You are on page 1of 52

UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA

Servei de Llenges i Terminologia


R
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
R
e
s
t
a
u
r
a
c
i

n

a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
R
e
s
t
a
u
r
o

a
r
c
h
i
t
t
e
t
o
n
i
c
o
Catal
Castell
Itali
L xi c s B si c s
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
Servei deLlenges i Terminologia dela UPC, 1998
Jordi Girona, 31
08034 Barcelona
ultc@sg.upc.es
Autors
Professorat
Enric Bejarano
Montserrat Juli
Caterina Memeo
Salvador Tarrag
Servei de Llenges i Terminologia
Mariona Ferrer
Slvia Llovera
Montserrat Nor
Aquest lxic ha rebut un ajut dela Direcci General dUniversitats.
Servei dePublicacions dela UPC, 1998 (3789)
1a edici
Impressi:
Dipsit legal:
ISBN: 84-7653-684-4
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
Us presentemel Lxic bsic derestauraci arquitectnica, elaborat per professorat
del Departament dInfraestructura del Transport i del Territori i pel Servei de
Llenges i Terminologia.
Des de1990, per donar suport lingstic a la comunitat universitria, el Servei de
Llenges i Terminologia ha promogut la producci daquests lxics coma eines
adequades als ensenyaments propis dela UPC i destinades al seu alumnat.
s per aix quela selecci determes correspon a dos criteris bsics: duna banda,
quesiguin termes representatius delrea, s a dir, queapareguin freqentment
en els textos derestauraci arquitectnica; i, delaltra, quesiguin termes que
sutilitzen en itali o termes la forma catalana dels quals no es troba recollida en
les obres terminolgiques o lexicogrfiques. En aquest segon cas, shan fet unes
propostes neolgiques.
Esperemquela selecci determes, feta pel professorat delEscola, i la informaci
quecontaquest lxic us siguin tils per a lactivitat acadmica.
Rosa Mateu
Cap del Servei deLlenges i Terminologia
Presentaci
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
Informaci de les entrades
88 conservaci integrada f
es conservacin integrada f
i t conservazione integrata f
si n.
ant .
1.3
Nota: Concepte teric formulat a la Carta d Amsterdam de 1975
segons el qual una restauraci correcta no pot prescindir
de l atribuci d un s adequat al monument.
Entrades
Les entrades estan ordenades alfabticament seguint lordreseqencial del
termecatal. Els noms dedoblegnererecullen la indicaci dela termi-
naci femenina tant en catal comen castell.
restaurador - a m i f
es restaurador- ra m i f
Les equivalncies en itali no shan recollit sistemticament, noms hi
apareixen les ds ms freqent.
cosit i descosit
i t cuci e scuci m
Consulta
nmero d ordre
entrada terme catal
categoria gramatical
nmero d rea
temtica
terme castell
terme itali
Cont informaci complementria
sinnim (si en t)
antnim (si en t)
7
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
Informaci complementria
Les notes recullen informaci complementria diversa: informaci sobreel
context histric, aclariments del conceptei referncies al context ds del
terme. A ms hi ha notes querelacionen el termeamb els annexos del
lxic.
Nmero drea temtica
El nmero queapareix desprs deles equivalncies fa referncia a un o
ms apartats dela classificaci temtica quetrobareu a les pgines 13 i 14
daquest lxic.
P. ex. runa f
1.1, 2.3, 3.4.1.1
Remissions
Trobareu quatretipus deremissions. Les desinonmia i antonmia sn
introdudes per les abreviatures sin. i ant. respectivament.
desnivellaci f
si n. desnivellament
desnivellament m
si n. desnivellaci
Les sigles tenen entrada prpia i remeten al termedesenvolupat a qufan
referncia mitjanant un vegeu.
Patrimoni Cultural Catal m
es Patrimonio Cultural Cataln m
si gl a PCC
PCC m
es PCC m
veg. Patrimoni Cultural Catal
Annexos
Trobareu tres annexos queaporten informaci complementria quesha
considerat pertinent per als usuaris als quals sadrea el lxic. Lannex I s
un quadrehistoriogrfic; lannex II s un recull deles lleis, cartes i
organitzacions ms representatives; lannex III s un model defitxa per a
la catalogaci deles obres dart.
8
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
ndexs
Al final del recull hi trobareu els ndexs dels termes en castell i en itali
queremeten al nmero dordredel termecatal.
Abreviatures utilitzades
ant . antnim
es castell
f nomfemen singular
f pl nomfemen plural
i t itali
l oc locuci
m nommascul singular
m i f nom mascul i femen
m pl nommascul plural
si n. sinnim
veg. vegeu
9
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
10
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
11
ARAN, J. [et al.] Diccionari d'arquitectura. Barcelona: CIRIT, 1990.
ARQUS, R. Diccionari catal-itali. Dizionario catalano-italiano.
Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992.
Diccionari de la llengua catalana. 3a ed. Barcelona: Enciclopdia
Catalana, 1993.
Diccionario dela construccin. 1a ed. Barcelona: CEAC, 1986.
FULLANA, M. Diccionari del'art i dels oficis dela construcci. Palma de
Mallorca: Moll, 1974.
GENERALITAT DE CATALUNYA; GESTI DINFRASTRUCTURES; CENTRE DE
TERMINOLOGIA. Diccionari visual de la construcci. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres
Pbliques, 1994.
GlossariumArtis 8. Das Baudenkmal / Lemonument historique/ Thehistoric
monument. Mnchen, New Providence, Londres, Pars: K.G. Saur, 1994.
INSTITUT DESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a
reimpr. corregida. Barcelona-Palma de Mallorca-Valncia: Edicions 3 i
4, Edicions 62, Editorial Moll, Enciclopdia Catalana, Publicacions de
lAbadia de Montserrat, 1995.
INSTITUT DESTUDIS UNIVERSITARIS JOSEP TRUETA. Diccionari dedibuix
tcnic. Barcelona: Fundaci Barcelona, 1992. (Diccionaris terminolgics).
INSTITUT DE LA TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCI DE CATALUNYA.
Diccionari manual dela construcci. Catal, castell. Barcelona: ITEC, 1986.
INTERNATIONAL COUNCIL OF MUSEUMS. DictionariumMuseologicum.
Budapest: ICOM, 1986.
Bibliografia
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
LAJO, R.; SURROCA, J. Lxic d'art. Madrid: Akal, 1993.
PANAREDA, J.M.; BUSQU, J.; RABELLA, J.M. Diccionari decartografia.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; Curial,
1994. (Terminologies).
REAL ACADEMIA ESPAOLA. Diccionario dela lengua espaola. Madrid:
Espasa-Calpe, 1996 [CD-ROM]
TORROJA, E. Lxico de la construccin. Madrid: Instituto Eduardo
Torroja de la Construccin y del Cemento, 1956. 2v.
12
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
1 Teoria general de la restauraci
1.1 Conceptes generals de la restauraci
1.2 Components de l'obra a restaurar
1.3 Tipus d'intervenci
2 Histria de la restauraci
2.1 Elements terics i disciplinaris
2.2 Historiografia de la restauraci (annex I)
2.3 Metodologies del treball histric
2.4 Cincies auxiliars per a la investigaci histrica
3 Anlisi
3.1 Elements d'identificaci i valoraci
3.1.1 Anlisi visual
3.1.1.1 Preceptiva arquitectnica
3.1.1.2 Percepci de l'espai
3.1.1.3 Percepci de la llum
3.1.1.4 Percepci de la forma
3.1.1.5 Percepci del color
3.1.2 Classificaci
3.1.2.1 Estilstica
3.1.2.2 Tipolgica
3.1.3 Valoraci
3.1.4 Inventari i catalogaci
3.2 Anlisi urbanstica
3.2.1 Teoria urbanstica
3.2.2 Morfologia urbana
3.2.3 Conjunt, parts i elements urbans
3.2.4 Variables urbanstiques
3.2.5 Variables d'edificaci
3.2.6 Transformacions urbanes
3.3 Anlisi arquitectnica
3.1 Cartogrfica
3.3.1.1 Plnols genrics
3.3.1.2 Plnols temtics
3.3.1.3 Tcniques d'elaboraci cartogrfica
3.3.2 Compositiva
3.3.2.1 Elements de mesura, de composici
i formes compositives
3.3.2.2 Relacions i proporcions
13
Arbre de camp
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
3.3.2.3 Sistemes relacionals i compositius
3.3.2.4 Disposici
3.3.2.5 Decor
3.3.3 Estructural
3.3.3.1 Anlisi lmit
3.3.4 Constructiva. Patolgica
3.3.4.1 Materials i superfcies
3.3.4.2 Estructures i elements constructius
3.4 Anlisi jurdica
3.4.1 Lleis de l'Estat espanyol
3.4.1.1 Llei, de 12 de maig de 1956, del rgim del sl
i ordenaci urbana (LS)
3.4.1.2 Llei 16/1985, de 25 de juny,
del Patrimoni Histric Espanyol (LPHE)
Reial decret 111/1986, de 10 de gener
3.4.2 Lleis d'mbit catal
3.4.2.1 Llei 9/1993, de 30 de setembre,
del Patrimoni Cultural Catal (LPCC)
3.4.3 Rgim jurdic de l'obra a restaurar
4 Proposta
4.1 Programa arquitectnic
4.2 Tipus d'intervenci
4.3 Principis-guia del projecte de restauraci
4.4 Classes de proposta
5 Realitzaci
5.1 Obres provisionals
5.2 Intervencions sobre materials i superfcies
5.2.1 Obres preliminars
5.2.2 Materials lapidis
5.2.3 Fusta
5.3 Intervencions sobre estructures i elements constructius
5.3.1 General
5.3.2 Fonaments
5.3.3 Murs de crrega
5.3.4 Pilars i columnes
5.3.5 Arcs
5.3.6 Forjats
5.3.7 Voltes, cpules
6 Manteniment i gesti
6.1 Agressions
6.2 Proteccions
14
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
1 acabat m
es acabado m
i t rifinitura f
3.3.4.1
2 ad quadrantum loc
es ad quadrantum loc
3.3.2.3
3 ad triangulum loc
es ad triangulum loc
3.3.2.3
4 adhesi f
es adhesin f
5.2.2
5 afegit m
es aadido m
i t aggiunta f
1.2
6 agent abitic m
es agente abitico m
3.3.4.1
7 agent agressor m
es agente agresor m
3.3.4.1
8 agent bitic m
es agente bitico m
3.3.4.1
9 aixecament m
es levantamiento m
i t rilevamento m
3.3.4.1
10 aixecament manual m
es levantamiento manual m
3.3.1
11 aixecament topogrfic m
es levantamiento topogrfico m
i t rilevamento topografico m
3.3.1
12 alria reguladora
mxima f
es altura reguladora mxima f
3.2.5
13 alteraci f
es alteracin f
i t alterazione f
3.3.4.1
14 alteraci esttica f
es alteracin esttica f
3.3.4.1
Nota: Es refereix a l alteraci de l' esquema
esttic d' una estructura, per exemple, la
transformaci d' una estructura hiperesttica
en una estructura isosttica.
15 alveolitzaci f
es alveolizacin f
i t alveolizzazione f
3.3.4.1
16 ambient m
es ambiente m
1.2
17 analogia f
es analoga f
1.1, 3.1.1.4
18 anamorfisme m
es anamorfismo m
3.3.2.1
19 anastilosi f
es anastilosis f
1.3
15
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
20 antecedent cultural m
es antecedente cultural m
2.3
21 antiguitat f
es antigedad f
ant . modernitat
2.1
22 apuntalament m
es apuntalamiento m
5.1
23 arc m
es arco m
3.3.3
24 rea d' estudi f
es rea de estudio f
3.2.1
25 armat m
es armado m
5.2.3, 5.3.7
26 asimetria f
es asimetra f
3.3.2.2
27 assegurana f
es seguro m
6.2
28 assentament
diferencial m
es asiento diferencial m
3.3.3, 3.3.4.2
29 assolellament m
es asoleo m
3.2.4
30 atirantament m
es atirantado m
5.3
31 autenticitat f
es autenticidad f
ant . falsedat
1.1, 4.2
32 axialitat f
es axialidad f
3.3.2.4
33 BCIL m 1
es BCIL m
3.1.4, 3.4.2.
veg. b cultural d inters local
34 BCIN m
es BCIN m
3.1.4, 3.4.2.1
veg. b cultural d' inters nacional
35 b catalogat m
es bien catalogado m
3.4.3
36 b cultural d'inters local m
es bien cultural de inters local m
3.1.4, 3.4.2.1
si gl a BCIL
Nota: Segons la LPCC 9/ 1993.
Vegeu l annex II.
37 b cultural d' inters
nacional m
es bien cultural de inters
nacional m
3.1.4, 3.4.2.1
si gl a BCIN
Nota: Segons la LPCC 9/ 1993.
Vegeu l annex II.
16
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
38 b d' inters cultural m
es bien de inters cultural m
3.4.1.2
si gl a BIC
Nota: Segons la LPHE 16/ 1985.
Vegeu l annex II.
39 b immoble m
es bien inmueble m
3.4.2.1
40 b moble m
es bien mueble m
3.4.2.1
41 BIC m
es BIC m
3.4.1.2
veg. b d' inters cultural
42 brescat m
i t pitting m
3.3.4.1
43 butllofa f
es ampolla f
i t rigonfiamento m
3.3.4.1
44 cala f
es cata f
2.3
45 camp visual m
es campo visual m
3.1.1.2
46 cnon m
es canon m
3.3.2.1
47 cnon compositiu m
es canon compositivo m
3.3.2.1
48 caos urbanstic m
es caos urbanstico m
3.2.3
49 carcter d' un edifici m
es carcter de un edificio m
3.3.2.5
50 carbonataci f
es carbonatacin f
3.3.4.1
51 catleg m
es catlogo m
3.1.4, 4.4
52 Catleg de BCIL m
es Catlogo de BCIL m
3.1.4
Nota: Segons la LPCC 9/ 1993. Vegeu l annex II.
53 Catleg de BIC
interessants m
es Catlogo de BIC interesantes m
3.1.4
Nota: Segons la LPCC 9/ 1993.
Vegeu l annex II.
54 Catleg de monuments
i conjunts histrics
de Catalunya m
es Catlogo de monumentos
y conjuntos histricos
de Catalua m
3.1.4
Nota: Segons la LPCC 9/ 1993. Vegeu l an-
nex II.
17
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
55 Catleg del Patrimoni
Cultural Catal m
es Catlogo del Patrimonio
Cultural Cataln m
3.1.4
Nota: Segons la LPCC 9/ 1993. Vegeu l an-
nex II.
56 Catleg del Patrimoni
Histric Espanyol m
es Catlogo del Patrimonio
Histrico Espaol m
3.1.4
Nota: Segons la LPHE 16/ 1985. Vegeu l an-
nex II.
57 centralitat f
es centralidad f
3.3.2.4
58 centre de simetria m
es centro de simetra m
3.3.2.4
59 centre histric m
es centro histrico m
3.2.3
60 cicle formatiu m
es ciclo formativo m
2.3
61 cincia urbana f
es ciencia urbana f
3.2.1
62 ciutat emmurallada f
es ciudad amurallada f
3.2.3
63 ciutat jard f
es ciudad jardn f
3.2.3
64 ciutat vella f
es casco antiguo m
3.2.3
65 clapejat m
i t spotting m
3.3.4.1
66 classificaci estilstica f
es clasificacin estilstica f
3.1.2.1
Nota: La classificaci estilstica pot ser hist-
rica (estil grec, rom, gtic, romnic, paleo-
cristi, etc.), cronolgica, cultural o geogrfica
(asteca perode II, Jap segle XIV).
67 coeficient de seguretat
geomtric m
es coeficiente de seguridad
geomtrico m
3.3.3
68 collage m
es collage m
3.1.1.5
69 color m
es color m
3.1.1.5
Nota: Es pot parlar de color brillant, calent,
fred, mort, neutre, pla, primari, secundari, ter-
ciari, transparent, viu, pur, etc.
70 coloraci f
es coloracin f
3.1.1.5
71 colorit m
es colorido m
3.1.1.5
18
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
72 comissi per a la protecci
del patrimoni f
es comisin para la proteccin
del patrimonio f
3.4.3
Nota: Terme genric amb el qual una comu-
nitat designa l' organisme encarregat de la
protecci del patrimoni.
73 compatibilitat d' usos f
es compatibilidad de usos f
4.2
74 compatibilitat de funcions f
es compatibilidad de funciones f
4.1
75 composici f
es composicin f
3.3.2.3
76 concordana f
es concordancia f
3.1.1.4
77 concreci f
es concrecin f
i t concrezione f
3.3.4.1
78 condicionament cultural m
es condicionamiento cultural m
2.1
79 condicions de collapse f pl
es condiciones de colapso f pl
3.3.3
80 congruncia f
es congruencia f
3.1.1.4
81 conjunt de l' edifici m
es conjunto del edificio m
3.1.1.1
Nota: El conjunt de l' edifici es divideix en
parts de l' edifici i elements arquitectnics.
82 conjunt histric m
es conjunto histrico m
3.4.1.2, 3.4.2.1
83 conjuntura f
es coyuntura f
ant . estructura
2.1
Nota: Conjunt de factors econmics, poltics,
etc. en un moment determinat.
84 conscincia histrica f
es conciencia histrica f
2.1
85 conscincia restauradora f
es conciencia restauradora f
2.1
86 conservaci f
es conservacin f
1.1, 1.3
87 conservaci in situ f
es conservacin in situ f
1.3
88 conservaci integrada f
es conservacin integrada f
i t conservazione integrata f
1.3
Nota: Concepte teric formulat a la Carta
d' Amsterdam de 1975 segons el qual una
restauraci correcta no pot prescindir de
l' atribuci d' un s adequat al monument.
19
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
89 conservaci integral f
es conservacin integral f
1.3
si n. pura conservaci
Nota: Tendncia actual de la restauraci a
Itlia que considera prioritries les exigncies
de la instncia histrica, i illicita, conse-
qentment, qualsevol eliminaci o operaci
selectiva.
90 conservador- a m i f
es conservador- ra m i f
1.1
91 consistncia fsica f
es consistencia fsica f
1.2
si n. matria
92 consolidaci f
es consolidacin f
i t consolidamento m
1.3, 5.2.2, 5.2.3
93 consolidaci estructural f
es consolidacin estructural f
5.3.1
94 constant histrica f
es constante histrica f
2.1
95 continutat cultural f
es continuidad cultural f
2.1, 2.3
96 contrafort m
es contrafuerte m
i t contrafforte m
5.3.3
97 cpia f
es copia f
1.1
98 corcat m
es carcoma f
3.3.4.1
99 corrasi f
es corrasin f
i t corrasione f
3.3.4.1
100 corrosi f
es corrosin f
i t corrosione f
3.3.4.1
101 cosit i descosit m
es cosido y descosido m
i t cuci e scuci m
5.3.3
Nota: Intervenci amb la qual es reparen
murs esquerdats. Consisteix a eliminar l' rea
del voltant de la fissura, descosit, per desprs
substituir- la amb un aparell mural regular de
maons, cosit.
102 creixement harmnic m
es crecimiento armnico m
3.3.2.3
103 creixement urb m
es crecimiento urbano m
3.2.6
Nota: Pot ser espontani, orgnic, planificat,
regular, etc.
104 criteri d' intervenci m
es criterio de intervencin m
1.3
105 crosta f
es costra f
i t crosta f
3.3.4.1
106 crustacis m pl
es crustceos m pl
3.3.4.1
20
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
107 cultura colonitzada f
es cultura colonizada f
2.3
108 cultura dominant f
es cultura dominante f
2.3
109 cultura material f
es cultura material f
2.3
110 cultura tradicional f
es cultura tradicional f
2.3
111 dataci f
es datacin f
2.3
Nota: Segons el mtode, procediment o font
d' informaci que s' empri per a la dataci, es
parlar de dataci documental, dendrolgica,
per testimonis, per tipologia formal, per car-
boni 14, etc.
112 declaraci de b f
es declaracin de bien f
3.4.1, 3.4.2
Nota: Per exemple, declaraci de BIC, decla-
raci de BCIN, etc.
113 decoloraci pluvial f
es decoloracin pluvial f
i t dilavamento m
3.3.4.1
114 decoraci f
es decoracin f
3.3.2.5
115 defensa del patrimoni f
es defensa del patrimonio f
1.1
116 deformaci f
es deformacin f
3.3.3, 3.3.4.2
117 deformaci diferencial f
es deformacin diferencial f
3.3.3
118 deformaci permanent f
es deformacin permanente f
3.3.4.1
119 degradaci f
es degradacin f
i t degradazione f
3.3.4.1, 6.1
120 densitat de poblaci f
es densidad de poblacin f
3.2.4
121 desbrossament m
es desbrozado m
i t diserbo m
5.2.1
122 descohesi f
es descohesin f
i t decoesione f
3.3.4.1
123 desequilibri m
es desequilibrio m
i t squilibrio m
3.3.2.2
124 desinfecci f
es desinfeccin f
5.2.2, 5.2.3
125 desmuntatge m
es desmontaje m
i t smontaggio m
1.3
21
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
126 desnivellaci f
es desnivelacin f
i t dislivello m
3.3.4.2
si n. desnivellament
127 desnivellament m
es desnivelacin f
i t dislivello m
3.3.4.2
si n. desnivellaci
128 desplom m
es desplome m
i t strapiombo m
3.3.4.2
129 despreniment m
es desprendimiento m
i t distacco m
si n. esllavissada
3.3.4.1
130 desproporci f
es desproporcin f
3.3.2.2
131 desurbanitzaci f
es desurbanizacin f
3.2.6
132 digne de conservar loc
es digno de conservar loc
3.1.3
133 digne de protegir loc
es digno de proteger loc
3.1.3
134 dipsit administratiu m
es depsito administrativo m
2.3
Nota: Lloc on es dipositen permisos d' obra,
certificats d' edificabilitat, etc.
135 dipsit fiscal m
es depsito fiscal m
2.3
Nota: Lloc on es dipositen padrons, cadas-
tres, contribucions, etc.
136 dipsit jurdic
i de registres m
es depsito jurdico
y de registros m
2.3
Nota: Lloc on es dipositen registres de pro-
pietat, etc.
137 dipsit notarial m
es depsito notarial m
2.3
Nota: Lloc on es dipositen protocols de con-
tractaci d' obres, escriptures compra- venda,
inventaris de bns, testaments, etc.
138 dipsit superficial m
es depsito superficial m
3.3.4.1
139 dispositiu m
es dispositivo m
6.2
Nota: Pot ser de control, seguretat, protecci,
detecci, vigilncia, etc.
140 distinci de la intervenci f
es distincin de la intervencin f
1.3
141 diversitat cultural f
es diversidad cultural f
2.3
142 divisria de propietat f
es divisoria de propiedad f
3.2.5
22
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
143 document m
es documento m
2.3
144 document audiovisual m
es documento audiovisual m
2.3
Nota: Un document audiovisual s un docu-
ment en suport CD- ROM, vdeo, pellcula, etc.
145 document cartogrfic m
es documento cartogrfico m
2.3
Nota: Un document cartogrfic s, per exem-
ple, un plnol, una maqueta, un atles, un
mapa administratiu, un pla espacial, etc.
146 document escrit m
es documento escrito m
2.3
Nota: Un document escrit s, per exemple,
una carta, un incunable, una obra de refern-
cia, un catleg, un diari, una inscripci, etc.
147 document grfic m
es documento grfico m
2.3
Nota: Un document grfic s, per exemple,
una fotografia, una postal, una xilografia, una
litografia, un dibuix, etc.
148 document objecte m
es documento objecte m
2.3
Nota: Un document objecte s, per exemple,
un vestit, un mur, una moneda, cermica, etc.
149 document oral m
es documento oral m
2.3
150 ductilitat f
es ductilidad f
3.3.3
151 durabilitat f
es durabilidad f
3.3.3, 6
152 duresa f
es dureza f
3.3.3
153 duresa superficial f
es dureza superficial f
3.3.3
154 efecte de llum i ombra m
es efecto de luz y sombra m
3.1.1.3
155 efecte espacial m
es efecto espacial m
3.1.1.2
156 eflorescncia f
es eflorescencia f
i t efflorescenza f
3.3.4.1
si n. salobre
157 eix m
es eje m
3.3.2.3
158 eix de simetria m
es eje de simetra m
3.3.2.4
159 eixample m
es ensanche m
i t ampliamento m
3.2.3
160 element arquitectnic m
es elemento arquitectnico m
3.1.1.1, 3.3.2.1
Nota: Es fa la distinci entre gran element
(capitell, fust, etc.), mitj element (evoluta,
etc.) i petit element (esccia, toro, filet, etc.).
23
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
161 element lineal m
es elemento lineal m
3.3.3
162 element primari m
es elemento primario m
3.2.1
163 element urb m
es elemento urbano m
3.2.1, 3.2.6
164 eliminaci dels afegits f
es eliminacin de los aadidos f
i t rimozione delle aggiunte f
1.3
165 emplaament m
es emplazamiento m
3.2.2, 3.2.4
Nota: Es refereix a una localitzaci a escala
local.
166 encercolament m
es zunchado m
i t cerchiatura f
5.3.4, 5.3.7
167 engruiximent m
es engrosamiento m
5.3.3, 5.3.7
168 enrigidiment m
i t irrigidimento m
5.3.6
169 ensorrament diferencial m
es hundimiento diferencial m
3.3.3
170 entorn de protecci m
es entorno de proteccin m
3.1.4
171 envelliment m
es envejecimiento m
i t invecchiamento m
2.1
172 poca f
es poca f
2.3, 3.1.4
173 escala f
es escala f
3.3.2.2
174 escatat m
es descafilado m
3.3.4.1
175 esdeveniment m
es acontecimiento m
2.3
Nota: Es refereix a un fet histric.
176 esllavissada f
es desprendimiento m
i t distacco m
3.3.4.1
si n. despreniment
177 esmerilament m
es esmerilado m
i t smerigliamento m
3.3.4.1
178 espacialitat f
es espacialidad f
3.1.1.2
179 esquema urbanstic m
es esquema urbanstico m
3.2.2, 3.2.6
24
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
180 esquerda f
es grieta f
i t crepa f
3.3.3, 3.3.4.1
181 estil antagnic m
es estilo antagnico m
3.1.1.4
182 estil coexistent m
es estilo coexistente m
3.1.1.4
183 estil de transici m
es estilo de transicin m
3.1.1.4
184 estil derivat m
es estilo derivado m
3.1.1.4
185 estrat cultural m
es estrato cultural m
2.4
186 estructura f
es estructura f
1.2
187 estructura f
es estructura f
ant . conjuntura
2.1
Nota: Es tracta de fenmens geogrfics,
econmics, culturals, etc. de carcter durador
que es mantenen constants durant un pero-
de de temps llarg.
188 estructura urbana f
es estructura urbana f
3.2.2
189 estucat m
es estucado m
i t stuccatura f
5.2.2
190 esveltesa f
es esbeltez f
3.3.3
191 esveltesa lmit f
es esbeltez lmite f
3.3.3
192 eurtmia f
es euritmia f
3.3.2.2
193 evoluci histrica f
es evolucin histrica f
2.1
194 excavaci arqueolgica f
es excavacin arqueolgica f
2.3
195 excentricitat f
es excentricidad f
3.3.3
196 exfoliaci f
es exfoliacin f
i t esfoliazione f
3.3.4.1
197 explotaci f
es explotacin f
6
198 expropiaci f
es expropiacin f
3.4.3
199 extensi espacial f
es extensin espacial f
3.3.2.1
200 extirpaci f
es extirpacin f
i t estirpazione f
3.3.4.1
25
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
201 fals esttic m
es falso esttico m
1.1
202 fals histric m
es falso histrico m
1.1
203 falsedat f
es falsedad f
ant . autenticitat
1.1, 4.2
204 fase constructiva f
es fase constructiva f
2.3
205 fiabilitat f
es fiabilidad f
6
206 fissura f
es fisura f
i t fessura f
3.3.4.1
207 fixaci f
es fijacin f
1.3, 5.2.2
208 flexi dissimtrica f
es flexin disimtrica f
3.3.3
209 folrat m
es forrado m
5.2.3
210 fondria mxima
edificable f
es profundidad mxima
edificable f
3.2.5
211 fongs m pl
es hongos m pl
3.3.4.1
212 fons documental m
es fondo documental m
2.3
213 font histrica directa f
es fuente histrica directa f
2.2
Nota: Es refereix a una font histrica prim-
ria.
214 font histrica indirecta f
es fuente histrica indirecta f
2.2
Nota: Es refereix a una font histrica
secundria.
215 forma f
es forma f
si n. morfologia
3.1.1.4
Nota: Ens hi referim amb els segents
parells dialctics: plena/ buida, oberta/ tanca-
da, definida/ indefinida, homognia/ heterog-
nia, esttica/ dinmica, concentrada/ dispersa,
geomtrica/ orgnica, curvilnia/ rectilnia,
harmnica/ contrastada, central/ lineal, simtri-
ca/ asimtrica, etc.
216 forma urbana f
es forma urbana f
3.2.2
217 fractura f
es fractura f
i t frattura f
3.3.4.1
218 genius loci m
es genius loci m
3.2.4
Nota: Designaci del lloc primigeni.
26
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
219 gesti de visites f
es gestin de visitas f
6
220 grau d' autenticitat m
es grado de autenticidad m
1.1, 1.2
221 grau de penombra m
es grado de penumbra m
3.1.1.3
222 grau de protecci m
es grado de proteccin m
3.1.4, 3.4.3
223 guia f
es gua f
6
224 harmonia f
es armona f
3.3.2.2
225 herbes infectants f pl
es hierbas infestantes f pl
3.3.4.1
226 historicitat f
es historicidad f
2.1
Nota: Fa referncia a la relaci passat/ present.
227 homotcia f
es homotecia f
3.1.1.4, 3.3.2.2
228 icona f
es icono m
3.1.1.4
229 identitat f
es identidad f
1.1
230 identitat cultural f
es identidad cultural f
2.3
231 imatge f
es imagen f
i t immaggine f
1.2
232 imitaci f
es imitacin f
1.1
233 inalienabilitat
del monument f
es inalienabilidad
del monumento f
1.1
234 inestabilitat local f
es inestabilidad local f
3.3.3.2
235 injecci armada f
es inyeccin armada f
i t frettaggio m
5.3
236 insectes m pl
es insectos m pl
3.3.4.1
237 instncia esttica f
es instancia esttica f
i t istanza estetica f
1.1
238 instncia histrica f
es instancia histrica f
i t istanza storica f
1.1
27
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
239 institut de conservaci
i de restauraci m
es instituto de conservacin
y restauracin m
3.4.3
Nota: Terme genric amb el qual una comu-
nitat designa l' organisme encarregat de la
conservaci i restauraci.
240 integraci f
es integracin f
3.3.2.1
241 intensitat llumnica f
es intensidad lumnica f
3.1.1.3
242 intercolumni m
es intercolumnio m
3.3.2.4
243 intervenci f
es intervencin f
1.3
244 intervenci arquitectnica f
es intervencin arquitectnica f
1.3
245 intervenci urbanstica f
es intervencin urbanstica f
1.3
246 intervia f
es interva f
3.2.3
Nota: Nom genric que va donar Ildefons
Cerd a illa (illa rural, illa geogrfica, illa
ferroviria, etc.).
247 inventari m
es inventario m
3.1.4, 4.3
248 irreversibilitat f
es irreversibilidad f
ant . reversibilitat
1.1, 4.2
249 jaciment arqueolgic m
es yacimiento arqueolgico m
2.3
250 jard histric m
es jardn histrico m
3.4.1.2, 3.4.2.1
251 junta de construcci f
es junta de construccin f
3.3.3
252 juxtaposici f
es yuxtaposicin f
3.3.2.1
253 lesi f
es lesin f
i t lesione f
3.3.4.1, 3.3.4.2
254 lnia de delimitaci
del centre histric f
es lnea de delimitacin
del centro histrico f
3.1.4
255 lnia de faanes f
es lnea de fachadas f
3.2.5
256 lnia de pressions f
es lnea de presiones f
3.3.3.4
257 llacuna f
es laguna f
i t lacuna f
1.2
28
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
258 lloc histric m
es sitio histrico m
3.4.1.2, 3.4.2.1
259 llum f
es luz f
3.1.1.3
Nota: Es pot parlar de llum artificial, directa,
indirecta, natural, rasant, zenital, etc.
260 macrofotografia f
es macrofotografa f
3.3
261 mantenibilitat f
es mantenibilidad f
6
262 manteniment correctiu m
es mantenimiento correctivo m
6
263 manteniment preventiu m
es mantenimiento preventivo m
6
264 mapa de risc m
es mapa de riesgo m
i t carta del rischio f
3.4.3
265 matria f
es materia f
si n. consistncia fsica
1.2
266 material lapidi m
es material lapidio m
3.3.4.1, 5.2.2
267 memria collectiva f
es memoria colectiva f
2.1
268 meteoritzaci f
es meteorizacin f
3.3.4.1
269 mida derivada f
es medida derivada f
3.3.2.1
270 mida original f
es medida original f
3.3.2.1
271 mnima intervenci f
es mnima intervencin f
i t minimo intervento m
1.3, 4.2
272 model m
es modelo m
1.1, 3.1.3
273 modernitat f
es modernidad f
ant . antiguitat
2.1
274 modstia del restaurador
f
es modestia del restaurador f
1.1
275 mdul m
es mdulo m
3.3.2.1
276 modulaci f
es modulacin f
3.3.2.1, 3.3.2.4
277 modulor m
es modulor m
3.3.2.3
29
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
278 monocromia f
es monocroma f
3.1.1.5
279 monument m
es monumento m
1.1, 3.4.1.2
280 monument artstic m
es monumento artstico m
1.1
281 monument histric m
es monumento histrico m
1.1, 3.4.2.1
282 monument industrial m
es monumento industrial m
1.1
283 morfognesi f
es morfognesis f
3.3.2.1
284 morfologia f
es morfologa f
si n. forma
3.1.1.4
Nota: Ens hi referim amb els segents
parells dialctics: plena/ buida, oberta/ tanca-
da, definida/ indefinida, homognia/ heterog-
nia, esttica/ dinmica, concentrada/ dispersa,
geomtrica/ orgnica, curvilnia/ rectilnia,
harmnica/ contrastada, central/ lineal, simtri-
ca/ asimtrica, etc.
285 neteja f
es limpieza f
i t pulizia f
5.2.2
286 neutralitzaci f
es neutralizacin f
1.3
287 nombre d' or m
es nmero ureo m
3.3.2.2
288 obertura de carrers f
es apertura de calles f
i t sventramento m
3.2.6
289 objecte material m
es objeto material m
1.2
290 obra d' art f
es obra de arte f
i t capolavoro m
1.1, 3.1.3
291 obra mestra f
es obra maestra f
3.1.3
292 ocupaci mxima
de parcella f
es ocupacin mxima
de parcela f
3.2.5
293 ombra f
es sombra f
3.1.1.3
294 ordenana f
es ordenacin f
3.3.2.3
295 ordre arquitectnic m
es orden arquitectnico m
3.3.2.3
296 orientaci f
es orientacin f
3.2.4
30
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
297 original m
es original m
1.1, 3.1.3
298 ornament m
es ornamento m
3.3.2.5
299 ortofotopl m
es ortofotoplano m
3.3
300 oscillaci trmica diria f
es oscilacin trmica diaria f
3.3.4.2
301 oxidaci f
es oxidacin f
i t ossidazione f
3.3.4.1
302 pandeig* m
veg. vinclament
3.3.3
303 parcella f
es parcela f
3.2.5
304 parcellari m
es parcelario m
3.2.5
Nota: Es refereix al pla parcellari.
305 paret de crrega f
es pared de carga f
es muro de carga m
3.3.3, 5.3.3
306 part de l' edifici f
es parte de edificio f
3.1.1.1
307 ptina f
es ptina f
i t patina f
1.2
Nota: Fa referncia a la ptina natural, s a
dir a l' envelliment de l' obra.
308 ptina artificial f
es ptina artificial f
i t patinatura f
si n. veladura
1.2, 5.2.2
309 ptina biolgica f
es ptina biolgica f
1.2, 3.3.4.1
310 patrimoni m
es patrimonio m
1.1
311 patrimoni arquitectnic m
es patrimonio arquitectnico m
1.1
312 patrimoni artstic m
es patrimonio artstico m
1.1
313 patrimoni construt m
es patrimonio construido m
1.1
314 patrimoni cultural m
es patrimonio cultural m
1.1
315 Patrimoni Cultural Catal m
es Patrimonio Cultural Cataln m
si gl a PCC
3.4.2.1
Nota: Segons la LPCC 9/ 1993.Vegeu l annex II
31
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
316 Patrimoni
de la Humanitat m
es Patrimonio de la Humanidad m
si n. Patrimoni mundial
de la Unesco
3.4.3
317 Patrimoni Histric
Espanyol m
es Patrimonio Histrico
Espaol m
si gl a PHE
3.4.1.2
Nota: Segons la LPHE 16/ 1985. Vegeu l an-
nex II.
318 Patrimoni Mundial
de la Unesco m
es Patrimonio Mundial
de la Unesco m
si n. Patrimoni de la Humanitat
3.4.3
319 patrimoni natural m
es patrimonio natural m
1.1
320 PCC m
es PCC m
veg. Patrimoni Cultural Catal
3.4.2.1
321 pellcula f
es pelcula f
i t pellicola f
3.3.4.1
322 penjament m
es colgamiento m
5.3.5, 5.3.7
323 penombra f
es penumbra f
3.1.1.3
324 PEP m
es PEP m
veg. Plan especial de proteccin
3.4.1
325 perfil m
es perfil m
3.1.1.4
326 PERI m
es PERI m
veg. Pla especial de reforma
interior
3.2.6, 3.4.1.1
327 periodicitat f
es periodicidad f
2.4
328 permanncia f
es permanencia f
2.4
329 permanncia del pla
de la ciutat f
es permanencia del plano
de la ciudad f
3.2.2
330 perspectiva f
es perspectiva f
3.3.1
331 perspectiva central f
es perspectiva central f
3.3.1
332 perspectiva isomtrica f
es perspectiva isomtrica f
3.3.1
32
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
333 PHE m
es PHE m
veg. Patrimoni Histric Espanyol
3.4.1.2
334 pillatge m
es pillaje m
6.1
335 pintura mural f
es pintura mural f
3.3
336 pla central m
es plano central m
3.3.2.4
337 pla d' urbanisme m
es plano de urbanismo m
3.2.2, 3.2.6
338 pla de la ciutat m
es plano de la ciudad m
3.2.2
339 pla de profunditat m
es plano de profundidad m
3.1.1.2
340 pla de restauraci m
es plan de restauracin m
3.2.2
341 pla del color m
es plano del color m
i t piano del colore m
3.4.3
Nota: Es refereix al pla del color de la ciutat.
342 Pla especial
de reforma interior m
es Plan especial
de reforma interior m
si gl a PERI
3.2.6, 3.4.1.1
Nota: Segons la Llei del Sl (1956).
343 placa f
es placa f
3.3.4.1
344 Plan especial
de proteccin m
es Plan especial
de proteccin m
es PEP m
si gl a PEP
3.4.1
Nota: Pla especial de protecci a efectes de
la LPHE. Vegeu l annex II.
345 podridura f
es podredumbre f
i t marciume m
3.3.4.1
346 policromia f
es policroma f
3.1.1.5
347 poltica de restauraci f
es poltica de restauracin f
3.4.3
348 polluci f
es polucin f
i t inquinamento m
3.3.4.1
349 porositat f
es porosidad f
3.3.4.1
33
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
350 preconsolidaci f
es preconsolidacin f
i t preconsolidamento m
5.2.2
351 preexistncia f
es preexistencia f
2.1
352 preservaci f
es preservacin f
1.3
353 prevenci f
es prevencin f
1.3
354 profunditat f
es profundidad f
3.1.1.3
355 programa arquitectnic m
es programa arquitectnico m
4.1
356 progrs m
es progreso m
ant . reacci
2.1
357 proporci f
es proporcin f
3.3.2.2, 3.3.2.4
358 proporci analgica f
es proporcin analgica f
3.3.2.2
359 proporci geomtrica f
es proporcin geomtrica f
3.3.2.2
Nota: Tamb es pot parlar de proporci din-
mica o uria.
360 proporci harmnica f
es proporcin armnica f
3.3.2.2
361 proporci modular f
es proporcin modular f
3.3.2.2
Nota: Tamb es pot parlar de proporci est-
tica o aritmtica.
362 prospecci arqueolgica f
es prospeccin arqueolgica f
2.3
363 protecci f
es proteccin f
1.3, 5.2.2, 6.2
364 prtesi f
es prtesis f
5.2.3
365 prototip m
es prototipo m
3.1.3
366 punt de vista dominant m
es punto de vista dominante m
3.1.1.2
367 pura conservaci f
es pura conservacin f
si n. conservaci integral
1.3
Nota: Tendncia actual de la restauraci a
Itlia que considera prioritries les exigncies
de la instncia histrica, i illicita, conse-
qentment, qualsevol eliminaci o operaci
selectiva.
368 puresa d' estil f
es pureza de estilo f
3.1.1.4, 3.1.2
34
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
369 reacci f
es reaccin f
ant . progrs
2.1
370 rebliment de ronyons m
es relleno de riones m
i t rinfianco m
5.3.7
371 recalat m
es recalce m
5.3.2
372 reconeixement del valor
de l' obra m
es reconocimiento del valor
de la obra m
1.1, 3.1
373 reconstrucci f
es reconstruccin f
1.3
374 recreaci f
es recreacin f
1.3
375 rectangle dinmic m
es rectngulo dinmico m
3.3.2.3
376 rectangle esttic m
es rectngulo esttico m
3.3.2.3
377 recuperaci f
es recuperacin f
i t recupero m
1.3
378reforma interior f
es reforma interior f
3.2.6, 3.4.1.1
379 reforma urbana f
es reforma urbana f
3.2.6
380 registre m
es registro m
3.1.4
381 Registre d' arquitectura
moderna ibrica m
es Registro de arquitectura
moderna ibrica m
3.1.4
Nota: Registre elaborat per Docomomo.
382 rehabilitaci f
es rehabilitacin f
i t riabilitazione f
1.3
383 rehabilitaci
arquitectnica f
es rehabilitacin arquitectnica f
1.3
384 rehabilitaci urbanstica f
es rehabilitacin urbanstica f
1.3
Nota: Es parla de rehabilitaci urbanstica
d' un barri, d' un centre histric, etc.
385 reintegraci f
es reintegracin f
i t reintegrazione f
1.3
386 reintegraci analgica f
es reintegracin analgica f
1.3
387 reintegraci hipottica f
es reintegracin hipottica f
1.3
35
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
388 reintegraci illusionista f
es reintegracin ilusionista f
1.3
389 reintegraci irreversible f
es reintegracin irreversible f
1.3
390 repetici f
es repeticin f
3.3.2.2
391 reproducci f
es reproduccin f
1.1
392 resistncia per forma f
es resistencia por forma f
3.3.3
393 resta arqueolgica f
es resto arqueolgico m
2.3
394 restauraci f
es restauracin f
i t restauro m
1.1
395 restauraci arqueolgica f
es restauracin arqueolgica f
i t restauro archeologico m
1.1
396 restauraci cosmtica f
es restauracin cosmtica f
i t restauro cosmetico m
1.1
397 restauraci crtica f
es restauracin crtica f
i t restauro critico m
1.1
398 restauraci estilstica f
es restauracin estilstica f
i t restauro stilistico m
1.1
399 restauraci filolgica f
es restauracin filolgica f
i t restauro filologico m
1.1
400 restauraci preventiva f
es restauracin preventiva f
i t restauro preventivo m
1.1
401 restauraci romntica f
es restauracin romntica f
i t restauro romantico m
1.1
402 restauraci tipolgica f
es restauracin tipolgica f
i t restauro tipologico m
1.1
403 restaurador - a m i f
es restaurador - ra m i f
1.1
404 restituci de l' original f
es restitucin del original f
i t ripristino m
1.3
405 restituci de la imatge f
es restitucin de la imagen f
1.3
406 restituci fotogrfica f
es restitucin fotogrfica f
3.3.1
36
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
407 restituci fotogramtrica f
es restitucin fotogramtrica f
3.3.1
408 restituci grfica f
es restitucin grfica f
1.3
409 restituci hipottica f
es restitucin hipottica f
1.3
410 retcula de quadres f
es retcula de cuadros f
2.3
411 reutilitzaci f
es reutilizacin f
1.3
412 reversibilitat f
es reversibilidad f
i t reversibilit f
ant . irreversibilitat
1.1, 4.2
413 revestiment m
es revestimiento m
3.3.4.1
414 revestiment continu m
es revestimiento continuo m
3.3.4.2
415 revestiment defectus m
es revestimiento defectuoso m
3.3.4.2
416 ritme m
es ritmo m
3.3.2.4
417 rosegadors m pl
es roedores m pl
3.3.4.1
418 rtula plstica f
es rtula plstica f
3.3.3
419 rovell m
es orn m
es herrumbre f
i t ruggine f
3.3.4.1
420 runa f
es ruina f
1.1, 2.3, 3.4.1.1
421 runa econmica f
es ruina econmica f
3.4.1.1
422 runa fsica f
es ruina fsica f
3.4.1.1
423 runa funcional f
es ruina funcional f
3.4.1.1
424 ruptura f
es rotura f
3.3.4.1
425 salobre m
es eflorescencia f
i t efflorescenza f
si n. eflorescncia
3.3.4.1
426 sals solubles f pl
es sales solubles f pl
3.3.4.1
427 salvaguarda f
es salvaguarda f
es salvaguardia f
3.4.3
37
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
428 sanejament m
es saneamiento m
i t bonifica dell' umidit f
5.3.3
429 secci uria f
es seccin aurea f
3.3.2.2
430 sector visual m
es sector visual m
3.1.1.2
431 semblana f
es semejanza f
3.1.1.4, 3.3.2.2
432 sentit de l' espai m
es sentido del espacio m
3.1.1.2
433 servitud f
es servidumbre f
3.4.3
434 significat simblic m
es significado simblico m
1.1
435 slloge f
es sloge f
i t silloge f
1.3
Nota: Es refereix a la recollida i ordenaci de
fragments d' un monument, per sense inten-
ci de reconstruir- lo.
436 simetria f
es simetra f
3.3.2.2, 3.3.2.4
Nota: Pot ser puntual, axial, rotatria, com-
posta, etc.
437 sistema de contrast m
es sistema de contraste m
3.3
438 situaci f
es situacin f
3.2.2, 3.2.4
Nota: Es refereix a una localitzaci a escala
geogrfica.
439 soluci arquitectnica f
es solucin arquitectnica f
5.3.1
440 suburbi m
es suburbio m
i t sobborgo m
3.2.3
441 superfcie f
es superficie f
3.1.1.4
442 superfcie de sacrifici f
es superficie de sacrificio f
i t superfice di sacrificio f
1.2
443 superposici f
es superposicin f
i t sovrapposizione f
3.3.2.1, 3.3.2.4
444 supervisi f
es supervisin f
6
445 suport m
es soporte m
i t supporto m
1.2
38
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
446 taca f
es mancha f
i t macchia f
3.3.4.1
447 temps curt m
es tiempo corto m
2.3
Nota: Es refereix a la divisi tripartida del
temps de la histria (temps curt, temps mitj
i temps llarg) establerta per F. Braudel. El
temps curt t com a unitats de mesura el
dia, el mes i l any.
448 temps geolgic m
es tiempo geolgico m
2.3
449 temps histric m
es tiempo histrico m
2.3
450 temps llarg m
es tiempo largo m
2.3
Nota:. Es refereix a la divisi tripartida del
temps de la histria (temps curt, temps mitj
i temps llarg) establerta per F. Braudel. El
temps llarg t com a unitat de mesura el s0
451 temps mitj m
es tiempo medio m
2.3
Nota: Es refereix a la divisi tripartida del
temps de la histria (temps curt, temps mitj
i temps llarg) establerta per F. Braudel.
452 temps prehistric m
es tiempo prehistrico m
2.3
453 termovisi f
es termovisin f
3.3.1
454 testimoni m
es testimonio m
i t testimonianza f
2.4, 5.3.1
455 textura f
es textura f
3.1.1.4
456 tipologia edificatria f
es tipologa edificatoria f
3.1.2.2
Nota: Pot ser lineal, centrada, creuada, reti-
culada, etc.
457 tipologia estructural f
es tipologa estructural f
3.1.2.2
Nota: Pot ser comprimida, traccionada,
mixta, tensada, penjada, atirantada, pretensa-
da, inflada, etc.
458 tipologia funcional f
es tipologa funcional f
3.1.2.2
Nota: Distinci que es fa entre diversos tipus
d' arquitectura segons la seva funci: doms-
tica, religiosa, civil, comercial, industrial, mili-
tar, hidrulica, etc.
459 tipologia residencial f
es tipologa residencial f
3.1.2.2
Nota: Pot ser allada, adossada, en bloc, amb
pati, etc.
460 traat m
es trazado m
3.2.2
461 traat director m
es trazado director m
3.3.2.3
39
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
462 traat harmnic m
es trazado armnico m
3.3.2.3
463 traat regulador m
es trazado regulador m
3.3.2.3
464 traat urb m
es trazado urbano m
3.2.2
465 traat urb irregular m
es trazado urbano irregular m
3.2.2
466 traat urb regular m
es trazado urbano regular m
3.2.2
Nota: Es distingeixen assentaments rectilinis,
assentaments travessers i assentaments
encreuats.
467 traat urbanstic m
es trazado urbanstico m
3.2.2
468 traat viari m
es trazado viario m
3.2.2
469 triangle sagrat m
es tringulo sagrado m
3.3.2.3
470 tutela activa f
es tutela activa f
3.4.3
471 tutela del patrimoni f
es tutela del patrimonio f
3.4.3
472 tutela passiva f
es tutela pasiva f
3.4.3
473 unitat estilstica f
es unidad estilstica f
1.1
474 unitat potencial
de l' obra d' art f
es unidad potencial
de la obra de arte f
1.1
475 urbanisme m
es urbanismo m
3.2.1
476 valor documental m
es valor documental m
3.1.3
477 valor esttic m
es valor esttico m
3.1.3
478 valor histric m
es valor histrico m
3.1.3
479 vandalisme m
es vandalismo m
6.1
480 veladura f
es veladura f
i t patinatura f
si n. ptina artificial
1.2, 5.2.2
481 ventilaci f
es ventilacin f
3.2.4
40
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
482 vestigi m
es vestigio m
3.4
483 via f
es va f
3.2.3
Nota: Nom genric que va donar Ildefons
Cerd a cam, carrer, carretera, etc.
484 vida til f
es vida til f
6
485 vigilncia f
es vigilancia f
6
486 vinclament m
es pandeo m
3.3.3
487 vincle d' inalienabilitat m
es vnculo de inalienabilidad m
3.4.3
488 vincle d' inedificabilitat m
es vnculo de inedificabilidad m
3.4.3
489 visi de conjunt f
es visin de conjunto f
3.1.1.2
490 visi estereoscpica f
es visin estereoscpica f
3.1.1.2
491 vocaci de l' edifici f
es vocacin del edificio f
i t vocazione dell' edificio f
4.1
492 volta f
es bveda f
3.1.1.4, 3.3.3
493 volum m
es volmen m
3.1.1.4
494 volum mxim edificable m
es volumen mximo edificable m
3.2.5
495 xarxa viria f
es red viaria f
3.2.2
496 zona arqueolgica f
es zona arqueolgica f
3.4.1.2, 3.4.2.1
497 zona d' inters etnolgic f
es zona de inters etnolgico f
3.4.2.1
498 zona neutra f
es zona neutra f
1.2
499 zona paleontolgica f
es zona paleontolgica f
3.4.2.1
500 zona perduda f
es zona perdida f
1.2
501 zona reintegrada f
es zona reintegrada f
1.2
502 zona residencial f
es zona residencial f
3.2.1
41
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
42
L

x
i
c

b

s
i
c

d
e

r
e
s
t
a
u
r
a
c
i


a
r
q
u
i
t
e
c
t

n
i
c
a
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
aggiunta 5
alterazione 13
alveolizzazione 15
ampliamento 159
bonifica dell' umidit 428
capolavoro 290
carta del rischio 264
cerchiatura 166
concrezione 77
conservazione integrata 88
consolidamento 92
contrafforte 96
corrasione 99
corrosione 100
crepa 180
crosta 105
decoesione 122
degradazione 119
dilavamento 113
diserbo 121
dislivello 126, 127
distacco 129, 176
efflorescenza 156, 425
esfoliazione 196
estirpazione 200
fessura 206
frattura 217
frettaggio 235
immaggine 231
inquinamento 348
invecchiamento 171
istanza estetica 237
istanza storica 238
lacuna 257
lesione 253
macchia 446
marciume 345
minimo intervento 271
ossidazione 301
patina 307
patinatura 308
pellicola 321
piano del colore 340
pitting 42
preconsolidamento 350
pulizia 285
recupero 377
reintegrazione 385
restauro 394
restauro archeologico 395
restauro cosmetico 396
restauro critico 397
restauro filologico 399
restauro preventivo 400
restauro romantico 401
restauro stilistico 398
restauro tipologico 402
reversibilit 412
riabilitazione 382
rifinitura 1
rigonfiamento 43
rilevamento 9
rilevamento topografico 11
rimozione delle aggiunte 164
rinfianco 370
ripristino 404
ruggine 419
smerigliamento 177
smontaggio 125
sobborgo 440
sovrapposizione 443
spotting 65
squilibrio 123
strapiombo 128
stuccatura 189
superfice di sacrificio 442
ndex de termes en itali
La primera xifra correspon al tema i la segona al nmero d ordre dins del tema.
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
supporto 445
sventramento 288
testimonianza 454
vocazione dell' edificio 491
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
ndex de termes en castell
La primera xifra correspon al tema i la segona al nmero d ordre dins del tema.
acabado 1
acontecimiento 175
ad quadrantum 2
ad triangulum 3
adhesin 4
agente abitico 6
agente agresor 7
agente bitico 8
alteracin 13
alteracin esttica 14
altura reguladora mxima 12
alveolizacin 15
ambiente 16
ampolla 43
analoga 17
anamorfismo 18
anastilosis 19
antecedente cultural 20
antigedad 21
aadido 5
apertura de calles 288
apuntalamiento 22
arco 23
rea de estudio 24
armado 25
armona 224
asiento diferencial 28
asimetra 26
asoleo 29
atirantado 30
autenticidad 31
axialidad 32
BCIL 33
BCIN 34
BIC 41
bien catalogado 35
bien cultural
de inters local 36
bien cultural de inters
nacional 37
bien de inters cultural 38
bien inmueble 39
bien mueble 40
bveda 492
campo visual 45
canon 46
canon compositivo 47
caos urbanstico 48
carcter de un edificio 49
carbonatacin 50
carcoma 98
casco antiguo 64
cata 44
catlogo 51
Catlogo de BCIL 52
Catlogo de BIC
interesantes 53
Catlogo de monumentos
y conjuntos histricos
de Catalua 54
Catlogo del Patrimonio
Cultural Cataln 55
Catlogo del Patrimonio
Histrico Espaol 56
centralidad 57
centro de simetra 58
centro histrico 59
ciclo formativo 60
ciencia urbana 61
ciudad amurallada 62
ciudad jardn 63
clasificacin estilstica 66
coeficiente de seguridad
geomtrico 67
colgamiento 322
color 69
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
coloracin 70
colorido 71
collage 68
comisin para la proteccin
del patrimonio 72
compatibilidad de funciones 74
compatibilidad de usos 73
composicin 75
conciencia histrica 84
conciencia restauradora 85
concordancia 76
concrecin 77
condicionamiento cultural 78
condiciones de colapso 79
congruencia 80
conjunto del edificio 81
conjunto histrico 82
conservacin 86
conservacin in situ 87
conservacin integrada 88
conservacin integral 89
conservador - ra 90
consistencia fsica 91
consolidacin 92
consolidacin estructural 93
constante histrica 94
continuidad cultural 95
contrafuerte 96
copia 97
corrasin 99
corrosin 100
costra 105
coyuntura 83
crecimiento armnico 102
crecimiento urbano 103
criterio de intervencin 104
crustceos 106
cultura colonizada 107
cultura dominante 108
cultura material 109
cultura tradicional 110
datacin 111
declaracin de bien 112
decoloracin pluvial 113
decoracin 114
defensa del patrimonio 115
deformacin 116
deformacin diferencial 117
deformacin permanente 118
degradacin 119
densidad de poblacin 120
depsito administrativo 134
depsito fiscal 135
depsito jurdico
y de registros 136
depsito notarial 137
depsito superficial 138
desbrozado 121
descafilado 174
descohesin 122
desequilibrio 123
desinfeccin 124
desmontaje 125
desnivelacin 126, 127
desplome 128
desprendimiento 129, 176
desproporcin 130
desurbanizacin 131
digno de conservar 132
digno de proteger 133
dispositivo 139
distincin
de la intervencin 140
diversidad cultural 141
divisoria de propiedad 142
documento 143
documento audiovisual 144
documento cartogrfico 145
documento escrito 146
documento grfico 147
documento objecte 148
documento oral 149
ductilidad 150
durabilidad 151
dureza 152
dureza superficial 153
efecto de luz y sombra 154
efecto espacial 155
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
eflorescencia 156, 425
eje 157
eje de simetra 158
elemento arquitectnico 160
elemento lineal 161
elemento primario 162
elemento urbano 163
eliminacin
de los aadidos 164
emplazamiento 165
engrosamiento 167
ensanche 159
entorno de proteccin 170
envejecimiento 171
poca 172
esbeltez 190
esbeltez lmite 191
escala 173
esmerilado 177
espacialidad 178
esquema urbanstico 179
estilo antagnico 181
estilo coexistente 182
estilo de transicin 183
estilo derivado 184
estrato cultural 185
estructura 186, 187
estructura urbana 188
estucado 189
euritmia 192
evolucin histrica 193
excavacin arqueolgica 194
excentricidad 195
exfoliacin 196
explotacin 197
expropiacin 198
extensin espacial 199
extirpacin 200
falsedad 203
falso esttico 201
falso histrico 202
fase constructiva 204
fiabilidad 205
fijacin 207
fisura 206
flexin disimtrica 208
fondo documental 212
forma 215
forma urbana 216
forrado 209
fractura 217
fuente histrica directa 213
fuente histrica indirecta 214
genius loci 218
gestin de visitas 219
grado de autenticidad 220
grado de penumbra 221
grado de proteccin 222
grieta 180
gua 223
herrumbre 419
hierbas infestantes 225
historicidad 226
homotecia 227
hongos 211
hundimiento diferencial 169
icono 228
identidad 229
identidad cultural 230
imagen 231
imitacin 232
inalienabilidad
del monumento 233
inestabilidad local 234
insectos 236
instancia esttica 237
instancia histrica 238
instituto de conservacin y
restauracin 239
integracin 240
intensidad lumnica 241
intercolumnio 242
intervencin 243
intervencin arquitectnica
244
intervencin urbanstica 245
interva 246
inventario 247
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
inyeccin armada 235
irreversibilidad 248
jardn histrico 250
junta de construccin 251
laguna 257
lesin 253
levantamiento 9
levantamiento manual 10
levantamiento topogrfico 11
limpieza 285
lnea de delimitacin
del centro histrico 254
lnea de fachadas 255
lnea de presiones 256
luz 259
macrofotografa 260
mancha 446
mantenibilidad 261
mantenimiento correctivo 262
mantenimiento preventivo 263
mapa de riesgo 264
materia 265
material lapidio 266
medida derivada 269
medida original 270
memoria colectiva 267
meteorizacin 268
mnima intervencin 271
modelo 272
modernidad 273
modestia del restaurador 274
modulacin 276
mdulo 275
modulor 277
monocroma 278
monumento 279
monumento artstico 280
monumento histrico 281
monumento industrial 282
morfognesis 283
morfologa 284
neutralizacin 286
nmero ureo 287
objeto material 289
obra de arte 290
obra maestra 291
ocupacin mxima
de parcela 292
orden arquitectnico 295
ordenacin 294
orientacin 296
original 297
orn 419
ornamento 298
ortofotoplano 299
oscilacin trmica diaria 300
oxidacin 301
pandeo 486
parcela 303
parcelario 304
pared de carga 305
parte de edificio 306
ptina 307
ptina artificial 308
ptina biolgica 309
patrimonio 310
patrimonio arquitectnico 311
patrimonio artstico 312
patrimonio construido 313
patrimonio cultural 314
Patrimonio Cultural
Cataln 315
Patrimonio
de la Humanidad 316
Patrimonio Histrico
Espaol 317
Patrimonio Mundial de la
Unesco 318
patrimonio natural 319
PCC 320
pelcula 321
penumbra 323
PEP 324
perfil 325
PERI 326
periodicidad 327
permanencia 328
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
permanencia del plano de la
ciudad 329
perspectiva 330
perspectiva central 331
perspectiva isomtrica 332
PHE 333
pillaje 334
pintura mural 335
placa 343
plan de restauracin 340
Plan especial de proteccin 344
Plan especial
de reforma interior 342
plano central 336
plano de la ciudad 338
plano de profundidad 339
plano de urbanismo 337
plano del color 341
podredumbre 345
policroma 346
poltica de restauracin 347
polucin 348
porosidad 349
preconsolidacin 350
preexistencia 351
preservacin 352
prevencin 353
profundidad 354
profundidad mxima
edificable 210
programa arquitectnico 355
progreso 356
proporcin 357
proporcin analgica 358
proporcin armnica 360
proporcin geomtrica 359
proporcin modular 361
prospeccin arqueolgica 362
proteccin 363
prtesis 364
prototipo 365
punto de vista dominante 366
pura conservacin 367
pureza de estilo 368
reaccin 369
recalce 371
reconocimiento del valor de la
obra 372
reconstruccin 373
recreacin 374
rectngulo dinmico 375
rectngulo esttico 376
recuperacin 377
red viaria 495
reforma interior 378
reforma urbana 379
registro 380
Registro de arquitectura
moderna ibrica 381
rehabilitacin 382
rehabilitacin
arquitectnica 383
rehabilitacin urbanstica 384
reintegracin 385
reintegracin analgica 386
reintegracin hipottica 387
reintegracin ilusionista 388
reintegracin irreversible 389
relleno de riones 370
repeticin 390
reproduccin 391
resistencia por forma 392
restauracin 394
restauracin arqueolgica 395
restauracin cosmtica 396
restauracin crtica 397
restauracin estilstica 398
restauracin filolgica 399
restauracin preventiva 400
restauracin romntica 401
restauracin tipolgica 402
restaurador - ra 403
restitucin de la imagen 405
restitucin del original 404
restitucin fotogrfica 406
restitucin fotogramtrica 407
restitucin grfica 408
restitucin hipottica 409
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
resto arqueolgico 393
retcula de cuadros 410
reutilizacin 411
reversibilidad 412
revestimiento 413
revestimiento continuo 414
revestimiento defectuoso 415
ritmo 416
roedores 417
rtula plstica 418
rotura 424
ruina 420
ruina econmica 421
ruina fsica 422
ruina funcional 423
sales solubles 426
salvaguarda 427
saneamiento 428
seccin aurea 429
sector visual 430
seguro 27
semejanza 431
sentido del espacio 432
servidumbre 433
significado simblico 434
sloge 435
simetra 436
sistema de contraste 437
sitio histrico 258
situacin 438
solucin arquitectnica 439
sombra 293
soporte 445
suburbio 440
superficie 441
superficie de sacrificio 442
superposicin 443
supervisin 444
termovisin 453
testimonio 454
textura 455
tiempo corto 447
tiempo geolgico 448
tiempo histrico 449
tiempo largo 450
tiempo medio 451
tiempo prehistrico 452
tipologa edificatoria 456
tipologa estructural 457
tipologa funcional 458
tipologa residencial 459
trazado 460
trazado armnico 462
trazado director 461
trazado regulador 463
trazado urbanstico 467
trazado urbano 464
trazado urbano irregular 465
trazado urbano regular 466
trazado viario 468
tringulo sagrado 469
tutela activa 470
tutela del patrimonio 471
tutela pasiva 472
unidad estilstica 473
unidad potencial
de la obra de arte 474
urbanismo 475
valor documental 476
valor esttico 477
valor histrico 478
vandalismo 479
veladura 480
ventilacin 481
vestigio 482
va 483
vida til 484
vigilancia 485
vnculo de inalienabilidad 487
vnculo de inedificabilidad 488
visin de conjunto 489
visin estereoscpica 490
vocacin del edificio 491
volumen 493
volmen mximo edificable 494
yacimiento arqueolgico 249
yuxtaposicin 252
zona arqueolgica 496
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
zona de inters etnolgico 497
zona neutra 498
zona paleontolgica 499
zona perdida 500
zona reintegrada 501
zona residencial 502
zunchado 166
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
Restauraci arqueolgica 1800- 1830 Itlia Raffaele Stern
Giuseppe Valadier
Restauraci estilstica
o d' estil 1840 Frana E.Violet- le- Duc
1875- 1929 Catalunya Elies Rogent
J.Puig Cadafalch
1910 Espanya Vicente Lamprez
Restauraci romntica 1850 Anglaterra John Ruskin
Restauraci filolgica 1920 Itlia G. Giovannoni
1929- 36 Espanya L.Torres Balgas
Restauraci historicista
o eclctica 1945- 76 Espanya Fernando Chueca
Fco.Pons Sorolla
L.Menndez Pidal
Restauraci crtica 1946 Itlia Cesare Brandi
Roberto Pane
Renato Bonetti
Conservaci integral
o pura conservaci 1980 Itlia Marco Dezzi
" Manutenzione- ripristino"
o reconstrucci 1980 Itlia Paolo Marconi
Lnia crtico-
conservacionista 1980 Itlia G. Carbonara
Intervenci d' estil
internacional 1976- 1997 Espanya Centre de Cultura
Contempornia de
Barcelona
Annex I
Historiografia de la restauraci arquitectnica
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia
1. Organismes internacionals
1954 UNESCO (United Nations Educational Scientific and Cultural Organization)
1954 ICOM (International Council of Museums)
1958 ICCROM (Internation Centre of Conservation of Rome)
1964 ICOMOS (International Council of Monuments and Sites)
1990 Docomomo (Documentation and Conservation of Modern Movement)
2. Cartes
1931 Carta d' Atenes
1932 Carta de la restauraci italiana
1964 Carta de Vencia
1972 Carta italiana de la restauraci
1981 Carta de Florncia. Carta dels jardins histrics. Florncia
1990 Carta Docomomo
1991 Carta europea dels monuments moderns
3. Convencions i declaracions internacionals
1954 La Haia Convenci per a la protecci dels bns culturals en cas
de conflicte armat
1969 Londres Convenci europea per a la protecci
del patrimoni arqueolgic
1972 Pars Convenci de protecci del patrimoni mundial, UNESCO
1975 Amsterdam Carta europea del patrimoni arquitectnic
1975 Amsterdam Declaraci d' Amsterdam
1985 Granada Convenci per a la salvaguarda del patrimoni arquitectnic
d' Europa
1987 Washington Carta internacional per a la salvaguarda de les
ciutats histriques
1994 Nara Conferncia sobre l autenticitat, ICOMOS
4. Lleis
1956 Llei del Sl (LS)
16/ 1985 Llei del Patrimoni Histric Espanyol. Reial decret 111/ 1986 (LPHE)
9/ 1993 Llei del Patrimoni Cultural Catal (LPCC)
Annex II
Organismes, cartes i lleis
UNI VERSI TAT POLI TCNI CA DE CATALUNYA
Servei de Llenges i Terminologia

You might also like