Apologia de Scrates

Xavi Duran, Pau Garcia,

Isart Juli i Tura Tremoleda

1r de Batxillerat Filosofia i ciutadania

2012

2
NDEX
Acta de les reunions....................................................................................................
Glossari.......................................................................................................................
Esquema de Xavier Duran....................................................................................
Esquema de Pau Garcia............................................................................................
Esquema d Isart Juli...........................................................................................
Esquema de Tura Tremoleda..........................................................................................
Esquema com del grup.............................................................................................
Preguntes de lApologia de Scrates:
Pregunta a........................... .................................................................................
Pregunta b.............................................................................................................
Pregunta c.............................................................................................................
Pregunta d.............................................................................................................
Pregunta e............................................................................................................
Pregunta f..............................................................................................................
Pregunta g................................................................. ..........................................
Pregunta h.............................................................................................................
Pregunta i..............................................................................................................
Valoraci personal....................................................................................................
Bibliografia...............................................................................................................







3
Acta de les reunions
El dia 5 de novembre de 2011, Xavi Duran, Pau Garcia, Isart Juli i Tura Tremoleda es
reuneixen a casa la Tura a Breda a les 11:30. Primer de tot, es posen en com els esquemes
individuals que havia realitzat cada membre del grup i sen fa un de com. Seguidament, es
procedeix a respondre oralment el qestionari proposat sobre lApologia de Scrates.
El membre Xavi Duran, per motius personals, no ha pogut assistir a lhora proposada i ho
fa unes hores ms tard; cap el voltant de les 3 del migdia.
El dia 27 de gener de 2012, Xavi Duran, Pau Garcia, Isart Juli i Tura Tremoleda es tornen
a reunir al municipi de Breda, a casa la Tura, per posar en com el treball realitzat
individualment, com sn les transcripcions de cada una de les preguntes, la portada i el
glossari. Sajunten totes les parts del treball i es revisa perqu no hi hagi cap error.
Seguidament, es realitza lndex i simprimeix el treball, adjuntant els esquemes del text.


Glossari
- Absolgueu: Eximir duna pena, deure, obligaci, responsabilitat.
- Ads: En un temps passat o esdevenidor molt prxim al present.
- dhuc: Fins i tot, contrriament al que hom podia suposar.
- Baldament: Intilment.
- Calmnia: Delicte que consisteix a atribuir un delicte amb coneixement de la seva
falsedat o amb menyspreu temerari envers la veritat.
- Calumniador: Persona que calumnia.
- Comparixer: Presentar-se.
- Copsar: Copsar el sentit duna paraula, la significaci dun acte.
- Deplorable: Que s propi de doldres vivament (duna cosa).
- Dracma: Moneda dargent dun pes duna dracma usada a lantiga Grcia.
- Emprendre: Posar-se a fer, comenar.
- Enfelloniu: Enutjar fortament, excitar la ira (dalg).
- Ensems: Juntament.
- Esper: Eximir duna pena, deure, obligaci, responsabilitat.
4
- Estatgeu: Donar estatge.
- Fatalitat: Qualitat de fatal.
- Indolent: Que no es dna nsia de res.
- Lleure: Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a
distreures de les obligacions quotidianes.
- Llur: Pertanyent a ells o a elles.
- Magistratura: Conjunt dels magistrats i jutges.
- Malvolena: Mala voluntat envers alg, envers els altres.
- Occidor: Matador.
- Oligarquia: Govern en qu el poder s en mans dun grup redut de persones.
- Poltre: Cavall jove.
- Puix: Generalment seguida de que, ats que.
- Quadriga: En lantiguitat clssica, tir de quatre cavalls de front.
- Sojorn: Estar-se en un lloc un cert temps.
- Vana: Que no t sin laparena, sense realitat, sense fonament. Ombres vanes. Vana
esperana. Vanes illusions.











5
a) Al principi del dileg Scrates assegura que no utilitzar un llenguatge gaire
elevat, com ara el dels sofistes, per defensar-se, sin que parlar amb les
mateixes paraules que utilitza al mercat. Ara b, afegeix, el que mostrar, a
diferncia daquests, s la veritat. Localitza el fragment on sexplica aquesta
idea i reflexiona: creus que aquesta pretensi la de dir la veritat- s realitzable?
Com pot Scrates provar-nos que diu la veritat? Hi ha alguna nota distintiva del
seu discurs que el diferenci dun que busqui no la veritat sin, simplement la
persuasi? Com pot Scrates diferenciar-se dels sofistes?

Pau: Ja est gravant.
Tura: Val, torno a llegir la pregunta?
P: Val.
T: (repeteix la pregunta formulada anteriorment). Vale, primer de tot intentem localitzar
aquesta part. A lesquema surt del 17 a al 17 b. Jo crec que la diferncia principal entre
Scrates i els sofistes s que els sofistes es pensen que tenen la veritat i, en canvi, Scrates
no creu que tingui la veritat, i aix lacosta una mica ms a la veritat.
P: Perqu sap...
T: (linterromp) Sap que realment no sap
P: (xiuxiuejant) Aix.
T: Per no ho s.
P: S, s.
T: I tamb diu que aix, que ell, el que no vol s convncer, simplement vol dir la veritat,
no? Aqu diu: (busca a lesquema el tros mencionat per no el troba)
P: Diu...? (riuen).
(passen uns moments)
Isart: La meva opini s que Scrates diu que far servir un llenguatge que no s complicat
com el dels sofistes per poder arribar al poble i expressar la justcia tal i com s.
T: Clar, perqu els sofistes el que farien seria posar-ho tot molt maco perqu la gent sho
cregui per en realitat no entengui res.
I: Ja.
T: Una mica com lo de lactimel de lAnna Soy.
6
P: S. (riu)
I: Val, diu que ell far servir els mots que li vinguin i bueno, el que li surti, vaja.
T: I tu qu en penses, Pau?
P: Emm... que s, que Scrates diu la veritat perqu no ho fa perqu sel creguin, sin
perqu ell creu que diu la veritat.
T: Vale, perfecte.
I: I diu que: creus que aquesta pretensi la de dir la veritat- s realitzable?.
T: s que no ho s! Jo diria que no pot perqu jo no crec que existeixi la veritat absoluta...
I: (linterromp) Ell noms fa el seu punt de vista!
T: S, exacte.
I: Lnic que no intenta persuadir la gent, com els sofistes.
P: I no sinventa coses.
I: Clar.
T: S, exacte.
P: No s, noms diu el que ell creu, de veritat i no sho inventa.
T: Ja, i, a ms, aporta arguments racionals.
P, I: S.
I: s un xulo (riuen). En comptes de defensar-se com Du mana...
T: (amb to irnic) Plorant, davant dels jutges, no? Bueno...
I: Qu ms segueix?
T: Com pot Scrates diferenciar-se dels sofistes? Tamb dna molta importncia al fet de
que mai ha cobrat a ning, o sigui que no s mestre de ning, que la gent s lliure de seguir-
lo o no.
I: O sigui que ell mai ho ha fet per inters.
P: I desprs, quan aporta la prova aquella, o sigui, bueno, que no el denuncien acusant-lo
amb aquells, els alumnes perqu no els ha cobrat i ells estarien a favor seu.
T: Exacte. Llavors qu? Hmm.. Com pot Scrates provar-nos que diu la veritat? No ho pot
fer!
7
I: No ho pot provar, lnic que ell fa servir la seva teoria de que no sap la veritat i aix
sacosta ms a la veritat, com has dit tu abans.
T: Ah, vale, doncs, vale.
I: Vols el llibre? (mentre li acosta lApologia de Scrates)
T: Doncs, vale, podem concloure dient que...
I: (linterromp) Hem de desenvolupar-la una mica ms eh com a mnim.
T: S, no?
I: Com pot provar-nos que diu la veritat?
T: A veure, citem algun tros del text.
I: Hi ha alguna nota distintiva del seu discurs que el diferenci dun que busqui no la veritat
sin, simplement la persuasi?
P: Vale, perqu ell es pensa saber una cosa no sabent res...
I: (interromp) Meletos? (pausa, en Pau nega amb el cap) Meletos pensa aix, o sigui Scrates diu
que es pensa saber algo mentres ell sap... bueno, digues-ho tu.
P: Ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res; jo, com que no s res, no em penso
saber
1
Aix ho diu Scrates, eh!
I: S, s, i tamb diu que sha muntat una calmnia que ja veus!
P: s per enveja que ho fan!
I: S, enveja perqu ell diu que en sap ms.
P: I perqu ensenya sense cobrar.
T: Els posa en evidncia, vaja!
(assenteixen. Passen uns instants)
T: s que estava buscant ara un tros...
P: Ens pot fer veure que els altres sn ms persuasius, que els altres estan enfadats per
aix, per aix intenten persuadir la gent de lo que opina Scrates.
T: Clar, perqu sha guanyat molts enemics fent lexamen socrtic.
I: En canvi ell no t cap necessitat de persuadir la gent, perqu s un xulo!

1
Plat, Apologia de Scrates 21d, pg. 51
8
T: Tamb aix que diu:
Scrates s culpable perqu tafaneja les coses del cel i de sota la terra i fa semblar
bona la mala causa i ensenya tot aix als altres.
2

Com es relaciona aix amb els sofistes?
P: Pues, els sofistes lestan intentant culpar dient que fa coses que, que... o sigui que se
lest jugant amb Du, per que en veritat no se la juga, ho diuen per fer veure que s una
cosa molt gran, per en veritat no s tant.
I: Tamb diu que, si s veritat que intenta persuadir la gent doncs que tregui de testimoni a
la gent i desprs ning testimonia que ell hagi intentat persuadir ning, noms ho diu
Meletos, tot i que la gent li t mania per deixar-los en evidncia.
T: Ja. Hmmm.. per encara no hem respost la pregunta...
I: S, home, s!
P: Jo crec que s, eh!
T: Com pot provar que diu la veritat?
I: No ho prova!
P: (alhora que lIsart) s que no ho prova! Simplement diu que els altres...
I: (interromp amb entusiasme) Examina la realitat, fa un examen als altres.
T: Diu que els altres estan dient mentida, i com que els altres diuen mentida, ell ha de dir la
veritat.
P: O no... bueno, o sapropa ms a la veritat.
I: Diu:
Ells, els acusadors, com dic, han dit poc o res de veritat. De mi, en canvi, escoltareu
tota la veritat. No, per Zeus, atenesos amb un llenguatge exquisit com el dells, amb
mots i expressions triades, ans em sentireu parlar simplement amb els mots que em
vindran.
3

Ell t confiana en que les coses que dir sn justes.
P: S.

2
Plat, Apologia de Scrates. 19b pg. 48
3
Plat, Apologia de Scrates.17b pg. 46
9
T: Exacte. I aix s una de les coses que el diferencia dels sofistes: aquest llenguatge i
aquesta manera dexpressar-se i el fet de dir les coses tal com ragen. Doncs ja est, jo crec
que ja est la pregunta, perqu la nota distintiva del seu discurs s aix que acabes de llegir
tu ara.
I: Per tamb diu:
Jo he rebut aquesta anomenada, atenesos, no per res ms, sin perqu posseeixo una
certa saviesa, i Quina s aquesta saviesa? La saviesa, potser, prpia de lhome. En ella,
tal volta sc ents per aquells de qui ara parlava, tal volta sn savis en una saviesa ms
gran que la humana; si no s aix, no s com anomenar-la; car jo no la conec, i qui digui
el contrari ho diu per a calumniar-me.
4

T: Exacte, doncs s aix, o sigui, diu, els altres, han de posseir una saviesa tant gran que jo
simplement no la conec, o sigui, est dient, els altres sn ignorants al pensar-se que
posseeixen una veritat i saviesa tant gran, i com que jo no em penso posseir-la, sc una
mica ms savi.
P: Perqu sap que no sap res.
I: Te conscincia de no sser savi.
T: Noms s que no s res! (riu) Lany passat li vam posar a lexamen deticocvica.
P: A qui? Qui?
T: A lexamen, uns quants de la classe vam posar a la part de dalt Noms s que no s res,
Scrates. No s, sens va anar molt lolla.
P: Tu tamb ho vas ficar?
T: Jo s!
(riuen tots)
I: La pregunta la tenim acabada o no?
T: Bueno, va, s, passem a la b.
I: s que ens en estem anant...
P: S.
I: Bueno, espera fem una conclusi. A viam, de la part que diu Com podem saber que
Scrates diu la veritat, doncs no podem saber que diu la veritat, sin que sabem que ell s

4
Plat, Apologia de Scrates. 20d pg. 50.
10
un enviat de loracle de Delfos i diu que la nica veritat absoluta que hi ha s la del Du,
que s lnic que realment s savi. Tots els altres sn ignorants.
T: Llavors com podem dir que diu la veritat? Llavors no diu la veritat!
I: Ell diu la veritat que li ha dit Du.... potser.
P: Doncs com que Du s qui sap la veritat i li ha dit a ell, llavors Scrates diu la veritat.
T: Vale (riuen tots).
I: No ho veig gaire clar, eh.
T: Jo tampoc, jo tampoc, per a veure, ms veritat que la resta de la gent la dir segur.
P: S, perqu, com hem dit abans, ell sap que no existeix la veritat absoluta.
I: I qu ms?
T: Tamb jo crec que aix que diu de si la pretensi s realitzable ho s en la mesura de
que ell s lenviat de Du, s el tvec que ha dinculcar el coneixement, el que ha danar
punxant a la gent!
I: Molt profund (riuen)
P: (imitant un punxo amb el dit) Pu, pu! Com lArare!
T: No, no! Com les plaques tectniques que fan Cluc, cluc!)
I: (Intentant que els altres dos no es desvin massa del tema principal) Per s que ell el que diu no s
que intenti dir la veritat, ha dintentar fer veure a la gent...
T: (linterromp) Que no s tan svia com es pensa, que la veritat s que sn ignorants.
I: Vaia veritat ms trista.
T: (riu) Ja, bueno...
P: Per diu la veritat.
I: S. Bueno... alguna cosa ms?
P: Crec que no.
T: No, no. Doncs, ja est, pregunta 1 acabada!


11
b) Patir la injustcia amb integritat moral: creus que Scrates ns un exemple?
Per qu? Quina injustcia pateix Scrates? Val la pena patir-la? En general,
es diu sovint que hi ha qui mor per un ideal. Valora crticament aquesta
opci, tot mostrant-ne raons a favor i raons en contra. Hi ha ideals pels que
val la pena morir? Nhi ha que no? Tenim manera de saber quins ho sn?
Quina?

Pau: (llegeix la pregunta anteriorment formulada) Patir la injustcia amb integritat moral: creus
que Scrates ns un exemple? Per qu? Quina injustcia pateix Scrates? Val la pena patir-
la? En general, es diu sovint que hi ha qui mor per un ideal. Valora crticament aquesta
opci, tot mostrant-ne raons a favor i raons en contra. Hi ha ideals pels que val la pena
morir? Nhi ha que no? Tenim manera de saber quins ho sn? Quina?
Isart: Bueno, jo crec que la injustcia est clara que la gent al odiar-lo, doncs, lacusa.
Tura: (linterromp) Per espera un moment, aix de la integritat moral qu vol dir
exactament?
I: Avera digues
T: Es que no s
I: Tu qu creus?
T: Jo aqu als apunts tinc que... Aix, que la integritat moral s actuar correctament i
honradament, per tant, jo crec que s, que s exemple.
I: (linterromp)O sigui s una injustcia perqu intenta actuar moralment.
T: Exacte.
I: Amb la veritat per davant.
T: Tot i que diu: Patir la injustcia amb integritat, o sigui, jo crec que en Scrates no tingues
integritat moral faria el que diu al final del llibre de plorar davant dels jutges i intentar
defensar-se.
I: Clar.
T: En canvi la seva integritat moral es defensa en el sentit de que no intenta defensar-se ja
que ja est a favor de la injustcia.
I: No intenta justificar-se, ell simplement exposa la seva idea: Que ell per ensenyar s bonic
i sense cobrar.
T: Exacte.
12
I: I amb aix intenta desmentir la seva acusaci que li han fet de que corromp la joventut, o
sigui, la injustcia s bsicament aquesta: que ell intenta ensenyar i els altres lacusen daix.
T: A ms la injustcia de Scrates tampoc creu que sigui una injustcia per ell mateix,
perqu, tu ten recordes Pau quan diu all de que ser un mal per ells?, o sigui, que no ser
un mal per Scrates, que ser un mal pel poble.
P: Ah, ja, perqu mataran a un gran pensador que est a prop de la veritat i que ensenya als
altres i es quedaran amb els entre cometes tontos. (riuen)
P: Llavors, avera, ara hem de contestar a...
I: (linterromp) Tu creus que val la pena patir la injustcia?, o sigui, que Scrates podria triar
no ser tan xulo
P: (linterromp) i no morir-se... Home s ...
I: (linterromp) I adaptar-se i no patir la injustcia aquesta, Bueno, la patiria per sense
conseqncies.
P: S, per Scrates ja diu en un fragment que est content de patir-la perqu aix pot
arribar a veure ms coses i s ms feli.
I: Diu que se sent b, no? O sigui, al final del llibre, al 38.b diu que tamb li semblaria
innoble defensar-se evitant el perill, que ell ho fa tal i com shavia de defensar.
P: Aix.
T: S, es veritat; ho posa en aquell exemple, el que passa es que tampoc, jo no crec que la
pena sigui tan greu, perqu tal i com enfoca la mort, per ell no s un cstig, el cstig pitjor
s per tot el poble, o sigui, sn ells els que es quedaran sense un mestre.
I: Bueno, sn els ignorants, diu que fan una mala acci de matar-lo.
P: Per tant, si que hi ha ideals per els que val la pena morir segons Scrates.
I: Per Scrates s, per aix mor.
T: Exacte.
P: I nhi ha que no?
T: Ideals pels quals no val la pena morir?, home, jo crec que si.
P: S, no?
T: Home jo crec que s, segurssim. Per com sabem quins sn i quins no?
I: Depn la importncia que li doni cadasc.
13
P: S, es que aix depn de cada persona. Alg morir per alguna cosa que creu que s el
millor del mn i alg altre pensar que all per el qual aquell ha mort era una tonteria
morir, com els sofistes pensen que per el que mor Scrates no val la pena morir.
T: Clar, exacte.
P: A ms que lacusen, llavors el maten per tant, creuen 100% que no val la pena morir per
all. A ms que Scrates podria haver suplicat i no lhagessin matat.
I: Home, tamb hem de tenir en compte la segona acusaci: Meletos lacusa de no creure
en els deus. Que li va fent preguntes fins que laltre li digui que si que creu en Du.
T: S, exacte.
I: Per bueno, aix tampoc... Qu hi voldreu dir?
P: Per Scrates s que creu en Du, perqu desprs diu...
I: (interromp) Deus, eh, all no parla dun Du, eh.
T: Clar, tenen ms dun.
P: Ah, Bueno i all que diu...
(Sona alerta de Watsapp de lIsart)
I: Hstia, Watsapp! (tots riuen)
P: I quan diu que... Bueno, ah... Scrates si que creu amb Du, no?
T: S, perqu diu que est obeint.
I: Home ell fa aix perqu li diu lOracle de Delfos.
T: S.
P: I desprs diu que si no Zeus els castigar.
T: Ah si?
P: A qu si? (dirigint-se a lIsart)
I: Eh???
(tots riuen)
I: No s tio, estic escrivint.
T: Ah vale.
P: Bueno, que s, que s, que si no Zeus els castigar amb clons seus.
14
T: Ah vale!, s, s! Bueno, per castigar al poble, no pas a ell.
P: Bueno, ja, que castigar els altres, no pas a ell.
I: Per ho diu al final aix, diu que el poble patir, o sigui que si cometen...
T: (interromp) Que si el maten a ell, en sortiran 30 de joves que seran pitjors.
I: Que sortiran molts de Scrates.
P: S, s!
T: (tots riuen) Mini-Scrates
P: Todo xulos
I: Ja li est b morir-se! Bah, per xulo!
I: (Tura i Pau riuen) No, s veritat, si no volgus morir, o sigui, si tan val la pena el que diu,
llavors que intenti buscar una soluci, no anar tan de xulo perqu el matin.
P: S.
T: Per... Bueno, aix s de la tercera pregunta que ara, espera.
I: (interromp)Bueno, per ara estem a la segona.
T: Bueno, fem aquesta discussi a la tercera pregunta, vale?
I i P: Vale.
T: Bueno, doncs tenim manera de saber quins ideals sn els que valen la pena morir?
I: Espera!
T: (interromp) Ah! Hi ha una cosa que diu Scrates ara que hi acabo de caure... Un moment
eh. (Busca als apunts)
I: Puc llegir una situaci del llibre?
P: S.
I: No s si s de la primera pregunta, pot ser? Em sorprendria, com deia al comenament,
si arribs en tan poc temps a destruir una calmnia tan arrelada. Aquesta s, atenesos, la
veritat, i no us parlo ocultant-la ni dissimulant-la poc ni molt, prou s que justament per
aix que em crear ms odis
T: Que vols dir amb aix?
I: Doncs... (Pau i Isart riuen)
15
P: Bueno si no ho esborrem i ja est tu.
I: T llegeix tu (i li apropa el llibre a la Tura perqu pugui llegir) No, que s interessant,
T: O sigui, ja, per...
I: Per bueno, aix seria ms interessant a la primera pregunta quan diu si diu la veritat o no.
T: Ja... Que diu que igualment no sel creuran, perqu com que porta tan de temps digen
una mentida, ara no es pot destruir el...
P: (interromp) Ah, doncs, o sigui, ell ha sap que va a morir, oi?
T: Jo crec que en el fons s, eh.
P: Per abans de morir vol que hi hagi ms gent... s el que diu que hi hauran trenta
Scrates petits ms (Tura riu) Que aix, fent aquet discurs i tal, hi haur gent que sel
creur.
T: Clar.
P: Perqu no tindr les calmnies arrelades.
T: S, s.
I: A la pregunta B quins punts ms hem de tractar, Pau?
P: Ja est.
I: Ja est?
P: S, ara fem la C?, Tanco?
(Tura fa que s amb el cap)
I: Espera.
(Es fa un silenci)
(De cop Isart i Pau riuen alhora)
P: Qu?...
I: Espera, acabem de precisar la pregunta i la Tura que acabi de llegir aix.
T: Mm, es que... (es fa un silenci)
P: (Dirigint-se a lIsart) Scrates s que s un dels exemples que pateix injustcia moral, no?
I: S. (Fa una pausa) Tenim manera de saber quins ideals val la pena morir o no?
16
P: Aix s el que est buscant la Tura.
I: Es que clar, aix s depn de la persona.
P: Ja!, es que cadasc tindr uns ideals pels quals li valdr la pena morir i tothom en tindr
uns de diferents.
I: Si aquets ideals sn la persona, el que tha format, doncs si home, s tels han de treure val
la pena morir, perqu si no ja no ets qui ets.
T: Bueno, doncs deixem-ho aqu, el que passa es que... S bueno.



















17
c) Bona part de la fora de lApologia de Scrates rau en lactitud daquest davant
la mort. Localitza els textos en relaci a aquesta qesti i reflexiona: quina s
aquesta actitud? Creus que s raonable? Quines altres actituds poden donar-se
front la mort? Creus que totes sn igualment dignes? Lexemple de Scrates, en
aquest punt, s admirable? O b penses, com Nietzsche, que lactitud de
Scrates davant la mort s monstruosa i absurda?

I: Doncs anem per la tercera pregunta on parlarem de la mort, o sigui, de lApologia de
Scrates, la idea que ens dna de la mort. I diu que, bueno, quina actitud t Scrates davant la
mort, si creus que s raonable i quines altres actituds poden donar-se davant la mort.
Lactitud de Scrates, doncs, s bsicament de que ell no t por a la mort...
T: (linterromp) Per, bsicament no t por a la mort perqu no sap realment qu s la mort!
La gent diu... o sigui, a mi magrada molt la seva visi perqu diu que la gent t por a la
mort per en canvi t la gosadia o prepotncia de saber, o sigui, de pensar-se saber que la
mort s una cosa dolenta.
I: Per en veritat la por a la mort s raonable, perqu normalment la gent t por al
desconegut; ell no sap la veritat de la mort, llavors... o sigui, quan saps les coses llavors no
tens por, saps?
P: (assenteix) Com que s una cosa que mai ning ha pogut tornar della...
I: La seva actitud, llavors s de que no li importa bsicament per aix, perqu tampoc sap
qu hi ha.
T: A ms, dna com dos possibilitats: Una de les possibilitats que diu de morir-se s un...
(comena a riure sola)
I: Qu, qu rius?
T: (continuant el seu discurs) s, s un son reposat, en el qual no tens cap somni, per tant s el
descans absolut, cosa que ja li est b en ell; i, sin, laltre opci que dna s trobar-se amb
tota la gent que sha mort, com per exemple els grans poetes antics com Homer o els
semidus, per tant a ell tampoc no li s desagradable la idea de morir-se
I: S. (reflexiona un moment) I quines altres actituds davant la mort es poden presentar en una
persona, a part de la de Scrates, que no s la normal, per cert!
P: s que noms nhi ha dues! La de no tenir por a la mort, que seria la que li s igual si es
mor i la que de que s que en te... (es posa a riure mirant a la Tura)
T: (tamb rient) Auuu macabo de fotre una hstia amb la finestra!
18
I: Hosti, Tura! (riu) Has de vigilar eh! Doncs mira (tornant al tema) quedem en que les altres
maneres de reaccionar davant la mort s amb la por (se sent el soroll de tancar la finestra) perqu
no saben ben b qu hi ha i simaginen coses que no sn, no?
T: Per... creieu que lexemple de Scrates s admirable?
P: S! Perqu com que no se sap qu hi ha darrere la mort no se sap si s una cosa dolenta
o bona; llavors, no tenir por, o sigui, voler descobrir qu s, doncs, est b.
I: Bueno, jo el punt de vista de voler descobrir qu s, tampoc, jo crec que s ms...
P: (interrompent) Per, vull dir, si ning tingus por a la mort tampoc tindria por a viure! I
llavors serem ms felios.
T: Uooo!
I: B, Pau! Per bueno, el fet de que... bueno digues tu la teva opini.
T: Que potser penses, com Nietzche que lactitud de Scrates davant la mort s
monstruosa i absurda?
I: No, o sigui, ja est b no tenir-li por, s a dir, viure amb por no serveix de res; la por s
un sentit intil, jo crec, o sigui, la cosa s saber les coses i vigilar, per no tenir por. Es basa
en la ignorncia, la por.
P: Per no s un instint?
T: En certa mesura.
I: S per s un instint que el controles.
P: Doncs lany passat vam fer que no tenem instints
I: (estranyat) Qu?
T: s veritat, lany passat vam dir que els ssers humans no tenem instints, per tant la por
s una conducta apresa.
I: Per no s un instint exactament, s un sentiment, ms aviat.
P: Per, la por, o sigui, servia per quan rem animals, bueno, bsties, sobreviure.
I: Per...
P: (interrompent) Quan tenien por dalguna cosa, els feia fugir dall. Perqu no shi
quedessin i es morissin...
I: Per el propsit dels filsofs com ara Scrates s saber la veritat, i la por s el no saber, o
sigui la gent t por a la mort perqu no la coneix.
19
T: Clar.
I: I els animals igual, com que no en tenen ni idea...
P: Per en part, una mica de por a la mort ja est b, perqu imagineu-vos que ning
tingus por a la mort, llavors ara jo em sucido perqu em ve de gust.
I: No, per a veure, una cosa s por i laltra precauci; no pensar que el que ve desprs s
millor, simplement no tenir-li por i ja est, quan hagi darribar que arribi. No sha de tenir
por, sha de ser caut i vigilar.
P: Per imaginat que tens un lle a davant, si no li tens por i thi apropes massa...
I: Home, per llavors ja no ets caut! Saps que un lle et pot mossegar, es tracta de no
acostar-thi! s com les dones, si thi acostes massa tatrapen, eh Pau?
T: (Amb to sarcstic) ha, ha ha! Aquest comentari masclista i sense sentit est totalment fora
de lloc...
I: (Linterromp) Aix s masclista?
T: Acabes de tractar les dones com a objectes i a ms a ms ests negant la possibilitat de la
homosexualitat o de viure sense parella!
(tots riuen)
I: Per, aviam, qu...
T: (amb un fals to solemne) No permetr una actitud aix sota el meu sostre! Ara, si ho vols,
pots fer un discurs de defensa, per desprs votarem.
I: Jo sc com Scrates i crec que no val la pena defensar-se davant duna acusaci tan
intil.
T: (rient) Llavors el tribunal et castigar! Demano la pena de mort!
P: Jo voto a favor de la Tura!
I: Doncs jo opino que no, que dem sortir pel balc!
T: Vale, dacord. Veig que tu no has fet com Scrates, que no has acceptat la teva
condemna i has decidit ser innoble!
I: Per ell no accepta la seva condemna! Li diuen: qu vols, que texecutem o ens ofereixes
alguna altra cosa?
T: No, per ho fa perqu els seus deixebles li ho diuen, si ell no tingus... (al veure la cara
descepticisme que posa lIsart) bueeeenoo... no ho s...
20
I: No ho s, jo tinc ents, pel que ens va dir a classe, que ell agafa la cicuta per no caure en
el que diuen els altres, o sigui, li diuen, digues una cosa i nosaltres et direm si ens sembla b
o no, per no el pensaven pas matar, al principi. s ell el que diu de morir-se. Li donen la
oportunitat de dir alguna cosa, per exemple marxar, per diu que no, que no li sembla b,
perqu li sembla innoble.
T: s veritat.
P: S, s.
T: Aix doncs, no vols sortir pel balc, no? (pausa) s broma!
P: Estveu contestant alguna pregunta?
I: Clar, tio!
T: Acabem de contestar... acabem de fer una cosa genial!
I: Acabem de fer un text sper guai, imitant lescena del llibre!
P: Aaaah, vale...
T: Encara no hem localitzat els textos, no?
P: Bueno, no ben b...
T: Mireu, aqu, a la pgina 69 diu: Ara hom proposa per a mi la mort, i jo quina
contraproposta us far? s a dir, intenta buscar una altra soluci.
I: I ms endavant diu:
Jo us ho dir: s que el que m'esdev deu sser algun b, i no devem tenir ra
quan pensem que la mort s un mal. Per mi hi ha una gran prova d'aix, car s
impossible que el signe habitual no m'hagus advertit, si el que anava a fer no
hagus estat bo.
5

O sigui, que el dest lha portat a la mort.
T: Clar, o sigui que la mort, per a ell, ha de ser bona per fora!
P: I tamb diu, a la pgina 75:

5
Plat, Apologia de Scrates.40b pg. 74
21
Car sser mort s una de les dues coses: o b tant com no sser res, no tenir cap
sensaci de res quan s's mort; o b, com s'acostuma a dir, s'esdev un canvi, una
emigraci de l'nima d'aquest lloc d'aqu en un altre lloc
6

I: O sigui, s bo estar mort, llavors, tot el temps noms ens sembla una nit...
T: No, per s all que diem abans de dormir. Scrates diu: si tu dormissis una daquelles
nits que no tens cap somni i dorms molt profundament, i ho comparessis amb totes les
altres nits de la teva vida, quina seria la millor? Doncs la que has dormit b no? Doncs ell
diu: un son daquest tipus sense cap mena de somni, per sempre, no seria bo?
I: I a ms aqu tamb cita els Dus, ho diu duna forma ms religiosa, que en el viatge cap a
la mort es trobar amb els semi-dus, ser jutjat per aquests jutges de veritat, no els que hi
ha aqu, que sn hipcrites. Per tant, el viatge no s una cosa dolenta.
T: S. Ei, mireu, aqu, a la pgina 68 al 35a diu:
I jo he vist moltes vegades gent que semblaven alguna cosa i que davant dels
tribunals es comportaven d'una manera estranya, com si pensessin qui sap quines
coses havien de passar si els calia morir, talment com si estiguessin segurs de la
immortalitat en el cas que vosaltres no els condemnssiu a mort.
7

I: s que t molta lgica! O sigui, s com si, el jurat els perdona, i ja sn immortals. No, no
vol dir res, algun dia o altre es moriran. Aix, el fet de suplicar per la prpia vida quan el
cstig diu que sha de morir totalment innoble i totalment absurd, perqu igualment
tacabes morint.
I: Com diu el jovent, per alg hem de morir, no?
T: Va, doncs ja est.
I: Fi de la pregunta 3.








6
Plat, Apologia de Scrates.40c pg. 75
7
Plat, Apologia de Scrates.35a pg. 68
22
d) Un altre punt polmic s sens dubte lactitud de Scrates davant el tribunal
que lha de jutjar. Analitza-la, tot mostrant les raons daquesta, si creus que
segueix una estratgia, si la trobes encertada com a defensa, etc. Com actua
Scrates i per qu? Creus que s la millor opci en un judici? Quina opini
et mereix la segona part del discurs, on Scrates proposa la seva condemna?
Trobes la postura de Scrates sincera, insolent, irnica...?

I: Doncs ara parlarem de la quarta pregunta, que ens diu que analitzem la manera d'actuar
de Scrates davant del tribunal. Si creus que segueix una estratgia i fer un comentari o
opini d'aquesta manera de fer. Tura et donem el torn de paraula.
P: Era la part 2 oi? a quina pgina est?
I: Poseu una estrelleta o algo per assenyalar-ho.
T: Jo crec, home avera com actua Scrates, Scrates s aix com em dit en les preguntes
anteriors es presenta davant del tribunal amb un llenguatge sper senzill i dient la veritat, i
ho fa per deixar en evidncia els que l'han atacat.
I: Ell no intenta defensar-se com ho fa una persona normal, suplicant i intentant demostrar
una veritat que el deixaria lliure, sense cap crrega. Sin que ell va de veritat en veritat
perqu el vegin com el que la diu la veritat. El tiu va de xulo.
T: Per ells lacaven culpant per no quedar malament no?
I: Recorda que vota el poble eh!
P: S per diu que l'han condemnat per molt pocs vots.
I: Ja, ja!
T: Ja perqu son molt pocs el que el voten, ja que noms uns pocs ms el volguessin lliure
ho hauria estat. Tamb hi ha un tros del text en que diu que si no hagus sigut condemnat,
l'altre hauria d'haver pagat una multa.
I: Tu Pau ho trobes b la manera en que es defensa.
P: S, que no ha de suplicar, ja que suplicant perd...
I: L'honor i...
P: La dignitat, com diu la pregunta 1, on est... defensa la seva integritat moral.
T: Tu que n'opines?
P: I ho fa precisament perqu, del que es tractava la pregunta, que hi han ideals que val la
pena morir per ells i Scrates creu que aquest s'ho val.
23
I: Per tu ho faries el que fa ell?
P: Jo no ho faria per crec que l'entenc.
T: Tens por a la mort?
P: Home s.
I: No es tracta de tenir por... per saps, un vol viure.
P: S esque no s exactament por, per tampoc vull morir. Vaja prefereixo viure a morir.
I: Dubto que volgus morir-se per s tant xulo (riu).
T: Una cosa introdueixo una pregunta que no ve al text...
I: Esque es la seva manera de defensar-se... digues, Tura.
T: Doncs creieu que hi han certes coses que s'han de viure abans de morir?
P: S, o sigui, crec que s per auto-realitzar-se, morir satisfet del que has fet.
I: s una mica el que diu Thoreau de reduir la vida al que realment ens omple i no viure
all que no ens fa sentir vius. Com el Carpe Diem.
P: S aix, tot i que viure-ho tot s impossible.
T: Per quan es decideix que has viscut suficient?
I: Quan s'et acaben els nims no ho s.
P: Es que nosaltres estem plens d'illusions per a la gent gran se'ls acaben o ms ben dit
les perden o incls es consideren auto-realitzats.
T: s clar quan ests realitzat pues et dona igual morir, ests satisfet.
P: Per jo crec que no hem de buscar quan morir, un dia arribar i ja est.
I: s aix, no t'has de preocupar.
T: Viure la vida en qualitat i no en quantitat. Hi ha gent que viu menys per potser ha
disfrutat molt ms que un altre que viur ms anys.
I: Aix ho diuen els que es droguen, eh! Cal buscar una combinaci i no jugar-se la vida a
la primera, ser caut i cuidar-se i trobar el mix.
P: Hi estic d'acord.
(llarg silenci)
I: Tornem al que estvem, que la actitud de Scrates davant del jutjat s una mica aix, que
24
posa la veritat per ells no volen la veritat, ells volen sentir certes coses.
T: Clar, ells volen fets, no els hi importa.
I: Al oferir-li la mort, doncs ell creu que s'ha de castigar a s mateix amb el ver. Ell ha de
seguir el cam per trobar la veritat.
P: Doncs aqu afirma que no sap res.
T: Es fa savi en la mesura que sap que no sap. Trobes la seva postura: insolent, sincera o
modlica.
I: Home dins les que hi ha...
P: Valenta.
I: Insolent.
T: Tu el trobes insolent eh!
I: s un xulo, el fet que la gent no sigui svia no el mereix ser savi per saber que no sap res.
P: Ell en veritat tamb s sofista perqu s'ha inventat lo de que du li ha dit que ell s el
ms savi.
T: Li ha dit Querofont. Jo li veig la prepotncia per s sincer.
I: Per la pregunta s, de veritat s'ha de dir la veritat, no sempre s el millor oi?
T: Aix s molt important eh.
I: Amagar-la, no dir-la o mentir.
T: Perqu l'hauria d'amagar?
I: Creus que una persona que s lletja viur millor sabent que s ho s o no?
P: Home si ho sap es podr arreglar.
I: No crec eh, si tothom li diu lletja es sentir malament.
T: Per ho ha d'acceptar, tampoc es tracte de que la gent li digui per fer-li mal. s millor
que sen adoni.
P: Jo crec que depn amb que la veritat s millor o no.
I: Et guardes la veritat, i aix pots viure i un cop et salves la treus i ja est.
T: Per per ell es pitjor deixar de filosofar que morir.
P: La veritat sn punts de vista, tothom se la pren com vol.
25
T: Ens em enrotllat mol ja, deixem-ho estar doncs? Ja est tot respost.
























26
e) Una de les tesis ms clebres i controvertides que se li atribueixen a Scrates
s que noms sobra malament per ignorncia. Trobes al text algun punt
on es defensi aquesta idea? Assenyalal, si pots, i respon en tot cas: quins
arguments hi trobes a favor? Quins en contra? Assenyaleu els lmits que
veieu a la tesi socrtica, i tracteu de posar exemples que us serveixin per
avaluar-ne labast.
T: Isart, pots llegir la pregunta si us plau?
I: Una de les tesis ms clebres i controvertides que si li atribueixen a Scrates, s que
noms es fa el mal a causa de la ignorncia, com deia Arent, no?
T: Era Arent?
I: S, s! Scrates deia igual que ell, que el mal es fa per pura ignorncia.
P: Est gravant eh...
T: Si... clar, mira (interrompuda).
I: Troba en el text algun punt on es defensi aquesta idea.
T: Jo l'he trobat!
I: Ok!
P: A si?
T: Aqu, a partir del 20... no tot el 20... (interrompuda).
(Alg pica la porta, entra la germana de la Tura, la Vinyet a l'habitaci)
I: Hstia!
P: Hola Vinyet.
Vinyet: Hola.
I: Passa, passa que ens ajudars a fer el treball de filosofia!
T: Mira, estem parlant de perqu s'actua malament per ignorncia, Isart ens pots respondre
aquesta pregunta? O Pau? Expliquem-li a me germana...
P: Qu perqu actuem per ignorncia? (estava distret, i es interromput)
I: Mira, l'idea diu que el mal... vaja que una persona fa males accions pel fet que no sap que
fa, no sap que sn males accions (interromput, ja que el pare de la Tura ens crida per anar a
dinar).
27
(Una estona ms tard... arriba en Xavi que fins ara no hi havia sigut )
P: Ja hem arribat de dinar!
I: S! I estem a la pregunta e, on tractvem la ignorncia. Xavi, el nou convidat...
(interromput).
T: En Xavi ha arribat!
I: Va Xavi et toca filosofar.
T: Qu n'opines de la idea d'actuar malament per ignorncia?
Xavi: Em... pues... aix mateix, que... l'sser hum actua per... me quedat en blanc...
(Tots riem)
X: Seriositat eh, s qu no em trobo b, tinc molta calor...
T: Va... seguim si us plau... va Xavi explica que en creus de la tesis de Scrates.
X: Avera, jo crec que t ra perqu (en Pau tos), jo no crec que hi hagin persones que
vulguin actuar malament, sin perqu es volen fer veure, es a dir no s'ho han rumiat... (es
interromput)
P: No reflexionen suficient el que fan.
I:Per hi ha gent que fa el mal perqu s, perqu volen, sense ignorncia.
T: Jo no ho crec aix. (es senten crits que no s'entenen de tots els components del grup)
X: Fica un exemple va.
I: Hi han assassins en srie que maten i no per ignorncia.
P: Maten perqu... (interromput)
X: Maten per falta de raonament!
I: Jo crec que aquests poden arribar a matar per gust, per satisfacci, i aix no s falta de
raonament, s maldat demonaca.
P: Pues per qu?
X: Si! No! (tot confs).
P: Els satisf perqu se senten millor.
X: Els satisf perqu no han rumiat... per qu.
I: Els hi agrada.
28
P: S que han rumiat, o sigui aix com s millor per mi doncs ho faig saps? Si els hi agrada
matar gent... a mi m'agrada menjar pastissos i en menjo, pues est clar que ho faig.. perqu
m'agraden no? (Tots riem).
I: Te'n recordes abans.. el lle no t por?
P: Pam i pipa! (riures)
X: Qu dieu? (amb cara de sorprs)
(Tots tornem a riure fent molts crits)
T: Ja tho explicarem quan siguis ms gran, Xavi...
P: Estem gravant oi?
T: (amb una veu de monstre) PAM I PIPA!
(Tots tornem a riure)
(silenci.. )
I: Tornem al tema que estvem?
T: Va centrem-nos. Ara localitzem algun lloc on es defensi aquesta idea.
I: Meletos fa la maldat banal.
T: Vols dir?
I:Ai, fa la maldat demonaca.
T: Els de la maldat banal sn els altres.
I: Clar els que l'acusen, ja que realment no tenen informaci de qu fa Scrates i sn
enganyats.
T: Ja est! L'acusen dient
T: li que es savi per en veritat ells no saben ben b que s ser savi.
I: No li diuen que s savi...
T: S, diuen Scrates no creu en els dus perqu es savi.
X: Divinitats, no Dus.
I: Per resulta que la maldat banal dels acusadors s per ignorncia. L'acusen sense
informaci.
T: Vols dir que es refereix a aix?
29
I: S.
X: Em sento margi... Mica (la gossa) vina!
T: Mira, pgina 47 el 18-d : Aquells que per malvolena tractaven de convncer i aquells
que convenuts a ells mateixos... tots aquells sn els de ms maltractar de tots ... (cita un
pargraf bastant llarg). Es aix o sigui (interrompuda)
I:Hi ha dos menes d'acusadors.
T: Uns que m'acusen ara...
P: Els que acusen per enveja i els que ho fan per ignorncia.
I: Xavi parla tu va!
X: Que vols que digui?
T: Arguments a favor de la idea de lo de actuar malament per ignorncia.
X: S, jo ja he dit que estic a favor que crec que s.
T: Per en aquest cas concret, dels acusadors?
X: No s...
T: Avera creieu que alg conscient de que fa mal pot seguir fent mal? En serio...
V: Home... depn... si es per rancor potser s, perqu n's conscient.
P: Portem massa estona sense dir res rellevant.
(Fem una pausa a la gravaci, i seguim amb l'altre part)
I:A la tesis de que tothom es pensa saber, quan ning sap res?
T: Jo crec que s la tesis de que ning actua per ignorncia...
I: Ai ! s...
X: Tio, es el que estem fent !
T: Va... on estant els lmits?
I:Lmits? Realment jo crec que hi ha gent que fa maldat per gust, no per ignorncia, sin
per unes ideologies... (interromput)
T: Per no vols dir... (interrompuda)
P: Que tots en som culpables del mal que fem igualment...
30
T: Posa un exemple Isart...
I:Com els xenfobs, no s, si que els Nazis podien actuar per ignorncia per b que havia
uns lders que tenien les idees clares, no pas per falta d'ignorncia...
X: Per es aix, les idees estant mal plantejades.
I:Mal plantejades? Bueno pot ser mal plantejades, per aix no vol dir que persones com
Hitler no tinguessin una maldat demonaca, verdadera, b que ell volia matar tota aquella
gent... (interromput per tots els altres, amb molt de soroll)
X: No ! Ell ho feia perqu...
P: Perqu era una idea de que noms havia d'haver una raa.
X: S, una raa.
T: No en tenia conscincia, jo crec que ell realment es pensava que feia el b.
P: Clar!
I:Home, aix no s maldat demonaca?
T: No! Perqu... (interrompuda)
I:Oi tant.
T: No, perqu fer maldat demonaca s... no ser-ne conscient de que realment feia el mal
I:S que n'era conscient, per des de el seu punt de vista no era fer el mal.
V: Jo crec que n'era conscient del que feia, per el punt s que no era conscient de que feia
el mal.
P: O sigui creia que els Jueus no eren persones, i si els matava feia el b, per tant ell no feia
pas el mal. Saps?
I:Home, depn des de on la miris la maldat no?
P: Es que si tu mates a alg no pensars que fas el mal.
X: Es que el problema s que no ho has rumiat prou, s aquest el punt.
I:Llavors... tothom fa el mal, per maldat banal... ja que en molts llibres sempre s'ha dit que
els grans criminals no pensen que fan el mal, simplement feien el b, des de el seu punt de
vista.
T: Aix s la tesis de Scrates, ning actua malament.
31
I: Jo no ho crec aix... segur que hi ha gent que fa el mal conscientment... no ho s...
deixem-ho. La donem per acabada doncs.























32
f) Avui en dia es diu sovint que cal estimar-nos, valorar-nos a nosaltres
mateixos. s aix compatible amb lexamen i el reconeixement de la prpia
ignorncia que proposa Scrates? Raona la teva resposta
T: La pregunta era... Avui en dia es diu que cal estimar-nos valorar-nos a nosaltres
mateixos. s aix compatible amb lexamen de reconeixement que ens planteja Scrates?
Raona la teva resposta. Jo crec que... el que esta preguntant aqu s que...
(lIsart estossega, la Tura continua parlant)
s que si una persona sestima a un mateix sha dacceptar tal com s, o sigui, ha dacceptar
la seva ignorncia. B, s el que crec que vol dir aquesta pregunta...
I: Si diu que cal estimar-nos i cal que se spiga la prpia ignorncia de la gent, llavors que s
que pot encaixar-ho b, no malament.
T: O potser que no....
I: (interromp) La gent pot encaixar-ho malament i li dona la culpa a ell i no es mengin lolla
saps? Per ho han dacceptar com ell ho accepta que s ms tonto que els altres.
T: Per tant que s que s compatible amb lexamen Socrtic?
I: S! Si testimes a tu mateix vol dir que vols el millor per tu!
T: Avera jo tamb penso que tamb es podria veure de la manera que sigui lexamen
Socrtic ens diu que ens estimem tal com som. (pausa llarga) bueno deixem-ho aix...
(Tots riem)
I: Bueno Xavi (pronuncia unes paraules que ning entn)
Tots: qu???
I: s igual... Ah! Mira, la Mica! (La gossa de la Tura entra a lhabitaci) Vine, Mica, vina!
T: Pau... Pau...
P: Mica ves amb en Xavi!
X: Deixam a mi! (apartant la Mica dell) Va, continuem!
T: Vale va! Avera, Isart, qu has dit al final? s compatible o no?
(LIsart no escolta de la pregunta i respon en Xavi)
X: Joder s que s compatible per all que ha dit!
I: I per qu s compatible?
33
X: (sospira) Doncs que Scrates s ms llest que els altres perqu ell sap que no sap casi res
per aix sap mes que laltre gent, perqu laltre gent es pensa que s que en sap Bueno aix
sona estrany per crec que va aix la cosa.
(se sent un cop)
X: Vaia hstia thas cardat Pau!
(riem tots)
T: Avera, avera Jo entenc que estimar-te a tu mateix vol dir que thas de acceptar tal i
com ets amb els defectes que tinguis.
I: Eh! Eh! Mira (intenta fer un truc de mgia i no li surt)
(riem tots)
P: Eh va la pregunta!
I: (amb una veu intentant imitar laccent francs) Bueno pues la gent quan sestima reconeix la seva
prpia ignorncia i, si no, som uns ignorants i qu hi farem!
(parla tothom de cop) Ei! Orden en la sala!
(riu tothom)
P: Doncs ja veig que ja no tenim res ms a dir, no? Va, fem la segent!











34
h) La relaci de Scrates amb la ciutat sovint es pren com a model per explicar
la relaci de la filosofia i la poltica. Quina creus que s, si ens basem en el
text? Penses que la figura de Scrates s imprescindible, com ell mateix diu?
Quin paper pot tenir (o hauria de tenir ) el filsof?

P: La relaci s que, una ciutat, per a governar una ciutat, es necessita una poltica...
T: (interrompent) Espera, espera, un moment, per qu s la ciutat?
P: Doncs el poble, on viu la gent!
X: Atenes. Es dirigeix a Atenes, el poble.
(hi ha molt denrenou)
T: Aviam, la poltica s la cincia que estudia els afers de la polis. En cavi, Scrates, no es
preocupa dels afers de la polis, ho diu ell mateix.
I: Es preocupa dels afers especfics de la gent.
T: S, per aix diu que mai simplica en els afers de la polis i mai ocupa cap crrec; a ms a
ms tamb ha de ser honest amb tot el que...
I: (linterromp per no sentn el que diu)
T: Exacte, sin, diu que els Dus el matarien.
P: Per aix s, s una...
X: (interrompent-lo) Vigila que tires la carta... les cartes de...
(riuen tots)
P: Doncs que, aix que acabes de dir, Tura, s una defensa, o sigui, s per defensar-se.
Tura.
T: Per... quina s la relaci amb la filosofia? Ah, la filosofia s la que fa ell...
P: Ell utilitza la filosofia en la poltica.
(LIsart saixeca sobtadament i la Tura fa cara de sorpresa)
T: Doncs va, la relaci filosofia- poltica: no ho s, jo crec que la filosofia s indispensable
per a que hi hagi bona poltica, per aix diu Scrates que...
P: (Linterromp violentament) Per s que en realitat s el mateix!
T: Clar, Scrates diu que sha de reflexionar per ell mateix per ser bon poltic.
35
P: La poltica s una branca de la filosofia en la que... s la branca que... s la branca... A
vera, saps que hi havia aquell filsof, que hi havia la filosofia que serveix per alguna cosa i
la que no servia per res.
X: Hosti! Quin susto mha cardat el gos!
T: (ignorant en Xavi) Aristtil. S, Aristtil diu que hi ha la filosofia primera que seria la
filosofia en si i la segona, que seria la poltica.
P: Exacte, i la poltica s la filosofia segona, per tant, s un tipus de filosofia, la filosofia
que s til.
T: S, per... llavors per qu diu que s la relaci de Scrates amb la ciutat? Ah, perqu la
ciutat per a ell noms sn els afers prctics i ell, seria la teoria, la filosofia primera. Llavors
diu quina creus que s, si ens basem en el text? vale, aix ja ho hem dit; i penses que la
figura de Scrates s imprescindible, com ell mateix diu? Quin paper pot tenir (o hauria de
tenir ) el filsof? Qu fa el filsof?
P: s el que fa que la poltica sigui possible, el que socupa dels afers personals, perqu la
filosofia s una reflexi i la poltica tamb ha de ser una reflexi, de lo bo i de lo dolent.
T: Per tant, la tasca del filsof s fer reflexionar.
P: Poltica s filosofia aplicada als afers de la polis.
T: Perfecte. Per tant la tasca del filsof s fer reflexionar, anar persona per persona,
simplement el que fa Scrates, fer adonar-se a la gent de les seves contradiccions perqu
desprs pugui governar justament.












36
Valoraci del treball
La realitzaci del treball sobre lApologia de Scrates ens ha ajudat molt a ampliar
coneixements de lassignatura de filosofia, aix com a entendre millor el pensament de
lautor. Creiem que lApologia no s un text fcil de llegir i menys de treballar, per amb
esfor i pacincia hem aconseguit entendrel i respondre les preguntes satisfactriament.
Hem pogut aprofundir en molts temes tractats per lautor i que ens interessaven
especialment, com la mort, la pietat o lhonor.
En relaci al treball en si, considerem que la seva estructura, el fet de fer les preguntes
dinmiques i participatives gravant-les, ha estat molt til per a fer el treball entretingut i
interessant. La nostra organitzaci no ha estat massa bona, ja que hem deixat passar massa
temps entre una sessi i una altra degut a la dificultat per a trobar un dia per posar en com
els aspectes treballats individualment (transcripci de preguntes, elaboraci del glossari i
lacta, etc) ja que hem estat molt ocupats amb exmens i treballs de lInstitut. A lhora de
transcriure els dilegs hem tingut algun problema.
Tot i aix, ens ha agradat molt fer el treball ja que ens hem divertit molt en la seva
realitzaci i en la transcripci de dilegs; de cara al prxim treball, el de Nietzsche (ja que
no hi ha temps material, ara ja, de fer el de Descartes) esperem organitzar-nos millor.

Bibliografia
Plat, Apologia de Scrates. Traducci de Joan Crexells, edici de Josep Vives.
Edicions 62, Barcelona. 2008. Collecci labutxaca. ISBN: 978-84-96863-96-5.

http://dlc.iec.cat/, Diccionari virtual de la llengua catalana. Consultat el
27/1/2012