6.

CIDS NUCLEICS

1. INTRODUCCI
El descobriment dels cids nucleics es deu a Mieschnier, 1869, el qual a partir del seu material
destudi, va obtenir una substncia rica en carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i un percentatge
elevat de fsfor.
Aquesta substncia va rebre el nom, en un principi, de nuclena, per trobar-se en el nucli.
Els cids nucleics sn molcules formades per C, H, O, N i P. Sn molcules polimriques de
gran mida com lADN o DNA i ARN o RNA, on els nucletids serien els monmers.
Hi ha nucletids que no formen part dels cids nucleics, p.e. ATP, GTP, TTP, CTP, UTP, ADP,
NAD, NADP, FAD, FMN, AMPc, i Coenzim-A. Actuen per s sols, no formen estructures
polimriques.

2. COMPOSICI
Els cids nucleics estan formats per:
1. Un sucre. Laldopentosa D-ribosa.
Aquesta es presenta ciclada en forma de ribofuranosa i en forma , el grup OH del C1
dalt. A ms es poden trobar dues formes, la -D-ribofuranosa i la -D-
desoxiribofuranosa, la diferncia entre elles es troba en el C2:
la -D-ribofuranosa presenta un grup OH.
la -D-2-desoxiribofuranosa presenta un grup H, a perdut lO, per aix
safegeix el prefixe desoxi-.

2. Una base nitrogenada.
Les bases nitrogenades sn estructures heteroccliques que contenen toms de N i C.
Aquestes poden ser de dos tipus:
Priques: sn derivades de la purina, constituda per dos anells. Dins aquest grup
trobam ladenina i la guanina.
Pirimidniques: sn derivades de la pirimidina, constituda per un nic anell. Dins
aquest grup trobam la timina, la citosina i luracil.

La uni entre el sucre i la base nitrogenada es dna mitjanant un enlla N-glucosdic.
Entre el grup OH del C1 del sucre i un H dun grup -NH de la base nitrogenada,
depenent de la base nitrogenada, purines N9 i pirimidines N1, amb alliberament duna
molcula daigua. Aquesta molcula rep el nom de nuclesid: sucre + base
nitogenada.






Podem parlar dels nuclesids:
bases priques: adenosina i guanosina
bases pirimidniques: timidina, citidina i uridina

3. Grup fosfat. Lcid ortofosfric.

Aquest suneix al sucre pel C5 formant un enlla ster. Aleshores parlam de nucletid:
nuclesid + cid ortofosfric.
Podem parlar dels nucletids
bases priques: adenosina 5- monofosfat, guanosina 5-monofosfat
bases pirimidniques: timidina 5-monofosfat, citidina 5-monofosfat i uridina-5-
monofosfat

Nucletids que no formen part dels cids nucleics.
Sn nucletids que no formen part dels cids nucleics, es troben lliures en la
cllula realitzant diferents funcions. Alguns exemples sn:
Adenosina-5-trifosfat, ATP, principal molcula energtica a cellular. Encara
que tamb hi ha GTP, TTP, CTP i UTP.
Adenosina-5-monofosfat cclic, AMP-c.
Els coenzims NAD, NADP, FAD, FMN i Coenzim-A. (vists en el tema anterior)

3. CIDS NUCLEICS

Els cids nucleics sn polmers de nucletids.
La uni entre els nucletids es dna entre el grup OH del C3 de la pentosa i un grup OH de
lcid ortofosfric del nucletid segent alliberant-se una molcula daigua.
Aleshores es forma una cadena polinucletica lineal.
En una cadena aix formada, el primer nucletid sempre tendr el seu grup fosfric lliure i el
darrer, el seu OH del C3 lliure per acceptar un nou nucletid.
Es diu que els cids nucleics, les cadenes, tenen una orientaci 53.















TIPUS CIDS NUCLEICS
Hi ha dos tipus dcids nucleics: ADN i ARN


3.1 ADN o DNA
COMPOSICI:
LADN o DNA est constitut per la polimeritzaci de 2-desoxiribonucletids-5-
monofosfat format dadenina, guanina, timina i citosina.
Presenta un gran pes molecular.
En lespcie humana s de lordre de 5,9109 parelles de bases.
En medi aqus, cellular, els llargs filaments dADN adopten una configuraci espacial
en la qual es poden diferenciar diversos nivells estructurals, de complexitat creixent:
estructura primria, secundria i terciria.


ESTRUCTURA TRIDIMENSIONAL DE LADN

-ESTRUCTURA PRIMRIA
s la cadena de polinucletids en forma lineal.
Lestructura primria ens informa de la composici i del seu ordre.
Igual que a les protenes les molcules dADN sn especfiques i cada organisme t un ADN
idntic en totes les seves cllules i que posseeix una seqncia especfica on resideix la
informaci necessria per a la sntesi de protenes que seran les encarregades de realitzar la
major part de les funcions cellulars.

-ESTRUCTURA SECUNDRIA
El model de lestructura secundria de lADN va ser proposat per Watson i Crick el 1953 i es
coneix com a doble hlix.
Watson i Crick van arribar a la deducci de la doble hlix a partir dinvestigacions de Chargaff,
paritat de bases, i a partir de les fotografies de difracci de r.X de Wilkins i Franklin.
Watson, Crick i Wilkins reberen el premi Nobl, 1962, per aquest descobriment, el qual es
contempla com el ms important en el s.XX a nivell cientfic.
Rosalind Franklin, no el va rebre perqu per aquell temps ja havia mort, no es donen
condecoracions a ttol postum.
s una estructura en doble hlix. Permet explicar lemmagatzematge de la
informaci gentica i el mecanisme de duplicaci de lADN. Postulada per Watson i
Crick basats-se en:
- lequivalncia de bases de Chargaff, que diu que la suma A+G = T+C,
purines=pirimidniques. (A=T i G=C)
- les fotografies de difracci de r.X realitzades per Franklin.

Model de doble hlix
El model de doble hlix de Watson i Crick proposa:
La molcula dADN est formada per dues cadenes polinucleotdiques, dextrgires, gir cap a
la dreta, encarades per les seves bases i unides entre elles a travs delles per ponts dH.
Aquestes cadenes formen una doble espiral i formen una estructura semblant a una escala de
caragol on el passamans serien lesquelet format pels sucres i els grups fosfat i els esglaons les
bases nitrogenades enfrontades i unides.
Cada deu parells de bases corresponen a una espiral de la doble hlix. Les dues cadenes sn
antiparalles. Una orientada 53 i laltre 35.
Laparellament de bases no es aleatori, hi ha una correspondncia de bases:
A i T unides per dos ponts dH
G i C unides per tres ponts dH



Cal dir que aquesta estructura, proposada per Watson i Crick, correspon a lestructura B de
lADN. Actualment es coneixen ms formes, A i Z, que podem trobar igualment al nostre ADN.








-ESTRUCTURA TERCIRIA
Es refereix a com s'emmagatzema lADN en un volum redut. Varia segons es tracti
d'organismes procariotes o eucariotes:
En procariotes es plega com una super-hlix en forma, generalment, circular i associada a una
petita quantitat de protenes, no histniques. El mateix ocorre en els mitocondris i en els
cloroplasts.
A eucariotes el empaquetament ha de ser ms complex i compacte i per a aix necessita la
presencia de protenes, com sn les histones i altres de naturalesa no histnica. A aquesta uni
dADN i protenes es coneix com cromatina, en la qual es distingeixen diferents nivells
d'organitzaci:
DESNATURALITZACI ADN
Quan la temperatura arriba a el punt de fusi de lADN, l'agitaci trmica es capa de separar
els dos brins i produir una desnaturalitzaci.







Aquest s un procs reversible, ja que al baixar la temperatura es pot produir una
renaturalitzaci.
En aquest procs es trenquen els ponts d'hidrogen que uneixen les cadenes i es produeix la
separaci de les mateixes, per no es trenquen els enllacos fosfodister covalents que formen
la sequncia de la cadena ni els N-glicosdics.
Al refredar lentament pot re-naturalitzar-se.
La desnaturalitzaci de lADN pot ocrrer, tamb, per variacions en el pH.

ADN: FORMA

3.2 ARN o RNA
LARN s un biopolmer format per lencadenament de ribonucletids 5-monofosfat
Per a classificar-los s'adopta la massa molecular mitjana de les seves cadenes, el valor de les
quals es dedueix de la velocitat de sedimentaci.

TIPUS DADN
Podem diferenciar per lestructura i la funci diferents tipus dARN

-ARN missatger, ARNm
Les seves caracterstiques sn:
Cadenes de llarga grandria amb estructura primria.
Sanomena missatger perqu transporta la informaci necessria per a la sintes protica.
Cada ARNm t informaci per a sintetitzar una protena determinada.
La seva vida mitja s curta.
En procariotes l'extrem 5' posseeix un grup trifosfat
En eucariotes en l'extrem 5' posseeix un grup metilguanosina unit al trifosfat, i l'extrem 3'
posseeix una coa de poli-A. En els eucariotes es pot distingir tambe:
Exons, seqncies de bases que codifiquen protenes
Introns, seqncies sense informaci.
Un ARNm d'aquest tipus ha de madurar, eliminaci dintrons, abans si es fes funcional. Abans
de madurar, lARNm es coneix com ARN heterogeni nuclear, ARNhn.

-ARN ribosmic, ARNr
Cada ARNr presenta una cadena de diferent grandria, amb estructura secundria i
terciria.
Forma les subunitats ribosmiques quan s'uneix amb protenes.
Estan vinculats amb la sntesi de protenes. Reconeixen seqncies dARNm.
Els ribosomes: formats per dues subunitats, una gran i una altra ms petita. En eucariotes:
subunitat gran: 65S, inclou tres ARNr, 28S, 5S i 5,8S i 45 protenes globulars.
subunitat petita: 40S, inclou un ARNr 18S i 33 protenes globulars.
- ARN transferent, ARNt
Sn molcules de petita grandria.
Posseeixen en algunes zones estructura secundria, el que fa que en les zones on no
hi ha bases complementries adquireixin un aspecte de bucles, com una fulla de trvol.
Els plegaments s'arriben a fer tan complexos que adquireixen una estructura terciria
La seva missi es unir aminocids i transportar-los fins lARNm per a sintetitzar
protenes. El lloc exacte per a collocar-se en lARNm ho fa grcies a tres bases, al
conjunt de les quals es diuen anticod, les complementries en lARNm es diuen cod.

- ARN nucleolar, ARNn
Es sintetitza en el nucleol.
Posseeix una massa molecular de 45 S, que actua com precursor de part de lARNr,
concretament dels ARNr 28 S, de la subunitat major, els ARNr 5,8 S, de la subunitat major, i els
ARNr 18 S, de la subunitat menor.

- ARNu
Sn molcules de petita grandria.
Se'ls denomina d'aquesta manera per posseir molt uracil en la seva composici.
S'associa a protenes del nucli i forma ribonucleoprotenes petit nuclears, RNPpn, que
intervenen en:
Tall i entroncament dARN
Maduraci en els ARNm dels eucariotes
Obtencio dARNr a partir dARNn 45 S.
Sntesi i localitzaci dels ARN
En la cllula eucariota els ARN es sintetitzen grcies a tres tipus d'enzims:
ARN polimerasa I, localitzada en el nuclol i s'encarrega de la sntesi dels ARNr 18 S, 5,8 S i
28 S
ARN polimerasa II, localitzada en el nucleoplasma i s'encarrega de la sntesi dels ARNhn, s
a dir, dels precursors dels ARNm.
ARN polimerasa III, localitzada en el nucleoplasma i s'encarrega de sintetitzar els ARNr 5 S i
els ARNm.

4. FUNCI BIOLGICA.
Funci biolgica.
Expressi del missatge gentic.
Duplicaci de lADN.
Transcripci de lADN per a formar ARNm, entre altres.
Traducci, en els ribosomes, del missatge contingut en lARNm a protenes.