TEMA 4: ELS BIOCATALITZADORS

1. Biocatalitzadors: concepte
2. Enzims
3. Coenzims
4. Vitamines
1. BIOCATALITZADORS: CONCEPTE
Els CATALITZADORS sn substncies que acceleren les reaccions qumiques. Els
catalitzadors es mantenen inalterables mentre es realitza la reacci qumica.
Els catalitzadors no es consumeixen durant la reacci, actuen sols amb la seva
presncia. Al acabar la reacci, queden lliures i es poden tornar a utlitzar. Per tant, sols
faciliten i acceleren (disminueixen l'E d'activaci que es necessita) perqu passin les
reaccions.

ELS BIOCATALITZADORS: Els catalitzadors que actuen en els ssers vius es denominen
biocatalitzadors i sn imprescindibles perqu es produeixin les reaccions
adequadament per dues raons:
1r. En els ssers vius els reactius no poder ser escalfats a temperatures elevades, ni es
poden sotmetre a fortes descrregues elctriques ja que aix destruiria a les prpies
cllules.
2n. En els ssers vius es produeixen una enorme quantitat de reaccions qumiques el
que faria necessria una enorme quantitat d'energia perqu es puguin dur a terme, a
ms les reaccions en el nostre organisme shan de donar a una certa velocitat, no
podem esperar a que les reaccions es donin per si soles.
Per tant, els biocatalitzadors sn molcules que augmenten la velocitat de les
reaccions bioqumiques i exerceixen un control del metabolisme: quines reaccions es
realitzen i quan es realitzen.
Reaccions qumiques:
Una reacci qumica s un procs en el qual es produeix un canvi d'unes
substncies inicials o REACTIUS a altres substncies finals o PRODUCTES.
Aquest pas no s directe, sin hi ha una etapa intermitja coneguda com a
ESTAT DE TRANSICI. Aquest s un estat INESTABLE, DE CURTA DURADA I
ALTAMENT ENERGTIC, els enllaos del reactiu es trenquen i se'n formen de
nous. Per arribar a l'estat de transici es fa necessari energia: ENERGIA
D'ACTIVACI, energia que ha d'adquirir els reactius per poder reaccionar:
escalfor, descrregues elctriques o altres fonts d'energia.

TIPUS DE BIOCATALITZADORS
Els biocatalitzadors inclouen els enzims, vitamines, oligoelements i hormones.
2. ELS ENZIMS
Molcules d'acci especfica que disminueixen l'energia d'activaci dels reactius i
acceleren les velocitats de les reaccions metabliques en les que actuen. Tenen ms
eficcia que els catalitzadors no biolgics, i sn capaos de regular la seva activitat.
Poden portar a terme la seva funci dins la cllula on es produeixen o on sn secretats
(enzims digestius). Actuen a temperatura ambient, la de l'sser viu.
Sn protenes globulars (solubles en aigua). Excepcionalment hi ha algunes molcules
d'ARN, anomenades ribozims que tamb tenen funci cataltica.
Presenten una gran activitat, algunes augmenten la velocitat de la reacci ms d'un
mili de vegades.
Sn molt especfiques, de manera que actuen en una determinada reacci sense
alterar altres.

2.1 NATURALESA DE LENZIM:
Segons la seva composici molecular els enzims poden ser de dos tipus:
Enzims que sn protenes simples o holoprotenes. Estan formats nicament
per una o diverses cadenes d'aminocids. Sn poc freqents.
Enzims que sn protenes conjugades o heteroprotenes.
Sn HOLOENZIMS: APOENZIM+COFACTOR
o una part proteica anomenada apoenzim. Proporciona l'estructura
espacial que permet la uni al substrat.
o una part no proteica anomenada cofactor que pot ser:
Poden ser cations metl.lics, com: Fe, Mg, Cu.
Poden ser molcules orgniques complexes, en aquest
cas es denominen: Coenzims: si s'uneixen dbilment i de
forma temporal a lapoenzim, p.e.NAD, FAD, alguns d'ells
tenen en la seva composici una vitamina.
Quan el cofactor es troba unida de forma covalent sanomena grup
prosttic.
Lapoenzim determina l'especificitat de la reacci, s a dir determina el
substrat sobre el qual pot actuar, mentre que un mateix cofactor o coenzim
pot ser constituent de diferents holoenzims.

2.2 CENTRE ACTIU DUN ENZIM
El centre actiu s una petita regi de la superfcie de l'enzim que t forma de buit o
replegament, i l'estructura tridimensional s'adapta perfectament a l'estructura
complementria del substrat. Aquest centre actiu est format per:
o els aminocids d'uni que sn els que l'uneixen al substrat
o els aminocids cataltics, que sn els que realitzen l'acci enzimtica.
Aquests aminocids poden trobar-se molt allunyats en la seqncia de la protena
enzimtica, per es troben molt propers entre si a causa de l'estructura terciria de la
protena enzimtica, per aix si la protena enzimtica es desnaturalitza el centre actiu
es destrueix i l'enzim deixaria de realitzar la seva funci.

2.3 MECANISME D'ACCI ENZIMTICA
En tota reacci enzimtica es diferencien tres fases:

1r: El substrat, reactiu, es fixa especficament a l'enzim, formant-se el complex enzim-
substrat. (ES)
o La uni entre l'enzim i el substrat es deu a enllaos febles, ponts d'hidrogen,
atraccions electrosttiques, que es trenquen fcilment una vegada que l'enzim
ha realitzat la seva acci.
o La uni es produeix en una zona de l'enzim anomenat centre actiu.
2n: Una vegada que l'enzim s'uneix al substrat mitjanant els aminocids d'uni,
actuen sobre ell els aminocids cataltics, que seran els que produeixen la ruptura
d'enllaos i la formaci d'altres nous, transformant el substrat en producte.
3r: Alliberament dels productes. Un cop produda l'acci enzimtica, el complex enzim-
substrat es desintegra quedant lliure d'una banda l'enzim, el qual podr tornar a ser
utilitzat de nou i, d'altra banda el producte.

ESPECIFICITAT ENZIMTICA
Una de les caracterstiques ms importants dels enzims s la seva alta especificitat
sobre la reacci que catalitzen. Cada enzim catalitza un sol tipus de reacci, i gaireb
sempre actua sobre un nic substrat o sobre un grup molt redut d'ells. Aquesta
especificitat es deu a la complementarietat que ha d'existir entre el substrat i el centre
actiu de l'enzim.
El 1894, Emil Fischer va proposar la hiptesi de la clau i el pany per explicar
l'especificitat enzimtica. Segons aquesta hiptesi l'especificitat entre l'enzim i
el substrat s com la que hi ha entre una clau i el seu pany, es pensava que el
centre actiu tenia una forma tridimensional determinada i el substrat seria
complementari a ell i encaixaria perfectament.
El 1958 Daniel Koshland va proposar la hiptesi de l'ajust indut o de la m i el
guant que s la que s'accepta en l'actualitat.
Diu que l'especificitat radica en els aminocids d'uni del centre actiu,
que sn els encarregats d'establir enllaos febles amb el substrat.
Realitzada la fixaci, l'enzim t llibertat per canviar la seva forma i
adaptar al substrat de tal manera que el centre actiu quedi
correctament situat.
Aquesta teoria afirma que no hi ha una adaptaci per defecte com
passa en el model de la clau-pany, sin una adaptaci induda pels
aminocids d'uni.

L'especificitat s'estableix a dos nivells:
o Especificitat d'acci: s a dir un enzim noms pot realitzar un
determinat tipus de reacci.p.e. hidrlisi, xidaci-reducci.
o Especificitat de substrat: Aix vol dir que cada enzim noms pot actuar
sobre un substrat, o sobre un redut nombre de substrats. Aquesta
especificitat pot ser:
Absoluta. L'enzim actua sobre un nic substrat, p.e. ureasa actua
sobre la urea i la desdobla en CO2 i NH3. De grup. L'enzim actua
sobre un grup
de substrats que presenten un determinat tipus de compost. p.e.
les descarboxilases eliminen un grup CO2 dels aminocids.
Estereoqumica. L'enzim actua sobre un estereoismers i no
sobre l'altre, p.e. l'aspartasa actua sobre aminocid L-aspartat i
no sobre la forma D, el D-aspartat.
http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad8/reaccion_enzimatica.swf
http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad8/inhibicion_enzimatica.swf
http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad8/especificidad.swf

2.4 FACTORS QUE INTERVENEN EN L'ACTIVITAT ENZIMTICA
L'eficcia d'un enzim es mesura per la velocitat de transformaci del substrat en
producte.
L'activitat dels enzims es veu afectada per diversos factors entre els quals destaquen
els segents:
Concentraci de substrat
Temperatura
Ph
Concentraci de substrat
o Si es mant constant la concentraci de l'enzim, la velocitat de la
reacci augmenta exponencialment en incrementar la concentraci del
substrat, ja que al existir ms molcules de substrat s ms probable la
trobada amb l'enzim i la formaci del complex enzim-substrat.
o Aquest augment de velocitat s rpida per concentracions baixes de
substrat i, a mesura que aquest augmenta, es va fent ms lent fins que
la concentraci del substrat arriba a un cert valor, a partir del qual,
encara que augmenti la concentraci d'aquest, no augmenta la velocitat
de la reacci.
o Aix s degut a que l'enzim est saturat pel substrat, s a dir, totes les
molcules de l'enzim estan unides al substrat formant el complex
enzim-substrat. Quan passa aix, es diu que la reacci ha arribat a la
velocitat mxima.
El 1913 Leonor Michaelis i Maud Menten van estudiar la variaci de la velocitat d'una
reacci enzimtica en funci de la concentraci del substrat i van proposar la segent
equaci, que s vlida per concentracions de substrat no saturant.

On:
V s la velocitat de la reacci per a una determinada
concentraci de substrat.
Vmax s la velocitat mxima de la reacci.
[S] s la concentraci del substrat.
Km s una constant, denominada constant de Michaelis-
Menten, s caracterstica de cada enzim.

Si en lequaci anterior feim que V = Vmax i aillam Km obtenim:
o Km, es pot definir com la concentraci de substrat necessari perqu la
velocitat de la reacci sigui la meitat de la velocitat mxima. Es mesura
en unitats de concentraci. La Km ens indica l'afinitat d'un enzim pel seu
substrat:
o Si Km s alta indica que l'enzim t poca afinitat pel substrat ja que es
necessita una concentraci de substrat elevada per arribar a la meitat
de la velocitat mxima.
o Si Km s baixa indica que lenzim t molta afinitat pel substrat ja que es
necessita una concentraci de substrat baixa per assolir la meitat de la
velocitat mxima.

Temperatura
En general per cada 10 C que augmenti la temperatura la velocitat de
la reacci augmenta de 2 a 4 vegades.
Aquesta regla es compleix fins que la temperatura arriba a un valor
mxim, temperatura ptima, on l'activitat s mxima. Aix es deu al fet
que en augmentar la temperatura augmenta el moviment de les
molcules i, per tant augmenta la probabilitat de trobada entre el
substrat i l'enzim.
Si la temperatura augmenta per sobre de la temperatura ptima,
disminueix i fins i tot cessa l'activitat enzimtica pel fet que l'enzim es
desnaturalitza. Cada enzim t una temperatura ptima, en els enzims
humans sol estar al voltant de 37 C. .

pH:
El pH s un altre factor que influeix en l'activitat enzimtica, pel fet que
el pH influeix en la ionitzaci dels grups funcionals dels aminocids que
formen la protena enzimtica.
Cada enzim realitza la seva acci dins d'un determinat interval de pH,
dins d'aquest interval hi haur un pH ptim on l'activitat enzimtica ser
mxima.
Per sota del pH mnim o per sobre del pH mxim l'enzim s'inactiva ja
que es desnaturalitza.
En la majoria dels enzims el pH ptim aquesta prxim a la neutralitat,
encara que hi ha excepcions.

2.5 INHIBIDORS
Sn compostos qumics que s'uneixen a l'enzim, en diferents punts del mateix i
disminueixen o fins i tot impedeixen la seva activitat.
Aquests compostos poden ser de diferents tipus: ions, molcules orgniques i de
vegades el producte final de la reacci.
L'acci que realitzen se l'anomena inhibici. La inhibici pot ser:
Inhibici irreversible: Quan l'inhibidor impedeix permanentment l'activitat
enzimtica:perqu s'uneix de forma permanent amb grups funcionals
importants del centre actiu. Operqu altera la seva estructura.
A aquests inhibidors se'ls anomena verins ia la inhibici que realitzen se
l'anomena enverinament de l'enzim.
Per exemple. la penicil.lina que inhibeix els enzims que sintetitzen la paret
bacteriana. L'i cianur actua sobre la citocrom oxidasa, enzim de la cadena
respiratria.
Inhibici reversible: L'inhibidor s'uneix a l'enzim de forma temporal per
mitj d'enllaos febles i impedeix el normal funcionament del mateix, per
no la inutilitza permanentment.
o Competitiva: L'inhibidor s similar al substrat i es pot unir al centre
actiu de l'enzim impedint que ho faci el substrat. s a dir tots dos,
inhibidor i substrat competeixen per unir-se al centre actiu de
l'enzim.
L'acci sol anullar-se augmentant la concentraci del substrat.
o No competitiva: L'inhibidor no competeix amb el substrat, pot
actuar de 2 formes:
1-. Sobre l'enzim, unint-se a un lloc diferent del centre actiu i modificant
la seva estructura el que dificulta que l'enzim es pugui unir amb el substrat.
2-. Sobre el complex enzim-substrat unint-se a ell i dificultant la seva
desintegraci i per tant la formaci dels productes


2.6 ENZIMS ALLOSTRICS
Sn enzims que presenten dues conformacions diferents, estables i interconvertibles:
la forma activa que t una gran afinitat pel substrat, la forma inactiva que presenta
baixa afinitat pel substrat.
Aquests enzims posseeixen a ms del centre actiu, un altre centre anomenat centre
regulador o allostric on es pot unir un modulador o regulador allostric que, pot ser
un activador o un inhibidor de l'enzim.
Si el centre regulador s buit l'enzim actua a velocitat normal.
Si est ocupat pel regulador es produeixen canvis en la conformaci i depenent de que
sigui activador o inhibidor adopta una forma ms o menys activa.El pas de la forma
inactiva a la forma activa es produeix al fixar-se en el centre regulador un activador
allostric o modulador positiu.
El pas de la forma activa a la forma inactiva es produeix al fixar-se en el centre
regulador un inhibidor allostric o modulador negatiu.
Aquests enzims estan formats per diverses subunitats, de manera que tenen
estructura quaternria.
Presenten efecte cooperatiu entre les subunitats, s a dir que si est activat o inhibit
una d'elles provoca el mateix efecte en les altres.
Als enzims allostrics la cintica de les reaccions s diferent a la dels altres enzims. La
grfica de la velocitat enfront del substrat s una corba sigmoidal en lloc dhiperblica
com passa en les altres enzims.

Els enzims allostrics tenen un paper molt important en la regulaci de les reaccions
metabliques. Solen actuar en punts estratgics de les rutes metabliques com sn:
o la primera reacci d'una ruta metablica.
o els punts de ramificaci d'una ruta metablica.
El mateix substrat de la primera reacci s el que actua com activador allostric, en
unir-se amb l'enzim produeix el canvi que dna lloc a la conformaci activa.
Tamb el producte final de la ruta metablica pot actuar com a inhibidor allostric,
produint l'aparici de la conformaci inactiva. Aquest procs es denomina
retroinhibici o feed-back. Aquest procs suposa un estalvi energtic per a
l'organisme, ja que l'excs de producte final inhibeix la seva prpia sntesi en una etapa
primerenca de la mateixa.
2.7 SISTEMES MULTIENZIMTICS
Enzims que actuen junts en seqncies encadenades. El producte del primer enzim s
el substrat del segent i aix successivament.
3 nivells de complexitat d'aquests sistemes:
PRIMER NIVELL: Enzims dissolts al citoplasma i actuen independents. Els substats
troben rpidament el seu enzim.
SEGON NIVELL: Els enzims estan associats fsicament i actuen conjuntament:
complexos enzimtics.
TERCER NIVELL: Els complexos multienzimtics s'associen amb estructures
supramoleculars (membranes o ribosomes).
2.8 REGULACI DE L'ACTIVITAT ENZIMTICA
Regulaci pel producte final: freed-back o retrinhibici (ja explicat: veure enzims
allostrics). Modificacions covalents reversibles: L'activitat d'alguns enzims es
modifica per la uni COVALENT d'algunes molcules.
o Activitat Proteoltica: Alguns enzims es sintetitzen en forma inactiva(zimogen o
proenzims) i sn activats en un lloc apropiat:
EX: Enzims digestius: triptogen sintetitzat al pncrees i activat al duod: tripsina.
Ex: pepsina.
Ex: Coagulaci de la sang davant una lesi.
L'activitat proteoltica noms succeeix una vegada en la vida d'un enzim.
o Regulaci gentica: Els enzims que sintetitza una cllula depenen dels gens
que s'expressin en aquesta cllula.
Els enzims constitutius es troben en quantitats constants (encara que no hi hagi
substrat en aquell moment).
Els enzims indubles noms es produeixen quan hi ha substrat.
2.9 NOMENCLATURA I CLASSIFICACI DELS ENZIMS
Antigament no es seguia cap norma per anomenar els enzims. Actualment es
segueixen els segents passos:
1r) Sanomena el substrat sobre el qual actua.
2n) A continuaci el nom de la coenzim, si n'hi ha.
3r) Finalment la funci que realitza acabat en asa.
p.e. lactat nicotidn deshidrogenasa. Generalment el nom del coenzim no s'escriu,
ens quedaria Lactat deshidrogenasa.

3. COENZIMS
Els coenzims sn compostos orgnics que s'uneixen mitjanant enllaos febles i de
forma temporal a lapoenzim, inactiu, i formen lholoenzim, actiu.
Sn portadors de diferents grups qumics, actuant en les reaccions enzimtiques com
donadors o receptors d'aquests grups.
S'alteren durant la reacci enzimtica, per, un cop acabada es regeneren de nou
tornant a ser funcionals.
Els coenzims no solen ser especfics d'un sol tipus de apoenzim.
Alguns sn nucletids o derivats de nucletids, i poden tenir en la seva composici
vitamines.
Encara que existeixen molts tipus de coenzims els dos grups ms importants sn:
Coenzims que intervenen en les reaccions redox. Actuen transferint H+ i e-
d'uns substrats als altres. Aqu s'inclouen:
o Flavin-nucletids: Tenen en la seva composici riboflavina o
vitamina B2. Aqu s'inclouen:
FAD, flavin - adenina - dinucletid.
FMN, flavin - mico nucletid.
o Piridin-nucletids. Tenen en la seva composici nicotinamida,
vitamina PP. En aquest grup s'inclou
NAD, nicotinamida-adenina-dinucletid o nicotina - adenina
dinucletid.
NADP, nicotinamida-adenina-dinucletid-fosfat o nicotina-
adenina-dinucletid-fosfat

Coenzims que intervenen en reaccions de transferncia de grups qumics. Els
ms importants sn:
Nucletids trifosfat. El ms important de tots s el adenosina
trifosfat, ATP, hi ha altres com GTP, CTP, TTP, UTP. Aquests
coenzims transfereixen grups fosfat, a ms sn importants per la
gran quantitat d'energia que acumulen en els enllaos que
uneixen les molcules de fosfric, aquesta energia s'allibera
quan aquests enllaos es trenquen.
Coenzim A (CoA-SH). Interv en la transferncia de grups acetil
d'uns substrats als altres. Cont en la seva composici cid
pantotnic o vitamina B5.

4. VITAMINES
El terme vitamina significa "amines necessries per a la vida" i va ser utilitzat
per primera vegada el 1912 pel bioqumic Funk, pel fet que la primera que es va
descriure, la B1, tenia un grup amino, avui es segueix utilitzant encara que es
sap que no totes tenen grup amino.
Sn compostos orgnics de composici variada, que sn indispensables en
quantitats molt petites, mg o g diaris, per al correcte funcionament de
l'organisme.
Sn sintetitzades per vegetals i microorganismes per no pels animals tret
d'algunes excepcions.
Es destrueixen fcilment per la calor, la llum, les variacions de pH,
l'emmagatzematge prolongat.
Algunes actuen com a coenzims (vitamines hidrosolubles) o formen part d'elles,
i altres intervenen en funcions especialitzades (vitamines liposolubles).
Tant el seu dficit com el seu excs originen trastorns metablics ms o menys greus
per a l'organisme. Aquestes alteracions poden ser de tres tipus:
avitaminosi: Es produeix per l'absncia total d'una vitamina.
hipovitaminosi: S'origina pel dficit d'alguna vitamina.
Aquestes dues alteracions donen lloc a les anomenades malalties carencials,
que poden resultar mortals.
hipervitaminosi: Es produeix quan hi ha excs d'alguna vitamina, en el cas de
les vitamines liposolubles A i D pot resultar txic per la seva dificultat per a ser
eliminades.





Vitamines: Es diferencien dos grups depenent de la seva solubilitat:
Hidrosolubles:
Sn de naturalesa polar i per tant solubles en aigua, el seu excs
no s txic ja que seliminen per lorina.
Actuen com a coenzims o formen part dells. Per tant, la seva
deficincia pot originar malalties.
Aqu sinclueixen: lcid ascrbic (C ) y el complexe vitamnic B
que compren: la tiamina (B1), la riboflavina (B2), la niacina (B3),
lcido pantotnic (B5), la piridoxina (B6), la biotina (B8), lcid
flic (B9) y la cianocobalamina (B12).
Liposolubles.
Sn de carcter lipdic i per tant insolubles en aigua i s en
disolvents orgnics.
Algunes com la A i D si es prenen en excs poden resultar
txiques, ja que al no disoldres en aigua no seliminen per
lorina.
No actuen com a coenzims. Sinclueixen: el retinol (A), la
filoquinona (K) i el tocoferol (E) i el calciferol (D).
Vitamines hidrosolubles
Vitamina B1 o tiamina. Es troba en el llevat, germen del blat i en el rovell d'ou.
El seu derivat, el pirofosfat de tiamina (TPP), s un coenzim que interv en el
metabolisme de glcids i lpids. s important en processos doxidaci que
produeixen energia. La seva carncia ocasiona una malaltia denominada beri-
beri.
Vitamina B2 o riboflavina. Es troba en les fulles verdes, llet, ous, fetge i llevat.
Forma part dels coenzims FMN i FAD, que intervenen en reaccions doxidaci-
reducci, formant part de deshidogenases que participen en processos de
respiraci cellular. La carncia produeix dermatitis.
Vitamina B3 o cid nicotnic. Es troba en fulles verdes i germen del blat. s
precursor de la niacinamida, que forma part dels coenzims NAD i NADP, que
tamb intervenen en mecanismes doxidaci-reducci, formant part de
deshidrogenases dels processos respiratoris. Tamb interv en processos de
laparell circulatori i sistema nervis. La seva carncia ocasiona en l'home la
malaltia denominada pelagra (sindrome de les tres D: dermatitis, diarrea i
demncia).
Vitamina B5 o cid pantotnic. Es troba en el llevat, cacauets, rovell d'ou, llet i
fetge. Forma part d'un coenzim molt important denominat coenzim A, que
interv en moltes reaccions bioquimiques dactivaci de certes molcules que
intervenen en processos del catabolisme energtic. Tamb participa en la
producci dhorrmones antiestrs i en la producci danticossos i
neurotransmissors. La seva carncia produeix dermatitis, transtorns nerviosos,
circulatoris.
Vitamina B6 o piridoxina. Es troba en el llevat, grans de cereals, llet i en fetge.
s precursor d'un coenzim que interve activament en el metabolisme
daminocids. Interv en la sntesi de neurotransmissors. La seva carncia
ocasiona anmies en alguns animals, aix com parlisi.
Vitamina B9 o cid flic. Es troba en fulles verdes, fetge i rovell d'ou. s
precursor d'un coenzim que actua en processos de biosntesi de purines, i en
conseqncia dels cids nuclics. Interv de forma molt important en la
formaci de cllules sangunies. La seva falta ocasiona anmia i en nins atura el
creixement.
Vitamina H o biotina. Es troba en el llevat, rovell de l'ou i fruites fresques.
Interv en la sntesi dcids grassos. s essencial per el creixement. La seva
carncia ocasiona dermatitis.
Vitamina B12 o cianocobalamina. Es troba en fetge, peix, carn, llet i rovell d'ou.
Guareix lanmia perniciosa i com coenzim interv en nombroses reaccions
com sn, entre daltres, el metabolisme dcids nuclics. Interv en els
processos de formaci de cllules sangunies i en el manteniment de la beina
de mielina.La seva falta ocasiona anmia perniciosa.
Vitamina C o cid ascrbic. Molt relacionada qumicament amb els glcids. Es
troba en els ctrics, taronges i llimones, tomaquets i verdures i en molts
animals. Conserva les parets dels capillars, ja que interv en la sntesi de
collagen i substncia intercellular dels capillars sanguinis. La seva falta
produeix lescorbut, malaltia que patien amb freqncia els marins en
lantiguitat.
Vitamines liposolubles
Vitamina A. s un carotenoid. En forma de precursor, el -carot, es troba en
fulles verdes, pastanagues. Es troba en l'oli de fetge de peix.
Protegeix i conserva les mucoses, i es necessria en el procs de la visi. La seva
carncia origina una malaltia denominada xeroftlmia.
Vitamina D. Tamb anomenada vitamina antirraqutica. s un derivat del cicle
pent-perhidre-fenantr. Es troba en l'oli de fetge de peix i es produeix per
exposici de la pell al sol. Regula el metabolisme del calci i del fsfor. La seva
carncia ocasiona raquitisme.
Vitamina E. Es troba en les fulles verdes, en el germen de blat i en alguns
greixos vegetals. Actua com a substncia antioxidant. La seva falta origina
esterilitat.
Vitamina K. Es troba en les fulles verdes i en alguns bacteris. La vitamina K s un
factor important en la coagulaci sangunia. La seva falta produeix
hemorrgies.