Universitat, Salut i Societat: Activitat 3

ngela Segrelles Monfort

1
PART A

L'estudiant ha d'elegir tres exemples, capturar la pantalla de cada un (tal com es fa
en aquest fullet), i explicar la grfica amb paraules.




En el grfic anterior, s'han comparat el percentatge de dones joves (15-25 anys)
alfabetitzades amb els guanys per persona. S'han destacat els pasos de Burkina Faso,
Bangladesh, Zimbabwe, Belize i Itlia, la major part dels quals posseeix uns guanys per
persona molt baixos, exceptuant Itlia. D'altra banda, hi podem observar que, tots els
pasos que hem destacat han augmentat el seu nivell d'alfabetisme, a excepci de
Zimbabwe. Com era d'esperar, el percentatge a Itlia s del 100% aproximadament,
mentre que a Burkina Faso no arriba al 35%, per cal destacar el drstic augment que
es produeix a Bangladesh, on en els ltims 35 anys ha passat d'un 25 a un 80% en
alfabetisme en les dones joves.
Universitat, Salut i Societat: Activitat 3
ngela Segrelles Monfort


2


Ac s'observa l'evoluci de lemissi de CO2 al llarg dels ltims 250 anys. Hem escollit
els pasos de Gran Bretanya, Alemanya, els Estats Units, Sud-frica, Iran i Gambia. Gran
Bretanya es tracta d'un pas pioner en l's del carb quan es va iniciar la revoluci
industrial, i el cremat de CO2 augmenta d'una manera ms exponencial des d'un
principi; ms avant, s'uniren Alemanya i Estats Units, el creixement del seu consum va
ser similar al de l'anterior, per degut a diverses normatives mediambientals, els dos
pasos europeus van disminuir un poc el seu consum, mentre que els estatunitenses
segueixen aquesta explotaci de recursos. Iran i Sud-frica es van desenvolupar molt
ms tard, per aix no significa que s'endarreixquen en el consum, ja que en poc
temps han sabut igualar-se als altre pasos ms desenvolupats. D'altra banda, Gambia
a ms d'haver-se desenvolupat moltssim ms tard que qualsevol altre pas, no emet
suficient CO2 per a consiederar-se un contaminant important.
Universitat, Salut i Societat: Activitat 3
ngela Segrelles Monfort


3


Finalment, a aquest grfic s'est comparant l'ndex de desenvolupament hum amb
l'esperana de vida, en pasos com Uganda, India, Sud-frica, Corea del Sud, Israel i
Noruega. Com b es pot observar, normalment l'esperana de vida s proporcional a
l'IDH, aix un pas com Noruega t una alta esperana de vida i al mateix temps, un IDH
molt elevat. Una de les curiositats ms importants s el cas de Sud-frica, on hi ha un
moment en la seua histria on disminueix considerablement l'esperana de vida i, com
a conseqncia el seu ndex de desenvolupament hum ho fa igualment.

PART B

Amb la utilitzaci de les Estadstiques sanitries mundials 2010 de l'OMS que est
disponible en l'Aula virtual, elabora un quadre del nombre de casos notificats sobre:

1. Malalties infectocontagioses agudes com Pesta i Clera.
2. Malalties infectocontagioses crniques com Diftria, Poliomielitis, Malria i
tuberculosi.


Universitat, Salut i Societat: Activitat 3
ngela Segrelles Monfort


4

Aix como de la:

3. Dotaci de metges i densitat per 10.000 hab., personal d'infermeria i de pediatria,
llits hospitalaris per 10.000 habitants.

Dels segents pasos, que haurs d'ordenar per continent:

Espanya
Sucia
Somlia
Estats Units
Argentina
Hait

Un cop elaborat el quadre o quadres, has d'afegir els comentaris adequats.
1. Malalties infectocontagioses agudes com Pesta i Clera.

Com b mostra la taula, no s'han tingut dades sobre afectats per la pesta el 2011,
malaltia eradicada en la major part del mn (excepte a l'ndia on hi va haver un brot fa
pocs anys), desprs d'haver esbiaixat la poblaci mundial 1/3 durant l'edat mitjana.
Respecte al clera almenys en pasos com Argentina, Espanya i Sucia, la resta dels que
formen la taula si que van registrar casos el 2010. Hait amb major nombre a causa de
la catstrofe natural: un terratrmol l'any 2010 que en donar-se en un pas pobre i
amb pocs recursos, va comportar a la acinaci de la poblaci, acumulaci de la
brutcia, manca d'aliments i de mitjans i amb aix l'aparici de malalties, en concret hi
va haver un brot de clera que aquesta representat amb xifres de 179.379 afectats. A
Somlia es van donar 3510 casos, com sabem es tracta d'un pas que entraria dins del
grup als que anomenem Pasos del Tercer Mn i en el qual actualment es disputa una
guerra.
El nombre de malalts als EUA no s molt alt donada la densitat de la seva poblaci.
Malalties infectocontagioses agudes
Pas Pesta (2011) Clera (2011)
Argentina No consta No consta
Espanya No consta No consta
Estats Units No consta 15
Hait No consta 179379
Somlia No consta 3510
Sucia No consta No consta
Universitat, Salut i Societat: Activitat 3
ngela Segrelles Monfort


5
2. Malalties infectocontagioses crniques com Diftria, Poliomielitis,
Malria i Tuberculosi.

Observem una clara desaparici tant de la diftria com de la poliomielitis degut a les
campanyes de vacunaci.
La malria afecta a pasos on el medi agrcola dna lloc a les condicions (camps d'arrs,
aigua, etc) que disposen l'aparici de mosquits, els quals transmeten la malaltia. A ms
a pasos com Somlia o Hait hi ha una manca de mitjans i educaci sanitria pel que fa
a la prevenci de la malaltia, tot i que les ONG dediquen campanyes senceres a
repartir mosquiteres i instruccions a seguir per evitar la picada de l'insecte, sn molts
els que avui segueixen sent infectats de malria, amb major nombre el 2010 a Hait pel
fet ja comentat en l'anterior grfica.
No obstant aix, la malaltia emergent de nou s sens dubte la tuberculosi. Aquesta ja
es donava per desapareguda en pasos com Espanya, aquest descuit i descontrol dels
malalts ha causat un greu efecte en la salut pblica pel que han augmentat els casos
exponencialment. A ms en la majoria d'ocasions el pacient al prendre el tractament i
no sentir malestar labandona creient estar curat, i propaga la malaltia all on vagi, ja
que es transmet mitjanant l'aire. De nou trobem com el pas ms afectat per la
tuberculosi s Hait, seguint en nombre EUA i Somlia.
Sucia destaca pel fet de no haver registrat afectats de cap de les malalties, la qual
cosa indica el bon funcionament de la seva xarxa de vigilncia i tractament d'aquestes.





Malalties infectocontagioses crniques
Pas Diftria (2010) Poliomielitis
(2010)
Malria (2010) Tuberculosi
(2010)
Argentina 0 0 72 7287
Espanya 0 0 No consta 6377
Estats Units No consta 0 No consta 11181
Hait 0 0 84153 14222
Somlia No consta 7 25553 10139
Sucia 0 0 No consta 0
Universitat, Salut i Societat: Activitat 3
ngela Segrelles Monfort


6
3. Dotaci de metges i densitat per 10.000 hab., personal d'infermeria i
de pediatria, llits hospitalaris per 10.000 habitants.

Personal sanitari i infraestructura
Pas Dotaci de metges
i densitat per
10000 habitants
Personal
dinfermeria i de
pediatria per
10000 habitants
Llits hospitalaris
per 10000
habitants
Argentina No consta No consta 45
Espanya 39,6 51,1 32
Estats Units 24,2 98,2 30
Hait No consta No consta 13
Somlia 0,4 1,1 No consta
Sucia 37,7 118,6 28

Argentina destaca per ser el pas amb major nombre de llits, per no disposem de
dades de la seva dotaci de metges o de personal infermer, ja sigui per motius poltics
o altres.
Hait tampoc disposa d'aquestes dades, noms de la seva dotaci de llits: 13 per 10000
habitants, molt baixa tenint en compte el percentatge de poblaci que aquesta
afectada per malalties (tant agudes com crniques) superant a qualsevol dels altres
pasos que no obstant aix tenen ms nombre de llits, a causa d'un nivell superior
d'ingressos econmics.
Sucia disposa del major nombre de personal d'infermeria per 10 000 habitants seguit
dels EUA. Espanya t el major nombre de metges per 10 000 habitants.
Somlia t la menor dotaci de metges i personal infermer dels pasos nomenats, el
nombre de llits no consta, igual que Hait, pertany als pasos tercermundistes.