
FR bruine
EN drizzle
794. rosa dels vents f
Diagrama polar en forma d'estrella on es
representa la freqncia relativa de les
direccions diferents del vent en un lloc i
durant un perode de temps determinats.
ES rosa de los vientos
FR rose des vents
EN wind rose
795. rosada f
Conjunt de gotes d'aigua que prov de la
condensaci del vapor d'aigua present a
l'aire que s prop de la superfcie terrestre,
quan aquesta superfcie t una temperatura
per sobre els 0C i per sota el punt de
rosada.
ES roco
FR rose
EN dew
796. rosada blanca f
Rosada que es glaa desprs de formar-se.
ES roco blanco
FR rose blanche
EN white dew
797. rufa f
Tempestat de vent i pluja o neu en rees
muntanyoses.
ES ventisca
FR blizzard
798. ruixat
Pluja de durada curta i d'una intensitat de la
precipitaci gran amb intervals de cel clars.
Sin. xfec m
ES chaparrn
ES chubasco de lluvia
FR averse de pluie
EN rain shower
799. ruixim m
sin. plovisqueig m
sin. plugim m
sin. rona f
inferior a 0,5 mm.
ES llovizna
FR bruine
EN drizzle
800. sacsejada f
Variaci rpida de la component vertical del
vector vent entre dos punts propers a la
mateixa altura.
ES sacudida
FR remous atmosphrique
EN bumpiness
801. satllit meteorolgic m
Satllit artificial que pren imatges de

47
l'atmosfera.
ES satlite meteorolgico
FR satellite mtorologique
EN meteorological satellite
802. saturaci f
Estat de l'aire humit amb una proporci de
mescla del vapor d'aigua tal que poden
coexistir en equilibri l'aire humit i una fase
condensada de l'aigua slida o lquida a la
mateixa pressi i temperatura, amb una
superfcie de separaci plana entre les dues
fases.
ES saturacin
FR saturation
EN saturation
803. Sc m
veg. stratocumulus m
ES Sc
FR Sc
EN Sc
804. secada f
sin. comp. sequera
Absncia o deficincia perllongada de
precipitaci.
ES sequa
FR scheresse
EN drought
805. seclusi f
Uni del front fred amb el front clid, que es
produeix a una certa distncia del centre
d'una depressi abans de tenir lloc l'oclusi,
de forma que una massa d'aire clid queda
tancada, allada i completament envoltada
d'aire ms fred.
ES seclusin
FR sclusion
EN seclusion
806. sector clid m
Regi dins una depressi en la qual una
massa d'aire clid se situa entre un front
fred i un front clid que el precedeix.
ES sector clido
FR secteur chaud
EN warm sector
807. segona tropopausa f
Nivell per sobre de la tropopausa que
s'estableix quan el gradient vertical de la
temperatura entre algun nivell i tots els
altres situats per sobre d'ell en 1 km,
excedeix per terme mig els 3C/km i es
localitza amb el mateix criteri que per a la
tropopausa.
ES segunda tropopausa
FR tropopause seconde
EN second tropopause
808. sembra de nvols f
Introducci artificial de partcules dins un
nvol, mitjanant coets o avions, que poden
modificar-li l'estructura, causar la seva
dissipaci i produir precipitacions.
ES siembra de nubes
FR ensemencement de nuages
EN cloud seeding
809. sequera f
veg. secada
810. smbol meteorolgic m
Paraula, lletra, grup de lletres o smbol que,
per acord internacional, s'utilitza per
representar en un mapa sinptic les
observacions meteorolgiques.
ES smbolo meteorolgico
FR symbol mtorologique
EN meteorological symbol
811. singularitat meteorolgica f
Tendncia a la recurrncia d'un element
meteorolgic determinat en unes dates fixes
o gaireb fixes.
ES singularidad meteorolgica
FR singularit mtorologique
EN meteorological singularity
812. sistema baromtric m
Qualsevol de les distribucions locals de la
pressi atmosfrica amb caracterstiques
prpies dins un mapa sinptic.
ES sistema de presin
FR systme de pression
EN pressure system
813. sistema de nvols m
Agrupaci de nvols associats d'una
manera caracterstica, que correspon a una
situaci sinptica determinada.
ES sistema nuboso
FR systme nuageux
EN cloud system
814. situaci sinptica f
Estat de l'atmosfera representat en un mapa
sinptic.
ES situacin sinptica
FR situation synoptique
EN synoptic situation
815. smog m
veg. boirum
816. sobresaturaci f
Estat de l'aire humit que t una proporci de
mescla del vapor d'aigua ms gran que la
que correspon a la saturaci.
ES sobresaturacin
FR sursaturation
EN supersaturation
817. sobrevent m
Costat d'on ve el vent.
ES barlovento
FR dessus du vent
EN windward
818. sodar m
Radar meteorolgic que utilitza senyals
acstics.
ES sodar
FR sodar
EN sodar
819. solarmetre m
veg. piranmetre

48
820. solenoide m
Volum d'aire de forma tubular limitat per
dues superfcies isobriques i dues
superfcies isostriques.
ES solenoide
FR solnode
EN solenoid
821. sondatge atmosfric m
Sondatge de l'atmosfera mitjanant
instruments transportats amb balons o coets
meteorolgics.
ES sondeo atmosfrico
FR sondage atmosphrique
EN atmospherical sounding
822. sostre de nvols m
Altura a la qual es troba la part ms baixa
d'un banc de nvols.
ES techo de nubes
FR plafond
FR toit de nuages
EN height of cloud base
823. sotavent m
Costat contrari d'on ve el vent.
ES sotavento
FR cte sous le vent
EN leeward
824. spissatus adj
Dit de l'espcie de nvol del gnere cirrus
que t una espessor ptica gran, cosa que
fa que es vegi griss en direcci al Sol.
ES spissatus
FR spissatus
EN spissatus
825. St m
veg. stratus
ES St
FR St
EN St
826. stratiformisadj
que t forma de capa horitzontal extensa.
ES stratiformis
FR stratiformis
EN stratiformis
827. stratocumulus m
abrev. Sc
sin. comp. estratocmul
nvols blanc o gris format per elements en
forma de cdols d'un dimetre aparent
superior a 5.
ES stratocumulus
FR stratocumulus
EN stratocumulus
828. stratus m
Abrev. St
sin. comp. estrat
nvols gris amb la base uniforme.
ES stratus
FR stratus
EN stratus
829. subfusi f
Estat de l'aigua lquida que t una
temperatura inferior al punt de congelaci
sense que es produeixi congelaci.
ES subfusin
FR surfusion
EN supercooling
830. subsidncia f
Descens lent d'una massa d'aire sobre una
rea extensa acompanyat de divergncia a
les capes baixes.
ES subsidencia
FR subsidence
EN subsidence
831. superfcie equipotencial f
Superfcie de l'atmosfera en la qual el
geopotencial s constant.
ES superficie equipotencial
832. superfcie frontal f
veg. front
833. superfcie isentrpica f
Superfcie de l'atmosfera en la qual
l'entropia s constant.
ES superficie isentrpica
FR surface isentrope
EN isentropic surface
834. superfcie isobrica f
Superfcie de l'atmosfera en la qual la
pressi atmosfrica s constant.
ES superficie isobrica
FR surface isobare
EN isobaric surface
835. superfcie isopcnica f
densitat de l'aire s constant.
ES superficie isopcnica
FR surface isopycne
EN isopycnic surface
836. superfcie isostrica f
Superfcie de l'atmosfera en la qual el volum
especfic de l'aire s constant.
ES superficie isostrica
FR surface isostre
EN isosteric surface
837. superfcie isotrmica f
temperatura de l'aire s constant.
ES superficie isotrmica
838. tlveg m
atmosfric a s ms baixa que a les zones
del seu voltant al mateix nivell i que es
representa en un mapa sinptic mitjanant
un sistema d'isbares o d'isohipses en
forma de V, amb la concavitat dirigida cap a
la zona de pressi atmosfrica ms petita.
ES vaguada
FR creux baromtrique
EN trough

49
839. tamborinada f
Tempestat amb trons per amb precipitaci
escassa o nulla.
ES tormenta elctrica seca
840. tefigrama m
Diagrama termodinmic en el qual es
representen en abscisses la temperatura
absoluta i en ordenades el logaritme neperi
de la temperatura potencial.
ES tefigrama
FR tphigramme
EN tephigram
EN T-ln Theta
841. teledetecci f
Conjunt de tcniques que permeten l'estudi
de l'estat d'un sistema per mitj de l'anlisi
del senyal que emet o ref lecteix.
ES teledeteccin
FR tldtection
EN remote sensing
842. temperatura de l'aire f
Temperatura que t l'aire de l'atmosfera en
un moment determinat.
ES temperatura del aire
FR temprature de l'air
EN air temperature
843. temperatura del termmetre sec f
Temperatura de l'aire que es mesura amb
un termmetre sec exposat a l'aire i protegit
de la radiaci directa.
ES temperatura del termmetro seco
FR temprature du thermomtre sec
EN dry-bulb temperature
844. temperatura equivalent f
Temperatura que t una bombolla d'aire
quan tot el vapor d'aigua contingut es
condensa i els valors de la pressi a l'inici i
al final del procs de condensaci es
mantenen iguals.
ES temperatura equivalente
FR temprature equivalent
EN equivalent temperature
845. temperatura equivalent
adiabtica f
Temperatura equivalent que es produeix
quan el procs de condensaci consta d'un
procs adiabtic d'expansi seca fins arribar
a la saturaci, seguit per un procs
pseudoadiabtic fins que es precipita tot el
vapor d'aigua condensat i, a continuaci, per
un procs adiabtic de compressi seca fins
que torna a la pressi inicial.
ES temperatura equivalente adiabtica
FR temprature equivalent adiabatique
EN adiabatic equivalent temperature
846. temperatura equivalent isobrica
f
Temperatura equivalent que es produeix
quan el procs de condensaci es realitza a
pressi constant i la calor latent despresa
escalfa l'aire.
ES temperatura equivalente isobrica
FR temprature equivalent isobarique
EN isobaric equivalent temperature
847. temperatura extrema f
Temperatura mxima i temperatura mnima
a qu s'arriba durant un perode de temps i
en un lloc determinat.
ES temperatura extrema
FR temprature extrme
EN extreme temperature
848. temperatura mxima f
Temperatura de l'aire ms alta a qu s'arriba
durant un perode de temps i en un lloc
determinat.
ES temperatura mxima
FR temprature maximale
EN maximum temperature
849. temperatura mnima f
Temperatura de l'aire ms baixa a qu
s'arriba durant un perode de temps i en un
lloc determinat.
ES temperatura mnima
FR temprature minimale
EN minimum temperature
850. temperatura mitjana f
Temperatura de l'aire mitjana a qu s'arriba
durant un perode de temps i en un lloc
determinat.
ES temperatura media
FR temprature quotidienne
EN mean temperature
851. temperatura potencial f
Temperatura que adquireix una bombolla
d'aire sec que segueix un procs adiabtic i
reversible fins a una pressi de referncia
determinada.
ES temperatura potencial
FR temprature pontentielle
EN potential temperature
852. temperatura pseudopotencial del
termmetre humit f
Temperatura que adquireix una bombolla
d'aire que segueix un procs adiabtic fins
al nivell de condensaci i desprs un procs
pseudoadiabtic fins a una pressi de 1.000
mb, de manera que la bombolla d'aire rep
contnuament la quantitat de vapor d'aigua
necessria per mantenir-la saturada,
malgrat l'evaporaci que es produeix en ella.
ES temperatura pseudopotencial del
termmetro hmedo
EN wet-bulb pseudopotential
temperature
853. temperatura virtual f
Temperatura que t una bombolla d'aire sec
de densitat igual a la de l'aire humit a la
mateixa pressi.
ES temperatura virtual
FR temprature virtuelle
EN virtual temperature
854. tempesta f
veg. tempestat
855. tempestat f
sin. comp. tempesta
Pertorbaci atmosfrica forta a l'atmosfera
acompanyada de vent, pluja, neu o pedra,

50
llampecs i trons.
ES tormenta
FR orage
EN thunderstorm
856. temporada sinptica natural f
Perode de temps caracteritzat pel
predomini d'una situaci sinptica especfica
sobre una regi geogrfica gran.
ES temporada sinptica natural
FR saison synoptique naturelle
EN natural synoptic season
857. temporal m
Pertorbaci atmosfrica forta a gran escala
acompanyada de vents i pluges persistents.
ES temporal
FR tempte
EN storm
858. temporal m
Vent de fora 8, amb una velocitat entre
17,2 i 20,7 m/s.
ES temporal
FR coup de vent
EN gale
859. temporal fort m
20,8 i 24,4 m/s.
ES temporal fuerte
FR fort coup de vent
EN strong gale
860. temporal molt fort m
24,5 i 28,4 m/s.
ES temporal duro
FR tempte
EN storm
861. temporal violent m
28,5 i 32,6 m/s.
ES temporal muy duro
FR violent tempte
EN violent storm
862. temps m
veg. temps meteorolgic
863. temps meteorolgic m
sin. comp. temps
Estat de l'atmosfera, en un lloc i en un
moment determinats, que es descriu
indicant el valor d'una srie d'elements
meteorolgics.
ES tiempo
ES tiempo meteorolgico
FR temps
FR temps mtorologique
EN weather
EN meteorological weather
864. tendncia baromtrica f
Variaci que experimenta la pressi
atmosfrica durant les hores que
precedeixen l'observaci d'aquest element
meteorolgic.
ES tendencia baromtrica
FR tendance de la pression
EN pressure tendency
865. tensi de vapor d'aigua f
Part de la pressi atmosfrica exercida pel
vapor d'aigua.
ES tensin del vapor
FR tension de vapeur d'eau
EN vapour pressure
EN vapour tension
866. terbolesa f
Disminuci de la transparncia de
l'atmosfera a causa de l'absorci i la difusi
de la radiaci per partcules en suspensi a
l'aire que no formen part dels nvols.
ES turbiedad
FR trouble
EN turbidity
867. termgraf m
Termmetre que enregistra les variacions de
la temperatura de l'aire durant un perode de
temps determinat.
ES termgrafo
FR thermographe
EN thermograph
868. termograma m
Diagrama obtingut mitjanant un termgraf.
ES termograma
FR thermogramme
EN thermogram
869. termohigrgraf m
Instrument meteorolgic que mesura i
enregistra la temperatura de l'aire i la
humitat relativa.
ES termohigrgrafo
FR thermohygrographe
EN thermohygrograph
870. termohigroscopi m
Instrument meteorolgic que mesura el punt
de rosada.
ES termohigroscopio
FR thermohygroscope
EN hygrothermoscope
871. termmetre m
temperatura de l'aire.
ES termmetro
FR thermomtre
EN thermometer
872. termmetre d'alcohol m
Termmetre de lquid que cont alcohol
etlic.
ES termmetro de alcohol
FR thermomtre alcool
EN alcohol thermometer
873. termmetre d'aspiraci m
Termmetre que mesura la temperatura de
l'aire, sense necessitat d'utilitzar un abric
meteorolgic, que est provet d'una
protecci especial i t el sensor ventilat
artificialment.
ES aspirotermmetro
FR thermomtre aspiration

51
EN aspirated thermometer
EN ventilated thermometer
874. termmetre de gas m
Termmetre basat en la variaci de la
pressi o del volum d'un gas a causa de la
variaci de la seva temperatura.
ES termmetro de gas
FR thermomtre gaz
EN gas thermometer
875. termmetre de lmina
bimetllica m
Termmetre basat en la diferncia dels
coeficients de dilataci de dues lmines
metlliques unides pels seus extrems.
ES termmetro bimetlico
FR thermomtre bilame
EN bimetallic thermometer
876. termmetre de lquid m
Termmetre basat en la variaci del volum
d'un lquid i del recipient que el cont a
causa de la variaci de les seves
temperatures.
ES termmetro de lquido
FR thermomtre liquide
EN liquid thermometer
877. termmetre de mxima m
Termmetre que mesura la temperatura
mxima.
ES termmetro de mxima
FR thermomtre maximum
EN maximum thermometer
878. termmetre de mxima i de
mnima m
mxima i la temperatura mnima.
ES termmetro de mxima y mnima
879. termmetre de mercuri m
Termmetre de lquid que cont mercuri.
ES termmetro de mercurio
FR thermomtre mercure
EN mercury thermometer
880. termmetre de mnima m
mnima.
ES termmetro de mnima
FR thermomtre minimum
EN minimum thermometer
881. termmetre elctric m
Termmetre basat en la variaci de les
propietats elctriques del sensor a causa de
la variaci de la seva temperatura.
ES termmetro elctrico
FR thermomtre lctrique
EN electrical thermometer
882. termmetre humit m
Termmetre que t el sensor sotms a un
estat continu d'humitat.
ES termmetro hmedo
FR thermomtre mouill
EN wet
883. termmetre sec m
Termmetre que t el sensor sec.
ES termmetro seco
FR thermomtre sec
EN dry thermometer
884. termosfera f
la mesopausa, en la qual la temperatura de
l'aire creix amb l'altitud.
ES termosfera
FR thermosphre
EN thermosphere
885. terral m
sin. comp. oratge
Vent que bufa de terra endins.
886. tetagrama m
Diagrama termodinmic en el qual es
representen en abscisses la temperatura
equivalent adiabtica, i en ordenades la
pressi atmosfrica.
ES tetagrama
FR thtagramme
EN thetagram
887. torbonada f
Augment sobtat i transitori de la velocitat del
vent, que va sovint acompanyat de xfecs.
ES turbonada
FR grain
EN squall
888. tornado m
Tromba molt activa i de gran dimetre.
ES tornado
FR tornade
EN tornado
889. torre anemomtrica f
Torre de 10 a 20 m d'altura al llarg de la
qual s'installen instruments meteorolgics.
ES torre anemomtrica
FR tour anmomtrique
EN anemometer tower
890. trajectria de vorticitat absoluta
constant f
Trajectria d'una partcula d'aire que es mou
horitzontalment de forma que la component
vertical de la seva vorticitat absoluta es
mant constant en el temps.
ES trayectoria de vorticidad absoluta
constante
FR trajectoire tourbillon absolu
constant
EN constant absolute vorticity trajectory
891. tramuntana f
Vent que bufa del nord.
ES tramontana
FR tramontane
EN tramontana
892. transferncia radiant f
Transferncia de radiaci a travs de
l'atmosfera.
ES transferencia de la radiacin

52
FR transfert radiatif
EN radiactive transfer
893. translucidus adj
stratus que constitueix una capa de nvols a
travs de la qual s possible veure el Sol i la
Lluna.
ES translucidus
FR translucidus
EN translucidus
894. transmissmetre m
transmitncia.
ES transmismetro
FR transmissomtre
EN transmissometer
895. transmitncia f
Quocient entre el flux radiant que travessa
un medi i el flux radiant que hi incideix.
ES transmitancia
FR facteur de transmission
FR transmittance
EN transmissivity
EN transmitance
896. tro m
So sobtat que acompanya un llampec que
s conseqncia de l'expansi de l'aire al
pas de la descrrega elctrica.
ES trueno
FR tonnerre
EN thunder
897. tromba f
Nvol de forma cnica que a vegades es
forma des de la base d'un cumulonimbus
fins al terra a causa d'un vent de carcter
violent i arremolinat.
ES tromba
FR trombe
EN spout
898. tronada f
sin. comp. tronadissa
Tempestat de llampecs i trons.
ES tronada
899. tronadissa
Tempestat de llampecs i trons.
sin. comp. tronada f
ES tronada
900. tropopausa f
Zona que separa la troposfera de
l'estratosfera que es caracteritza per ser el
nivell ms baix en el qual el gradient trmic
vertical s aproximadament de 2C/km o
menys, i es mant per sobre d'ell com a
mnim al llarg de 2 km.
ES tropopausa
FR tropopause
EN tropopause
901. tropopausa mltiple f
Discontinutat de la tropopausa a diferents
nivells.
ES tropopausa mltiple
FR tropopause multiple
EN multiple tropopause
902. troposfera f
Capa esfrica ms baixa de l'atmosfera on
la temperatura de l'aire disminueix de forma
gaireb constant amb l'altitud i s'estn des
de la superfcie terrestre fins a una altitud
que oscilla entre els 9 km sobre els pols i
els 20 km sobre l'equador.
ES troposfera
FR troposphre
EN troposphere
903. tuba f
cumulonimbus o cumulus en forma de
columna, de vegades en forma de conus
invertit, que sobresurt de la base del nvol
com la manifestaci d'una vorticitat intensa.
ES tuba
FR tuba
EN tuba
904. turbulncia atmosfrica f
Moviment irregular de l'aire a causa de
remolins sobreposats al flux general que
poden produir irregularitats en el valor dels
elements meteorolgics locals .
ES turbulencia atmosfrica
FR turbulence atmospherique
EN atmospheric turbulence
905. ull de cicl m
sin. comp. vrtex de cicl
Zona central d'una depressi tropical
intensa que es caracteritza per la feblesa del
vent, l'absncia de precipitacions i,
generalment, de nvols.
ES ojo del
FR oe il du cyclone
FR vortex
EN eye of the storm
EN vortex
906. uncinus adj
Dit de l'espcie de nvol del gnere cirrus
que t forma de coma.
ES uncinus
FR uncinus
EN uncinus
907. undulatus adj
cirrocumulus, cirrostratus, altostratus,
stratocumulus o stratus que constitueix una
capa de nvols amb ondulacions.
ES undulatus
FR undulatus
EN undulatus
908. vapor d'aigua m
Aigua en fase gasosa.
ES vapor de agua
FR vapeur d'eau
EN aqueous vapour
EN water vapour
909. variable atmosfrica f
Magnitud fsica que caracteritza l'estat de
l'atmosfera en un lloc i en un moment

53
determinats.
ES variable atmosfrica
FR variable atmosphrique
EN atmospheric variable
910. varietats de nvolsf pl
Cadascuna de les subdivisions dels gneres
i de les espcies, determinada per la
transparncia o la distribuci dels elements
propis del nvol.
ES variedad de nube
FR varit de nuage
EN variety of cloud
911. vector vent m
Vector dibuixat en la direcci i el sentit en
qu bufa el vent i que t com a mdul la
seva velocitat.
ES vector viento
FR vecteur vent
EN wind vector
912. velocitat del vent f
Quocient entre l'espai que recorre el vent i el
temps que tarda a fer-ho.
ES velocidad del viento
FR vitesse du vent
EN wind speed
913. velum m
Nvol accessori del gnere cumulonimbus o
cumulus en forma de vel i d'extensi
horitzontal gran que se situa per sobre del
nvol al qual acompanya.
ES velum
FR velum
EN velum
914. vent m
Moviment de l'aire en relaci amb la
superfcie terrestre.
ES viento
FR vent
EN wind
915. vent ageostrfic m
Vent que resulta de la diferncia entre el
vent que hi ha en un lloc i en un moment
determinats i el vent geostrfic
corresponent.
ES viento ageostrfico
FR vent agostrophique
EN ageostrophic wind
916. vent anabtic m
Vent que bufa cap amunt en els vessants
dels terrenys que s'han escalfat fortament a
causa de la radiaci solar.
ES viento anabtico
FR vent anabatique
EN anabatic wind
917. vent antitrptic m
Vent que resulta de l'equilibri entre la
component horitzontal de la fora causada
per la variaci de la pressi atmosfrica i la
f ora de fricci, suposant que aquestes
l'aire.
ES viento antitrptico
FR vent antitriptique
EN antitriptic wind
918. vent catabtic m
Vent que bufa cap avall en els vessants dels
terrenys que s'han refredat f ortament a
causa de la radiaci emesa.
ES viento catabtico
FR vent catabatique
EN katabatic wind
919. vent ciclostrfic m
per la variaci de la pressi atmosfrica i la
fora centrfuga, suposant que aquestes
l'aire.
ES viento ciclostrfico
FR vent ciclostrophique
EN cyclostrophic wind
920. vent del gradient m
per la variaci de la pressi atmosfrica, la
component horitzontal de la fora de Coriolis
i la fora centrfuga, suposant que aquestes
l'aire.
ES viento del gradiente
FR vent du gradient
EN gradient wind
921. vent dominant m
Vent la direcci del qual t una freqncia
d'aparici superior a la d'altres direccions en
un lloc determinat.
ES viento dominante
FR vent dominant
EN prevailing wind
922. vent en alada m
Vent que bufa a l'atmosfera lliure.
ES viento en altura
FR vent en altitude
EN upper wind
923. vent euleri m
Vent que resulta de l'acci de la component
horitzontal de la fora causada per la
variaci de la pressi atmosfrica, suposant
que aquesta fora s l'nica que actua
sobre l'aire.
ES viento euleriano
FR vent eulrien
EN eulerian wind
924. vent fluix m
Vent de fora 3, amb una velocitat entre 3,4
i 5,4 m/s.
ES brisa dbil
ES flojo
FR petite brise
EN gentle breeze
925. vent fluixet m
i 3,3 m/s.
ES brisa muy dbil
ES flojito

54
FR lgre brise
EN light breeze
926. vent fort m
13,9 i 17,1 m/s.
ES frescachn
ES viento fuerte
FR grand frais
EN near gale
927. vent fresc m
10,8 i 13,8 m/s.
ES brisa fuerte
ES fresco
FR vent frais
EN strong breeze
928. vent fresquet m
Vent de fora 5, amb una velocitat entre 8 i
10,7 m/s.
ES brisa fresca
ES fresquito
FR bonne brise
EN fresh breeze
929. vent geostrfic m
Vent que resulta de l'equilibri entre la fora
causada per la variaci de la pressi
atmosfrica i la fora de Coriolis, suposant
que aquestes forces sn les niques que
actuen sobre l'aire.
ES viento geostrfico
FR vent gostrophique
EN geostrophic wind
930. vent ionosfric m
Vent que bufa a la ionosfera.
ES viento ionosfrico
FR vent ionosphrique
EN ionospheric wind
931. vent isallobric m
Component del vent ageostrfic que resulta
de la no uniformitat en el temps de les
variacions locals de la pressi atmosfrica.
ES viento isalobrico
FR vent allobarique
FR vent isallobarique
EN allobaric wind
EN isallobaric wind
932. vent local m
Vent que bufa generalment en una regi
determinada en virtut de causes
geogrfiques i orogrfiques.
ES viento local
FR vent local
EN local wind
933. vent moderat m
i 7,9 m/s.
ES bonancible
ES brisa moderada
FR jolie brise
EN moderate breeze
934. vent trmic m
Diferncia entre el vent geostrfic en el lmit
superior i en el lmit inferior d'una capa
atmosfrica.
ES viento trmico
FR vent thermique
EN thermal wind
935. vent variable m
Vent que canvia de direcci amb freqncia.
ES viento variable
FR vent variable
EN variable wind
936. ventada f
sin. comp. venteguera
Bufada forta de vent, amb un augment
sobtat de la seva fora i de ms durada que
una ratxa.
ES ventolera
FR coup de vent r ude
EN gust of wind
937. venteguera f
veg. ventada
938. ventolina f
i 1,5 m/s.
ES ventolina
FR trs lgre brise
EN light air
939. vents polars de l'est m pl
Vents que bufen de l'est a les regions
compreses entre els pols i els cinturons
subpolars de baixes pressions i que formen
part de la circulaci general.
ES vientos polares del este
FR vents d'est polaires
EN polar easterlies
940. vertebratus adj
Dit de la varietat de nvol del gnere cirrus
en forma d'esquelet de peix.
ES vertebratus
FR vertebratus
EN vertebratus
941. virga f
cumulonimbus, cumulus, stratocumulus,
nimbostratus, altostratus, altocumulus o
cirrocumulus en forma de vel o cortina
format per les gotes o cristalls de gla que
es precipiten i s'evaporen completament
abans d'arribar a la superfcie terrestre
procedents del nvol sota el qual se situa.
ES virga
FR virga
EN virga
942. visibilitat f
Distncia mxima a la qual un objecte s
vist i identificat.
ES visibilidad
FR visibilit
EN visibility
943. visibilitat horitzontal f
Visibilitat en el pla horitzontal en qu es
troba l'observador.
ES visibilidad horizontal

55
FR visibilit horizontale
EN horizontal visibility
944. vrtex de cicl m
veg. ull de cicl
945. vorticitat f
Circulaci de l'aire al voltant d'un eix
caracteritzada pel vector q que defineix la
relaci q = rot v , on v s el vector vent.
ES vorticidad
FR tourbillon
EN vorticity
946. vorticitat absoluta f
Vorticitat mesurada en un sistema de
referncia absolut.
ES vorticidad absoluta
FR tourbillon absolu
EN absolute vorticity
947. vorticitat isobrica f
Vorticitat relativa mesurada en una
superfcie isobrica.
ES vorticidad isobrica
948. vorticitat potencial f
Vorticitat que adquireix una columna d'aire
compresa entre dues superfcies
isentrpiques quan s transportada fins a
una latitud determinada, i estirada o
comprimida fins a una espessor baromtrica
de referncia.
ES vorticidad potencial
FR tourbillon potentiel
EN potential vorticity
949. vorticitat relativa f
Vorticitat mesurada en un sistema de
referncia fix respecte de la superfcie
terrestre.
ES vorticidad relativa
FR tourbillon relatif
EN relative vorticity
950. xfec m
sin. comp. ruixat
Pluja de durada curta i d'una intensitat de la
precipitaci gran amb intervals de cel clars.
ES chaparrn
ES chubasco de lluvia
FR averse de pluie
EN rain shower
951. xafogor f
Calor sufocant que s prpia d'un ambient
calent, humit i encalmat.
ES bochorno
FR chaleur suffocante
FR hle
EN sultriness
952. xaloc m
Vent que bufa del sud-est, que prov dels
deserts del nord d'frica i s'humiteja quan
passa sobre la Mediterrnia.
ES siroco
FR sirocco marin
953. xarxa meteorolgica f
Conjunt d'estacions meteorolgiques
repartides sobre una regi.
ES red meteorolgica
FR rseau mtorologique
EN meteorological network
954. xiulet atmosfric m
Pertorbaci que se sent com un xiulet que
es rep a freqncies molt baixes en els
receptors de rdio, originat per
descrregues elctriques en l'atmosfera.
ES silbido
FR siffleur
EN whistler
955. zfir m
Brisa suau que bufa de ponent.
ES cfiro
FR zphyr
EN zephyr
956. zona d'aurores f
Regi situada en latituds geomagntiques
de 20 a 25 al voltant de cada un dels pols
geomagntics, en la qual les aurores sn
freqents i actives.
ES zona de auroras
FR zone aurorale
EN auroral zone
957. zona intertropical f
Franja zonal estreta on conflueixen els alisis
d'ambds hemisferis.
ES zona de convergencia intertropical
FR zone intertropicale
FR zone de convergence intertropicale
EN intertropical convergence zone

Meteorologia Catalan PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Meteorologia Catalan PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SNCHEZ, Joan Jorge; RIVERA, Joan Josep. Diccionari de meteorologia.

Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya: Servei de

You might also like