LOMQE

EN RESUM
Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa
(BOE, nm. 295, de 10 de desembre de 2013).
NDEX
LOMQE i currculum .......................................................................... 2
Nou concepte
Elements que lintegren
Els estndards daprenentatge avaluables
Currculum i competncies

Etapa de lEducaci Primria ........................................................... 3
Principals canvis
Assignatures de lEducaci Primria
Lavaluaci
Etapa de lEducaci Secundria Obligatria ................................... 5
Principals canvis
Assignatures de lEducaci Secundria Obligatria
Lavaluaci
Batxillerat .......................................................................................... 8
Principals canvis
Assignatures de Batxillerat
Lavaluaci
Etapes educatives. Principals canvis .............................................. 11
Calendari dimplantaci ................................................................... 12
Estructura del sistema educatiu ..................................................... 13

Els canvis proposats persegueixen una simplificaci del
currculum i un refor dels aprenentatges instrumen-
tals.
1 Nou concepte
A lefecte del que disposa la LOMQE (o LOMCE), sentn
per currculum la regulaci dels elements que determi-
nen els processos densenyament i aprenentatge per a
cadascun dels ensenyaments.
2 Elements que lintegren
a) Els objectius de cada ensenyament i etapa educativa.
b) Les competncies, o capacitats per a aplicar de ma-
nera integrada els continguts propis de cada ensenya-
ment i etapa educativa, amb la finalitat daconseguir la
realitzaci adequada dactivitats i la resoluci efica
de problemes complexos.
c) Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats,
destreses i actituds que contribueixen a lassoliment
dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa
i a ladquisici de competncies.
Els continguts sordenen en assignatures, que es
classifiquen en matries, mbits, rees i mduls en
funci dels ensenyaments, les etapes educatives o els
programes en qu participen els alumnes.
d) La metodologia didctica, que comprn tant la des-
cripci de les prctiques docents com lorganitzaci
del treball dels docents.
e) Els criteris davaluaci del grau dadquisici de les
competncies i de lassoliment dels objectius de cada
ensenyament i etapa educativa.
f) Els estndards i resultats daprenentatge avaluables.
3 Els estndards daprenentatge avaluables,
un nou element del currculum
Els estndards daprenentatge avaluables sn els refe-
rents tant per a lavaluaci dels objectius i els continguts
com per a lavaluaci del nivell dadquisici de les com-
petncies. Sestableixen per a cadascuna de les assigna-
tures i valoren no solament el nivell dassimilaci de
coneixements, sin tamb el nivell competencial dels
alumnes.
LOMQE I CURRCULUM
LOMQE | 2
CURRCULUM I COMPETNCIES
GOVERN MECE CA CENTRES
ASSIGNATURES
TRONCALS
Continguts.
Estndards
daprenentatge.
Horari mnim.
Complementar el bloc
de continguts.
Horari mxim.
Complementar els
criteris davaluaci.
Metodologia.
Complementar els continguts.
Configurar loferta
formativa.
Implantar i dissenyar
metodologies prpies.
Determinar la crrega horria.
ASSIGNATURES
ESPECFIQUES
Estndards
daprenentatge.
Establir els continguts.
Horari.
Complementar els
criteris davaluaci.
Metodologia.
Complementar els continguts.
Configurar loferta formativa.
Implantar i dissenyar
metodologies prpies.
Determinar la crrega horria.
ASSIGNATURES
DE LLIURE
CONFIGURACI
Establir els continguts.
Horari.
Establir els criteris
davaluaci.
Estndards
daprenentatge
avaluables.
Metodologia.
Complementar els continguts.
Configurar loferta formativa.
Implantar i dissenyar
metodologies prpies.
Determinar la crrega horria.
AVALUACIONS
DE FINAL
DETAPA
Educaci Primria:
Criteris
davaluaci
dobjectius
i competncies.
Caracterstiques
generals de
les proves.
ESO i Batxillerat:
Criteris davaluaci
dobjectius
i competncies.
Caracterstiques
generals de les proves.
Disseny i contingut
de les proves.
ETAPA DE LEDUCACI PRIMRIA
PRINCIPALS CANVIS
Organitzaci per cursos, no per cicles.
Desglossament de lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural en Cincies de la naturalesa i Cincies
socials.
Elecci entre Religi o Valors socials i cvics.
Desapareix Educaci per a la ciutadania i drets humans.
Sense perjudici del tractament especfic en algunes de les rees de letapa, la comprensi lectora, lexpressi
oral i escrita, la comunicaci audiovisual, les tecnologies de la informaci i la comunicaci, lemprenedoria i
leducaci cvica i constitucional es treballaran en totes les rees.
El valenci i el castell solament sutilitzaran com a suport en el procs daprenentatge de la llengua estrangera.
Es prioritzaran la comprensi i lexpressi oral.
Sestabliran mesures de flexibilitzaci i alternatives metodolgiques en lensenyament i lavaluaci de la llengua
estrangera per a lalumnat amb discapacitat, especialment per a aquell que presenta dificultats en lexpressi oral.
Aquestes adaptacions en cap cas es tindran en compte per a minorar les qualificacions obtingudes.
ASSIGNATURES DE LEDUCACI PRIMRIA
EDUCACI PRIMRIA
Assignatures troncals
(Lhorari lectiu mnim no ser inferior
al 50 % del total de lhorari.)
Llengua castellana i Literatura
Matemtiques
Cincies de la naturalesa
Cincies socials
Primera llengua estrangera
Assignatures especfiques
(Nhauran de cursar almenys 3 duna oferta
de 6. Obligaci de cursar Educaci fsica
i Religi o Valors socials i cvics.)
Educaci fsica
Religi o Valors socials i cvics
Almenys una de les segents:
Educaci artstica
Segona llengua estrangera
Si els pares o tutors legals no lhan triat anteriorment:
Religi
Valors socials i cvics
Assignatures de lliure configuraci
Valenci: Llengua i Literatura (rebr un tractament anleg al de lrea
de Llengua castellana i Literatura).
Assignatures especfiques no cursades.
Aprofundiment o refor de les troncals o les rees per determinar.
LOMQE | 3
LOMQE | 4
LAVALUACI
Carcter de lavaluaci
Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat dEducaci Primria ser contnua i global, i tindr en compte
el progrs en el conjunt de les rees.
Lalumne accedir al curs o letapa segent sempre que es considere que ha aconseguit els objectius i el grau
dadquisici de les competncies corresponents. Si no s aix, podr repetir una sola vegada durant letapa, amb
un pla especfic de refor o recuperaci.
Es tindran en compte especialment els resultats de les avaluacions de tercer curs, i de final dEducaci Primria.
Avaluaci individualitzada en acabar 3r dEducaci Primria
A tots els alumnes, segons disposen les administracions educatives.
Es comprova el grau de domini de les destreses, capacitats i habilitats en expressi oral i comprensi oral i
escrita, clcul i resoluci de problemes en relaci amb el grau dadquisici de la competncia en comunicaci
lingstica i de la competncia matemtica.
Si aquesta avaluaci resulta desfavorable, lequip docent hi haur dadoptar les mesures ordinries o extraor-
dinries ms adequades.
Avaluaci individualitzada en acabar 6 dEducaci Primria
A tots els alumnes, en la qual es comprovar el grau dadquisici de la competncia en comunicaci lingstica,
de la competncia matemtica i de les competncies bsiques en cincia i tecnologia, aix com lassoliment dels
objectius de letapa.
El Govern, amb una consulta prvia a les comunitats autnomes, establir per a tot el sistema educatiu espanyol
els criteris davaluaci i les caracterstiques generals de les proves, amb la finalitat dassegurar una avaluaci
comuna a tot el territori.
El resultat de lavaluaci sexpressar en nivells. El nivell obtingut per cada alumne es far constar en un informe,
que es lliurar als pares o tutors legals, i que tindr carcter informatiu i orientador per als centres en els quals
els alumnes hagen cursat sis curs dEducaci Primria i per a aquells en els quals cursen el segent curs escolar,
aix com per als equips docents, els pares o tutors legals i els alumnes.
Les administracions educatives podran establir plans especfics de millora en aquells centres pblics on els re-
sultats siguen inferiors als valors que, amb aquest objecte, hagen establit.
En relaci amb els centres concertats, sestar subjecte a la normativa reguladora del concert corresponent.
ETAPA DE LEDUCACI
SECUNDRIA OBLIGATRIA
PRINCIPALS CANVIS
Letapa de lEducaci Secundria Obligatria sorganitza en matries i comprn dos cicles: el primer, de tres cur-
sos escolars i el segon, dun.
- En el primer cicle, amb la finalitat de facilitar el trnsit de lalumnat entre lEducaci Primria i el primer curs
de lEducaci Secundria Obligatria, les administracions educatives, i, si escau, els centres docents, podran
agrupar les matries del primer curs en mbits de coneixement.
- El segon cicle o quart curs de lEducaci Secundria Obligatria tindr un carcter fonamentalment prope-
dutic.
Els pares o tutors legals o, si escau, els alumnes, podran escollir cursar el quart curs de lEducaci
Secundria Obligatria per una de les segents opcions:
a) Opci densenyaments acadmics per a la iniciaci al Batxillerat.
b) Opci densenyaments aplicats per a la iniciaci a la Formaci Professional.
Les administracions educatives, i si escau els centres, podran elaborar itineraris per orientar els alum-
nes en lelecci de les matries troncals dopci.
Lalumnat haur daconseguir els objectius de letapa i assolir el grau dadquisici de les compe-
tncies corresponents, tant per lopci densenyaments acadmics com per la densenyaments
aplicats.
Sense perjudici del tractament especfic en algunes de les matries del cicle, la comprensi lectora, lexpressi
oral i escrita, la comunicaci audiovisual, les tecnologies de la informaci i la comunicaci, lemprenedoria i
leducaci cvica i constitucional es treballaran en totes les rees.
Els programes de diversificaci curricular de 3r i 4t de letapa se substitueixen pels programes de millora de
laprenentatge i el rendiment en el primer cicle (cursos de 2n i 3r).
Sestableixen programes de refor per a lalumnat que promocione amb matries no superades.
ASSIGNATURES DE LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA
Primer, segon i tercer
PRIMER CICLE PRIMER SEGON TERCER
Assignatures
troncals
(Lhorari lectiu
mnim de totes les
assignatures troncals
no ser inferior
al 50 % del total
de lhorari.)
Biologia i Geologia
Geografia i Histria
Llengua castellana i Literatura
Matemtiques
Primera llengua estrangera
Fsica i Qumica
Geografia i Histria
Llengua castellana i Literatura
Matemtiques
Primera llengua estrangera
Biologia i Geologia
Fsica i Qumica
Geografia i Histria
Llengua castellana i Literatura
Primera llengua estrangera
Matria dopci:
Matemtiques orientades als
ensenyaments acadmics
Matemtiques orientades als
ensenyaments aplicats
Assignatures
especfiques
(En cadascun
dels cursos.)
Educaci fsica
Religi o Valors tics
Un mnim d1 i un mxim de 4 de les segents (que podran ser diferents
en cadascun dels cursos):
Cultura clssica
Iniciaci a lactivitat emprenedora i empresarial
Msica
Tecnologia
Educaci plstica, visual i audiovisual
Segona llengua estrangera
Si els pares o tutors legals o, si escau, lalumne, no lhan escollit anteriorment:
Religi
Valors tics
Assignatures
de lliure
configuraci
Valenci: Llengua i Literatura (rebr un tractament anleg al de lrea de Llengua castellana
i Literatura).
Assignatures especfiques no cursades o matries per determinar.
LOMQE | 5
Quart
SEGON CICLE
O 4t DESO
ENSENYAMENTS ACADMICS
(INICIACI AL BATXILLERAT)
ENSENYAMENTS APLICATS
(INICIACI A LA FORMAC. PROFESSIONAL)
Assignatures
troncals
(Lhorari lectiu
mnim de totes les
assignatures troncals
no ser inferior
al 50 % del total
de lhorari.)
Troncals generals
Geografia i Histria
Llengua castellana i Literatura
Primera llengua estrangera
Matemtiques orientades
als ensenyaments acadmics
Matemtiques orientades
als ensenyaments aplicats
Troncals de lopci
Se nhan de triar 2 entre les segents:
Biologia i Geologia
Economia
Fsica i Qumica
Llat
Se nhan de triar 2 entre les segents:
Cincies aplicades a lactivitat professional
Iniciaci a lactivitat emprenedora
i empresarial
Tecnologia
Assignatures
especfiques
(En cadascun
dels cursos.)
Educaci fsica
Religi o Valors tics
Un mnim d1 i un mxim de 4 de les segents:
Arts escniques i Dansa
Cultura cientfica
Cultura clssica
Filosofia
Msica
Tecnologies de la informaci
i la comunicaci
Segona llengua estrangera
Educaci plstica, visual
i audiovisual
Una matria del bloc
dassignatures troncals
no cursada
Si els pares o tutors legals o, si escau, lalumne, no lhan escollit anteriorment:
Religi
Valors tics
Assignatures
de lliure
configuraci
Valenci: Llengua i Literatura (rebr un tractament anleg al de lrea de Llengua castellana
i Literatura).
Assignatures especfiques no cursades o matries per determinar.
Matries dampliaci dels continguts dalguna de les matries dels blocs dassignatures troncals
o especfiques.
LAVALUACI
Carcter de lavaluaci
Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat dEducaci Secundria Obligatria ser contnua, formativa i
integradora.
Les decisions sobre la promoci de lalumnat dun curs a un altre, dins de letapa, sadoptaran de manera collegiada
per part del conjunt de professors de lalumne, tenint en compte lassoliment dels objectius i el grau dadquisici
de les competncies corresponents.
Els alumnes promocionaran de curs quan hagen superat totes les matries cursades o tinguen una avaluaci ne-
gativa en dues matries com a mxim, i repetiran curs quan tinguen una avaluaci negativa en tres matries o
ms. De manera excepcional, podr autoritzar-se la promoci dun alumne amb una avaluaci negativa en tres
matries quan es donen conjuntament algunes condicions.
Lalumne podr repetir el mateix curs una sola vegada, i dues vegades com a mxim dins de letapa.
Avaluaci individualitzada al final de lEducaci Secundria Obligatria
En acabar el quart curs, els alumnes faran una avaluaci individualitzada per lopci densenyaments acadmics o
per la densenyaments aplicats, en la qual es comprovar lassoliment dels objectius de letapa i el grau dadquisici
de les competncies corresponents.
Els alumnes podran fer lavaluaci per qualsevol de les dues opcions, amb independncia de lopci cursada en el
quart curs, o per les dues opcions en la mateixa ocasi.
LOMQE | 6
Podran presentar-se a aquesta avaluaci els alumnes que hagen obtingut una avaluaci positiva en totes les ma-
tries, o negativa en un mxim de dues matries sempre que no siguen simultniament Valenci: Llengua i Lite-
ratura, Llengua castellana i Literatura, i Matemtiques.
El Ministeri dEducaci, Cultura i Esport establir per a tot el sistema educatiu espanyol els criteris davaluaci i
les caracterstiques generals de les proves, i en dissenyar el contingut per a cada convocatria.
Per a obtenir el ttol de graduat en Educaci Secundria Obligatria ser necessria la superaci de lavaluaci
final, aix com una qualificaci final daquesta etapa igual o superior a 5 punts sobre 10. La qualificaci final
daquesta etapa es deduir de la segent ponderaci:
a) Amb un pes del 70 %, la mitjana de les qualificacions numriques obtingudes en cadascuna de les matries
cursades en lEducaci Secundria Obligatria.
b) Amb un pes del 30 %, la nota obtinguda en lavaluaci final de lEducaci Secundria Obligatria.
El ttol de graduat en Educaci Secundria Obligatria permetr accedir als ensenyaments postobligatoris, dacord
amb els requisits que sestableixen per a cada ensenyament.
Els alumnes que cursen lEducaci Secundria Obligatria i no obtinguen el ttol rebran una certificaci oficial en
la qual constar el nombre danys cursats, aix com el grau dassoliment dels objectius de letapa i dadquisici de
les competncies corresponents.
Les administracions educatives podran establir mesures datenci personalitzada dirigides a aquells alumnes
que, tot i haver superat totes les matries dEducaci Secundria Obligatria, no hagen obtingut el ttol per no ha-
ver superat lavaluaci final.
LOMQE | 7
BATXILLERAT
PRINCIPALS CANVIS
Per a obtenir el ttol de Batxiller ser necessria la superaci de lavaluaci final de Batxillerat.
El ttol de Batxiller facultar per a accedir als diferents ensenyaments que constitueixen leducaci superior, i aix
desapareix lactual prova daccs a la universitat.
Les administracions educatives i, si escau, els centres, podran elaborar itineraris per a orientar els alumnes en
lelecci de les matries troncals dopci.
Desapareix Cincies per al mn contemporani.
ASSIGNATURES DE BATXILLERAT
Primer curs
MODALITATS
CINCIES
HUMANITATS I C. SOCIALS
ARTS
Humanitats Cincies socials
A
S
S
I
G
N
A
T
U
R
E
S
Assignatures
troncals
(Lhorari lectiu
mnim de totes
les assignatures
troncals no ser
inferior al 50 %
del total de
lhorari.)
Troncals generals
Filosofia
Llengua castellana i Literatura I
Matemtiques I
Primera llengua estrangera I
Filosofia
Llengua castellana i Literatura I
Primera llengua estrangera I
Filosofia
Fonaments de lart I
Llengua castellana
i Literatura I
Primera llengua
estrangera I
Llat I Matemtiques
aplicades a les
cincies socials I
Troncals de lopci
2 de les segents:
Biologia i Geologia
Dibuix tcnic I
Fsica i Qumica
2 de les segents:
Economia
Grec I
Histria del mn contemporani
Literatura universal
2 de les segents:
Cultura audiovisual I
Histria del mn
contemporani
Literatura universal
Assignatures
especfiques
Educaci fsica
Un mnim de 2 i un mxim de 3 entre les segents:
Anlisi musical I
Segona llengua estrangera I
Anatomia aplicada
Tecnologia industrial I
Cultura cientfica
Tecnologies de la informaci
i la comunicaci I
Dibuix artstic I
Volum
Dibuix tcnic I
Llenguatge i prctica musical
Religi
Una matria del bloc dassignatures troncals
o especfiques
Lliure
configuraci
Valenci: Llengua i Literatura.
Assignatures especfiques no cursades o matries per determinar.
Matries dampliaci dels continguts dalguna de les matries dels blocs dassignatures troncals
o especfiques.
LOMQE | 8
Segon curs
MODALITATS
CINCIES
HUMANITATS i C. SOCIALS
ARTS
Humanitats Cincies socials
A
S
S
I
G
N
A
T
U
R
E
S
Assignatures
troncals
(Lhorari lectiu
mnim de totes
les assignatures
troncals no ser
inferior al
50 % del total
de lhorari.)
Troncals generals
Histria dEspanya
Llengua castellana i Literatura II
Matemtiques II
Primera llengua estrangera II
Histria dEspanya
Llengua castellana i Literatura II
Primera llengua estrangera II
Histria dEspanya
Fonaments de lart II
Llengua castellana
i Literatura II
Primera llengua
estrangera II
Llat II Matemtiques
aplicades a les
cincies socials II
Troncals de lopci
2 de les segents:
Biologia
Dibuix tcnic II
Geologia
Fsica
Qumica
2 de les segents:
Economia de lempresa
Grec II
Histria de lart
Histria de la filosofia
Geografia
2 de les segents:
Cultura audiovisual II
Arts escniques
Disseny
Assignatures
especfiques
Un mnim de 2 i un mxim de 3 entre les segents:
Anlisi musical II
Cincies de la terra i del medi ambient
Dibuix artstic II
Dibuix tcnic II
Fonaments dadministraci i gesti
Religi
Histria de la Msica i la Dansa
Imatge i So
Psicologia
Tcniques dexpressi graficoplstica
Segona llengua estrangera II
Tecnologia industrial II
Tecnologies de la informaci i la comunicaci II
Histria de la filosofia
Una matria del bloc dassignatures troncals
no cursada
Lliure
configuraci
Valenci: Llengua i Literatura.
Educaci fsica.
Assignatures especfiques no cursades o matries per determinar.
Matries dampliaci dels continguts dalguna de les matries dels blocs dassignatures troncals
o especfiques.
LOMQE | 9
LAVALUACI
Carcter de lavaluaci
Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de Batxillerat ser contnua i diferenciada segons les diferents
matries. El professor de cada matria decidir, al final del curs, si lalumne ha aconseguit els objectius i ha asso-
lit el grau adequat dadquisici de les competncies corresponents.
Els alumnes promocionaran de primer a segon de Batxillerat quan hagen superat les matries cursades o tinguen
una avaluaci negativa en dues matries, com a mxim. En qualsevol cas, hauran de matricular-se en segon curs
de les matries pendents de primer. Els centres docents hauran dorganitzar les activitats de recuperaci i
lavaluaci de les matries pendents.
Sense superar el termini mxim establit per a cursar Batxillerat (4 anys), els alumnes podran repetir cadascun dels
cursos de Batxillerat una sola vegada, si b, excepcionalment, podran repetir un dels cursos una segona vegada,
amb un informe previ i favorable de lequip docent.
Avaluaci individualitzada al final del Batxillerat
Els alumnes faran una avaluaci individualitzada quan acaben Batxillerat, en la qual es comprovar lassoliment
dels objectius daquesta etapa i el grau dadquisici de les competncies corresponents.
Podran presentar-se a aquesta avaluaci els alumnes que hagen obtingut una avaluaci positiva en totes les ma-
tries.
El Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, establir per a tot el
sistema educatiu espanyol els criteris davaluaci i les caracterstiques generals de les proves, i en dissenyar el
contingut per a cada convocatria.
La superaci daquesta avaluaci requerir una qualificaci igual o superior a 5 punts sobre 10.
Els alumnes que no hagen superat aquesta avaluaci, o que vulguen elevar la seua qualificaci final de Batxillerat,
podran repetir lavaluaci en convocatries successives, amb una sollicitud prvia.
Per a obtenir el ttol de Batxiller ser necessria la superaci de lavaluaci final de Batxillerat, aix com una
qualificaci final de Batxillerat igual o superior a 5 punts sobre 10. La qualificaci final daquesta etapa es deduir
de la segent ponderaci:
a) Amb un pes del 60 %, la mitjana de les qualificacions numriques obtingudes en cadascuna de les matries
cursades en Batxillerat.
b) Amb un pes del 40 %, la nota obtinguda en lavaluaci final de Batxillerat.
El ttol de Batxiller facultar per a accedir als diferents ensenyaments que constitueixen leducaci superior, de
manera que desapareix lactual prova daccs a la universitat.
Lavaluaci positiva en totes les matries sense haver superat lavaluaci final daquesta etapa donar dret a
lalumne a obtenir un certificat amb efectes laborals i acadmics (accs als cicles de grau mitj, de grau superior
i al grau superior dels ensenyaments esportius amb el ttol de tcnic esportiu).
LOMQE | 10
ETAPES EDUCATIVES.
PRINCIPALS CANVIS
PER A TOTES LES ETAPES
Establiment destndards daprenentatge: els referents per a lavaluaci dels objectius i continguts i el nivell dadquisici de
les competncies.
Organitzaci de les assignatures en troncals, especfiques i de lliure configuraci autonmica.
EDUCACI INFANTIL
El Govern fixar els objectius, la competncia, els continguts i els criteris
davaluaci del currculum bsic, que requeriran el 55 % dels horaris escolars
per a les comunitats autnomes que tinguen llengua cooficial i el 65 % per a
aquelles que no en tinguen.
P
R
I
M

R
I
A
1r
Organitzaci per cursos, no per cicles.
Desglossament de lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural en
Cincies de la naturalesa i Cincies socials.
Desapareix Educaci per a la ciutadania i drets humans.
Sense perjudici del tractament especfic en algunes de les rees de letapa,
la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual,
les tecnologies de la informaci i la comunicaci, lemprenedoria i leducaci
cvica i constitucional es treballaran en totes les rees.
Es duran a terme dues avaluacions detapa: en acabar 3r i 6 de lEducaci
Primria, respectivament.
2n
3r AVALUACI
4t
5
6
AVALUACI FINAL DEP
E
S
O
1r
PRIMER CICLE
El primer cicle comprn els cursos de 1r a 3r.
El segon cicle es refereix al 4t curs.
Sense perjudici del tractament especfic en algunes de les rees de letapa, la
comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, les
tecnologies de la informaci i la comunicaci, lemprenedoria i leducaci cvica
i constitucional es treballaran en totes les rees.
Obligaci de cursar 4t, a travs duna de les opcions: ensenyaments acadmics
per a la iniciaci a Batxillerat i ensenyaments aplicats per a la iniciaci a For-
maci Professional.
Per a obtenir el ttol de graduat en Educaci Secundria Obligatria ser neces-
sria la superaci de lavaluaci final de letapa.
2n
3r
4t EAIB EAIFP
AVALUACI FINAL DESO
TTOL DE GRADUAT EN ESO
B
A
T
X
I
L
L
E
R
A
T
1r
Cincies
Humanitats
i Cincies socials
Arts
Per a obtenir el ttol de Batxiller ser necessria la superaci de lavaluaci
final de Batxillerat.
El ttol de Batxiller facultar per a accedir als diferents ensenyaments que cons-
titueixen leducaci superior, de manera que desapareix lactual prova daccs
a la universitat.
2n
AVALUACI FINAL DE BATX.
TTOL DE BATXILLER
UNIVERSITAT
LOMQE | 11
CALENDARI
DIMPLANTACI
2014-2015 2015-2016 2016-2017 *
INFANTIL
Primer cicle 0-3 anys (1)
Segon cicle 3-6 anys (1)
PRIMRIA No hi ha cicles
Primer
Segon
Tercer
Prova
davaluaci
Quart
Cinqu
Sis
Prova final
detapa
ESO
Primer cicle
Primer
Segon
Tercer
Segon cicle Quart
Prova final
detapa (2)
BATXILLERAT No hi ha cicles
Primer
Segon
Prova final
detapa (3)
FORMACI
PROFESSIONAL
BSICA
1r (4)
2n
(1) Els dos cicles dEducaci Infantil no tenen canvis organitzatius ni curriculars.
(2) Lavaluaci final dEducaci Secundria Obligatria que correspon a la convocatria que es far lany 2017 no tindr efectes
acadmics. En aquest curs hi haur una nica convocatria.
(3) Lavaluaci final de Batxillerat corresponent a les dues convocatries que es faran lany 2017 nicament es tindr en comp-
te per a laccs a la universitat, per la superaci no ser necessria per a obtenir el ttol de Batxiller.
(4) Els cicles formatius de Formaci Professional Bsica substituiran progressivament els Programes de qualificaci profes-
sional inicial (PQPI).
* Les modificacions introdudes en les condicions daccs i admissi als ensenyaments regulats en la LOMQE saplicaran en el
curs escolar 2016-2017.
LOMQE | 12
ESTRUCTURA
DEL SISTEMA EDUCATIU
G
r
a
u

m
i
t
j

F
P
Ttol de tcnic
Cicles
formatius
de grau
mitj dFP
Grau mitj
dArts
plstiques
i Disseny
Tcnic
esportiu
de grau
mitj
Ensenyament gratut
Ensenyaments didiomes
Formaci Professional
Ensenyaments artstics
Ensenyaments esportius
Accs sense ttol de Batxiller

Proves de final detapa
Proves daccs
C1 / C2
Nivell
avanat
B1 / B2
Nivell
mitj
A1 / A2
Nivell
bsic
E
D
U
C
A
C
I

S
U
P
E
R
I
O
R
E
D
U
C
A
C
I

S
E
C
U
N
D

R
I
A
E
D
U
C
A
C
I

I
N
F
A
N
T
I
L
E
D
U
C
A
C
I

P
R
I
M

R
I
A
E
n
s
e
n
y
a
m
e
n
t
s

a
r
t

s
t
i
c
s

s
u
p
e
r
i
o
r
s
Ttol superior
Msica i Dansa
Art dramtic
Conservaci
i restauraci de
bns culturals
Arts plstiques
Disseny
Ttol professional
E
n
s
e
n
y
a
m
e
n
t
s

p
r
o
f
e
s
s
i
o
n
a
l
s

d
e

M

s
i
c
a

i

D
a
n
s
a
6
5
4t
3r
2n
1r
E
n
s
e
n
y
a
m
e
n
t
s

e
l
e
m
e
n
t
a
l
s


d
e

M

s
i
c
a

i

D
a
n
s
a
E
n
s
e
n
y
a
m
e
n
t

u
n
i
v
e
r
s
i
t
a
r
i
Ttol de doctor
Estudis de doctorat
Ttol de mster
Estudis de postgrau
Ttol de grau
Estudis de grau
B
a
t
x
i
l
l
e
r
a
t
(
1
6
-
1
8

a
n
y
s
)
Ttol de Batxiller
A
r
t
s
C
i

n
c
i
e
s
H
u
m
a
n
i
t
a
t
s

i

C
S
2n
1r
E
d
u
c
a
c
i

I
n
f
a
n
t
i
l
2n cicle
(3-6 anys)
1r cicle
(0-3 anys)
F
P

b

s
i
c
aTtol professional bsic
2n
1r
G
r
a
u

s
u
p
e
r
i
o
r

d

F
P
Ttol de tcnic superior
Cicles
formatius
de grau
superior
dFP
Grau
superior
dArts
plstiques
i Disseny
Tcnic
esportiu
de grau
superior
E
d
u
c
a
c
i

P
r
i
m

r
i
a
(
6
-
1
2

a
n
y
s
)
6
5
4t
3r
2n
1r
E
S
O
(
1
2
-
1
6

a
n
y
s
)
Ttol graduat en ESO
2n
cicle

4t Ensenyaments
acadmics
4t Ensenyaments
aplicats
1r
cicle
3r Programa de millora
2n Programa de millora
1r
S
E
1
5
3
9
9
3
Si vols descarregar-te aquest quadern
(en castell, valenci, gallec o basc)
entra en
www.smeducacion.com/lomce