DRET INTERNACIONAL PBLIC

Tema 1
1.1. Concepte de dret internacional pblic
Sistema de normes i principis que formen lOrdenament jurdic de la Societat internacional
contempornia. Es tracta d'un conjunt de normes jurdiques amb una estructura especialment
adequada als destinataris del sistema i les necessitats del mateix. L'estructura del Dret internacional
pblic s de coordinaci, el que el diferencia de les estructures de subordinaci dels sistemes interns,
on els subjectes estan sotmesos a poders que els condicionen. Aquesta estructura de coordinaci,
respon que els seus principals subjectes, els Estats, sn sobirans, ra per la qual, per definici, no
admeten submissi a poder material ali que els condicioni, encara que si es subordinen, sense perdre
la seva atribut, a regles jurdiques que l'obliguen sense excepci.
El Dret internacional est integrat per acords entre estats com ara tractats internacionals (anomenats
tractats, pactes, convenis, cartes, memorndum o memoranda (segons el cas), intercanvi de notes
diplomtiques, esmenes, annexos i protocols de tractats, entre d'altres- com tamb pel costum
internacional, que es compon al seu torn de la prctica dels Estats, que aquests reconeixen com
obligatria, i pels principis generals del Dret.
La societat internacional es defineix com: Organitzaci dels Estats que s'estructura com a base dels
Estats i que regula la seva coexistncia. (El naixement de les organitzacions internacionals s l'any
1945 Nacions Unides-192 membres, i el concepte d'Estat neix el 1948, estat no sotms a cap fora
superior)
La S.I. contempornia s:
a) Universal: ja que formen part de la mateixa i estan lligats per l'ordenament internacional general
tots els Estats de la Terra.
b) Complexa: per la immensa llista de problemes molt diversos pendents de resoldre en el seu si, i
per la importncia i intensitat dels canvis que es produeixen en el seu si.
c) Heterognia: per la desigualtat econmica entre estats desenvolupats i en desenvolupament i la
desigualtat del poder poltic entre les grans potncies i la resta del mn.
d) Fragmentada: i doncs, molt poc integrada, perqu el seu grau d'institucionalitzaci segueix sent
molt relatiu i per les mateixes raons que el punt anterior.
e) Interdependent: perqu els Estats mai van ser tan sols relativament autosuficients.
f) Riscos laborals: com a causa directa del procs de mundialitzaci i la interdependncia. (lliure
circulaci dels factors de producci per a la vegada, tamb als criminals, a la contaminaci etc...)

1.2. La institucionalitzaci del sistema internacional: distingir i veure competncies dels rgans
principals de les nacions unides
ONU:
Creaci de l'ONU:
Fundada el 1945 desprs de la Segona Guerra Mundial per 51 pasos que es van comprometre a
mantenir la pau i la seguretat internacionals, fomentar entre les nacions relacions d'amistat i promoure
el progrs social, la millora del nivell de vida i els drets humans. El nom de "Nacions Unides", encunyat
pel president dels Estats Units Franklin D. Roosevelt, es va utilitzar per primera vegada l'1 de gener de
1942, en plena Segona Guerra Mundial, quan representants de 26 nacions van aprovar la "Declaraci
de les Nacions Unides, en virtut de la qual els seus respectius governs es comprometien a seguir
lluitant junts contra les Potncies de l'Eix. El 1945, representants de 50 pasos es van reunir a San
Francisco en la Conferncia de les Nacions Unides sobre Organitzaci Internacional, per redactar la
Carta de les Nacions Unides. Els delegats van deliberar sobre la base de propostes preparades pels
representants de la Xina, la Uni Sovitica, el Regne Unit, i els Estats Units en Dumbarton Oaks, Estats
Units, entre agost i octubre de 1944. La Carta va ser signada el 26 de juny de 1945 per els
representants dels 50 pasos. Polnia, que no va estar representada, la va signar ms tard i es va
convertir en un dels 51 estats membres fundadors. Les Nacions Unides van comenar a existir
oficialment el 24 d'octubre de 1945, desprs que la Carta s ratificada per la Xina, Frana, la Uni
Sovitica, el Regne Unit, els Estats Units i la majoria dels altres signataris. Actualment formen part de
l'ONU 193 estats membres.
Els principals objectius de l'ONU sn:
Mantenir la pau i la seguretat internacionals.
Fomentar relacions d'amistat entre les nacions.
Ajudar a les nacions a treballar unides per millorar la vida dels pobres, vncer la fam, les malalties
i l'analfabetisme, i fomentar el respecte dels drets i llibertats dels altres.
Servir de centre que harmonitzi els esforos de les nacions per assolir aquests objectius comuns.
Estructura de l'ONU. rgans principals:
L'assemblea general:
Establerta el 1945 en virtut de la Carta de les Nacions Unides, l'Assemblea General ocupa un lloc
central com a principal rgan deliberatiu, de formulaci de poltiques i representatiu de les Nacions
Unides. L'Assemblea est integrada pels 193 estats membres de les Nacions Unides i proporciona un
frum per al debat multilateral de tota la gamma de qestions internacionals que abasta la Carta.
Tamb t un paper important en el procs d'establiment de normes i en la codificaci del dret
internacional.
L'Assemblea General s el principal rgan deliberatiu de l'ONU. Les decisions sobre qestions
considerades importants, com, per exemple, les recomanacions relatives a la pau i la seguretat,
l'admissi de nous membres i les qestions pressupostries, requereixen una majoria de dos teros.
Les decisions sobre altres qestions es decideixen per majoria simple.
Cada estat membre de l'Assemblea t un vot. Alguns Estats membres en mora de pagament se'ls
podr concedir el dret al vot. Article 19 de la Carta de l'ONU: El Membre de les Nacions Unides que
estigui en mora en el pagament de les quotes financeres per a les despeses de l'Organitzaci no tindr
vot en l'Assemblea General quan la suma deguda sigui igual o superior al total de les quotes degudes
pels dos anys anteriors complets. L'Assemblea General podr, per, permetre que aquest membre voti
si arriba a la conclusi que la mora es deu a circumstncies alienes a la voluntat d'aquest Membre .
Els rgans subsidiaris de l'Assemblea General es divideixen en categories: Comits, Comissions,
Juntes, Consells i Grups, i Grups de treball i altres.
Desprs de discutir els temes del programa, buscant sempre que sigui possible per harmonitzar els
diferents enfocaments dels Estats, els rgans subsidiaris presentaran les seves recomanacions, en
general en forma de projectes de resolucions i decisions, a una sessi plenria de l'Assemblea per
seva consideraci.
Consell de Seguretat:
El Consell de Seguretat t la responsabilitat primordial, en virtut de la Carta de Nacions Unides, de
mantenir la pau i la seguretat internacionals.
Dacord amb la Carta, els estats membres estan obligats a acceptar i complir les decisions del Consell.
Encara que les recomanacions d'altres rgans de les Nacions Unides no tenen el carcter obligatori de
les decisions del Consell, poden influir en determinades situacions, ja que reflecteixen l'opini de la
comunitat internacional.
Quan se li presenta una controvrsia, la primera mesura del Consell s generalment recomanar a les
parts que arribin a un acord per mitjans pacfics. El mateix Consell pot establir els principis per la
soluci pacfica i nomenar representants especials o demanar al secretari general que usi els seus
bons oficis.
Conforme Captol VII de la Carta, el Consell t el poder de prendre mesures per fer complir les seves
decisions. Pot imposar embargaments o sancions econmiques, o autoritzar l's de la fora per fer
complir els mandats.
Conforme tamb al Captol VII, el Consell ha establert tribunals penals internacionals per jutjar
persones acusades de violacions greus del dret humanitari internacional, incls el genocidi.
Dacord amb la Carta, el Consell de Seguretat t la responsabilitat primordial de mantenir la pau i la
seguretat internacionals.
El Consell t 15 membres: cinc permanents i 10 electes per l'Assemblea General per perodes de dos
anys. Els membres permanents sn la Xina, els Estats Units, la Federaci de Rssia **, Frana i el
Regne Unit.
Cada membre del Consell t un vot. Les decisions sobre qestions de procediment es prenen per vot
afirmatiu de, almenys, nou dels 15 membres. Les referents a qestions de fons tamb requereixen nou
vots afirmatius, per aquests han d'incloure els dels cinc membres permanents. Aquesta s la regla de
la "unanimitat de les grans potncies" o, com es diu sovint, el poder de "veto".
Si un membre permanent no dna suport a una decisi per no vol bloquejar amb el seu veto, es pot
abstenir en la votaci.
D'acord amb la Carta, tots els membres de les Nacions Unides convenen a acceptar i complir les
decisions del Consell de Seguretat. Aquest s l'nic rgan de les Nacions Unides les decisions dels
estats membres, d'acord amb la Carta, estan obligats a complir. Els altres rgans de les Nacions
Unides fan recomanacions.
La Presidncia del Consell trencada mensualment, segons el llistat dels estats membres del Consell de
Seguretat en l'ordre alfabtic angls dels seus noms.
rgans subsidiaris:
Comits ad hoc (es reuneixen segons es requereixi en sessions privades amb representants de tots els
Estats, membres del Consell), Comits de sancions, tribunals internacionals (Enjudiciament de
violacions greus i per a responsables de genocidi i altres violacions de Dret humans greus a Rwanda),
grups de treball i comits permanents (hi ha tres comits actualment, i cada un inclou membres de tots
estats membres dels Consells de Seguretat; Comit d'experts del CJ, Comit del CJ de nous membres,
Comit del CJ per les reunions del Consell fora de la seu).
Consell Econmic i social:
El Consell Econmic i Social es va establir en el marc de la Carta de les Nacions Unides com a
principal rgan per coordinar la tasca econmica, social i connexa dels 14 organismes especialitzats de
les Nacions Unides, les comissions orgniques i les cinc comissions regionals. Tamb rep informes
d'11 fons i programes. El Consell Econmic i Social actua com a frum central per al debat de
qestions internacionals d'ndole econmica i social i per a la formulaci de recomanacions sobre
poltiques dirigides als Estats membres i al sistema de les Nacions Unides.
Cort Internacional de Justcia:
Mai actua d'ofici. Competncia consultiva a instncia dels OI. Competncia contenciosa a instncia dels
Estats membres.
La Cort Internacional de Justcia, amb seu a l'Haia (Pasos Baixos), s l'rgan judicial principal de les
Nacions Unides. Est encarregada de decidir d'acord amb el Dret Internacional les controvrsies
d'ordre jurdic entre Estats i d'emetre opinions consultives respecte a qestions jurdiques que poden
ser-li sotmeses per rgans o institucions especialitzades de l'ONU. El seu Estatut forma part integral de
la Carta de les Nacions Unides.
El Tribunal t una doble missi: l'arranjament acord amb el Dret Internacional de controvrsies que li
siguin sotmeses pels Estats, i l'emissi de dictmens sobre qestions jurdiques que li sotmetin els
rgans o organismes de Nacions Unides que hagin estat autoritzats sobre aix.
Est composta per 15 magistrats elegits per un perode de nou anys per l'Assemblea General i el
Consell de Seguretat, votant per separat l'un i l'altre. No pot haver ms d'un nacional d'un mateix estat.
Cada tres anys la Cort renova un ter dels magistrats, que poden ser reelegits, aquests no representen
als seus respectius governs, sin que sn independents.
En cas de controvrsies entre Estats, noms els Estats membres podran ser parts en els casos de la
Cort. La Cort Internacional de Justcia pot conixer d'un assumpte noms si els Estats implicats han
acceptat la seva competncia d'alguna de les segents maneres:
En virtut d'un acord especial (un comproms) concls entre els Estats per tal de sotmetre la
controvrsia al Tribunal.
En virtut d'una clusula jurisdiccional. Aquest s el cas en qu els Estats sn part d'un tractat en el
qual una de les seves clusules preveu acceptar la jurisdicci del Tribunal en cas que sorgeixi en
el futur una controvrsia sobre la interpretaci o l'aplicaci d'aquest tractat. En l'actualitat, ms de
tres-cents tractats o convencions contenen una clusula d'aquest tipus.
Per l'efecte recproc de declaracions fetes per ells sota els termes de l'Estatut, mitjanant les quals
cada un d'ells ha acceptat la jurisdicci de la Cort com a obligatria en relaci amb qualsevol altre
Estat que accepti la mateixa obligaci. Les declaracions de 66 Estats estan actualment en vigor.
No obstant aix, un cert nombre d'elles cont reserves que exclouen determinades categories de
controvrsies.
En cas de disputa sobre si la Cort t o no jurisdicci, la Cort decidir.
El Tribunal aplica les convencions i tractats internacionals, el costum internacional, els principis
generals del dret, i, subsidiriament, les decisions judicials i la doctrina dels ms reconeguts publicistes.
Consell d'Administraci fiduciria:
El Consell d'Administraci Fiduciria va ser establert per la Carta el 1945 per supervisar a escala
internacional els 11 territoris en fidecoms confiats a l'administraci de set estats membres i assegurar-
se que s'adoptaven les mesures adequades per dirigir als Territoris cap al govern propi o la
independncia. La Carta autoritza el Consell d'Administraci Fiduciria a considerar informes de les
autoritats administradores sobre l'aven poltic, econmic, social i educatiu dels pobles dels Territoris, a
examinar les peticions dels Territoris i a enviar missions especials a ells.
Secretria:
La tasca quotidiana de les Nacions Unides est a crrec de la seva Secretaria. La Secretaria presta
serveis als altres rgans principals de les Nacions Unides i administra els programes i les poltiques
que aquests elaboren.
Les funcions de la Secretaria sn tan variades com els problemes que tracten les Nacions Unides.
Inclouen des de l'administraci de les operacions de manteniment de la pau i la mediaci en
controvrsies internacionals fins l'examen de les tendncies i problemes econmics i socials i la
preparaci d'estudis sobre drets humans i desenvolupament sostenible.

1.3. Nacions unides i els seus principis: article 2 de la Carta de les Nacions Unides
Per la realitzaci dels Propsits consignats en el Artculo 1, la Organizacin y sus Miembros
procedern de acuerdo con los siguientes Principios:
1. La Organitzaci esta basada en el principi de la igualtat sobirana de tots els seus
membres.(Igualtat)
2. Els membres de lOrganitzaci, a fi dassegurar-se els drets i beneficis inherents a la seva
condici com a tals, compliran de bona fe les obligacions contretes per ells de conformitat amb
aquesta carta.
3. Els membres de la Organitzaci arreglaran les seves controvrsies internacionals per mitjans
pacfics de tal manera que no es posin en perill ni la pau i la seguretat internacionals ni la justcia.
(Resoluci pacfica de conflictes)
4. Els membres de la Organitzaci, en les seves relacions internacionals, sabstindran de recorres
a lamenaa o a l us de la fora contra la integritat territorial o la independncia poltica de
qualsevol Estat, o en qualsevol altre forma incompatible amb els propsits de les Nacions Unides.
(No us de la fora)
5. Els membres de la organitzaci prestaran a aquesta tota classe dajuda en qualsevol acci que
exerceixi de conformitat amb aquesta carta i sabstindran de donar ajuda a qualsevol Estat contra
el que la Organitzaci estes exercint acci preventiva o coercitiva.
6. La Organitzaci far que els estats que no son membres de les nacions unides es condueixin
dacord amb aquests principis en la mesura que sigui necessria per a mantenir la pau i la
seguretat internacionals.
7. Cap disposici daquesta carta autoritzar a les Nacions Unides a intervindr en els assumptes
que son essencialment de la jurisdicci interna dels Estats, ni obligar als membres a sotmetre
aquests assumptes als procediments darranjament conforme a la present Carta, per aquest
principi no soposa a laplicaci de les mesures coercitives prescrites en el Captol VII. (No
ingerncia)
La resoluci 2625, manifesta i desenvolupa progressivament al D.I. normes ja existents com els 5
principis incloent-hi 25 anys abans de la carta i que, per tant, sn comuns a tots dos.
1. Principi d'igualtat sobirana dels Estats
2. Principi de bona fe
3. Principi de resoluci pacfica de conflictes
4. Principi de la prohibici de l'amenaa o s de la fora
5. El principi d'igualtat de drets i l'autodeterminaci dels pobles.
Per a aquests 5 principis sha d'afegir el "principi de no-intervenci." i el principi de cooperaci pacfica
entre Estats. Representen els principis per a la majoria de la doctrina de la D.I.P. i el seu principal
distintiu marc, a la llista ja que ocupen una posici central en l'ordenaci i arribat a representar
formalment l'expressi de la seva estructura general a l'etapa actual de la seva evoluci.


Tema 2
2.1. Subjectivitat internacional de lestat: elements que delimiten el concepte dEstat
Es subjecte de dret internacional el titular de drets i obligacions conferits per normes jurdiques
internacionals. Tamb es requereix una aptitud per fer valer el dret davant instncies internacionals o
per a ser responsable en el pla internacional en cas de violaci de la obligaci: doble exigncia, situada
en el pla processal de la legitimaci activa o passiva que fa controvertida la inclusi de lindividu entre
els subjectes del dret internacional.
La distinta naturalesa dels subjectes de dret internacional i els diferents graus de la seva capacitat
internacional permeten fer diferenciacions entre ells. En el que es refereix als estats, lelement de la
igualtat sobirana els distingeix de la resta de subjectes daquest ordre jurdic, lelement de lorganitzaci
els distingeix de certs subjectes no organitzats (naci, lindividu) i lelement territorial els distingeix de
les organitzacions internacionals. En quan a subjectes sobirans, dotats duna organitzaci poltica i
duna base territorial, els Estats son els subjectes necessaris i plens del Dret Internacional, per
juntament amb ells coexisteixen altres subjectes, que cap qualificar de secundaris o derivats,
possedors dalgun o alguns dels carcters que integren la capacitat internacional (possibilitat de
celebrar acords regits per el dret internacional, disposar de cert grau de ius representationis, daccedir a
instncies internacionals per a reivindicar els propis drets per via de reclamaci internacional, dexercir
certes competncies atribudes per normes internacionals, dincrrer en responsabilitat internacional,
de veures aplicar les regles del ius in bello en cas de participaci en un conflicte armat)
Lestat, com a persona de dret internacional, ha de reunir les condicions de poblaci permanent, territori
determinat, govern i capacitat dentrar en relacions amb altres estats.
La poblaci s el conjunt de persones que de forma permanent habiten en el territori de lestat i
estan en general unides a aquest per el vincle de la nacionalitat.
El territori es lespai fsic dins del que lorganitzaci estatal exercita en plenitud la prpia potestat
del govern, excloent en ell qualsevol pretensi dexercici danlegs poders per part daltres estats.
El govern en sentit lat es lexpressi de la organitzaci poltica de lestat. Es manifesta a travs
dels rgans encarregats de portar a terme lactivitat social de lEstat, tant en linterior com en
lexterior, a travs de la creaci de normes jurdiques que simposin a la poblaci i a la prpia
organitzaci governamental en general dins del territori de lEstat, i, en fi, a travs de lexistncia
dun poder poltic autnom respecte dels altres poder que exerceixen la seva activitat en societat.

2.2. Principi digualtat sobirana i principi de no intervenci en els afers interns; (279)
s un principi que deriva de la noci de sobirania, i que tracta de la no intervenci en els assumptes
interns d'altres estats. Apareix en la resoluci 2526 de l'A.G. de les N.U. en la qual se li defineix en el
sentit que:
"Cap Estat o grup d'Estats t dret a intervenir directament o indirectament, i sigui quin sigui el motiu, en
els assumptes interns o externs de qualsevol altre", quedant prohibits, en concret, el recurs a mesures
econmiques, poltiques, o de qualsevol ndole per coaccionar a un altre Estat, i l's de la fora per
privar els pobles de la seva identitat nacional.
La mateixa resoluci inclou una referncia al que constitueix el seu veritable fonament, que s el dret
inalienable de tot Estat a triar el seu sistema poltic, econmic, cultural i social sense ingerncia de cap
classe per part de cap Estat. Dret que al seu torn, no s sin l'encarnaci del principi de lliure
determinaci.
D'altra banda, la prohibici de la intervenci no opera noms davant dels Estats, sin tamb davant les
organitzacions internacionals. En aquest sentit, l'art .2, apartat 7 de la Carta de les NU estableix que:
"cap disposici d'aquesta Carta autoritzar a les Nacions Unides a intervenir en els assumptes que sn
essencialment de la jurisdicci interna dels Estats, ni obligar els Membres a sotmetre aquests
assumptes que han pogut romandre a l'mbit de competncia domstica dels Estats poden passar a
quedar sota la competncia de l'Organitzaci per les prpies exigncies socials de regulaci
internacional de certes matries.
A) El Principi d'igualtat sobirana:
Els Estats sn iguals amb independncia de les seves diferncies reals i materials, una igualtat
fictcia per la qual tots els subjectes de drets internacional sn iguals i cap pot tenir prerrogatives
especials, ni un tracte diferent (bviament aix es dna en la teoria, a la prctica s una altra histria),
aquest principi es desprn del principi de no intervenci.
Disposicions del principi a la R. 26/25:
1. "Tots els Estats gaudeixen d'igualtat sobirana. Tenen els mateixos drets i iguals deures i sn per
igual membres de la comunitat internacional, tot i les diferncies de ordre econmic, social, poltic o
d'una altra ndole"
2. "En particular, la igualtat sobirana comprn els elements segents: a) Els Estats sn iguals
jurdicament, b) Cada Estat t els drets inherents a la plena sobirania, c) Cada Estat t el deure de
respectar la personalitat dels altres estats; d) La integritat territorial i la independncia poltica de l'Estat
sn inviolables, e) Cada Estat t el dret a elegir i portar endavant lliurement el seu sistema poltic,
social, econmic i cultural; f) Cada Estat t el deure de complir plenament i de bona fe les seves
obligacions internacionals i de viure en pau amb els altres estats ".
B) Principi de no intervenci:
La fi d'aquest principi s el de la no intervenci mitjanant Estats en els assumptes interns d'altres
estats.
Cap Estat pot intervenir en els assumptes interns d'un altre Estats, no noms parlant respecte de la
intervenci armada (per exemple la invasi) sin tamb de qualsevol altra forma d'ingerncia (coacci
que impedeix a l'Estat funcionar) amenaa als elements poltics i culturals de l'Estat.
Tot i aix aquest principi no ha de ser absolut, ja que pot propiciar situacions de inestabilitat i
desequilibri com a Sria o Somlia per exemple.
Per suplir aquests problemes es parla del principi d'intervenci humanitria: Supsits molt greus en qu
l'ONU ha d'actuar (interferir en els assumptes interns d'aquests Estats). No s una norma consolidar de
DIP. S'ha invocar amb certes conviccions, amb certs lmits. Problema: De vegades s'interv amb
interessos propis (petroli, etc.), perqu el Consell de Seguretat ho permet. Sempre que ho permeti, la
intervenci ser legal.
Disposicions del principi en la Resoluci 26/25:
1. "Cap Estat t dret a intervenir directament o indirectament, i sigui quin sigui el motiu, en els
assumptes interns o externs de qualsevol altre. Per tant, no noms la intervenci armada, sin tamb
qualsevol altra forma d'ingerncia o d'amenaa atemptatria de la personalitat de l'Estat, o dels
elements poltics, econmics i culturals que el constitueixen, sn violacions del Dret Internacional ".
2. "Cap Estat pot aplicar o fomentar l's de mesures econmiques, poltiques o de qualsevol altra ndole
per coaccionar a un altre Estat per tal d'aconseguir que subordini l' exercici dels seus drets sobirans i
obtenir-ne avantatges de qualsevol ordre. Tots els Estats hauran tamb abstenir d'organitzar, donar
suport, fomentar, finanar, instigar o tolerar activitats armades, subversives o terroristes encaminades a
canviar per la violncia el rgim d'un altre Estat, i d'intervenir en una guerra civil d'un altre Estat ".
3. "Tot Estat t el dret inalienable a triar el seu sistema poltic, econmic, social i cultural, sense
ingerncia de cap manera per part de cap altre Estat ".
C) Principi de el no s de la violncia:
Segons la resoluci 26/25:
Tots els Estats arreglaran les seves controvrsies internacionals per mitjans pacfics de tal manera que
no es posin en perill ni la pau i la seguretat internacionals ni la justcia.
La reparaci de les controvrsies internacionals es basar en la igualtat sobirana dels Estats i es far
d'acord amb el principi de lliure elecci dels mitjans. El recurs a un procediment d'arranjament acceptat
lliurement pels Estats, o l'acceptaci de tal procediment, pel que fa a les controvrsies existents o
futures en qu siguin parts, no es considera incompatible amb la igualtat sobirana.

2.3. Reconeixement destats: saber explicar i perqu el reconeixement destats es un rgan
declaratiu, perqu quan una entitat ja te els elements ja es un estat, el reconeixement permet
que pugui actuar
Laparici dun Estat en lescena internacional es pot produir ex novo, sense que altres estats es vegin
afectats, o b a partir destat preexistents, ja sigui resultat de la seva modificaci o de la seva extinci.
Un cop que un estat creat per qualsevol daquestes vies reuneix de fet els elements que el
caracteritzen com a tal, es pot dir que existeix com a subjecte ple de dret internacional. Des de llavors,
els altres estats estan en condicions de verificar la seva existncia real, prestant-li el seu
reconeixement. La practica internacional ens mostra com per el reconeixement es constata la realitat
del nou Estat, iniciant-se el tracte amb ell en quan la seva existncia es pot donar per assegurada. En
aquest sentit sembla ms certa la caracteritzaci del reconeixement com a acte declaratiu que com
acte constitutiu o atributiu de la subjectivitat.
Es pot entendre com a declaratiu definint-lo com lacte lliure per el que un o varis estats constaten
lexistncia sobre un territori determinat duna societat humana polticament organitzada, independent
de qualsevol altre estat existent, capa dobservar les prescripcions del Dret Internacional. Lexistncia
poltica de lEstat es independent del seu reconeixement per altres estats.
No obstant, es pot entendre el carcter constitutiu en l prctica, en la mesura que, si b el nou estat es
subjecte de dret internacional des de el seu naixement, no pot exercitar plenament certs drets fins que
hagi estat reconegut, per el que sha dit que lacord diniciar relacions oficials amb el nou Estat t ja un
carcter constitutiu .Encara que el reconeixement posseeix un indubtable valor declaratiu en relaci
amb lexistncia de lestat, doncs la constata, la capacitat dacci del nou estat en el pla internacional
es molt restringida abans del seu reconeixement formal, essent aquest indispensable per al ple exercici
de les seves competncies exteriors o per al ple desplegament dels efectes dels seus actes jurdics en
el territori dun altre estat. I es que, encara que la alta de reconeixement no impedeix en principi els
contactes dalgun tipus amb lEstat no reconegut, aquests contactes tenen, no obstant, un carcter
allat, fragmentari, no oficial. El reconeixement es un acte jurdic, no poltic, encara que esta influt per
motivacions poltiques.
El reconeixement es pot fer de diferents formes. Pot ser un reconeixement individual o collectiu, exprs
o tcit (intercanvi dagents diplomtics, celebraci de tractats o adhesi a tractat sense negativa). La
forma ms freqent es el reconeixement individual exprs, que normalment pren la forma dacte
unilateral (nota diplomtica, declaraci), encara que a vegades pot realitzar-se a travs dun tractat
bilateral amb lEstat al que es pretn reconixer o dun comunicat conjunt ad hoc.

2.4. La representaci exterior dels estats: rgans centrals, ministre dafers exteriors, cap destat,
cap de govern, missions diplomtiques, missions consulars (funcions bsiques)( algunes
immunitats i privilegis, alguns exemples i causa de la seva existncia)
Els rgans centrals de l'Estat:
A) El cap d'Estat i el cap de Govern: Correspon al dret intern establir els seus procediments de
designaci i les seves competncies, fins i tot de les relacions internacionals. Les seves competncies
sn:
o Ratificaci dels tractats
o Rebre agents poltics
o Nomenar consulars
Tamb t privilegis i immunitats quan visita un estat estranger:
o Inviolabilitat personal
o Immunitat de jurisdicci penal
o Immunitat de jurisdicci civil
o Altres privilegis (exoneraci d'impostos personals)
Encara que quan acabi el seu mandat pot anar davant els tribunals si ha coms uns crims contra la
humanitat.
B) El ministre d'Afers Exteriors: Igual que hem vist amb el cap d'estat i cap de govern, les seves
funcions i estatus estan regulats tant per normes de dret intern com per normes de dret internacional.
Les seves funcions sn:
o Planificar, dirigir, executar i avaluar la poltica exterior de l'Estat
o Concertar i potenciar les seves relacions amb altres Estats
o Defensar els interessos i dur a terme una adequada i efica poltica de protecci dels ciutadans
espanyols a l'exterior
o Dirigir poltica de cooperaci internacional
o Fomentar les relacions econmiques, culturals etc ...
C) Les delegacions dels rgans legislatius estatals a les assemblees parlamentries: els tractats
constitutius d'algunes organitzacions internacionals han creat Assemblees Parlamentries, constitudes
per membres de poder legislatiu dels Estats membres de l'organitzaci de qu es tracti.
Les missions diplomtiques:
La representaci o Missi diplomtica, s l'rgan que representa permanentment a l'Estat acreditant
davant l'Estat (o Estats) davant del que est acreditat, compost per un conjunt de persones dirigit per
un cap de missi acreditat i que est encarregat de funcions diplomtiques.
Les funcions d'una missi diplomtica poden ser:
A) Normals que constitueixen objectius:
1. Protegir en l'Estat receptor els interessos de l'Estat acreditant i els dels seus nacionals dins dels
lmits permesos pel DI
2. Fomentar les relacions amistoses i desenvolupar les relacions econmiques, culturals i cientfiques
entre l'estat acreditant i l'Estat receptor
3. Exercir certes funcions consulars
B) Normals que constitueixen mitjans:
1. Representar l'Estat acreditant davant l'Estat receptor
2. Negociar amb el Govern de l'Estat receptor
3. Informar-se per tots els mitjans lcits de les condicions i evoluci dels esdeveniments de l'Estat
receptor
4. Informar el govern d'Estat acreditant sobre l'Estat receptor
C) Excepcionals: sn les elegides per a un estat accepta la protecci o representaci
d'interessos dels Estats tercers.
Les funcions dels agents diplomtics poden acabar per diverses causes:
1. Per ser cridat a l'agent per l'Estat acreditant per diferents motius (jubilaci, canvi de destinaci etc.)
2. Per ser declarat l'agent "persona non grata"
L'exercici de les funcions diplomtiques amb la llibertat necessria requereix una srie de garanties,
conegudes per privilegis i immunitats, que suposen per a l'agent una condici jurdica especial respecte
als estrangers que resideixen al territori de l'Estat receptor.
Com privilegis trobem:
a. Utilitzar la bandera o escut de l'Estat acreditant
b. Ajuda per l'Estat receptor per obtenir els locals necessaris per a la Missi
c. Exempci d'impostos per l'estat acreditant i el cap de la missi sobre els locals de la mateixa dels
que siguin llogaters o propietaris
d. Llibertat de circulaci i trnsit pel territori de l'Estat receptor a tots els membres de la missi
e. Permetre i protegir la lliure comunicaci de la Missi a cada cap amb el seu Govern
f. Exempci fiscal
g. Exempci per a tots lloa agents diplomtics de tots els impostos i gravmens personals o reals
h. Exempci del dret de duanes sobre els objectes per a s oficial de la missi i els de l's personal
de l'agent i la seva famlia.
Com immunitats trobem:
a. Inviolabilitat dels locals de la Missi
b. Inviolabilitat dels arxius i documents oficial de la Missi
c. Inviolabilitat de la correspondncia oficial de la Missi
d. La persona de l'agent gaudir d'inviolabilitat i no podr ser objecte de detenci ni arrest.
e. L'agent gaudir de la immunitat de jurisdicci penal de l'Estat receptor i de la civil i administrativa
f. L'agent est exempt en l'Estat receptor de qualsevol prestaci personal, de tot servei pblic i de
les crregues militars de tota ndole
Les relacions consulars:
Entenem per agents oficials que un Estat estableix en certes ciutats d'un altre Estat, amb la finalitat de
protegir els seus interessos i els dels seus nacionals. Els cnsols sn rgans de l'Estat que actuen a
l'estranger i fan actes per complir la seva missi, amb exclusi generalment dels de naturalesa jurdica.
Els Cnsols, no sn agents diplomtics!
Les funcions dels cnsols sn molt variades i abasten els camps de la protecci:
a) Dels nacionals i informaci a l'Estat,
b) Funcionaris de carcter administratiu i notarial
c) De collaboraci amb els tribunals de justcia
d) Altres relatives a l'estat civil de la persona i les successions.
e) Altres relacionades amb la navegaci martima, el comer i l'exercici de les professions.
Classes de cnsols:
a) Cnsols missi: cnsols enviats o de carrera, sn funcionaris pblics de l'Estat que els nomena i
posseeixen la nacionalitat d'aquest. Sn pagats per l'Estat que els envia i no exerceixen, en
general, altres funcions que les professionals
b) Cnsols electius: els honoraris, poden ser sbdits d'Estat que els designa o estrangers, i exerceix
el comer o altres professions. El seu servei s gratut.
Privilegis i immunitats:
A) A l'Oficina consular:
1. Les facilitats, les haur d'atorgar l'Estat receptor, i sn, en general totes les necessries per a
l'exercici de les seves funcions
2. Privilegis, exempci fiscal, llibertat de trnsit i de comunicaci
3. Immunitat, inviolabilitat dels locals consulars, les autoritats no podran penetrar sense autoritzaci
del cap de l'Oficina.
B) Als funcionaris:
1. Les facilitats, l'sser tractat amb la deguda deferncia, i que es prengui les mesures adequades
per evitar qualsevol atemptat contra la seva persona
2. Privilegis, exempci d'inscripci en el registre d'estrangers i del perms de residncia
3. Immunitats, inviolabilitat personal, no poden ser detinguts, llevat del cas de delicte greu i immunitat
de jurisdicci pels actes executats en l'exercici de les seves funcions.
Les Missions diplomtica poden exercir tamb funcions consulars, aix se'ls aplicaran a ms, tot el que
s'ha dit anteriorment.
L'establiment consular s totalment independent del de les relacions diplomtiques, igualment la
ruptura de relacions diplomtiques no implica la fi de les relacions consulars, sin el tancament d'una
oficina consular s un acte discrecional de l'Estat acreditant.

Tema 3
3.1. Personalitat jurdica de les organitzacions internacionals i les seves competncies, quins
son els elements que les caracteritzen i que serveixen per diferenciar-la duna ONG i perqu es
subjecte de dret internacional pblic (creat per tractat, poden celebrar tractats, els seus titulars
tenen immunitat, etc)
Les organitzacions internacionals sn subjectes internacionals que obeeixen a una lgica de
cooperaci i fins i tot d'integraci, ja que els problemes socials difcilment poden solucionar a escala
exclusivament estatal.
Per aix, les O.I. sn la resposta que els Estats han donat a les necessitats derivades de la
interdependncia creixent i de les exigncies de cooperaci internacional, es pot dir a ms que sn ens
independents dotats de voluntat prpia i destinats a assolir uns objectius col lectius. Irrompen al
comenament de s. XIX.
Per aix, no vol dir que les O.I. hagin reemplaat als Estats, ja que sn aquests els qui les creen i
decideixen la seva desaparici, per els estats no sn els nics destinataris de les normes
internacionals, s a dir, els nics titulars dels drets i obligacions en l'ordre jurdic internacional.
Es podria definir a les O.I. com: "unes associacions voluntries d'Estats establertes per acord
internacional, dotades d'rgans permanents, propis i independents, encarregats de gestionar uns
interessos col lectius i capaos d'expressar una voluntat jurdicament diferent de la dels seus
membres".
L'autonomia jurdica de les O.I. s que encara que la seva acci es vegi influda per la presncia en el
seu si dels Estats membres, sn capaos d'elaborar i manifestar una voluntat autnoma en els mbits
en qu t competncia. De tal manera que, sigui quin sigui l'rgan que adopti la decisi, aquesta s'ha
d'imputar a l'Organitzaci i no als seus estats membres. La personalitat dels OI estar afectada pel
principi de l'especialitat que inspira tot el seu rgim jurdic, s a dir, que aquesta personalitat estar
lligada a l'assoliment dels objectius i funcions que li van ser confiats tal com van ser enunciats en el seu
Tractat constitutiu. Per a ms, les OI sn entitats molt individualitzades de manera que, no s possible
referir-se a una personalitat jurdica del mateix abast per a totes.
El contingut jurdic de la personalitat internacional de les OI:
Les OI, per la seva naturalesa funcional i al principi d'especialitat que informa la seva personalitat
internacional, noms van a posseir aquelles competncies necessries per exercir les funcions i assolir
els objectius que li van ser fixats pels seus creadors, tal com apareixen enunciats o es dedueixen de les
regles pertinents de cada Organitzaci. La conseqncia que es deriva d'aquesta afirmaci s que les
OI van a variar necessriament d'uns a altres OI.
NO obstant aix, la doctrina sol identificar uns drets i obligacions internacionals que conformen el
contingut mnim de la personalitat internacional de les OI:
a. Dret a celebrar tractats internacionals
b. Dret a establir relacions internacionals
c. Dret a participar en els procediments de soluci de diferncies internacionals
d. Dret a participar en les relacions de responsabilitat internacionals
e. Dret de gaudir de certs privilegis i immunitats internacionals
Per no totes les OI gaudeixen amb la mateixa intensitat d'aquests drets.
Les competncies de les O.I:
Les competncies de les organitzacions internacionals sn competncies d'atribuci, s a dir, que les
organitzacions noms tenen les competncies que se'ls assignen mitjanant el tractat fundacional o
instituent. Nota distintiva entre els poders de l'Estat i les organitzacions internacionals. Per a ms
d'aquestes competncies atribudes les organitzacions tenen les anomenades competncies implcites
que sn les que resulten necessries per a l'exercici de les funcions previstes en els tractats
fundacionals.
A) DRET A CELBERAR TRACTATS INTERNACIONALS "ius contrahendi":
- La celebraci de tractats s una de les formes ms importants de relacionar-se i cooperar els
subjectes internacionals, constitueix tamb un test fonamental per apreciar la subjectivitat
internacional d'un determinat ens.
- L'abast i importncia d'aquests tractats s molt variable. Alguns sn necessaris per al propi
funcionament de l'OI i altres sn el resultat de la intensa participaci dels OI en el trnsit
convencional internacional i reflecteixen la projecci externa de les competncies que els han estat
atribudes o que es dedueixen dels seus tractats fundacionals.
B) DRET A ESTABLIR RELACIONS INTERNACIONALS:
- T dret de legaci passiva i activa, s a dir, a rebre o enviar representants diplomtics.
Diferncia de legaci dels Estats i de OI:
- El que caracteritza a aquestes relacions diplomtiques i les diferncies de les entaulades entre
Estats s que quan es tracta de legaci passiva en la qual interv una OI es produeix una relaci
triangular i no bilateral, ja que interv l'OI, l'Estat hoste i el Estat que envia la representaci.
- En el dret de legaci activa: Les OI estableixen una representaci permanent davant la ONU i els
organismes especialitzats de les UN, tamb, solen acreditar representacions davant els seus
propis Estats membres, b per coordinar determinades operacions, o b per informar sobre les
seves activitats. Menys freqent, en canvi, s l'establiment de representacions diplomtiques
permanents de l'OI davant tercers Estats.
C) DRET A PARTICIPAR EN ELS PROCEDIMENTS DE SOLUCI DE LES DIFERNCIES
INTERNACIONALS:
- Submissi als procediments d'arranjament de diferncies que preveu l'DI: negociaci, mediaci,
arbitratge, bons oficis, arranjament judicial.
- Quan la controvrsia s entre una OI i una altra: Caldr anar al que disposin els tractats celebrats
entre aquestes on poden haver previst l'existncia d'aquestes controvrsies i les vies de resoluci,
que en general descarta la submissi a travs del procediment consultiu de la diferncia al TIJ.
- Entre OI i un tercer Estat: El seu acord pot confiar b a les prpies parts en la diferncia, per
exemple, a travs de la negociaci, que pot o no estar institucionalitzada, o b, pot precisar la
intervenci d'un tercer, en aquest cas les seves decisions pot o no tenir valor jurdic obligatori. A
vegades la soluci a la diferncia suposar la submissi de les parts a un rgan de naturalesa
arbitral o jurisdiccional les decisions tindran valor jurdic obligatori.
- La soluci jurisdiccional: Pot ser encarregada a un rgan judicial, pertanyent a una de les parts o
totalment ali a les mateixes. El primer d'aquests supsits s bastant excepcional.
- La instituci judicial encarregada de solucionar la controvrsia pot ser un Tribunal internacional
especfic ali a les parts, sobre aix es plantegen dues possibilitats, que la compareixena davant
els estiga oberta a les OI, o que aquesta sigui selectiva i noms puguin accedir-hi determinades OI
i noms en el marc del procediment consultiu i no del contencis.
- Entre OI i Estat membre: En aquests supsits caldr distingir si la controvrsia afecta al dret intern
de l'OI, en aquest cas haur d'examinar els mitjans de soluci preveuen. Si es refereix a una
situaci exterior a l'ordre jurdic intern per est relacionat amb el funcionament de l'OI, la
diferncia ser sotmesa a arbitratge.
D) DRET A PARTICIPAR EN LES RELACIONS DE RESPONSABILITATS INTERNACIONALS:
- Facultat que tenen de fer valer internacionalment els drets derivats de la participaci en les
relacions internacionals i de respondre tamb internacionalment en cas de violaci de les
obligacions sorgides d'aquesta participaci.
- Tenen aptitud general per participar activament i passivament en les relacions jurdiques de
responsabilitat internacional que sorgeixen de la inobservana injustificada d'una obligaci
internacional d'origen consuetudinari, convencional o un altre.
E) ELS PRIVILEGIS I LES IMMUNITATS:
- Aquests privilegis i immunitats solen estar esmentats en els instruments constitutius, en els acords
de seu en qu l'OI defineix el seu estatut al pas hoste, i en convenis multilaterals. I desenvolupats,
de vegades, per legislacions internes.
- Aquests privilegis, immunitats i facilitats poden estar destinats a protegir les OI, a seus funcionaris i
agents, i als representants dels seus Estats membres en els diferents rgans de les OI.
- Entre els privilegis concedits a les OI cal esmentar el de la inviolabilitat de les seves locals, la
inviolabilitat dels seus arxius. Altres privilegis dels que gaudeixen les OI sn de naturalesa
financera i fiscal: possibilitat de tenir fons propis, de transferir divises al estranger, exempcions
fiscals i duaneres.
- Aix mateix se'ls concedeixen una srie de drets destinats a facilitar el seu funcionament.
- Els seus funcionaris tamb van a gaudir de privilegis d'ordre fiscal.
- Les OI gaudeixen d'immunitat de jurisdicci que els permetr, excepte renncia expressa, no
comparixer davant els tribunals nacionals. Els seus agents podran, igualment, acollir-se a
aquesta immunitat respecte de tots els actes que realitzin en l'exercici de les seves funcions.
- Els representants dels Estats membres de l'OI, gaudeixen de certes immunitats respecte l'Estat on
aquesta t la seva seu.
Les Persones jurdiques (ONG):
- El fet que les organitzacions internacionals pbliques, s a dir, de naturalesa interestatal tinguin
l'origen en un tractat fet entre estats, constitueix una dada diferenciador bsic respecte de les ONG
(no governamentals), la base jurdica s ser un acte de dret intern, col independncia que la seva
activitat es reguli en el pla internacional.
- Organitzacions integrades per associacions, fundacions i institucions privades, fruit de la iniciativa
privada o mixta amb exclusi d'acord intergovernamental, constitudes de manera lliure per
persones privades o pbliques, fsiques o jurdiques.
- Expressant solidaritat internacional, persegueixen sense esperit de lucre un objectiu d'inters
internacional i han estat d'acord amb el DI d'un Estat.

3.2. Els pobles: el principi de lliure determinaci, que significa al dret internacional, no als drets
interns i veure que es va establir amb la 26/25, que es el que va dir el TIJ amb el dictamen sobre
la declaraci unilateral de Kosovo
Al costat dels Estats i les OI ha altres actors de les relacions internacionals dels quals pot predicar una
subjectivitat jurdica internacional. Es tracta dels pobles, de certes entitats vinculades a l'activitat
religiosa (la Santa Seu, la ciutat del Vatic ...) o a una situaci de belligerncia (com els grups rebels
amb estatut de belligerants o, en el marc de l'aplicaci del principi de autodeterminaci dels pobles etc
...), i molts ms discutiblement, de les persones privades, en la seva consideraci, b de persones
fsiques (individus), b de persones jurdiques (organitzacions no governamentals o empreses).
El dret dels pobles a la seva lliure determinaci:
El principi d'autodeterminaci "suposa per a un poble colonial seu dret a ser consultat, a expressar
lliurement la seva opini sobre com vol conformar la seva condici poltica i econmica i, si aquesta fos
la seva desig, el dret d'esdevenir un Estat sobir i independent". La seva consagraci com a principi
pertanyent al dret positiu ha vingut de la m d'una srie d'importants resolucions de l'AG, comenant
per la Resoluci 1514 de 14 de desembre de 1960. Seguidament declara contrari a la Carta de les UN
tot intent dirigit a trencar la llibertat nacional i la integritat territorial d'un pas, o el que, en la Resoluci
2625, estableix que cap de les disposicions incloses en aquesta resoluci sota el principi de la igualtat
de drets i de la lliure determinaci dels pobles podr infringir-los.

3.3. Individu, organitzacions no governamentals, diferencia entre ONG no subjecte de dret pblic
amb OI que si ho es, malgrat no es subjecte de dret internacional pblic hi tenen incidncia, ja
que pretenen canviar la situaci internacional
Mitjanant acords internacionals, els Estats han anat establint diverses normes dirigides a la protecci
d'interessos individuals o de grup. I en ser beneficiari d'aquestes normes no converteix "ipso facto"
l'individu en subjecte de DI, per tampoc se li pot reduir per aix a la condici de mer objecte d'aquest
ordre jurdic.
Quant a la capacitat d'actuar de l'individu, davant un acte illcit internacional d'un Estat en perjudici d'un
individu que no en t la nacionalitat, la regla general segueix sent avui que l'individu perjudicat no pot
entaular una acci o presentar una petici davant rgans internacionals contra aquest Estat, quedant-li
l'alternativa de recrrer contra l'acte en el pla del dret intern de l'Estat infractor i, en cas de no obtenir
satisfacci per aquesta via, acudir a l'Estat del qual s nacional per tal que sigui aquest, si decideix
interposar al seu favor la protecci diplomtica. Tanmateix, l'evoluci jurdica mostra algunes esquerdes
en aquest principi, com posen d'evidncia algunes regles convencionals que concedeixen a certs
individus l'accs a tribunals internacionals d'arbitratge o, en el context de la protecci dels drets
humans, a rgans especfics de garantia i control.
C) Les persones jurdiques:
La doctrina iusinternacionalista sol referir-se a dos tipus de persones jurdiques:
1. Les organitzacions no governamentals: es defineixen com "organitzacions integrades per
associacions, fundacions i institucions privades, fruit de la iniciativa privada o mixta amb exclusi
de tot acord intergovernamental, constitudes de manera duradora, espontnia i lliure per persones
privades o pbliques, fsiques o jurdiques , de diferents nacionalitats, que, expressant la seva
solidaritat transnacional, persegueixen sense nim de lucre un objectiu d'inters internacional i han
estat creades de conformitat amb el DI d'un Estat.
2. Les persones jurdiques de cap econmic: Encara que solen dir que aquest tipus de persones
jurdiques no sn subjectes de DI alguns autors afirmen que si per la possibilitat que tenen de
concrrer amb els governs davant instncies arbitrals internacionals i altres rgans.
El Individu:
Des de la perspectiva que es refereix a la capacitat d'actuar l'individu no pot ser reconegut com a
subjecte de DIP.
La protecci dels drets de l'individu i la capacitat d'aquest per accedir a les instncies internacionals:
L'existncia de normes jurdiques internacionals aplicables als individus:
Mitjanant acords internacionals, els Estats han anat establint diverses normes dirigides a la protecci
d'interessos individuals o de grup. No li converteix ipso facto al individu en subjecte DI, per tampoc en
objecte d'aquest ordre jurdic. L'objecte de protecci internacional sn els drets humans.
La capacitat d'actuar de l'individu davant rgans internacionals:
Davant d'un illcit d'un Estat en perjudici d'un individu que no en t la nacionalitat, la regla s que
l'individu perjudicat no podr entaular acci contra l'Estat, haur de recrrer al dret intern d'aquest, o
anar a l'Estat del qual s nacional per tal que sigui aquest el que recorri contra l'altre Estat.
A la prctica internacional, per, es registren diversos casos de concessi als particulars de la
possibilitat d'accedir, en defensa dels seus drets o interessos, a rgans internacionals, de carcter
judicial o no.
Els particulars tenen vetat l'accs directe al TIJ per qualsevol dels seus dos vies (Contenciosa o
consultiva), tamb als sistemes regionals de protecci dels drets humans, amb l'excepci del sistema
europeu d'aquests drets en el Consell d'Europa.
Respecte a rgans sense carcter prpiament judicial, la prctica internacional, s ms mplia,
reflecteix un poder processal dels individus per posar en marxa l'actuaci de rgans especfics de
certes organitzacions internacionals amb vista a que valorin el comportament dels Estats respecte de
normes internacionals que concedeixen als individus determinats beneficis.
El vessant passiva de la subjectivitat:
Capacitat de l'individu per veure atribuda responsabilitat en el pla internacional.
No hi ha obstacle per a considerar l'individu com a subjecte d'una conducta que constitueixi
internacionalment illcita.
Es dna la possibilitat d'una incriminaci internacional de l'individu per la comissi de actes delictius
que sn contraris a exigncies bsiques de la convivncia internacional.
El DI sol limitar-se a establir en aquests casos, per via de tractat internacional, els tipus penals
aparellats a aquests transgressions, resignant als Estats la tasca del seu punici, deixant a part els
supsits excepcionals.
En supsits excepcionals, susceptibles d'expansi al fil dels progressos que s'aconsegueixin en el
procs d'humanitzaci de la DI, l'individu pot veure exigida una responsabilitat internacional directa per
actes que per la seva gravetat atemptin contra certs interessos bsics de la comunitat internacional.

Tema 4
4.1. Que es una norma ius cogens i quins son els efectes de les normes ius cogens: estudiar
amb profunditat, expressen valors fonamentals de la S.I, son molt poques
Per ra de la naturalesa normativa de les regles que protegeixen i formalitzen els interessos individuals,
collectius o comuns, cap distingir entre normes de dret dispositiu (ius dispositivum), que son les ms
nombroses i normes de dret perentori o imperatiu (ius cogens), molt escasses en nombre. Les regles
dispositives es defineixen perqu dos o ms estats poden, mitjanant acord excloure la seva aplicaci o
modificar el seu contingut en les seves relacions mtues, mentre que les regles imperatives no
admeten lexclusi o modificaci del seu contingut i declaren nul qualsevol acte contrari al mateix. Les
primeres pretenen satisfer els interessos individuals i comuns als estats, propis de les estructures
relacional i institucional. Les segones pretenen donar resposta als interessos collectius essencials de
tot el grup social, que son propis de la nova estructura comunitria i que exigeixen regles qualificades
per el seu grau de obligatorietat, lo que comporta la superior jerarquia de les mateixes en front a la
resta de normes de lordenament.
Es nul tot tractat que en el moment de la seva celebraci, estigui en oposici amb una norma
imperativa de dret internacional general. Una norma imperativa es una norma acceptada i reconeguda
per la Comunitat Internacional dEstats en el seu conjunt com a norma que no admet acord en contrari i
que tan sols pot ser modificada per una norma ulterior de dret internacional general que tingui el mateix
carcter
Aquestes normes de ius cogens suposen un lmit importantssim, al valor del consentiment en el dret
internacional, i, per tant, no tan sols al carcter dispositiu del dret internacional, si no tamb al carcter
relatiu i al carcter recproc.
Tenen efectes erga omnes obligaci oposable a tots.

4.2. Lleis de lege ferenda: aquelles que no shan considerat encara com a normes de dret
internacional pblic
Lege ferenda o softlaw: Dret no consolidat. Aspiraci a ser-ho per encara no sn normes de DI per
algun dia ho seran.
Lege lata: Autentiques normes de DIP.


Tema 5
5.1. Qu s un tractat internacional
Sentn per tractat un acord internacional celebrat per escrit entre Estats i regit per el Dret
Internacional, ja consti en un instrument nic o en dos o en ms instruments connexes i qualsevol que
sigui la seva denominaci particular. Tamb podem considerar tractats internacionals els acords
internacionals, que poden ser els concertats entre estats, entre estats i altres subjectes de dret
internacional pblic o entre altres subjectes entre si. Aix com tamb podem considerar-ne els
concertats en qualsevol forma o sota qualsevol denominaci, sempre que suposin un acord de
voluntats entre subjectes de Dret Internacional regit per el Dret Internacional. El que caracteritza a un
tractat es la naturalesa de lacte o transacci continguda al mateix i no la seva forma, un acord
internacional pot tenir formes variades i presentar-se sota denominacions diverses. La practica
internacional confirma que no s necessria la forma escrita pe a que existeixi un acord obligatori entre
les parts.

5.2. Fases de la celebraci dels tractats internacionals
Existeixen diverses fases per a la celebraci d'un tractat:
A) Atorgament dels Plens Poders:
s una fase prvia durant les autoritats nacionals competents designen als seus representants, fase
que transcorre dins de cada Estat i no transcendeix encara a l'exterior.
a) La convenci de Viena de 1969 entn per Plens Poders: "Document que emana de l'autoritat
competent d'un Estat i pel qual es designa una o diverses persones per representar l'Estat en la
negociaci".La regla general, tant per a l'adopci i autenticaci del text com per la manifestaci del
consentiment, considera que representen a l'Estat:
a. Els que estan provets de Plens Poders
b. Quan de la prctica d'una altra circumstncies es dedueixi que els Estats han considerat la
persona com el seu representant sense necessitat de Plens Poders
b) La regla especifica preveuen que, en virtut de les seves funcions i sense haver de presentar plens
poders, es consideren facultatius:
a. Cap d'Estat, Cap de Govern i ministre d'afers exteriors.
b. Als caps de missions diplomtiques per l'adopci d'un Tractat amb l'Estat davant del qual es
troben acreditats.
c. Als representants davant una Conferncia Internacional o una organitzaci internacional per a
l'adopci del tractat de tal Conferncia o Organitzaci.
B) Negociaci:
a) El seu desenvolupament: La negociaci transcorre en un marc internacional. Consisteix en la
presentaci de propostes i contrapropostes per part dels representants, que sn debatudes per les
delegacions, que les accepten, rebutgen o procuren esmenar.
b) La fi de la negociaci: l'adopci i autenticaci de text: La fase de la negociaci culmina amb
l'adopci i l'autenticaci del text, actes que acrediten que el text adoptat s el convingut, per que
no el converteixen en obligatori per als Estats.
El Conveni de Viena distingeix dos procediments d'adopci de text:
1. Pel consentiment de tots els Estats participants a la seva elaboraci
2. En el cas especial d'adopci del text d'una conferncia internacional, aquesta s'efectuar per
majoria de dos teros dels estats presents i votants, llevat que els Estats decideixin per igual
majoria una regla diferent.
L'autenticaci del text s un acte jurdic que dna fe de la veracitat de text adoptat, el qual "quedar
establert com autntic i definitiu"
Amb l'autenticaci acaba l'elaboraci material del text, de tractat, per els Estats negociadors no estan
encara obligats pel tractat. La vinculaci jurdica noms es produir, amb la manifestaci de
consentiment. (No obstant aix, l'autenticaci produeix certs efectes derivats del principi de la "bona fe".
c) Manifestaci del consentiment: La fase de la manifestaci del consentiment s capital, perqu
sense la prestaci de consentiment per part del subjecte internacional negociador el tractat no
l'obliga. La prestaci del consentiment transforma el "Estat negociador" (un estat que ha participat
en l'elaboraci i adopci del text del Tractat) a "part contractant" (Estat que ha consentit a obligar
pel tractat, hi hagi o no entrat en vigor), i amb l'entrada en vigor, en part en el tractat (un estat que
ha consentit a obligar pel tractat i respecte al qual el tractat est en vigor).
El consentiment es pot manifestar:
1. De forma plena (sobre el conjunt del tractat)
2. De forma incompleta (amb reserves)
El consentiment ple es pot manifestar de diverses formes:
1. La ratificaci (aprovaci, s a dir, la confirmaci).
2. Altres formes de manifestaci del consentiment (la signatura, el canvi d'instruments que
constitueixen un Tractat, l'acceptaci, l'aprovaci, l'adhesi o en qualsevol altra forma que s'hagi
convingut).

5.3. Quines son les normes que sapliquen a lestat espanyol a lhora daplicar la poltica
exterior, tractats que abans de ser aprovats requereixen laprovaci de les corts
A)LA NEGOCIACI DELS TRACTATS
a) La representaci dEspanya
Poden representar a Espanya en la negociaci i adopci del text de Tractats, el Cap dEstat, el
President del Govern, el Ministre dAfers Exteriors, els Caps de Missions diplomtiques i de Missions
Permanents davant els organismes internacionals afegint la categoria de Caps de Missions especials.
Altres persones que portin a terme la negociaci han destar previstes de la plenipotncia que les
acrediti com representants dEspanya per a la negociaci o altres actes de celebraci. Les persones
que porten a terme la negociaci son designades per el Ministre dAfers Exteriors, encara que altres
ministres poden proposar a altres persones si estiguessin afectades per el contingut de la negociaci.
La plenipotncia, estesa per el ministre dAfers Exteriors en nom del Cap dEstat, expressa els actes pe
als que sestn. I, finalment, els representants dEspanya en la negociaci dun tractat satendran al
contingut i abast de lautoritzaci atorgada per el Consell de Ministres, aix com les instruccions que els
doni el Ministre dAfers Exteriors, al que tindran informat del desenvolupament de la negociaci.
Aquestes instruccions tenen un carcter confidencial i els representants dEspanya en una negociaci
han dobrar, en conseqncia, amb discreci.
b) La iniciativa exclusiva del Govern
La Constituci aix ho estableix. Es doncs, el Govern, reunit en Consell, qui autoritza lobertura de les
negociacions. EL Govern posseeix la iniciativa exclusiva en matria de negociaci, i en el seu conjunt,
de celebraci de tractats, i tamb una accentuada discrecionalitat en el desenvolupament de les seves
fases, palliada tan sols per el control parlamentari previst als articles 66.2, 93 i 94.1 de la Constituci.
Dins del Govern la negociaci es competncia del Ministre dAfers Exteriors, prvia autoritzaci
del Consell de Ministres.
La iniciativa popular per a la presentaci de proposicions de Llei relatives a qestions
internacionals est prohibida expressament per la Constituci. La prohibici es justifica per la
naturalesa especifica de les normes convencionals que exigeixen per a la seva formaci la negociaci i
el consentiment mutu. Ara b, no es lesiona tal especificitat quan es permet manifestar la iniciativa
popular a fi de promoure la denuncia o retirada dun tractat, si fossin possibles, ja que es tractaria duna
declaraci unilateral que expressa la voluntat de no seguir vinculat a un tractat.
c) La participaci de les comunitats autnomes
La CE reserva a lEstat la competncia exclusiva sobre les relacions internacionals. La noci de
relacions internacionals ha de ser entesa de forma proporcionada i equilibrada entre el sentit unitari de
lacci exterior de lEstat i de la distribuci constitucional de competncies entre lEstat i les Comunitats
Autnomes que la Constituci reconeix i garanteix. La reserva estatal exclusiva tan sols comprn les
competncies de projecci exterior.
No obstant, hi ha altres competncies lligades a les relacions internacionals que son de projecci
interior i que estan situades en el procs intern de formaci de la voluntat exterior de lEstat i del
desenvolupament i execuci dun Tractat. Aix, es competncia domstica la formaci de les
delegacions negociadores i la presncia en elles de representants de les Comunitats Autnomes, o la
informaci a diversos ens u organismes, o les peticions o sollicituds al Govern en matria de poltica
exterior, o la aprovaci de normes internes per al compliment dun tractat, etc. La participaci de les
comunitats autnomes en la formaci de la voluntat exterior de l?estat es concreta bsicament en dos
tipus dactuaci:
a) La sollicitud de les Comunitats Autnomes: Poden instar al Govern de la Naci per a que
conclogui tractats internacionals en relaci amb diverses matries dinters per a les mateixes.
Poden ser tractats que permetin lestabliment de relacions culturals amb Estats amb els que
determinades CCAA presenten particulars vincles culturals, lingstics o histrics; tractats amb
Estats on resideixin ciutadans duna Comunitat Autnoma per a ladequada protecci de la
seva identitat social i cultural; o de forma molt amplia altres estatuts disposen que aquesta
sollicitud pot fer-se en relaci amb matries dinters per a la regi i, en especial, en qestions
derivades de la seva situaci geogrfica com a regi fronterera o com a regi insular
ultraperifrica. Les comunitats autnomes no tenen iniciativa en matria de TI ni els poden
celebrar a llum del text constitucional i de la jurisprudncia del Tribunal Constitucional, a menys
que lEstat delegus mitjanant llei orgnica especifica aquesta competncia estatal, i no ho ha
fet.
b) Deure dinformar a les Comunitats Autnomes: Gaireb tots els Estatuts dAutonomia preveuen
que el Govern haur dinformar a les Comunitats Autnomes sobre lelaboraci dels tractats
internacionals quan puguin afectar a matries del seu especfic inters i altres de forma una
mica ms restrictiva en relaci amb matries de la seva competncia.
B) LADOPCI I AUTENTICACI DELS TRACTATS
Ladopci i autenticaci del text dun tractat es tamb competncia del Govern. Aquesta es redueix a la
rbrica o a la firma posada sobre el Tractat per part del representant dEspanya, es requereix la prvia
autoritzaci del Consell de Ministres per a la firma, donat que la llei no diferencia entre la firma per a
lautenticaci i la firma per a prestaci de consentiment. La soluci donada per el decret es que el
ministre dafer exteriors podr firmar o autoritzar la firma ad referndum, recavant ulteriorment
laprovaci del Consell de Ministres.
La firma o rbrica dautenticaci dun tractat no fa obligatori el seu contingut per els contractants, les
niques obligacions que estan presents fins aquesta fase son la general dobrar de bona fe i la de no
frustrar lobjecte i el fi del tractat.
C) LA MANIFESTACI DEL CONSENTIMENT
a)Tractats que exigeixen dautoritzaci prvia per les corts generals
La intervenci de les Corts obeeix a la necessitat dexercir un control democrtic sobre lexecutiu en la
seva activitat exterior, si b no tots els tractats es sotmeten al mateix control: el control ms rigors es
realitza mitjanant autoritzaci prvia.
La naturalesa jurdica de la intervenci de les Corts consisteix en una autoritzaci i no en la
manifestaci del consentiment en s, que es un acte posterior i de rellevncia internacional. Les Corts
General no ratifiquen els tractats, ni shi adhereixen, ni els firmen o accepten. Les Corts autoritzen la
prestaci del consentiment de lEstat.
En conseqncia, la intervenci parlamentaria no es ra de la forma de manifestar-se el consentiment
ni la denominaci del Tractat, si no que t lloc mitjanant una autoritzaci quan el tractat afecta a
matries determinades i per els efectes de les seves obligacions.
La iniciativa de recavar de les corts lautoritzaci per a la prestaci del consentiment de lestat
correspon tamb al Govern. Aquesta iniciativa es vincula a la direcci de la poltica exterior i est en
consonncia amb la iniciativa legislativa del Govern, si b en matria internacional es iniciativa
exclusiva, de forma que no la comparteix, com succeeix amb la iniciativa legislativa, ni amb les Corts, ni
amb les CCAA ni amb la iniciativa popular expressament prohibida.
Les cmeres poden aprovar lautoritzaci o denegar-la, o en el cas dels tractats multilaterals proposar
reserves o declaracions o suprimir o modificar les que pretengui formular el Govern, etc. Qualsevol
actuaci del Congrs es tramitar com una esmena a la totalitat.
Han de ser sotmesos a prvia autoritzaci els tractats que operin una atribuci de lexercici de
competncies derivades de la Constituci en favor de Institucions o Organitzacions internacionals
(majoria absoluta al congrs, simple al senat i articulada per llei orgnica), tractats de carcter poltic,
militar, integritat territorial de lEstat, tractats que impliquin obligacions financeres per a la hisenda
pblica, que suposin modificaci o derogaci de llei o exigeixin mesures legislatives per a la seva
execuci. (majoria simple a les corts)
b) Informaci a les corts generals sobre la resta de tractats.
De la resta de tractats les Corts en seran simplement informades de la seva conclusi. Lexclusi
daquests acords internacionals dun control parlamentari efectiu, es basa, consegentment, en un
criterio ratione materiae y no por la urgncia de la seva entrada en vigor o per la forma simplificada de
la seva conclusi. La intervenci de les Corts en aquests Tractats es limita a rebre informaci oficial de
la seva celebraci i de forma immediata +(190)
E) DES DE LA MANIFESTACI A L'ENTRADA EN VIGOR:
a) L'entrada en vigor:
S'entn per entrada en vigor d'un Tractat el moment en qu comena la seva vigncia, en els bilaterals
sol coincidir amb la prestaci del consentiment.
En els multilaterals es fa dependre de la recepci d'un determinat nombre de ratificacions o adhesions i
del transcurs d'un termini desprs de lesmenada recepci.
Principi bsic en aquesta matria s el de la irretroactivitat (jurisprudncia internacional), excepte si
l'han convingut aix les parts o quan la irretroactivitat es dedueixi del propi tractat.
Article 24. Entrada en vigor.
1. "Un tractat entra en vigor de la manera i en la data que s'hi disposi o que acordin els Estats
negociadors ".
2. "A falta d'aquesta disposici o acord, el tractat entrs en vigor tan bon punt hagi constncia del
consentiment de tots els Estats negociadors a obligar pel tractat ".
3. "Quan el consentiment d'un Estat a obligar-se per un tractat es faci constar en una data posterior a la
de l'entrada en vigor del tractat, aquest entrar en vigor amb relaci a aquest Estat en aquesta data,
llevat que el tractat disposi una altra cosa ".
4. "Les disposicions d'un tractat que regulin l'autenticitat del seu text, la constncia del consentiment
dels Estats a obligar pel tractat, la manera o la data de la seva entrada en vigor, les reserves. les
funcions del dipositari i altres qestions que se suscitin necessriament abans de l'entrada en vigor del
tractat s'aplicaran des del moment de la adopci del seu text ".

5.4. Reserves i efectes de les reserves; que es aplicaci provisional; dipsit, etc
A) Concepte
La reserva s una declaraci de voluntat d'un Estat que ser part en un Tractat, formulada en el
moment de la seva signatura, de la seva ratificaci o de l'adhesi, amb el propsit de no acceptar
ntegrament el rgim general del tractat, i una vegada acceptada expressament o tcitament per tots
els altres contractants o alguns d'ells, forma part integrant del Tractat mateix.
Per la CDI exclou d'mbit de les reserves determinades declaracions unilaterals:
1. Les que tenen com a objecte assumir compromisos unilaterals
2. Les que vulguin afegir nous elements al tractat
3. Les declaracions de no reconeixement
4. Declaracions de poltica general
5. Declaracions relatives a l'aplicaci del tractat en l'mbit intern

B) Classes:
a) Per l'abast dels seus efectes jurdics:
a. Reserves que afecten determinades disposicions d'un tractat
b. Reserves que afecten el tractat en el seu conjunt pel que fa a certs aspectes especfics, en la
seva aplicaci amb el subjecte que la formula (reserves transversal, que solen excloure o
limitar l'aplicaci de Tractat en el seu conjunt (certes persones, certs objectes, circumstncies
determinades, determinats territoris etc ...))
b) Pel seu objecte:
a. Reserves d'exclusi de la clusula (si els estats que les formulen intenten evitar tots o alguns
dels efectes jurdics que es deriven de la clusula objecte de la reserva)
b. Reserves de modificaci de clusules (subjecte que la formula intenta complir una obligaci
que preveu el tractat d'una manera diferent per equivalent a la imposada pel tractat).
c. Reserves interpretatives (el subjecte que la formula condiciona el seu consentiment a una
determinada interpretaci de la clusula objecte de la reserva).
C) Funcionament:
Dins el funcionament de les reserves podem distingir diversos moments:
1. El de la seva formulaci: La regla general s que l'Estat pot fer reserves al tractat en el moment de
la signatura, la ratificaci, l'acceptaci, l'aprovaci o l'adhesi a un tractat, llevat que:
a. Les reserves estiguin prohibides pel tractat
b. El tractat disposi qu reserves es poden fer i la reserva proposta no figuri entre elles.
c. La reserva proposta sigui incompatible amb l'objecte i finalitat de la Convenci
2. El de l'acceptaci es pot fer:
a. Tcitament una reserva s acceptada pels altres estats contractants:
i. Quan est expressament autoritzat pel tractat, llevat que s'hi disposi que sigui exigida
l'acceptaci dels altres estats contractants.
ii. Els Estats no han formulat cap objecci a la reserva formulada dins dels dotze mesos
segents a la data en qu hagin rebut la notificaci.
b. Es requereix l'acceptaci expressa en els segents supsits:
i. Quan el nombre redut d'Estats negociadors del Tractat i del seu objecte i fi es desprn
que la integritat del mateix s una condici essencial del consentiment de cada un d'ells
en obligar pel Tractat.
ii. Respecte de les reserves formulades als instruments constitutius de les OI per l'rgan
competent d'aquests
iii. En els altres casos no previstos en els anteriors apartats, no es requereix l'acceptaci de
tots els Estats
3. El de la retirada de les reserves i de les objeccions:
a. La regla general s que tant les reserves com les objeccions poden ser retirades en qualsevol
moment.
b. La regla especfica s:
i. Que no s'aplica la regla general quan el contracte disposi el contrari
ii. Perqu la retirada d'una reserva produeixi efectes respecte d'un altre Estat cal que rebi la
notificaci de la retirada.
iii. La retirada d'una objecci a una reserva noms tindr efectes quan la notificaci sigui
retirada per l'Estat autor de la reserva.
4. Regles de procediment:
a. S'haur d'usar la forma escrita (s'evits aix tota incertesa)
b. Les reserves a la signatura seguida de ratificaci, acceptaci, etc .. hauran de ser
confirmades en prestar el consentiment definitiu
c. L'acceptaci definitiva a una reserva o objecci fetes en moments anteriors a la confirmaci
no hauran de ser confirmades pels Estats reservant o objectant.
D) Efectes:
1. Efectes entre els estats que no han formulat reserves. (Ets no produiran cap efecte jurdic entre
ells).
2. Respecte als efectes entre l'Estat reservant i els que no han formulat reserves, cal distingir:
a. Si la reserva ha estat acceptada per totes les parts, l'Estat reservant s part en el tractat i les
seves obligacions queden modificades respecte als altres Estats no reservants, aix com les
obligacions d'aquests ltims respecte d'aquell queden tamb modificades.
b. Si la reserva ha estat acceptada noms per algun Estat o Estats contractant, l'Estat reservant
ser part en el tractat en relaci amb l'Estat o estats.
c. Si l'Estat objectant manifesta que la reserva impedeix per a ell l'entrada en vigor de Tractat,
aquest no entrar en vigor entre l'Estat objectant i reservant. s a dir, si l'Estat objectant no
manifesti inequvocament la seva intenci que el tractat no entri en vigor, aquest tindr
efectes entre l'Estat objectant i l'Estat reservant.
Dipsit i registre dels tractats:
a) El dipsit:
a. Determina qui poden ser dipositaris, la designaci s'ha de fer pels Estats negociadors en el propi
tractat o de qualsevol altra manera. La funci del dipositari pot recaure en un o ms Estats o OI.
b. Les caracterstiques de les seves funcions estan presidides per les notes d'imparcialitat i
internacionalitat.
c. Dins de les seves funcions podem distingir:
a. Les funcions d'arxiver i notarials
b. Les funcions de recepci, informaci i transmissi.
b) El registre:
Obligaci de les parts de tots els tractats s la seva transmissi a la Secretaria de l'ONU i d'aquesta el
seu registre i publicaci

Tema 6
6.1. Que es el costum internacional
Entenem per costum internacional l'expressi d'una prctica seguida pels subjectes internacionals i
generalment acceptada per aquests com a dret.
No han de confondre el costum i la cortesia internacional, en aquesta ltima la violaci de les normes
de cortesia no engendra responsabilitat internacional, la infracci d'una norma jurdica, per contra si
dna origen a la mateixa
La importncia del costum s enorme:
a) Prcticament tot el DI general que regeix en la SI est format per normes consuetudinries i
principis generals del dret.
b) Malgrat el procs codificador i l'obra de les organitzacions internacionals, perqu la codificaci s
lenta i incompleta.
Qui participen en la formaci del costum:
Sn els propis subjectes de la SI, s a dir, sn els propis destinataris de les normes dels que creuen,
modifiquin o s'extingeixin.
Un problema diferent s el saber si les OI poden, com a tals, engendrar costum. En aquest sentit avui,
podem dir, que les OI estan donant vida a noves costums internacionals.
Les classes de costum i la seva obligatorietat:
a) Costums generals o universals: tenen mbit universal i obliguen a principi a tots els Estats, llevat
que s'hagin oposat a aquesta en el seu perode de formaci de manera inequvoca i expressa
(regla de l'objecci persistent). Per tant, el litigant que s'oposi a que se li apliqui un costum general
haur de provar que l'ha rebutjat en el perode de formaci, recaient sobre ell la crrega de la
prova.
b) Costums regionals: sn aquelles que han nascut entre un grup d'Estats amb caracterstiques
prpies. Les referides costums en cas d'un litigi internacional les caldr provar la part que les al.
c) Costums de carcter local: l'mbit d'aplicaci s ms redut que les anteriors i que pot arribar a
afectar noms dos estats (parlem en aquest cas de costum bilateral) el TIJ parla per exemple del
"Cas del dret de pas per territori indi".

6.2. Elements del costum
Element material:
L'element material consisteix en la repetici d'actes (precedents).
Es pot manifestar: per l'actuaci positiva dels Estats, per la repetici d'usos, per instruccions
coincidents dels GB....
s imprescindible que siguin prctiques uniformes, s a dir, que, per exemple, diferents Estats del mn
es comportin de manera similar.
Han de ser prctiques generalitzades, s a dir, s'han d'identificar a nivell mundial o continental.
Ha de ser constant: Ha de passar un cert temps, i en aquest, el comportament ha de ser similar i
reiterat.
Element espiritual; opinio iuris sive necessitatis:
s la convicci que els subjectes internacionals es troben davant d'una norma obligatria jurdicament.
La forma de manifestar la opinio iuris, importat per a la prova de la mateixa, pot ser molt diversa,
sempre es manifestar a travs de la prctica dels Estats i altres subjectes per aix.
Tenen un paper molt destacable el exercit per les Resolucions de l'AGNU a la formaci de la opinio
iuris.
Com vam demostrar que el comportament d'un pas es realitza perqu aquest creu que s obligatori? .
S'hauran de buscar proves com: Veure normativa interna de l'Estat, o els Estats per donar seguretat
jurdica a aquestes prctiques decideixen recollir en tractats (codificaci).
De vegades els tractats tenen relaci amb les costum perqu recullen normes consuetudinria
preexistents.

6.3. Principis generals del dret al DIP, definici; (equitat no)
A) La concreci dels PGDI
Els PGD aplicables en l'ordenament internacional tenen dues procedncies:
1) Els principis "in frum domstic": sn aquells que han estat recollits pels ordenaments interns, sn
els ms nombrosos.
a. El de prohibici d'abs de dret
b. El de responsabilitat internacional nascuda d'actes illcits i la restituci del que s'ha adquirit
per mitj d'un enriquiment injust
c. L'excepci de prescripci alliberador
d. L'obligaci de reparar els danys ha de comprendre no noms al dany efectivament patit, sin
tamb el guany deixat per obtenir.
2) Els principis "prpiament internacionals" sn:
a. La primacia del tractat internacional sobre la llei interna
b. El principi de la continutat d'Estat
c. El que en matria de responsabilitat internacional la indemnitzaci ha de ser apreciada en
funci de la realitzaci efectiva de dany
d. La regla de l'esgotament previ dels recursos interns abans d'acudir a la vis internacional
No es tracta d'una font subsidiria en relaci amb el costum o els tractats sin d'una font autnoma.
Un nombre redut d'aquests principis est ancorat en la convicci jurdica dels Estats amb tanta fora
que la CI en el seu conjunt els considera principis bsics o fonamentals de l'ordenament jurdic.
B) L'obligatorietat dels PGD en l'ordenament internacional:
Les normes consuetudinries que creen els costums tenen els mateixos efectes que les normes
convencionals que creen els tractats o els convenis.

6.4. Jurisprudncia i doctrina: valor, no creen normes de dret pblic per la jurisprudncia del
TIJ ajuda a clarificar els costums
Decisions judicials (ms conegudes per jurisprudncia): La seva missi no s la de crear dret, sin
la de ser un mitj per determinar les regles de dret. La funci de la jurisprudncia internacional s
doble:
a) Com a element d'interpretaci
b) Com a mitj de prova, de l'existncia de les normes de DI
Cal saber distingir entre sentncies i dictmens dels tribunals internacionals, el valor vinculant s ben
diferent, per per als efectes d's de precedents el TPJI, tracta en peu d'igualtat sentncies i dictmens.
L'obligatorietat de les sentncies segons l'art. 59 del estatut diu el segent: "No s obligatria sin per
les parts del litigi i respecte del cas que ha estat decidit."
La doctrina cientfica: s l'opini dels publicistes en la matria, que formen l'anomenada "interpretaci
doctrinal" i que es manifesta a travs de debats, conferncies, acords o mitjanant els seus treballs.
Pels tant podem dir que s un mitj auxiliar per a la determinaci de les regles internacionals, creades
pel costum o pels tractats. La importncia de la doctrina s avui molt ms limitada ja que serveix per
donar fe dexistncies de determinats costums internacionals.
La jurisprudncia i la doctrina cientfica no sn veritables fonts de producci de normes.

6.5. Actes unilaterals dels estats i actes unilaterals de les organitzacions internacionals; (149)
A) Concepte:
Un acte unilateral es pot definir com:
"Una manifestaci de voluntat d'un sol subjecte de la DI, la validesa no depn prima facie, d'altres actes
jurdics i que tendeix a produir efectes (creaci, modificaci, extinci o conservaci de drets i
obligacions) per al subjecte que l'emet i per tercers en determinades circumstncies. "Els actes
unilaterals d'una OI pot ser qualsevol resoluci d'un rgan d'aquestes i dels Estats que expressa la
seva voluntat expressa.
En resum podem dir, que els actes unilaterals es caracteritzen per:
1) Emanen d'un sol subjecte de Dret
2) No depenen per ser eficaos de cap altre acte jurdic
3) No produeixen mai obligacions per tercers
4) Produeixen efectes jurdics obligatoris i exigibles per a l'Estat del qual emana.
B) Element:
Per hi ha un problema que es refereix a si els actes unilaterals produeixen efectes respecte a tercers
Estats o no. A l'Estat actual del desenvolupament del lectual la contestaci ha de ser negativa, ja que
per definici els actes unilaterals noms atribueixen drets a tercers per no obligacions.
Els actes unilaterals poden ser una font de DI quan originen una prctica consuetudinria que acaba
cristallitzant en una norma de DI.
Classes i manifestacions d'actes unilaterals:
a. El reconeixement: s el ms usat per la prctica. S'entn per reconeixement una declaraci
de voluntat unilateral per la qual un subjecte de DI constata l'existncia d'un fet, d'una situaci o
d'una prestaci, i expressa la seva voluntat de considerar legtimes
b. La renncia: definida com la manifestaci de voluntat d'un subjecte, dirigida a abandonar un
dret o poder propis amb la finalitat de provocar la seva extinci.
c. La notificaci: s un acte pel qual es posa en coneixement d'un tercer un fet, una situaci, una
acci o un document, del qual es poden derivar efectes jurdics i que ser en conseqncia
considerat com jurdicament conegut per aquell a qui es va dirigir .
d. Hi ha ms actes, encara que els anteriors esmentats sn els ms utilitzats.

6.6. Resolucions de lassemblea general: poden ajudar a crear costums, efecte cristallitzador de
costum, declaratiu, etc. dalgunes resolucions
El fenomen de la codificaci i desenvolupament progressiu de la DI ha produt certs efectes en la
formaci de la DI consuetudinari, sota formes o modalitats que s'han descrit com a efecte declaratiu,
cristallitzador i constitutiu o generador. (Les resolucions sn recomanacions i no sn vinculants, per
aix produeixen efectes) Aquesta classificaci d'efectes, pretn esbrinar la naturalesa formal del
consensos finalment assolit i el carcter normatiu concret de cada procs on s'hagi donat la interacci
entre costum i tractat en ordre de formaci d'alguna regla de la DI.
En altres termes, l'aplicaci i interpretaci de la DI consuetudinari i de la DI convencional es regeixen
per regles diferents perqu es tracta de fonts o vies normatives de diferent naturalesa, sense que la
possible coincidncia dels continguts de conducta establerts en algunes de les seves normes modifiqui
en res aquest fet. Ara b, el DI consuetudinari desconeix la instituci de les reserves.
1. Efecte declaratiu: Es refereix al supsit d'un costum ja existent que s recollida i declarada en un
conveni codificador d'mbit multilateral amb l'efecte general de precisar i sistematitzar per escrit
(en un tractat o resoluci), a ms de servir com a prova de l'element espiritual . Des d'aquest
moment, un determinat contingut de conducta regeix simultniament i parallelament al pla
consuetudinari (per als Estat que han seguit certa prctica concordant amb aquest contingut de
conducta) i en el convencional (per als Estats part en el tractat que declara la norma
consuetudinria ).
2. Efecte cristallitzador: Es distingeix per l'existncia d'una norma consuetudinria en vies de
formaci que aconsegueix cristallitzar formalment en virtut d'un acte prou rellevant, l'adopci d'un
tractat multilateral. En aquest supsit, la norma aix cristallitzada obliga al pla consuetudinari a tots
els Estats que no s'hagin oposat expressament a aquesta, i en el pla convencional obliga tots els
Estats part en el tractat o participants en el procs codificador. Per tant, es constitueix com una
norma consuetudinria.
3. Efecte generador o declaratiu: Es caracteritza perqu certes disposicions d'un tractat es
converteixen en model de conducta subsegent dels Estats en el pla consuetudinari, donant lloc a
una norma de DI consuetudinari si la prctica posterior s suficient constant i uniforme. s a dir,
que a partir d'una Resoluci o Tractat es genera un costum internacional, una norma
consuetudinria.
El fenomen de la interacci normativa entre costum i tractat no s'esgota en aquest mbit, sin que es
projecta tamb a les relacions entre costum i resolucions de l'AG de l'ONU. s cert que la major part de
les resolucions de les OI no creen normes jurdiques obligatries per als Estats membres, i per tant, no
constitueixen font del DI.
Els costums sn obligatries per a tots els Estats a canvi, els tractats sn obligatoris noms per als
Estats que han participat en la seva elaboraci i que han signat.


Tema 7
7.1. Recepci de les normes als ordenaments interns (paper de la publicaci al BOE (no
confondre amb lentrada en vigor)
La recepci a Espanya:
La Doctrina diu que es tracta d'una recepci monista perqu no transforma el Tractat internacional
(sistema automtic). La publicaci s una formalitat necessria perqu sigui vlid en el dret intern, de
manera que un sector diu que s dualista moderat ja que no cal conversi, per si no es publica no t
efectes a nivell intern.
Genera efectes internacionals des del moment en qu entra en vigor, no s necessria la seva
publicaci al BOE. Les normes contingudes en els tractats obliguen a Espanya des de la seva entrada
en vigor en l'ordre internacional en la data pactada per les parts.
Els tractats sn plenament eficaos en el dret intern un cop publicats oficialment, sn susceptibles de
crear per si mateixos drets i obligacions directament exigibles pels particulars i invocables davant els
rgans judicials i administratius.
La publicaci es dur a terme mitjanant la inserci del text ntegre al BOE, si el consentiment s'ha
prestat mitjanant ratificaci o adhesi s'afegir tamb i es haur de fer constar si es va demanar
l'autoritzaci de les CCGG en els casos exigits; articles 93 i 94.1 CE.
Tancant la publicaci ha de constar una comunicaci subscrita pel secretari general tcnic del Ministeri
d'Afers Exteriors en qu s'indica la data en qu el tractat obliga Espanya. Qualsevol variaci s'ha de
publicar al BOE i tamb la retirada de una reserva perqu generi, la norma, efectes per als particulars.
Quan el tractat es publiqui en data posterior a la seva entrada en vigor haurien retrotreure seus efectes.
Respecte a l'aplicaci judicial del Tractat no publicat oficialment, els jutges i Tribunals no podran
aplicar, per, si aquesta manca de publicaci s un anormal funcionament dels serveis pblics i si es
demostra el dany causat al particular, per la impossibilitat d'aplicar un tractat en vigor i no publicat,
donaria lloc a la responsabilitat patrimonial de l'administraci.
Si no es publiqus al BOE el Tractat no podria invocar pels particulars. Afecta a l'eficcia interna del
Tractat.
L'aplicaci de les normes de DIP:
En ambds casos de recepci (monista i dualista) es passaria a la fase d'aplicaci.
Podem trobar tractats, en la segona fase, que tinguin disposicions a) self-executing i b) non self-
executing.
Pot ser que un tractat contingui tant 'a' com 'b'.
L'aplicaci dels tractats internacionals competncia de totes les institucions de l'Estat: legislatiu,
executiu, jutges i tribunals, tant en l'ordre estatal com en l'autonmic.
Disposicions self-executing:
En coherncia amb la recepci automtica dels tractats internacionals que Espanya s part, les
disposicions directament aplicables (self-executing) d'aquests tractats, s a dir, les que no estiguin
condicionades a un desenvolupament legislatiu o reglamentari, engendren drets i obligacions per als
particulars, que els rgans administratius i judicials de l'Estat han de protegir i aplicar.
Si el contingut del Tractat s prou precs i incondicional tindr eficcia directa i immediata i afecta els
drets i obligacions dels particulars, havent d'assumir els rgans judicials i administratius la vigilncia,
aplicaci i protecci dels drets i obligacions establerts pel tractat.
Disposicions non self-executing:
Tractats o part de les seves disposicions no poden ser aplicats directament: precisaran d'un
desenvolupament legislatiu, que correspon a les CCGG o al legislatiu autonmic si la matria a qu es
refereix el tractat s objecte de reserva legal o exigeix modificaci de lleis anteriors, o pot precisar un
desenvolupament reglamentari, que correspon al GB de la Naci o l'executiu autonmic.
Aplicaci a Espanya:
L'execuci d'un Tractat del qual Espanya s part s una activitat interna de l'Estat.
Les CCGG podran delegar l'aprovaci de la llei d'execuci del Tractat a les Comissions Legislatives
Permanents, o delegar en el GB seva execuci mitjanant les delegacions legislatives singulars o el GB
podria utilitzar el Decret Llei en cas de extraordinria i urgent necessitat.
El GB de la Naci o l'executiu de les CCAA de sol licitar el preceptiu dictamen del Ple del Consell
d'Estat sobre els avantprojectes de lleis que s'elaboren per al compliment dels Tractats, aix com haur
de ser consultat sobre els dubtes i discrepncies que sorgeixin en la interpretaci o compliment dels
tractats en qu ESP sigui part.
Espanya assumeix la responsabilitat internacional com a Estat per un eventual incompliment del tractat
sense importar que instituci o poders de l'Estat hagin violat el tractat. Fet illcit.
Jerarquia:
El tractat internacional conserva, en integrar en el dret espanyol, la seva naturalesa de norma
internacional i la seva especial eficcia jurdica. Tractats sn supralegals al dret intern.
Aquesta primacia sobre el dret intern es basa en el propi DIP i no depn d'un reconeixement a l'efecte
per part de la Constituci.
Si un Estat deixs d'aplicar un Tractat aplicant disposicions contrries d'una llei interna comet un fet
internacionalment illcit.
Un Tractat no pot ser modificat, derogat o susps de manera unilateral, per exemple, per una Llei de
Corts o per una llei autonmica o per un decret llei, sin mitjanant la voluntarietat concertada dels
estats part que van concrrer en el mateix. La fora de resistncia del Tractat davant la llei s garantia
de la primacia del tractat sobre les lleis anteriors o posteriors contrries.
Les lleis internes quedarien inaplicades en cas de contradicci amb un Tractat en vigor.
Relacions entre la CE i el Tractat:
El mateix ordenament internacional ofereix el mecanisme de reserves per salvaguardar situacions de
conflicte amb el dret intern.
Si no es pot fer s de les reserves i es dubta de la conformitat d'un tractat sobre el que es projecta
manifestar el consentiment, la CE preveu l'article 95.2 la possibilitat de un control previ de
constitucionalitat dels tractats internacionals. (Infraconstitucional el Tractat).
Els tractats, ja sigui mitjanant control previ o a posteriori, han de respectar i conformar a la CE.
Si un cop celebrat es veu clusula inconstitucional en el Tractat ser inaplicable al Dret intern, per
aplicable en el Dret internacional.
En una situaci lmit l'ordenament constitucional podria cedir davant l'inters tutelat per la norma de
DIP, es podria reformar la CE (art. 166-169 CE).

7.2. Interpretaci dels tractats internacionals, article 31, valor convencional i consuetudinari: a
lestat espanyol hi ha que explicar larticle 10.2 de la CE, STC sobre homosexuals, citant
jurisprudncia del TEDH (Campus Virtual)
Article 31 de la CV de 1969.
Un tractat haur d'interpretar de bona fe d'acord amb el sentit corrent que hagi de atribuir als termes del
tractat en el context d'aquests i tenint en compte el seu objecte i fi.
Per als efectes de la interpretaci d'un tractat. el context comprn, a ms del text, inclosos el seu
prembul i annexos:
a) Tot acord que faci referncia al tractat i hagi estat concertat entre totes les parts amb motiu de la
celebraci del tractat:
b) Tot instrument formulat per una o ms parts amb motiu de la celebraci del tractat i acceptat per
les altres com a instrument referent al tractat;
Juntament amb el context, s'ha de tenir en compte:
a) Tot acord ulterior entre les parts sobre la interpretaci del tractat o de la aplicaci de les seves
disposicions:
b) Tota prctica ulteriorment seguida en l'aplicaci del tractat per la qual consti el acord de les parts
sobre la interpretaci del tractat:
c) Tota forma pertinent de dret internacional aplicable a les relacions entre les parts.
Es donar a un terme un sentit especial si consta que aquesta va ser la intenci de les parts.
LA CE aporta una innovaci en el seu article 10.2 per a la interpretaci: "Les normes relatives als drets
fonamentals i a les llibertats pbliques que la CE reconeix, s'interpretaran de conformitat amb la
Declaraci Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matries
ratificades per Espanya."
Aix vol dir que, els tractats internacionals sobre drets humans subscrits per Espanya subministren
criteris d'interpretaci de la prpia CE i del conjunt de l'ordenament jurdic espanyol, que han de ser
tinguts en compte per totes les institucions de l'Estat, i en especial, pels rgans administratius i
judicials.

7.3. Control internacional: concepte (manual)
Unitat de verificaci en funci de la instncia que controli: Poden controlar rgans nacionals o
internacionals (El TIJ o l'Administraci), no sol haver rgans, normalment sn els Estats els que
comproven que es compleixin els Tractats.
La iniciativa en els processos de control pot ser a instncia de part o d'ofici.
Les tcniques utilitzades solen ser, demanar informaci (preguntes molt tcniques, molt concretes
perqu no puguin mentir ... coixejar) per corroborar que realment s'estan duent a terme les obligacions
que estableixen els Tractats. Investigaci per part dels rgans.
Solen ser rgans tcnics, no vetllen pels interessos dels pasos, sin pel compliment dels tractats.
Concepte:
La noci de control internacional ve determinada per tres elements:
Element material: Comprn dos moments, la determinaci dels fets i la subsegent valoraci de la
conformitat o disconformitat d'aquests respecte de certes regles jurdiques o de determinades pautes
de conducta desprovedes d'obligatorietat jurdica.
Element teolgic: L'objectiu de les actuacions de control pot consistir tamb en el ajust de pautes
protojurdicas (s, protojurdicas, caldr buscar-lo al diccionari) o fins i tot a orientacions recolzades
majoritriament, per sobre les que existeix desacord al si de la Societat Internacional.
Element formal: Regulaci de les actuacions per disposicions de carcter internacional, incls
l'eventual auxili de PGD.
Modalitats:
Poden classificar per:
a) Per la instncia de control:
Cal distingir el control exercit per rgans de l'Estat de les funcions de control de les OI. A ms de
control per altres actors de la SI. L'exercici de control pels Estats constitueix l'excepci ms que la
regla, per adquireix especial rellevncia en alguns sectors de reglamentaci, com en el rgim jurdic
dels espais no sotmesos a la sobirania territorial o en el control del compliment del DI humanitari.
En la majoria de casos, la instncia de control s'emplaa en una Organitzaci intergovernamental.
Encara que en ocasions s'han creat OI amb l'nica finalitat d'exercir control internacional en un mbit
especfic, s ms habitual encarregar aquesta funci a un rgan d'una organitzaci.
Tamb passa que es constitueixen rgans de control integrats per persones que actuen a ttol
individual, com s el cas de la Comissi d'Experts per a l'aplicaci de convenis i les recomanacions de
l'OIT.
En sentit similar pot ser citat el control exercit pels tribunals internacionals, si b la funci d'aquests no
s'esgota en la idea de control. En aquest context es distingeix entre el control administratiu i el
jurisdiccional, segons sigui el carcter de l'rgan competent per el control. Ambdues categories poden
complementar com per exemple: el sistema de control de la Comunitat Europea, on es conjuguen
tradicionalment el control administratiu de la Comissi i el control jurisdiccional del Tribunal de Justcia.
b) Per la iniciativa dels processos de control:
Aqu distingim el control d'ofici i a instncia de part interessada (no s'exclouen mtuament, poden
complementar).
La incoaci del control mitjanant queixa de part interessada presenta diferents variants segons la
naturalesa i condici jurdica del propi interessat i segons que es reconegui o no a aquest la capacitat
d'obrar en les ulteriors actuacions de control.
c) Per les tcniques de determinaci dels fets:
Dos grans grups de modalitats:
Les que es limiten a un examen de les informacions subministrades pel propi ens la activitat es
controla: Presentaci d'informes peridics, que constitueix una prctica bastant estesa, ja que sn
moltes les OI que recullen aquesta classe d'informes als Estats membres.
Les que suposen un esfor d'investigaci per part de la instncia de control: Tcniques d'investigaci
diverses, com ara la comparaci de la informaci facilitada pel Estat amb dades obtingudes d'altres
fonts o l'observaci directa, sigui mitjanant l'enviament d' missions, sigui a distncia mitjanant les
noves tecnologies.
La tramesa de missions troba ms dificultats que una altra modalitats de control per ser acceptat pels
Estats, per t un important paper.

Tema 8
8.1. Convenci de Viena 69 o manual: sobre nullitat, terminaci dels tractats
Nullitat dels tractats:
Es poden distingir entre causes de nul litat absoluta en les que no cap confirmaci o convalidaci del
tractat nul, i causes de nullitat relativa o anullabilitat, respecte de les quals si s possible.
La nullitat absoluta es dna en els casos:
1. Quan el consentiment de l'Estat a obligar s'ha aconseguit per coacci sobre l' representant de
l'Estat mitjanant actes o amenaces.
2. Quan la celebraci del Tractat s'ha aconseguit per l'amenaa o l's de la fora, en violaci dels
principis del DI continguts en la Carta de les UN. L'amenaa en aquest cas est dirigida contra
l'Estat.
3. Quan el Tractat en el moment de la seva celebraci estigui en oposici a una norma imperativa
(ius cogens) del DIP.
La nullitat relativa:
Suposa l'existncia d'una causa de nullitat del Tractat per respecte del qual hi ha la possibilitat que es
vegi convalidat per un acord exprs entre les parts o per un comportament tal que equivalgui a una
aquiescncia. Sn les segents:
1. La manifestaci del consentiment en violaci manifesta d'una norma d'importncia fonamental del
dret intern relativa a la competncia per celebrar tractats. El TIJ assenyala que els Estats no estan
obligats a conixer les disposicions legislatives o constitucionals que puguin prendre altres Estats
limitant les competncies dels seus rgans constitucionals en matria de celebraci de tractats i,
per tant, aquestes noms seran causa de nul litat en cas que hagin estat notificades fefaentment i
amb precisi.
2. Quan el representant de l'Estat tenien una restricci especfica i notificada als altres en els seus
poders per manifestar el consentiment de l'Estat.
3. En cas d'error sobre una situaci que sigui base essencial del consentiment, sempre que l'Estat
que ho allega no contribus amb la seva conducta a l'error o les circumstncies fossin tan evidents
que estigus advertit ell.
4. En els casos de dol, entenent per tal el que deriva d'una conducta fraudulenta d' altre estat
negociador.
5. En els casos de corrupci del representant d'un Estat, efectuada directament o indirectament per
un altre Estat negociador
La suspensi dels tractats:
La suspensi s d'ordre temporal. El Tractat durant un cert temps deixa de produir efectes jurdics, per
roman en vigor.
La suspensi es pot presentar sola o com una alternativa a la terminaci, segons la CV.
En els casos en qu la suspensi es presenta com una alternativa juntament amb la terminaci:
1) Quan hagi hagut una violaci greu per una de les parts. Es pot demanar la suspensi total o
parcial.
2) Per impossibilitat temporal del compliment.
3) En els casos d'haver sobrevingut un canvi fonamental de circumstncies.
Casos de suspensi simple:
1) Quan el tractat aix ho prevegi.
2) Quan totes les parts ho consentin, desprs de consultar amb els altres estats contractants.
3) Per mitj d'un acord entre dues o ms parts, sempre que estigui previst en el Tractat o no estigui
prohibit per ell.
4) Com a conseqncia d'un acord sobre la mateixa matria. Perqu el tractat originari o 1 quedi
susps cal que es desprengui aix del Tractat posterior o consti de altra manera.
5) La guerra pot suspendre tamb l'aplicaci dels Tractats.
6) L'estat de necessitat, en les condicions assenyalades per la impossibilitat temporal del compliment.
La terminaci dels tractats:
L'origen de l'extinci dels tractats no est en cap vici de consentiment o, si incompatibilitat amb normes
essencials de la DI, sin, generalment, en situacions sobrevingudes quan el Tractat conserva encara la
seva validesa o decisions de les parts, desprs que hagi entrat en vigor. En absncia d'estipulaci
expressa continguda en el Tractat o si no consta que va ser intenci de les parts admetre la possibilitat
de denncia o retir el Tractat no podr acabar sin pels motius enumerats limitativament a la CV de
1969.
Circumstncies previstes en la CV com a causes de terminaci:
1) D'acord amb les disposicions del propi Tractat.
2) Per consentiment de totes les parts, desprs de consultar els altres estats contractants.
3) Per denncia, sempre que consti la intenci de les parts en autoritzar o es dedueixi de la
naturalesa del Tractat. Normalment tot Tractat incorpora una clusula de denncia unilateral que
sol incloure les segents condicions basades en el principi de bona fe i el respecte a la resta de
parts en el Tractat: a) Notificaci expressa al dipositari o, si absncia, a la resta de parts, b)
Preavs d'un cert termini temporal i c) explicaci dels motius de la denncia.
4) Per abrogaci tcita. Estarem davant aquest supsit quan totes les parts celebrin posteriorment un
altre Tractat sobre la mateixa matria i consti o es dedueixi la intenci de les Parts de regir pel
Tractat posterior. O si es donen Tractats incompatibles o no aplicables simultniament.
5) Com a conseqncia d'una violaci greu del Tractat, es faculta, a l'altra part en els Tractats
bilaterals o a les altres parts unnimement en els multilaterals, per donar-lo per acabat. En relaci
amb aquesta causa, s'ha de tenir en compte, com va recordar el TIJ, que, en cas de violaci d'un
Tractat les clusules contingudes en aquest relatives a la soluci de controvrsies segueixen en
vigor entre les parts en la diferncia.
6) Per impossibilitat de subsegent compliment, com a conseqncia de la desaparici o destrucci
definitives d'un objecte indispensable per a aquest fi.
7) Per un canvi fonamental del les circumstncies existents en el moment de la celebraci del Tractat
no previst per les parts i sempre que: a) l'existncia d'aquestes circumstncies constitueixi una
base essencial del consentiment, b) aquest canvi tingui per efecte modificar radicalment les
obligacions que encara s'han de complir, c) el Tractat no estableixi una frontera i d) el canvi de
circumstncies no sigui una violaci de la Part que ho allega.
8) L'aparici d'una nova norma imperativa de DIP far que tot Tractat existent que es oposi
esdevingui nul i es doni per acabat.
Circumstncies excloses a la CV:
La reducci del nombre de parts fins a un nombre inferior al necessari per a l'entrada en vigor.
La ruptura de relacions diplomtiques o consulars.
Circumstncies no previstes a la CV com a causa de terminaci:
L'arribada al terme final, quan el Tractat hagi estat estipulat per a una durada determinada.
La guerra no s una causa de terminaci sin de suspensi de la mateixa manera que l'Estat de
necessitat.

Tema 9
9.1. Soluci pacfica de controvrsies: poltics o diplomtics i caracterstiques que els
diferencies dels jurisdiccionals
Concepte i regulaci de les controvrsies:
a) noci de conflicte: discrepncia entre subjectes de DI, que ha indut o pot induir a un d'ells a actuar
contra un altre
b) noci de controvrsia o diferncia: una de les dues parts en la mateixa fa valer enfront de l'altra
pretensions oposades, o quan una d'aquestes parts pretn de l'altra una pretensi a la qual
aquesta ltima no es sotmet.
Mecanismes per resoldre conflictes:
L'article 33 de la Carta de les UN deixa en llistes obertes els mtodes que puguin utilitzar els Estats per
resoldre els seus conflictes (per han de resoldre de manera pacfica (s la condici, sin ho poden fer
de qualsevol mtode que els sembli convenient).
A) Els mitjans anomenats diplomtics (no jurisdiccionals o poltics):
La soluci d'aquests mitjans no s vinculant amb els Estats.
a) Les negociacions diplomtiques: s el mtode ms antic t ms utilitzat per l'arranjament de
controvrsies. Consisteix en l'enteniment directe de les parts en una diferncia. Es realitza a travs
dels serveis diplomtics normals o b en el si d'una Conferncia Internacional convocada o
utilitzada per a aquesta finalitat. Es caracteritzen per la seva immediatesa i la seva rapidesa.
Les negociacions diplomtiques directes es duen a terme per mtodes normals: converses directes,
intercanvi de notes diplomtiques etc ... i finalitzen mitjanant declaracions comuns o generalment per
acord entre les parts.
b) Els bons oficis i la mediaci: Intervenci d'un tercer o tercers, que varia segons que es tracti de
bons oficis o mediaci. En aquests necessitem l'ajuda de tercers (destaca per la intervenci d'un
subjecte internacional), es dna un tercer que s'ofereix per tractar d'apropar les posicions
enfrontades en el conflicte, la diferncia amb la mediaci s que el tercer no proposa la soluci,
tracta d'acostar les parts.
La funci del tercer varia segons es tracti dels bons oficis o de la mediaci. Al primer cas, el tercer es
limita a ser un simple intermediari sense formular cap soluci, en el cas de la mediaci, el mediador
interv no noms intentant posar d'acord a les parts, sin tamb proposant una soluci, en aquest cas
les parts no tenen la obligaci d'acceptar, per l'oferiment no pot ser considerat com un acte inamistos.
Hi ha vegades que el mediador s'ofereix. Un mediador que s'ofereix generalment s el Secretari
General de l'ONU
1. Bons oficis: el tercer es limita a ser un simple intermediari sense formular cap soluci
2. Mediaci: el mediador interv no noms intentant posar d'acord a les parts, sin tamb proposant
una soluci. Les parts no tenen l'obligaci d'acceptar la soluci proposada pel mediador.
3. La investigaci internacional: Les parts trien comissions d'investigaci que tenen com a missi
"facilitar la soluci d'aquests litigis, aclarint per mitj d'un examen imparcial i consciencis les
qestions de fet".
4. La conciliaci internacional: es pot definir com "la intervenci en l'arranjament d'una diferncia
internacional, d'un rgan sense autoritat poltica prpia que, gaudint de la confiana de les parts
en litigi, est encarregat d'examinar tots els aspectes del litigi i de proposar una soluci que no s
obligatria per les parts ".
Aquesta ltima es diferencia de la investigaci ja que aquesta no formula proposta d'arranjament i es
limiten a la fixaci dels fets.

9.2. Mecanismes jurisdiccionals: arbitratge, TIJ (tot: competncia consultiva, qui pot demanar,
competncia contenciosa, tan sols avant demanda destats, individu no pot presentar demanda,
sentencies de TIJ obligatries per les parts, mecanismes per acceptar les competncies del TIJ)
La soluci d'aquests mitjans s vinculant i obligatria.
1. L'arbitratge internacional: s un mitj de soluci de les diferncies entre subjectes internacionals
en qu interv un tercer independent (rgan unipersonal o collegiat) al qual les parts de mutu
acord han investit de la facultat d'adoptar, desprs d'un procediment contradictori , una decisi
basada en dret i jurdicament obligatria per les parts. L'arbitratge es caracteritza perqu:
a. La submissi d'una controvrsia a l'arbitratge depn de la voluntat de les parts.
b. Els jutges sn elegits per les parts del litigi, no sn veritables jutges
c. L'acte s obligatori.
2. La soluci judicial: es fa a travs de tribunals internacionals. La competncia "rationae materiae"
del Tribunal s'estn a totes les controvrsies d'ordre jurdic que li siguin sotmeses pels estats part
en aquestes. L'acceptaci de la jurisdicci del Tribunal es fa de diferents motius:
a. Per mitj d'un acord especial, anomenat "comproms" que s'utilitza per a un assumpte
determinat que ha nascut abans que les parts hagin decidit sotmetre al Tribunal mitjanant un
acord concret entre elles.
b. Per mitj de "tractats o convencions vigents" en qu es preveu la submissi al Tribunal per a
tots els casos que es presentin en el futur.
c. Per mitj de la "clusula facultativa", que s quan un Estat accepta en alguns casos la
jurisdicci del TIJ i decideix on no la t (reserves).
d. Mitjanant el principi "frum prorogatum", implica una acceptaci implcita d'un Estat, a partir
dels seus actes, a les competncies del TIJ.
El TIJ: Per anar-hi es fa mitjanant un acte voluntari, no actua d'ofici. Depn de la voluntat dels
subjectes de DIP. s un rgan principal de les UN, t competncia contenciosa. Noms tenen
legitimaci per posar una demanda al TIJ els Estats i noms tenen legitimitat les OI o rgans de les OI
per la competncia consultiva que t el TIJ parell emetre una opini.
Les sentncies sn vinculants per a les parts, per la competncia consultiva no s vinculant.
Diferncies entre Organitzacions internacionals:
Aquestes diferncies sorgeixen, a causa sobretot al fet que les organitzacions projecten en ocasions la
seva activitat sobre una mateixa situaci, abordant per aconseguir objectius diferents, i en
conseqncia, amb criteris no necessriament coincidents.
En general sorgeixen entre l'ONU i la resta d'OI sectorials, per ra de la competncia general de la
primera i de la circumstncia que les segones no li estan subordinades, abans b les relacions entre
una i altres s'inspiren en la coordinaci.
Els Tractats bilaterals entre cada OI i l'ONU confien la soluci de les eventuals diferncies als contactes
directes entre les parts, mostrant una actitud marcadament contrria a la intervenci de tercers i
descartant la possibilitat d'acudir al TIJ a travs del procediment consultiu (el Tribunal s un rgan
d'una de les parts, l'ONU).
La eficcia d'aquest rgim est molt discutida i d'aqu, la presncia de clusules encaminades a la
prevenci de les diferncies en els Tractats.
Diferncies entre Organitzacions i Estats:
Poden sorgir diferncies entre les OI i un o diversos estats.
Les diferncies poden sorgir entre un Estat membre i una Organitzaci cant l'Estat invoca el Tractat
constitutiu per oposar-se a l'aplicaci d'una decisi de l'OI, o b discrepa en relaci als resultats
obtinguts per un rgan de control o quant a la coerci jurdica de la conducci de determinades
operacions. Les vies de soluci depenen del Tractat constitutiu i dels eventuals acords entre l'OI i l'Estat
concret.
Les diferncies entre l'OI i diversos Estats membres sol traduir jurdicament una oposici social entre la
voluntat de la majoria dels Estats membres, expressada en les resolucions dels rgans col lectius, i
pretensions d'un Estat o Estats minoritaris, el que no afavoreix la seva soluci si no s a travs d'un
tercer imparcial. Potencialment es dna en aquests supsits la soluci jurisdiccional. Procediment
consultiu del TIJ.
La soluci de les eventuals diferncies entre un Estat no membre i una OI est en funci de les
relacions convencionals que puguin existir entre els dos i planteja dificultats addicionals en els casos
que l'Estat no reconegui l'OI com a subjecte internacional, el que s possible especialment respecte
d'OI d'mbit regional o parcial.
Respecte a diferncies entre estats ex membres i OI, el Conveni del Banc Internacional preveu la
constituci d'un Tribunal Arbitral.

Tema 10
10.1. Responsabilitat internacional, element subjectiu i objectiu i supsits
Concepte de responsabilitat internacional.
L'adjectiu "illcit" evoca, per la seva banda, la idea de contravenci del dret. Encara que es pot distingir
entre:
a) Acte illcit: generador de responsabilitat per al subjecte contraventor.
b) Acte invlid: fallada de les condicions requerides per al desplegament d'efecte jurdic i sotms,
per tant, en nullitat.
Tot fet internacionalment illcit de l'Estat genera la seva responsabilitat internacional.
El fet internacionalment illcit i les seves conseqncies:
a) L'origen de la responsabilitat internacional el constitueix el fet internacionalment illcit com fet
que contraria o infringeix el DI
b) La relaci nova sorgida amb ocasi de la comissi d'un fet internacionalment illcit s una
relaci d'Estat a Estat.
c) Les conseqncies de tot fet que origina una relaci de responsabilitat aix configurada, es
tradueixen en termes generals en una obligaci de reparar a crrec de l'Estat al qual el fet s
atribuble.
Segons l'article 2:
"Hi ha un fet internacionalment illcit d'un Estat quan un comportament consistent en una acci o
omissi:
a. s atribuble segons el DI a l'Estat
b. constitueix una violaci d'una obligaci internacional d'Estat.
L'element de l'atribuci, element subjectiu:
Atribuir a l'Estat el fet. Articles 4-11 de la resoluci del CEI.
Presncia d'una conducta, activa o passiva, i la possibilitat d'atribuir aquesta conducta, en funci de
certes circumstncies, a un determinat subjecte del DI.
En relaci amb l'Estat es refereix no a la persona o grup de persones que l'ha tingut materialment, sin
al propi Estat, tenint en compte que l'execuci material dels actes d'aquest amb rellevncia en el pla
jurdic-internacional correspon sempre a individus o conjunts d'individus.
El problema s determinar si el comportament de l'rgan nicament pot ser imputat a l'Estat quan ha
incorregut en el supsit illcit de manera culps o si, pel contrari, la simple violaci objectiva de la DI
per un rgan fa incrrer a aquest en responsabilitat.
Doctrina: El generalment rellevant no s l'actitud dels individus que actuen com rgans de l'Estat, sin
la conducta objectiva de l'Estat per se.
El problema principal de l'atribuci a l'Estat d'un fet internacionalment illcit es connecta bsicament a
la qualitat o no d'rgans de l'Estat predicable de les persones autores del fet, aix com a les condicions
en qu aquestes persones actuen.
a) Comportament dels rgans estatals:
Per regla, s'atribueix a l'Estat fets dels seus rgans o agents mentre que integren la organitzaci
internacional.
Regla qualificada pel TIJ com pertanyent al Dret internacional consuetudinari.
Donada la capacitat de l'Estat per autoorganitzar, s'entn que "rgan" inclou tota persona o entitat que
tingui aquesta condici segons el dret intern de l'Estat, ja que el DI no fa sin considerar la pertinena a
l'organitzaci de l'Estat com un pressupost, el que, per no li resta autonomia a l'hora d'atribuir un fet a
l'Estat als efectes de apreciar la seva responsabilitat internacional.
Noms es consideren fets de l'Estat des del punt de vista de la DI els realitzats per persones o entitats
que actuen en qualitat de tals rgans, sense que es pugui, doncs, atribuir els realitzats per persones o
entitats a ttol privat.
La conducta per la qual cal declarar l'Estat internacionalment responsable pot consistir, b en un fet
instantani, b en una cadena de fets constitutiva d'un procs en el qual solen intervenir diversos rgans
de l'Estat.
Els fets dels rgans subordinats sn susceptibles de fer definitiva la violaci d' l'obligaci internacional, i
l'actuaci d'rgans superiors pot donar lloc a un recurs intern.
s indiferent la naturalesa de les funcions exercides per l'rgan o el carcter internacional o intern
d'aquestes funcions. s independent del poder que pertanyin.
A ms de respondre per fets dels seus rgans stricto sensu actuant en el marc de les seves
competncies, l'Estat tamb respondr:
1. Per la conducta d'entitats pbliques territorials o altres entitats que estiguin facultades pel DI de
l'Estat per exercir atribucions del poder pblic,
2. Per la conducta d'rgans posats a disposici del Estat per un altre Estat o per una organitzaci
internacional. A sensu contrari, la responsabilitat de l'Estat queda descartada en els casos
d'actuaci en el seu territori de rgans d'un altre Estat d'una organitzaci internacional que actu en
qualitat de tals, llevat que aquest Estat hagi de respondre pels fets dels seus propis en mostrar,
aquest, una intolerable passivitat en ocasi de fets perjudicials per a tercers estats o sbdits
estrangers causats per l'rgan de l'Estat o organitzaci operant en el seu territori.
3. Per la conducta d'rgans de l'Estat o de persones o entitats facultades per exercir atribucions del
poder pblic que actun excedint en la seva competncia d'acord amb el Dret intern o contravenint
les instruccions concernents a la seva activitat, supsit diferent del de l'actuaci d'rgans o agents
a ttol especialment privat.
b) Comportament sota la direcci o control de l'Estat:
El comportament d'una persona o d'un grup de persones si aquesta persona o aquest grup de
persones actua igualment sota el control d'aquest Estat en observar aquest comportament.
El comportament en qesti noms ser atribuble a l'Estat si aquest va dirigir o controlar la operaci i
si el comportament denunciat era una part integrant de l'operaci.
Atacs terroristes: Si els dnes els mitjans al grup terrorista perqu pugui dur a terme el acte terrorista,
t responsabilitat l'Estat.
c) Fets dels particulars:
Excepte en el supsit abans esmentat persones que actun sota la discrecionalitat del Estat, els
comportament dels particulars no es consideren fets de l'Estat segons el TIJ.
No vol dir que l'Estat no pugui ser responsable per la seva passivitat o manca de diligncia en la
prevenci o repressi d'aquests comportaments, en aquest cas no estaria, el Estat, assumint-los com a
seus sin responent pels seus propis fets quant constitutius de la violaci d'una obligaci internacional
de vigilncia i protecci.
Pel que fa a l'obligaci de prevenci a crrec de l'Estat en aquests casos, caldr tenir en compte a
diverses circumstncies, com la major o menor previsibilitat de disturbis o revoltes, l'especial
vulnerabilitat de locals oficials estrangers, el carcter pblic de les persones.
d) Fets realitzats per moviments insurreccionals:
Si els comportaments dels particulars no poden ser tinguts com fets de l'Estat a els efectes de la
responsabilitat internacional, tampoc podran ser-ho els realitzats per moviments insurreccionals.
L'Estat no quedar exempt, tot i aix, de responsabilitat per fets propis dels seus rgans consistents en
deixar de complir les obligacions de vigilncia, prevenci i repressi al seu crrec en relaci amb
l'actuaci dels rebels, sent en aquests casos l'omissi del deure de repressi ex post la que amb ms
freqncia es adduir l'efecte d'exigir responsabilitat a l'Estat.
Jurisprudncia internacional avala el principi de la no atribuci a l'Estat dels comportaments de
moviment insurreccionals i confirma alhora l'eventual responsabilitat derivada de l'omissi de diligncia
deguda. En canvi es considera atribuble a l'Estat tot fet d'un moviment insurreccional que resulti
triomfant.
L'atribuci a l'Estat dels fets de moviment insurreccionals triomfants ve confirmada per la jurisprudncia,
per la prctica dels Estats i la doctrina. Alludeix a la presncia d'una conducta, activa (acci) o passiva
(omissi), i la possibilitat d'atribuir aquesta conducta, en funci de les circumstncies, a un determinat
subjecte de DI.

L'element objectiu:
Aquest element del fet internacionalment illcit s que el comportament atribuble a l'Estat constitueix
una violaci d'una obligaci internacional al seu crrec. No s noms vulnerar normes de DIP, sin que
podria ser tamb per exemple vulnerar una ST de DIP, Resolucions vinculants, tractats... El carcter
objectiu dels actes illcits internacionals, consisteixen que mitjanant aquest fet o comportament es
violi una regla de DI de la qual derivi una obligaci d'acci o d'abstenci a crrec del subjecte en
qesti.
a) La violaci de l'obligaci:
1. Obligaci-norma- dret subjectiu:
En el si de la CDI ha prevalgut l'expressi "violaci d'una obligaci internacional ", entenent per
obligaci, "l'exigibilitat d'una conducta d'acci o omissi imposada per la norma de Dret".
Relaci existent entre la violaci de la norma, l'incompliment de l'obligaci i la lesi del dret subjectiu
ali.
Des de la perspectiva de l'obligaci, haur violaci de la mateixa per part d'un Estat quan un fet
d'aquest "no est en conformitat amb el que d'ell exigeix aquesta obligaci": Aix doncs, el que
constitueix l'essncia mateixa de la il licitud s el contrast entre el comportament adoptat en la realitat i
el que s'havia d'haver adoptat jurdicament.
2. Carcter internacional de l'obligaci:
El fet que l'obligaci la violaci constitueix el fet internacionalment illcit s una obligaci internacional,
impedeix qualificar de internacionalment illcit un fet que suposi una contravenci d'obligacions
contingudes en contractes celebrats entre Estats i persones estrangeres o fins i tot entre dos estats i
regit pel dret intern d'un Estat.
3. Origen de l'obligaci:
s indiferent quin sigui l'origen de l'obligaci violada: tan illcit ser un acte contrari a obligacions
d'origen consuetudinari com derivades de tractats.
4. Vigncia de l'obligaci:
Per poder qualificar d'illcit, cal que l'obligaci que aquest fet contraria estigui en vigor en el moment de
la realitzaci d'aquest respecte del subjecte responsable.
5. Contingut de l'obligaci:
El diferent contingut o objecte de la mateixa s irrellevant a l'efecte de qualificar de internacionalment
illcit el determinat fet.
Repercutir a l'hora d'establir el tipus de fet i, per tant, els diferents rgims de responsabilitat, distingint:
Violaci d'obligacions de carcter bilateral, envers alguns estats i envers la comunitat internacional.
b) El dany:
No es fa allusi al dany o prejudici com a element independent del fet internacionalment illcit. Fins i
tot acceptant que pot ser un factor decisiu a l'hora de mesurar l'abast de la responsabilitat i que en certs
casos no n'hi ha prou simple comportament perqu hi hagi violaci d'una obligaci internacional sin
que es requereix un esdeveniment exterior de carcter perjudicial.
La CDI ha estimat que el dany inherent a tot fet internacionalment illcit s el que al mateix temps s
inherent a tota violaci d'una obligaci internacional.
c) El factor temporal:
Dos plans: a) El de la ja esmentada condici de la vigncia de l'obligaci internacional respecte de
l'Estat i b) La durada de l'obligaci internacional en els diferents tipus de fets illcits internacionals.
1) Condici d'estar en vigor l'obligaci:
Regla bsica. L'obligaci ha d'estar vigent en el moment en qu aquest cometi el acte, si l'obligaci ha
deixat d'estar a crrec abans que aquest realitzi l'acte en contradiguin, no es pot parlar de fet
internacionalment illcit.
Si entre el moment en qu s'ha realitzat l'acte i el moment en qu ve a suscitar una controvrsia en
relaci amb aquest acte l'obligaci ha deixat d'existir, s'ha de declarar la responsabilitat de l'Estat.
No hi haur assumpci retroactiva de responsabilitat.
En els fets continus (aquells que es perllonguen en el temps amb carcter de permanncia): Hi haur
violaci de l'obligaci pel que fa al perode durant el qual, trobant l'obligaci en vigor respecte de l'Estat,
es desenvolupi el fet.
Fets compostos (integrats per una srie d'accions o omissions relatives a casos diferents): Hi haur
violaci de l'obligaci si el fet pot considerar constitut per les accions o omissions que hagin tingut lloc
dins el perode durant el qual l'obligaci estigui en vigor respecte de l'Estat.
Fets complexos (procs o successi de comportament d'un o diversos rgans estatals en relaci amb
un mateix cas): Hi haur violaci de l'obligaci si el fet en qesti es s'inicia per acci o omissi que
hagi tingut lloc dins el perode durant el qual la obligaci estigui en vigor respecte d'aquest Estat,
encara que aquest fet es completi desprs d' aquest perode.
2) Moment i durada de la violaci de l'obligaci:
El problema es dna amb els fets que no sn de tracte nic: El seu major o menor prolongaci en el
temps suposaran en el pla qualitatiu major o menor gravetat del fet en si des del punt de vista de la
lesi del dret subjectiu i s susceptible de repercutir en el grau de responsabilitat internacional i en
concret en l'extensi de la reparaci.
Regles respecte als fets continus: 1) La violaci de l'obligaci s'estn durant tot el perode en el qual el
fet continua i segueix contrariant l'obligaci. 2) En els fets constituents d'una violaci d'una obligaci de
prevenir un esdeveniment determinat, la violaci, que t lloc quan es produeix l'esdeveniment continua i
es mant la seva falta de conformitat amb l'obligaci. 3) En fets integrats per srie de accions que
tenen lloc quan es produeix l'acci o omissi que, presa amb les altres accions o omissions, s suficient
per constituir el fet illcit, s'estn durant tot el perode que comena amb la primera de les accions o
omissions de la srie i es prolonga mentre aquestes accions/omissions es repeteixen i es mant la
seva falta de conformitat amb la obligaci.
d) Participaci d'un Estat en el comportament illcit d'un altre Estat:
A vegades un comportament internacionalment illcit pot resultar de la collaboraci de diversos Estats.
Art. 16 CDI: Perqu un Estat collaborador pugui ser responsable de prestar un ajut que es presti per
facilitar la comissi del fet i que conegui, l'Estat collaborador, les circumstncies en virtut de les quals
la conducta de l'Estat que rep aquesta ajuda o assistncia ha considerar illcita, i que el fet coms ha
de ser tal que hagus estat illcit si fos coms pel propi Estat que presta l'ajuda.
Art. 17 CDI: Responsable l'Estat que dirigeix i controla a un altre Estat en la comissi d'un fet
internacionalment illcit. L'Estat que dirigeix i controla el fet en la seva totalitat s responsable pel fet en
si mateix.
Art. 18 CDI: Estat coacciona deliberadament a un altre perqu cometi un fet que constitueix o que, si no
hi ha coacci, constituiria un fet internacionalment illcit del Estat coaccionat. Pot quedar exclosa la
responsabilitat de l'Estat coaccionat si deu a fora major. L'Estat que coacciona s el principal
responsable del comportament illcit.
e) La relaci jurdica sorgida del fet internacionalment illcit:
De la responsabilitat sorgeix una relaci nova per la realitzaci de l'acte illcit.
Relaci bilateral entre l'Estat autor del fet i l'Estat lesionat, amb la reparaci com a nica conseqncia
possible.
L'Estat no pot invocar les disposicions del seu dret intern com a justificaci del incompliment d'una
obligaci internacional al seu crrec (Article 32. - Irrellevncia de l' dret intern; L'Estat responsable no
pot invocar les disposicions del seu dret intern com a justificaci de l'incompliment de les obligacions
que li incumbeixen en virtut d'aquesta part.).
La relaci suposa la concurrncia de dues situacions jurdiques subjectives; Una Activa: dret subjectiu
lesionat, que dna peu al subjecte que pateix la lesi a reclamar, i una altra Passiva: Noves obligacions
del subjecte responsable derivades de la violaci de l'obligaci imposada per la norma primria i que
solen concretar-se en el deure de reparar.
Contingut de la responsabilitat: Integrat per les obligacions de l'Estat responsable de fer cessar l'acte
illcit i de reparar.
Maneres de fer efectiva la responsabilitat: Drets d'altres estats a invocar la responsabilitat de l'Estat
autor del fet i de renunciar contra aquest mitjanant contramesures.
Pot fer-la efectiva l'Estat lesionat i si s'actua en inters collectiu d'un grup de Estats, o en el cas
d'obligacions erga omnes de la comunitat internacional en el seu conjunt, pot fer-la efectiva un tercer
Estat que no s'hagi vist lesionat.
Diferncies entre:
a. Les normes internacionals "ius cogens" que se centren en l'abast i la prioritat que ha de donar-
se a determinades obligacions fonamentals.
b. Les obligacions "erga omnes" en les quals el centre d'atenci s l'inters jurdic de tots els
Estats a exigir el seu compliment, s a dir en poder invocar la responsabilitat internacional d'un
Estat que incorri en violaci.

10.2. Circumstancies excloents de la responsabilitat internacional (importants: que es el
consentiment, que es el perill extrem, que es l estat de necessitat, que es la legtim a defensa,
que son les contramesures, i perqu exclouen la illicitud dun acte)
Sn circumstncies que exclouen la illicitud d'un acte, s a dir, determinades circumstncies que si es
donen l'acte deixa de ser illcit. Encara que es donin aquestes circumstncies hi ha obligaci de
reparar si s'ha produt un dany, per no hi ha acte illcit. S'ha de donar la indemnitzaci + Compliment
de l'obligaci. Treu la illicitud del fet per no la responsabilitat.
a) El consentiment:
El consentiment vlid, s a dir, que no estigui viciat per la coacci, l'error o el dol, de un Estat a la
comissi per un altre Estat d'un fet determinat exclou la illicitud de tal fet en relaci amb el primer Estat
en la mesura que el fet roman dins dels lmits del consentiment. No servir de causa d'exoneraci si
l'obligaci surti de una norma de ius cogens. (Article 20 CDI).
b) Legtima defensa:
La illicitud del fet d'un Estat queda exclosa si aquest fet constitueix una mesura lcita de legtima
defensa presa de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides. A la Carta de l'ONU la legtima
defensa s una excepci a la prohibici general del recurs a la fora. Supsit d'ocupaci de la fora
autoritzat per la Carta, article 51; Acte temporal, s una resposta a una agressi armada, aquest dret
de defensa pot ser individual o collectiu (ajuda d'altres estats, per exemple OTAN). Ha de complir tres
caracterstiques per ser lcita, a) Resposta immediata, b) Carcter temporal (fins que el Consell de
seguretat de les Nacions Unides prengui mesures) i c) proporcionalitat (D'acord amb com ha estat
l'atac). La Legtima defensa preventiva est prohibida pel DIP.
c) Fora major:
La illicitud del fet d'un Estat que no estigui en conformitat amb una obligaci internacional d'aquest
Estat queda exclosa si aquest fet es deu a una fora major, s a dir, a una fora irresistible o un
esdeveniment imprevist, aliens al control de l'Estat, que fan materialment impossible, en les
circumstncies del cas, complir amb l'obligaci. Que no hagi pogut evitar-ho.
El pargraf anterior no s aplicable si: a) La situaci de fora major es deu, nicament o en combinaci
amb altres factors, al comportament de l'Estat que la invoca, o b) El Estat ha assumit el risc que es
produeixi aquesta situaci.
d) Perill extrem
La illicitud del fet d'un Estat que no estigui en conformitat amb una obligaci internacional d'aquest
Estat queda exclosa si l'autor d'aquest fet no t raonablement altra manera, en una situaci de perill
extrem, de salvar la seva vida o la vida d'altres persones confiades a la seva cura.
El pargraf anterior no s aplicable si: a) La situaci de perill extrem es deu, nicament o en
combinaci amb altres factors, al comportament de l'Estat que la invoca, o b) s probable que el fet en
qesti cre un perill comparable o major.
e) Estat de necessitat:
Es posa en perill, no les persones sin directament al mateix Estat.
Cap Estat pot invocar l'estat de necessitat com a causa d'exclusi de la illicitud d'un fet que no estigui
en conformitat amb una obligaci internacional d'aquest Estat a menys que aquest fet: a) Sigui l'nica
manera per a l'Estat de salvaguardar un inters essencial contra un perill greu i imminent, i b) No afecti
greument a un inters essencial del Estat o dels estats amb relaci als quals hi ha l'obligaci, o de la
comunitat internacional en el seu conjunt.
En tot cas, cap Estat pot invocar l'estat de necessitat com a causa d'exclusi de la illicitud si: a)
L'obligaci internacional de qu es tracti exclou la possibilitat de invocar l'estat de necessitat, o b)
L'Estat ha contribut a que es produeixi l'estat de necessitat.
f) Compliment de normes imperatives:
Res en aquest captol exclour la illicitud de qualsevol fet d'un Estat que no estigui en conformitat amb
una obligaci que emana d'una norma imperativa de dret internacional general.
g) Conseqncies de la invocaci d'una circumstncia que exclou la illicitud:
La invocaci d'una circumstncia que exclou la illicitud en virtut d'aquest captol es s'entn sense
perjudici de:
a) El compliment de l'obligaci de qu es tracti, en el cas i en la mesura que la circumstncia que
exclou la illicitud hagi deixat d'existir; b) La qesti de la indemnitzaci de qualsevol prdua efectiva
causada pel fet en qesti.

10.3. Conseqncies de la responsabilitat internacional (cessament dobligaci, reparar-la,
modalitats, etc) (Res 63/83 o aix, sobre responsabilitat)
La reparaci:
A. La reparaci "lato sensu" i els seus diferents aspectes:
Sota la denominaci de "reparaci lato sensu", s'engloben tant la compensaci del perjudici com la
cessaci de la situaci illcita o tornada a la legalitat.
A aquests dos aspectes es refereix la CDI en la seva segona part. D'una banda, l'art. 30 estableix que,
tractant-se de fets illcits de carcter continu i sense perjudici de la responsabilitat en qu hagi
incorregut l'Estat autor, aquesta est obligat a posar fi al fet. D'altra banda, l'art. 31 disposa que l'Estat
responsable est obligat a reparar ntegrament el perjudici causat pel fet internacionalment illcit.
B. La reparaci del perjudici:
L'Estat responsable est obligat, segons queda exposat, no noms a fer cessar el fet illcit (i si les
circumstncies ho exigeixen, a oferir seguretats i garanties de no repetici), sin tamb a reparar
ntegrament el perjudici causat per aquest fet, ben ents que el perjudici "comprn tot dany, tant
material com moral".
El dany que en realitat fa de ressort de la responsabilitat internacional i, en concret, de l'obligaci de
reparar, pot consistir o b en una lesi directa dels drets d'un altre Estat, o b en un perjudici ocasionat
a un particular estranger. Per des d'un punt de vista jurdic internacional, noms el dany sofert per
l'Estat s rellevant.
L'obligaci de reparar: les seves modalitats:
L'obligaci de reparar alludeix als diversos mitjans de qu disposa l'Estat per alliberar-se de la
responsabilitat derivada del fet internacionalment illcit, i que poden resumir en tres modalitats.
1. La Satisfacci: s una forma adequada per eixugar els danys morals ocasionats per l'Estat
(ofensa a l'honor, a la dignitat...), encara que pot concrrer amb altres formes de compensaci en
relaci amb violacions de diversa espcie. La satisfacci en fi, pot donar-se a travs de diverses
prestacions al mateix temps (presentaci d'excuses, cstig dels culpables, el pagament d'una
suma simblica...)
2. La Restituci: s en principi la forma ms perfecta de reparaci en la mesura que apunta a
restablir el "statu quo davant", esborrant totes les conseqncies del fet illcit (abrogaci d'una
disposici interna contrria al DI i en anullaci dels seus efectes; posada en llibertat d'una
persona; restituci de diners....). La CDI estableix que l'Estat responsable "est obligat a la
restituci, s a dir, a restablir la situaci que existia abans de la comissi del fet illcit" en mesura
que aix, no sigui materialment impossible ". Per com sabem s gaireb impossible restablir la
situaci que existia abans del fet illcit per tant en aquests casos es pot parlar del mecanisme de
compensaci o reparaci per equivalncia, situat ja fora de l'mbit estricte de la restituci, doncs,
"tota equivalncia exclou la idea d'una prpia restituci "en destruir la condici de la identitat o
reintegraci.
3. La indemnitzaci: tendeix a principi, a cobrir quantitativament, a ms del que es deu per
equivalncia, el rescabalament dels "danys soferts que no hagin estat reparat pel pagament en
efectiu". La CDI, estableix que l'Estat responsable est obligat a indemnitzar el dany causat pel fet
illcit en la mesura en qu aquest no hagi estat reparat per la restituci. Aquesta s la forma ms
comuna de reparaci



Tema 11
11.1. Mesures dautotutela, contramesures, represlies: quan son legitimes les represlies, mai
pot ser dus de la fora
Mesures d'autotutela:
1. L'aplicaci forosa:
A) Idees principals: El nucli originari de la disciplina de l'aplicaci forosa es troba en certes regles
permissives, que autoritzen a l'Estat lesionat per infracci a reaccionar davant l'infractor.
B) Concepte: L'aplicaci forosa comprn el conjunt de "mesures de pressi previstes pel dret
internacional per al compliment efectiu de les seves regles. Per la noci d'aplicaci forosa apareix
delimitada per:
1. L'objecte: consisteix a assegurar l'observana de regles jurdiques en un sentit ampli
2. L'objectiu: exclou de l'mbit de l'aplicaci forosa les pressions exercides per un Estat per defensar
els interessos no protegits jurdicament.
3. Els mitjans: utilitzats han de ser mesures de pressi, el que permet distingir l'aplicaci forosa de
certes activitats de foment de l'aplicaci del Dret internacional.
2. Les contramesures:
Es poden identificar com "mesures de reacci", s a dir, sn el conjunt de mesures que l'Estat
perjudicat per un fet illcit internacional pot prendre contra l'Estat que l'ha perpetrat.
Concepte i modalitats:
Les contramesures poden ser definides com aquelles mesures de reacci del subjecte afectat per un
fet illcit internacional d'un altre, que persegueixen restaurar el respecte del dret i induir a l'Estat
infractor a complir les obligacions derivades de la responsabilitat pel fet illcit coms.
Les contramesures pressuposen l'existncia d'un fet illcit, el que descarta del concepte a les mesures
d'autotutela preventiva (no autoritzades pel dret internacional).


Hi ha diverses modalitats de contramesures:
1. La retorsi: implica l's de mitjans lcits per perjudicials per al subjecte infractor, o en cas de
l'Estat, per als seus nacionals.
2. Les represlies: que sn fets no conformes a les obligacions internacionals del subjecte, per que
el Dret tolera quan es produeixen com a resposta a un fet illcit anterior d'un altre subjecte.
3. Altres: les que afecten les relacions diplomtiques ens l'Estat afectat pel fet i aquell que l'ha
perpetrat, aix la suspensi o la ruptura de relacions diplomtiques.
"L'Estat lesionat noms pot adoptar contramesures contra l'Estat que sigui responsable d'un fet
internacionalment illcit per tal de induir a complir les obligacions que li incumbeixen d'acord amb el
que disposa la segona part", s a dir, l'obligaci de cessar la activitat illcita i de reparar el perjudici
causat.
Aquestes mesures d'autotutela estan permeses pel DI sempre que compleixin les condicions i lmits
que veurem a continuaci.
Subjectes facultats per adoptar:
Article 42 que sota el ttol "Estat lesionat" indica:
"Un Estat tindr dret com Estat lesionat a invocar la responsabilitat d'un altre Estat si l'obligaci violada
existeix:
a) En relaci amb aquest Estat individualment, o
b) En relaci amb un grup d'Estats del qual aquest Estat formi part, o amb relaci a la comunitat
internacional en el seu conjunt, i la violaci de l'obligaci,
c) Afecta especialment a aquest Estat,
d) s de tal ndole que modifica radicalment la situaci de tots els altres estats amb els quals existeix
aquesta obligaci respecte al ulterior compliment d'aquesta."
Condicions i lmits:
Les represlies s'han d'acomodar tamb a certes condicions d'exercici:
1. Han d'estar dirigides exclusivament contra l'Estat autor del fet illcit davant de qui reacciona,
l'important s, cap a qui van dirigides les contramesures, amb independncia que hi pugui haver
certs perjudicis collaterals "raonables".
2. L'Estat lesionat ha d'haver convidat a l'Estat autor de l'illcit a posar fi al seu comportament o
reparar el perjudici sofert.
3. Els efectes d'una contramesura han de ser proporcionats als danys soferts, tenint en compte la
gravetat del fet illcit i els drets implicats.
4. La contramesura ha de tenir per fi incitar a l'Estat autor de l'illcit a executar les obligacions que li
incumbeixen a DI i, per tant, la mesura ha de ser reversible.
5. La contramesura ha de cessar en el moment en qu l'Estat responsable compleixi les seves
obligacions.
Per ser lcites, les represlies han de respectar certs lmits:
1. De les represlies armades, que sn incompatibles amb el principi de la prohibici de l's de la
fora o de l'amenaa.
2. De contramesures que suposin derogaci d'obligacions per a la protecci dels drets humans
fonamentals.
3. Les que suposin derogaci d'obligacions de carcter humanitari.
En tot cas l'Estat que adopti contramesures no quedar exempt del compliment de les obligacions que li
incumbeixen:
1. En virtut de qualsevol procediment de soluci de controvrsies aplicable entre aquest Estat i l'Estat
responsable
2. De respectar la inviolabilitat dels agents, locals, arxius i documents diplomtics o consulars
3. La reacci institucional
La reacci institucional representa la resposta d'una collectivitat a la qual pertany l'infractor i
s'aproxima a les sancions conegudes pel dret intern.
La reacci institucional
A) Concepte:
La reacci institucional cobreix les mesures de pressi adoptades per una OI en el marc de les seves
competncies per tal de restaurar el respecte del dret o el compliment de regles no obligatries
emanades de la prpia organitzaci.
La reacci institucional representa 3 grans vessants que sn: la sanci social, el poder disciplinari i el
poder de coerci.

B) La sanci social:
Entra en joc en els casos en qu no s'ha produt l'incompliment d'una obligaci jurdica, sin
simplement un fet que desatn una recomanaci de l'OI, i es materialitza en les expressions de censura
que les OI poden adrear a un ovaris Estats membres en aquests casos.
C) El poder disciplinari:
El poder disciplinari dels OI arriba no noms als seus funcionaris, sin tamb als Estats membres.
Suposa la privaci temporal o definitiva de drets i privilegis inherents a la qualitat de membres de
l'Organitzaci o obtinguts a travs d'aquesta.
D) El poder de coerci:
L'adopci de mesures coactives per una organitzaci en defensa del Dret pot revestir diferents
modalitats, com l'allament de l'Estat infractor (ruptura de relacions diplomtiques etc...), la imposici de
sancions econmiques (cessament d'exportacions de productes necessaris en aquest Estat etc...) o
fins i tot el recurs de la fora armada. Aquestes mesures poden ser aplicades, b directament per
l'Organitzaci, b pels Estats membres, segons els casos.
L'nica Organitzaci que actualment disposa del repertori complet de mesures de coerci s
l'Organitzaci de les Nacions Unides, en el marc del captol VII de la Carta. Les mesures d'aquest
captol estan disponibles per reaccionar en cas d'amenaces contra la pau, trencaments de la pau o
actes d'agressi, i no davant qualsevol fet illcit.

11.2. Procediments institucionalitzats (cap 7 i 8 de la CNU), excepcions de la prohibici de l us
de la fora si legitima defensa o perill per pau i seguretat internacional: decideix si son mesures
que no impliquen fora com trencament de relacions diplomtiques o tall de comunicacions,
encara que sautoritza
Malgrat la generalitat amb que aquesta redactat el art.4.2 de la Carta de les UN en altres disposicions
admet que es pot recrrer a la fora armada en determinades situacions i / o ocasions:
A) El dret a la legtima defensa:
En tots els sistemes jurdics s'admet que la defensa de la prpia vida autoritza l'exercici de la violncia
contra l'agressor. Segons el DI consuetudinari la legtima defensa tamb s'admet per amb certes
condicions: que la resposta hagi de ser immediata, necessria i proporcional a l'atac.
Aix doncs, la Carta de les Nacions Unides, en consagrar el principi de la prohibici de l's de la fora,
parallelament inclou l'excepci que tots els Estats poden recrrer-hi en legtima defensa.
Article 51 de la Carta:
"Cap disposici d'aquesta Carta menyscabar el dret immanent de legtima defensa, individual o col
lectiva, en cas d'atac armat contra un membre de les Nacions Unides, fins que el Consell de Seguretat
hagi pres les mesures necessries per mantenir la pau i la seguretat internacionals. Les mesures
preses pels membres en exercici del dret de legtima defensa seran comunicades immediatament al
Consell de Seguretat, i no afectaran de cap manera l'autoritat i responsabilitat del Consell d'acord amb
aquesta Carta per exercir en qualsevol moment l'acci que estimi necessria per fi de mantenir o
restablir la pau i la seguretat internacionals ".
Aquest article estableix convencionalment 2 condicions addicionals a l'exercici del dret de legtima
defensa que obliguen els Estats membres de l'organitzaci:
1) El deure d'informar: "les mesures preses pels membres en exercici del dret de legtima defensa
seran comunicades immediatament al Consell de Seguretat".
2) Segons la Carta, el dret a la legtima defensa t un carcter provisional i subsidiari respecte a l'acci
del Consell de Seguretat, ja que aquest article afegeix que les mesures de legtima defensa "no
afectaran de cap manera l'autoritat i responsabilitat del Consell acord amb aquesta Carta ara exercir en
qualsevol moment l'acci que estimi necessria per tal de mantenir o restablir la pau i la seguretat
internacionals".

11.3. Forces de manteniment de la pau: cascs blaus: definici: polmica a nivell doctrinal ja que
cap disposici de la CNU estableix (no demanar controvrsies, nomes concepte i don surt);
protecci diplomtica: saber que es
Les operacions de manteniment de la pau: Desprs de la Guerra freda, que marc les relacions
internacionals durant gaireb tota la segona meitat del segle XX, va impedir que pogus funcionar un
sistema de seguretat realment "collectiu". No obstant, al llarg d'aquests anys es van presentar a les UN
certs conflictes en qu grans potncies no estaven directament interessades i en qu els Estats
sollicitaven un ajut a l'Organitzaci.
Davant aquest tipus de conflictes les NU van idear un sistema original d'actuaci la denominaci
tcnica ser "operacions de manteniment de la pau" (OMP), i que sn conegudes com "cascos o
boines blaus".
Aquestes operacions no previstes a la Carta, sn de naturalesa molt diferent de les accions coercitives
del captol VII. L'absncia de regulaci jurdica a la Carta ser una de les seves grans virtuts per al
mateix temps un dels seus grans problemes (inseguretat conceptual i seguretat).
A l'origen, les OMP van consistir en el desplegament, sota comandament i control de les UN, de militars
aportats per diferents Estats (aquests perdien part dels seus sobirania sobre les seves tropes), amb el
previ consentiment de totes les parts implicades, amb la finalitat d'interposar entre les parts enfrontades
o verificar i controlar un alto el foc.
Somlia va demostrar la problemtica d'aquest mecanisme, ja que no es trobava en situaci de pau,
quan els soldats van arribar per ajudar. A ms el pressupost no era de les NU i per tant, necessitaven
ajuda econmica voluntria dels Estats. Els soldats en no poder anar armats no podien imposar-se i
aconseguir els seus objectius de manteniment de la pau. Per aix evoluciono aquests conceptes.
Operacions de segona generaci: Els soldats podien utilitzar la fora per defensar-se si els atacaven
prviament, sin no.
Operacions de tercera generaci: Els soldats podien utilitzar la fora per aconseguir els seus objectius.
Captol VII de la Carta article 42.
L'article 48 de la Carta de les UN permet coordinar institucions regionals com l'OTAN, perqu puguin
utilitzar l's de la fora amb l'autoritzaci del Consell de Seguretat. Aquest tipus d'operacions es deien
"Forces de pau" i no manteniment de la pau, i l'actuaci ja no era parcial, ja que els soldats no
necessitaven el consentiment de l'Estat on hi ha el conflicte. (Aquest fet s el primer cop que es
permet)
En general aquestes operacions de "Manteniment de la pau", eren neutres, s a dir, els exrcits no
podien agafar partit en el conflicte, ajuden a la poblaci.