PFC Marc Molina Pena

PROJECTE FINAL DE CARRERA
SISTEMA DE GESTI DINTERFERNCIES

PER A XARXES LTE-A AMB DESPLEGAMENT
DE FEMTOCELLES
(INTERFERENCE MANAGEMENT SYSTEM FOR
LTE-A NETWORKS WITH FEMTOCELL
DEPLOYMENT)

Titulaci: Enginyeria de Telecomunicaci
Autor: Marc Molina Pena
Directors: Luis Blanco Botana, Antonio Pascual Iserte
Any: 2012

Sistema de gesti dinterferncies per a xarxes LTE-A amb desplegament de femtocelles
1

1. ndex general

NDEX GENERAL .......................................................................................................................................... 1
NDEX DE TAULES ....................................................................................................................................... 3
NDEX DE FIGURES ...................................................................................................................................... 4
COLLABORACIONS ..................................................................................................................................... 6
RESUM DEL PROJECTE ................................................................................................................................ 7
RESUMEN DEL PROYECTO .......................................................................................................................... 8
ABSTRACT .................................................................................................................................................. 9
1. INTRODUCCI .................................................................................................................................. 11
1.1 FEMTOCELLES LTE ............................................................................................................................ 11
1.2 ESTAT DE LART ................................................................................................................................. 13
1.3 OBJECTIUS ........................................................................................................................................ 13
1.4 FASES DEL PROJECTE ........................................................................................................................... 14
1.5 ESTRUCTURA DE LA MEMRIA .............................................................................................................. 14
2. CAPA FSICA LTE (PHY)...................................................................................................................... 16
2.1 ASPECTES DE TRANSMISSI EN LTE ....................................................................................................... 16
2.2 DOWNLINK. SENYAL OFDM ................................................................................................................ 18
2.2.1 Principis del senyal OFDM ........................................................................................................ 18
2.2.2 Implementaci dun sistema OFDM ......................................................................................... 21
2.3 PROCEDIMENT DE BUSCA DE CELLA I SINCRONITZACI ............................................................................... 22
2.4 ESTRUCTURA DEL SENYAL ..................................................................................................................... 23
2.5 EQUALITZACI ................................................................................................................................... 24
2.6 ASSIGNACI DE RECURSOS ................................................................................................................... 25
3. DESCRIPCI DEL TESTBED ................................................................................................................. 27
3.1 DESCRIPCI DE LESCENARI .................................................................................................................. 27
3.2 PLATAFORMA GEDOMIS ................................................................................................................. 30
3.3 DISSENY I ARQUITECTURA DEL TRANSMISSOR I RECEPTOR LTE ..................................................................... 33
3.3.1 Transmissor (Macro BS i Femto BS).......................................................................................... 33
3.3.2 Receptor (Macro UE i Femto UE).............................................................................................. 36
4. SISTEMA DE GESTI DINTERFERNCIES ........................................................................................... 45
4.1 INTRODUCCI ................................................................................................................................... 45
4.2 MECANISME DE DETECCI DINTERFERENT .............................................................................................. 46
4.2.1 Principi de funcionament ......................................................................................................... 46
4.2.2 Estructura del sistema .............................................................................................................. 48
4.2.3 Criteri de qualitat ..................................................................................................................... 50
4.2.4 Disseny del bloc de detecci (Interference Detection).............................................................. 51
4.2.5 Disseny del bloc de decisi (Interference Decision) .................................................................. 53
4.2.6 Obtenci dels llindars de decisi. Proof of concept .................................................................. 54
4.2.7 Corbes de probabilitat de detecci ........................................................................................... 62
2

5. VALIDACI DEL SISTEMA AMB LA PLATAFORMA GEDOMIS ........................................................... 68
5.1 DESCRIPCI DEL MTODE UTILITZAT ....................................................................................................... 68
5.2 RESULTATS ....................................................................................................................................... 70
5.2.1 Interferncia sobre tota la banda ............................................................................................ 70
5.2.2 Interferncia sobre la meitat de la banda ................................................................................ 75
6. CONCLUSIONS I LNIES FUTURES DINVESTIGACI ........................................................................... 79
ANNEX A. CODI DESENVOLUPAT PER ANALITZAR ELS RESULTATS ............................................................ 81
A.1 RESULTATS DEL MODELAT AMB MATLAB ........................................................................................................ 81
B.2 RESULTATS DE LES CAPTURES OBTINGUDES AMB GEDOMIS ............................................................................ 90
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................................... 94

3

2. ndex de taules

TAULA 2-1 CARACTERSTIQUES PRINCIPALS DE TRANSMISSI LTE (PHY) .............................................................................. 17
TAULA 2-2 RELACI ENTRE AMPLE DE BANDA DEL SISTEMA I NMERO DE PRBS ..................................................................... 26
TAULA 3-1 ESPECIFICACIONS DE CAPA FSICA (PHY) DEL SISTEMA LTE UTILITZAT.................................................................... 29
TAULA 4-1 PROBABILITAT DE DETECCI I FALSA ALARMA DE LA BRANCA PRINCIPAL EN ELS ESCENARIS 1A I 1B (PEDB) .................... 58
TAULA 4-2 PROBABILITAT DE DETECCI I FALSA ALARMA DE LA BRANCA PRINCIPAL EN ELS ESCENARIS 2A I 2B (VEHA) ................... 59
TAULA 4-3 PROB. DE DETECCI I FALSA ALARMA DE LES BRANQUES SECUNDRIES EN ELS ESCENARIS 1A I 1B (PEDB) ..................... 61
TAULA 4-4 PROB. DE DETECCI I FALSA ALARMA DE LES BRANQUES SECUNDRIES EN ELS ESCENARIS 2A I 2B (VEHA) .................... 62
TAULA A-1 ESTRUCTURA DE LA MATRIU DE RESULTATS DE LES SIMULACIONS AMB MATLAB ...................................................... 81

4

3. ndex de figures

FIG. 1-1 ESCENARI ON CONVIUEN MACROCELLES I FEMTOCELLES ....................................................................................... 12
FIG. 2-1 CANAL DE BANDA ESTRETA (A) I BANDA AMPLDA (B) ............................................................................................. 18
FIG. 2-2 DIAGRAMA DE BLOCS SIMPLIFICAT DUN TRANSMISOR OFDM................................................................................ 18
FIG. 2-3 ESPECTRE DEL SENYAL OFDM ......................................................................................................................... 19
FIG. 2-4 GENERACI DEL PREFIX CCLIC EN SENYALS OFDM ............................................................................................... 19
FIG. 2-5 DIAGRAMA DE BLOCS DUN TRANSMISSOR OFDM ............................................................................................... 21
FIG. 2-6 DIAGRAMA DE BLOCS DUN RECEPTOR OFDM .................................................................................................... 22
FIG. 2-7 ESTRUCTURA DEL SENYAL LTE (DOWNLINK) ........................................................................................................ 23
FIG. 2-8 DISTRIBUCI DELS REFERENCE SIGNALS (RS) EN LTE ............................................................................................ 24
FIG. 2-9 EXEMPLE DASSIGNACI DE RECURSOS EN LTE .................................................................................................... 25
FIG. 3-1 ESCENARI CONSIDERAT PER AL DISSENY I VALIDACI DEL SISTEMA ............................................................................ 27
FIG. 3-2 DIAGRAMA DE BLOCS DE LESCENARI DESCRIT EN LA FIGURA 3-1 ............................................................................. 28
FIG. 3-3 FOTOGRAFIA DE LA PLATAFORMA GEDOMIS ................................................................................................... 30
FIG. 3-4 DESCRIPCI DEL TESTBED GEDOMIS .............................................................................................................. 31
FIG. 3-5 DESCRIPCI DELS MDULS DE PROCESSAT EN BANDA BASE ..................................................................................... 32
FIG. 3-6 DIAGRAMA DE BLOCS DE LESCENARI IMPLEMENTAT SOBRE GEDOMIS .................................................................. 32
FIG. 3-7 DIAGRAMA DE BLOCS DEL TRANSMISSOR LTE IMPLEMENTAT .................................................................................. 33
FIG. 3-8 ESTRUCTURA DEL SENYAL UTILITZAT .................................................................................................................. 35
FIG. 3-9 DISTRIBUCI DELS REFERENCE SIGNALS (RS) EN EL SENYAL UTILITZAT ...................................................................... 35
FIG. 3-10 DIAGRAMA DEL BLOCS DEL RECEPTOR LTE IMPLEMENTAT .................................................................................... 36
FIG. 3-11 ESPECTRE DEL SENYAL DESPRS DEL ADC ......................................................................................................... 37
FIG. 3-12 EFECTE DEL CANAL SOBRE EL PREFIX CCLIC (ISI) ................................................................................................. 40
FIG. 3-13 PERFIL DE CORRELACI OBTINGUT EN LALGORITME DE SINCRONITZACI ................................................................. 41
FIG. 3-14 AMPLIACI DELS PICS DE CORRELACI .............................................................................................................. 41
FIG. 3-15 EFECTE DEL DESPLAAMENT DE LA FINESTRA DE LA FFT ....................................................................................... 43
FIG. 4-1 PERFIL DE CORRELACI SENSE INTERFERENCIA (A) I AMB INTERFERENCIA (B) .............................................................. 47
FIG. 4-2 RELACI ENTRE LAMPLITUD DELS PICS DE CORRELACI I ELS NIVELLS DE SIR I SNR INSTANTANIS ................................... 48
FIG. 4-3 ESTRUCTURA DEL SISTEMA .............................................................................................................................. 48
FIG. 4-4 DISSENY DELS FILTRES ..................................................................................................................................... 49
FIG. 4-5 RESPOSTA EN FREQNCIA DELS FILTRES ............................................................................................................ 50
5

FIG. 4-6 UBICACI DE LA FINESTRA DEXPLORACI SOBRE LA TRAMA RDIO .......................................................................... 51
FIG. 4-7 ESPECTRE DEL SENYAL EN ELS DOS ESCENARIS DINTERFERNCIA AMB LA MATEIXA BER................................................ 54
FIG. 4-8 NIVELLS DE SIR I SNR MITJOS UTILITZAT EN LES SIMULACIONS ................................................................................ 55
FIG. 4-9 PERFIL DE CORRELACI ON ES DETECTA INTERFERENT. ........................................................................................... 56
FIG. 4-10 COMPORTAMENT OBTINGUT EN LA BRANCA PRINCIPAL EN ELS ESCENARIS 1A I 1B (PEDB) .......................................... 57
FIG. 4-11 COMPORTAMENT OBTINGUT EN LA BRANCA PRINCIPAL EN ELS ESCENARIS 2A I 2B (VEHA) ......................................... 59
FIG. 4-12 COMPORTAMENT OBTINGUT EN LES BRANQUES SECUNDRIES EN ELS ESCENARIS 1A I 1B (PEDB) ................................ 60
FIG. 4-13 COMPORTAMENT OBTINGUT EN LES BRANQUES SECUNDRIES EN ELS ESCENARIS 2A I 2B (VEH A) ............................... 61
FIG. 4-14 PROBABILITAT DE DETECCI VS. BER (ESCENARI 1A) .......................................................................................... 63
FIG. 4-15 PROBABILITAT DE DETECCI VS. BER (ESCENARI 1B) ........................................................................................... 64
FIG. 4-16 PROBABILITAT DE DECISI VS. BER (ESCENARIS 1A I 1B) ...................................................................................... 65
FIG. 4-17 PROBABILITAT DE DETECCI VS. BER (ESCENARI 2A) .......................................................................................... 66
FIG. 4-18 PROBABILITAT DE DETECCI VS. BER (ESCENARI 2B) ........................................................................................... 67
FIG. 4-19 PROBABILITAT DE DECISI VS. BER (ESCENARIS 2A I 2B) ...................................................................................... 67
FIG. 5-1 CONFIGURACI DELS MODELS DE CANAL EN LEMULADOR DE CANAL ........................................................................ 69
FIG. 5-2 CONFIGURACI DEL GUANYS ASSIGNATS A CADA CANAL DRF ................................................................................. 70
FIG. 5-3 COMPORTAMENT EN LA BRANCA PRINCIPAL AMB CAPTURES DE GEDOMIS. INTERFERNCIA SOBRE TOTA LA BANDA I CANAL
PEDESTRIAN B. ................................................................................................................................................ 70
FIG. 5-4 COMPORTAMENT EN UNA DE LES BRANQUES SECUNDRIES AMB CAPTURES DE GEDOMIS. INTERFERNCIA SOBRE TOTA LA
BANDA I CANAL PEDESTRIAN B. ........................................................................................................................... 71
FIG. 5-5 EVOLUCI DE LA BER I DE LAMPLITUD MNIMA DELS PICS DE CORRELACI. CAPTURA DE GEDOMIS AMB CANAL
PEDESTRIAN B, INTERFERNCIA SOBRE TOTA LA BANDA I SIR MITJA DE 18 DB .............................................................. 72
FIG. 5-8 COMPORTAMENT EN LA BRANCA PRINCIPAL AMB CAPTURES DE GEDOMIS. INTERFERNCIA SOBRE LA MEITAT DE LA BANDA
I CANAL PEDESTRIAN B. ..................................................................................................................................... 75
FIG. 5-9 COMPORTAMENT EN UNA DE LES BRANQUES SECUNDRIES AMB CAPTURES DE GEDOMIS. INTERFERNCIA SOBRE LA
MEITAT DE LA BANDA I CANAL PEDESTRIAN B. ........................................................................................................ 75
PEDESTRIAN B, INTERFERNCIA SOBRE LA MEITAT DE LA BANDA I SIR MITJA DE 18 DB ................................................... 76
6

4. Collaboracions

Aquest Projecte Final de Carrera semmarca dins del projecte europeu BeFemto i sha
desenvolupat en collaboraci amb el Centre Tecnolgic de Telecomunicacions de Catalunya
(CTTC), un dels membres que hi participen, a travs del departament de Teoria del Senyal i
Comunicacions (TSC) de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC).

http://www.tsc.upc.edu

http://www.cttc.es

BeFemto s un projecte finanat per la Uni Europea que t com a objectiu desenvolupar
noves tecnologies relacionades amb el sector de les comunicacions mbils. Concretament,
se centra en el camp de les femtocelles que utilitzen lestndard LTE-A, adoptat per a la
quarta generaci de telefonia mbil (4G). El seu objectiu s tenir un impacte real tant a curt
com a llarg termini en lestandarditzaci daquest tipus de tecnologies i per aix compta
amb un fort lligam amb la indstria del sector. Entre els membres involucrats en el projecte
shi troben empreses lders, centres dinvestigaci i universitats: Sagecom, NEC, Telefnica
Investigacin y Desarrollo, Docomo Communications Laboratories Europe, Polska Telefonia
Cyfrowa, Qualcomm, TTI Norte, mimoOn, Commissariat lnergie atomique, University of
Oulu, University of Surrey i el Centre Tecnolgic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC).
Es pot consultar tota la informaci sobre el projecte BeFemto a travs de la seva pgina
web oficial: http://www.ict-befemto.eu.

7

5. Resum del Projecte

Les femtocelles sn estacions base de telefonia mbil de baixa potncia, pensades per
donar servei a domicilis particulars, negocis o altres escenaris amb necessitats de cobertura
redudes. Aquestes estacions reutilitzen les mateixes bandes freqencials assignades a les
xarxes 4G exteriors amb lobjectiu dincrementar la velocitat de transmissi per unitat
drea. Aquesta tecnologia millora significativament la capacitat i leficincia de les xarxes
4G, ja que un major nmero dusuaris poden accedir potencialment al mateix conjunt de
recursos rdio. Per garantir la convivncia entre femtocelles i xarxes 4G convencionals, s
necessari el desenvolupament de noves tcniques de gesti dinmica de recursos i
interferncies que garanteixin un determinat nivell de qualitat de servei (QoS).
En aquest projecte es proposa un nou mecanisme de detecci de senyal interferent, que
seria la pea clau per desenvolupar nous sistemes de gesti dinterferncies. Concretament,
el projecte se centra en minimitzar limpacte de les femtocelles sobre les transmissions
primries (entre macrocelles i terminals que es troben sota la seva cobertura). El
mecanisme proposat sincorpora en la capa fsica (PHY) dels terminals mbils, permetent a
la xarxa recopilar informaci en temps real sobre els terminals que estan patint
interferncies en recepci. Amb aquesta informaci, la xarxa pot informar a les femtocelles
properes per a que canvin la seva estratgia de transmissi, deixant de transmetre per les
bandes on estan interferint.
Lobjectiu principal del projecte era oferir una primera aproximaci al disseny daquest
mecanisme i validar el principi de funcionament en qu es basa (proof of concept).
Habitualment, aquest tipus de sistemes es validen nicament amb simulacions dalt nivell
que estan subjectes a determinades condicions ideals i que no tenen en compte el cost
dimplementaci ni altres restriccions hardware. En aquest cas, a ms de verificar el sistema
mitjanant una campanya intensiva de simulacions amb Matlab, sha utilitzat la plataforma
hardware GEDOMIS, ubicada en el CTTC, per oferir uns resultats ms propers a la realitat.
El mecanisme proposat aprofita lestructura dels smbols OFDM, que incorporen un prefix
cclic a linici. Aquest prefix, que es genera mitjanant una cpia idntica de les darreres
mostres del smbol, es pot utilitzar per a la sincronitzaci a nivell de smbol, calculant la
correlaci creuada entre dues finestres separades una certa distncia. El concepte que es
pretenia verificar s que lamplitud dels pics de correlaci que sobtenen amb aquesta
tcnica disminueix a mesura que augmenta la degradaci del senyal.

8

6. Resumen del Proyecto

Las femtoceldas son estaciones base de telefona mvil de baja potencia, pensadas para
dar servicio a domicilios particulares, negocios u otros escenarios con necesidades de
cobertura reducidas. Estas estaciones reutilizan las mismas bandas frecuenciales asignadas a
las redes 4G exteriores con el objetivo de incrementar la velocidad de transmisin por
unidad de rea. Esta tecnologa mejora significativamente la capacidad y la eficiencia de las
redes 4G, ya que un mayor nmero de usuarios pueden acceder potencialmente al mismo
conjunto de recursos radio. Para garantizar la convivencia entre femtoceldas y redes 4G
convencionales, es necesario el desarrollo de nuevas tcnicas de gestin dinmica de
recursos e interferencias que garanticen un determinado nivel de calidad de servicio (QoS).
En este proyecto se propone un nuevo mecanismo de deteccin de seal interferente,
que sera la pieza clave para desarrollar nuevos sistemas de gestin de interferencias.
Concretamente, el proyecto se centra en minimizar el impacto de las femtoceldas sobre las
transmisiones primarias (entre macroceldas y terminales que se encuentran bajo su
cobertura). El mecanismo propuesto se incorpora en la capa fsica (PHY) de los terminales
mviles, permitiendo a la red recopilar informacin en tiempo real sobre los terminales que
estn sufriendo interferencias en recepcin. Con esta informacin, la red puede informar a
las femtoceldas prximas para que cambien su estrategia de transmisin, dejando de
transmitir por las bandas donde estn interfiriendo.
El objetivo principal del proyecto era ofrecer una primera aproximacin al diseo de este
mecanismo y validar el principio de funcionamiento en que se basa (proof of concept).
Habitualmente, este tipo de sistemas se validan nicamente con simulaciones de alto nivel
que estn sujetas a determinadas condiciones ideales y que no tienen en cuenta el coste de
implementacin ni otras restricciones hardware. En este caso, adems de verificar el
sistema mediante una campaa intensiva de simulaciones con Matlab, se ha utilizado la
plataforma hardware GEDOMIS, ubicada en el CTTC, para ofrecer unos resultados ms
prximos a la realidad.
El mecanismo propuesto aprovecha la estructura de los smbolos OFDM, que incorporan
un prefijo cclico al inicio. Este prefijo, que se genera mediante una copia idntica de las
ltimas muestras del smbolo, se puede utilizar para la sincronizacin a nivel de smbolo,
calculando la correlacin cruzada entre dos ventanas separadas una cierta distancia. El
concepto que se pretenda verificar es que la amplitud de los picos de correlacin que se
obtienen con esta tcnica disminuye a medida que aumenta la degradacin de la seal.

9

7. Abstract

Femtocells are low-power cellular base stations designed to serve homes, businesses or
other scenarios with low coverage needs. These stations reuse the same frequency bands
assigned to the outer 4G network in order to increase the transmission rate per area unit.
This technology significantly improves the capacity and efficiency of 4G networks, since a
greater number of users can potentially access the same set of radio resources. To ensure
peaceful coexistence between conventional femtocells and 4G networks, it is necessary to
develop new techniques for dynamic resource and interference management to ensure a
certain level of quality of service (QoS).
This project proposes a new interference detection mechanism, which would be the key
to develop new interference management systems. Specifically, the project focuses on
minimizing the impact of femtocells on primary transmissions (between macrocells and
terminals under its coverage). The proposed mechanism is incorporated into the physical
layer (PHY) of mobile terminals, allowing the network to collect real-time information about
the terminals which are suffering interferences. With this information, the network can
inform the nearby femtocells to change their transmission strategy, ceasing to transmit in
the bands where they are interfering.
The project's main objective was to provide a first approach to the design of this
mechanism and validate the operating principle on which it is based (proof of concept).
Typically, such systems are only validated with high-level simulations which are subject to
certain ideal conditions and do not take into account the cost of hardware implementation
or other restrictions. In this case, in addition to verifying the system through an intensive
campaing of simulations with Matlab, the hardware platform GEDOMIS, located in the
CTTC, has been used to provide results closer to the reality.
The proposed mechanism uses the structure of the OFDM symbols, which incorporate a
cyclic prefix at the beginning. This prefix, which is generated by an identical copy of the
latest samples of the symbol, can be used for the symbol synchronization, calculating the
cross-correlation between two windows separated a certain distance. The concept to be
validated is that the amplitude of the correlation peaks obtained with this technique
decreases with increasing the degradation of the signal.

10

11

1
1. Introducci

En els darrers temps, sha produt un increment exponencial del trfic de dades que
circula a travs de les xarxes de telefonia mbil. Els avenos tecnolgics en lmbit de les
comunicacions mbils i laparici dels anomenats smartphones han fet possible el
desenvolupament de nous serveis i aplicacions cada cop ms atractius. Com a conseqncia,
cada cop sn ms els usuaris que disposen de terminals amb connexions de banda ampla i
que utilitzen aquest tipus daplicacions.
Aquesta demanda creixent del trfic de dades fa que lespectre electromagntic assignat
a les xarxes cellulars estigui cada cop ms congestionat. La reutilitzaci de lespectre
electromagntic sha proposat com una de les claus per al desenvolupament de la nova
generaci de sistemes daccs sense fils de banda ampla. Aquesta reutilitzaci es basa en el
sensat i lassignaci instantnia de recursos sobre les zones lliures de lespectre.
Habitualment, la literatura es refereix a aquesta tcnica com cognitive radio [1]. En aquest
sentit, el control dinterferncies sest convertint en un aspecte imprescindible que cal
tenir en compte en el disseny de les capes fsica (PHY) i daccs al medi (MAC) daquest tipus
de sistemes.
Lestndard LTE, desenvolupat pel grup 3GPP-LTE de la ETSI i adoptat per a la quarta
generaci de telefonia mbil (4G), planteja la reutilitzaci de lespectre electromagntic a
travs de les femtocelles. Aquesta tecnologia representa un pas ms en levoluci cap a
xarxes heterognies que satisfacin les noves necessitats de comunicaci en qualsevol lloc
del planeta, millorant significativament lexperincia de lusuari.

1.1 Femtocelles LTE
Les femtocelles sn estacions base de telefonia mbil amb una rea de cobertura molt
limitada, tpicament duns 20 metres de radi, pensades per donar servei a domicilis
particulars, negocis o altres escenaris amb necessitats de cobertura redudes. Habitualment,
aquestes estacions subiquen dins els edificis i sintegren amb la xarxa mbil exterior
mitjanant connexions de banda ampla com ADSL o fibra ptica [2]. Daquesta manera,
quan lusuari es troba a casa s la seva prpia cella lencarregada de donar-li cobertura.
12

Fig. 1-1 Escenari on conviuen macrocelles i femtocelles

Aquesta tecnologia ofereix molts avantatges tant per als operadors de xarxa com per als
usuaris. Des del punt de vista dels operadors, permet ampliar la cobertura i la capacitat en
interiors, cobrir zones on no arriben les xarxes convencionals i alliberar recursos de les
estacions base exteriors, amb el corresponent impacte econmic. Pel que fa als clients,
disposar duna femtocella installada en el seu domicili suposa una millora de la qualitat de
servei en termes de cobertura, velocitat de les connexions de dades i qualitat de les
trucades. A ms, es produeix un augment important de la vida de la bateria dels terminals
grcies a la proximitat de lestaci base. Daltra banda, els usuaris que utilitzen serveis de
veu a travs daquestes celles podrien beneficiar-se de tarifes redudes per part dels
operadors. Per tant, les femtocelles ofereixen la possibilitat de reduir considerablement els
costos operatius en xarxes 4G, alhora que possibiliten nous models de negoci per als
operadors de xarxa [3].
En un escenari convencional de comunicacions sense fils, es pot distingir entre xarxes
cellulars (com GSM, UMTS o LTE) que ofereixen mobilitat i xarxes fixes sense fils (com Wifi o
Bluetooth). La fusi dels dos tipus de xarxa per a serveis de veu i dades ha fet aparixer en
lhoritz la possibilitat de disposar dun nic terminal capa daprofitar els avantatges que
ofereix el mn fix i el mn cellular, donant preferncia a la millor interfcie disponible en
cada moment. Aquesta tendncia es coneix com convergncia fix-mbil o FMC (Fixed-
Mobile Convergence) [4]. En aquest sentit, les femtocelles es plantegen com una de les
millors alternatives, oferint connectivitat mbil (a travs de les xarxes mbils convencionals)
i fixa (a travs de les femtocelles) sense la necessitat de terminals duals que suportin
diferents estndards.
Les femtocelles es caracteritzen per la seva capacitat dautoconfiguraci i per un
desplegament no planificat. Aquestes estacions, que operen en les mateixes bandes
llicenciades que els sistemes 4G exteriors, permeten incrementar considerablement la
capacitat i leficincia, ja que un major nmero dusuaris poden accedir potencialment al
13

mateix conjunt de recursos freqencials. No obstant, si no sapliquen procediments de
gesti de recursos i interferncies adequats, el desplegament a gran escala daquesta
tecnologia podria tenir un impacte negatiu sobre la qualitat de servei que perceben els
usuaris que es troben sota la cobertura de macrocelles LTE.

1.2 Estat de lart
Al tractar-se duna tecnologia relativament nova, encara no hi ha cap proposta que
ofereixi una soluci definitiva a la gesti dinterferncies. Actualment, lalternativa ms
estesa s lanomenada Adaptive Pilot Power Control [5]. Bsicament, consisteix en que la
femtocella detecta el nivell dels senyals procedents de celles venes i adapta dinmicament
la potncia transmesa per intentar minimitzar la interferncia que causa sobre aquestes.
Com aquesta, la majoria de les tcniques proposades fins al moment es basen en
decisions preses per les prpies femtocelles, quedant exclusivament a les seves mans
limpacte que tenen sobre la qualitat de servei de la xarxa exterior. El passat Juny de 2011,
Ralph de la Vega, president de AT&T, va recomanar que sevits la utilitzaci de femtocelles
amb potncies elevades a causa dels problemes dinterferncia que la seva companyia havia
detectat desprs dels primers desplegaments, la qual cosa demostra que les tcniques
aplicades fins al moment no sn suficientment efectives.

1.3 Objectius
Lobjectiu principal del projecte era oferir una soluci innovadora al problema descrit en
els punts anteriors: el control dinterferncies en xarxes LTE amb desplegament de
femtocelles.
En aquest PFC es proposa un nou mecanisme de detecci de senyal interferent a nivell
fsic, que seria la pea clau per al desenvolupament de nous sistemes de gesti dinmica
dinterferncies. Concretament, el projecte se centra en el problema de les interferncies
generades per femtocelles sobre les transmissions primries (entre macrocelles i terminals
que es troben sota la seva cobertura).
Les fites principals del PFC sn les segents:
Dissenyar i implementar el mecanisme de detecci dinterferncies amb Matlab,
oferint una primera aproximaci a la soluci proposada.
Validar el principi de funcionament en qu es basa aquest mecanisme (proof of
concept) mitjanant una campanya intensiva de simulacions amb Matlab.
14

Verificar el funcionament del sistema en un entorn realista mitjanant la plataforma
hardware experimental GEDOMIS, ubicada en el CTTC. La validaci amb Gedomis
ha requerit implementar el sistema sobre FPGA en llenguatge VHDL. Aquesta tasca
queda fora de lmbit del PFC i ha estat desenvolupada per personal del CTTC.

1.4 Fases del projecte
El projecte sha dividit en tres fases ben diferenciades:
Fase de disseny del sistema i modelat amb Matlab: sha dissenyat el mecanisme de
detecci dinterferncies i sha implementat amb Matlab. Lalgoritme sha integrat en
un receptor desenvolupat pel CTTC que compleix les especificacions de lestndard
LTE. A lhora de fer el disseny shan tingut en compte les caracterstiques del receptor
i de lescenari utilitzat per a la posterior validaci. Durant aquesta fase tamb shan
realitzat les primeres proves per verificar el funcionament del receptor i depurar
errors dimplementaci.
Fase de validaci amb Matlab (proof of concept): mitjanant una campanya intensiva
de simulacions amb Matlab, sha validat el principi de funcionament en qu es basa el
mecanisme de detecci i sha comprovat que el sistema funciona correctament.
Durant aquesta fase tamb shan ajustat empricament els parmetres clau de
lalgoritme, a partir dels resultats obtinguts.
Fase de validaci amb GEDOMIS: sha verificat el funcionament del sistema utilitzant
la plataforma hardware GEDOMIS, disponible en el CTTC, que ofereix uns resultats
molt ms propers a la realitat que el modelat amb Matlab.

1.5 Estructura de la memria
Aquesta memria sestructura en diferents parts. Sha intentat ordenar els punts de
manera que a mesura que savana en la lectura es vagi aprofundint en els diferents
conceptes desenvolupats durant el projecte.
En el primer captol es proporciona una primera introducci al projecte, explicant el
concepte de femtocella i la problemtica que planteja el seu desplegament a gran escala.
Tamb es presenta lestat de lart, els objectius principals del projecte, les seves fases i
lestructura de la memria.
15

En el segon captol es proporcionen les bases teriques necessries per entendre els
captols posteriors, explicant aspectes relacionats amb la capa fsica LTE, especialment pel
que fa al sentit descendent de la comunicaci.
En el tercer captol es presenta lescenari que sha utilitzat per validar el mecanisme
proposat i sexpliquen les caracterstiques de la plataforma experimental GEDOMIS aix
com larquitectura del transmissor i receptor LTE on sha integrat lalgoritme desenvolupat
en aquest projecte.
En el quart captol es descriu el mecanisme de detecci de senyal interferent, explicant
de manera detallada el seu principi de funcionament i el disseny del sistema. Tamb es
presenten els resultats de les simulacions realitzades amb Matlab, que han servit per ajustar
parmetres clau del sistema i tamb per validar el concepte en qu es basa lalgoritme
(proof of concept).
El cinqu captol se centra en la validaci del sistema sobre la plataforma experimental
GEDOMIS. Sexplica el mtode que sha dut a terme per realitzar les proves i es presenten
els resultats obtinguts.
Finalment, en el sis captol es presenten les conclusions finals i les lnies futures
dinvestigaci.

16

2
2. Capa fsica LTE (PHY)

En aquest captol sexplica teoria relacionada amb aspectes de transmissi de lestndard
LTE que ajudar al lector que no estigui familiaritzat amb aquesta tecnologia a entendre els
captols posteriors.

2.1 Aspectes de transmissi en LTE
Les sigles LTE (Long-Term Evolution) es refereixen a lestndard que sha adoptat per als
sistemes de comunicacions mbils de quarta generaci (4G). El seu nom es deu al grup
3GPP-LTE de la ETSI, que sha encarregat de desenvolupar aquesta tecnologia. LTE s una
evoluci de la tecnologia UMTS (3G) i ofereix millores significatives grcies a la utilitzaci de
tcniques modernes de transmissi basades en OFDM i MIMO. Alguns daquests avantatges
sn els segents [6]:
Proporciona una elevada eficincia espectral.
Ofereix una gran robustesa davant la propagaci multicam.
Redueix considerablement la latncia.
Permet treballar amb un ample de banda escalable fins a 20 MHz, la qual cosa el fa
compatible amb les xarxes mbils existents.
Incrementa considerablement la velocitat de transmissi respecte els seus
antecessors. Tericament, permet arribar a 100 Mbps en lenlla descendent i a 50
Mbps en lascendent.
Lestndard contempla dues tcniques de transmissi i accs mltiple segons el sentit de
la comunicaci. En sentit descendent utilitza Orthogonal Frequency Division Multiple Access
(OFDMA), que es basa en la utilitzaci de senyals OFDM [7]. Aquesta tcnica requereix poca
capacitat de processament en banda base per part del receptor, la qual cosa permet reduir
la complexitat i el consum dels terminals mbils.
Per la seva naturalesa, els senyals OFDM presenten una relaci potncia de pic a
potncia mitja (PAPR) elevada, la qual cosa disminueix considerablement leficincia dels
amplificadors de potncia. Aix fa que aquesta tcnica sigui poc adequada per a lenlla
17

ascendent, on interessa minimitzar el consum del transmissor per estalviar bateria dels
terminals [6]. Per aquest motiu, lenlla ascendent utilitza Single-Carrier Frequency Division
Multiple Acces (SC-FDMA), tamb conegut com Direct Fourier Transform Spread OFDM
(DFTS-OFDM) [7]. Aquesta tcnica soluciona el problema de la PAPR a costa daugmentar la
complexitat del receptor.
Pel que fa al duplexat, LTE suporta tant FDD (Frequency Division Multiplex) com TDD
(Time Division Multiplex) [7], tot i que actualment sest imposant la primera opci excepte
a la Xina, on saposta pel TDD [9]. En el cas de FDD, lenlla ascendent i descendent utilitzen
freqncies diferents; amb TDD, tots dos comparteixen les mateixes bandes freqencials i el
duplexat es realitza assignant timeslots diferents per a cada sentit de la comunicaci.
Lestndard ofereix una gran flexibilitat per elegir lesquema de transmissi ms adequat
a cada situaci [7]. En primer lloc, suporta tres esquemes de modulaci (QPSK, 16QAM i
64QAM) que es poden seleccionar dinmicament en funci de les caracterstiques del canal.
A ms, tamb ofereix la possibilitat dample de banda escalable (1.4, 3, 5, 10, 15 i 20 MHz)
que permet una utilitzaci ms eficient dels recursos rdio en funci de les necessitats de
trfic i velocitat de transmissi. La taula 2-1 resumeix alguns detalls relacionats amb la capa
fsica de LTE.

Taula 2-1 Caracterstiques principals de transmissi LTE (PHY)

La resta de punts daquest captol se centren en descriure el senyal descendent (OFDM)
aix com aspectes relacionats amb el receptor dels terminals mbils. Lenlla ascendent sha
deixat de banda ja que el mecanisme proposat en aquest projecte sincorpora en el receptor
dels terminals mbils i per entendre el seu funcionament no s necessari conixer els detalls
de lenlla ascendent.

18

2.2 Downlink. Senyal OFDM
2.2.1 Principis del senyal OFDM
En sistemes de transmissi digital, la velocitat de smbol est limitada per les
caracterstiques del canal de propagaci. Tal i com illustra la figura 2-1, quan el temps de
smbol s significativament superior a la durada de la resposta impulsional del canal (a), la
interferncia intersimblica (ISI) s petita i la informaci es pot recuperar correctament. En
aquest cas es parla de sistemes de transmissi de banda estreta. En canvi, quan la velocitat
de transmissi s elevada i el temps de smbol s menor que la durada del canal (b), el
senyal pateix una distorsi important que noms es pot corregir amb mecanismes
dequalitzaci molt complexos. Aquest s el cas dels anomenats sistemes de banda ampla.
En canals mbils aquest efecte constitueix una limitaci molt important per aconseguir
velocitats de transmissi elevades ja que la propagaci multicam genera respostes de canal
llargues.
(a) Ts > delay spread

(b) Ts < delay spread

Fig. 2-1 Canal de banda estreta (a) i banda amplda (b)

Per combatre aquest efecte, OFDM transforma el flux de smbols srie procedent del
symbol mapper en N fluxos en parallel. Daquesta manera, el temps de smbol augmenta un
factor N mantenint la velocitat de transmissi global. Els fluxos resultants es transmeten en
parallel sobre N subportadores ortogonals entre s, cadascuna de les quals veu un canal
equivalent de banda estreta [9] [10].

Fig. 2-2 Diagrama de blocs simplificat dun transmisor OFDM
19

Grcies al principi dortogonalitat entre subportadores, OFDM ofereix una elevada
eficincia espectral. No noms desapareix la necessitat de deixar bandes de guarda, sin
que les diferents subportadores poden solapar-se en el domini freqencial sense interferir-
se mtuament. Aquesta ortogonalitat saconsegueix seleccionant una separaci entre
portadores tal que la freqncia central de cadascuna delles coincideixi amb passos per
zero de la resta [10], tal i com mostra la figura 2-3.

Fig. 2-3 Espectre del senyal OFDM

Tenint en compte que els canals mbils sn selectius en freqncia, en general cada
subportadora pot utilitzar un esquema de modulaci diferent (p. ex. QPSK o 64QAM) en
funci de la degradaci que pateix [7].
Per eliminar completament lefecte de lISI causat per la propagaci multicam,
sintrodueix un perode de guarda a linici de cada smbol OFDM. Aquest perode de guarda
es genera afegint un prefix cclic (CP) a linici, que consisteix en una cpia idntica de les
darreres mostres del smbol [6] [9], tal i com mostra la figura 2-4. Aix millora encara ms la
robustesa del sistema davant la propagaci multicam a costa de disminuir lleugerament la
velocitat de transmissi til. LTE permet la utilitzaci de dos tipus de CP: lExtended o Long,
que t una durada de 16.7 s, i el Normal o Short, de 4.7 s, indicat per a entorns amb
canals poc dispersius [6]. Aquestes durades corresponen a un 20% i un 7% de la durada total
del smbol, respectivament.

Fig. 2-4 Generaci del prefix cclic en senyals OFDM
w
X(w)
20

Les millores que introdueix OFDM lhan convertit en una de les tcniques ms utilitzades
en sistemes dltima generaci com WiMax (802.16), Wifi (802.11) o LTE. Alguns daquests
beneficis sn els segents [9]:
Ofereix bones prestacions en entorns amb propagaci multicam i esvaments
selectius en freqncia.
Requereix poca complexitat de processament en banda base per part del receptor.
En LTE, sutilitza en sentit descendent amb lobjectiu de minimitzar la complexitat i el
consum dels terminals mbils.
Proporciona bones caracterstiques espectrals i facilita la utilitzaci de mltiples
amples de banda.
Permet una assignaci de recursos extremadament flexible (OFDMA).
s compatible amb tecnologies de transmissi multiantena (MIMO), que milloren
encara ms les prestacions en entorns amb propagaci multicam.
LTE ofereix velocitats de transmissi molt ms elevades que els seus predecessors:
tericament, fins a 100 Mbps en sentit descendent en condicions ideals. A la prctica, el bit-
rate instantani que sofereix a cada usuari depn de diferents factors relacionats amb
aspectes de transmissi i del nombre de recursos assignats [6]:
Quantitat de subportadores i timeslots assignats.
Esquema de modulaci en cada subportadora (QPSK, 16QAM o 64 QAM).
Tipus de prefix cclic (extended/short).
Taxa de codificaci de canal.
Nombre dantenes MIMO (fluxos espacials independents).

Per garantir la condici dortogonalitat entre subportadores, transmissor i receptor han
de treballar exactament amb la mateixa freqncia de referncia. Si no s aix, es perd
lortogonalitat perfecta causant interferncia entre subportadores (ICI). Aix fa que els
sistemes OFDM presentin poca tolerncia a errors de freqncia. Per aquest motiu, s
necessari realitzat una estimaci del CFO (Carrier Frequency Offset) en recepci, que
asseguri que la freqncia de loscillador local sigui igual a la del senyal rebut [6].
Un altre inconvenient s que, com sha comentat anteriorment, els senyals OFDM
presenten una PAPR (Peak to Average Power Ratio) elevada, la qual cosa disminueix
leficincia dels amplificadors de potncia en el transmissor [6].

21

2.2.2 Implementaci dun sistema OFDM
2.2.2.1 Transmissor OFDM
La implementaci prctica dun sistema OFDM es basa en la utilitzaci de la transformada
discreta de Fourier (FFT) i la transformada inversa (IFFT) [6] [10]. En el transmissor, els N
fluxos de sortida de la conversi srie-parallel sintrodueixen en la IFFT, de manera que
cada un dels fluxos modula lamplitud i fase de la subportadora corresponent. Per cada
conjunt de N smbols en parallel a lentrada a la IFFT, es generen N mostres temporals que
contenen la informaci dels N smbols dentrada, multiplexada en freqncia. Les mostres
de sortida passen per una conversi parallel-srie, on es repeteixen les ltimes G mostres al
principi per generar el prefix cclic. La figura 2-5 mostra lesquema dun transmissor que
utilitza la IFFT per generar la modulaci OFDM.

Fig. 2-5 Diagrama de blocs dun transmissor OFDM

La durada dels smbols OFDM resultants s de N + G mostres. Aquesta dependncia entre
el nmero de subportadores (N) i el temps de smbol fora una srie de relacions entre
parmetres del sistema que cal tenir en compte a lhora de dissenyar sistemes OFDM. A
continuaci es descriuen els principals parmetres de disseny, les relacions entre ells i els
valors especfics per a LTE [9].
- N
FFT
: Nombre dentrades de la IFFT/FFT. Ha de ser potncia de 2 i igual o superior al
nmero de subportadores.
- BW: Ample de banda del sistema.
- Separaci entre portadores: f = F
s
/N
FFT
= 15 kHz.

- Temps til de smbol: T
u
= 1/f = 66.67 s.
- Temps de mostreig: T
S
= 1/F
S
= T
u
/N
FFT
.
- Durada del prefix cclic (T
g
): 16.7 s (extended) 4.7 s (short).
- Temps de smbol OFDM: T
OFDM
= T
u
+ T
g
.
22

2.2.2.2 Receptor OFDM
El receptor utilitza la FFT per realitzar el procs invers. Bsicament, els passos sn aplicar
la conversi srie-parallel sobre les mostres dentrada, situar la finestra de la FFT sobre les
mostres tils, descartant les primeres G mostres corresponents al prefix cclic, i aplicar la FFT
per recuperar els N smbols originals [6] [10].

Fig. 2-6 Diagrama de blocs dun receptor OFDM

2.3 Procediment de busca de cella i sincronitzaci
Quan un terminal vol establir comunicaci amb una cella LTE, en primer lloc ha de dur a
terme el que sanomena procediment de busca de cella i sincronitzaci (Cell Search and
Synchronization Procedure) [6][8]. Aquest procediment consisteix en una srie de passos
que tenen com objectiu registrar-se a la cella i aconseguir la sincronitzaci necessria per
demodular correctament el senyal descendent. En LTE existeixen dos tipus de procediment:
Sincronitzaci inicial, quan el terminal detecta una cella LTE i descodifica la
informaci necessria per registrar-shi. Aquest ser necessari, per exemple, quan el
terminal es posa en marxa o quan es perd la connexi amb la cella.
Identificaci de nova cella, quan el terminal est connectat a una cella LTE i es
troba en procs de detectar una nova cella vena. En aquest cas, el terminal reporta
a la cella actual les mesures relacionades amb la nova cella per preparar el
handover.
En tots dos casos, el procediment de sincronitzaci utilitza dos senyals fsics dissenyats
especficament amb aquesta finalitat i que sn transmesos en cada cella de forma
broadcast: Senyal de Sincronitzaci Primari (PSS) i Senyal de Sincronitzaci Secundari (SSS).
23

La detecci daquests dos senyals permet la sincronitzaci temporal i freqencial, i tamb
proporciona informaci til com la identitat de la cella, la longitud del prefix cclic i el tipus
de duplexat. Els punts clau que es duen a terme sn els segents [6]:
sincronitzaci a nivell de smbol, per situar correctament la finestra de la FFT sobre
les mostres tils del smbol,
sincronitzaci a nivell de trama,
sincronitzaci de freqncia portadora, per eliminar els errors entre loscillador local
i el senyal rebut i garantir lortogonalitat entre subportadores.
Un cop establerta la comunicaci amb lestaci base i aconseguida la sincronitzaci
inicial, LTE planteja diferents mecanismes per dur a terme el seguiment de les derives
temporals que poden produir-se en el sincronisme a nivell de smbol [6]. En aquest projecte
sha utilitzat una tcnica basada en la correlaci del prefix cclic (CP), que sexplica
detalladament ms endavant.

2.4 Estructura del senyal
La figura 2-7 mostra lestructura duna trama rdio LTE [6]. Com es pot observar, el senyal
sorganitza en trames rdio de 10 ms. Cada trama est formada per 10 subtrames d1 ms,
que a la vegada es divideixen en 2 slots de 0.5 ms. El nmero de smbols OFDM que cont
cada slot depn del tipus de prefix cclic utilitzat (6 smbols amb extended CP; 7 smbols amb
short CP). Els senyals PSS i SSS, utilitzats durant el procediment de busca de cella i
sincronitzaci inicial, viatgen en el primer slot de les subtrames 1 i 6.

Fig. 2-7 Estructura del senyal LTE (downlink)
24

2.5 Equalitzaci
Com en qualsevol sistema de comunicacions, el receptor ha de compensar la resposta
introduda pel canal per poder recuperar correctament la informaci. Els smbols QAM
transmesos sobre les diferents subportadores es veuen afectats per una atenuaci i un
desfasament introdut pel canal. Aix provoca una contracci i rotaci de la constellaci
respectivament, degradant les prestacions del sistema [11].
Existeixen diferents mecanismes dequalitzaci per compensar la resposta del canal i
minimitzar el seu efecte. Com sha explicat anteriorment, la modulaci OFDM s
especialment robusta davant la propagaci multicam grcies a la transmissi dels smbols
en parallel i a la utilitzaci del prefix cclic, la qual cosa redueix la complexitat del procs. El
mecanisme dequalitzaci que sutilitza en LTE consisteix en estimar la resposta del canal en
cada una de les subportadores i corregir lamplitud i fase dels smbols QAM a partir
daquesta estimaci [6] [12].
Per estimar la resposta en freqncia del canal sutilitza una de les tcniques ms
comunes en sistemes OFDM [6]. Consisteix en transmetre smbols coneguts (sense
informaci dusuari) en determinades subportadores i extraure la resposta del canal a partir
de la relaci entre amplitud i fase del smbol original i del smbol rebut. Aquestes
subportadores reben el nom de portadores pilot o Reference Signals. La resposta per a la
resta de subportadores sinterpola a partir dels punts coneguts. Linconvenient principal
daquesta tcnica s que provoca una disminuci de leficincia espectral, ja que no es pot
transmetre informaci til en totes les subportadores.

Fig. 2-8 Distribuci dels Reference Signals (RS) en LTE
25

LTE especifica la posici dels pilots en la graella temps-freqncia. La figura 2-8 mostra la
distribuci de RS. La separaci temporal mxima entre pilots es pot obtenir considerant la
mxima velocitat suportada, que en LTE s de 500 km/h [6]. El desplaament causat per la
freqncia Doppler s
, on
s la freqncia portadora, s la velocitat del

receptor en metres/segon i s la velocitat de la llum. Considerant
i
, la freqncia Doppler s de 950 Hz. Dacord amb el teorema de Nyquist, el
temps de mostreig per poder reconstruir el canal haur de ser inferior a

. Per tant, ser necessari almenys un smbol amb RS per slot.
Pel que fa al domini freqencial, lestndard indica que els smbols amb RS han de tenir
un pilot cada 6 subportadores [9], que equival a una separaci de 90 kHz. Aquest espaiat
est relacionat amb lample de banda de coherncia que sespera i que, a la vegada, guarda
relaci amb el delay spread del canal. La posici de les portadores pilot varia en el temps
dacord amb un determinat patr, amb lobjectiu de poder obtenir una major densitat de
pilots en el domini freqencial realitzant promitjats temporals. Lestndard especifica
multitud de tipus de Reference Signals, per no es detallen aqu ja que aquest no s
lobjectiu del projecte.

2.6 Assignaci de recursos
En un escenari real, els recursos disponibles en una estaci base shan de repartir entre
els diferents usuaris en funci de les seves necessitats. En aquest sentit, LTE ofereix una
gran flexibilitat grcies a la utilitzaci de tcniques OFDMA/SC-FDMA, tal i com mostra la
figura 2-9. En sentit descendent, la unitat bsica dassignaci de recursos sanomena PRB
(Physical Resource Block) i es defineix com un slot temporal de 0.5 ms i un conjunt de 12
subportadores (180 kHz) [9].

Fig. 2-9 Exemple dassignaci de recursos en LTE
26

LTE suporta diferents amples de banda, que el fan compatible amb les xarxes mbils
existents. A ms, aquesta escalabilitat permet una utilitzaci de recursos rdio ms eficient.
Tenint en compte que la separaci entre subportadores s independent de lample de
banda total del sistema (BW), el nmero de recursos disponibles (N
PRB
) en el domini
freqencial (s a dir, el nmero de blocs de 12 subportadores) vindr donat per BW [6]. La
taula 2-2 relaciona els amples de banda permesos en LTE amb el nmero de PRBs i el
nmero de subportadores (N
SP
) corresponent.

Taula 2-2 Relaci entre ample de banda del sistema i nmero de PRBs
Ample de banda
(MHz)
1.4 3 5 10 15 20
N
PRB
6 15 25 50 75 100
N
SP
72 180 300 600 900 1200

27

3
3. Descripci del testbed

3.1 Descripci de lescenari
En aquest projecte final de carrera es proposa una possible soluci al problema de les
interferncies causades per femtocelles sobre les transmissions primries (entre
macrocelles i terminals que es troben sota la seva cobertura). Aquesta proposta pretn que
la xarxa 4G exterior i els seus terminals tinguin la capacitat de decidir les bandes
freqencials per les quals pot transmetre una femtocella propera, obligant a canviar la seva
estratgia de transmissi si est degradant excessivament la qualitat de servei dun terminal
macro.
La soluci proposada es basa en un nou mecanisme de detecci dinterferncies que
estaria integrat en la capa fsica (PHY) dels terminals mbils. Grcies a aquest mecanisme, la
xarxa podria recopilar informaci en temps real sobre els terminals macro que estan sofrint
interferncies en recepci, procedents de femtocelles properes. Aquesta informaci
sutilitzaria per obligar a les femtocelles interferents a modificar la seva assignaci de
recursos, deixant de transmetre per les bandes on estan interferint.
Lobjectiu principal del projecte s oferir una primera aproximaci a aquest mecanisme
de detecci i validar el seu principi de funcionament mitjanant un escenari molt simplificat,
que es descriu en la figura 3-1.

Fig. 3-1 Escenari considerat per al disseny i validaci del sistema
28

Generalment, el senyal femto que arriba a lexterior acostuma a ser bastant dbil a causa
de la potncia reduda daquestes estacions i de latenuaci introduda per les parets dels
edificis. No obstant, quan un terminal macro es troba prop del lmit de cobertura de la
macrocella, la proximitat duna femtocella interferent podria degradar significativament la
qualitat de servei.
En lescenari proposat, el terminal dusuari Macro UE (Macro User Equipment) es troba
sota la cobertura de lestaci base Macro BS (Macro Base Station), prop del lmit de la cella.
En aquesta situaci, el Macro UE podria sofrir una degradaci excessiva en recepci com a
conseqncia de la interferncia produda pel senyal descendent de la Femto BS (Femto
Base Station), situada prop del Macro UE. El diagrama de blocs de la figura 3-2 descriu
lescenari de comunicacions que sha considerat.

Fig. 3-2 Diagrama de blocs de lescenari descrit en la figura 3-1

Davant aquesta situaci, la proposta s que el Macro UE sigui capa de detectar la
presncia de senyal interferent i determinar la banda o bandes freqencials afectades.
Aquesta informaci senvia a la Macro BS per a que ordeni a la femtocella interferent que
modifiqui la seva estratgia de transmissi. Concretament, lobjectiu s que la Femto BS
deixi de transmetre per les subportadores OFDM que estan generant interferncia sobre el
Macro UE i noms utilitzi les portadores que no causen interferncia a lhora dassignar
recursos a lusuari Femto UE. La senyalitzaci entre la Macro BS i la Femto BS interferent
requereix definir una interfcie de comunicaci entre elles. Amb aquest objectiu, en fases
anteriors del projecte BeFemto sha proposat la utilitzaci duna interfcie anomenada X2.
29

Taula 3-1 Especificacions de capa fsica (PHY) del sistema LTE utilitzat

La taula 3-1 mostra les caracterstiques de capa fsica (PHY) del sistema LTE que sha
utilitzat en aquest projecte. Com es pot veure, sha escollit un ample de banda total de 20
MHz, el mxim plantejat en lestndard. Amb lobjectiu de simplificar la implementaci del
sistema sobre la plataforma GEDOMIS, sha decidit dividir la banda total en dues sub-
bandes de 10 MHz, de manera que el Macro UE sigui capa de discriminar si la interferncia
es troba sobre la primera meitat de la banda, sobre la segona meitat o b sobre tot lample
de banda del senyal. Aquesta divisi pretn oferir una primera aproximaci al mecanisme
de detecci dinterferent per validar el seu funcionament; a la prctica, es podran definir
ms sub-bandes per obtenir la resoluci freqencial desitjada, sempre tenint en compte el
comproms existent entre resoluci i capacitat computacional necessria.
En lescenari proposat, les transmissions de la Macro BS utilitzen sempre tot lample de
banda del sistema (20 MHz), s a dir, totes les subportadores estan assignades al Macro UE.
Pel que fa a la Femto BS, shan definit dues bandes de 10 MHz que determinen quatre
esquemes de transmissi diferents:

- Transmissi per tot lample de banda:

- Transmissi per la primera sub-banda:

- Transmissi per la segona sub-banda:

- No es produeix cap transmissi.
0
Freq
20 MHz
10 MHz
0
Freq
0
Freq
10 MHz
30

Amb la informaci proporcionada pel Macro UE, la Macro BS forar un dels quatre
esquemes de transmissi de la Femto BS, assignant al Femto UE noms les portadores que
no generen interferncia sobre el Macro UE.
En la secci 3.3 sexpliquen les caracterstiques del transmissor i del receptor LTE que
shan utilitzat per modelar les estacions base (Macro BS i Femto BS) i els terminals dusuari
(Macro UE i Femto UE) de lescenari descrit en aquest apartat. El captol 4 se centra en el
mecanisme de detecci dinterferncies desenvolupat en aquest projecte, explicant
detalladament el seu funcionament i disseny.

3.2 Plataforma GEDOMIS
GEDOMIS (GEneric hardware DemOnstrator for Multiple Input Multiple Output (MIMO)
Systems) s una plataforma hardware de desenvolupament i demostraci que permet la
validaci de sistemes de comunicacions mbils en entorns realistes. Est formada per un
conjunt de targes daltes prestacions que inclouen FPGAs i DSPs per al processat en banda
base, generadors de senyal, capaleres dRF, un emulador de canal, instruments danlisi i
software especialitzat [14].
Un dels elements clau de la plataforma s lemulador de canal EB Propsim C8 [15], que
permet la validaci de dissenys i algoritmes en condicions molt ms properes a la realitat
que altres tipus de simulacions, com ara el modelat amb Matlab. Daquesta manera, es
poden obtenir resultats ms fiables abans de realitzar proves de camp. Aquest dispositiu
treballa en temps real i permet configurar escenaris de mobilitat basats en canals certificats
o b en models introduts per lusuari. La figura 3-3 mostra una fotografia de la plataforma.

Fig. 3-3 Fotografia de la plataforma GEDOMIS
31

Fig. 3-4 Descripci del testbed GEDOMIS

GEDOMIS proporciona un entorn experimental que permet el prototipat de sistemes de
comunicacions sense fils de banda ampla de nova generaci, amb tcniques avanades com
OFDM i esquemes multi-antena (MIMO). En la figura 3-4 es pot veure un esquema detallat
dels instruments, targes i interconnexions que formen el testbed [16]. La infraestructura
hardware es pot utilitzar per implementar prototips de capa fsica (PHY) i daccs al medi
(MAC), operant totalment en temps real. La figura 3-5 mostra un esquema dels dispositius
que formen part de les targes de processat en banda base [16]. Aquestes sn les principals
caracterstiques del hardware que incorpora GEDOMIS:

A. Real-time transmitter
a. Baseband & IF signal generation: Lyrtech's VHS-DAC board
i. Xilinx Virtex-4 XC4VLX160 FPGA
ii. 4 dual TI DAC5687 D/A converters (14-bit, 480 MSPS)
b. RF up-conversion: Agilent Vector Signal Generators (VSGs) ESG4438C
i. 2 VSGs (up to 6 GHz)

B. Real-time channel emulation
a. Radio channel: Elektrobit Propsim C8 channel emulator
i. Frequency range: 350MHz - 6GHz, 70 MHz bandwidth

C. Real-time receiver
a. RF down-conversion: Mercury Computer Systems Echotek Series RF 3000 Tuners
i. 1 synthesizer and 4 tuners (20 MHz to 3000 MHz RF-IF, 65 MHz bandwidth)
32

b. AWGN generators: Applied Instruments NS-3
i. 2 uncorrelated RF noise generators provide extremely flat white noise at IF
c. Signal acquisition & baseband: Lyrtech's VHS-ADC board
i. 4 dual AD6645 A/D converters (14-bit, 105 MSPS)
ii. Xilinx Virtex-4 XC4VLX160 FPGA
d. Baseband: Lyrtech's SignalMaster Quad and DRC boards
i. 2 Xilinx Virtex-4 XC4VSX35 FPGAs
ii. 2 Xilinx Virtex-4 XC4VLX160 FPGAs
iii. 4 TSM320C6416 DSPs

Fig. 3-5 Descripci dels mduls de processat en banda base

Real-time testbed
Femto BS
Macro BS
Real-time LTE-compliant open-loop
SISO transmitter
Real-time LTE-based interference-
aware SISO transmitter
LTE-PHY
RF_OUT
FPGA PROTOTYPE
DAC &
UPCONVERSION
Channel emulator
Macro UE
Real-time LTE-based feedback-
generating SISO receiver
LTE-PHY
RF_IN
FPGA PROTOTYPE
ADC &
DOWNCONV.
Femto UE
Real-time LTE-based interference-
aware SISO receiver
LTE-PHY
RF_IN
FPGA PROTOTYPE
ADC &
DOWNCONV.
Mobile channel
model
(e.g., ITU Ped B, 3Km/h)
Interference
(custom channel model)
Static or mobile
channel model
(e.g., ITU Ped B or
custom channel)
RB
allocation
LTE-PHY
RF_OUT
FPGA PROTOTYPE
DAC &
UPCONVERSION
Feedback link

Fig. 3-6 Diagrama de blocs de lescenari implementat sobre GEDOMIS

La figura 3-6 mostra el diagrama de blocs que sha utilitzat per implementar el sistema de
gesti dinterferncies sobre la plataforma GEDOMIS, seguint lescenari descrit en lapartat
anterior. Est compost per 5 blocs principals: la Macro BS i el Macro UE, que es comuniquen
mitjanant un esquema de transmissi fix a travs de lemulador de canal. En parallel, la
33

Femto BS i el Femto UE es comuniquen entre s, amb la possibilitat de causar interferncia
sobre el Macro UE. Davant aquesta situaci, el Macro UE ho reporta a la Macro BS i aquesta,
a travs del bloc RB allocation, modifica lassignaci de recursos de la Femto BS seleccionant
un dels quatre esquemes de transmissi definits a priori, amb lobjectiu de minimitzar la
interferncia que la Femto BS causa sobre el Macro UE.

3.3 Disseny i arquitectura del transmissor i receptor LTE
En aquest apartat sexplica detalladament larquitectura del transmissor i del receptor
que shan utilitzat per modelar la comunicaci descendent en lescenari descrit en la secci
3.1. El sistema segueix les especificacions de lestndard 3GPP LTE Release 9.

3.3.1 Transmissor (Macro BS i Femto BS)
La figura 3-7 mostra el diagrama de blocs del transmissor Macro BS (a) i Femto BS (b).
Com es pot observar, la nica diferncia entre tots dos s que el segon disposa dun bloc
addicional dedicat a realitzar una assignaci de recursos dinmica a partir de la informaci
procedent del Macro UE (a travs de la Macro BS). Com sha explicat anteriorment, aquesta
assignaci dinmica consisteix en utilitzar noms les portadores que no generen
interferncia sobre el Macro UE a lhora dassignar recursos al Femto UE, deixant de
transmetre per les que s en generen. Ms concretament, aquesta realimentaci procedent
del Macro UE determinar quin dels quatre esquemes de transmissi descrits en la secci
3.1 sutilitza.

Fig. 3-7 Diagrama de blocs del transmissor LTE implementat
34

La resta de blocs sn comuns per als dos transmissors. Els bits dinformaci sobtenen
mitjanant un generador pseudoaleatori basat en lespecificaci PN15 de la ITU-T. Aquests
passen per un aleatoritzador o scrambler que elimina la possible correlaci entre bits
consecutius i trenca rfegues duns o zeros, repartint lenergia del senyal de forma ms
uniforme en el temps.
El transmissor utilitza la tcnica de modulaci OFDM, ja que es tracta del sentit
descendent de la comunicaci. Sutilitza un ample de banda total de 20 MHz, el mxim
perms per lestndard LTE. Dacord amb la taula 2-2, aquest ample de banda correspon a
10 PRBs, que equival a un total de 1200 subportadores. Els bits de sortida del scrambler es
mapegen en smbols QPSK (totes les subportadores utilitzen el mateix esquema de
modulaci). Els smbols resultants es distribueixen seqencialment entre les diferents
subportadores i, desprs dintroduir els Reference Signals, es genera la modulaci OFDM
mitjanant el bloc IFFT. Sutilitza una IFFT de 2048 punts, que correspon a la potncia de 2
immediatament superior al nmero de portadores; les entrades sobrants es deixen a zero.
Per tant, la durada de smbol til s de 2048 mostres. Tenint en compte que LTE fixa la
separaci entre subportadores en 15 kHz, la freqncia de mostreig necessria en aquest
cas s de 30.72 MHz, tal i com descriu lequaci 3.1.

(3.1)

El sistema utilitza el prefix cclic de tipus extended (16.7 s) que, tenint en compte la
freqncia de mostreig, correspon a 512 mostres. Per tant, la durada total del smbol ser
de 2560 mostres. Dacord amb la figura 2-7 i tenint en compte el tipus de CP, cada subtrama
estar formada per 12 smbols OFDM.
El senyal generat sorganitza en trames rdio dacord amb lestndard 3GPP LTE (Rel. 9).
Com que en lescenari utilitzat per realitzar la validaci del sistema noms hi ha un nic UE
associat a cada BS, durant els timeslots que no estiguin assignats al UE no es produir cap
transmissi. Amb lobjectiu de facilitar processos importants en el receptor, com el control
de guany, lestimaci del CFO i la sincronitzaci, sha definit una estructura de trama fixa (s
a dir, una assignaci temporal de recursos esttica) que es mostra en la figura 3-8. Cada
trama est formada per 120 smbols OFDM (12 smbols per subtrama), dels quals sen
dediquen 83 al UE associat a la BS: 42 en la primera meitat de la trama i 41 en la segona
meitat. La resta de smbols, corresponents a les subtrames 4 i 9, es deixen en blanc generant
perodes de silenci al final de cada meitat de la trama rdio.
Peridicament sinclouen portadores pilot o Reference Signal (RS) que sutilitzen per
estimar el canal en recepci. La distribuci dels Reference Signals es mostra en la figura 3-9.
Els smbols amb RS contenen un total de 200 portadores pilot; les 1000 subportadores
35

restants sutilitzen per transmetre informaci til. En els smbols sense RS, es transmet
informaci til sobre les 1200 subportadores. Cada trama rdio transporta un total de
188.000 bits dinformaci, oferint una velocitat til de 18.80 Mbps (1 Mbps/Hz,
aproximadament).

SUBFRAME
5 (SYNCHR
+ CTRL)
SUBFRAME
6
SUBFRAME
7
SUBFRAME
8
(QUIET-
PERIOD)
SUBFRAME
0 (SYNCHR
+ CTRL)
SUBFRAME
1
SUBFRAME
2
SUBFRAME
3
(QUIET-
PERIOD)

Fig. 3-8 Estructura del senyal utilitzat

Fig. 3-9 Distribuci dels Reference Signals (RS) en el senyal utilitzat
N_BW
carriers x
OFDM
symbol
(i.e., 1200)
PRB (i.e., 12
consecutive
carriers)

slot (i.e., 6 OFDM symbols)
1ms 1ms 1ms 1ms 1ms
5 ms 5 ms
36

En la implementaci hardware sobre GEDOMIS, el senyal OFDM en banda base es puja a
freqncia intermitja (46.08 MHz) abans de realitzar la conversi D/A. Per evitar que es
produeixi aliasing, el DAC realitza internament una interpolaci per 8, multiplicant la
freqncia de mostreig de 30.72 a 245.76 MSPS. Finalment, el senyal es puja a RF (2.595
GHz) en el domini analgic, mitjanant un generador vectorial de senyal que inclou aquesta
funcionalitat, i es filtra mitjanant un filtre analgic que elimina els components fora de la
banda til.
Utilitzant el software VSA dAgilent (LTE Package), sha verificat que el senyal generat
compleix totalment les especificacions de lestndard LTE (s LTE Standard-compliant).

3.3.2 Receptor (Macro UE i Femto UE)
La figura 3-10 mostra el diagrama de blocs de capa fsica (PHY) del receptor Macro UE (a)
i Femto UE (b). Com es pot observar, el receptor Macro UE incorpora el mecanisme de
detecci dinterferent, que realimenta la Femto BS per a que adapti la seva assignaci de
portadores. El Femto UE tamb rep aquesta informaci per conixer lassignaci de
portadores de la Femto BS en tot moment. A continuaci sexpliquen detalladament els
diferents blocs que formen part del receptor, excepte el mecanisme de detecci
dinterferent, que es deixa per al captol 4.

Fig. 3-10 Diagrama del blocs del receptor LTE implementat

37

3.3.2.1 Front-end dRF
El primer bloc del receptor s el front-end dRF, que sencarrega de baixar el senyal de RF
a FI (46.08 MHz) mitjanant el Mercury Computer Systems Echotek Series RF 3000 Tuners. Es
tracta dun dispositiu format per un mdul DDS (Direct Digital Synthesizer) i quatre mduls
receptors que realitzen una conversi coherent amb una gran puresa espectral i rang
dinmic. Per reduir el nivell de soroll fora de la banda til i eliminar efectes espuris
introduts per lemulador de canal, sutilitza un filtre analgic dissenyat amb aquesta
finalitat.

3.3.2.2 Conversi A/D
El senyal a freqncia intermitja (46.08 MHz) procedent del front-end dRF es digitalitza
mitjanant el conversor A/D utilitzant una freqncia de mostreig de 61.44 MSPS. La figura
3-11 mostra lespectre que sobt desprs de lADC, en el domini digital. Posteriorment, el
Digital Down Converter (DDC) se sintonitza a la freqncia de 15.36 MHz, on apareix una
rplica de lespectre del senyal amb la fase invertida. Per corregir aquesta inversi de fase,
ser necessari canviar el signe de la component en quadratura en el DDC.

3.3.2.3 Control automtic de guany
Lobjectiu del control automtic de guany (AGC) s ajustar la potncia del senyal rebut al
marge dinmic del conversor A/D i compensar les variacions causades pel canal mbil.
Daquesta manera saconsegueix minimitzar la potncia del soroll de quantificaci i sevita la
saturaci de lADC. El correcte funcionament daquest bloc s un factor decisiu en les
prestacions globals del receptor.

15.36
46.08 76.80 -76.80 -46.08 -15.36
20 MHz
10.72 MHz
Fs = 61.44 MHz Fs/2
f (MHz)
Fig. 3-11 Espectre del senyal desprs del ADC
38

Es tracta dun bloc hbrid que serveix dinterfcie entre la part de processament digital en
banda base i el front-end dRF. Est format per un amplificador analgic amb guany
programable (PGA), situat abans de lADC, i un bloc implementat en el domini digital que
sencarrega de mesurar la potncia del senyal a la sortida del conversor i controlar
dinmicament el guany del PGA. El PGA utilitzat t 16 passos de guany amb salts de 1.5 dB.
Lalgoritme es basa en un detector de pics de senyal que opera a nivell de trama (s a dir,
el guany s constant durant una trama sencera) i que ofereix un comproms adequat entre
complexitat dimplementaci i eficincia. A causa de lelevada relaci potncia de pic a
potncia mitja (PAPR) que presenten els senyals OFDM, ha estat necessari introduir un
marge de back-off suficient per evitar la saturaci del dispositiu.

3.3.2.4 Digital Down Converter (DDC)
El bloc Digital Down Converter (DDC) sencarrega de baixar el senyal de FI a banda base,
extreure els components I/Q i realitzar un delmat del senyal per dos per obtenir una
freqncia de mostreig en banda base de 30.72 MSPS.
Com en qualsevol sistema de comunicacions digitals amb demodulaci coherent, aquest
procs consisteix en multiplicar el senyal per un cosinus i un sinus amb la mateixa
freqncia que la del senyal rebut, obtenint els components en fase i en quadratura,
respectivament. Per eliminar els components freqencials fora de la banda til, sutilitza un
filtre pas baix amb resposta impulsional finita (FIR).
Els senyals locals es generen mitjanant un Direct Digital Synthesizer (DDS). La freqncia
f
DDS
, sintonitzada inicialment en 15.36 MHz, sactualitza contnuament per compensar els
efectes del CFO (Carrier Frequency Offset) i seguir la freqncia del senyal rebut. La
freqncia
ve donada per:
(3.2)

amb:

(3.3)

on s el CFO normalitzat respecte la separaci entre subportadores, 30.72 MHz s la
freqncia de mostreig en banda base i 2048 s el nombre de punts de la FFT. Els
components I/Q sobtenen a partir de les expressions 3.4 i 3.5 respectivament, on
,-
s el senyal procedent de lADC i ,- representa la resposta impulsional del filtre pas baix.
39

Lestimaci del CFO normalitzat () es calcula en el bloc de sincronitzaci, que sexplica en
lapartat segent.

() (
,- (
) )) ,- (3.4)

() (
,- (
) )) ,- (3.5)

El senyal de sortida del DDC sobt combinant els components I/Q en banda base i
aplicant un delmat per dos sobre el senyal, dacord amb lequaci segent:
() ,- ,- (3.6)

Com sha comentat anteriorment, el DDC se sintonitza en una de les rpliques espectrals
que apareixen desprs del procs de conversi A/D. Aquesta rplica, centrada en 15.36
MHz, prov de la zona negativa de lespectre, de manera que la seva fase est invertida. Per
aquest motiu, per calcular el senyal
() sinverteix el signe de la component en

quadratura.

3.3.2.5 Algoritme de sincronitzaci
Aquest bloc t com a objectiu aconseguir la sincronitzaci temporal amb el senyal rebut,
tant a nivell de smbol com a nivell de trama. La detecci de smbol s imprescindible per
situar adequadament la finestra de la FFT sobre les mostres tils de cada smbol OFDM.
Lalgoritme utilitzat es basa en la correlaci del prefix cclic (CP). Cada smbol OFDM t
una durada de 2560 mostres, de les quals les primeres 512 corresponen al CP i sn una
cpia idntica de les darreres mostres del smbol. Lalgoritme de sincronitzaci calcula la
correlaci creuada entre dues finestres separades entre s 2048 mostres i amb longitud Lw
(inferior a 512). Quan la primera finestra est alineada amb les darreres L
W
mostres del
prefix i la segona amb les ltimes L
W
mostres del smbol, apareix un pic en el resultat de la
correlaci que permet identificar linici del smbol OFDM [17]. La longitud de les finestres de
correlaci ve donada per:

on L
CP
s la longitud del prefix cclic (512) i DS s el Delay Spread del canal. Sutilitza una
finestra amb longitud inferior a la durada del prefix per eliminar lefecte de la interferncia
40

intersimblica (ISI) sobre lamplitud dels pics de correlaci [17]. Considerant canals amb un
delay spread de 1465 ns, sha utilitzat una finestra amb L
W
= 467 mostres.

Fig. 3-12 Efecte del canal sobre el prefix cclic (ISI)

Quan la longitud duna realitzaci de canal concreta sigui inferior al delay spread que sha
considerat, els pics de correlaci presentaran una zona plana de longitud donada per:
(3.7)

on
s la longitud del canal. En aquests casos caldr agafar com a referncia la mostra
de ms a la dreta daquesta zona plana, que correspon a linstant en qu la primera finestra
est alineada amb les ltimes L
W
mostres del CP. El clcul de la correlaci es realitza dacord
amb lexpressi segent, quan la finestra comena en la ensima mostra [17]:

|
,-|
| (
, - , -)|
. |, -|
/ . |, -|
/

(3.8)

on s[n] s el senyal complex equivalent en banda base a la sortida del DDC mostrejat a 30.72
MHz. Com es pot veure, es tracta de la correlaci al quadrat normalitzada respecte el
producte de les energies de les dues finestres. Per tant, quan les mostres de les dues
finestres sn totalment idntiques el resultat de la correlaci s 1. A causa de la gran
demanda de recursos que requereix la implementaci de (3.8) sobre GEDOMIS, sha
utilitzat la simplificaci segent:
|
,-|
|,-|
,- ,-
(3.9)

on:

(3.10)

amb ,- . Els valors de ,- o ,- es calculen seguint un procediment similar.
L
CP
DS

L
W
41

La figura 3-13 mostra la correlaci normalitzada (a) i el factor de normalitzaci o
denominador (b). Recordant lestructura de trama descrita en la secci 3.3.1, el senyal
alterna perodes de transmissi i perodes de silenci al final de cada meitat de la trama
rdio. Durant els perodes de transmissi, la correlaci presenta una srie de pics
consecutius que indiquen linici dels smbols OFDM. Per poder situar correctament la
finestra de la FFT, lalgoritme de sincronitzaci busca linici del primer smbol OFDM desprs
duna zona de silenci i sincronitza tots els smbols del perode de dades a partir daquesta
referncia. Per implementar la sincronitzaci a nivell de trama rdio saprofita la seva
estructura coneguda, amb zones de silenci i perodes de transmissi de longitud fixa (41 o
42 smbols OFDM segons la meitat de trama rdio). Lalgoritme compta el nmero de pics
del perode de dades immediatament anterior a la sincronitzaci inicial i utilitza aquesta
informaci per identificar en quina meitat de trama es produir la sincronitzaci.

Fig. 3-13 Perfil de correlaci obtingut en lalgoritme de sincronitzaci

Fig. 3-14 Ampliaci dels pics de correlaci
(a)
(b)
42

Durant les zones de silenci apareixen alguns pics que podrien ser detectats errniament
com linici dun perode de dades. La seva aparici s deguda a que durant aquests perodes
de silenci no es deixen de transmetre Reference Signals ja que, si es fes, el senyal no
compliria les especificacions de LTE. Per evitar falses alarmes, que portarien a un
funcionament incorrecte del sistema, quan es busquen pics de correlaci tamb es
comprova el valor del denominador. Si el denominador est per sota dun determinat llindar
es considera que el pic es troba en una zona de silenci i signora. Aquest llindar sactualitza
dinmicament al final de cada perode de transmissi en base al valor mxim de
denominador del perode actual. A continuaci es detallen els passos concrets que segueix
lalgoritme de sincronitzaci.

Algoritme 1. Mecanisme de sincronitzaci

while input_signal
1) Calcular el valor de correlaci normalitzada:
|r
S
[n]|
2
= dn / ds
2) Mquina destats:
1. Durant un perode inicial de 19 smbols, que correspon a la durada mxima
de les zones de silenci, determinar el valor mxim de denominador
(ds_max).
2. Buscar segent zona de silenci:
ds < ds_max / 5
3. Recrrer la zona de silenci fins detectar linici del segent perode de
dades.
|r
S
[n]|
2
> 0.5 AND ds > ds_max/4
4. Comptar la durada del perode de dades, fins el segent silenci. Aquesta
informaci sutilitza per determinar en quina meitat de la trama rdio es
produir la sincronitzaci inicial.
5. Mode doperaci continu, en el qual es realitzen els segents passos de
forma iterativa:
5.1. Partint duna zona de silenci, buscar linici del segent perode
de dades:
|r
S
[n]|
2
> 0.5 AND ds > ds_max/4
43

5.2. Durant una finestra de 349 mostres, determinar la posici on
el pic de correlaci t el valor mxim.
,- |
5.3. Sincronitzar tots els smbols del perode de dades a partir de la
referncia obtinguda en 5.2, fins la segent zona de silenci.
5.4. Actualitzar el valor de ds_max amb el valor mxim de
denominador del perode de dades actual. Saltar a lestat 5.1.
end while

La presncia de soroll causa fluctuacions aleatries en el resultat de la correlaci.
Aquestes fluctuacions tamb afecten a les zones planes dels pics de correlaci i poden
provocar un desplaament cap a lesquerra de la detecci dinici de smbol. En aquests
casos, la finestra de la FFT queda lleugerament desplaada cap a lesquerra respecte les
mostres tils, tal i com mostra la figura 3-15.

Tenint en compte que el prefix cclic (CP) s una cpia idntica de les darreres 512
mostres del smbol, aquest comportament equival a un desplaament cclic de les mostres
cap a la dreta. Dacord amb les propietats de la DFT, aix provoca laparici dun terme de
fase en el domini freqencial donat per [10]:

*,( )
-+ ()

(3.11)

512

Comportament ideal
Finestra FFT (2048)
CP
512

Deslaament cap a lesquerra
Finestra FFT (2048)
CP
Detecci
inici smbol
Fig. 3-15 Efecte del desplaament de la finestra de la FFT
44

on m s el nmero de mostres que sha desplaat la finestra i N s la longitud de la FFT, en
aquest cas 2048. Aquest terme de fase pot interpretar-se com una modulaci sinusodal dels
components I/Q en el domini freqencial, que oscilla a una velocitat (cicles/Hz)
proporcional al nmero de mostres del desplaament.
Es pot considerar que aquest efecte forma part de la resposta del canal, sent corregit per
la posterior equalitzaci. No obstant, cal tenir en compte que lestimaci de canal es realitza
mitjanant la presncia de pilots en determinades portadores del senyal OFDM i interpolant
la resposta per a la resta. Si la variaci en el domini freqencial dels components I/Q s
massa rpida (s a dir, el desplaament s gran), la densitat de pilots que sutilitza en LTE
(un cada 90 kHz) podria ser insuficient per interpolar correctament la resposta del canal. En
les proves realitzades sha comprovat que a la prctica els desplaaments sn prou petits
per a que el bloc dequalitzaci sigui capa de compensar correctament la resposta del
canal.
Addicionalment, la fase de la correlaci en el punt pos
CP
sutilitza per estimar lerror de
fase del senyal rebut a causa de la presncia de CFO (Carrier Frequency Offset). El CFO
normalitzat respecte la separaci entre subportadores es calcula com:
-)
(3.12)

Les segents etapes del receptor sn els blocs estndard de qualsevol receptor OFDM i
estan composades per un conversor srie-parallel, leliminaci del prefix cclic, la FFT,
lextracci de pilots, lequalitzaci de canal, lextracci dels smbols QPSK i lextracci dels
bits dusuari.

45

4
4. Sistema de gesti dinterferncies

4.1 Introducci
El sistema de gesti dinterferncies proposat en aquest projecte es basa en un nou
mecanisme de detecci de senyal interferent que sintegra en la capa fsica (PHY) del
receptor en els terminals mbils. A partir de la informaci obtinguda en temps real a travs
dels terminals, la xarxa s capa de prendre decisions de manera dinmica sobre lestratgia
de transmissi de les femtocelles properes, obligant a que deixin de transmetre per les
portadores OFDM que causen interferncia als terminals macro.
En sistemes de comunicacions mbils, la potncia rebuda presenta fluctuacions a causa
dels esvaments o fdings lents que introdueix el canal. Aquests esvaments estan provocats
pel que sanomena zones dombra (shadowing) i habitualment es modelen mitjanant una
distribuci lognormal (s a dir, la potncia rebuda expressada en dB segueix una distribuci
normal). Tant la potncia mitja com la variana sobtenen mitjanant models emprics que
depenen de lentorn on es troba el terminal mbil [20]. Com a conseqncia daquestes
fluctuacions, la relaci senyal a interferent (SIR) instantnia a lentrada del receptor tamb
presenta variacions que depenen de latenuaci que pateixen el senyal til i el senyal
interferent en cada moment.
La velocitat amb qu varia el canal mbil depn bsicament de la velocitat a la que es
mou el receptor. En aquest sentit, es defineix el temps de coherncia (
) com el temps
necessari per a que el canal mbil canvi substancialment, i es pot aproximar com [20]:

(4.1)

on
s la freqncia doppler, s la velocitat de la llum, s la velocitat del terminal

mbil i s la freqncia de transmissi. En general, la decisi sobre la presncia
dinterferent presa en un determinat instant ser vlida fins que les condicions de
propagaci canvin significativament. Aquest temps ve donat per:
)
(4.2)

46

on
s el temps de coherncia del canal til i
s el temps de coherncia del canal

interferent. El mecanisme de detecci proposat pren decisions en intervals regulars de

segons. Per a que el sistema funcioni correctament, el perode de detecci
haur de ser
inferior al temps de validesa de la decisi (
).
Des del punt de vista freqencial, el nivell de potncia rebuda en cada subportadora
OFDM depn de la resposta en freqncia del canal til. De la mateixa manera, el nivell
dinterferent sobre cada una de les subportadores depn de la resposta que veu el senyal
procedent de la femtocella. Per tant, el nivell de SIR no ser igual en totes les
subportadores sin que presentar variacions amb la freqncia. Per aprofitar aquest
comportament, el mecanisme de detecci tamb s capa de determinar quina banda o
bandes freqencials es troben interferides. Daquesta manera, la femtocella podr seguir
transmetent per les bandes freqencials on el canal interferent presenti una atenuaci prou
elevada. Amb aquest mecanisme, es poden desenvolupar noves tcniques per realitzar un
control dinterferncies dinmic i selectiu en freqncia, obtenint una gran flexibilitat i
eficincia en la utilitzaci dels recursos rdio.

4.2 Mecanisme de detecci dinterferent
4.2.1 Principi de funcionament
Dacord amb les caracterstiques del senyal OFDM utilitzat, descrites en la secci 3.3.1,
els smbols estan formats per 2048 mostres tils precedides per un prefix cclic (CP). Aquest
CP es genera realitzant una cpia idntica de les darreres 512 mostres del smbol. Tal i com
sha explicat en la secci 3.3.2.5, la sincronitzaci a nivell de smbol es realitza mitjanant la
correlaci creuada entre dues finestres de longitud L
W
i separades entre s 2048 mostres.
Quan les mostres del prefix queden alineades amb la primera finestra i les darreres mostres
del smbol amb la segona, apareix un pic de correlaci que permet identificar linici del
smbol. Lequaci per calcular la correlaci al quadrat normalitzada ve donada per:
|
,-
|
| (
, - , -)|
. |, -|
/ . |, -|
/

(4.3)

on s[n] s el senyal complex equivalent en banda base a la sortida del DDC mostrejat a 30.72
MHz.
En un entorn ideal, lamplitud dels pics de correlaci normalitzada s 1, ja que les
mostres de les dues finestres sn idntiques. En canvi, quan el senyal es transmet per un
canal real, la degradaci introduda pel soroll i les interferncies provoca que lamplitud dels
47

pics de correlaci disminueixi. Aquest efecte es pot observar en la figura 4-1, que mostra el
perfil de correlaci normalitzada en un escenari ideal (a) i en un entorn realista amb soroll i
interferncia (b). En el segon cas sha considerat una SIR de 12 dB i una SNR de 20 dB. Tant
el senyal til com linterferent segueixen lestructura de trama rdio descrita en la secci
3.3.1, que alterna perodes de transmissi i zones de silenci. Com es pot veure, les zones on
hi ha solapament entre senyal til i interferent presenten una disminuci significativa de
lamplitud dels pics de correlaci.

Fig. 4-1 Perfil de correlaci sense interferencia (a) i amb interferencia (b)

La figura 4-2 mostra la relaci entre lamplitud dels pics de correlaci i la SIR instantnia,
per a diferents nivells de SNR instantnia. Com es pot observar, lamplitud dels pics
disminueix a mesura que augmenta el nivell dinterferent i de soroll. Aquesta relaci entre la
degradaci del senyal i lamplitud dels pics de correlaci s el punt clau en qu es basa el
mecanisme proposat en aquest projecte.

(a)
(b)
Macro Signal
Femto Signal
48

Fig. 4-2 Relaci entre lamplitud dels pics de correlaci i els nivells de SIR i SNR instantanis

4.2.2 Estructura del sistema
El sistema est format per diferents branques que sutilitzen per aconseguir selectivitat
freqencial. La branca principal es troba integrada en el bloc de sincronitzaci i sencarrega
de la detecci sobre tot lample de banda del senyal. Quan aquesta indica que sest
produint una degradaci excessiva, el sistema utilitza les branques secundries per
identificar quines sub-bandes estan sent interferides.
Com sha explicat anteriorment, en aquest projecte sha dividit la banda total de 20 MHz
en dues sub-bandes de 10 MHz per simplificar la implementaci del sistema sobre
GEDOMIS, de manera que el sistema s capa de determinar si la interferncia afecta a la
primera meitat de la banda, a la segona, o a totes dues. La figura 4-3 mostra lestructura
proposada.

0,75
0,8
0,85
0,9
0,95
1
10 12 14 16 18 20 22
Amplitud dels pics de correlaci
SNR = 25 dB
SNR = 20 dB
SNR = 15 dB
SIR (dB)

Main Branch
INTERF.
DETECTION

INTERF.
DECISION
S
DDC
[n]
INTERF.
DETECTION

Secondary
Branch 1
Sync. Info.
+ Enable
SYNCHRO. +
INTERF.
DETECTION
Synchronized Signal
Secondary
Branch 2
Fig. 4-3 Estructura del sistema
49

Com es pot observar, les branques secundries estan formades per dos blocs. El primer
bloc s un filtre amb coeficients complexos que selecciona la sub-banda corresponent. El
segon bloc sencarrega de la detecci dinterferent sobre la sub-banda. El bloc encarregat de
la detecci (Interference Detection) es basa en el principi de funcionament descrit en el punt
anterior i es idntic en totes les branques. La nica diferncia s que en les branques
secundries es calcula la correlaci normalitzada del senyal prviament filtrat. A partir de la
informaci procedent de les diferents branques, el bloc Interference Decision sencarrega
de prendre la decisi final sobre la presncia de senyal interferent i sobre quines bandes es
troben interferides.
El senyal en banda base procedent del DDC s un senyal complex i, per tant, amb
espectre asimtric. Per separar el senyal en les dues sub-bandes desitjades ha estat
necessari el disseny de dos filtres amb coeficients complexos, tal i com mostra la figura 4-4.
Tots dos tenen un ample de banda de 10 MHz; el filtre H
A
deixa passar el senyal entre 0 i 10
MHz, i el filtre H
B
entre -10 i 0 MHz.

Els disseny dels filtres sha realitzat mitjanant leina fdatool integrada en lentorn
Matlab. Shan tingut en compte les limitacions de la plataforma de simulaci GEDOMIS,
buscant un comproms adequat entre nmero de coeficients i rebuig en la banda atenuada.
Finalment, sha aconseguit una atenuaci de 35 dB amb filtres dordre 50 (51 coeficients). La
figura 4-5 mostra la resposta en freqncia obtinguda. En la implementaci sobre
GEDOMIS, els coeficients han estat quantificats amb paraules de 20 bits. Per obtenir uns
resultats ms realistes, tamb sha aplicat aquesta quantificaci durant la fase de modelat.

s
DDC
(w)
w
H
A
(w)
H
B

(w)
20 MHz
Fig. 4-4 Disseny dels filtres
50

Fig. 4-5 Resposta en freqncia dels filtres

Tal i com sha explicat en la secci 3.3.2.5, la longitud de les finestres utilitzades per al
clcul de la correlaci normalitzada (L
W
) ha de descartar les primeres mostres del prefix
cclic per reduir lefecte de lISI. Considerant canals amb un delay sperad de 1465 ns, sha
utilitzat una finestra de longitud L
W
= 467 mostres per a la branca principal. En les branques
secundries cal descartar 51 mostres addicionals per lefecte dels filtres (L
W
= 416).

4.2.3 Criteri de qualitat
La decisi sobre la presncia de senyal interferent ha de respondre a algun criteri de
qualitat objectiu relacionat amb la qualitat de servei percebuda per lusuari. La figura de
mrit que sha utilitzat s la probabilitat derror de bit (BER), ja que est fortament lligada
amb la qualitat de servei subjectiva i s habitual utilitzar-la com a parmetre de qualitat en
sistemes de transmissi digital. Com sha comentat anteriorment, la detecci es realitza en
perodes de
segons. Sha decidit establir un llindar de 10

-2
sobre la BER mitja durant el
perode de detecci.
Cal tenir en compte que es tracta de la raw BER i que, a la prctica, milloraria
significativament desprs daplicar codificaci de canal. A ms, en aquest projecte sha
treballat amb un sistema SISO (una antena transmissora i una receptora) per simplicitat, la
qual cosa limita les prestacions del sistema. Lestndard LTE planteja la possibilitat dutilitzar
esquemes multi-antena MIMO que ofereixen una major robustesa a la propagaci
multicam i que permetrien fixar llindars de BER inferiors.
Idealment el comportament de les branques de detecci vindria donat per:
() {
()
()
(4.4)

on indica el nmero de perode dexploraci, () s la BER mitja durant el perode i
s el llindar de BER, en aquest cas 10

-2
. Com es veur ms endavant, a la prctica el
sistema presenta una corba de detecci (probabilitat de detecci vs. BER) amb una transici
menys abrupta.
51

4.2.4 Disseny del bloc de detecci (Interference Detection)
El bloc de detecci dinterferent s el punt clau de tot el sistema. Lalgoritme proposat
consisteix en comptar el nombre de pics de |
,-|
que superen un determinat llindar

durant una finestra dexploraci de N smbols OFDM. Si el nombre de pics detectats (
) s
inferior al nombre de pics que sesperava detectar (
), el sistema decideix que la

degradaci del senyal s excessiva. Lelecci dun llindar adequat s un factor decisiu ja que
t un gran impacte sobre la probabilitat de detecci.
En aquest projecte sha utilitzat una finestra dexploraci de durada
5 ms, que
correspon a la meitat de la trama rdio LTE. Dacord amb les equacions 4.1 i 4.2, i tenint en
compte que la freqncia de transmissi utilitzada s aproximadament 2 GHz, la velocitat
mxima del terminal que podr suportar el sistema vindr donada per:

)

(4.5)

La figura 4-6 recorda lestructura de senyal descrita anteriorment. Com es pot observar,
la finestra dexploraci sempre se situa de manera que quedi totalment alineada amb una
de les dues meitats de la trama rdio. El nmero de pics que sespera detectar (
) s igual
al nmero de smbols OFDM amb informaci (dedicats al UE associat a la BS) que sn
transmesos durant el perode dexploraci: 42 durant la primera meitat de la trama i 41
durant la segona.

SUBFRAME
5 (SYNCHR
+ CTRL)
SUBFRAME
6
SUBFRAME
7
SUBFRAME
8
(QUIET-
PERIOD)
SUBFRAME
0 (SYNCHR
+ CTRL)
SUBFRAME
1
SUBFRAME
2
SUBFRAME
3
(QUIET-
PERIOD)

Fig. 4-6 Ubicaci de la finestra dexploraci sobre la trama rdio

Durant les primeres etapes prvies a la sincronitzaci inicial, els blocs de detecci es
mantenen a lespera. Un cop el receptor aconsegueix sincronitzar i entra en el mode
doperaci continu, el bloc de sincronitzaci envia un senyal denable a les branques
secundries aix com informaci necessria per situar correctament la finestra dexploraci.
A continuaci es detallen els passos de lalgoritme proposat, un cop el receptor ha entrat en
el mode doperaci continu.

1ms 1ms 1ms 1ms 1ms
Finestra dexploraci (5 ms) Finestra dexploraci (5 ms)
52

Algoritme 2. Mtode de detecci proposat (Interference Detection)

while input_signal
1) Calcular correlaci normalitzada: |r
S
[n]|
2
= dn / ds.
2) Mquina destats:
1. Partint de zona de silenci, buscar pujada cap a pic de correlaci, que
indica linici dun perode de dades (inici de la finestra dexploraci).
If |r
S
[n]|
2
> 0.5 AND ds > ds_max/4 Then
state = 2
End If
2. Durant una finestra de 349 mostres, comprovar si el pic de correlaci
supera el llindar.
If |r
S
[n]|
2
> Threshold Then
n
d
= n
d
+ 1
state = 3
End If
3. Esperar 2048 mostres (fins al final del smbol) i canviar a lestat 4.
4. Comprovar si sha arribat al final del perode de dades.
i. En cas negatiu, buscar pujada cap a pic de correlaci i canviar a
lestat 2.
If |r
S
[n]|
2
> 0.5 AND ds > ds_max/4 Then
state = 2
End If
ii. En cas afirmatiu, canviar a lestat 5.
5. Sha arribat al final de la finestra dexploraci. Comparar el nombre de
pics detectats (
) amb el nombre de pics que sesperava detectar (
).
Actualitzar la variable de sortida que indica la presncia dinterferent.
If n
d
< n
e
Then
detection = true (1)
Else
detection = false (0)
End If
Canviar a lestat 1.
end while

53

4.2.5 Disseny del bloc de decisi (Interference Decision)
A partir de la informaci procedent de les tres branques, el bloc Interference Decision
sencarrega de decidir si hi ha senyal interferent i quina banda o bandes estan afectades. La
sortida de cada branca s un valor lgic que indica la detecci positiva (1) o negativa (0).
Aquest valor sactualitza al final del perode dexploraci (cada 5 ms). Cada cop que es
produeix una actualitzaci de la sortida de les branques de detecci, aquest bloc pren la
decisi final seguint lalgoritme que es descriu a continuaci.

Algoritme 3. Interference Decision

If detection_Main == 0 Then
decision = No interference
Else
If detection_Secondary_1 == 1 & detection_Secondary_2 == 0 Then
decision = Interference detected in the 1st sub-band
Elseif detection_Secondary_1 == 0 & detection_Secondary_2 == 1 Then
decision = Interference detected in the 2nd sub-band
Else
decision = Interference occupies the entire bandwidth
EndIf
EndIf

En el disseny de lalgoritme de decisi sha tingut en compte el segent: quan la
interferncia afecta a la meitat de la banda, es degraden la meitat de portadores que quan
afecta a tota la banda. Com a conseqncia, per produir la mateixa degradaci sobre la BER,
el nivell de densitat espectral de potncia del senyal interferent haur de ser major en el
primer cas. Per aclarir aquest comportament, la figura 4-7 mostra dos casos que podrien
presentar el mateix nivell de BER en els dos escenaris de banda interferida.

54

Aquest comportament fa que, per nivells de BER similars, lamplitud dels pics de
correlaci obtinguts en les branques secundries interferides sigui menor en (b) que en (a).
Lestratgia seguida ha estat escollir un llindar de decisi adequat per a lescenari (b).
Aquest llindar proporcionar una probabilitat de detecci baixa en les dues branques
secundries en (a). Per aquest motiu, quan la branca principal detecta interferent, el
sistema decideix que aquesta afecta a tot lample de banda tant si les dues secundries
detecten com si no detecta cap de les dues.

4.2.6 Obtenci dels llindars de decisi. Proof of concept
4.2.6.1 Descripci del mtode utilitzat
La fiabilitat del sistema de detecci proposat en aquest PFC depn en gran part de
lelecci duns llindars de decisi adequats. Aquest llindars han estat obtinguts
empricament mitjanant una campanya intensiva de simulacions amb Matlab. A la vegada,
aquestes simulacions han servit per comprovar la validesa del principi de funcionament en
qu es basa el mecanisme. Shan definit un total de 4 escenaris amb diferents tipus de canal
i banda interferida:
1. Canal de tipus Pedestrian B
a. Interferncia sobre tota la banda
b. Interferncia sobre la primera meitat de la banda

2. Canal de tipus Vehicular A
a. Interferncia sobre tota la banda
b. Interferncia sobre la primera meitat de la banda
Els resultats obtinguts amb interferncia sobre la segona meitat de la banda no sexposen
ja que, per simetria, sn molt similars als dels escenaris 1b i 2b.

w
20 MHz
Interferncia sobre tota la banda

w
20 MHz

Interferncia sobre la meitat de banda
(a)
(b)
Fig. 4-7 Espectre del senyal en els dos escenaris dinterferncia amb la mateixa BER
55

Per a cada un dels quatre escenaris shan fet un total de 45.000 simulacions amb
diferents nivells de SIR i SNR i amb diferents realitzacions de canal mbil. Els valors concrets
que shan utilitzat es mostren en la figura 4-8.

Les simulacions shan realitzat dacord amb lescenari descrit en la secci 3.1, per
prescindint del Femto UE ja que no era necessari per validar el mecanisme de detecci. Les
estacions base Macro BS i Femto BS shan modelat mitjanant el transmissor descrit en el
captol 3. El Macro UE utilitza el receptor descrit en el mateix captol, incorporant el sistema
de detecci dacord amb lesquema de la figura 4-3. Per generar el senyal a lentrada del
Macro UE es realitzen els segents passos:
- Es genera el senyal til i el senyal interferent amb bits dinformaci pseudoaleatoris,
utilitzant el transmissor de la secci 3.3.1. Sintrodueix un retard en el senyal
interferent per modelar la diferncia entre els retards dels dos senyals.
- Saplica un escalat sobre les mostres del senyal procedent de la Femto BS
(interferent) per obtenir la SIR mitja desitjada. La potncia que ha de tenir el senyal
interferent es calcula abans del canal: la SIR instantnia a lentrada del receptor
fluctuar amb les variacions del canal til.
- Saplica lefecte del canal sobre el senyal femto, realitzant la convoluci de les
mostres amb la resposta impulsional. En aquest cas, el canal s constant en totes les
simulacions per simplificar la casustica.
- Saplica lefecte del canal sobre el senyal procedent de la Macro BS (til). Per cada
combinaci de SIR i SNR mitja shan fet 3000 simulacions amb realitzacions de canal
diferents.
- Safegeix soroll AGWN amb una potncia adequada dacord al nivell de SNR. Igual
que amb linterferent, el nivell de potncia de soroll es calcula abans del canal: la
SNR instantnia fluctuar amb les variacions del canal.

13 dB
15 dB
17 dB
19 dB
21 dB
15 dB
25 dB
20 dB
SIR SNR
x 3000 channel samples
Fig. 4-8 Nivells de SIR i SNR mitjos utilitzat en les simulacions
56

En cada simulaci sha calculat la probabilitat derror de bit (BER) obtinguda en el Macro
UE durant una finestra dexploraci i shan emmagatzemat les amplituds de tots els pics de
correlaci de les tres branques per estudiar-les a posteriori. En lannex A es pot consultar el
codi que sha desenvolupat per processar els resultats i obtenir les grfiques i taules que es
mostren a continuaci.

4.2.6.2 Llindar de la branca principal
Com sha explicat anteriorment, lalgoritme detecta interferncia si el nombre de pics
detectats (
) s inferior al nombre de pics que sesperava detectar (
). Per tant, quan un

o ms pics de correlaci es troben per sota del llindar, la detecci s positiva. Tenint en
compte aquest criteri, el pic de correlaci amb amplitud mnima dins la finestra dexploraci
tindr un paper determinant: si el valor mnim es troba per sobre del llindar no es detectar
interferent; en cas contrari, sen detectar.

Fig. 4-9 Perfil de correlaci on es detecta interferent.

Escenaris 1a i 1b (Pedestrian B)
La figura 4-10 mostra lamplitud mnima dels pics de correlaci durant una finestra
dexploraci en funci de la BER. Els resultats corresponen a la branca principal per als dos
escenaris amb canal Pedestrian B (1a i 1b). Com es pot observar, existeix una relaci fora
directa entre lamplitud mnima dels pics i la BER. A ms, els resultats sn molt similars quan
la interferncia afecta a tota la banda i quan afecta a la meitat, la qual cosa permet establir
un llindar vlid per als dos escenaris. A causa de la dispersi de punts que presenten les
corbes, hi haur casos amb BER < BER
TH
que es detectaran errniament (false alarm) i casos
amb BER > BER
TH
que no es detectaran (missed detection). Cada grfica es divideix en quatre
regions identificades amb colors diferents:
57

la zona inferior dreta (verd) correspon als casos que es detecten correctament.
la zona superior dreta (vermell) correspon als casos que shaurien de detectar i no es
detecten.
la zona inferior esquerra (negre) sn casos de falsa alarma, que es detecten
errniament.
i la zona superior esquerra (blau) correspon als casos que no shan de detectar i no
es detecten.

Fig. 4-10 Comportament obtingut en la branca principal en els escenaris 1a i 1b (PedB)

El llindar de decisi (Correlation Threshold) t un paper decisiu en la probabilitat de
detecci i de falsa alarma. La taula 4-1 mostra aquestes probabilitats, calculades
empricament a partir dels resultats, en funci del llindar. Les expressions utilitzades per
obtenir la taula venen donades per:

()
*
+
*
+

(5.6)

( )
*
+
*
+

(5.7)

on *+ s el nombre de casos que compleixen la condici cond.
BER threshold
Correlation Threshold
BER threshold
58

Taula 4-1 Probabilitat de detecci i falsa alarma de la branca principal en els escenaris 1a i 1b (PedB)
Threshold
Interference over the whole
bandwidth (1a)
Interference over half of the
bandwidth (1b)
Prob. of detection Prob. of false alarm Prob. of detection Prob. of false alarm
0.85 0.31 0.02 0.32 0.00
0.86 0.35 0.02 0.37 0.00
0.87 0.40 0.03 0.42 0.01
0.88 0.46 0.04 0.48 0.02
0.89 0.53 0.05 0.56 0.03
0.90 0.60 0.07 0.63 0.04
0.91 0.68 0.09 0.71 0.06
0.92 0.77 0.12 0.81 0.09
0.93 0.87 0.17 0.89 0.15
0.94 0.93 0.26 0.95 0.25
0.95 0.97 0.39 0.98 0.39

Com es pot observar, tant la probabilitat de detecci com la de falsa alarma augmenten a
mesura que sincrementa el llindar. El llindar que sha escollit s 0.93, ja que ofereix un
comproms raonable entre les dues probabilitats i per als dos escenaris dinterferncia amb
Pedestrian B.

Escenaris 2a i 2b (Vehicular A)
El mateix procs sha repetit per als resultats amb Vehicular A (escenaris 2a i 2b). Com es
pot observar en la taula 4-2, el llindar escollit per a Pedestrian B (0.93) ofereix probabilitats
de detecci similars a les de la taula 4-1. Pel que fa a la probabilitat de falsa alarma, en
aquest cas s lleugerament superior que en el cas anterior. A pesar de que una probabilitat
de falsa alarma del 20% pot semblar excessiva, cal tenir en compte que els casos de falsa
alarma es concentren entre nivells de BER de 10
-3
i 10
-2
aproximadament, tal com es pot
comprovar en la figura 4-11. Per a valors de BER inferiors, la probabilitat de falsa alarma s
prcticament nulla. De la mateixa manera, tot i que la probabilitat de detecci no arriba al
90%, gaireb el 100% dels casos amb BER > 310
-2
sn detectats.
Aquests resultats validen la possibilitat dutilitzar el mateix llindar de decisi per als
quatre escenaris que sestan considerant (en la branca principal), obtenint unes prestacions
raonablement bones. Sha pogut comprovar que el comportament de la branca principal s
correcte amb diferents tipus de canal (Pedestrian B i Vehicular A) i amb diferents escenaris
de banda interferida.
59

Fig. 4-11 Comportament obtingut en la branca principal en els escenaris 2a i 2b (VehA)

Taula 4-2 Probabilitat de detecci i falsa alarma de la branca principal en els escenaris 2a i 2b (VehA)
Threshold
bandwidth (2a)
bandwidth (2b)
0.85 0.34 0.01 0.35 0.01
0.86 0.39 0.01 0.40 0.01
0.87 0.45 0.02 0.45 0.01
0.88 0.50 0.03 0.51 0.02
0.89 0.57 0.04 0.58 0.04
0.90 0.63 0.07 0.65 0.06
0.91 0.71 0.10 0.72 0.10
0.92 0.78 0.15 0.79 0.14
0.93 0.85 0.20 0.85 0.21
0.94 0.90 0.30 0.91 0.31
0.95 0.94 0.43 0.95 0.45

BER threshold
BER threshold
60

4.2.6.3 Llindar de les branques secundries
En aquest cas, sha representat lamplitud mnima dels pics de correlaci obtinguts en
una de les dues branques secundries. Concretament, shan utilitzat els resultats de la
primera branca secundria, ja que correspon a la banda interferida en els escenaris 1b i 2b.
Les figures 4-12 i 4-13 mostren els resultats obtinguts amb canal Pedestrian B i Vehicular A,
respectivament. Les probabilitat de detecci en funci del llindar corresponents a aquestes
dues figures es poden veure en les taules 4-3 i 4-4.
Com es pot observar, en aquest cas les probabilitats que shan obtingut sn molt
diferents per als dos escenaris dinterferncia: la probabilitat de detecci s ms elevada
quan la interferncia afecta a la meitat de la banda que quan afecta a tot lample de banda
del senyal. Aix s degut al comportament descrit en la figura 4-7 i no suposa cap problema
grcies al disseny del bloc de decisi descrit anteriorment. Com ja sha comentat,
lestratgia ha estat escollir el llindar adequat per lescenari amb interferent sobre la meitat
de la banda. Quan la interferncia afecti a tota la banda, la probabilitat de detecci de les
branques secundries ser baixa, per la probabilitat de detecci de la branca principal ser
correcta; tant si les dues branques secundries detecten simultniament com si no detecta
cap de les dues, el sistema decidir que la interferncia es troba sobre tot lample de banda
del senyal.

Escenaris 1a i 1b (Pedestrian B)

Fig. 4-12 Comportament obtingut en les branques secundries en els escenaris 1a i 1b (PedB)
BER threshold
BER threshold
61

Taula 4-3 Prob. de detecci i falsa alarma de les branques secundries en els escenaris 1a i 1b (PedB)
Threshold
bandwidth (1a)
bandwidth (1b)
0.85 0.25 0.02 0.58 0.06
0.86 0.29 0.02 0.63 0.07
0.87 0.33 0.03 0.68 0.09
0.88 0.37 0.04 0.73 0.11
0.89 0.43 0.05 0.78 0.13
0.90 0.49 0.06 0.83 0.18
0.91 0.56 0.08 0.88 0.24
0.92 0.64 0.10 0.92 0.31
0.93 0.73 0.14 0.95 0.39
0.94 0.82 0.19 0.98 0.49
0.95 0.90 0.29 0.99 0.60

Escenaris 2a i 2b (Vehicular A)

Fig. 4-13 Comportament obtingut en les branques secundries en els escenaris 2a i 2b (Veh A)
BER threshold
BER threshold
62

Taula 4-4 Prob. de detecci i falsa alarma de les branques secundries en els escenaris 2a i 2b (VehA)
Threshold
bandwidth
bandwidth
0.85 0.30 0.01 0.63 0.07
0.86 0.34 0.01 0.67 0.09
0.87 0.40 0.01 0.72 0.13
0.88 0.45 0.02 0.76 0.17
0.89 0.51 0.03 0.80 0.21
0.90 0.58 0.05 0.85 0.26
0.91 0.66 0.08 0.88 0.33
0.92 0.73 0.11 0.92 0.42
0.93 0.80 0.18 0.95 0.51
0.94 0.87 0.26 0.97 0.61
0.95 0.93 0.38 0.98 0.73

El llindar que sha escollit per a les branques secundries s 0.90. De la mateixa manera
que en la branca principal, aquest tamb s vlid per als dos tipus de canal que shan
considerat (Pedestrian B i Vehicular A).

4.2.7 Corbes de probabilitat de detecci
Un cop establerts els llindars a partir de les grfiques i taules presentades en el punt
anterior, shan analitzat les prestacions del sistema obtenint les corbes de probabilitat de
detecci en funci de la BER. Aquestes corbes shan elaborat a partir dels resultats de les
simulacions amb Matlab i aplicant els segents llindars:
0.93 per a la branca principal
0.90 per a les branques secundries

4.2.7.1 Canal Pedestrian B
Interferncia sobre tota la banda (1a)
La figura 4-14 mostra la probabilitat de detecci en funci de la BER per a les tres
branques del sistema. Els resultats corresponen lescenari 1a. Com es pot observar, en
general les corbes obtingudes presenten un comportament fora correcte, amb una
transici cap a 1 ms o menys rpida i situada al voltant de BER
TH
. La branca principal
detecta amb probabilitat 1 a partir dun nivell de BER de 310
-2
, aproximadament. En les
branques secundries, la corba de detecci est lleugerament desplaada cap a la dreta,
63

sense que aix suposi cap problema grcies al disseny del bloc de decisi. Sha intentat
augmentar el llindar per desplaar les corbes cap a lesquerra, per els resultats no han
estat satisfactoris ja que la probabilitat de detecci per a nivells de BER < BER
TH
(falsa
alarma) es dispara.

Fig. 4-14 Probabilitat de detecci vs. BER (escenari 1a)

Interferncia sobre la primera meitat de la banda (1b)
En aquest cas, les corbes de la branca principal i de la primera branca secundria estan
fora alineades, detectant amb probabilitat 1 a partir de 310
-2
com en el cas anterior. En
principi, la segona branca secundria no hauria de detectar en cap cas ja que la segona sub-
banda no est interferida. En canvi, per a nivells de BER molt elevats s que detecta. Aquest
comportament pot ser degut a dos efectes:
El canal presenta una atenuaci molt elevada en la segona sub-banda, que fa que els
pics de correlaci disminueixin per sota del llindar per lefecte del soroll. En aquest
cas, la detecci indicaria que el senyal pateix una atenuaci tan gran que no pot
tolerar cap nivell dinterferncia. Per tant, cap femtocella propera hauria de
transmetre per aquesta sub-banda.
64

La banda de transici dels filtres utilitzats en les branques secundries deixa passar
part de la interferncia cap a la segona branca. Per minimitzar aquest efecte es
podrien utilitzar filtres amb ms coeficients.

Fig. 4-15 Probabilitat de detecci vs. BER (escenari 1b)

Fins aqu sha avaluat la probabilitat de detecci de cadascuna de les tres branques de
forma independent. Per comprovar que el disseny del bloc de decisi s correcte, shan
elaborat les corbes que es mostren en la figura 4-16. En aquestes grfiques es presenta la
probabilitat de cadascuna de les possibles decisions del sistema, en funci de la BER, per als
escenaris 1a i 1b.
Com es pot observar, quan la interferncia afecta a tot lample de banda del senyal, el
sistema pren la decisi correcta amb molta probabilitat. Noms en alguns casos puntuals, es
decideix que linterferent afecta a la segona meitat de la banda. Probablement, aquest
comportament s degut a que, en aquests casos, la resposta del canal til presenta una
atenuaci major en la segona sub-banda que en la primera, de manera que noms detecta
interferent la segona branca secundria.

65

Pel que fa al cas amb interferncia sobre la meitat de la banda, el sistema decideix que
linterferent afecta a la primera sub-banda fins un cert nivell de BER, a partir del qual la
decisi s que tot lample de banda del senyal est interferit. Aquest comportament s
coherent amb el que sha observat en la segona branca secundria de la figura 4-15.

Fig. 4-16 Probabilitat de decisi vs. BER (escenaris 1a i 1b)

4.2.7.2 Canal Vehicular A

Les figures 4-17 i 4-18 mostren les corbes de probabilitat de detecci de les tres branques
en funci de la BER per als escenaris 2a i 2b, respectivament. En la figura 4-19 es mostra la
probabilitat de cadascuna de les possibles decisions del sistema, tamb en funci de la BER.
Com ja shavia observat durant el procs dobtenci dels llindars, el comportament
obtingut amb canal Vehicular A s similar al de Pedestrian B. No obstant, en aquest cas les
corbes presenten una transici ms suau, augmentant lleugerament la probabilitat de
detecci per a casos amb BER < BER
TH
(falsa alarma).

66

Interferncia sobre tota la banda (2a)

Fig. 4-17 Probabilitat de detecci vs. BER (escenari 2a)

67

Interferncia sobre la meitat de la banda (2b)

Fig. 4-18 Probabilitat de detecci vs. BER (escenari 2b)

Fig. 4-19 Probabilitat de decisi vs. BER (escenaris 2a i 2b)

68

5
5. Validaci del sistema amb la
plataforma GEDOMIS

5.1 Descripci del mtode utilitzat
Tpicament, els algoritmes de gesti dinterferncies es verifiquen utilitzant nicament
simulacions dalt nivell (per exemple, amb Matlab) que estan subjectes a determinades
condicions ideals i que no tenen en compte el cost dimplementaci ni altres restriccions
hardware (precisi numrica finita, longitud dels registres, latncia entre blocs, etc). Amb
lobjectiu de validar el sistema en un entorn ms realista, sha utilitzat la plataforma
hardware experimental GEDOMIS, ubicada en el CTTC.
A causa dels esforos destinats a letapa de disseny del sistema i validaci amb Matlab,
que han centrat la major part de la feina desenvolupada en aquest projecte, no sha
disposat de temps suficient per implementar el sistema complet sobre GEDOMIS. Com a
alternativa, sha optat per realitzar captures de senyal en un punt intermig del receptor i
processar-les amb Matlab. Concretament, sha capturat senyal a la sortida del Digital Down
Converter (DDC). Tot i que no sha pogut simular directament el mecanisme de detecci
amb la plataforma, aquest mtode permet obtenir uns resultats molt ms realistes ja que
inclou diferents efectes introduts pel hardware difcilment modelables amb Matlab.
Aquests efectes sn deguts principalment als segents motius:
- Els senyals (til i interferent) sn generats amb una implementaci hardware del
transmissor (sobre FPGA).
- El xasss de les targes on es troben els dispositius FPGA que allotgen els blocs
transmissor i receptor introdueix un nivell de contnua procedent de lalimentaci en
el senyal.
- El senyal passa per un procs de conversi DA en el transmissor i AD en el receptor.
- El procs de upconversion (IF a RF) i downconversion (RF a IF) es realitza fsicament.
- Sutilitzen filtres dRF analgics per eliminar els components freqencials indesitjats.
- Sutilitzen cables i connectors fsics que introdueixen prdues i altres efectes.
- Lemulador de canal ofereix unes condicions de propagaci extremadament
realistes.
69

- El receptor inclou el bloc de control automtic de guany (AGC), que influeix sobre la
potncia de senyal a lentrada del receptor.
- Sutilitza una implementaci hardware del bloc Digital Down Converter (DDC), aix
com del bloc de sincronitzaci que calcula lestimaci del CFO utilitzada en el DDC.
Shan realitzat 100 captures amb canal del tipus Pedestrian B a 3 km/h i amb diferents
nivells de SIR mitja (entre 10 i 25 dB). El temps de coherncia del canal a aquesta velocitat
s de 43 ms aproximadament, molt superior a la durada de la finestra dexploraci utilitzada
(5 ms). Les figures 5-1 i 5-2 mostren la configuraci dels models de canal i dels guanys
utilitzats en l'emulador de canal. Les tres sortides dRF utilitzades sn les segents:
RF 1: Canal Macro BS Macro UE
RF 2: Canal Femto BS Femto UE
RF 3: Canal Femto BS Macro UE (interferent)
Els canals 1 i 2 sn del tipus Pedestrian B, amb mobilitat. El canal 3 s constant per reproduir
les mateixes condicions utilitzades en les simulacions amb Matlab, on shavia utilitzat una
realitzaci de canal concreta en totes les simulacions per simplificar la casustica.
Concretament, RF3 sha definit com un canal personalitzat amb les segents
caracterstiques: per al cas amb interferent sobre tota la banda, la resposta en freqncia s
plana; per al cas amb interferent sobre la meitat de la banda, el canal introdueix una
atenuaci molt elevada en una de les dues sub-bandes. Els guanys dels tres canals shan
utilitzat per configurar la SIR mitja desitjada, com es pot veure en la figura 5-2. El senyal RF2
sintrodueix a lentrada del receptor del Femto UE. Els senyals RF1 i RF3 es combinen
desprs de lemulador de canal mitjanant una T i senvien al Macro UE.

Fig. 5-1 Configuraci dels models de canal en lemulador de canal
70

Fig. 5-2 Configuraci del guanys assignats a cada canal dRF

5.2 Resultats
5.2.1 Interferncia sobre tota la banda
Les figures 5-3 i 5-4 mostren la relaci entre lamplitud mnima dels pics de correlaci i la
BER per a les branques principal i secundaria, respectivament. Cada punt correspon a un
perode de detecci (5 ms). Com es pot observar, el comportament s molt similar al que
shavia obtingut mitjanant el modelat amb Matlab, tot i que en aquest cas el nmero de
realitzacions s molt menor.
Branca principal

Fig. 5-3 Comportament en la branca principal amb captures de GEDOMIS. Interferncia sobre tota la
banda i canal Pedestrian B.
71

Branca secundria

Fig. 5-4 Comportament en una de les branques secundries amb captures de GEDOMIS. Interferncia
sobre tota la banda i canal Pedestrian B.

Com que no es disposa de suficients realitzacions per calcular la probabilitat de detecci
en funci de la BER, sha optat per representar el comportament obtingut en diferents
captures a nivell illustratiu. Aquests resultats presenten limitacions importants ja que no
permeten avaluar les probabilitats de detecci i falsa alarma. Lobjectiu s mostrar que en
general el sistema presenta un comportament correcte i que sajusta al comportament
esperat.
En les figures que es presenten a continuaci, leix horitzontal de cada grfica indica el
nmero de perode de detecci (o finestra dexploraci). La grfica superior mostra
levoluci temporal de la BER mitja durant el perode de detecci. La resta mostren
lamplitud mnima dels pics de correlaci en cada perode per a les tres branques. Com es
pot observar, a causa de les variacions del canal, tant la BER com lamplitud dels pics va
fluctuant. La relaci que sha observat en les grfiques anteriors, aqu es pot veure perode
de dades a perode de dades.
En la majoria de casos, els perodes on la BER s major que la BER llindar (10
-2
), la
interferncia s detectada. Els perodes on es detecta interferent, s a dir, on lamplitud
mnima dels pics es troba per sota del llindar (0.93 en la branca principal i 0.90 en les
secundries) apareixen marcats en vermell. Per interpretar correctament els resultats, cal
tenir en compte el disseny de lalgoritme de decisi, que decideix que linterferent afecta a
tot lample de banda del senyal tant si les dues branques secundries detecten
simultniament com si no detecta cap de les dues.

72

Fig. 5-5 Evoluci de la BER i de lamplitud mnima dels pics de correlaci. Captura de GEDOMIS amb
canal Pedestrian B, interferncia sobre tota la banda i SIR mitja de 18 dB
Branca Principal
Branca Secundria 1
Branca Secundria 2
73

Branca Principal
Branca Secundria 1
Branca Secundria 2
74

Branca Principal
Branca Secundria 1
Branca Secundria 2
75

5.2.2 Interferncia sobre la meitat de la banda
En aquest cas, les figures 5-8 i 5-9 tamb presenten un comportament similar al de les
simulacions amb Matlab. Les figures 5-10 a 5-12 mostren el comportament obtingut en
diferents captures per al cas amb interferent sobre la segona sub-banda. Com es pot
observar, la branca principal i la branca secundria interferida detecten correctament en la
majoria de casos amb BER > BER
TH
. La primera branca secundria tamb presenta un
comportament correcte, ja que no detecta interferent en cap cas.

Branca principal

Fig. 5-8 Comportament en la branca principal amb captures de GEDOMIS. Interferncia sobre la meitat
de la banda i canal Pedestrian B.

Branca secundria interferida

Fig. 5-9 Comportament en una de les branques secundries amb captures de GEDOMIS. Interferncia
sobre la meitat de la banda i canal Pedestrian B.
76

canal Pedestrian B, interferncia sobre la meitat de la banda i SIR mitja de 18 dB
Branca Principal
Branca Secundria 1
Branca Secundria 2
77

Branca Principal
Branca Secundria 1
Branca Secundria 2
78

Branca Secundria 1
Branca Secundaria 2
Branca Principal
79

6
6. Conclusions i lnies futures
dinvestigaci

En aquest projecte final de carrera sha desenvolupat un nou mecanisme de detecci
dinterferncies amb lobjectiu doferir noves solucions per al control dinmic
dinterferncies en entorns amb femtocelles LTE. Lobjectiu principal era oferir una primera
aproximaci al mecanisme desenvolupant una versi simplificada i validar el principi de
funcionament en qu es basa. El concepte que es volia verificar s que existeix una relaci
directa entre la qualitat de servei percebuda per lusuari, mesurada a partir dun parmetre
objectiu com s la BER, i lamplitud dels pics de correlaci.
Es considera que aquests objectius shan complert, obtenint els segents resultats:
Proof of concept: Sha comprovat que existeix una relaci fora directa entre la BER i
lamplitud dels pics de correlaci, que permet utilitzar aquest concepte per detectar
senyal interferent. Les corbes damplitud dels pics de correlaci en funci de la BER
presenten una certa dispersi de punts que fa que la detecci no sigui totalment
neta, sin que apareixen casos de falsa alarma i casos que shaurien de detectar i no
es detecten. Aquest comportament tamb sobserva en les corbes de probabilitat de
detecci en funci de la BER, que presenten una transici de 0 a 1 menys rpida del
que sesperava. No obstant, el sistema ofereix unes prestacions raonablement
bones.
El comportament s similar amb els dos tipus de canal que shan analitzat
(Pedestrian B i Vehicular A). Aix fa possible la utilitzaci dun llindar de decisi vlid
per als dos casos.
Lestructura del sistema, que compta amb diferents branques per oferir selectivitat
freqencial, permet discriminar de manera efectiva les bandes interferides de les
que no ho estan. Aix permet un millor aprofitament dels recursos rdio, ja que les
femtocelles poden seguir transmetent per les bandes on el canal interferent
introdueix una atenuaci elevada.
80

Els resultats obtinguts a partir del senyal capturat amb la plataforma GEDOMIS sn
correctes. Grcies a aquestes proves, sha pogut comprovar que el sistema funciona
correctament quan el senyal dentrada incorpora efectes introduts pel hardware.

A partir de la feina realitzada en aquest PFC, sobre un ampli ventall de temes que es
poden desenvolupar en el futur amb lobjectiu de seguir treballant per obtenir solucions
efectives per al control dinmic dinterferncies:
Desenvolupar nous algoritmes de detecci ms sofisticats, que es basin en el principi
de funcionament que sha verificat en aquest projecte, amb lobjectiu dobtenir
corbes de probabilitat de detecci vs. BER amb una transici ms abrupta.
Estudiar el funcionament del sistema quan sincrementa el nombre de branques per
obtenir ms resoluci freqencial.
Validar el sistema entorns ms complexos, amb mltiples estacions base i terminals
dusuari.
Verificar el comportament de lalgoritme en un sistema multiantena (MIMO).
Desenvolupar nous protocols de xarxa per a la senyalitzaci relacionada amb la
detecci dinterferncies.
Desenvolupar noves tcniques que permetin identificar les femtocelles properes al
terminal, amb lobjectiu de que, quan un terminal detecta interferent, noms sactu
sobre les estacions que realment poden estar causant aquesta interferncia.

81

Annex A. Codi desenvolupat per analitzar els resultats

A.1 Resultats del modelat amb Matlab
La validaci del mtode proposat en aquest PFC sha realitzat mitjanant una campanya
intensiva de simulacions amb Matlab. Els resultats daquestes simulacions shan
emmagatzemat en una matriu per analitzar-los a posteriori. La taula segent mostra
lestructura de la matriu de resultats utilitzada:

Taula A-1 Estructura de la matriu de resultats de les simulacions amb Matlab
SIR
Channel Indexs
EVM SER BER Branca Amplitud pics correlaci
nRX nTX nCh
13 1 1 1 1 ...
13 1 1 1 2 ...
13 1 1 1 3 ...
15 1 1 2 1 ...
15 1 1 2 2 ...
15 1 1 2 3 ...
... ... ... ... ... ...

Concretament, sha obtingut una matriu per cada un dels quatre escenaris considerats en
aquest projecte. A partir dels resultats emmagatzemats en aquestes matrius, shan obtingut
les diferents grfiques i taules presentades en les seccions 4.2.6 i 4.2.7, mitjanant una srie
dscripts de Matlab dissenyats per processar els resultats. A continuaci es presenta el codi
que sha desenvolupat per realitzar aquest processat.

Obtenci de les grfiques damplitud dels pics de correlaci vs. BER i taules de probabilitat
de detecci i falsa alarma en funci del llindar

% Processar matriu de resultats del modelat amb Matlab

clear all, clc
close all

% Estructura de la matriu de resultats
%***********************************************************************%
%* 1 2 3 4 5 6 7 8 9... *%
%* SIR nRX nTX nChannelSamples EVM SER BER Branch [Amplituds] *%
%***********************************************************************%

col.SIR = 1; col.EVM = 5; col.SER = 6; col.BER = 7; col.AMP = 9;
82

% Parmetres:
%***********************%
branca = 3; %
BER_threshold = 1e-2; %
xcol = col.BER; %
Threshold = 0.93; %
%***********************%

% Carreguem els resultats de les simulacions

%path = 'Resultats_modelat/PedB_no_norm/';
path = 'Resultats_modelat/VehA_no_norm/';

Resultats.half_band = [];
Resultats.all_band = [];

load ([path 'Resultados_SNR_25dB']);
Resultats.all_band = [Resultats.all_band; Resultados.all_band];
Resultats.half_band = [Resultats.half_band; Resultados.half_band];
clear Resultados

clear Resultados

clear Resultados

Resultats.all_band =
Resultats.all_band(Resultats.all_band(:,8)==branca,:);
Resultats.half_band =
Resultats.half_band(Resultats.half_band(:,8)==branca,:);

for i=1:length(Threshold)

threshold = Threshold(i);

for escenari = 1:2
if (escenari == 1)
text = 'Interference over the whole bandwidth';
taula = Resultats.all_band;
else
text = 'Interference over half of the bandwidth';
taula = Resultats.half_band;
end

minim = min(taula(:, col.AMP:end),[],2);
BER = taula(:,col.BER);

successful_detection = (minim<threshold & BER>=BER_threshold);
false_alarm = (minim<threshold & BER<BER_threshold);
missed_detection = (minim>threshold & BER>=BER_threshold);
not_detected = (minim>threshold & BER<BER_threshold);
83

prob_successful_detection(i,escenari) =
sum(successful_detection)/sum(BER>=BER_threshold);
prob_false_alarm(i,escenari) =
sum(false_alarm)/sum(BER<BER_threshold);

prob_missed_detection(i,escenari) =
sum(missed_detection)/sum(BER>=BER_threshold);

figure(i)
subplot(2,1,escenari), hold on

plot(BER(successful_detection),minim(successful_detection),'g.');
plot(BER(missed_detection),minim(missed_detection),'r.');
plot(BER(false_alarm),minim(false_alarm),'k.');
plot(BER(not_detected),minim(not_detected),'b.');

legend('Correct Detection', 'Missed Detection', ...
'False Alarm')%, 'Not Detected');

if (xcol == col.BER)
xlabel('BER');
elseif (xcol == col.SIR)
xlabel('SIR (dB)');
end

ylabel('Min. amplitude of correlation peaks');
title(text);

end
end

% Generem taula amb la probabilitat de detecci i falsa alarma
% en funci del llindar
taula = [];
for i=1:length(Threshold)
taula(i,1) = prob_successful_detection(i,1);
taula(i,2) = prob_false_alarm(i,1);
taula(i,3) = prob_successful_detection(i,2);
taula(i,4) = prob_false_alarm(i,2);
end

84

Obtenci de les corbes de probabilitat de detecci vs. BER

% Processar matriu de resultats del modelat amb Matlab
% (prob. detecci vs. BER)

clear all, clc
close all

% Estructura de la matriu de resultats
%***********************************************************************%
%* 1 2 3 4 5 6 7 8 9... *%
%***********************************************************************%

col.SIR = 1; col.EVM = 5; col.SER = 6; col.BER = 7; col.branch = 8;
col.AMP = 9;

% Llindars utilitzats en la branca principal i en les secundries,
% respectivament
threshold_C = 0.93;
threshold_AB = 0.90;

% Intervals de BER utilitzats per al clcul de la probabilitat de detecci
% vs. BER
intervals_BER = logspace(-6, -1, 125);

% Carreguem els resultats de les simulacions



clear Resultados

clear Resultados

clear Resultados

for escenari = 1:2

switch escenari
case 1
text = 'Interferece over the whole bandwidth';
taula.branca_A =
Resultats.all_band(Resultats.all_band(:,col.branch)==1,:);
85

taula.branca_B =
taula.branca_C =
case 2
taula.branca_A =
Resultats.half_band(Resultats.half_band(:,col.branch)==1,:);
taula.branca_B =
taula.branca_C =
end

% Comptem el nmero de pics que superen el llindar en cada perode de
% dades

n = col.AMP;
i = 1;
peakCounterA = [];
peakCounterB = [];
peakCounterC = [];
sub_radio_frame_activa = 0;

while n <= (size(taula.branca_C,2)-41+1)

if (sub_radio_frame_activa == 0)

peakCounterA(:,i) = sum(taula.branca_A(:,n:n+42-1) >
threshold_AB, 2);

peakCounterB(:,i) = sum(taula.branca_B(:,n:n+42-1) >
threshold_AB, 2);

peakCounterC(:,i) = sum(taula.branca_C(:,n:n+42-1) >
threshold_C, 2);
n = n + 42;

else

peakCounterA(:,i) = sum(taula.branca_A(:,n:n+41-1) >
threshold_AB, 2);

peakCounterB(:,i) = sum(taula.branca_B(:,n:n+41-1) >
threshold_AB, 2);

peakCounterC(:,i) = sum(taula.branca_C(:,n:n+41-1) >
threshold_C, 2);
n = n + 41;

end

sub_radio_frame_activa = 1 - sub_radio_frame_activa;
i = i + 1;

end
86

% Calculem la probabilitat de detecci en cada un dels intervals de
% BER definits anteriorment

prob_deteccio_A = [];
prob_deteccio_B = [];
prob_deteccio_C = [];

for i=1:length(intervals_BER)-1

x = (taula.branca_C(:,col.BER)>=intervals_BER(i) &
taula.branca_C(:,col.BER)<intervals_BER(i+1));

if (sum(x)~=0)

aux = peakCounterA(x,:);
prob_deteccio_A(i) = sum((sum(aux(:,1)<42) +
sum(aux(:,2)<41))) / size(aux,1)/2;

aux = peakCounterB(x,:);
prob_deteccio_B(i) = sum((sum(aux(:,1)<42) +
sum(aux(:,2)<41))) / size(aux,1)/2;

aux = peakCounterC(x,:);
prob_deteccio_C(i) = sum((sum(aux(:,1)<42) +
sum(aux(:,2)<41))) / size(aux,1)/2;

else

prob_deteccio_A(i) = -1;
prob_deteccio_B(i) = -1;
prob_deteccio_C(i) = -1;

end

end

aux = (prob_deteccio_A ~= -1);
prob_deteccio_A = interp1(intervals_BER(aux), prob_deteccio_A(aux),
intervals_BER(1:length(intervals_BER)-1), 'cubic');

aux = (prob_deteccio_B ~= -1);
prob_deteccio_B = interp1(intervals_BER(aux), prob_deteccio_B(aux),

aux = (prob_deteccio_C ~= -1);
prob_deteccio_C = interp1(intervals_BER(aux), prob_deteccio_C(aux),

figure,

subplot 311, hold on
stairs(intervals_BER(1:length(intervals_BER)-1), prob_deteccio_C,'k')
ylabel('Probability of detection')
xlabel('BER');
ylim([0 1])
87

title('Probability of detection (Main Branch)');

subplot 312
stairs(intervals_BER(1:length(intervals_BER)-1), prob_deteccio_A,'k');
xlabel('BER');
ylim([0 1])
title('Probability of detection (Secondary Branch 1)');

subplot 313
stairs(intervals_BER(1:length(intervals_BER)-1), prob_deteccio_B,'k');
xlabel('BER');
ylim([0 1])
title('Probability of detection (Secondary Branch 2)');

end

Obtenci de les corbes de probabilitat de decisi vs. BER
% Processar matriu de resultats

clear all, clc
close all

col.SIR = 1; col.EVM = 5; col.SER = 6; col.BER = 7; col.branch = 8;
col.AMP = 9;

threshold_AB = 0.90
threshold_C = 0.93

intervals_BER = logspace(-6, -1, 125);


% Estructura de la matriu
%***********************************************************************%
%* 1 2 3 4 5 6 7 8 9... *%
%***********************************************************************%


clear Resultados

88

clear Resultados

clear Resultados

for escenari = 1:2

switch escenari
case 1
taula.branca_A =
taula.branca_B =
taula.branca_C =
case 2
taula.branca_A =
taula.branca_B =
taula.branca_C =
end

n = col.AMP;
i = 1;
sub_radio_frame_activa = 0;
deteccioA = []; deteccioB = []; deteccioC = [];

% Calculem el numero de pics que superen el llindar en cada perode de
dades
while n <= (size(taula.branca_C,2)-41+1)
if (sub_radio_frame_activa == 0)
deteccioA(:,i) = sum(taula.branca_A(:,n:n+42-1) >
threshold_AB, 2);
deteccioB(:,i) = sum(taula.branca_B(:,n:n+42-1) >
threshold_AB, 2);
deteccioC(:,i) = sum(taula.branca_C(:,n:n+42-1) >
threshold_C, 2);
n = n + 42;
else
deteccioA(:,i) = sum(taula.branca_A(:,n:n+41-1) >
threshold_AB, 2);
deteccioB(:,i) = sum(taula.branca_B(:,n:n+41-1) >
threshold_AB, 2);
deteccioC(:,i) = sum(taula.branca_C(:,n:n+41-1) >
threshold_C, 2);
n = n + 41;
end
sub_radio_frame_activa = 1-sub_radio_frame_activa;
i = i + 1;
end

deteccioA = ((deteccioA(:,1)<42) + (deteccioA(:,2)<41)) > 0;
89

deteccioB = ((deteccioB(:,1)<42) + (deteccioB(:,2)<41)) > 0;
deteccioC = ((deteccioC(:,1)<42) + (deteccioC(:,2)<41)) > 0;

for i=1:size(deteccioC)
decisio(i) = 0;
if (deteccioC(i) == 1)
if (deteccioA(i) == 1 && deteccioB(i) == 0)
decisio(i) = 1;
elseif (deteccioA(i) == 0 && deteccioB(i) == 1)
decisio(i) = 2;
else
decisio(i) = 3;
end
end
end

prob_deteccio_subband1 = [];
prob_deteccio_subband2 = [];
prob_deteccio_wholeband = [];
indexs = [];
for i=1:length(intervals_BER)-1

x = (taula.branca_C(:,col.BER)>=intervals_BER(i) &
taula.branca_C(:,col.BER)<intervals_BER(i+1));

if (sum(x)~=0)
aux = decisio(x);
prob_deteccio_subband1(i) = sum(aux==1)/length(aux);
prob_deteccio_subband2(i) = sum(aux==2)/length(aux);
prob_deteccio_wholeband(i) = sum(aux==3)/length(aux);
else
prob_deteccio_subband1(i) = -1;
prob_deteccio_subband2(i) = -1;
prob_deteccio_wholeband(i) = -1;
end

end

aux = (prob_deteccio_subband1 ~= -1);

prob_deteccio_subband1 = interp1(intervals_BER(aux),
prob_deteccio_subband1(aux),

aux = (prob_deteccio_subband2 ~= -1);

prob_deteccio_subband2 = interp1(intervals_BER(aux),
prob_deteccio_subband2(aux),

aux = (prob_deteccio_wholeband ~= -1);

prob_deteccio_wholeband = interp1(intervals_BER(aux),
prob_deteccio_wholeband(aux),

subplot(2,1,escenari);
hold on
90

stairs(intervals_BER(1:end-1), prob_deteccio_wholeband,'r')
stairs(intervals_BER(1:end-1), prob_deteccio_subband1,'k')
stairs(intervals_BER(1:end-1), prob_deteccio_subband2,'b');

ylabel('Probability of decision')
xlabel('BER');

ylim([0 1])
title(text);

legend ('Interference over the whole bandwidth', ...
'Interference over the first sub-band', ...
'Interference over the second sub-band');

end

B.2 Resultats de les captures obtingudes amb GEDOMIS
Els resultats de les captures realitzades amb GEDOMIS tamb shan emmagatzemat en
una matriu amb estructura similar a lanterior. En aquest cas, com que les captures
contenen diversos perodes de detecci, sha calculat i emmagatzemat la BER de cada
perode per separat. El segent codi sha utilitzat per obtenir els resultats del captol 5.

% Processar matriu de resultats obtinguts amb GEDOMIS(R)

clear all, clc
close all

% Parmetres:
%**********************%
branca = 2; %
escenari = 2; %
BER_threshold = 1e-2; %
%**********************%

% Inicialitzem la variable 'threshold' en funci de la branca
% que volem processar
if (branca == 3)
threshold = 0.93;
else
threshold = 0.90;
end

% Carreguem els resultats
if escenari == 1
load Resultats_captures_all
91

taula = Resultados.all_band;
elseif (escenari == 2)
load Resultats_captures_half
taula = Resultados.half_band;
end

taula = taula(taula(:,4)==branca,:);

% Processem tots els resultats de la taula

i = 1; j = 1;
while i < size(taula,1)

BER_simbol_a_simbol{j} = [];
BER_subframe_a_subframe{j} = [];
amplitud_pics{j} = [];
minim_vector{j} = [];
maxim_vector{j} = [];
mitja_vector{j} = [];
interferencia{j} = [];

SIR = taula(i,1);

while(i<=size(taula,1) && taula(i,1)==SIR)

SIR = taula(i,1);

% Extraiem els resultats d'acord amb l'estructura de la taula
num_simbols_OFDM = taula(i,5);

BER_simbol_a_simbol{j} = [BER_simbol_a_simbol{j}
taula(i,6:5+num_simbols_OFDM)];

num_subframes = taula(i,6+num_simbols_OFDM);

BER_subframe_a_subframe{j} = [BER_subframe_a_subframe{j}
taula(i,7+num_simbols_OFDM:6+num_simbols_OFDM+num_subframes)];

num_pics_correlacio = taula(i,7+num_simbols_OFDM+num_subframes);

amplitud_pics{j} = [amplitud_pics{j}
taula(i,8+num_simbols_OFDM+num_subframes:7+num_simbols_OFDM
+num_subframes+num_pics_correlacio)];

amplituds = taula(i,8+num_simbols_OFDM+num_subframes:
6+num_simbols_OFDM+num_subframes+num_pics_correlacio);

BER = taula(i,7+num_simbols_OFDM:6+num_simbols_OFDM
+num_subframes);

indice_subframe = 0;

k = 1;
% Extraiem el valor mnim de cada perode de dades
for n = 1:length(BER)
if k<length(amplituds)-42
92

if (indice_subframe == 0)
minim = min(amplituds(k:k+42-1));
minim_vector{j} = [minim_vector{j} minim];
k = k + 42;
else
minim = min(amplituds(k:k+41-1));
minim_vector{j} = [minim_vector{j} minim];
k = k + 41;
end
indice_subframe = 1 - indice_subframe;
if (minim < threshold)
interferencia{j} = [interferencia{j} 1];
else
interferencia{j} = [interferencia{j} 0];
end
end
end
i = i + 1;
end

figure(1), hold on

criteri_BER = (BER_subframe_a_subframe{j}<=BER_threshold);

plot(BER_subframe_a_subframe{j}(interferencia{j}==1
& criteri_BER == 0),minim_vector{j}(interferencia{j}==1
& criteri_BER == 0),'g.');

& criteri_BER == 0),'r.');

& criteri_BER == 1),'k.');

& criteri_BER == 1),'b.');

xlim([0 0.15])
xlabel('BER');

figure

stem(find(interferencia{j}==1),
BER_subframe_a_subframe{j}(interferencia{j}==1),'r');

BER_subframe_a_subframe{j}(interferencia{j}==0),'b');

plot(ones(1,length(BER_subframe_a_subframe{j}))*BER_threshold,'k.');

xlabel('Detection period');
ylabel('BER');
ylim([0 0.1])

93

minim_vector{j}(interferencia{j}==1),'r');

minim_vector{j}(interferencia{j}==0),'b');

plot(ones(1,length(BER_subframe_a_subframe{j}))*threshold,'k.');

xlabel('Detection period');

j = j + 1;

end

94

Bibliografia

[1+ Lars Berlemann, Stefan Mangold, Cognitive radio and dynamic spectrum Access,
Chichester J. Wiley & Sons, 2009
[2] Jie Zhang, Guillaume De la Roche, Femtocells: technologies and deployment,
Chichester Wiley, 2010
[3] Simon R Saunders, Stuart Carlaw, Femtocells : opportunities and challenges for business
and technology, Chichester Wiley, 2009
*4+ Zhang Boafeng, Fix Mobile Convergences Standardization, ITU-T Workshop on NGN in
collaboration with IETF, Geneva May 2005
*5+ K. Han, Y. Choi, S. Choi, D. Kim, M. Na, Optimization of femtocell network configuration
under interference constraints, 7th International Symposium on Modeling and
Optimization in Mobile, Ad Hoc, and Wireless Networks; 23-27 June 2009, pages 1-7
*6+ Stefania Sesia, Issam Toufik, Matthew Baker, LTE The UMTS Long Term Evolution.
From theory to practice, Wiley 2009
[7] 3GPP TS 36.211; Physical channels and modulation (Release 9)
[8] 3GPP TS 36.213; Physical layer procedures (Release 9)
*9+ Harri Holma, Antti Toskala, LTE for UMTS. OFDMA and SC-FDMA Based Radio Access,
Wiley 2009
[10+ L. Hanzo, T. Keller, OFDM and MC-CDMA. A primer., Wiley 2006
[11] B. Stantchev, G. Fettweis, Time-variant distortions in OFDM, IEEE Commun. Lett., vol.
4, pp. 312-314, Sept. 2000
[12] W. G. Jeon, K. H. Chang, and Y. S. Cho, An equalization technique for orthogonal
frequency-division multiplexing systems in time-variant multipath channels, IEEE Trans.
Commun., vol. 47, pp. 27-32, Jan. 1999.
[13] David Astly, Erik Dahlman, Anders Furuskr, Ylva Jading, Magnus Lindstrm, Stefan
Parkvall, LTE: The evolution of mobile broadband, IEEE Communications Magazine, 2009
[14] Nikolaos Bartzoudis, Oriol Font-Bach, Antonio Pascual-Iserte David Lpez Bueno, A
Real-Time FPGA-based Mobile WiMAX Transceiver Supporting Multi-Antenna
Configurations
95

[15] Elektrobit Propsim C8 Datasheet, consultat el 10 dAbril de 2012 a www.elektrobit.com
[16] Oriol Font, Nikolaos Bartzoudis, Antonio Pascual-Iserte, Jos Rubio, Miquel Payar,
Physical layer prototyping and live test of an interference management scheme based on
adaptive subcarrier allocation, CTTC, Octubre 2011
[17] O. Font-Bach, N. Bartzoudis, A. Pascual-Iserte, D. Lpez Bueno, A real-time MIMO-
OFDM mobile WiMAX receiver: Architecture, design and FPGA implementation, Computer
Networks 55 pg. 36343647, 2011
[18] Oriol Font-Bach, Antonio Pascual-Iserte, Nikolaos Bartzoudis, Real-time FPGA-based
2x2 MIMO LTE prototype design, 2011
[19] Oriol Font-Bach, Nikolaos Bartzoudis, Antonio Pascual-Iserte, David Lpez Bueno, A
Real-Time FPGA-based Implementation of a High-Performance MIMO-OFDM Mobile WiMAX
Transmitter
*20+ Jos Mara Hernando Rbanos, Comunicaciones mviles, Madrid Centro de Estudios
Ramn Areces, 2004

PFC Marc Molina Pena

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PFC Marc Molina Pena

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROJECTE FINAL DE CARRERA

SISTEMA DE GESTI DINTERFERNCIES

s la freqncia portadora, s la velocitat del

() sinverteix el signe de la component en

s la freqncia doppler, s la velocitat de la llum, s la velocitat del terminal

s el temps de coherncia del canal til i

s el temps de coherncia del canal

segons. Sha decidit establir un llindar de 10

s el llindar de BER, en aquest cas 10

que superen un determinat llindar

), el sistema decideix que la

) amb el nombre de pics que sesperava detectar (

) s inferior al nombre de pics que sesperava detectar (

). Per tant, quan un

You might also like