TEMA 1 Introducci

Explica la definici dtica: cincia prctica normativa

Ltica s una cincia en el sentit clssic, s a dir, s episteme, coneixement. Forma part del
conjunt de coneixements raonats, raonables i demostrables que no necessiten contrastaci
emprica. El seu objecte destudi material s lsser hum i el seu objecte ormal els actes
humans, per! aix! no implica que si"ui una cincia subjecti#a, sin que es tracte dun
coneixement no exacte i mutable $aix com ho s el seu objecte destudi% i, per tant, men&s
ri"ors que en disciplines com ara les matemtiques, amb objectes destudi immutables i
exactes.
's una cincia prctica en tant que s un coneixment que s busca per a er(ne al"un )s,
que no porta en ell mateix implcit la se#a inalitat. *n cop obtin"ut, el coneixement que
sassoleix mitjan+ant ltica s transportat o b a un acte $praxis% o b a un objecte $piesis%.
,er tant, ltica no ser#eix per saber com sha dactuar, sin per actuar b $tal com airmar
-rist!til a ltica Nicomquea%.
Finalment, s una cincia prctica normati#a perqu aquest coneixement prctic que es #ol
assolir assen&ala un ideal que s desitjable, no descriu la realitat dels actes humans tal com
s sin com hauria de ser. Ltica no es mou dins el mn dels ets, sin dels #alors.
Estableix la relaci entre tica i literatura
La relaci entre ltica i la literatura es troba en orma de usi en el que sanomena tica
narrati#a. En aquest tipus de textos lautor utilit.a el text literari per transmetre una anlisi
tica amb inalitat moral. /aquesta manera saconse"ueix ampliar el p)blic receptor i
estendre la relexi tica a un nombre ms "ran de persones. -utors com ara 0artha
1ussbaum o 2ane -usten utilit.en aquest recurs.
TEMA !tica "icom#uea$ Arist%til
&ita la definici daret' i explica cadascuna de les seves parts:
Laret, tradu3da per #irtut, s un hbit electiu, consistent en un terme mitj relatiu a
nosaltres introdu3t per la recta ra, s a dir, la ra de lhome prudent. 's un hbit electiu,
s a dir, un hbit que no sadquireix per casualitat, sin amb completa #oluntat, intenci i
conscincia. 's un terme mitj, s a dir, que sallun&a dels extrems i s relatiu a cada
persona, s a dir, un terme mitj aritmtic , en cap cas absolut. Finalment, s un terme mitj
introdu3t per la ra, s a dir, s aquesta qui dicta a la"ent moral com actua i inalment, no
s la ra de qualse#ol home, sin la de lhome prudent, la recta ra $orthos lo"os%.
Tot el #ue 's voluntari 's escollit( )ustifica la resposta:
1o, no tot acte #oluntari s escollit. 4ue un acte si"ui #oluntari noms implica que el
principi del mo#iment es troba en la"ent, s a dir que no s un acte causat per #iolncia.,
i"norncia o temor. Els actes #oluntaris sn escollits quan hi ha un i que es desitja i es a
un procs de deliberaci, s a dir, una in#esti"aci o anlisi sobre els mitjans a labast de
la"ent moral per descobrir quin s el ms idoni per tal daconse"uir aquest i.
,erqu lacte si"ui escollit, doncs, cal que hi ha"i aquest pas pre#i de deliberaci i inalment
que es produeixi una elecci, s a dir, la selecci dun daquests mitjans, el millor, eliminant(
ne els altres. -ix doncs, no tot all! que s #oluntari s escollit perqu hi ha actes on el
principi del mo#iment es troba en la"ent moral per! en can#i no hi ha aquest procs de
deliberaci ni hi ha elecci. 's el cas dels actes passionals, que es caracterit.en per una
manca de relexi a lhora dactuar.
*obre #u sexerceix la + ,(
La bo)lesis o deliberaci sexerceix sempre sobre els mitjans que un a"ent moral t al seu
abast quan #ol aconse"uir un i. ,erqu hi ha"i deliberaci, doncs, s necessari que hi ha"i
dierents mitjans disponibles o dierents maneres de er per arribar al i que el subjecte
desitja, altrament, si noms hi ha"us un cam possible per a lassoliment del i, no caldria
er aquesta in#esti"aci pr#ia per descobrir quin s el ms idoni, ja que la"ent actuaria
directament. -ix doncs, la deliberaci ho s sempre dels dierents mitjans disponibles per a
aconse"uir un i determinat per a descobrir quin s el millor.
&om pot dir Arist%til #ue practicant la -ust.cia ens fem -ustos si #uan fem actes
-ustos -a devem ser -ustos(
La justcia s una #irtut tica, i com a tal el seu ori"en es troba en la prctica $a dierncia de
les #irtuts dianotiques, lori"en de les quals es troba en el coneixement pur%. -ix! #ol dir
que per arribar a adquirir(la cal un exercici reiterat de les capacitats o acultats associades a
aquesta #irtut. ,er aix! -rist!til airma que practicant la justcia ens em justos, noms
exercitant la acultat o d&namis pr!pia de la justcia, s a dir, portant a terme una acti#itat o
enr"eia, i exercitar(la de manera #irtuosa, en aquest cas ent actes justos. 1o sn el mateix
els actes de #irtut que els actes #irtuosos. ,er arribar a assolir un hbit s necessari er actes
de #irtut, s a dir, actes externament conormes a la #irtut, pre#is a la consolidaci daquest
hbit, actes immadurs, inse"urs que al principi presenten diicultats i no sn completament
plaents. - partir de la realit.aci dactes daquest tipus s com sassoleix lhbit, i els actes
que es an un cop aquest sha assolit sn actes #irtuosos, s a dir, actes ja no
pereccionadors, sin consolidatius, que es an amb plaer i sense resistncia.
-ix doncs, practicant la justcia, s a dir, ent actes de #irtut en relaci a la justcia, ens em
justos, s a dir, assolim lhbit de la justcia, #irtut que no ens s donada naturalment5 ara
b, quan em actes justos, si ens reerim als actes #irtuosos en relaci a la justcia, ja som
justos, s a dir, posse3m lhbit relacionat amb la justcia. ,er tant, les dues airmacions no
noms no sn contradict!ries sin que sn complementries.
/es tres classes de b'ns
-rist!til, al llar" de l6tica 1icomquea a di#erses classiicacions dall! que anomenem
7bns8. /una banda, hi ha tres tipus de bns que sn cone"uts pel subjecte moral i
#ol"uts, ent que es transormin en ins. -quests bns cone"uts sn #ol"uts en tant que
sn o b )tils, o b plaents o b bells, i el et de desitjar(los per al"un daquests tres atributs
s el motor que iniciar el procs per a realit.ar qualse#ol acte. /altra banda, lautor tamb
di#ideix els bns en exteriors, de lnima i del cos. Els bns externs sn tot all! que
acompan&a lsser hum des de ora5 els bns del cos tenen a #eure amb la part somtica
humana, com ara la salut, i, inalment, els bns de lnima tenen a #eure amb la part
racional, com ara el coneixement. ,er -rist!til els bns de lnima sn els ms importants,
els bns per excel9lncia.
&oncepte i caracter.sti#ues de la proairesis
La proairesis o elecci consisteix en la selecci dun dels mitjans a labast de la"ent moral
per er possible el i que desitja. 's el pas posterior a la bo)lesis: quan ja sha et una pr#ia
in#esti"aci sobre els mitjans disponibles per aconse"uir un i quan aquest es desitja, es
procedeix a leliminaci de tots aquells mitjans que no sn satisactoris per a lobtenci del
i i la selecci daquell que si"ui ms idoni. ,erqu hi ha"i proairesis el mitj escollit ha
destar sempre a labast del subjecte i ha dha#er coexistit amb altres mitjans possibles, ja
que altrament es passaria directament a lacci, no caldria elecci.
0elaciona d1namis$ 2exis i pat2os3
*na passi o pathos s un aecte acompan&at de plaer o de dolor. *na acultat o d&namis
s all! "rcies al qual sentim les passions. *n hbit o hxis, inalment, s all! "rcies al qual
ens comportem b o malament en relaci a les passions que sentim. -ix doncs, cadascun
daquests conceptes sinclou en el se";ent i sexplica en relaci als altres.
4efineix 5t2os
'thos, literalment #ol dir personalitat o carcter moral, i s indeinible al mar"e de les accions
que realit.a el subjecte moral en q;esti, s a dir, el carcter moral o thos deri#a dels
hbits i actes del subjecte, ser determinat per les accions que, de orma reiterada, aquest
realit.i. 'thos s un dels dos termes dels quals deri#a la paraula i el concepte dtica.
6u 's leudaimonia i #uins elements la constitueixen(
Leudaimonia es deineix com una acti#itat racional o dacord amb la ra eectuada
conorme la #irtut i amb una mnima presncia de bns externs.4ue si"ui una acti#itat
implica que no est limitada temporalment sin que sestn al llar" del temps tant com ho
a la #ida dels homes. 4ue si"ui una acti#itat racional implica que aquell que la realit.a ha"i
de conduir la se#a #ida racionalment, no passionalment. Leudaimonia s una acti#itat de
lnima i, tenint en compte la di#isi aristotlica en ps&<hs lo"on i ps&<hs =lo"on, aquesta
acti#itat s eectuada per la ps&<hs lo"on, ja si"ui en la se#a part en si $racional% o en la
part que ordena la part desiderati#a $dacord amb la ra%. -questa acti#itat racional i
dacord amb la ra s eectuada conorme la #irtut, s a dir, realit.ada de orma excel9lent.
Finalment, leudaimonia no pot donar(se si no s amb una mnima presncia de bns
externs, ja que la alta daquests impedeixen a lindi#idu dedicar(se exclusi#ament a
lacti#itat racional.
0elaciona p2rnesis i tec2ne
>ant phrnesis $prudncia% com techne $art% sn #irtuts dianotiques prctiques, s a dir, el
coneixement que pro#oquen no s te!ric sin que s #ol"ut en #irtut daconse"uir al"una
cosa. >otes dues sn disposicions acompan&ades de ra #ertadera, s a dir, capacitats que
permetran er quelcom i ho permeten er b, de manera excel9lent "rcies a lorthos lo"os.
-ra b, mentre que la techne s una disposici producti#a, la phrnesis s una disposici
producti#a sobre all! que s bo o dolent per a la #ida humana. /aquesta manera, el
resultat de la disposici de la techne seran obres poitiques, s a dir, creacions, obres o
produccions, separables i independents de lartista, transcendents. En el cas de la phrnesis,
el seu resultat seran actes humans, actes sempre dependents de lautor, immanents.