TEMA 7: LA CLLULA

1. Histria

Segle XVII: Antonie Van Leeuwenhoek (1632-1723), construeix el 1r microscopi i
realitza nombroses observacions de microorganismes.
1665: Robert Hooke: Introdueix el terme CLLULA (cella) al descriure una lmina
fina de suroSegle XVII: Antonie Van Leeuwenhoek (1632-1723), construeix el 1r
microscopi i realitza nombroses observacions de microorganismes.
1665: Robert Hooke: Introdueix el terme CLLULA (cella) al descriure una lmina
fina de suro.
Mitjans del segle XIX: Schleiden i Schwann; observaci de matria viva. Anuncien
la TEORIA CELLULAR.
1858: Rudolf Virchow, considera la cllula com la unitat metablica i estructural.
Les cllules soriginen nicament a partir daltres preexistents.
Principis segle XX: Santiago Ramn i Cajal demostra lestructura cellular del
sistema nervis (tirant enrere les teories dutes a terme per Camilo Golgi). Els dos
reben el nobel de 1906.
Meitat del segle XX: Es dissenya el Microscopi Electrnic.
2. La Teoria Cellular

En els anys 1838-39, el botnic M. Schleiden i el zoleg T. Schwann van aportar les proves
definitives, basades en les seves investigacions i en les dades que hi havia acumulades, que
van permetre establir l'enunciat fonamental de la teoria cellular :

Les plantes i els animals sn constituts per una o ms unitats fonamentals, les
cllules.
La cllula s la unitat anatmica de tots els ssers vius, ja que tots
estan constituts per una o ms cllules (a excepci del virus)
La cllula s la unitat de funcionament dels ssers vius: tota cllula
duu a terme les funcions bsiques de tots els ssers vius: l'obtenci de matria i
energia (funcions de nutrici) i l'aplicaci d'aquesta energia a autoperpetuar les seves
estructures al llarg del temps (funcions de relaci i reproducci).
Uns anys desprs(1855) Virchow va completar aquest enunciat quan va proclamar que
Cada cllula procedeix d'una altra cllula "omnis cellula ex cellula
La cllula s la unitat d'origen dels ssers vius, s a dir, que cada cllula procedeix
d'una altra preexistent, per divisi d'aquesta.

El 1902, Sutton i Boveri, autors de la teoria cromosmica de lherncia van ampliar la
teoria cel.lular amb un quart postulat:
La cllula cont tota la informaci sobre la sntesi de la seva estructura i el control del
seu uncionament, i s capa de transmetre-la als seus descendents, s a dir, la cllula
s la unitat gentica autnoma dels ssers vius.

3. Origen i Evoluci dels ssers vius

Pasteur (Segle XIX): demostraci de la inexistncia de la generaci espontnia: tots els
ssers vius provenen d'un altre sser viu preexistent.
L'inici de la vida es realitz de forma espontnia a partir de components moleculars
abitics existents en el nostre planeta fa ara ms de 3500 ma.

3.1 Les primeres molcules

L'evoluci abitica que origin la vida va seguir els passos segents:

1. Sntesi abitica i acumulaci de molcules orgniques senzilles (monmers) com
aminocids o nucletids, tal com demostraren les experincies de Miller i Urey.
2. La uni d'aquests monmers i la formaci de polmers com protenes i cids nucleics.
3. L'agregaci d'aquestes molcules sintetitzades de forma abitica en una espcie de gotetes
o protobionts que posseen unes caracterstiques diferents a les de l'ambient extern.
4. La capacitat de crear cpies i l'origen de l'herncia

Alexander Ivanovitx Oparin (1894-1980): Proposa que lorigen de la vida es produeix
als oceans, on es troben totes les molcules necessries: BROU PRIMORDIAL,
formades a partir de latmosfera primitiva: met, hidrogen, amonac i aigua.
Juntament amb les descrregues elctriques, elevada temperatura del planeta, raig
ultraviolats provoquen reaccions qumiques entre les molcules.
Aquestes reaccions originen els AMINOCIDS, que originen PROTENES, arrossegades
per les pluges fins als oceans.
Stanley Miller i Harold Urey utilitzaren un aparell per simular les condicions existents
en l'atmosfera primitiva de la Terra i demostraren que les molcules orgniques
podien formarse a partir de molcules inorgniques.
un recipient d'aigua calenta simularia el mar primitiu, mentre que l'atmosfera
estaria constituda per H2O, H2, CH4, and NH3.
Un corrent elctric representaria les abundant tempestes elctriques
existenta aleshores. per ltim un condensador refredaria l'atmosfera i crearia
pluges.
Desprs d'uns dies de funcionament l'aigua del recipient passava de ser
transparent a adoptar un color marr on es podien detectar una varietat de
molcules orgniques entre les quals es trobaven els aminocids de formen
les protenes.
Quedava demostrat que les molcules orgniques que formen part dels
ssers vius poden ser sintetitzades abiticament d'una manera prou senzilla

L'energia necessria per a l'aparici d'aquestes molcules podia procedir d'una llista variada
de fonts:
1. Radiaci csmica o la procedent d'istops inestables de la Terra
2. Llum UV ja que aleshores no havia cap capa d'oz.
3. Descrregues elctriques
4. Calor procedent de l'abundant activitat volcnica

3.2 Les primeres cllules
La hiptesis ms estesa s la que enuncia que les primeres cllules van aparixer a
partir de les molcules del BROU PRIMORDIAL, a partir de dos fets:
o Desenvolupament de la membrana externa.
o Sntesis de protenes dirigida pels cids nucleics.
3.800 milions anys: Progenots o Protobionts: 1res estructures cellulars: sn vescules
membranoses amb protenes i molcules ARN amb poder dautoreplicaci.
Ms endavant, es comena a utilitzar ADN com a molcula per emmagatzemar la
informaci gentica (ms estable que ARN).
Degut als canvis de latmosfera i dels oceans, apareixen la diversificaci daquestes
cllules primitives, aix com levoluci de les mateixes.
Els primers Protobionts eren HETERTROFS ANAEROBIS (aliment: molcules
orgniques).
Algunes cllules van comenar a alimentar-se daltres. En alguns casos es van
dissenyar parets gruixudes per protegir-se.
Algunes cllules van aconsegur fabricar molcules orgniques per mitj de la fixaci i
reducci de dixid de carboni, utilitzant lenergia del sol i els pigments fotosinttics
(clorofilla): apareix la fotosntesis.
2.500 milions danys: latmosfera passa de reductora o oxidant: Presncia doxigen.
Apareix la respiraci aerbia.


4. Origen de les cllules EUCARIOTES: LA TEORIA
ENDOSIMBITICA
Sn ms complexes i de major mida que les PROCARIOTES.
Levoluci cap a aquestes es va donar quan el seu precursor URCARIOTA (procariota
precursor de la cllula procariota) va augmentar de volum, pot ser per causat per la
prdua de la paret cellular. Aix va originar plecs a la membrana. Aquests plecs
originaren les membranes internes que permeten lintercanvi de substncies entre els
compartiments interns i lexterior.
Les endomembranes van permetre lespecificitat dels diversos compartiments
membranosos.

TEORIA ENDOSIMBITICA- Lynn Margulis (biloga) proposa la TEORIA ENDOSIMBITICA.
LURCARIOTA es va transformar en hoste dendosimbionts bacteriants. Aquests bacteris
shaurien installat a linterior de la cllula de forma simbitica i amb el tempps
esdevindrien els actuals els mitocondris i els plastidis (aquests ltims exclusius de les
plantes)
Proves: Aquests orgnuls tenen ADN, ribosomes i doble membrana.

Origen dels orgnuls cellulars per ENDOSIMBIOSI
Els mitocondris soriginarien a partir de bacteris porpra. Aquests bacteris van capacitar
a lUrcariota de RESPIRACI AERBIA.
Els cloroplats soriginaren a partir de cianobacteris. Tenen a les membranes internes
molcules de clorofilla per captar energia de la llum. Poseeixen ADN i es divideixen
com els cianobacteris que van viure de manera endosimbiont en alguns Urcariotes.
Es creu que originen els microtbuls del FUS MITTIC i els FLAGELS soriginaren a
partir despiroquetes.
I finalment, sembla ser que el NUCLI sorigina a partir de darqueobacteris. Aquests
presenten un nic cromosoma circular encapsulat en nucleosomes com els eucariotes.
Aix com tamb protenes semblants a les histones. Tamb poden posseeir introns.

La teoria endosimbitica est demostrada per a mitocondris i cloroplasts per encara no
shan trobat prou evidncies per qu la comunitat cientfica laccepti per al nucli i
microtbuls.

Els virus: organitzaci acellular
Estructura senzilla de 30-300nm de mida.
No tenen metabolisme propi.
Necessiten una cllula hoste per desenvolupar el seu cicle vital.
Formats per ADN o ARN i pot posseir un embolcall membrans.

5. MORFOLOGIA CELLULAR

5.1 LA CLLULA PROCARIOTA
Conjunt d'organismes unicellulars que formen part del regne dels monera, en el qual
s'inclouen els bacteris, les algues cianofcies i els micoplasmes.
La principal caracterstica de la cllula procaritica es l'absncia d'una membrana
nuclear que alli el seu ADN de la resta de la cllula.
El seu material gentic est constitut per una nica molcula d'ADN bicatenari,
circular i nu (no associat amb histones).
Sn cllules molt ms menudes i d'estructura molt senzilla ja que manquen de la
major part dels orgnuls tpics de la cllula eucariota.





PRINCIPALS CARACTERSTIQUES ESTRUCTURALS
Nucleoide: Doble hlix ADN circular.
Plsmids: Petites molcules dADN que es troben al citoplasma.
La cpsula bacteriana s una capa gelatinosa formada per polisacrids i protenes.
Presenta dues funcions: regulaci dels processos d'intercanvi de substncies i defensa
front als anticossos, bacterifags i fagocitosi. nicament apareix en alguns tipus de
bacteris.
La paret cellular bacteriana s rgida i presenta una estructura i composici diferent a
la paret de les cllules eucariotes vegetats. El component fonamental s el
peptidoglic, que es pot considerar com una molcula gegant en forma de xarxa
Mant la forma del bacteri i permet el pas d'aigua i ions al seu travs.
La membrana plasmtica presenta una estructura semblant a la de les cllules
eucariotes, tot i que varien algunes de les molcules presents. Les funcions bsiques
tamb sn les mateixes.
Una peculiaritat de la cllula bacteriana s l'existncia d'un conjunt de replecs
membranosos interns que reben el nom de mesosomes. Els mesosomes incrementen
la superfcie membranal, s'uneixen al cromosoma bacteri i posseixen una gran
quantitat d'enzims que regulen la replicaci del cromosoma bacteri i processos
metablics com la respiraci cellular, fotosntesi o fixaci del N2.
Els ribosomes funcionen de la mateixa forma que en les cllules eucariotes, per
sempre estan lliures pel citoplama i tenen lleugeres diferncies de composici i
grandria.
Les inclusions sn substncies que la cllula sintetitza en poques d'abundncia, o b
sn residus del seu metabolisme.
Els flagells sn estructures de locomoci formades per fibres de natura proteica
(flagellina i pili).Tamb serveixen per unir-se a substrats, altres bacteris o a eucariotes.
5.2 LA CLLULA EUCARIOTA

La cllula eucariota est present en protistes (algues i protozous),metazous (
animals), metfits (vegetals) i fongs.
La cllula eucariota es caracteritza perqu el citoplama manifesta un grau elevat de
complexitat i organitzaci: el nucli, separat del citoplama per una membrana nuclear,
cont 2 o ms molcules d'ADN bicatenari lineal associat a histones, cosa que li
permet empaquetar-se millor.
El citoplama cont nombrosos orgnuls i sistemes de membranes com els mitocondris,
cloroplasts, reticle endoplasmtic, etc, que estableixen tota una xarxa de
compartiments cellulars interrelacionats que es reparteixen les funcions metabliques
(compartimentaci cellular); aix permet ms especialitzaci i ms eficcia en la
realitzaci de les seues funcions (hi poden tindre lloc alhora reaccions contraposades
en diferents estructures tancades de la cllula).
Les cllules eucariotes presenten una gran quantitat d'ADN, molt ms del que
necessiten per a la codificaci de les seves protenes.
Les cllules eucariotes presents als organismes pluricellulars presenten una gran
quantitat de gens que poden ser inactivats (diferenciaci cellular)


La cllula eucariota animal
Informaci gentica emmagatzemada en molcules ADN unides a histones, formant la
CROMATINA.
Presncia dun embolcall nuclear (doble membrana semipermeable) per tal de separar
el nucli del citoplasma.
Membrana plasmtica formada per una bicapa lipdica i per protenes amb diverses
funcions:
o Receptores
o Canals inics
o Transportadores
o Anticossos
o Estructures duni a altres cllules.
El Citoplasma t endomembranes que formen diversos orgnuls:
o Aparell de Golgi
o Reticle Endoplasmtic
o Lisosomes

La cllula eucariota vegetal
Essencialment, la seva estructura sassembla molt a la cllula animal per amb algunes
diferncies:
Presenta orgnuls caracterstics com ara els cloroplasts i glioxisomes
Sistema de vacuols desenvolupat
Paret cellular: dna suport esqueltic i protecci al texit vegetal.
No presenta un centrosoma organitzador del fus mittic (diferncia amb cllula
animal)


6. MATRIUS DE SECRECI O EMBOLCALLS CELLULARS
Sn embolcalls que es fabriquen a partir de la prpia cllula i es situen en el costat extern
de la membrana. Noms apareix en organismes pluricellulars.
Sn la matriu extracellular en animals i la paret vegetal en animals

6.1 Embolcalls cellulars: Matriu extracellular
Es troba entre les cllules deIs teixits animals actua com a nexe duni i, omple espais
intercellulars, dna consistncia a teixits i rgans, i condiciona la forma, el
desenvolupament i la proliferaci de les cllules que engloba la matriu.
La matriu est composta per una fina xarxa de fibres proteiques (col.lagen, elastina i
fibronectina) immerses en una estructura gelatinosa de glicoprotenes hidratades, la
substncia fonamental amorfa.
o PROTENES:
El collagen s una protena fibrosa formada per tres cadenes espirals
sobre si mateixes. Proporciona estructura, resistncia a la ruptura i
consistncia a la matriu.
Lelastina s una protena fibrosa que es comporta com una goma en
cas de tracci. Proporciona elasticitat a la matriu.
La fibronectina s una glicoprotena que forma una trama fibrosa amb
funci adherent. Proporciona adhesi entre cllules, i entre cllules i
fibres de collagen.
o La substncia fonamental amorfa est construda per cid hialurnic i cadenes
glucdiques anomenades glicosaminoglicans. Aquestes estructures sn molt
hidrfiles i retenen molta aigua, cosa que proporciona a la matriu una gran
resistncia davant de la compressi, permet la migraci cellular a travs seu i
la filtraci selectiva daquestes molcules.
La matriu extracel.lular s especialment abundant en els teixits connectius, com el
conjuntiu i el cartilagins. Pot acumular dipsits de fosfat clcic, i aix originar el teixit
ossi; quitina, i donar lloc a lexosquelet dartrpodes, i slice, com sesdev en les
esponges silcies.

Funci de la matriu cel.lular
Mant unides les cllules que formen teixits, i els teixits, que formen rgans.
Dna consistncia, elasticitat i resistncia a la compressi i a la tracci
daquests teixits.
Permet la difusi de substncies, la migraci de cllules i influeix en la
disposici en lespai de les cllules englobades.
6.2 La paret cellular
La paret cellular s una coberta gruixuda i rgida que envolta les cllules vegetals. El
component ms abundant i caracterstic s la cellulosa. La secreta la cllula i es
disposa formant capes successives. Constitueix un exosquelet que perdura desprs de
la mort de la cllula, i aix serveix a moltes plantes com a teixit de sustentaci, fet que
els permet assolir una gran alada.
Estructura de la paret cellular
La paret cellular est formada per una xarxa de fibres de cellulosa i una matriu,
formada per aigua, sals minerals, hemicel.lulosa i pectina (substncia amb una gran
capacitat per retenir laigua).
La matriu es pot impregnar de lignina, suberina, cutina, tanins i substncies minerals,
com el carbonat clcic i la slice.
o La lignina confereix rigidesa a la paret cellular s molt abundant en teixits
esqueltics com el teixit conductor llenys que genera el tronc dels arbres.
o La suberina i la cutina impermeabilitzen les parets de les cllules que formen
els teixits protectors. Aix, la suberina es troba a lescora (sber) dels arbres, i
la cutina, a lepidermis de les fulles i les tiges.
o El carbonat clcic i la slice (mineralitzaci) donen rigidesa a lepidermis de
moltes fulles.



Capes
Lmina mitjana. s la primera capa que es forma i queda davant les parets primries
de les cl.lules venes. T consistncia gelatinosa degut a la pectina. Quan les cl.lules
del xilema moren la lmina mitjana simpregna de lignina.
Paret primria. s la segona capa que es genera. Es prima, flexible i elstica. Est
formada pel reticle microfibliar de cel.lulosa i la matriu amorfa de substncies no
cel.lulsiques.
Paret secundria. s la darrera que se forma. Perdura desprs de la mort de la cl.lula.
Serveix com a teixit de suport.Cont major densitat de cel.lulosa i presncia de lignina.

Plasmodesmes i porus.
Lintercanvi de soluts i aigua entre les cl.lules es du a terme a travs de:
o Plasmodesmes: Orificis, semblants a cordons que formen comunicacions
citoplasmtiques entre cl.lula i cel.lula filla quan es forma la lmina mitjana.
o Porus: Cavitats de la paret secundria entre cl.lules venes.
Funci de la paret cel.lular : La paret cellular dna forma i rigidesa a la cllula i nimpedeix la
ruptura. La cllula vegetal cont dins el citoplasma una elevada concentraci de soluts que, a
causa de la pressi osmtica, originen un corrent daigua cap a linterior cellular. Si no fos per
la paret cellular, la cllula sinflaria i al final es trencaria.
7. El citoplasma
s lespai cellular comprs entre la membrana plsmtica i lembolcall cellular. Inclou:
citosol o hialoplasma, citosquelet i conjunt dorganuls. Hi t lloc una important
activitat metablica.
Citosol, hialoplasma o lquid intracellular:Est delimitat per sistema membrans
cel.lular, s a dir, ocupa lespai situat entre la membrana plasmtica, lembolcall
nuclear i les membranes dels diferents orgnuls. En el citosol es troben immersos el
citosquelet i els ribosornes. s un medi aqus, amb un 85 % daigua, en el qual hi ha
dissoltes una gran quantitat de molcules que formen una dispersi col.lodal que pot
passar de sol a gel i a linrevs. Hi trobem:
Aigua
Sals minerals
Metabolits (monosacrids, aminocids, nucletids, precursors de
substncies,...)
Gasos dissolts
Productes de rebuig.
Missatgers intracel.lulars
cids nucleics: ARNm, ARNt,
Protenes (enzims, estructurals, reguladores...)
Polisacrids de reserva
Lpids de reserva
Funcions:
Donar volum a la cl.lula
Transport i difusi de substncies.
Moviments citoplasmtics
Moviment de vescules.
s el lloc on es produeixen moltes rutes metabliques.
Acumulaci de substncies de reserva.
Inclusions: Partcules insolubles. A animals, algunes poden ser nutrients
emmagatzemats com a grnuls de glucgen (fetge i mscul) o gototes de lpids
(adipcids). A vegetals, les podem trobar com a grans de mid (parnquima de reserva)
o gotetes de greix (llavors). Altres sn dipsits de pigments o tenir funcions especfiques
com ara orgnuls no membranosos i fibres proteiques.
8. ORGNULS NO MEMBRANOSOS
En el citoplasma hi trobam un conjunt dorgnuls, alguns dels quals estan fets de
membrana i daltres no.
Els orgnuls no membranosos principals sn:
Ribosomes
Citoesquelet
Proteasomes i vaults
8.1 Ribosomes
Els ribosomes sn unes estructures globulars, mancades de membrana, que
estan constitudes per diversos tipus de protenes associades a cids
ribonucleics ribosmics (ARNr) procedents del nuclol.
Es poden trobar dispersos al citosol o adherits a la membrana del reticle
endoplasmtic rugs, grcies a unes protenes, les riboforines, que en
possibiliten lancoratge.
Els ribosomes sn corpuscles esfrics duns 200 A de dimetre, de textura
porosa, amb una velocitat de sedimentaci de 80 S i que estan constituts per
dues subunitats:
o Una subunitat petita, que sedimenta a valors de 40 S
o Una subunitat gran, amb una velocitat de sedimentaci de 60 S.
Les dues subunitats estan separades en el citoplasma, i suneixen nicament
quan han de desenvolupar la funci de sntesi de protenes.
Les dues subunitats estan separades en el citoplasma, i suneixen nicament
quan han de desenvolupar la funci de sntesi de protenes.
Cada ribosoma cont: 80 % daigua, 10 % dARNr i 10 % de protenes. s a dir,
en pes sec contenen el 50 % dARNr i el 50 % de protenes
Funci
Els ribosomes serveixen per fer la biosntesi de protenes. inicialment, lARNm suneix
a la subunitat petita del ribosoma i, posteriorment, a la subunitat gran, i aix sinicia la
traducci del missatge de lARNm.
Un cop acabada la sntesi de la protena, les dues subunitats se separen. Les molcules
dARNm sn llegides, generalment, per una srie de 5 a 40 ribosomes, distanciats
entre si uns 100 A. Aquesta mena de collarets reben el nom de poliribosomes o
polisomes




Proteasomes
Protenes cilndriques tancades molt abundants a les cllules.
Via(no lisosomal) per degradar les protenes.
Participen en el control del cicle cellular i lapoptosi.
Si destrueixen protenes vlides o no degraden les anmales, apareixen malalties com
lAlzheimer, Parkinson
Vaults
Partcules buides formades per ARN i protenes.
Funci desconeguda (podria ser relacionada amb el transport de substncies o en
processos de defensa).


8.2 Fibres proteiques: Citoesquelet i protenes motores
2 funcions essencials: Sosteniment estructural i moviment.
o Sosteniment: Citoesquelet
o Moviment: Cilis i flagels, protenes motores (enzims).

Citoesquelet: Es troba en totes les cl.lules eucariotes. Format per una xarxa de filaments
proteics, entre els quals destaquen:
1. els microfilaments o filaments dactina,
2. els filaments intermedis
3. els microtbuls.
A ms, hi interv un elevat nombre de petites protenes associades que uneixen els
filaments del citosquelet entre s i, tamb, amb el sistema membrans cel.lular.
Funci
- Mantenir la forma de la cllula i, quan cal, la possibilitat de canviar aquesta forma.
- Possibilitar el desplaament de la cl.lula. (pseudpodes).
- Contreure les cl.lules musculars
- Transportar i organitzar els orgnuls en el citoplasma





1. Microfilaments o filaments dactina
Els microfilaments o filaments dactina Sn els components ms importants del
citosquelet. En les cl.lules musculars els filaments dactina estan associats a altres
microfilaments, els de miosina, amb els quals formen estructures contrctils.
Funci : Els filaments dactina tenen diverses funcions, que depenen del tipus de cl.lula i
del tipus de molcula proteica que shi associa:
1) Mantenen la forma de la cllula. Constitueixen una estructura reticular densa que se
situa sota la membrana plasmtica i dna forma a la cllula, de manera que permet un
cert grau delasticitat
2) Faciliten lemissi dels pseudpodes, que possibiliten el desplaament cel.lular i la
fagocitosi.
3) Permeten lestabilitat de prolongacions citoplasmtiques. Per exemple, les
microvellositats de les cl.lules intestinals es sostenen grcies a una carcassa constituda
per feixos de filaments dactina associats a molcules daltres protenes
4) Possibiliten el moviment contrctil de les cl.lules musculars. Pen fer-ho, els filaments
de miosina provoquen laproximaci dels microfilaments dactina, amb la qual cosa
sescurcen les miofibrilles i tamb la cl.lula muscular.

2. Filaments intermedis
Els filaments intermedis presenten un gruix intermedi entre el dels microtbuls i el dels
microfilaments.
Estructura
Estan constituts per protenes filamentoses. Els tipus ms importants sn:
1) Els neurofilaments que es troben en els xons de les neurones.
2) Els tonofilaments o filaments de queratina, que es troben a les cl.lules epitelials
(ungles, pell, cabells...), especialment en els desmosomes.
3) Els filaments de vimentna, molt abundants en el teixit conjuntiu, i els filaments de
desmina, a les cl.lules musculans.
Funci
Els filaments intermedis exerceixen funcions estructurals. Es troben en cl.lules que
estan sotmeses a esforos mecnics, per exemple: Cl.lules musculars, epidrmiques...

3. Estructures formades per Microtbuls: Centrosoma
El centrosoma, citocentre o centre cel.lular tan sols es troba en cllules animals, proper al
nucli, i es considera com un centre organitzador de microtbuls.
Estructura
o Est format pel diplosoma (dos centrols disposats perpendicularment entre
si)
o El material pericentriolar, material dens pticament que s el centre
organitzador de microtbuls
o Fibres de laster, microtbuls que parteixen radialment.er.
Cada centrol consta de nou grups de tres microtbuls o triplets que es disposen formant un
cilindre, una estructura que es mant grcies a les protenes que uneixen els triplets
entre si de manera que formen els anomenats ponts.





Funci
Els centrols, a travs del material pericentriolar, sn centres organitzadors de microtbuls.
Per tant, deriven del centrosoma totes les estructures constitudes per microtbuls, com
ara:
- els cilis i flagels encarregats del desplaament cellular
- el fus acromtic, encarregat de la separaci dels cromosomes durant la divisi
cel.lular
- lestructura del citoesquelet, els filaments del quals sorganitzen al voltant dels
microtbuls.
Les cl.lules vegetals sense centrosoma construeixen els microtbuls a partir dun
centre organitzador similar al centrosoma de les cl.lules animals.

Cilis i flagels:Undilopodis
Els cilis i els fiagels sn prolongacions citoplasmtiques mbils situades a la superficie
cellular.
Funci: Tenen la funci de permetre el desplaament de la cl.lula, i tamb, en els cilis, crear-hi
turbulncies al voltant per atraure laliment.
Els cilis presenten un dimetre de 0,2 i una longitud que oscil.la entre les 5 i les 10
. Sen solen trobar en gran nombre recobrint la superfcie cellular.
Els flagels tenen un dimetre de 0,2 i una longitud de 100 . El nombre de flagels s
escs, generalment un o dos.
Estructura
En els undilopodis es distingeixen tres zones:
Corpuscle basal o cinetosoma: Estructura derivada del centrol situada a la
base del cili o el flagel, just per davall la membrana plasmtica. Presenta
lestructura caracterstica del centrol, amb 9 triplets de microtbuls. T un eix
tubular central don surten 9 lmines laterals (estructura en roda de carro)
La zona de transici: El microtbul C de cada triplet desapareix Est mancada
del doblet central.
Axonema: Eix central del cili o flagel, format per una parella de microtbuls
centrals i 9 parelles de microtbuls perifrics. Recoberts per la membrana
plasmtica, forma la part lliure del cili o flagel.

Els microtbuls estan units a molcules proteiques:
La dnena, que permet el moviment entre els diferents grups de microtbuls.
La nexina, que mant la disposici cilndrica de laxonema unint els doblets
perifrics entre si.
Les fibres radials, que uneixen els doblets perifrics amb la beina que envolta
el doblet central.