Qumica de la vida:

1. Bioelements i aigua
2. Biomolcules .
3. Estructura qumica de laigua
4. Les sals minerals en els

1. BIOELEMENTS I AIGUA

Qumica de la vida
Els ssers vius estan formats de 70 elements. Aquests elements sanomenen BIOELEMENTS.
BIOELEMENTS poden ser
Primaris: C, H, O, N, (S i P)
Secundaris: Ca, Na, Mg, K, Cl......
La vida sha desenvolupat a partir duns elements concrets amb unes propietats fsico-
qumiques adequades per a portar a cap els processos qumics dels ssers vius.
Segons la seua abundncia (no importncia) sagrupen en diferents categories:
1 Bioelements primaris o principals: C, H, O, N, S i P
2 Bioelements secundaris: S, P, Mg, Ca, Na, K, Cl
3 Oligoelements: Fe, Mn, Cu, Zn, F, I, B, Si, Cr, Co, Se, Mb

Bioelements primaris o principals: C, H, O, N
Sn els elements majoritaris de la matria viva, 96% de la massa total. Sn els components
fonamentals de les biomolcules: glcids, lpids, protenes, c. nucleics.

Les propietats fsico-qumiques que els fan adequats sn:
-Formen entre ells enllaos covalents, compartint e
-
i
aquestos sn estables
-El C, N i O, poden compartir ms dun parell de- i
formar enllaos dobles i triples. Sn verstils en els
enllaos
-LO i el N sn electronegatius i fan que moltes
biomolcules siguen polars, o siga, solubles en aigua i
per tant que es realitzen les reaccions biolgiques.
LOxigen participa en reaccions Redox
- LH s indispensable per formar matria orgnica
-Les combinacions del C amb altres elements com
lO, H i N permet laparici de molts grups funcionals
de les substncies orgniques.
- S: forma part dalguns aminocids i
- P: forma part de lesquelet, dels AN i en
reaccions molt energtiques


Bioelements secundaris Mg, Ca, Na, K, Cl
Formen part de tots els EV, en una proporci menor, aprox. 3,9%
Ca: forma part dels carbonats dels ossos
Na: es troba en el medi extracellular i s necessari per a la contracci muscular i
limpuls nervis
K: abunda en linterior de les cllules i participa en la contracci muscular i limpuls
nervis
Cl: mant el balan daigua en la sang
Mg: forma part de la clorofilla i actua com a coenzim
Oligoelements
Es denominen aix els bioelements que estan presents en els organismes de forma vestigial, en
una proporci menor al 0.1%, per que sn indispensables per al desenvolupament dels
organismes.
Shan allat uns 60 oligoelements en els ssers vius per sols 14 poden considerar-se comuns a
tots.
Sn: Fe, Mn, Cu, Zn, F, I, B, Si, Vn, Cr, Co, Se, Mb, Sn. Daltres com lAl, Li, sols apareixen en
alguns organismes.

2. BIOMOLCULES (PRINCIPIS IMMEDIATS)
Inorgniques: Presents tamb a la matria mineral
Aigua
Sals minerals
Orgniques: Exclusives dels ssers vius
Glcids
Lpids
Protenes
cids nucleics

Importncia de laigua en els EV

s el component ms abundant en els EV
s el medi de dissoluci i el medi on ocorren els processos qumics
s el medi vital dels organismes aqutics
s una molcula molt reaccionable en processos com la fotosntesi, la respiraci
cel.lular o les reaccions dhidrlisi
Va fer possible lorigen dels EV fa ms de 3600 m.a.

3. ESTRUCTURA QUMICA DE LAIGUA
Laigua s la molcula ms abundant en els medis orgnics. Un 70 % del pes cellular est
format per molcules daigua
Formada per dos toms dH
2
i un dO
2
Els enllaos entre O
2
i H
2
formen un angle de 104.5

Molcula dipolar: loxigen t densitat de crrega negativa i lH positiva.
Es formen que forma enllaos per pont dH
2
entre les molcules dH
2
O. Gracies aix les
molculles daigua es mantenen unides i l H
2
O s lquida a T ambient.

Propietats i funcions de laigua en els EV
Laigua, degut als enllaos per pont dhidrogen que sestableixen formen grups de 3, 4 i
fins a 9 molcules.
Les propietats qumiques de laigua deriven daquesta estructura molecular.
1. A causa de la seua polaritat s un excellent dissolvent, especialment de compostos inics.
Les substncies poden ser polars (o hidrofliques) i apolars (o hidrofbiques)
2. A causa dels ensllaos per pont dhidrogen, laigua presenta :
a. alta cohesivitat, les molcules es mantenen juntes, tenen molt ms cohesi que
qualsevol altre molcula.
b. Fenmens de capillaritat, capacitat de substncies diferents de mantenir-se unides
(ascens de la saba bruta)
2.-Lquid incompressible que dona volum i turgncia a molts EV (cucs) i s responsable de
lesquelet hidrosttic de les plantes (afavoreix les deformacions del citoplasma)
3.Tensi superficial elevada, que afavoreix les deformacions del citoplasma i els moviments
interns de la cllula
4.Alts punts de fusi i debullici que fan que siga lquida en la major part de les temperatures
de la terrai hi ha possibilitat del desenvolupament de la vida
5.Elevat calor especfic, que fa que laigua sescalfi i es refredi ms lentament que molts
lquids. s un amortidor trmic, evita brusques alteracions de temperatura
6.Elevat calor de vaporitzaci, s necessita molt de calor per evaporar un gram daigua, ja que
per passar de lestat lquid al gass s necessari trencar els enllaos dH entre les
molcules. La suor s una forma de regular la temperatura en els EV.
*Molta Q Ms temperatura corporal Ms suor qu s aigua lquida que agafa
lenergia de la pell i la refreda per evaporar-se.
7.Mxima densitat a 4 C aix fa que el gel suri sobre laigua lquida. En un llac, riu, mar... La
part de dalt es congela per el fons roman lquid i permet la supervivncia dels organismes
aqutics a lhivern
8. La ionitzaci o dissociaci de laigua
En els ssers vius hi ha una certa tendncia a que un tom dhidrogen abandoni lO al que est
unit covalentment i es formi H3O+ i OH-, tot i que en laigua pura la concentraci daquests
dos s igual i per tant, laigua s neutre

Moltes substncies es dissocien en ions. Segons com es dissocien poden ser:
cids: alliberen H
Bases: alliberen OH o accepten H
Sals: alliberen lani i el cati corresponent.

Regulaci dels fenmens osmtics: quan dues dissolucions salines de diferent concentraci es
posen en contacte a travs d'una membrana semipermeable (anomenada aix perqu permet
el pas d'aigua per no dels ions dissolts en ella) les dues dissolucions tendeixen a equilibrar les
seves concentracions i, com els ions no poden travessar la membrana, s l'aigua de la
dissoluci ms diluda la qual va passant a la ms concentrada. Aquest trfec d'aigua cessa
quan ambdues dissolucions adquireixen la mateixa concentraci. La dissoluci ms
concentrada rep el nom de hipertnica respecte a la menys concentrada que s la hipotnica;
en el moment de l'equilibri es diu que les dues dissolucions sn isotniques. Aquest fenomen
es coneix amb el nom d'osmosi i el pas de l'aigua a travs de la membrana semipermeable
genera una pressi anomenada pressi osmtica. Aquesta ser major com ms gran sigui la
diferncia en la concentraci de les dues dissolucions. Els ssers vius mantenen en les seves
cllules una pressi osmtica constant grcies a les sals minerals, fenomen anomenat
homosmia, i sn molt sensibles a les variacions de la mateixa, la qual cosa implica seriosos
trastorns.



Regulaci de pH
Per evitar canvis existeixen dissolucions tamp o buffer que actuen com a donadors o
acceptors de H+ per compensar lexcs o el dficit de H+ i mantenir el pH constant.
Els ms importants sn:
-Tamp fosfat en el citoplasma
-Tamp bicarbonat en sang
-Protenes
Els hidrogenions tenen carcter cid, mentre que els hidroxilions ho tenen alcal. Per tant
l'acidesa o alcalinitat del medi intern d'un organisme dependr de la proporci que es trobin
els dos ions. Aix ser neutre quan %[H+]=%[OH-], cid quan %[H+]>%[OH-] i alcal quan
%[H+]<%[OH-]. Perqu els fenmens vitals puguin desenvolupar-se amb normalitat s
necessari que la concentraci d'H+, que s'expressa en valors de pH sigui ms o menys constant
i prxima a la neutralitat, s a dir, pH=7. No obstant aix, en les reaccions que tenen lloc
durant el metabolisme s'estan alliberant productes tant cids com bsics que tendiran a variar
aquesta neutralitat si no fora perqu els organismes disposen d'uns mecanismes qumics
que s'oposen automticament a les variacions de pH. Aquests mecanismes es denominen
sistemes esmortedors o sistemes tamp, i en ells intervenen de forma fonamental les sals
minerals. El ms corrent s que el pH tendeixi a desplaar-se cap al costat cid pel que els
sistemes tamp ms importants actuen evitant aquest desplaament. Un tamp est format
per una barreja d'un cid feble i una sal del mateix
cid; el ms ests s el format per l'cid carbnic (CO3H2) i el bicarbonat sdic (CO3HNa).

4. LES SALS MINERALS EN ELS SSERS VIUS

Formes en qu es poden trobar les sals minerals:
1.Les substncies minerals precipitades constitueixen estructures slides,, no ionitzades.
Formen per exemple els esquelets de vertebrats, exoesquelets de carbonats de ca,
esquelets de Slice, esmalt dental
2.Les sals minerals dissoltes donen lloc a anions i cations. Els ms importants son:
Cations: Na+, K+, Ca2+ i Mg2+.
Anions: Cl-, SO2-4, P02-4, CO2-3, HCO-3 i NO-3.
3.Les substncies minerals associades a molcules orgniques se solen trobar juntament
amb protenes, com les fosfoprotenes; juntament amb lpids, com els fosfolpids. i tamb
amb glcids, com lagar.


Funcions de les Sals minerals
1. Regulaci de fenmens osmtics
2. regulaci del pH
3. Contribueixen a lestat elctric de la cllula. Per exemple, generant crregues positives a la
Part exterior de la membrana plasmtica i contribuint a les negatives de linterior.
4. Modifiquen les propietats de laigua. Per exemple els punts debullici i congelaci o la
capacitat de dissoluci.
5. Estabilitzen les dissolucions collodals.
6. Intervenen en processos qumics cellulars.

Regulaci fenmens osmtics
Pas dun dissolvent a travs duna membrana
semipermeable, des de la zona on la soluci s
ms diluda cap a la ms concentrada, per igualar-les.
La soluci hipotnica s la ms diluda i la ms
concentrada s hipertnica.
Quan assoleixen la mateixa concentraci sanomenen
isotniques.




DISPERSIONS COLLODALS
En els ssers vius lestat lquid est constitut majoritriament per dispersions collodals: les
dispersions collodals estan formades per soluts de pes molecular elevat (sanomenen
colloide, com ara les protenes de tipus albmina) i dissolvent (fase dispersant) que
majoritriament s laigua.
Les dispersions de soluts de pes molecular baix sanomenen dissolucions veritables o
simplement dissolucions i les de pes molecular elevat sanomenen dispersions collodals.
Les propietats de les dispersions collodals sn :
Capacitat de presentar-se en estat de gel. Les dispersions collodals es poden presentar
en dos estats: sol o gel
Elevada viscositat
Elevat poder dadsorci
Moviment browni
Dilisi
No sedimenten i sn estables


5. LES MOLCULES ORGNIQUES
- Es caracteritzen per tenir esquelets datoms de C, unit fonamentalment a H.
- El Carboni t 4 electrons a la seva ltima capa i aix fa que pugui arribar a unir amb 4 toms
diferents. Forma enllaos covalents i molt estables. Els quatre enllaos sorienten de forma
que la seva estructura s un tetraedre.
- Pot formar et
- Pot formar but
Aquestes molcules sn hidrocarburs
- Permet la formaci desquelets carbonatats: cadenes lineals, cadenes ramificades i anells o
cicles.
- Suneix a lO, H i N molt sovint.
- Les molcules orgniques petites sanomenen MONMERS i suneixen entre s per formar
POLMERS.

ELS GRUPS FUNCIONALS:
- HIDROXIL
- Carbonil
- Carboxil
- Amino
- Fosfat
- Sulfidril

o Grups funcionals no polars: sn hidrofbics
o Grups funcionals polars: sn hidroflics

ISOMERIA:
Els ismers sn molcules que tenen frmules moleculars idntiques per sn diferents
perqu els enllaos entre els toms o grups dtoms sn diferents o b la posici a lespai s
diferent.
- Estructurals: difereixen en la posici


- Estereoisomeria: amb la mateixa estructura, tenen una diferent distribuci espacial
dels toms

o Geomtrica: caracterstica de substncies que presenten dobles enllaos. Hi ha
dues formes: cis i trans



o ptica o enantiomrica: Hi ha substncies que quan sn atravessades per la
llum polaritzada, desvien la llum, s a dir presenten activitat ptica. Poden
desviar a la dreta o a lesquerra. Sn Imatges especulars dun mateix compost.
En els ssers vius noms existeix un dels dos enantimers possibles.