TEMA 3: ELS LPIDS

1. Concepte.
2. Classificaci
a. Lpids saponificables
b. Lpids insaponificables.
3. cids grassos.
4. Triglicrids.
5. Ceres.
6. Lpids de membrana
7. Terpens.
8. Esteroides.
9. Icosanoides.
10. Funcions biolgiques dels lpids.

1. CONCEPTELypos (grec): grassa.

Els lpids sn el grup de biomolcules orgniques molt heterogeni bsicament
constituts per: C i H (no presenten grup funcional caracterstic).
La majoria a ms, tamb presenten O, per en proporcions molt baixes. A ms alguns
lpids contenen P, N, S.

Compleixen les dues caracterstiques segents:
a) Sn insolubles en aigua i en altres dissolvents polars.
b) Sn solubles en dissolvents orgnics, s a dir, dissolvents no polars com lter, el
cloroform, el benz, etc.

2. CLASSIFICACI
Donada la diversitat de caracterstiques qumiques, la seva classificaci pot fer-se de
diferent manera:
atenent a criteris de saponificaci (si donen acids grassos),
simples o complexos
lestructura qumica.


- Saponificables:
Presenten enllaos de tipus ster i produeixen sabons per hidrlisi
alcalina.
Podem trobar els cids grassos, els acils glicrids, les ceres, els
fosfolpids i els esfingolpids que inclouen les esfingosines,
ganglisids i cerebrsids.

- Insaponificables:
No presenten enllaos ster ni formen sabons. Podem trobar els
terpens, els esteroides i els eicosanoides.

3. CIDS GRASSOS
Llarga cadena hidrocarbonatada lineal (aliftic).
Presenta un nombre parell d'toms de carboni (14 a 22)
Al final de tot hi ha un grup carboxil (-COOH), tamb anomenat grup cid.
Sn poc abundants en estat lliure.
Per hidrlisis, s'obtenen a partir de molts tipus de lpids.
Es coneixen un centenar d'cids grassos.

Es poden classificar en dos grups:
CIDS GRASSOS SATURATS:
Tenen enllaos SIMPLES entre els toms de C.
Les cadenes hidrocarbonades sn LINEALS.
Sn FLEXIBLES i SLIDS a temperatura
ambient.
EX. cid palmtic.(greixos animals, manteca cacau)
CIDS GRASSOS MONOINSATURATS o POLI-INSATURATS:
Tenen enllaos DOBLES o TRIPLES.
Sn RGIDS i LQUIDS OLIOSOS.
EX: cid oleic(oli oliva)

EXEMPLES DE NOMENCLATURA
Palmtic 16:0, presenta 16 C i 0 dobles enllaos, s a dir, s un cid gras saturat.
Oleic 18:1
9
presenta 18 C i 1 doble enlla en el C9, monoinsaturat.
Araquidnic 20:4
5,8,11,14
presenta 20 C i 4 dobles enllaos en els carbonis 5, 8, 11 i
14, poliinsaturat.
Els Carbonis sanomenen i el primer i segon carboni des del grup carboxil i s el
carboni ms distal en els saturats mentre que en els insaturats w3 o w6 indica la
posici del doble enlla comptant a partir del carboni distal (carboni ms enfora
del carboxil).






CIDS GRASSOS ESSENCIALS
Sn necessaris per al desenvolupament.
No els podem sintetitzar. S'incorporen en la dieta.
CID LINOLEIC
Fruita seca i olis vegetals. Precursor dels omega-6
CID LINOLNIC
Peix blau, nous, olis vegetals. Precursor dels omega-3

PROPIETATS FSIQUES
Substncies ANFIPTIQUES:
T una part hidrfila o polar: s el grup carboxil (-COOH). Interacciona de manera
elctrica amb les molcules d'aigua o altres -COOH, per PONTS D'H.
T una part hidrfoba o apolar (cadena hidrocarbonada), tenen grups hidrofbs,
formen enllaos VAN DER WAALS.
Els AG saturats tindran punts de fusi alts.
Al posar-se en contacte amb l'aigua, formen una estructura anomenada:MICELLES.


PROPIETATS QUMIQUES
Els cids grassos es comporten com a cids moderadament forts, que els permet 2
tipus de reaccions:
ESTERIFICACI:
cid gras reacciona amb un alcohol o un aminoalcohol i forma un STER i una molcula
d'aigua.

SAPONIFICACI:
Reacci d'un cid gras amb una base forta (NaOHo KOH), formant una sal d'cid gras,
anomenada SAB i aigua.


4. ACILGLICRIDS: TRIACILGLICRIDS
Lpids simples.
Formats per glicerol esterificat per 1,2,3 cids grassos:
1 cid gras: monoacilglicrid.
2 cids grassos: diacilglicrid.
3 cids grassos: triacilglicrid.
Aqu estudiarem els triacilglicrids:
Greixos ms abundants.
Un triglicrid es forma per una reacci desterificaci entre una molcula de
glicerina i tres cids grassos, iguals o diferents.
En aquesta reacci intervenen els grups OH de la glicerina i el grup COOH de
lcid gras i es formen tres molcules daigua.

CLASSIFICACI DELS TRIACILGLICRIDS
OLIS:
Contenen cids grassos insaturats o de cadena curta (o els 2).
Punt de fusi baix.
Lquids a temperatura ambient (OLI)
MANTEGUES:
AG saturats, majoritriament
Semislids a T Ambient.
La fludesa d'aquesta depn del seu contingut en cids grassos insaturats.
SUS:
Grasses slides a T ambient
Formades per cids grassos saturats de cadena llarga.
Punt de fusi alt.

FUNCIONS DELS TRIACILGLICRIDS.
Alt valor energtic. Aporten ms E que els glcids (9.4Kcal/g, front 4.1 Kcal/g).
Reserva d'energia (per hidrlisis aquests es converteixen en glucosa i altres
monosacrids).
Gran reserva energtica en el Teixit Adips (adipocits).
Vehicle de vitamines liposolubles
El teixit adips acta com a rgan endocr
Protecci davant de cops i allant trmic.

5. CERES
Molcules lineals.
Uni cid gras amb un monoalcohol de cadena llarga.
Sn insolubles (es perd el grup funcional en la uni).
Impermeables: la uni entre les diferents molcules per forces
dbils de tipus hidrfobes i de Van der Waals exclouen laigua.
Es troben en la pell, el pl i les plomes dels vertebrats, a la
cutcula de lexoesquelet dels insectes i en la superfcie de
fruits i fulles, tenen com a missi impermeabilitzaci i protecci.


6. LPIDS DE MEMBRANA
En la seva composici intervenen CIDS GRASSOS i altres components: ALCOHOLS,
GLCIDS, CIDS FOSFRIC, DERIVATS AMINATS...
Sn molcules anfiptiques.
Els cids grassos estan units per enllaos ster a un alcohol (glicerina o esfingosina).
La zona hidrfila (components no lipdics) estan tamb units a l'alcohol.
Trobem els segents grups:


6.1 GLICEROLPIDS
2 molcules d'cids grassos units per enllaos ster a 2 grups alcohol de la glicerina.
Segons quina molcula s'uneixi al 3r alcohol de la glicerina podem tenir:
A. GLICEROGLICOLPIDS:
El 3r alcohol de la glicerina s'uneix amb un MONOSACRID.
Es troben a la membrana de vegetals i bacteris.
B. GLICEROFOSFOLPIDS:
El 3r alcohol de la glicerina est esterificat amb una molcula d'cid fosfric.
Formen l'CID FOSFATDIC.
Estan formats per un cid gras saturat i un insaturat.
Els derivats s'anomenen afegint el prefix FOSFATIDIL i a continuaci el grup
esterificat.

Glicerofosfolpids o fosfolpids
Semblants als triglicrids , per a ms contenen fsfor i nitrogen.
Estan formats per una molcula de glicerina unida a dos cids grassos, un saturat i
laltre insaturat.
El grup -OH del tercer carboni est unit a una molcula dcid fosfric i aquest a un
altre compost polar, un aminoalcohol, p.e. fosfatidilcolina, fosfatidiletanolamina,
fosfatidilserina.
Aquesta estructura presenta un carcter amfiptic ja que t una part polar i una
apolar.
El seu contacte amb laigua suposa la formaci de pellcules superficials, micelles o
bicapes lipdiques, que constitueixen la base de les membranes biolgiques.
Els caps polar en contacte amb el medi aqus intern i extern de la cllula, mentre que
les coes dels cids grassos es troben protegides de laigua en linterior de les
bicapes.
La majoria daquestes substncies sn components de les membranes cellulars.




6.2 ESFINGOLIPIDS
3 Components:
AMINOALCOHOL INSATURAT o ESFINGOSINA
CID GRAS SATURAT CERAMIDA
MOLCULA POLAR. S'uneix a l'cid gras. Aquesta dna els diferents
esfingolpids.
Tipus:
ESFINGOGLUCOLPIDS:
Enlla O-glucosdic entre grup alcohol de la ceramida i monosacrids (glucosa,
galactosa, N-acetilglucosamina, N-acetilgalactosamina).
Formen part de les membranes cellulars.
Les parts glucdiqueses situen a l'exterior de la membrana i dnen lloc al
GLICOCLIX-->Marcadors biolgics i reconeixement cellular.
Tipus desfingoglucolpids:
o CEREBRSIDS: Ceramida unida a un Monosacrid: GALACTOSA
(membrana de les neurones), GLUCOSA (altres teixits animals).
o GANGLISIDS: 1 o ms d'una N-acetilneuramnic unit a la
Ceramida.Superfcie externa de la membrana.
ESFINGOFOSFOLPIDS:
El grup alcohol de la ceramida s'uneix (enlla ster) a una molcula d'cid ortofosfric.
L'cid ortofosfric tamb est unit a una altra molcula d'etanolamina o de colina.
ESFINGOMIELINES: estructura de les beines de mielina (T.Nervis).


7. TERPENS O ISOPRENIDS
Formats per polimeritzaci del isopr( 2 metil-1,3-butadi) (5 C).
Poden ser molcules lineals o ccliques ( o les dues coses).
Presenten enllaos dobles conjugats o alterns.
Si es tracta d'un pigment, quants ms enllaos dobles tingui, ms vermell s el vegetal.
Segons el nombre d'isoprens que tingui, trobem:
MONOTERPENS: 2 isoprens. Olis essencials de moltes plantes. Dna
olor caracterstic: MENTOL, GERANIOL, LIMON, PIN, CMFOR....
DITERPENS: 4 isoprens. Destaca el FITOL(forma part de la clorofilla i
precursor de la vitamina A). Les vit A,I,K sn diterpens.
TRITERPENS: 6 isoprens. (sntesis colesterol).
TETRATERPENS: 8 isoprens. Xantofilles(groc), licopens (vermell),
carotens(taronja). Dnen color als fruits, arrels o flors...
POLITERPENS: Milers d'isoprens, dipositades de
manera lineal. Ex.Cautx.

8. ESTEROIDES
Lpids que deriven del ciclopent perhidrofenantr (ESTR)
Estructura: 4 anells de Carboni (A,B,C,D).
Els esteroides es diferencien pel:
n i localitzaci de sustituents (grup hidroxil i cadenes aliftiques) a l'anell ester
(sobretot en les posicions 3 i 17).
Presncia de dobles enllaos dobles en els anells.
Tipus:
ESTEROLS:Les molcules tenen un grup hidroxil unit al carboni 3 i una cadena alftica
al carboni 17.
Els ms importants sn: colesterol, fitosterol
HORMONES ESTERODEES: masculina testosterona i femenina,estrgens i
progesterona.
Controlen la maduraci sexual, el comportament i la capacitat reproductora.
Vitamina D: s imprescindible per a labsorci intestinal del Ca i el seu metabolisme.
CIDS BILIARS: cids clic, desoxiclic, glicoclic, tauroclic.
D'aquests cids deriven les SALS BILIARS: produeixen l'EMULSI, TRANSPORT I
ABSORCI dels lpids a l'intest prim.















9. EICOSANOIDS

Grup de molcules que actuen com a mediadors locals (PARACRINS)
Es combinen amb receptors de cllules venes on exerceixen la seva funci.
Tots deriven de l'CID ARAQUIDNIC (format a partir dels fosfolpids de la
membrana).
TIPUS D'ICOSANOIDES:
o PROSTANGLANDINES: (ex. PROSTACICLINA p.67)
formats a partir duna molcula bsica, el prostaonat, format per
20 carbonis que formen un anell ciclopent i dues cadenes
aliftiques.
Procedeixen de les vescules seminals, es produeixen a totes les
cllules.
Actuen a molts de teixits, regulen la son, redueixen la secreci
d'cids a l'estmac, intermediaris de la resposta inflamatria i
del dolor i la febre.
l'cid acetilsaliclic (Aspirina) i l'Ibuprof redueixen l'inflamaci ja
que inhibeixin la producci de prostanglandines.
Efectives per iniciar contraccions del mscul uter i durant el part
reforcen els efectes de l'oxitocina ( contraccions).
S'utilitza per induir els aborts als primers estadis de l'embars.
A l'aparell mascul i femen, contrauen el mscul llis, afavorint el
transport d'espermatozoides.
o TROMBOXANS:
Es produeixen a les plaquetes.
FUNCI: Participar en els processos de coagulaci i agregaci
plaquetria i en el tancament de les ferides i les hemorrgies.
o LEUCOTRIENS:
Secretats per alguns leuccits.
Si n'hi ha massa, provoca ASMA BRONQUIAL.


10. FUNCIONS DELS LPIDS

a. RESERVA:
Constitueix la principal reserva energtica dels animals.
Un gram de greix produeixen 9.4 Kcal. Els glcids aporten 4.1 Kcal/g.
L'Oxidaci dels cids grassos en les mitocndries produeix una gran quantitat
d'energia.
Els cids grassos sn la reserva energtica principal.

b. ESTRUCTURAL:
formen les bicapes lipdiques de les membranes citoplasmtiques i dels orgnuls
cellulars.
En els rgans recobreixen estructures i donen consistncia (cera del cabell).
funci trmica
Amortigen els cops
La funci estructural la realitzen els Glucolpids, Cres, Esterols, Acilglicrids i
esfingofosfolpids.

c. TRANSPORTADORA:
Transport de lpids, des de l'intest fins al lloc d'utilizaci o al T.Adips (magatzem).
Es realitza mitjanant l'emulsi dels lpids pels cids biliars i els proteolpids,
associacions de protenes especfiques amb Triacilglicrids, colesterol,
fosfolpids....que permeten el seu transport per sang i limfa.