HISTRIA DEL CINE ROMN GUBERN

EL NAIXAMENT DEL CINE

EL MITE (13)
- Pintura amb vocaci cinematogrfica : necessitat de plasmar el moviment i voluntat narrativa
(columna trajana, vida de Crist..).
- Ombres xineses teatres dombres : imatges en moviment
- Llanterna mgica : Athanasius Kircher, 1640

EL INVENT(15)
- Cmera fosca : Niepce (1816) primera fotografia sassocia amb Daguerre
- la fotografia es perfecciona com a tcnica per tamb com a art
- Efecte del cinema : inrcia de la visi : la imatge projectada segueix uns segons a la retina, de
tal manera que una successi dimatges projectades discontnuament provoquen illusi de
moviment.
- Jocs visuals : Plateau- fenaquistiscopi, fantascopi, zootrop, estroboscopi...
- Cronofotografia: revlver astronmic (1874- Janssen) , fusell fotogrfic (Marey)
- Teatre ptic : pracinoscopi (Reynaud) saconsegueix projectar les imatges per reflexi sobre
una pantalla. Pantomimes lluminoses.
- Edison: introdueix la pellcula de celluloide amb perforacions (1889- Kodak)
- Diferents inventors segons la nacionalitat: anglesos- William Friese-Greene, americans
Edison, alemanys Skladanowski.
- Historiadors diuen : Edison 1r en impresionar pellcules cinematogrfiques. Lumire 1es
projeccions pbliques (1895)

LERA DELS PIONERS
ELS FANTASMES DEL SALON INDIEN (21)
- Primera projecci Lumire al Salon Indien cartells que anunciaven qu era i com funcionava
el Cinmatographe Lumire. (1895)
- Pellcules molt breus i de temtica banal
- Gran xit i gran impacte
- pellcules crnica i reflex de la societat de lpoca costums burgesia acomodada = Lumire
- Publicitat cinematogrfica i gnere proletari amb la salida de los obreros de la fbrica.
- Pnic amb la llegada del tren els espectadors creien que els hi anava a sobre mentalitat
pre-cinematogrfica i dinamisme de la imatge.
- Primeres pellcules cmiques el jardinero regado, primers trucatges cinematogrfics la
demolicin de un muro (1896)
- cinema com a instrument dinvestigaci cientfica= producci de cintes documentals: una
barca saliendo del puerto, soldados haciendo maniobras.
- Operadors Lumire, nmades viatgen pel mn fent i ensenyant pellcules = noticiari o
reportatge dactualitats 1896 Le couronnement du Tsar Nicolas II
-1900 ltima projecci

AGITAT ORGEN DEL CINEMA AMERIC (29)
- 1889 Kinefongraf Buenos dias seor Edison
- 1893 Teatre kinetoskpi al pati del seu laboratori Black Maria = estudi de cinema
- Exhibicions pbliques a partir de 1894 amb el kinetoskopi 1891 visi individual
- Pellcules molt teatrals = escenes del music hall
- 1896 exhibici Lumire desprs de 5 anys no el deixen tornar (Amrica pels americans)
- Nova empresa: American Biograph
- Nova indstria cinematogrfica a partir de les empreses Edison Co., la Biograph i la
Vitagraph= produen pellcules prpies i explotaven cpies illegals daltres empreses.
-La Biograph : neix al 1897 aparell de Dickson (ex tcnic dEdison)
- La Vitagraph : neix al 1898 al associar-se amb un ex exhibidor firaire
- Neix el gnere de la propaganda poltica en la guerra hispanoamericana Tearing down the
Spanish flag (1898 Vitagraph)
- Gnere de les Lovers scenes : Rice kiss (1896-Edison), The widow Jones introdueix la
frmula clssica del final feli.

EL CINEMATGRAF AL COSTAT DE LA DONA BARBUDA (33)
- Eugne Pirou : Le coucher de la marie 1896 - sex appeal cinematogrfic
- La Passion du Crist -1896
- Cinema com a atracci de fira accident al Bazar de la Caritat
- Cinema ests per capitals europees- Espanya : Eduardo Jimeno roda amb el cinematgraph
Lumire al 1897 : Salida de la misa de doce del Pilar de Zaragoza. Fructus Gelabert construeix
el seu aparell i roda al 1897: Ria en un caf, salida de los trabajadores de la Espaa Industrial.
- Lumire descobreix al 1896 per atzar lefecte travelling lutilitza Dickson a Vencia.

EL MAGO DE MONTREUIL (35)
- Georges Mlis estava present en la primera projecci Lumire, vol un dels seus aparells per
no laconsegueix, disputa.
- Compra aparell a Robert William Paul, el bioscop fa projeccions en el seu teatre (Teatre
Houdin) i projecta pellcules de Paul i Edison.
- Crea les seves prpies pellcules : Les primeres pellcules sn escenes naturals molt vulgars
- Descobreix per casualitat el primer trucatge de cinema : pas de manovella = trucatge per
substituci = cinema de mgia i fantasia.
- Crea les escenes de transformaci El escamoteo de una dama -1896 (la dona desapareix) al
1897 Fausto y Margarita (la dona es converteix en el diable)
- Veu en el cinema un artefacte mgic i utilitza els efectes especials amb aquest fi
- Construeix un estudi al seu jard de Montreuil amb parets de vidre per aprofitar la llum del sol
= primer estudi dEuropa
- Fa pellcules publicitries
- Fotografia espiritista : La cueva maldita 1898 = sobreimpressi
- Travelling en apropament : utilitza aquest efecte per fer veure que creix un cap El hombre de
la cabeza de goma 1902
- Nou gnere cinematogrfic : Actualitats reconstrudes 1897. El acorazado Maine, 1898. El
processo Dreyfus,1899. La coronacin de Eduardo VII, 1902
- Estructura de les seves pellcules: dividides en quadres o escenes , per no hi ha un
muntatge = ignora la possibilitat de la continutat
- Simbiosi entre els recursos teatrals i efectes cinematogrfics
- Empresa Star Film, obra una sucursal a Nova York al 1903 per evitar les cpies de Edison i la
Biograph
- Gran producci : viatge a la Lluna, 1902
- Inici de la decadncia de Mlis al 1906: empresa artesanal i producci massa infantil.
ltimes grans produccions : 200.000 leguas bajo el mar, 1907 i A la conquista del Polo!, 1912
- LStar Film ingressa al trust dEdison el 1908 i al 1911 ha dacceptar lajuda del seu rival
Charles Path, al cap de poc temps desapareix sense deixar rastre.
- Reapareix al 1928 quan un periodista lidentifica, mor al 1938.
- En definitiva : Mlis incorpora al cinema lefecte teatral, la posada en escena.

LESCOLA DE BRIGHTON (42)
- William Friese-Greene clebre fotgraf angls intenta aconseguir un bon mtode per la
cronofotografia
- Robert William Paul al 1894 construeix per encrrec una imitaci del kinetoscopi dEdison. Va
modificant-lo i al 1895 aconsegueix una cmera tomavistas compatible amb el kinetoscopi.
- 1897 funda empresa Pauls Animatograph Ltd.
- Comena la seva carrera amb escenes naturals per es passa amb rapidesa a la temtica
fantstica : 1903 The adventurous voyage of the Artic (Precedent del viatge al Pol de Mlis)
- Escola de Brighton: George Albert Smith, James Williamson, Alfred Collins.
- Smith: escenes naturals, platja al 1897. Posteriorment introdueix el trucatge fotogrfic de la
sobreimpressi.
- Us del pla detall: La lupa de la abuela 1903
- Williamson: documentals a laire lliure, regates de Henley 1899. Mostra el pblic, les
embarcacions, la meta... la cmera no t un punt de vista fix, tamb utilitza el travelling.
- Actualitat reconstruda : Attack on a chinese mission station, 1900. Alternancia
dramtica dels escenaris = progrs narratiu.
- Us del pla detall: The big swallow 1901
- Introducci del cinema de la persecuci: Stop thief! 1901 movilitat de la cmera i
aparici dun rudimentari muntatge, espai habitable.

EL PRIMER IMPERI DEL CELLULOIDE (45)
- CHARLES PATH al 1894 compra un fongraf dEdison i fa audicions ambulant, t xit.
- Crea Path Frres al 1896, empresa dedicada a la creaci daparells i cilindres fonogrfics.
- Es sent a tret pel kinetoskopi i amb la collaboraci del seu mecnic Henri Joly fabrica una
cmara tomavistas
- Primeres pellcules: Llegada del tren de Vicennes, 1897. Ejecucin capital en Berln, Le
dshabill du modle, La naissance de Venus,...
- Intenta crear el fonofilm sincronitzant el fongraf i el cinematgraf.
- Mentalitat de lempresari industrial en el camp cinematogrfic- emblema el gall producci
industrial de pellcules contractant realitzadors i tcnics que treballen a sou.
- Primer diari dimatges, 1908: Path Journal.
- Destaca Ferdinand Zecca: cinema de fantasia introduint un punt realista. Escapa de la rigidesa
de lesttica teatral (coneix escola de Brighton) i utilitza els efectes especials al servei de la
narraci (al contrari que Mlis).
- El amante de la Luna, 1905: Us pla detall
-Un idylle sous un tunel, 1901: trucatge de les transparncies= aplica un tros de
paisatge en moviment sobre una pellcula
- Escenes realistes: 1r drama Historia de un crimen, 1901 gui embrionari =
estructura duna successi vertebrada descenes.
- Cinema naturalista: las vcitmas de lalcohol, 1902 = misria humana i drames socials
- Tamb fa temtica de realitats reconstrudes (Assassinat de McKinley, Mort lle XIII) i
temtica religiosa: Vida, pasin y muerte de Nuestro Seor Jesucristo, 1902-1905.
- Path-Baby: cine a casa
- LEN GAUMONT, director de Comptoir Gnral de Photographie- primer venda i consrucci
aparells cinematogrfics, desprs sinteressa per les pellcules
- Producci de pellcules per Alice Guy : Les msaventures dune tte de veau, 1898. Va ser
directora artstica i responsable de la producci de pellcules

LA GUERRA DE PATENTS (51)
- Guerra de patents per part dEdison per eliminar a tots els seus rivals
- La guerra conclou al 1908 amb el trust dEdison: Motion Pictures Patents Company

PROFITS ASSALT I ROBATORI AL TREN (53)
- Edison : Edwins S. Porter, operador i cap del seu estudi, havia de plagiar pellcules de Mlis,
en queda impressionat i decideix fer ell les pellcules.
- Hereta la posta en escena i lestructura de relat. Life of an American fireman, 1902
Us de primers plans i descenes paralleles (per que no estan muntades)
- Primer western : The great train robery, 1903- efectes: paisatge a la
finestra(sobreimpressi), primer plnol dun home disparant, pellcula tintada en
algunes escenes . Algunes escenes es desenvolupen en profunditat. Imitacions
prpies: The Bold banky robbery, 1904. The great Bank robbery,1904. The Little train
robbery, 1905.
- Gran producci: Uncles Tom cabin, 1903 = gran llargada, realitzada amb estil
teatral(pastorets)
- Drames socials: The ex-convict, 1906. The kleptomaniac, 1906
- Al 1908 La Vitagraph inicia producci Escenes de la vida real realisme i quotidianitat
- Normes tcniques cinematogrfiques marcades per Edison:
1. Les escenes han de comenar amb una entrada i acabar amb una sortida
2. Els actors shan de moure horitzontalment excepte persecucions o accions rpides :
diagonalment
3. Accions en lltim terme lentes i exagerades per facilitar-ne la percepci
- Els tcnics de la Vitagraph trenquen amb aquestes normes que donen un aspecte teatral.
- s de plnols prxims (els francesos denominen el pla americ).

EL FILM DART (58)
- Germans Lafitte, 1908 funden la societat productora Film dArt, i posa al capdavant grans
figures del teatre.
- Pensen que el cinema est travessant una crisi darguments, recorren als grans temes del
teatre clssic o b a grans guionistes. Tamb a grans actors i grans compositors.
- Cinema per la classe alta.
- Los ltimos das de Pompeya, 1907
- Funda la Socit Cinmatographique des Auteurs et Gens de Lettres (SCAGL)
- El asesinato del duque de Guisa, 1908 Gran estrena : el cinema com un art, gran xit.
- Teatre fotografiat, interpreten obres de teatre al cinema.
- No a lanonimat artstic = noci de lestrella del cine. Star-system = utilitzaci de la vedette o
estrella per enganxar al pblic

FORMACI DUN ART
DE BALZAC A NICK CARTER (63)
- 1908 millora de la projecci = millores en les mquines perforadores i en els obturadors
- La longitud de la pellcula augmenta= distinci entre curtmetratge i llarg metratge
- Creaci de sales cmodes i equipades
- Equip de producci i realitzaci amb tcnics especialitzats assalariats (organitzaci
empresarial)
- Gaumont: Louis Feuillade al 1905 guionista per la Gaumont.
- Present en la Film dArt per no massa implicat, tendeix al realisme
- Sinspira amb les escenes de la vida real de la Vitagraph i crea La vida tal como es
relats de la societat : las vvoras, 1911. La tara, 1911. La media de lana, 1911....
- Els decorats ja no sn de cartr sin que resulten convincents, ms realisme. La
interpretaci dels actors tamb s ms real i menys exagerada. Es comena a utilitzar
la llum artificial per crear efectes. Aparici fora freqent de primers plans.
- Gaumont llana la temtica serial lacci sinterrompia amb una escena dramtica
culminant = desperta curiositat, volen veure el segent.
- Victorin Jasset, 1908 crea una srie depisodis basats en el personatge de Nick Carter
- Feuillade sinspira en aquestes i crea la srie de Fantomas, 1913-14. Desprs la de Los
vampiros, 1915. I la de Judex, 1916-17, un detectiu.
- Neix la moda dels serials o chapter-plays als EEUU
- Louis Gasnier (treballador de la Path) crea a Amrica el cim del gnere amb The perils of
Pauline, 1914. The exploits of Elaine, 1914-15.