Decret64 2014 PDF

DISPOSICIONS
DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

DECRET 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecci de la legalitat urbanstica.
La Generalitat t la competncia exclusiva en matria durbanisme que li atribueix larticle 149.5 de lEstatut
dautonomia de Catalunya i que, anteriorment, li va atribuir larticle 9.9 de lEstatut dautonomia de Catalunya
de 1979.
En virtut daquesta competncia, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 2/2002, de 14 de mar,
durbanisme, el desplegament reglamentari de la qual es va iniciar amb el seu Reglament parcial, aprovat pel
Decret 287/2003, de 4 de novembre, a reserva de lelaboraci futura dun text reglamentari nic, que el
prembul del Reglament esmentat ja anunciava que havia de ser de gran dimensi i complexitat. Aquest text
nic es va concretar en el vigent Reglament de la Llei durbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de
juliol.
La dificultat intrnseca de la matria urbanstica i el fet que la Llei durbanisme, hereva de la tradici normativa
en aquest sector de lordenament jurdic, reguli molts dels seus continguts fins al mxim detall, fan que el seu
desplegament reglamentari no sigui una tasca senzilla.
Quan es va redactar el vigent Reglament es va optar per configurar un text normatiu que desplegus noms
els aspectes de la Llei durbanisme que, de manera aleatria, no estaven regulats exhaustivament. Daquesta
manera, el Reglament no va assolir una dimensi excessiva, per tampoc no va conformar un text normatiu
comprensiu per si mateix de tota la matria que regula.
El manament de la disposici final primera de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificaci del text refs de
la Llei durbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 dagost, dadaptar el Reglament de la Llei
durbanisme al nou marc legal, obre la possibilitat, ms enll de la necessria adaptaci reglamentria als
successius canvis legislatius que shan produt en els darrers anys, tant en matria urbanstica com en la
legislaci estatal amb incidncia sobre la matria, de replantejar el desplegament reglamentari daquesta Llei a
lempara de la potestat reglamentria del Govern, que li atribueix la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la
presidncia de la Generalitat i del Govern.
En aquest sentit, es pretn que el nou desplegament reglamentari aglutini, sense alterar el seu rang normatiu,
la regulaci de detall incorporada a la Llei durbanisme, la qual cosa facilitaria lelaboraci duna futura norma
legal descarregada daspectes que poden ser tractats a nivell reglamentari i, amb aix, menys exposada a la
necessitat dhaver-la de modificar perqu serveixi a una nova realitat social.
Des daquesta perspectiva, tamb es pretn incorporar al nou desplegament reglamentari altres aspectes que,
tot i que estan dispersos en altres sectors de lordenament jurdic, poden facilitar-ne la comprensi i laplicaci.
Com sigui que assolir el que es pretn mitjanant un text reglamentari nic i complet comportaria que aquest
adquiriria una grandria excessiva, que en dificultaria ls eficient, sha descartat aquesta opci i sha
considerat convenient dividir el desplegament de la Llei durbanisme segons les matries que el conformen
dotades de substantivitat prpia.
En aquesta lnia, aquest Reglament desplega fonamentalment els ttols sis i set de la Llei durbanisme,
relatius a la intervenci en ledificaci i ls del sl i del subsl i a la protecci de la legalitat urbanstica
respectivament, que tradicionalment han constitut la part de lordenament jurdic urbanstic que regula els
instruments dintervenci administrativa destinats a mantenir lordre social en la matria. Al desplegament dels
ttols esmentats safegeix el desplegament dels articles 48, 49, 50 i 54 de la Llei durbanisme, relatius als
procediments dautoritzaci de determinades actuacions en sl no urbanitzable i sl urbanitzable no delimitat i
dobres i usos provisionals que, tot i estar situats en el ttol segon de la Llei, relatiu al rgim urbanstic del sl,
regulen aspectes procedimentals directament relacionats amb la matria que s objecte daquest Reglament.
No obstant la denominaci dels ttols de la Llei durbanisme que desplega, per a la denominaci del Reglament
sopta per una expressi tan curta com sigui possible i identificativa del seu contingut. Dacord amb aix, es
refereix a la protecci de la legalitat urbanstica, entesa en sentit ampli i, per tant, comprensiva de tots els
instruments dintervenci administrativa orientats a defensar lordenament jurdic urbanstic, ja siguin de
naturalesa preventiva, com la llicncia urbanstica prvia, o de naturalesa reactiva davant la seva vulneraci,
DL B 38014-2007 ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc
Nm. 6623 - 15.5.2014 1/59 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-14134035-2014
com les ordres de restauraci de la realitat fsica alterada o de lordenament jurdic vulnerat.
La voluntat s revisar el desplegament reglamentari daquesta part de lurbanisme de manera que sevitin les
inrcies que lanquilosen des de fa anys, amb plena conscincia de la seva importncia. Tots els esforos dels
poders pblics per planificar el desenvolupament urb del territori i per executar all que planifiquen serien
estrils si no disposessin dels instruments jurdics necessaris per prevenir o corregir el seu incompliment.
Aquest Reglament sistematitza la matria sobre protecci de la legalitat urbanstica que regula. Sestructura en
quatre ttols: un de preliminar en el qual es delimiten el seu objecte i els conceptes de legalitat urbanstica i de
protecci de la legalitat urbanstica, configurada aquesta protecci a partir de la seva triple funci preventiva,
reparadora i retributiva amb relaci a les transgressions de lordenament jurdic urbanstic.
El ttol 1 es distribueix en tres captols i es destina a la intervenci en ls del sl i en lexecuci dobres. El
captol 1, estructurat en diverses seccions, regula les llicncies urbanstiques. La secci 1 es dedica als aspectes
generals de les llicncies i les seccions segents a les caracterstiques particulars derivades dels actes
autoritzables de qu es tracti.
Entre aquestes particularitats destaquen les que afecten les divisions de terrenys: el Reglament regula el seu
rgim en les diferents classes de sl a partir de la condici de solar en sl urb i la unitat mnima de conreu o
forestal en sl no urbanitzable. El canvi de rgim de divisi de terrenys propi del sl no urbanitzable es
produeix quan saprova inicialment linstrument de gesti corresponent en sl urbanitzable, moment a partir del
qual cal atenir-se als requisits urbanstics que permeten edificar els terrenys que tenen la condici de solar.
Aix no obstant, el Reglament regula situacions mixtes dels terrenys, per exemple perqu estan afectats
parcialment a sistemes urbanstics o a una actuaci urbanstica integrada, o perqu noms tenen la condici de
solar en part; supsits en qu sen permet la parcellaci en funci de linters pblic prevalent en lexecuci
del planejament, tot i que algun dels lots resultants no assoleixi la superfcie mnima exigida.
Amb relaci a la fiscalitzaci prvia que ladministraci municipal competent ha de dur a terme de tot acte de
divisi de terrenys, es clarifiquen les diverses situacions. Si la divisi de qu es tracti s constitutiva duna
parcellaci urbanstica, se subjecta al rgim datorgament de les llicncies urbanstiques. Quan la divisi no ho
sigui, ladministraci municipal fiscalitzadora ha de declarar innecessria la llicncia urbanstica de parcellaci,
llevat que vulneri el rgim de divisi de terrenys, supsit en el qual ha de manifestar la seva disconformitat.
Pel que fa a les llicncies per a lexecuci dobres, es concreten els supsits que requereixen projecte tcnic
executiu i el contingut daquest projecte que, en el cas que sigui exigible de conformitat amb la legislaci sobre
ordenaci de ledificaci, tamb sha delaborar dacord amb aquesta legislaci. Aix mateix es regula la
possibilitat dexecutar obres no ajustades al projecte tcnic autoritzat, sempre que no comportin lalteraci
substancial i es comuniquin prviament a la seva realitzaci a ladministraci competent. Respecte de les obres
que no requereixen projecte tcnic executiu, es determina la documentaci exigida per autoritzar-les amb la
finalitat de poder comprovar ladequaci de les obres a la normativa aplicable.
Tamb destaca la regulaci de la caducitat daquestes llicncies, que es produeix ope legis en els termes que
resulten de larticle 189 de la Llei durbanisme. Ats que les obres que sautoritzin alteraran la realitat fsica, es
tracta de garantir que la persona interessada disposa dun termini suficient per iniciar-les i acabar-les i, alhora,
dassegurar la seva voluntat certa de dur-les a terme en aquest termini.
Daltra banda, es regula duna manera ms precisa la simultanetat de les obres durbanitzaci i edificaci,
adreada a garantir la seva compatibilitat i sincronitzaci en lexecuci, com a excepci a la condici de solar
requerida als terrenys que es pretenen edificar.
Com a novetat del Reglament, es regula la possibilitat dobtenir llicncies per a la primera utilitzaci i ocupaci
de parts dedificis, tot i que no estiguin acabats completament, sempre que es donin les circumstncies que
permetin fer-ho. Es tracta de donar sortida a situacions que sovintegen atesa la conjuntura actual del mercat
immobiliari, dedificis en un estat avanat dexecuci que no es poden acabar per efecte de la crisi econmica,
per, que poden ser utilitzats i ocupats parcialment en les condicions que es determinen, coadjuvant en molts
casos en lacabament posterior i ntegre de ledifici.
Pel que fa a lordenaci de volums, es regula com sen du a terme la concreci en el cas que el planejament
urbanstic estableixi diverses alternatives. Aix, si aquestes alternatives dordenaci volumtrica de les
edificacions sn compatibles entre si per a una zona o illa, la concreci es pot efectuar mitjanant la llicncia
urbanstica que autoritzi ledificaci de cada parcella, per a lobtenci de la qual sespecifica la documentaci
que cal aportar. En el cas que les alternatives no siguin compatibles, la concreci de lordenaci de volums es
pot efectuar de la mateixa manera si les parcelles afectades pertanyen a una nica persona propietria i
aquesta planteja una distribuci regular dels aprofitaments urbanstics, altrament la concreci de lordenaci
volumtrica lha defectuar un pla de millora urbana.
El Reglament dedica una especial atenci al rgim de llicncia en sl no urbanitzable i sl urbanitzable no
CVE-DOGC-A-14134035-2014
delimitat. Primer, es detallen de manera exhaustiva els supsits establerts a la Llei durbanisme que,
prviament a latorgament de la llicncia, requereixen laprovaci dun pla especial urbanstic o un projecte
dactuaci especfica, amb les excepcions corresponents.
Seguidament a lenumeraci dels supsits esmentats, es regulen els projectes dactuacions especfiques en sl
no urbanitzable i en sl urbanitzable no delimitat, que sn instruments de control administratiu preventiu,
previs a la llicncia urbanstica corresponent, que cal implementar per a usos determinats, sempre que no
requereixin planejament de detall per desenvolupar-los. Es regula el contingut daquests projectes i el
procediment bifsic per a la seva aprovaci, la fase dinstrucci i aprovaci prvia davant ladministraci
municipal i la fase daprovaci definitiva davant la comissi territorial durbanisme. Tamb es regula la vigncia
definida dels projectes aprovats, durant la qual la persona interessada pot sollicitar la llicncia urbanstica
corresponent.
Finalment, es regula el procediment datorgament de llicncies en sl no urbanitzable i sl urbanitzable no
delimitat, dins del qual sidentifiquen els supsits en qu es requereix preceptivament el trmit dinformaci
pblica, linforme de la comissi territorial durbanisme o linforme del departament competent en matria
dagricultura i ramaderia.
Tanca el captol 1 la regulaci dels aspectes procedimentals de les llicncies dusos i obres provisionals.
El captol 2 regula el rgim de comunicaci prvia dactes determinats no subjectes a llicncia i dels que, si aix
ho estableixen les ordenances municipals, poden tenir establert aquest rgim de comunicaci en substituci del
rgim de llicncia que els correspondria. La comunicaci prvia s una manifestaci de voluntat de la persona
interessada davant ladministraci urbanstica, que li permet lexecuci posterior de lacte subjecte a aquest
rgim que, en el cas dexecuci dobres, requereix la determinaci dun termini cert per dur-les a terme. En
aquest sentit la comunicaci prvia no s un instrument dintervenci administrativa preventiva; aix no
obstant, sopta per regular-la tot seguit de les llicncies urbanstiques, ats que s un rgim que es configura
com a substitutiu de laltre en supsits determinats. En tot cas, la comunicaci prvia no limita la potestat
administrativa de protecci de la legalitat urbanstica davant els actes illegals que es pretenguin emparar en la
comunicaci esmentada.
Finalment, el captol 3 fa referncia a les ordres dexecuci que ladministraci municipal pot dictar per fer
complir el deure legal de conservaci i rehabilitaci del sl i les construccions. En aquest context es regula la
situaci destat runs dels immobles, que amenacin runa en alguna de les seves variants: tcnica, econmica
o urbanstica, respecte dels quals cal declarar lestat esmentat prviament a dictar lordre dexecuci que
escaigui en la resoluci que posi fi al procediment. Daltra banda, es regulen els actes de conservaci,
rehabilitaci i protecci urgents relacionats amb el deure legal esmentat, ja sigui en situacions de risc imminent
per a la salut de les persones o la seguretat de les persones i les coses o en les situacions ms especfiques de
runa fsica imminent dun immoble amb perill per a la seguretat de les persones i les coses.
El ttol 2 es dedica a regular els instruments dintervenci administrativa destinats a restablir la legalitat
urbanstica desprs que hagi estat vulnerada. Sestructura en dos captols.
El captol 1 regula les administracions que exerceixen la inspecci urbanstica, les facultats del personal que
exerceix aquesta funci, la collaboraci de les administracions pbliques amb el personal que lexerceix, els
documents pblics que reflecteixen les actuacions inspectores realitzades i el valor probatori dels fets
constatats en aquests documents.
Pel que fa al captol 2, regula la protecci de la legalitat urbanstica vulnerada, relativa als instruments
dintervenci administrativa destinats a restaurar la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat per actes
illcits. Ats que la potestat en aquesta matria correspon tant a ladministraci municipal com a
lAdministraci de la Generalitat en circumstncies determinades, es regula el sistema de coordinaci entre
ambdues administracions per al seu exercici. El criteri general s que la potestat esmentada lha dexercir
ladministraci municipal i que lAdministraci de la Generalitat noms hagi dactuar davant la inactivitat
municipal amb el requeriment previ efectuat a aquest efecte. Aix no obstant, quan la vulneraci de la legalitat
urbanstica faci referncia a terrenys classificats com a no urbanitzables o qualificats com a sistemes
urbanstics generals, el departament competent en matria durbanisme pot exercir directament la potestat
esmentada, sense necessitat defectuar cap requeriment previ, per sempre que ladministraci municipal no
estigui tramitant el procediment de protecci de la legalitat urbanstica corresponent.
Daltra banda, en la secci 1 daquest captol tamb es regulen els rgans competents en cada administraci
per incoar el procediment de protecci de la legalitat urbanstica, per adoptar les mesures provisionals que
escaiguin i per resoldrel.
Pel que fa al procediment de protecci de la legalitat urbanstica, la secci 2 daquest captol regula les
disposicions generals aplicables a tot procediment, amb independncia de si sincoa per adoptar conjuntament
o separadament mesures de restauraci, sancionadores o per determinar els danys i perjudicis causats per la
CVE-DOGC-A-14134035-2014
vulneraci de la legalitat urbanstica. Seguidament a aquestes disposicions comunes, es regulen les
especificitats procedimentals que cal observar quan el procediment sinco per adoptar mesures de restauraci.
En aquest context, el Reglament preveu que les persones interessades puguin elaborar un programa de
restauraci voluntria de la realitat fsica alterada i instar-ne laprovaci per lrgan competent, sempre que no
shagi ordenat lexecuci forosa. Aquest s un instrument que, duna banda, permet acomodar en el temps
lexecuci de la mesura de qu es tracti, conjuminant els interessos particulars afectats i linters pblic a
mantenir la disciplina urbanstica, i, daltra banda, serveix per aplicar els beneficis de la restauraci voluntria
en matria sancionadora. Tanca aquesta secci la regulaci de lexecutivitat i lexecuci forosa de les mesures
de restauraci que es puguin adoptar en un procediment de protecci de la legalitat urbanstica.
Amb relaci als ttols administratius habilitants nuls o anullables, la secci 3 daquest captol en regula la
revisi, que s requisit previ per incoar el procediment de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada
corresponent. La revisi daquests ttols administratius sha de canalitzar pels procediments de revisi dofici i
de declaraci de lesivitat dels actes administratius. En el cas de ttols administratius nuls que emparen
actuacions illegalitzables, es preveu que la resoluci administrativa que en declari la nullitat adopti les
mesures de restauraci de la realitat fsica alterada escaients i, si no ho fa, que sinco el procediment de
protecci de la legalitat vulnerada a aquest efecte. Respecte dels ttols administratius anullables, es preveu
que les mesures de restauraci se subjectin al que estableixi la sentncia anullatria o, si sescau, al que
decideixi lrgan jurisdiccional competent per fer-la complir.
Tanca el Reglament el ttol 3, relatiu al rgim sancionador. Es divideix en quatre captols, el primer destinat a
les infraccions urbanstiques, a les persones que en sn responsables i a les circumstncies agreujants i
atenuants que modulen la seva responsabilitat.
El captol 2 es dedica a les sancions, ms especficament a les normes que cal seguir per fixar limport de les
multes que correspon per les infraccions urbanstiques comeses. En aquest punt, el Reglament adopta com a
criteri nuclear per fixar limport de la multa lentitat material de la realitat fsica alterada per la infracci, segons
shagi produt per actes dexecuci dobres o de mera utilitzaci del sl. En el primer cas, en atenci al volum
de les obres i, en el segon, a la superfcie de sl destinada a ls illegal.
Amb aquesta finalitat, el Reglament estableix una frmula basada en una simple multiplicaci de factors, que
s aplicable en la majoria de supsits infractors, en la qual es poden identificar dos tipus de factors. Duna
banda, els que fan referncia al volum de les obres o la superfcie de sl afectats per la infracci i al mdul
especfic aplicable en un cas o altre, que serveix per regular el nivell quantitatiu de la multa que es vol assolir.
Tenint en compte que els actes amb transcendncia urbanstica sn nombrosos i heterogenis, no s possible
aplicar els factors esmentats en tots els supsits infractors, per aix el Reglament estableix supsits especfics
per establir limport de les multes que corresponen.
Daltra banda, tant en el supsit general com en els supsits especfics, la frmula aplicable t en compte els
factors que serveixen per fer efectiu el principi de proporcionalitat, al qual se subjecta lestabliment de sancions
pecuniries, com sn el relatiu a la gravetat de la infracci comesa i el relatiu a les circumstncies agreujants o
atenuants concurrents que modifiquen la responsabilitat de la persona infractora.
Aquest rgim sancionador, a ms dels efectes retributius que li sn propis, no t una finalitat recaptatria, sin
incentivadora de la restauraci voluntria de la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat i de la
indemnitzaci dels danys i perjudicis causats per part de la persona infractora, ats que si les porta a terme es
pot beneficiar duna reducci important de limport de la multa que li correspon.
El captol 3 tracta de les disposicions particulars dels procediments de protecci de la legalitat urbanstica
vulnerada que cal observar quan tinguin per objecte adoptar les mesures sancionadores que pertoquin.
Tanca aquest ttol el captol 4, dedicat a lexecutivitat de les sancions i la seva execuci voluntria i forosa.
El Reglament es complementa amb tres disposicions addicionals, dues de transitries, una de derogatria i una
de final.
Les disposicions addicionals primera i segona es refereixen als rgims competencials especfics de lrea
Metropolitana de Barcelona i de lAjuntament de Barcelona, que resulten, respectivament, de la Llei 31/2010,
del 3 dagost, de lrea Metropolitana de Barcelona, i de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta
municipal de Barcelona
La disposici addicional tercera determina el sistema de comunicaci telemtica entre les administracions en
lmbit daplicaci del Reglament.
Les dues disposicions transitries regulen, respectivament, la normativa aplicable als procediments
dintervenci administrativa per protegir la legalitat urbanstica iniciats abans de lentrada en vigor del
Reglament i la irretroactivitat de les disposicions sancionadores, llevat que siguin ms favorables.
CVE-DOGC-A-14134035-2014
La disposici derogatria nica concreta quines disposicions del Reglament de la Llei durbanisme, aprovat pel
Decret 305/2006, de 18 de juliol, i del Reglament dobres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel
Decret 179/1995, de 13 de juny, queden derogades.
Mitjanant la disposici final es modifiquen els articles 20 i 22 del Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel
qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, per tal de fer-
los coherents amb les determinacions de la Llei durbanisme vigent, relatives a la intervenci de les comissions
territorials durbanisme en els procediments daprovaci de diverses actuacions en sl no urbanitzable i la seva
competncia en matria de paisatge.
Vist el dictamen previ del Consell de Treball, Econmic i Social;
Per tot aix, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat, dacord amb el dictamen de la Comissi
Jurdica Assessora, i dacord amb el Govern,

Decreto:

Article nic
Saprova el Reglament sobre protecci de la legalitat urbanstica.

Disposicions addicionals

Primera
rea Metropolitana de Barcelona
1. Lrea Metropolitana de Barcelona exerceix les funcions de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada en
el cas dinactivitat de les administracions municipals del seu mbit territorial envers les presumptes infraccions
greus i molt greus, en els termes que estableix la Llei 31/2010, del 3 dagost, que la regula.
2. El departament competent en matria durbanisme pot intervenir en aquest mbit territorial si no hi ha
actuaci subsidiria de lrea Metropolitana de Barcelona.
3. Els rgans de lrea Metropolitana de Barcelona competents per incoar i resoldre els procediments de
protecci de la legalitat urbanstica vulnerada, per adoptar les mesures provisionals que escaiguin i per instar
raonadament la revisi dels ttols administratius habilitants nuls o anullables atorgats per ladministraci
municipal sn els que resultin de conformitat amb la seva legislaci especfica.

Segona
Ajuntament de Barcelona
LAjuntament de Barcelona exerceix les potestats administratives a qu fa referncia aquest Reglament de
conformitat amb les competncies que li atribueix la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de
Barcelona.

Tercera
Comunicacions i trameses de documents entre les administracions catalanes
Les comunicacions i les trameses de documents que shagin defectuar en lmbit daplicaci daquest
Reglament entre les administracions catalanes shan de practicar per via telemtica mitjanant lextranet
habilitada amb aquesta finalitat.

CVE-DOGC-A-14134035-2014

Disposicions transitries

Primera
Procediment en tramitaci
Els procediments en matria dintervenci administrativa per protegir la legalitat urbanstica iniciats abans de
lentrada en vigor daquest Reglament es tramiten dacord amb la normativa vigent en el moment en qu es
van incoar.

Segona
Irretroactivitat de les disposicions sancionadores
Les disposicions sancionadores daquest Reglament sapliquen a les infraccions urbanstiques comeses a partir
de la seva entrada en vigor i, quan siguin ms favorables, a les comeses amb anterioritat.

Disposici derogatria nica
Disposicions del Reglament de la Llei durbanisme
1. Queden derogades les disposicions del Reglament de la Llei durbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de
18 de juliol, segents:
a) Els articles 23.1.b), pel que fa als procediments per a laprovaci de projectes en sl no urbanitzable;
23.1.c); 47.3; 47.4; 48.2; 49.3; 50.5; 52.3; 53; 54; 55.5; 56; 57; 58 i 62.
b) Els ttols set i vuit.
c) La disposici transitria vuitena.
2. Queda derogat larticle 75.2 del Reglament dobres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret
179/1995, de 13 de juny.

Disposici final nica
Modificaci dels articles 20 i 22 del Reglament de protecci, gesti i ordenaci del paisatge
1. Es modifica lapartat 1 de larticle 20 del Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la
Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, i es regulen els estudis i informes
dimpacte i integraci paisatgstica, que resta redactat de la manera segent:
20.1 Lestudi dimpacte i integraci paisatgstica es requereix en els supsits segents:
a) En les actuacions en qu, dacord amb la legislaci urbanstica, s exigible per a laprovaci dun projecte
dactuaci especfica en sl no urbanitzable i per a latorgament de llicncies urbanstiques per implantar obres
o ampliar les existents, prpies duna activitat agrcola, ramadera o rstica en general, quan superin els
llindars que estableixin el planejament territorial i el planejament urbanstic.
b) En altres supsits en qu ho estableixi una llei, una disposici de carcter general o un pla territorial o
urbanstic.
22.2 Correspon emetre aquest informe amb carcter preceptiu a la direcci general competent en matria de
paisatge, excepte quan la comissi territorial durbanisme que pertoqui hagi dintervenir en el procediment
CVE-DOGC-A-14134035-2014
daprovaci de lactuaci. En aquest supsit, correspon a la comissi territorial durbanisme avaluar la idonetat
i la suficincia dels criteris o les mesures adoptades a lestudi dimpacte i integraci paisatgstica requerit i fixar
o indicar les mesures escaients per millorar la implantaci de lactuaci en el paisatge.
22.3 Linforme preceptiu de la direcci general competent en matria de paisatge ha de ser ems a petici de
lajuntament o daltres administracions on shagi presentat el conjunt de la documentaci necessria per
obtenir laprovaci de lactuaci especfica.

Barcelona, 13 de maig de 2014

Artur Mas i Gavarr
President de la Generalitat de Catalunya

Santi Vila i Vicente
Conseller de Territori i Sostenibilitat

REGLAMENT
sobre protecci de la legalitat urbanstica

ndex

Ttol preliminar. Disposicions generals
Article 1. Objecte del Reglament
Article 2. Legalitat urbanstica
Article 3. Protecci de la legalitat urbanstica

Ttol 1. Intervenci en ls del sl i en lexecuci dobres

Captol 1. Llicncies urbanstiques

Secci 1. Disposicions generals
Article 4. Definici i objecte
Article 5. Actes subjectes a llicncia
Article 6. Actes no subjectes a llicncia
Article 7. Actes promoguts per les administracions pbliques
Article 8. Obres ordinries promogudes per ladministraci municipal
Article 9. Obres urgents promogudes per lAdministraci de la Generalitat
CVE-DOGC-A-14134035-2014
Article 10. Obres urgents promogudes per lAdministraci General de lEstat
Article 11. Actes promoguts pels particulars en terrenys de domini pblic
Article 12. Competncia
Article 13. Procediment
Article 14. Rgim jurdic aplicable a latorgament de llicncies
Article 15. Situacions jurdiques privades
Article 16. Concurrncia amb altres autoritzacions administratives

Secci 2. Divisi de terrenys

Subsecci primera. Rgim de divisi de terrenys
Article 17. Divisi de terrenys en sl urb
Article 18. Divisi de terrenys en sl no urbanitzable i en sl urbanitzable
Article 19. Divisi de terrenys compresos en una finca afectada a sistemes urbanstics
Article 20. Divisi de terrenys compresos en un mbit dactuaci urbanstica
Article 21. Divisi de terrenys que tenen la condici de solar en part

Subsecci segona. Parcellaci urbanstica
Article 22. Concepte
Article 23. Prohibici
Article 24. Presumpci de parcellaci urbanstica

Subsecci tercera. Fiscalitzaci prvia de la divisi i segregaci de terrenys

Article 25. Actes de divisi i segregaci de terrenys subjectes a fiscalitzaci
Article 26. Llicncia urbanstica de parcellaci
Article 27. Declaraci dinnecessarietat i manifestaci de disconformitat
Article 28. Documentaci necessria
Article 29. Resoluci

Secci 3. Increment del nombre dhabitatges, establiments o altres elements susceptibles daprofitament
privatiu independent
Article 30. Llicncia urbanstica per a la constituci o modificaci dun rgim de propietat horitzontal, simple o
complexa, i per a la formalitzaci daltres operacions jurdiques
Article 31. Documentaci necessria

Secci 4. Llicncia urbanstica per a lexecuci dobres
CVE-DOGC-A-14134035-2014

Subsecci primera. Projecte tcnic dobres
Article 33. Obres que requereixen projecte tcnic
Article 34. Contingut del projecte tcnic dobres
Article 35. Obres que no sajusten al projecte autoritzat
Article 36. Obres que no requereixen projecte tcnic

Subsecci segona. Caducitat
Article 37. Terminis de caducitat
Article 38. Declaraci de caducitat

Subsecci tercera. Llicncies dedificaci condicionades a lexecuci simultnia dobres durbanitzaci
Article 39. Simultanetat de les obres durbanitzaci i edificaci
Article 40. Garantia relativa a lexecuci simultnia de les obres durbanitzaci i edificaci
Article 41. Primera utilitzaci i ocupaci de les edificacions executades simultniament a les obres
durbanitzaci

Subsecci quarta. Contractaci de serveis per a lexecuci dobres autoritzades
Article 42. Contractaci provisional de serveis

Secci 5. Primera utilitzaci i ocupaci parcials dels edificis i les construccions
Article 43. Requisits
Article 44. Termini

Secci 6. Alternatives dordenaci volumtrica
Article 45. Concreci de lordenaci de volums

Secci 7. Llicncies urbanstiques en sl no urbanitzable i sl urbanitzable no delimitat

Subsecci primera. Actes que requereixen laprovaci dun pla especial urbanstic o un projecte dactuaci
especfica prviament a latorgament de la llicncia urbanstica
Article 46. Aprovaci dun pla especial urbanstic
Article 47. Aprovaci dun projecte dactuaci especfica
Article 48. Excepcions a laprovaci dun projecte dactuaci especfica

Subsecci segona. Procediment daprovaci dels projectes dactuaci especfica
Article 49. Sollicituds
Article 50. Documentaci
CVE-DOGC-A-14134035-2014
Article 51. Informaci pblica
Article 52. Petici dinformes
Article 53. Aprovaci prvia
Article 54. Tramesa de lexpedient a la comissi territorial durbanisme
Article 55. Aprovaci definitiva
Article 56. Vigncia dels projectes dactuaci especfica

Subsecci tercera. Procediment datorgament de llicncies urbanstiques en sl no urbanitzable i sl
urbanitzable no delimitat
Article 59. Actuacions subjectes a linforme preceptiu de la comissi territorial durbanisme
Article 60. Termini per emetre linforme, contingut i vinculaci
Article 61. Informe preceptiu del departament competent en matria dagricultura i ramaderia
Article 62. Excepcions a la sollicitud dinformes
Article 63. Suspensi del termini per a la resoluci

Secci 8. Llicncies urbanstiques dusos i obres provisionals
Article 66. Acceptaci dels efectes i comproms dadvertncia
Article 68. Informe preceptiu de la comissi territorial durbanisme
Article 70. Eficcia

Captol 2. Comunicaci prvia
Article 71. Actes subjectes a comunicaci prvia
Article 72. Presentaci de la comunicaci
Article 73. Terminis per a lexecuci dobres emparades en una comunicaci prvia
Article 74. Dades de la comunicaci
Article 75. Primera utilitzaci i ocupaci dels edificis i les construccions
Article 76. Comunicaci dobres que no sajusten al projecte tcnic autoritzat

Captol 3. Ordres dexecuci i supsits de runa

Secci 1. Administraci competent i persones obligades
Article 77. Competncia per dictar ordres dexecuci
CVE-DOGC-A-14134035-2014
Article 78. Persones obligades

Secci 2. Estat runs dels immobles
Article 79. Declaraci destat runs
Article 80. Runa tcnica
Article 81. Runa econmica
Article 82. Runa urbanstica

Secci 3. Procediment per dictar ordres dexecuci
Article 83. Iniciaci
Article 84. Sollicitud diniciaci
Article 85. Informes municipals
Article 86. Informe del departament competent en matria de patrimoni cultural
Article 87. Trmit daudincia
Article 88. Termini de resoluci
Article 89. Resoluci del procediment
Article 90. Contingut de les ordres dexecuci
Article 91. Particularitats de les ordres dexecuci relatives a immobles en estat runs no integrats en el
patrimoni cultural catal o en procs dintegraci
Article 92. Particularitats de les ordres dexecuci relatives a immobles integrants del patrimoni cultural catal
o en procs dintegraci
Article 93. Executivitat i execuci forosa de les ordres dexecuci
Article 94. Responsabilitat per incomplir el deure legal de conservaci i rehabilitaci

Secci 4. Actes de conservaci, rehabilitaci i protecci urgents
Article 95. Risc imminent per a la salut i la seguretat
Article 96. Runa imminent
Article 97. Despeses i indemnitzacions

Ttol 2. Intervenci per restablir la legalitat urbanstica vulnerada

Captol 1. Inspecci urbanstica
Article 98. Competncia
Article 99. Facultats
Article 100. Collaboraci de les administracions amb la inspecci urbanstica
Article 101. Actes dinspecci
Article 102. Informes dinspecci
Article 103. Valor probatori de les actes i els informes
CVE-DOGC-A-14134035-2014

Captol 2. Protecci de la legalitat urbanstica vulnerada

Secci 1. Coordinaci de les administracions competents
Article 104. Administracions competents
Article 105. Comunicacions a ladministraci municipal relatives als fets que puguin vulnerar la legalitat
urbanstica
Article 106. Coordinaci de les administracions competents
Article 107. rgans competents per incoar procediments de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada
Article 108. rgans competents per resoldre procediments de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada
que no comportin la sanci dinfraccions urbanstiques
Article 109. rgans competents per resoldre procediments de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada
relatius a la sanci dinfraccions urbanstiques

Secci 2. Procediment de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada
Article 110. Disposicions aplicables

Subsecci primera. Disposicions generals
Article 111. Actuacions prvies
Article 112. Iniciaci
Article 113. Inscripci en el Registre de la Propietat
Article 114. Prova
Article 115. Termini de resoluci

Subsecci segona. Disposicions particulars dels procediments relatius a la restauraci de la realitat fsica
alterada i lordre jurdic vulnerat
Article 116. Resoluci diniciaci
Article 117. Mesures provisionals
Article 118. Suspensi provisional dobres en curs dexecuci
Article 120. Mesures de restauraci
Article 121. Contingut de les ordres de restauraci
Article 122. Persones obligades

Subsecci tercera. Programa de restauraci voluntria
Article 123. Sollicitud
Article 124. Aprovaci del programa de restauraci voluntria

Subsecci quarta. Executivitat i execuci voluntria i forosa de les ordres de restauraci i les mesures
CVE-DOGC-A-14134035-2014
provisionals
Article 125. Executivitat i execuci voluntria
Article 126. Execuci forosa
Article 127. Execuci subsidiria
Article 128. Multa coercitiva
Article 129. Constrenyiment sobre el patrimoni

Secci 3. Revisi de ttols administratius habilitants nuls i anullables
Article 130. Ttols administratius habilitants
Article 131. Revisi dofici i declaraci de lesivitat
Article 132. Suspensi de lexecutivitat
Article 133. Restabliment de la legalitat urbanstica vulnerada

Ttol 3. Rgim sancionador

Captol 1. Infraccions urbanstiques i responsabilitat
Article 134. Infraccions urbanstiques
Article 135. Persones responsables
Article 136. Circumstncies que modulen la responsabilitat

Captol 2. Sancions
Article 137. Supsit general destabliment de limport de les multes
Article 138. Mduls reguladors de la multa
Article 139. Supsits especfics
Article 140. Factors relatius a la gravetat de la infracci i a les circumstncies que modulen la responsabilitat
Article 141. Import de les multes
Article 142. Reducci de la multa per restauraci i indemnitzaci voluntries
Article 143. Increment de la multa per benefici econmic superior

Captol 3. Disposicions particulars dels procediments relatius a la sanci dinfraccions urbanstiques

Article 144. Rgim jurdic aplicable
Article 145. Plec de crrecs
Article 146. Proposta de resoluci
Article 147. Audincia de la proposta de resoluci
Article 148. Concurrncia amb illcit penal
CVE-DOGC-A-14134035-2014
Article 150. Procediment abreujat

Captol 4. Executivitat i execuci voluntria i forosa de les sancions
Article 151. Executivitat i execuci voluntria
Article 152. Execuci forosa

Ttol preliminar
Disposicions generals

Article 1
Objecte del Reglament
Aquest Reglament t per objecte el desplegament dels ttols sis i set del text refs de la Llei durbanisme,
aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost, relatius a la intervenci en ledificaci i ls del sl i del
subsl i a la protecci de la legalitat urbanstica, i dels articles 48, 49, 50 i 54 daquest text refs, en els
aspectes relatius als procediments dautoritzaci de determinades actuacions en sl no urbanitzable i sl
urbanitzable no delimitat i dobres i usos provisionals.

Article 2
Legalitat urbanstica
2.1 La legalitat urbanstica s constituda pel conjunt de normes legals i reglamentries, incloses les normes
dels plans urbanstics i les ordenances municipals, que ordenen els usos i els aprofitaments urbanstics del sl,
a les quals se subjecten els actes dutilitzaci del sl i les obres que hi sn implantades.
2.2 A lefecte del que disposa aquest Reglament, sentn per:
a) Sl, la capa superficial de lescora terrestre, o rasant, lespai contigu situat per sobre daquesta capa, o vol,
i el situat per sota, o subsl.
b) Obra, qualsevol construcci, edificaci o installaci feta ajuntant-ne les parts constituents de forma
ordenada o planificada segons una tcnica determinada.

Article 3
Protecci de la legalitat urbanstica
Constitueix la protecci de la legalitat urbanstica el conjunt dinstruments que regula aquest Reglament
mitjanant els quals les administracions pbliques competents exerceixen una potestat reglada que les faculta
per intervenir en lactivitat dels particulars amb la finalitat de preservar la legalitat urbanstica i restablir-la
quan es vulnera i de sancionar les conductes tipificades com a infraccions urbanstiques.

Ttol 1
Intervenci en ls del sl i en lexecuci dobres

Captol 1
Llicncies urbanstiques
CVE-DOGC-A-14134035-2014

Secci 1

Article 4
Definici i objecte
Les llicncies urbanstiques sn ttols administratius que habiliten les persones interessades per dur a terme els
actes que hi sn subjectes. El seu objecte s comprovar per part de ladministraci competent per atorgar-les
ladequaci daquests actes a lordenament jurdic urbanstic, prviament a la seva execuci material. Quan la
legislaci sectorial ho prevegi expressament, a travs de les llicncies urbanstiques tamb es comprova la seva
adequaci als requisits que shi estableixen.

Article 5
Actes subjectes a llicncia
5.1 Dacord amb larticle 187 de la Llei durbanisme, estan subjectes a llicncia urbanstica prvia amb les
excepcions que estableix larticle 6 els actes segents:
a) Les parcellacions urbanstiques.
b) Les obres dedificaci, construcci i installaci de nova planta, i les dampliaci, reforma, modificaci o
rehabilitaci dedificis, construccions i installacions ja existents.
c) La demolici total o parcial dedificis, construccions i installacions.
d) Les obres puntuals durbanitzaci no incloses en un projecte durbanitzaci.
e) El canvi ds dels edificis i les installacions.
f) Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanaci en qualsevol classe de sl.
g) Els usos i les obres de carcter provisional.
h) Lextracci drids i lexplotaci de pedreres.
i) Lacumulaci de residus i el dipsit de materials que alterin les caracterstiques del paisatge.
j) La construcci o la installaci de murs i tanques.
k) Lobertura, la pavimentaci i la modificaci de camins rurals.
l) La installaci de cases prefabricades i installacions similars, ja siguin provisionals o permanents.
m) La installaci dhivernacles o installacions similars.
n) La tala de masses arbries, de vegetaci arbustiva o darbres allats, en els supsits en qu ho exigeixi el
planejament urbanstic.
o) La collocaci de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pblica.
p) Les installacions i les actuacions que afectin el subsl.
q) La installaci de lnies elctriques, telefniques o altres de similars i la collocaci dantenes o dispositius de
telecomunicacions de qualsevol tipus.
r) La constituci o modificaci dun rgim de propietat horitzontal, simple o complexa, i la formalitzaci daltres
operacions jurdiques que comportin un increment del nombre dhabitatges, establiments o altres elements
susceptibles daprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicncia urbanstica anterior.
s) Totes les altres actuacions en qu ho exigeixin el planejament urbanstic o les ordenances municipals.
5.2 Tamb est subjecta a llicncia urbanstica prvia la primera utilitzaci i ocupaci parcials dels edificis i les
construccions segents:
CVE-DOGC-A-14134035-2014
a) Els de nova planta.
b) Les ampliacions dels existents.
c) Els sotmesos a obres per canviar el seu s caracterstic o a obres de gran reforma o rehabilitaci que
comportin la interrupci de la seva utilitzaci i ocupaci.
5.3 Es poden autoritzar diversos actes que hi sn subjectes mitjanant latorgament duna nica llicncia
urbanstica.

Article 6
Actes no subjectes a llicncia
No estan subjectes a llicncia urbanstica prvia els actes a qu fa referncia larticle 5 en els supsits
segents:
a) Les obres incloses en els plans o els projectes durbanitzaci degudament aprovats.
b) Les parcellacions urbanstiques incloses en un projecte de reparcellaci.
c) Les obres que shan de dur a terme en compliment duna ordre dexecuci o de restauraci, quan no
requereixin projecte tcnic o quan la mateixa ordre o lacte que ordena la seva execuci subsidiria incorpori el
projecte tcnic requerit.
d) Els actes ds del sl i edificaci subjectes al rgim de comunicaci prvia de conformitat amb el que
estableix larticle 71 o al rgim de declaraci responsable de conformitat amb la legislaci sectorial aplicable.

Article 7
Actes promoguts per les administracions pbliques
Els actes promoguts per lAdministraci General de lEstat, lAdministraci de la Generalitat, les administracions
locals o les entitats de dret pblic amb personalitat jurdica prpia que hi sn vinculades o en depenen, tamb
estan subjectes al rgim dintervenci preventiva aplicable de conformitat amb els articles 5, 6 i concordants,
excepte quan la legislaci sectorial aplicable estableixi el contrari i el que disposen els articles segents.

Article 8
Obres ordinries promogudes per ladministraci municipal
Els projectes dobres locals ordinries que promouen les administracions municipals i els organismes autnoms,
les societats i altres ens que en sn dependents es tramiten i saproven de conformitat amb la legislaci sobre
rgim local. Mitjanant laprovaci daquests projectes, lrgan competent controla ladequaci de les obres
projectades a les determinacions de lordenament jurdic urbanstic i no necessiten llicncia urbanstica prvia a
la seva execuci material.

Article 9
Obres urgents promogudes per lAdministraci de la Generalitat
9.1 Sens perjudici del que estableix la legislaci sectorial, les obres urgents o dinters pblic excepcional
promogudes per lAdministraci de la Generalitat no requereixen llicncia urbanstica. En aquests casos, el
conseller o consellera competent per ra de la matria ha de trametre al municipi corresponent el projecte de
qu es tracti perqu informi sobre la seva conformitat amb el planejament urbanstic aplicable en el termini
dun mes.
9.2 Linforme municipal de conformitat o el transcurs del termini esmentat sense emetrel habiliten per
executar immediatament el projecte.
9.3 Quan linforme municipal s de disconformitat, el departament que promogui el projecte lha de trametre al
conseller o consellera competent en matria durbanisme, que lha delevar al Govern, amb linforme previ de la
Comissi de Poltica Territorial i dUrbanisme de Catalunya, que lha demetre en el termini mxim de dos
CVE-DOGC-A-14134035-2014
mesos.
9.4 El Govern ha de decidir si escau executar el projecte de manera immediata, supsit en qu ha dordenar la
modificaci o revisi del planejament urbanstic afectat dacord amb els trmits regulats a la Llei durbanisme.

Article 10
Obres urgents promogudes per lAdministraci General de lEstat
Quan, per raons durgncia o excepcional inters pblic, lAdministraci General de lEstat o els seus
organismes pblics promoguin actes subjectes a intervenci prvia municipal disconformes amb el planejament
territorial i urbanstic aplicable, correspon al conseller o consellera competent en aquesta matria informar
sobre la procedncia dexecutar el projecte i sobre leventual necessitat dalterar el planejament territorial i
urbanstic aplicable, prviament a lacord del Consell de Ministres que calgui adoptar de conformitat amb la
legislaci aplicable en matria de sl.

Article 11
Actes promoguts pels particulars en terrenys de domini pblic
Els actes promoguts pels particulars en terrenys de domini pblic estan subjectes tamb al rgim dintervenci
preventiva aplicable de conformitat amb els articles 5, 6 i concordants, sens perjudici de les autoritzacions o les
concessions que sigui pertinent atorgar per part de lens titular del domini pblic. La manca dautoritzaci o
concessi, o la seva denegaci, impedeix dobtenir la llicncia urbanstica i a lrgan competent datorgar-la,
aix com defectuar la comunicaci prvia que en un altre cas correspondria.

Article 12
Competncia
Correspon a ladministraci municipal atorgar les llicncies urbanstiques respecte dels actes que hi sn
subjectes que es pretenguin executar en el seu terme.

Article 13
Procediment
13.1 Les sollicituds de llicncies urbanstiques es tramiten de conformitat amb la legislaci sobre rgim local,
sens perjudici de la legislaci sobre procediment administratiu com i procediment de les administracions
pbliques de Catalunya i els aspectes procedimentals establerts a la legislaci urbanstica.
13.2 No es poden tramitar les sollicituds de llicncia urbanstica sense la documentaci que requereixen
aquest Reglament i les ordenances municipals sobre s del sl i edificaci.
13.3 Dacord amb larticle 188.3 de la Llei durbanisme, lexpedient per atorgar la llicncia urbanstica ha
dincorporar els informes de carcter tcnic i jurdic. Linforme previ del secretari o secretria de lajuntament
s preceptiu sempre que els informes anteriors siguin contradictoris en la interpretaci de la normativa
aplicable. Tamb ho s en els supsits de manca daltra assistncia lletrada.
13.4 Els edictes sobre convocatria dinformaci pblica relatius als procediments datorgament de llicncies
urbanstiques en qu sexigeix aquest trmit shan de publicar al diari o butllet oficial que correspongui i a la
seu electrnica de ladministraci municipal competent.

Article 14
Rgim jurdic aplicable a latorgament de llicncies
14.1 Les llicncies urbanstiques shan datorgar dacord amb les previsions de la legislaci i el planejament
urbanstics i les ordenances municipals sobre s del sl i edificaci vigents en el moment de la resoluci de la
sollicitud, o en la data en qu sentenen produts els efectes de la manca de resoluci expressa de la
sollicitud, llevat que shagin datorgar de conformitat amb un certificat de rgim urbanstic vigent.
CVE-DOGC-A-14134035-2014
14.2 No es poden denegar o atorgar llicncies urbanstiques amb fonament en les determinacions de plans
urbanstics encara no vigents, ni tan sols condicionades a lassoliment de la seva vigncia.

Article 15
Situacions jurdiques privades
Les llicncies urbanstiques no alteren les situacions jurdiques privades existents entre els particulars i
sentenen atorgades salvat el dret de propietat i sens perjudici del de tercer.

Article 16
Concurrncia amb altres autoritzacions administratives
Les llicncies satorguen sens perjudici de les altres autoritzacions administratives que siguin exigibles. Aix no
obstant, en els supsits dactes que comporten lexecuci dobres, que requereixen altres autoritzacions
administratives en concurrncia amb la llicncia urbanstica preceptiva, no es pot atorgar aquesta llicncia
mentre no hagin estat concedides aquelles altres autoritzacions.

Secci 2
Divisi de terrenys

Subsecci primera
Rgim de divisi de terrenys

Article 17
Divisi de terrenys en sl urb
17.1 Els terrenys que tenen la condici de solar perqu estan compresos en una finca que compleix els
requisits urbanstics per ser edificada es poden dividir sempre que els lots resultants compleixin els requisits
per tenir tamb la condici de solar o que, si els manca algun requisit, sagrupin immediatament amb terrenys
contigus per constituir nous solars.
17.2 En cap cas les operacions de divisi i dagrupaci a qu fa referncia aquest article no poden resultar lots
edificats que incompleixin les condicions dedificabilitat de parcella establertes pel planejament urbanstic.

Article 18
Divisi de terrenys en sl no urbanitzable i en sl urbanitzable
18.1 Els terrenys compresos en una finca classificats com a sl no urbanitzable o com a sl urbanitzable,
mentre no saprovi inicialment linstrument de gesti corresponent, es poden dividir sempre que la superfcie
dels lots resultants sigui igual o superior a la unitat mnima de conreu o forestal, segons correspongui, o que,
si no assoleixen la superfcie mnima exigida, sagrupin immediatament amb terrenys contigus per constituir
finques de superfcie igual o superior a la unitat mnima de conreu o forestal corresponent.
18.2 No obstant el que estableix lapartat 1, els terrenys compresos en una finca classificats com a sl no
urbanitzable o com a sl urbanitzable no delimitat es poden dividir tot i que un dels lots resultants no assoleixi
la superfcie mnima exigida, sempre que aquest lot estigui vinculat funcionalment a alguna actuaci
autoritzada entre les previstes a:
a) Larticle 47.3 de la Llei durbanisme, quan el pla urbanstic que identifica la construcci en el catleg
corresponent prevegi expressament i justificadament aquest lot per ra de les seves caracterstiques particulars
i garanteixi laccessibilitat dels lots resultants.
CVE-DOGC-A-14134035-2014
b) Larticle 47.4 de la Llei durbanisme, relatiu a les actuacions especfiques dinters pblic.
En ambds supsits, s requisit necessari per dur a terme la segregaci que els altres lots resultants tinguin
una superfcie igual o superior a la unitat mnima de conreu o forestal, segons correspongui, o que, si no
assoleixen la superfcie mnima exigida, sagrupin immediatament amb terrenys contigus per constituir una
finca rstica de superfcie igual o superior a la unitat mnima de conreu o forestal corresponent.
18.3 Si, en els terrenys que es pretenen segregar dacord amb aquest article, existeix una construcci per a
lautoritzaci de la qual s requisit necessari que la finca disposi duna superfcie mnima, el lot resultant on
simplanti ha dassolir aquesta superfcie mnima.

Article 19
Divisi de terrenys compresos en una finca afectada a sistemes urbanstics
19.1 En qualsevol classe de sl es poden segregar els terrenys compresos en una finca afectada parcialment a
sistemes urbanstics, amb vista a ladquisici immediata del lot afectat per ladministraci competent per a la
seva execuci, tot i que el lot restant de la finca no reuneixi les caracterstiques de solar o, si sescau, la seva
superfcie sigui inferior a la unitat mnima de conreu o forestal, segons correspongui.
19.2 En sl urb es poden segregar els terrenys duna finca afectada parcialment a carrers o a vies amb vista a
regularitzar alineacions o completar la xarxa viria, amb la finalitat de cedir immediatament el lot afectat a
ladministraci actuant i poder edificar el lot restant dacord amb les determinacions del planejament
urbanstic.

Article 20
Divisi de terrenys compresos en un mbit dactuaci urbanstica
20.1 Es poden dividir els terrenys compresos en un mbit dactuaci urbanstica per constituir finques de
conformitat amb les determinacions del planejament urbanstic que detalli lordenaci del sl.
20.2 Es poden dividir els terrenys compresos en una finca afectada parcialment a lexecuci dun mbit
dactuaci urbanstica per aportar el lot corresponent a la gesti immediata daquest mbit, tot i que el lot
restant no reuneixi les caracterstiques de solar o, si sescau, que la seva superfcie sigui inferior a la unitat
mnima de conreu o forestal, segons correspongui.

Article 21
Divisi de terrenys que tenen la condici de solar en part
21.1 Si una finca comprn terrenys que, en part, tenen la condici de solar i, en part, estan classificats com a
sl no urbanitzable o com a sl urbanitzable no delimitat, shi pot segregar el lot que t la condici de solar, tot
i que la superfcie del lot restant sigui inferior a la unitat mnima de conreu o forestal, segons correspongui.
21.2 Si una finca comprn terrenys que, en part, tenen la condici de solar i, en part, estan afectats a
lexecuci dun mbit dactuaci urbanstica o de sistemes urbanstics, shi pot segregar el lot que t la condici
de solar, tot i que lmbit dactuaci urbanstica no hagi de ser gestionat immediatament o que els sistemes
urbanstics no hagin de ser adquirits immediatament per ladministraci actuant.

Subsecci segona
Parcellaci urbanstica

Article 22
Concepte
Constitueixen parcellaci urbanstica totes les divisions o segregacions de terrenys i les operacions a qu fa
referncia larticle 25 quan, amb independncia de la classe de sl en qu es pretenguin realitzar, tinguin per
finalitat dur a terme o facilitar els actes dutilitzaci propis del sl urb i la implantaci dobres prpies daquest
CVE-DOGC-A-14134035-2014
sl, per ra de les caracterstiques fsiques dels terrenys afectats, de la seva delimitaci per vials existents o de
nova creaci, de la implantaci de serveis urbanstics o de les caracterstiques de les obres descrites en
loperaci de divisi.

Article 23
Prohibici
23.1 Sn prohibides les parcellacions urbanstiques en sl no urbanitzable i en sl urbanitzable no delimitat.
23.2 En sl urb i en sl urbanitzable delimitat, a partir que saprovi inicialment linstrument de gesti
corresponent, noms sn permeses les parcellacions urbanstiques.

Article 24
Presumpci de parcellaci urbanstica
Als efectes del que estableixen els articles 213.a), 213.d), 214.a), 214.b), 214.f) i 215.a) de la Llei
durbanisme, es presumeix que hi ha parcellaci urbanstica quan la divisi o la segregaci de terrenys o
alguna de les operacions a qu fa referncia larticle 25 es porta a terme sense disposar de la llicncia
urbanstica que lautoritza o la resoluci municipal que declara la seva innecessarietat.

Subsecci tercera
Fiscalitzaci prvia de la divisi i segregaci de terrenys

Article 25
Actes de divisi i segregaci de terrenys subjectes a fiscalitzaci
25.1 Sha de sotmetre a la fiscalitzaci prvia municipal tota divisi o segregaci de terrenys, simultnia o
successiva, de la qual resultin dos o ms lots, llevat que derivin dun expedient dexpropiaci forosa o estiguin
emparades en un projecte de reparcellaci aprovat definitivament.
25.2 Tamb shan de sotmetre a fiscalitzaci prvia municipal les operacions jurdiques que, sense divisi o
segregaci, comportin alguna de les actuacions segents:
a) Alienaci o arrendament de participacions indivises duna finca a les quals satribueixi el dret dutilitzaci
exclusiva de parts concretes daquesta finca.
b) Constituci o modificaci duna associaci o una societat on la qualitat de soci incorpori el dret esmentat a la
lletra a).
c) Constituci o modificaci dun rgim de propietat horitzontal per parcelles.

Article 26
Llicncia urbanstica de parcellaci
Quan una divisi o operaci a qu fa referncia larticle 25 constitueix parcellaci urbanstica, ladministraci
municipal competent per fiscalitzar-la prviament lha de subjectar al rgim datorgament de llicncies
urbanstiques, llevat que aquesta parcellaci es pretengui dur a terme en un mbit dactuaci urbanstica,
supsit en el qual la parcellaci urbanstica sha de subjectar a laprovaci del projecte de reparcellaci
corresponent de conformitat amb les determinacions del planejament urbanstic que detalli lordenaci del sl.

Article 27
Declaraci dinnecessarietat i manifestaci de disconformitat
27.1 Quan una divisi o operaci a qu fa referncia larticle 25 no constitueix parcellaci urbanstica, lrgan
CVE-DOGC-A-14134035-2014
municipal competent per fiscalitzar-la prviament ha de declarar innecessria la llicncia urbanstica de
parcellaci en els supsits segents:
a) Quan la superfcie dels lots resultants sigui igual o superior a la unitat mnima de conreu o forestal, segons
correspongui, o quan, si no assoleixen la superfcie mnima exigida, sagrupin immediatament amb terrenys
contigus per constituir finques de superfcie igual o superior a la unitat mnima de conreu o forestal
corresponent.
b) Quan la superfcie dalgun dels lots resultants sigui inferior a la mnima exigida, amb linforme favorable
previ del departament competent en matria dagricultura, dacord amb la legislaci sobre unitats mnimes de
conreu.
27.2 En altres supsits que no constitueixin parcellaci urbanstica, lrgan municipal competent ha de
manifestar-ne la disconformitat amb el rgim de divisi de terrenys.

Article 28
Documentaci necessria
Les sollicituds de llicncia urbanstica de parcellaci o de declaraci de la seva innecessarietat shan de
presentar amb la documentaci segent:
a) Memria justificativa, que ha de comprendre la finalitat o ls a qu es pretenguin destinar els lots proposats
i la seva adequaci al planejament urbanstic aplicable i al rgim legal de formaci de parcelles i finques.
b) Proforma del document pblic o privat que reflecteixi la divisi de terrenys o loperaci jurdica assimilada
que se solliciti.
c) Plnol de situaci de la finca que es pretengui dividir, amb indicaci de la seva referncia registral i
cadastral.
d) Plnol parcellari de la finca esmentada, a escala adequada i amb base cartogrfica topogrfica,
representatiu dels lots proposats.
e) Superposici del plnol parcellari sobre un plnol de qualificacions urbanstiques.
f) Fitxes descriptives dels lots resultants, incloses les relatives als terrenys destinats a sistemes urbanstics que
shagin de cedir, si sescau. Les fitxes han despecificar els lmits, la cabuda i la qualificaci urbanstica de cada
lot, aix com la seva qualitat dindivisible, si sescau.

Article 29
Resoluci
29.1 El termini per atorgar la llicncia urbanstica de parcellaci o per declarar-ne la innecessarietat o
manifestar-ne la disconformitat s dun mes.
29.2 La resoluci municipal que atorgui la llicncia urbanstica de parcellaci o que en declari la innecessarietat
ha dincorporar annexa una cpia certificada del plnol parcellari corresponent i de les fitxes descriptives dels
lots resultants.

Secci 3
Increment del nombre dhabitatges, establiments o altres elements susceptibles daprofitament privatiu
independent

Article 30
Llicncia urbanstica per a la constituci o modificaci dun rgim de propietat horitzontal, simple o complexa, i
per a la formalitzaci daltres operacions jurdiques
Estan subjectes a llicncia urbanstica prvia la constituci o modificaci dun rgim de propietat horitzontal,
simple o complexa, sobre un edifici o un conjunt immobiliari i qualsevol altre operaci o negoci jurdic que,
CVE-DOGC-A-14134035-2014
directament o indirectament, comporti un increment del nombre dhabitatges, establiments o altres elements
susceptibles daprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicncia urbanstica anterior.
A aquests efectes, les places daparcament i els trasters noms shan de tenir en compte si el planejament
urbanstic o les ordenances municipals dedificaci regulen el seu nombre o dimensi.

Article 31
Documentaci necessria
Les sollicituds de llicncia urbanstica per a lautoritzaci de les operacions a qu fa referncia larticle 30 shan
de presentar amb la documentaci segent:
a) Memria justificativa de ladequaci del nombre dhabitatges, establiments o altres elements susceptibles
daprofitament privatiu independent proposats a les determinacions del planejament urbanstic i a la legislaci
sectorial aplicables.
b) Plnols a escala adequada en qu constin el nombre dhabitatges, establiments o altres elements
susceptibles daprofitament privatiu independent, la seva superfcie i s urbanstic.
c) Nota simple o certificaci del Registre de la Propietat on consti la descripci de la finca o edificaci.
d) Proforma del document pblic o privat pel qual sincrementa el nombre dhabitatges, establiments o altres
elements susceptibles daprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicncia urbanstica
anterior.

Article 32
Resoluci
32.1 El termini per resoldre sobre latorgament de la llicncia urbanstica que autoritzi les operacions a qu fa
referncia larticle 30 s dun mes.
32.2 La resoluci municipal que atorgui la llicncia urbanstica ha dincorporar una cpia certificada dels plnols
requerits per larticle 31.b).

Secci 4
Llicncia urbanstica per a lexecuci dobres

Subsecci primera
Projecte tcnic dobres

Article 33
Obres que requereixen projecte tcnic
33.1 Les sollicituds de llicncia urbanstica requereixen projecte tcnic dobres quan fan referncia al procs de
ledificaci comprs en lmbit daplicaci de la legislaci sobre ordenaci de ledificaci.
33.2 Ultra els supsits a qu fa referncia la legislaci sobre ordenaci de ledificaci, tamb requereixen
projecte tcnic les sollicituds de llicncia urbanstica que facin referncia a altres supsits dimplantaci dobres
o dampliaci, reforma, rehabilitaci o enderrocament total o parcial de les obres existents quan afectin:
a) Els fonaments o els elements estructurals.
b) El volum o les superfcies construdes.
c) Ls urbanstic.
d) El nombre dhabitatges, establiments o altres elements susceptibles daprofitament privatiu independent.
CVE-DOGC-A-14134035-2014
e) Els elements objecte de protecci dels bns catalogats subjectes a un rgim de protecci patrimonial cultural
o urbanstica.
33.3 Quan el projecte tcnic dobres sigui exigible de conformitat amb la legislaci sobre ordenaci de
ledificaci, sha delaborar de conformitat amb aquesta legislaci i el que disposa larticle 34.
33.4 La persona redactora del projecte ha de tenir la titulaci acadmica i professional habilitant que pertoqui
segons el tipus dobra de qu es tracti.

Article 34
Contingut del projecte tcnic dobres
34.1 El projecte tcnic ha didentificar la finca afectada i contenir, com a mnim, la documentaci escrita i
grfica necessria per definir i establir les caracterstiques tcniques de les obres a qu fa referncia larticle
33, amb el grau de detall suficient per permetre comprovar la seva adequaci a les determinacions de
lordenament jurdic urbanstic i, quan la legislaci sectorial ho prevegi expressament, als requisits que aquesta
legislaci estableixi.
34.2 En tot cas, el projecte i la llicncia que lautoritza han de fer constar el nombre dhabitatges, establiments
o altres elements susceptibles daprofitament privatiu independent de ledifici. Si no ho fan, sentn que tot
ledifici constitueix un nic element susceptible daprofitament privatiu independent.
34.3 Quan, dacord amb la legislaci sobre ordenaci de ledificaci, el projecte autoritzat tingui la consideraci
de bsic, sha de desenvolupar mitjanant el projecte dexecuci corresponent que ha de definir lobra
ntegrament de conformitat amb aquesta legislaci sectorial. Amb carcter previ a lexecuci de les obres, sha
daportar a ladministraci atorgant el projecte dexecuci esmentat i un informe subscrit per la direcci
facultativa de les obres sobre ladequaci al projecte autoritzat.

Article 35
Obres que no sajusten al projecte autoritzat
Si, en el moment de redactar el projecte dexecuci a qu fa referncia larticle 34.3 o dexecutar materialment
les obres, saprecia la necessitat de dur a terme obres que no sajusten al projecte autoritzat, es poden
executar sense necessitat de sollicitar nova llicncia urbanstica o la modificaci de latorgada sempre que la
llicncia no sigui exigible per aplicaci de la legislaci sobre ordenaci de ledificaci, que les obres esmentades
no comportin una alteraci substancial del projecte autoritzat i que sefectu la comunicaci prvia corresponent
dacord amb larticle 76. Sentn que les obres comporten una alteraci substancial del projecte quan es dna
alguna de les circumstncies que preveu larticle 33.2.

Article 36
Obres que no requereixen projecte tcnic
36.1 La persona sollicitant duna llicncia urbanstica que faci referncia a altres obres que les que requereixen
projecte tcnic dacord amb larticle 33, dins de lescrit de sollicitud o mitjanant laportaci de documents
annexos, ha de:
a) Descriure i justificar les obres que pretn executar.
b) Identificar amb precisi la finca afectada per les obres.
c) Representar grficament les obres que per les seves caracterstiques ho requereixin.
36.2 El grau de detall dels aspectes a qu fa referncia lapartat 1 ha de ser suficient per apreciar les
caracterstiques, la situaci i la destinaci de les obres, amb la finalitat de comprovar la seva adequaci a les
determinacions de lordenament jurdic urbanstic i, quan la legislaci sectorial ho prevegi expressament, als
requisits que shi estableixen.

Subsecci segona
CVE-DOGC-A-14134035-2014
Caducitat

Article 37
Terminis de caducitat
37.1 Les llicncies urbanstiques per a lexecuci dobres han de fixar els terminis mxims per comenar-les i
acabar-les en proporci a la seva entitat. Si no ho fan, aquests terminis sn dun any per comenar-les i de
tres per acabar-les. Ambds terminis es computen a partir de lendem de la notificaci de la llicncia atorgada
i es prorroguen automticament per la meitat dels terminis fixats si la persona titular de la llicncia urbanstica
ho sollicita justificadament abans que hagi transcorregut el termini de qu es tracti.
37.2 Les llicncies urbanstiques a qu fa referncia lapartat 1 caduquen si transcorre el termini per comenar
les obres o el termini per acabar-les, incloses les seves prrrogues respectives, sense que hagin estat iniciades
o finalitzades. A aquests efectes, les llicncies esmentades han de contenir ladvertiment de caducitat
corresponent.
37.3 La persona titular duna llicncia urbanstica per a lexecuci dobres ha de lliurar a ladministraci
atorgant una cpia de lacta dinici dobres estesa per la direcci facultativa de les obres i, posteriorment, una
cpia del certificat final dobres expedit per aquesta mateixa direcci. Si les obres autoritzades no requereixen
direcci facultativa per executar-les, les cpies de lacta i del certificat esmentats han de ser substitudes per la
declaraci responsable corresponent de la persona titular de la llicncia urbanstica.

Article 38
Declaraci de caducitat
38.1 Quan hagi transcorregut el termini per comenar les obres o el termini per acabar-les, incloses les seves
prrrogues respectives, sense que hagin estat iniciades o finalitzades, ladministraci atorgant ha de declarar la
caducitat de la llicncia urbanstica atorgada, amb laudincia prvia de la persona titular de la llicncia.
38.2 La manca de declaraci de caducitat de la llicncia urbanstica no faculta les persones que intervenen en
el procs dexecuci de les obres per iniciar-les o prosseguir-les ms enll dels terminis habilitats per la
llicncia ni, en conseqncia, les eximeix de les responsabilitats administratives que es puguin derivar de
lexecuci dobres realitzades fora dels terminis esmentats.

Subsecci tercera
Llicncies dedificaci condicionades a lexecuci simultnia dobres durbanitzaci

Article 39
Simultanetat de les obres durbanitzaci i edificaci
39.1 No es poden atorgar llicncies urbanstiques per a ledificaci dels terrenys que no han assolit la condici
de solar, llevat que sasseguri lexecuci simultnia de les obres dedificaci i durbanitzaci necessries perqu
els terrenys assoleixin la condici esmentada.
39.2 Quan els terrenys estan compresos en un polgon dactuaci urbanstica, noms es pot atorgar llicncia
urbanstica per a la seva edificaci abans que assoleixin la condici de solar si concorren les circumstncies
segents:
a) Que el projecte de reparcellaci corresponent estigui inscrit en el Registre de la Propietat.
b) Que, per lestat dexecuci de les obres durbanitzaci pendents, sigui previsible que els terrenys tindran la
condici de solar a lacabament de ledificaci. Les obres pendents dexecuci poden estar referides a una part
dun polgon dactuaci urbanstica quan, dacord amb els requisits de cessi i recepci parcials de les obres
durbanitzaci, sexecuti per fases.
c) Que lexecuci simultnia de les obres dedificaci i durbanitzaci pendents no sinterfereixin mtuament de
manera greu.
CVE-DOGC-A-14134035-2014
39.3 Cal donar audincia del procediment datorgament de la llicncia urbanstica a qu fa referncia lapartat
2 a la persona promotora de les obres durbanitzaci, a la persona que les executa i a ladministraci actuant,
si no s la competent per atorgar-la.

Article 40
Garantia relativa a lexecuci simultnia de les obres durbanitzaci i edificaci
40.1 La persona promotora de les obres dedificaci a qu fa referncia larticle 39 ha dassegurar lacabament
simultani de les obres durbanitzaci pendents dexecuci, necessries perqu els terrenys assoleixin la condici
de solar, mitjanant la constituci duna garantia a disposici de ladministraci actuant per alguna de les
formes admeses en la legislaci aplicable en matria de contractes del sector pblic.
40.2 La quantia de la garantia a qu fa referncia aquest article ha de comprendre el 100% del cost de les
obres durbanitzaci pendents dexecuci o, en el supsit a qu fa referncia larticle 39.2, de la part
daquestes obres que correspon suportar a la persona propietria del sl en relaci amb la finca de resultat
adjudicada pel projecte de reparcellaci corresponent i que es pretn edificar.
40.3 Ladministraci actuant ha dalliberar la garantia constituda per la persona titular de la llicncia
urbanstica que autoritzi les obres dedificaci quan rebi les obres durbanitzaci necessries perqu els
terrenys afectats assoleixin la condici de solar. Lincompliment dels terminis dexecuci de les obres
durbanitzaci pendents faculta ladministraci actuant per executar la garantia esmentada.

Article 41
Primera utilitzaci i ocupaci de les edificacions executades simultniament a les obres durbanitzaci
41.1 La primera utilitzaci i ocupaci de les edificacions autoritzades de conformitat amb larticle 39 resten
condicionades a lacabament de les obres durbanitzaci pendents dexecuci i de la seva recepci per part de
ladministraci actuant.
41.2 La condici a qu fa referncia lapartat 1 sha dadvertir expressament a la llicncia urbanstica que
autoritzi les obres dedificaci, com a requisit formal de validesa daquesta llicncia, i ha de constar en les
escriptures pbliques de declaraci dobra nova en construcci autoritzades. Tamb ha de constar en la
inscripci corresponent del Registre de la Propietat dacord amb la normativa aplicable.

Subsecci quarta
Contractaci de serveis per a lexecuci dobres autoritzades

Article 42
Contractaci provisional de serveis
Les entitats prestadores de serveis de subministrament daigua, electricitat, gas o qualsevol altre producte
energtic, de telecomunicacions o de qualsevol altre servei urb poden contractar provisionalment els seus
serveis respectius en relaci amb lexecuci dobres sempre que la persona promotora disposi de la llicncia a
qu estan subjectes. La durada daquests contractes de serveis provisionals no pot ser superior al termini
mxim establert en la llicncia per a la finalitzaci de les obres o, si sescau, de la seva prrroga.

Secci 5
Primera utilitzaci i ocupaci parcials dels edificis i les construccions

Article 43
Requisits
Les persones promotores poden instar la primera utilitzaci i ocupaci parcials dels edificis i les construccions a
CVE-DOGC-A-14134035-2014
qu fa referncia larticle 5.2, objecte dun nic projecte tcnic dobres autoritzat prviament, sempre que la
part de la qual es tracti compleixi els requisits segents:
a) Que hagi estat executada ntegrament de conformitat amb el projecte autoritzat i, si sescau, les seves
modificacions i les condicions de la llicncia urbanstica atorgada.
b) Que lestat dexecuci de les obres autoritzades permeti la seva utilitzaci i ocupaci amb independncia de
la part de ledifici o la construcci no acabada.
c) Que la seva utilitzaci i ocupaci i lacabament de les obres no sinterfereixin mtuament de manera greu.
d) Altres que estableixin les ordenances municipals de ledificaci, si sescau.

Article 44
Termini
El termini per atorgar la llicncia urbanstica per a la primera utilitzaci i ocupaci parcials dels edificis i les
construccions s dun mes.

Secci 6
Alternatives dordenaci volumtrica

Article 45
Concreci de lordenaci de volums
45.1 Quan el planejament urbanstic estableixi diverses alternatives dordenaci volumtrica de les edificacions
per a una zona o illa, la seva concreci es pot efectuar mitjanant les llicncies urbanstiques que autoritzin
ledificaci de cada parcella afectada, sempre que les alternatives siguin compatibles entre si i no comportin
una distribuci irregular dels aprofitaments urbanstics entre les parcelles afectades. En aquests casos, shan
dadjuntar a la sollicitud de la llicncia urbanstica els documents segents:
a) Plnol de la parcella edificable sobre base topogrfica digital, a escala mnima 1:1.000, on sexpressin les
alineacions i rasants que lafectin establertes pel planejament urbanstic i els altres lmits de la parcella
constituts pels llindars de les parcelles venes o els sistemes urbanstics despais lliures i dequipaments
comunitaris confrontants.
b) Plnol de la parcella edificable sobre base topogrfica digital, a escala adequada, on sidentifiquin tots els
serveis urbanstics existents o previstos.
c) Plnol de la parcella edificable, a escala mnima 1:200, on sassenyalin la superfcie de sl ocupada per
ledificaci projectada i lordenaci de volums per damunt i per sota de la rasant del sl, planta per planta, amb
la descripci de les ocupacions, distncies entre edificis, parmetres relatius a la separaci de vens i concreci
dels accessos per a vianants i vehicles.
d) Plnol de seccions longitudinals i transversals de ledificaci projectada, a escala mnima 1:200, on
sexpressin les alades entre plantes i lalada mxima total prevista, inclosos els elements tcnics de
ledificaci situats per sobre de la coberta.
e) Propostes de connexi de ledificaci projectada amb els serveis urbanstics existents.
45.2 Si les alternatives dordenaci volumtrica de ledificaci que estableix el planejament urbanstic per a una
zona o illa sn incompatibles entre si i, en conseqncia, noms una delles ha dordenar el conjunt de
parcelles compreses en la zona o illa, la seva concreci sha defectuar mitjanant la formulaci i laprovaci
dun pla de millora urbana.
Aix no obstant, si el conjunt de parcelles afectades sn duna nica persona propietria, la concreci
dordenaci volumtrica es pot efectuar mitjanant la llicncia urbanstica que autoritzi ledificaci de totes les
parcelles, sense necessitat de formular i aprovar prviament un pla de millora urbana, sempre que no
comporti una distribuci irregular dels aprofitaments urbanstics entre les parcelles afectades. A la sollicitud
de llicncia esmentada, shan dadjuntar els documents a qu fa referncia lapartat 1.
CVE-DOGC-A-14134035-2014

Secci 7
Llicncies urbanstiques en sl no urbanitzable i sl urbanitzable no delimitat

Subsecci primera
Actes que requereixen laprovaci dun pla especial urbanstic o un projecte dactuaci especfica prviament a
latorgament de la llicncia urbanstica

Article 46
Aprovaci dun pla especial urbanstic
46.1 s exigible laprovaci dun pla especial urbanstic per poder atorgar llicncies urbanstiques en sl no
urbanitzable i sl urbanitzable no delimitat quan facin referncia a algun dels actes ds del sl i dimplantaci
dobres segents:
a) Les noves construccions destinades a les activitats de cmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i
remolcs tenda previstes expressament pel pla dordenaci urbanstica municipal.
b) La implantaci dinfraestructures no previstes en el planejament territorial o urbanstic relatives als sistemes
urbanstics generals de comunicacions o dequipament comunitari, quan no estan emparades en un projecte
sectorial executiu vinculant per al planejament urbanstic.
c) Altres actes, quan el pla especial urbanstic s necessari per desenvolupar les determinacions del
planejament territorial o del planejament urbanstic general.
46.2 Lampliaci dindstries implantades en sl no urbanitzable o sl urbanitzable no delimitat, que no hagin
cessat la seva activitat, degudament autoritzades dacord amb la legislaci anterior a la Llei 2/2002, de 14 de
mar, durbanisme, quan sigui necessria per a la continuaci de lactivitat o per adequar-les a la normativa
aplicable en matria de prevenci i control ambiental de les activitats, tamb requereix laprovaci dun pla
especial urbanstic per poder atorgar la llicncia urbanstica corresponent, amb subjecci a les mateixes
condicions establertes per a les llicncies dusos i obres provisionals.

Article 47
Aprovaci dun projecte dactuaci especfica
47.1 Excepte quan laprovaci dun pla especial urbanstic sigui preceptiva dacord amb larticle 46, s exigible
laprovaci dun projecte dactuaci especfica per poder atorgar llicncies urbanstiques en sl no urbanitzable i
sl urbanitzable no delimitat quan facin referncia a algun dels actes ds del sl i dimplantaci o reutilitzaci
dobres segents:
a) Les actuacions especfiques dinters pblic a qu fa referncia larticle 47.4 de la Llei durbanisme.
b) Els projectes dactivitats i de construccions directament vinculades a lexplotaci de recursos naturals.
c) Els habitatges familiars i els allotjaments de treballadors temporers que estiguin directament i
justificadament associats a lactivitat rstica de qu es tracti, i els projectes de construccions prpies duna
activitat rstica que incorporin aquests usos.
d) Lobertura o la recuperaci de vies daccs, camins i dreceres, quan no est emparada en un projecte
dactuaci aprovat dacord amb la legislaci sectorial.
e) Les estacions de subministrament de carburants i de prestaci daltres serveis de la xarxa viria.
f) Les construccions auxiliars destinades a lactivitat de turisme rural.
g) Qualsevol altra actuaci que afecti restes arqueolgiques dinters declarat, jaciments paleontolgics, punts
geolgics dinters, aqfers classificats o zones vulnerables o sensibles declarades de conformitat amb la
legislaci aplicable.
47.2 Latorgament de llicncies urbanstiques en sl no urbanitzable i sl urbanitzable no delimitat per a la
CVE-DOGC-A-14134035-2014
reconstrucci i la rehabilitaci de masies, cases rurals i altres construccions a qu fa referncia larticle 47.3 de
la Llei durbanisme tamb requereix laprovaci dun projecte dactuaci especfica, mentre el planejament
urbanstic general o especial no contingui el catleg especfic que identifiqui les construccions que poden ser
reconstrudes o rehabilitades.
47.3 En els casos en qu no s preceptiva laprovaci dun pla especial urbanstic, la persona interessada,
optativament, pot promoure la seva aprovaci per permetre lexecuci dalgun dels actes a qu fa referncia
aquest article en substituci del projecte dactuaci especfica requerit. En aquest supsit el pla especial
urbanstic que es formuli ha dincorporar la documentaci exigida als projectes dactuacions especfiques i,
durant la seva tramitaci, shan de sollicitar els informes requerits per a laprovaci daquests projectes.

Article 48
Excepcions a laprovaci dun projecte dactuaci especfica
48.1 No obstant el que estableix larticle 47.1, no s exigible laprovaci dun projecte dactuaci especfica per
obtenir llicncia urbanstica, atesa lescassa entitat de les obres o de la superfcie de sl afectada per lactuaci,
en els supsits segents:
a) Installaci delements energtics, ambientals o altres serveis en la cara exterior de la coberta o de les
parets que envolten les obres implantades legalment.
b) Installacions soterrades de connexi de les obres implantades legalment a les xarxes de subministrament
de serveis.
48.2 Les ampliacions que no superin el 30% de les obres preexistents i autoritzades amb laprovaci prvia
dun projecte dactuaci especfica no exigeixen laprovaci dun nou projecte dactuaci especfica.
48.3 Latorgament de llicncies urbanstiques relatives a les obres a qu fa referncia larticle 47 implantades
legalment no requereix laprovaci prvia dun projecte dactuaci especfica en els supsits segents:
a) La implantaci dobres auxiliars que no comportin volum edificat per sobre de la cota natural del terreny.
b) Les obres de reparaci que exigeixin la salubritat pblica, la seguretat de les persones o la bona conservaci
de les construccions, edificacions i installacions, i les obres de millora daquests immobles, sempre que no
comportin el seu canvi ds o laugment o distribuci diferent del volum edificat.
48.4 Les actuacions a qu fa referncia larticle 47.1.g) no requereixen laprovaci dun projecte dactuaci
especfica en els supsits segents:
a) Quan sigui preceptiu linforme de la comissi territorial durbanisme que pertoqui per a latorgament de la
llicncia urbanstica corresponent.
b) Quan facin referncia a una activitat ramadera preexistent per adaptar les installacions a les exigncies
derivades de la legislaci aplicable en matria de ramaderia, sempre que no comportin un increment de la
capacitat productiva.

Subsecci segona
Procediment daprovaci dels projectes dactuaci especfica

Article 49
Sollicituds
49.1 Les sollicituds daprovaci dels projectes dactuacions especfiques en sl no urbanitzable i en sl
urbanitzable no delimitat i la documentaci que els conformen shan de presentar davant ladministraci
municipal corresponent al terme municipal afectat per lactuaci.
49.2 Lrgan municipal competent pot acordar motivadament la inadmissi a trmit de les sollicituds que es
formulin quan no tinguin fonament manifestament en una actuaci admesa per la Llei durbanisme i el
Reglament que la desplega o siguin contrries manifestament a les determinacions del planejament territorial,
sectorial i urbanstic aplicables.
CVE-DOGC-A-14134035-2014

Article 50
Documentaci
50.1 Els projectes dactuacions especfiques es conformen amb els documents segents:
a) Memria justificativa de lactuaci, la seva finalitat i la seva adequaci als requisits exigits per la Llei
durbanisme i el Reglament que la desplega i a les determinacions del planejament territorial, sectorial i
urbanstic aplicables, amb el grau de precisi necessari que permeti apreciar aquesta adequaci.
b) Plnols a escala adequada relatius a lemplaament i la situaci precisos de la finca o finques on es projecta
lactuaci, amb indicaci de la seva referncia registral i cadastral, la seva extensi i la superfcie ocupada per
lactivitat i les obres existents i previstes.
c) Descripci i representaci grfica dels serveis urbanstics necessaris per dur a terme lactuaci, amb
indicaci dels existents i dels que calgui implantar, incloses les obres de connexi corresponents.
d) Avantprojecte tcnic quan lactuaci comporti lexecuci dobres o, si es tracta dobres que no requereixen
projecte tcnic, descripci i representaci grfica daquestes obres.
e) Estudi dimpacte i integraci paisatgstica, elaborat de conformitat amb la legislaci sobre protecci, gesti i
ordenaci del paisatge.
50.2 Quan es tracti dactuacions en qu sigui requisit necessari que estiguin associades directament a una
explotaci rstica, la memria a qu fa referncia lapartat 1.a) ha didentificar lexplotaci i descriure els
mitjans materials i humans que la integren, aix com el seu procs productiu, i ha de justificar, entre altres
requisits exigits, la vinculaci necessria de lactuaci projectada amb lexplotaci rstica descrita.
50.3 La persona promotora dun projecte dactuaci especfica ha dacreditar documentalment o per qualsevol
altre mitj de prova els fets en qu sustenti la seva sollicitud daprovaci del projecte.

Article 51
Informaci pblica
Els projectes dactuacions especfiques shan de sotmetre a informaci pblica durant el termini dun mes. Els
edictes de convocatria corresponents shan de publicar al diari o butllet oficial que correspongui i a la seu
electrnica de ladministraci municipal competent.

Article 52
Petici dinformes
52.1 Simultniament a lacte de trmit per a lestabliment del perode dinformaci pblica, shan de sollicitar
els informes segents:
a) Del departament competent en matria de cultura, sobre leventual afectaci de restes arqueolgiques
dinters declarat.
b) Quan lactuaci no est compresa en un pla sectorial agrari, del departament competent en matria
dagricultura i ramaderia, sobre els efectes i les repercussions que lactuaci pot ocasionar al funcionament de
lactivitat de les explotacions agrries que en puguin resultar afectades i, quan lactuaci hagi destar associada
directament a una explotaci agrria, sobre la necessitat de lactuaci.
c) De ladministraci hidrulica, sobre leventual afectaci daqfers classificats, zones vulnerables o zones
sensibles declarades de conformitat amb la legislaci aplicable.
d) De lInstitut Cartogrfic i Geolgic de Catalunya, sobre leventual afectaci de jaciments paleontolgics o
punts geolgics dinters.
e) Altres exigits per la legislaci sectorial.
52.2 A part dels informes a qu fa referncia lapartat 1, tamb sha de sollicitar informe del departament
competent en matria de medi ambient en les actuacions a qu fan referncia els apartats 4.b), 4.d) i 6.c) de
larticle 47 de la Llei durbanisme i altres actuacions que facin referncia a lautoritzaci futura de projectes i
CVE-DOGC-A-14134035-2014
activitats sotmesos a avaluaci dimpacte ambiental dacord amb la legislaci aplicable en la matria.
52.3 No shan de sollicitar els informes a qu fa referncia aquest article si la persona interessada, per
iniciativa prpia, els aporta amb la sollicitud daprovaci del projecte dactuaci especfica. Altrament, els
informes sollicitats shan demetre en el termini mxim dun mes, transcorregut el qual sense que shagin
ems es pot continuar la tramitaci del procediment.

Article 53
Aprovaci prvia
53.1 En el termini de tres mesos des de la data en qu la sollicitud hagi tingut entrada al registre municipal,
atesos el resultat de la informaci pblica i les conclusions dels informes sollicitats, lrgan municipal
competent ha daprovar el projecte dactuaci especfica amb carcter previ a la seva tramesa a la comissi
territorial durbanisme competent per a la seva aprovaci definitiva o denegar-ne laprovaci.
53.2 La resoluci municipal que denegui laprovaci prvia dun projecte dactuaci especfica finalitza el
procediment.
53.3 En el cas que hagi transcorregut el termini establert a lapartat 1 sense que ladministraci municipal hagi
adoptat la resoluci corresponent, la persona interessada pot entendre aprovat prviament el projecte
tramitat, supsit en el qual pot requerir ladministraci municipal perqu trameti lexpedient a la comissi
territorial durbanisme que pertoqui per prosseguir la seva tramitaci i posterior resoluci. Si es donen els
requisits per entendre aprovat prviament el projecte per silenci administratiu, ladministraci municipal ha de
trametre lexpedient complet en el termini de deu dies des que sigui requerida per fer-ho o, si el perode
dinformaci pblica establert est en curs, des que fineixi aquest trmit.

Article 54
Tramesa de lexpedient a la comissi territorial durbanisme
54.1 Ladministraci municipal ha de trametre lexpedient tramitat complet a la comissi territorial durbanisme
competent per a la seva resoluci definitiva en el termini de deu dies des de laprovaci prvia del projecte
dactuaci especfica corresponent.
54.2 Quan lexpedient es trameti incomplet a la comissi territorial durbanisme, sense haver-lo sotms al
trmit dinformaci pblica exigit o sense haver sollicitat algun dels informes requerits, la secretaria de la
comissi territorial durbanisme ha de requerir ladministraci municipal perqu esmeni la deficincia
constatada en el termini que es fixi, que no pot ser inferior a deu dies ni superior a dos mesos, amb indicaci
que mentre no ho faci no es pot tramitar lexpedient trams. Transcorregut el termini fixat sense dur a terme
el requeriment efectuat, es pot retornar lexpedient a ladministraci municipal.
54.3 La comissi territorial durbanisme ha de retornar el projecte a ladministraci municipal que lhagi
tramitat, sense pronunciar-se sobre el fons, quan faci referncia a un supsit que no requereix laprovaci dun
projecte dactuaci especfica o sobre el qual la comissi territorial durbanisme no ha dinformar
preceptivament.

Article 55
Aprovaci definitiva
55.1 La comissi territorial durbanisme ha daprovar definitivament el projecte dactuaci especfica, denegar-
ne laprovaci o suspendre-la per incorporar-hi prescripcions tcniques en el termini mxim de tres mesos des
de la data en qu lexpedient complet hagi tingut entrada en el registre corresponent o del compliment del
requeriment a qu fa referncia larticle 54.2.
55.2 La resoluci que aprovi definitivament un projecte dactuaci especfica ha davaluar la idonetat i la
suficincia dels criteris o les mesures adoptades a lestudi dimpacte i integraci paisatgstica requerit i ha de
fixar les mesures escaients per millorar la implantaci de lactuaci en el paisatge. Tamb ha de fixar les
mesures correctores aplicables a fi devitar la degradaci i la fragmentaci despais agraris i les condicions de
carcter urbanstic que calguin, el compliment de les quals sha de garantir adequadament.
55.3 Quan shagin dincorporar prescripcions tcniques al projecte, la persona interessada disposa dun termini
CVE-DOGC-A-14134035-2014
mxim de tres mesos, des de la notificaci de lacord corresponent, per presentar el projecte dactuaci
especfica esmenat. El termini mxim per verificar el projecte dactuaci especfica esmenat s de dos mesos
des de la seva presentaci davant la comissi territorial durbanisme. Efectuat ladvertiment pertinent, el
finiment del termini fixat per esmenar el projecte sense que la persona interessada lhagi presentat produeix la
caducitat del procediment, que comporta larxivament de les actuacions, la qual cosa li han de notificar.

Article 56
Vigncia dels projectes dactuaci especfica
56.1 Els projectes dactuaci especfica sn vigents durant el termini dun any des de la notificaci de la seva
aprovaci definitiva o, a petici raonada de la persona interessada, del termini superior que fixi la comissi
territorial durbanisme competent ateses les circumstncies concurrents.
56.2 Laprovaci definitiva dun projecte dactuaci especfica permet sollicitar a la persona interessada la
llicncia urbanstica corresponent durant el seu termini de vigncia, supsit en el qual ladministraci municipal
competent lha de tramitar sense que pugui denegar-la per haver sobrevingut el finiment del termini de
vigncia esmentat. El rgim jurdic aplicable a la llicncia urbanstica sollicitada s el que estableix larticle 14.
56.3 No obstant el que estableix lapartat 2, les sollicituds de llicncies urbanstiques es poden presentar i
tramitar simultniament amb les sollicituds daprovaci del projecte dactuaci especfica corresponent, per el
seu atorgament resta condicionat a laprovaci definitiva del projecte dactuaci especfica de qu es tracti.

Subsecci tercera
Procediment datorgament de llicncies urbanstiques en sl no urbanitzable i sl urbanitzable no delimitat

Article 57
Sollicituds
57.1 Les sollicituds de llicncies urbanstiques en sl no urbanitzable i sl urbanitzable no delimitat, quan no
requereixin laprovaci dun pla especial urbanstic o un projecte dactuaci especfica prviament al seu
atorgament, shan de presentar amb la documentaci segent:
a) Memria justificativa de lactuaci i la seva finalitat, amb el grau de precisi necessari que permeti apreciar-
ne ladequaci als requisits exigits per la Llei durbanisme i el Reglament que la desplega i a les determinacions
del planejament territorial, sectorial i urbanstic aplicables.
b) Plnols a escala adequada relatius a lemplaament i la situaci precisos de la finca o finques on es projecta
lactuaci, amb indicaci de la seva referncia registral i cadastral, la seva extensi i la superfcie ocupada per
lactivitat i les obres existents i previstes.
c) Descripci i representaci grfica dels serveis urbanstics necessaris per dur a terme lactuaci, amb
indicaci dels existents i dels que calgui implantar, incloses les obres de connexi corresponents.
d) Projecte tcnic quan lactuaci comporti lexecuci dobres o, si es tracta dobres que no requereixen
projecte tcnic, descripci i representaci grfica daquestes obres.
e) Estudi dimpacte i integraci paisatgstica, elaborat de conformitat amb la legislaci sobre protecci, gesti i
ordenaci del paisatge, quan es tracti dimplantar noves obres o dampliar les existents, prpies duna activitat
agrcola, ramadera o rstica en general, que superin els llindars que estableixen el planejament territorial i
urbanstic o es refereixin a altres actuacions en qu el planejament esmentat requereix aquest estudi.
57.2 Quan les actuacions comportin lexecuci dobres per implantar, reformar o rehabilitar construccions,
edificacions o installacions, la memria a qu fa referncia lapartat 1.a) ha didentificar lactivitat rstica o
daltra naturalesa a la qual estiguin vinculades funcionalment i justificar la seva proporcionalitat.

Article 58
Informaci pblica
CVE-DOGC-A-14134035-2014
En el procediment datorgament de les llicncies urbanstiques per implantar obres prpies duna activitat
ramadera o ampliar les existents, lrgan municipal competent ha destablir un perode dinformaci pblica de
vint dies.

Article 59
Actuacions subjectes a linforme preceptiu de la comissi territorial durbanisme
59.1 Sha de sollicitar informe a la comissi territorial durbanisme que pertoqui en el procediment
datorgament de les llicncies urbanstiques relatives a:
a) La reconstrucci i la rehabilitaci de masies, cases rurals i altres construccions a qu fa referncia larticle
47.3 de la Llei durbanisme, identificades pel planejament general o especial mitjanant el catleg
corresponent.
b) Les actuacions en qu, dacord amb els apartats 1 i 2 de larticle 48, no s exigible laprovaci prvia dun
projecte dactuaci especfica per obtenir llicncia urbanstica.
c) La implantaci dobres prpies duna activitat agrcola, ramadera o, en general, rstica i les ampliacions de
les existents, si superen en conjunt els llindars que estableixin el planejament territorial i lurbanstic o, si no
els estableixen, els segents: 500 m
2
docupaci en planta, 1.000 m
2
de sostre total o 10 m dalria.
59.2 Les sollicituds de llicncies urbanstiques per ampliar obres preexistents, degudament autoritzades
dacord amb la legislaci anterior a la Llei 2/2002, de 14 de mar, durbanisme, que no sajustin al rgim legal
ds del sl no urbanitzable vigent, expressament permeses pel planejament urbanstic aplicable, aprovat
definitivament abans de lentrada en vigor de la Llei 2/2002, tamb requereixen linforme de la comissi
territorial durbanisme prviament al seu atorgament.
59.3 Les actuacions a qu fa referncia larticle 48.3 no requereixen linforme de la comissi territorial
durbanisme.

Article 60
Termini per emetre linforme, contingut i vinculaci
60.1 El termini mxim per emetre linforme a qu fa referncia larticle 59 s de dos mesos i ha de valorar els
aspectes segents:
a) La legalitat del projecte tramitat.
b) En el cas de lapartat 1.c) de larticle esmentat, la idonetat i la suficincia dels criteris o les mesures
adoptades a lestudi dimpacte i integraci paisatgstica requerit.
60.2 Aquest informe ha de fixar les mesures correctores aplicables a fi devitar la degradaci i la fragmentaci
despais agraris, les condicions de carcter urbanstic que calgui, el compliment de les quals sha de garantir
adequadament, i les mesures escaients per millorar la implantaci de lactuaci en el paisatge.
60.3 La llicncia urbanstica corresponent noms es pot atorgar si linforme esmentat s favorable. Si aquest
informe no semet en el termini assenyalat es pot interrompre el termini dels trmits successius.
60.4 Quan els projectes a qu fan referncia els articles 59.1.a) i 59.1.c) requereixin linforme preceptiu del
departament competent en matria dagricultura i ramaderia dacord amb larticle 61.1, amb la sollicitud de
linforme a la comissi territorial durbanisme sha daportar, a ms del projecte tramitat, linforme ems pel
departament competent en matria dagricultura i ramaderia.

Article 61
Informe preceptiu del departament competent en matria dagricultura i ramaderia
61.1 Sha de sollicitar informe al departament competent en matria dagricultura i ramaderia en el
procediment datorgament de les llicncies urbanstiques relatives a:
a) La reconstrucci i la rehabilitaci de masies, cases rurals i altres construccions a qu fa referncia larticle
47.3 de la Llei durbanisme, quan sigui susceptible de pertorbar el funcionament normal de les explotacions
CVE-DOGC-A-14134035-2014
agrries existents en lentorn immediat.
b) La implantaci dobres prpies duna activitat ramadera i les ampliacions de les existents.
61.2 Linforme a qu fa referncia lapartat 1 sha demetre en el termini mxim dun mes, i ha de valorar:
a) En el supsit de lapartat 1.a), la incidncia de la reconstrucci o la rehabilitaci instada sobre les
explotacions agrries existents i, eventualment, les mesures que el projecte hagi dimplementar per no
pertorbar el funcionament normal daquestes explotacions.
b) En el supsit de lapartat 1.b), el compliment dels requisits de distncies establerts per la normativa sobre
ordenaci ramadera. En aquest supsit, la llicncia urbanstica corresponent noms es pot atorgar si linforme
s favorable.
61.3 Si linforme a qu fa referncia aquest article no semet en el termini assenyalat es poden prosseguir les
actuacions.

Article 62
Excepcions a la sollicitud dinformes
No obstant el que estableixen els articles 59.1 i 61.1, els informes a qu fan referncia no sn preceptius quan
els projectes tramitats tinguin per objecte adaptar installacions ramaderes preexistents a noves exigncies
derivades de la legislaci aplicable en matria de ramaderia, sempre que ladaptaci no comporti un increment
de la seva capacitat productiva.

Article 63
Suspensi del termini per a la resoluci
Quan sn preceptius els informes a qu fan referncia els articles 59 i 61, el cmput de termini per atorgar la
llicncia urbanstica resta susps durant el perode comprs entre la sollicitud de linforme preceptiu i la seva
recepci o, si linforme no semet dins del termini assenyalat, el dia de finiment daquest termini.

Article 64
Resoluci
La resoluci municipal que atorgui una llicncia urbanstica en sl no urbanitzable o en sl urbanitzable no
delimitat ha destablir les condicions necessries per preservar el sl afectat per lactuaci del desenvolupament
urb, aix com per integrar lactuaci en el medi natural i paisatgstic que lenvolti.

Secci 8
Llicncies urbanstiques dusos i obres provisionals

Article 65
Sollicituds
65.1 Les sollicituds de llicncies urbanstiques dusos i obres provisionals shan de presentar amb la
documentaci segent:
a) Memria descriptiva i justificativa del carcter provisional dels usos i les obres aix com de les obres
necessries per reposar la situaci que salteri al seu estat original, amb indicaci dels pressupostos dexecuci
de les obres provisionals i de reposici.
b) Identificaci precisa de la finca afectada pels usos i les obres, amb indicaci de la seva referncia registral i
cadastral.
c) Descripci i representaci grfica de les obres provisionals, amb indicaci dels serveis urbanstics existents i
CVE-DOGC-A-14134035-2014
els que calgui implantar, incloses les obres de connexi corresponents.
65.2 Els documents a qu fa referncia lapartat 1 shan delaborar amb el grau de detall suficient per
comprovar el carcter provisional dels usos i les obres de conformitat amb el rgim ds provisional del sl.

Article 66
Acceptaci dels efectes i comproms dadvertncia
A ms dels documents a qu fa referncia larticle 65, amb la sollicitud shan daportar els escrits dels titulars
dels drets de propietat i s relacionats directament amb els usos i les obres provisionals, en virtut de qualsevol
negoci jurdic, relatius a:
a) Lacceptaci expressa de cessar els usos i desmuntar o enderrocar les obres que sautoritzin, aix com de
reposar la situaci que salteri al seu estat original, quan ho acordi ladministraci actuant, sense dret a
percebre indemnitzaci per aquests conceptes, inclosa la finalitzaci eventual dels contractes darrendament o
qualsevol altre negoci jurdic al qual estiguin vinculats.
b) El comproms exprs dadvertir, per escrit, del carcter de provisionalitat dels usos i obres que sautoritzin i
dels seus efectes quan formalitzin qualsevol negoci jurdic amb terceres persones en virtut del qual els
transmetin els drets respectius de propietat o s corresponents als usos i les obres provisionals que
sautoritzin.

Article 67
Informaci pblica
Les sollicituds de llicncies urbanstiques dusos i obres provisionals shan de sotmetre al trmit dinformaci
pblica durant el termini de vint dies.

Article 68
Informe preceptiu de la comissi territorial durbanisme
68.1 Simultniament a lestabliment del perode dinformaci pblica, sha de sollicitar informe a la comissi
territorial durbanisme competent sobre els aspectes de legalitat dels usos i les obres provisionals interessades.
Lrgan municipal competent no pot atorgar la llicncia urbanstica sollicitada si linforme ems s
desfavorable.
68.2 El termini per emetre linforme preceptiu de la comissi territorial durbanisme s de dos mesos. Si aquest
informe no semet en el termini assenyalat es pot interrompre el termini dels trmits successius.

Article 69
Resoluci
69.1 El termini per atorgar la llicncia urbanstica dusos i obres provisionals s de dos mesos. El cmput
daquest termini resta susps durant el perode comprs entre la sollicitud de linforme preceptiu de la
comissi territorial durbanisme competent i la seva recepci o, si linforme no semet dins del termini
assenyalat, el dia de finiment daquest termini.
69.2 La resoluci municipal que atorgui una llicncia urbanstica dusos i obres provisionals pot subjectar-la a
un termini temporal mxim.
69.3 Les llicncies urbanstiques dusos i obres provisionals shan datorgar amb la condici resolutria
expressa que lacceptaci i el comproms a qu fa referncia larticle 66 siguin tamb assumits expressament
per les terceres persones que adquireixin, en virtut de qualsevol negoci jurdic, els drets de propietat i s
relacionats directament amb els usos i les obres provisionals autoritzades.

Article 70
CVE-DOGC-A-14134035-2014
Eficcia
70.1 Leficcia de les llicncies urbanstiques dusos i obres provisionals resta supeditada al fet que les
persones titulars acreditin davant ladministraci municipal atorgant les circumstncies segents:
a) Constncia en el Registre de la Propietat de conformitat amb la legislaci hipotecria de les condicions sota
les quals satorgui la llicncia urbanstica corresponent.
b) Constituci, per alguna de les formes admeses per la legislaci de contractes del sector pblic, de garantia
suficient per assegurar la reposici de la situaci que salteri al seu estat original. Aquesta garantia sha de
constituir a disposici de ladministraci atorgant per una quantia igual a la del pressupost de les obres de
reposici.
70.2 Els usos provisionals han de cessar i les obres provisionals shan de desmuntar o enderrocar, sense dret a
indemnitzaci, quan ho acordi ladministraci municipal, amb audincia de les persones interessades, per algun
dels motius segents:
a) Per haver-se complert la condici resolutria de larticle 69.3.
b) Per haver transcorregut el termini temporal mxim pel qual es va atorgar la llicncia urbanstica
corresponent.
c) Per tal dexecutar les determinacions del planejament urbanstic, hagi transcorregut o no el termini temporal
mxim pel qual es va atorgar la llicncia urbanstica corresponent.

Captol 2
Comunicaci prvia

Article 71
Actes subjectes a comunicaci prvia
71.1 Estan subjectes al rgim de comunicaci prvia els actes ds del sl i dimplantaci dobres conformes
amb lordenament jurdic urbanstic segents:
a) La primera utilitzaci i ocupaci dels edificis i les construccions de nova planta, la de les ampliacions dels
existents i dels sotmesos a obres per canviar el seu s caracterstic o a obres de gran reforma o rehabilitaci
que comportin la interrupci de la seva utilitzaci i ocupaci.
b) Les obres que no sajustin al projecte tcnic autoritzat i que no lalterin substancialment.
c) El canvi ds i les obres vinculats al desenvolupament dactivitats que, dacord amb la legislaci sectorial, no
necessiten llicncia prvia.
71.2 Les ordenances municipals sobre s del sl i edificaci poden substituir lexigncia de llicncia urbanstica
per la de comunicaci prvia per a actes determinats en funci de la seva entitat o caracterstiques. Aquesta
facultat no pot abastar en cap cas els actes segents:
a) Les obres que, dacord amb la legislaci sobre ordenaci de ledificaci, requereixen lelaboraci dun
projecte tcnic.
b) La primera utilitzaci i ocupaci parcials dels edificis i les construccions.
c) Les parcellacions urbanstiques.
d) El canvi ds a residencial de les obres implantades.
e) Els usos i les obres provisionals.
f) Els usos i les obres en sl no urbanitzable i sl urbanitzable no delimitat.

Article 72
Presentaci de la comunicaci
CVE-DOGC-A-14134035-2014
72.1 Amb carcter previ a lexecuci de lacte de qu es tracti, shan de presentar davant ladministraci
municipal la comunicaci a qu fa referncia larticle 71 i la documentaci exigida per aquest Reglament en els
supsits especfics que regula, per les ordenances municipals sobre s del sl i edificaci i, si sescau, per la
legislaci sectorial.
72.2 Si la comunicaci no reuneix els requisits exigits per la normativa aplicable, ladministraci ho ha de
manifestar a la persona interessada i lha dadvertir que, mentre no presenti la comunicaci i els documents
preceptius, no pot dur a terme lacte de qu es tracti.
72.3 Amb carcter general, la persona interessada resta habilitada per executar lacte de qu es tracti des del
moment de la presentaci de la comunicaci prvia i dels documents requerits, excepte el que, dacord amb la
legislaci sobre rgim local, estableixin les ordenances municipals sobre s del sl i edificaci i el que disposa
larticle 75.2 per a la primera utilitzaci i ocupaci dels edificis i les construccions.

Article 73
Terminis per a lexecuci dobres emparades en una comunicaci prvia
73.1 Les comunicacions prvies relatives a lexecuci dobres no sn vlides si no indiquen els terminis mxims
per comenar-les i acabar-les en proporci a la seva entitat i dacord amb el que estableixin les ordenances
municipals sobre s del sl i edificaci. Els terminis esmentats es prorroguen per la meitat si la persona
interessada ho comunica abans que hagin transcorregut.
73.2 Si transcorren els terminis mxims indicats en una comunicaci prvia per comenar o acabar les obres,
incloses les seves prrrogues respectives, sense que hagin estat iniciades o finalitzades, la persona interessada
resta inhabilitada per comenar-les o continuar-les, segons correspongui, sens perjudici que pugui presentar
una nova comunicaci prvia.

Article 74
Dades de la comunicaci
74.1 Ladministraci municipal est facultada per verificar les dades que consten a la comunicaci i la
documentaci presentades.
74.2 La inexactitud, la falsedat o lomissi, de carcter essencial, en qualsevol dada que consti en la
comunicaci o en la documentaci preceptiva determinen, amb laudincia prvia de les persones interessades,
la impossibilitat de continuar duent a terme lacte comunicat des del moment en qu es notifiqui la resoluci
corresponent a les persones afectades, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives
que escaiguin.

Article 75
Primera utilitzaci i ocupaci dels edificis i les construccions
75.1 Per a la primera utilitzaci i ocupaci dels edificis i les construccions a qu fa referncia larticle 71.1.a),
la persona promotora ha de comunicar prviament la finalitzaci de les obres a ladministraci que va atorgar
la llicncia urbanstica corresponent. La comunicaci ha danar acompanyada del certificat final dobra expedit
per la direcci facultativa de les obres, en qu han de constar els fets segents:
a) Data de finiment de les obres.
b) Que les obres han estat executades de conformitat amb el projecte tcnic autoritzat i, si sescau, les seves
modificacions i les condicions de la llicncia urbanstica atorgada.
c) Que ledificaci est en condicions de ser utilitzada de conformitat amb ls autoritzat.
75.2 Noms es pot utilitzar i ocupar ledifici o la construcci de qu es tracti desprs que hagi transcorregut el
termini dun mes des de la presentaci de la comunicaci i el certificat a qu fa referncia aquest article o, si
sescau, de lesmena de la comunicaci o laportaci dels documents requerits, sense que ladministraci
atorgant hagi manifestat la disconformitat de les obres executades amb el projecte tcnic autoritzat i les
condicions de la llicncia urbanstica atorgada.

CVE-DOGC-A-14134035-2014
Article 76
Comunicaci dobres que no sajusten al projecte tcnic autoritzat
76.1 La persona titular de la llicncia urbanstica ha de comunicar a ladministraci atorgant les obres a qu fa
referncia larticle 35 prviament a la seva execuci. Amb la comunicaci prvia ha daportar la documentaci
escrita i grfica que esmeni el projecte autoritzat i, si sescau, el projecte dexecuci que el desenvolupa.
Tamb ha daportar un informe detallat subscrit per la direcci facultativa de les obres sobre els aspectes
segents:
a) Caracterstiques de les obres que no sajusten al projecte autoritzat.
b) Justificaci de la seva execuci.
c) Carcter no substancial de lalteraci.
d) Adequaci a lordenament jurdic urbanstic i a la legislaci sectorial aplicable.
76.2 Si ladministraci atorgant considera que les obres alteren substancialment el projecte autoritzat, ho ha
de comunicar a la persona titular de la llicncia urbanstica, la qual cosa determina la impossibilitat diniciar o
continuar lexecuci de les obres esmentades, i ha de requerir-la perqu solliciti la llicncia urbanstica
corresponent, sens perjudici dadoptar altres mesures de protecci de la legalitat urbanstica escaients si
considera que es vulnera.

Captol 3
Ordres dexecuci i supsits de runa

Secci 1
Administraci competent i persones obligades

Article 77
Competncia per dictar ordres dexecuci
77.1 Correspon a ladministraci municipal la competncia per dictar ordres dexecuci per fer complir el deure
legal de conservaci i rehabilitaci del sl i les obres, i per enderrocar o reparar els immobles que estiguin en
estat runs.
77.2 Sn rgans competents per incoar i resoldre el procediment corresponent els que es determinin de
conformitat amb la legislaci sobre rgim local.

Article 78
Persones obligades
78.1 Les ordres dexecuci obliguen les persones fsiques o jurdiques propietries del sl i les obres afectats.
78.2 Dacord amb la legislaci en matria de sl, la transmissi de finques no modifica la situaci de la persona
titular respecte dels deures de la persona propietria establerts a la legislaci urbanstica o exigibles pels seus
actes dexecuci. En conseqncia, en relaci amb les ordres dexecuci que calgui adoptar o hagin estat
adoptades, la nova persona propietria resta subrogada en lobligaci de la persona propietria anterior. En el
cas que lordre dexecuci shagi adreat a la persona propietria anterior, correspon complir-la a la persona
que sigui propietria en el moment dexecutar-la, que ha de disposar del perode dexecuci voluntria
corresponent.

Secci 2
Estat runs dels immobles
CVE-DOGC-A-14134035-2014

Article 79
Declaraci destat runs
79.1 Ladministraci municipal competent ha de declarar, en tot o en part, lestat runs dels immobles que
amenacin runa tcnica, econmica o urbanstica prviament a dictar lordre dexecuci que pertoqui.
79.2 Lestat runs dun immoble s parcial quan noms afecta una part independent de la resta no afectada de
limmoble. Es considera que una part s independent quan s possible enderrocar-la sense repercutir en lestat
fsic normal i ntegre de la part no afectada de limmoble perqu estructuralment i funcionalment sn parts
autnomes i separables entre si.

Article 80
Runa tcnica
Un immoble amenaa runa tcnica quan, per esgotament o lesi dels materials, els seus elements estructurals
fonamentals o algun dells presenten danys que comprometen la seva estabilitat, la reparaci dels quals no s
possible pels mitjans tcnics normals, fet que comporta lenderrocament de limmoble afectat. Es consideren
mitjans tcnics normals els ds com o freqent per executar les obres de reparaci de qu es tracti.

Article 81
Runa econmica
Un immoble amenaa runa econmica quan presenta danys en qualsevol dels seus elements el cost econmic
de reparaci dels quals s superior al 50% del cost de construcci de nova planta dun immoble de
caracterstiques similars a lafectat, quant a la dimensi, ls i la qualitat, fent servir tecnologia i materials
actuals.

Article 82
Runa urbanstica
Un immoble amenaa runa urbanstica quan presenta danys estructurals que comprometen la seva estabilitat i
la seguretat de les persones la reparaci dels quals no es pot autoritzar dacord amb lordenament jurdic
urbanstic aplicable.

Secci 3
Procediment per dictar ordres dexecuci

Article 83
Iniciaci
83.1 El procediment per ordenar el compliment del deure legal de conservaci i rehabilitaci o lenderrocament
o la reparaci dun immoble en estat runs es pot iniciar dofici per acord o resoluci de lrgan competent,
per iniciativa prpia o com a conseqncia duna ordre superior, a petici raonada daltres rgans o per
denncia. Abans de lacord o la resoluci diniciaci, lrgan competent pot dur a terme les actuacions prvies
necessries per conixer les circumstncies del cas i, en funci del seu resultat, decidir motivadament sobre la
convenincia diniciar el procediment o arxivar les actuacions.
83.2 El procediment a qu fa referncia lapartat 1 es pot iniciar tamb a sollicitud duna o diverses persones
interessades o en exercici de lacci pblica.

Article 84
CVE-DOGC-A-14134035-2014
Sollicitud diniciaci
84.1 La sollicitud de persona interessada o en exercici de lacci pblica que es formuli ha dajustar-se al que
estableix la legislaci sobre procediment de les administracions pbliques de Catalunya. Ha didentificar
limmoble a qu es refereix i detallar les altres persones interessades conegudes, diferents de les que formulen
la sollicitud, que puguin resultar afectades en els seus bns, drets o interessos legtims per lordre que es
demana.
84.2 Quan la sollicitud faci referncia a lestat de runa dun immoble, shi han despecificar els motius en qu
es fonamenta lestat allegat i aportar un informe subscrit per un tcnic competent sobre els aspectes
segents:
a) Lestat fsic de limmoble, les causes que lhan provocat i les obres necessries per reparar els danys que
pateix.
b) La manca de mitjans tcnics normals disponibles, quan limmoble amenaci runa tcnica.
c) El pressupost econmic detallat de les obres de reparaci necessries i de les de construcci de nova planta
dun immoble de caracterstiques similars a lafectat, quant a dimensi, s i qualitat, fent servir tecnologia i
materials actuals, quan limmoble amenaci runa econmica.
d) La disconformitat de les obres de reparaci necessries amb lordenament jurdic urbanstic aplicable, quan
limmoble amenaci runa urbanstica.
e) Les mesures que no admetin demora que calgui adoptar per protegir la salut de les persones i la seguretat
de les persones i les coses.

Article 85
Informes municipals
85.1 Quan shagi obert un perode dinformaci prvia a la iniciaci dofici del procediment, els serveis tcnics i
jurdics del municipi competent per dictar lordre dexecuci de qu es tracti o, si no en disposa, els serveis
corresponents de ladministraci local que presti lassistncia i la cooperaci tcnica i jurdica a aquest
municipi, amb les inspeccions prvies pertinents, han dinformar sobre les actuacions corresponents. Aquests
informes, conjuntament amb les altres actuacions prvies que shagin practicat, shan dincorporar al
procediment quan sacordi o es resolgui la seva iniciaci dofici.
85.2 Quan no shagin practicat actuacions prvies, les inspeccions i els informes a qu fa referncia lapartat 1
shan defectuar i emetre desprs que shagi iniciat el procediment, dofici o a sollicitud duna o diverses
persones interessades. Aquestes inspeccions i informes es poden reiterar a criteri dels tcnics informants o a
petici de la persona instructora, en particular quan, atesa la dinmica de les deficincies analitzades, puguin
repercutir en la salut de les persones o en la seguretat de les persones o de les coses.

Article 86
Informe del departament competent en matria de patrimoni cultural
86.1 s preceptiu i vinculant linforme del departament competent en matria de patrimoni cultural en els
supsits segents:
a) Quan lordre dexecuci afecti un immoble integrant del patrimoni catal o en procs dintegraci en aquest
patrimoni com a b cultural dinters nacional.
b) Quan lordre dexecuci pugui comportar la prdua del valor cultural declarat dun immoble integrant del
patrimoni cultural com a b cultural dinters local.
86.2 Linforme a qu fa referncia lapartat 1 sha demetre en el termini mxim dun mes i ha destablir els
efectes de lordre dexecuci en relaci amb els bns protegits. Transcorregut el termini esmentat sense que
shagi ems linforme, poden prosseguir les actuacions.

Article 87
Trmit daudincia
CVE-DOGC-A-14134035-2014
Instrut el procediment i immediatament abans de redactar la proposta de resoluci corresponent, sha de
donar audincia del procediment a les persones interessades perqu puguin allegar i presentar els documents
que considerin procedents en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze.

Article 88
Termini de resoluci
88.1 El termini mxim per dictar i notificar la resoluci expressa que posi fi al procediment per dictar una ordre
dexecuci s de sis mesos des de lacord o la resoluci de la seva iniciaci dofici o, si es va iniciar a sollicitud
duna o diverses persones interessades, des de la recepci de la sollicitud en el registre de lrgan competent
per a la seva tramitaci.
88.2 Transcorregut el termini a qu fa referncia lapartat 1 sense que shagi notificat la resoluci expressa, es
produeix la caducitat del procediment iniciat dofici.
88.3 Quan el procediment shagi iniciat a sollicitud duna o diverses persones interessades i comporti
lafectaci dels bns, els drets o els interessos legtims de terceres persones, les persones sollicitants poden
entendre desestimada la seva sollicitud per silenci administratiu a partir del venciment del termini mxim
sense que shagi notificat la resoluci expressa.

Article 89
Resoluci del procediment
89.1 La resoluci que posi fi al procediment per dictar una ordre dexecuci ha de ser motivada, amb
referncia succinta de fets i fonaments de dret, i sha de produir per escrit.
89.2 Quan la resoluci faci referncia a lestat runs dun immoble, prviament a ordenar el que correspongui,
sha de pronunciar sobre si escau declarar-lo o no en aquest estat.

Article 90
Contingut de les ordres dexecuci
90.1 Les ordres dexecuci han de detallar amb claredat i precisi els actes que les persones obligades han
dexecutar i establir el termini per executar-los voluntriament en proporci a la seva entitat i complexitat.
90.2 Les resolucions que dictin les ordres esmentades han dadvertir que el seu incompliment habilita
ladministraci per:
a) Executar forosament lordre incomplerta pels mitjans establerts legalment.
b) Si escau, incloure limmoble en el registre municipal de solars sense edificar.
90.3 Quan els actes ordenats requereixin un projecte tcnic dobres per a la seva execuci, la resoluci que els
ordeni pot adjuntar-lo a la mateixa resoluci. Si no ho fa, la persona obligada ha de sollicitar i obtenir la
llicncia urbanstica corresponent prviament a lexecuci dels actes ordenats. En tot cas, lelaboraci del
projecte tcnic dobres s a crrec de la persona obligada.

Article 91
Particularitats de les ordres dexecuci relatives a immobles en estat runs no integrats en el patrimoni
cultural catal o en procs dintegraci
Quan la resoluci que posi fi al procediment corresponent declari lestat runs dun immoble que no est
integrat en el patrimoni cultural catal o en procs dintegraci en aquest patrimoni, ha dordenar seguidament
lenderrocament de limmoble afectat o, sempre que el seu estat runs no amenaci runa urbanstica, la seva
rehabilitaci de manera voluntria i alternativa a lenderrocament.

CVE-DOGC-A-14134035-2014
Article 92
Particularitats de les ordres dexecuci relatives a immobles integrants del patrimoni cultural catal o en procs
dintegraci
92.1 Les ordres dexecuci que afectin un immoble integrant del patrimoni cultural catal o en procs
dintegraci en aquest patrimoni com a b cultural dinters nacional shan de dictar de conformitat amb
linforme preceptiu del departament competent en matria de patrimoni cultural catal.
92.2 Dacord amb la legislaci sobre patrimoni cultural catal, no es pot ordenar lenderrocament dun immoble
declarat b cultural dinters nacional, tot i que escaigui declarar-lo en estat runs, sense que prviament es
deixi sense efectes la declaraci esmentada pels trmits establerts en la legislaci aplicable en la matria.

Article 93
Executivitat i execuci forosa de les ordres dexecuci
93.1 Les ordres dexecuci sn executives des que es dicten. Efectuada ladvertncia prvia i transcorregut el
termini dexecuci voluntria, lrgan competent en pot ordenar lexecuci forosa, respectant el principi de
proporcionalitat, pels mitjans dexecuci subsidiria o multa coercitiva. Lrgan competent pot canviar el mitj
dexecuci forosa quan les multes coercitives determinades prviament no resultin efectives.
93.2 Lexecuci subsidiria s a crrec de la persona obligada. Abans dexecutar materialment els actes que
han estat ordenats, es pot liquidar provisionalment limport de les despeses, els danys i els perjudicis que
shagin de suportar previsiblement, amb vista a la seva liquidaci definitiva. Quan la persona obligada no
satisfaci voluntriament les quantitats lquides a qu est obligada, shan dexigir per mitj del constrenyiment
sobre el patrimoni.
93.3 Les multes coercitives es poden imposar per una quantia de 300 a 3.000 euros, per lapses de temps que
siguin suficients per complir el que ha estat ordenat.

Article 94
Responsabilitat per incomplir el deure legal de conservaci i rehabilitaci
Les ordres dexecuci dictades no eximeixen la persona propietria de limmoble afectat de les responsabilitats
penals, civils o administratives que es puguin deduir per lincompliment eventual del deure legal de conservaci
i rehabilitaci del sl i les obres.

Secci 4
Actes de conservaci, rehabilitaci i protecci urgents

Article 95
Risc imminent per a la salut i la seguretat
Quan, per raons durgncia fonamentades en situacions de risc imminent per a la salut de les persones o la
seguretat de les persones o les coses, sigui necessari executar actes de conservaci, rehabilitaci i protecci
que no admetin demora, lrgan municipal competent pot ordenar la seva execuci immediata en qualsevol
moment, sense laudincia prvia de les persones interessades i sota la direcci dels serveis tcnics municipals.
En aquests casos, lordre dexecuci es pot donar de paraula. Si lactuaci afecta un immoble integrant del
patrimoni cultural com a b cultural dinters nacional, lrgan municipal competent ha de requerir els serveis
tcnics del departament competent en matria de patrimoni cultural perqu intervinguin urgentment en
coordinaci amb els serveis tcnics municipals.

Article 96
Runa imminent
96.1 Quan la causa de la situaci de risc a qu fa referncia larticle 95 sigui lestat fsic dun immoble, tan
CVE-DOGC-A-14134035-2014
precari que amenaci runa imminent, lrgan municipal competent ha dadoptar les mesures de protecci
urgents que no admetin demora relatives al desallotjament de les persones en situaci de risc, lapuntalament
o lenderrocament total o parcial de limmoble afectat o daltres mesures que es considerin adients. Aquestes
mesures es poden adoptar:
a) Abans diniciar el procediment per declarar lestat runs de limmoble i ordenar el que pertoqui.
b) Durant la tramitaci del procediment corresponent o en la resoluci que el finalitzi.
c) Amb posterioritat a la resoluci que posi fi al procediment corresponent.
96.2 Quan, dun escrit de denncia o duna sollicitud de declaraci destat runs dun immoble, es dedueixi
que amenaa runa imminent, amb perill per a la seguretat de les persones o les coses, lrgan municipal
competent ha de disposar la inspecci urgent de limmoble per part dels serveis tcnics corresponents, que han
dinformar sobre lestat fsic de limmoble, la seguretat de les persones o les coses afectades, i sobre les
mesures de protecci urgents que no admetin demora.
96.3 Lrgan municipal competent, sense audincia prvia de les persones interessades, ha de resoldre el que
correspongui sobre les mesures de protecci urgents que no admetin demora en un termini mxim de setanta-
dues hores des de la recepci de linforme tcnic que conclogui que un immoble amenaa runa imminent, amb
perill per a la seguretat de les persones o les coses. En el cas que les mesures esmentades afectin un immoble
integrant del patrimoni cultural com a b cultural dinters nacional, shan de comunicar les circumstncies del
cas al departament competent en matria de patrimoni cultural perqu en un termini mxim de quaranta-vuit
hores informi sobre les condicions dexecuci de les mesures que calgui adoptar.
96.4 Si, desprs que hagin estat executades les mesures de protecci a qu fa referncia lapartat 3, els
serveis tcnics municipals manifesten la possibilitat de retorn de les persones desallotjades, lrgan municipal
competent pot deixar sense efecte lordre de desallotjament dictada.

Article 97
Despeses i indemnitzacions
Les despeses i indemnitzacions que ladministraci municipal competent hagi satisfet per a lexecuci dels actes
de conservaci, rehabilitaci i protecci urgents a qu fan referncia els articles 95 i 96 sn a crrec de la
persona propietria de limmoble o b afectat, limport de les quals es pot exigir per mitj del constrenyiment
sobre el seu patrimoni.

Ttol 2
Intervenci per restablir la legalitat urbanstica vulnerada

Captol 1
Inspecci urbanstica

Article 98
Competncia
98.1 Correspon a les administracions competents per exercir la potestat de protecci de la legalitat urbanstica
inspeccionar els actes i les omissions que puguin vulnerar la legalitat urbanstica. Per organitzar lactivitat
inspectora, poden elaborar plans dinspecci que fixin les prioritats dactuaci.
98.2 T la condici dautoritat el personal al servei de les administracions esmentades que, de forma
permanent o circumstancial, tingui encomanat expressament lexercici de la funci pblica dinspecci
urbanstica.

Article 99
CVE-DOGC-A-14134035-2014
Facultats
El personal amb funcions dinspecci urbanstica est facultat per:
a) Entrar a les finques i les obres que siguin objecte dinspecci sense avs previ i romandre-hi el temps
necessari per realitzar la seva funci. Aix no obstant, quan lobjecte de la inspecci sigui el domicili duna
persona, sha dobtenir el seu consentiment exprs per entrar-hi o, si escau, lautoritzaci judicial corresponent.
b) Practicar qualsevol diligncia dinvestigaci, examen o prova que es consideri necessria i, en particular:
1r Reclamar que les persones presents en el lloc inspeccionat sidentifiquin o justifiquin els motius de la seva
presncia i informin sobre qualsevol circumstncia relacionada amb el compliment de la legalitat urbanstica.
2n Sollicitar la compareixena de la persona propietria i altres persones presumptament responsables en el
lloc inspeccionat o en loficina pblica designada per la persona inspectora.
3r Examinar els ttols administratius habilitants de qu disposi la persona promotora de lactuaci
inspeccionada o que constin en els arxius de ladministraci que els hagi atorgat.
4r Realitzar amidaments i obtenir imatges fotogrfiques o en moviment relatives a lactuaci inspeccionada.

Article 100
Collaboraci de les administracions amb la inspecci urbanstica
100.1 Les administracions pbliques i els ens que en sn dependents han de prestar la collaboraci necessria
al personal amb funcions dinspecci urbanstica. En aquest marc de collaboraci, han de permetre laccs als
seus arxius a les persones inspectores i facilitar-los la informaci de qu disposin necessria per comprovar els
fets que puguin comportar la vulneraci de la legalitat urbanstica i determinar les persones que en puguin ser
responsables.
100.2 Els cossos de policia han de prestar el seu auxili i collaboraci al personal amb funcions dinspecci
urbanstica. Aquesta collaboraci sha dajustar al que estableix la seva legislaci especfica i es pot reclamar
amb antelaci quan es prevegi lobstrucci a la tasca inspectora.

Article 101
Actes dinspecci
101.1 Les actes dinspecci urbanstica sn documents pblics en qu les persones inspectores fan constar els
fets comprovats directament en les seves actuacions inspectores. Les actes han de reflectir les dades segents:
a) Lloc i data de lactuaci inspectora.
b) Identificaci de la persona inspectora que la subscriu i de les altres persones presents en lactuaci.
c) Identificaci de la finca o lobra objecte de la inspecci.
d) Descripci dels fets constatats en lactuaci.
e) Manifestacions efectuades per les persones presents en lactuaci.
101.2 A les actes dinspecci es poden annexar els plnols, les fotografies i qualsevol document pblic o privat
relacionats amb lobjecte de la inspecci.

Article 102
Informes dinspecci
Les persones inspectores tamb poden fer constar els fets que hagin comprovat mitjanant els informes que
elaborin, supsit en el qual els informes han de reflectir les dades requerides per a les actes dinspecci i poden
annexar els documents a qu fa referncia larticle 101.2. Aquests informes han de valorar si els fets
comprovats, tenint en compte la classificaci i qualificaci urbanstica dels terrenys afectats i la resta de
determinacions de la legalitat urbanstica que es considerin aplicables, poden comportar la vulneraci de les
CVE-DOGC-A-14134035-2014
determinacions esmentades.

Article 103
Valor probatori de les actes i els informes
103.1 Els fets constatats per les persones inspectores en les actes i els informes que formalitzin tenen valor
probatori sens perjudici de les proves que les persones interessades puguin aportar en defensa dels seus drets
o interessos. El mateix valor probatori tenen els fets constatats en documents pblics formalitzats per altres
funcionaris que tinguin la condici dautoritat aportats al procediment de protecci de la legalitat urbanstica
corresponent.
103.2 El valor probatori es limita als fets constatats directament per lautoritat de qu es tracti.

Captol 2
Protecci de la legalitat urbanstica vulnerada

Secci 1
Coordinaci de les administracions competents

Article 104
Administracions competents
104.1 Correspon a ladministraci municipal lexercici de la potestat de protecci de la legalitat urbanstica
vulnerada per:
a) Restaurar la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat.
b) Sancionar les infraccions urbanstiques.
c) Determinar els danys i perjudicis causats.
104.2 Lexercici de la potestat a qu fa referncia lapartat 1 tamb correspon al departament competent en
matria durbanisme respecte de les vulneracions de la legalitat urbanstica que puguin ser constitutives
dinfraccions greus o molt greus. En aquests casos, lexercici de la potestat esmentada sestn a les
vulneracions concurrents que puguin ser constitutives dinfraccions lleus.
104.3 Quan es produeixi una vulneraci de la legalitat urbanstica que pugui ser constitutiva duna infracci
greu o molt greu, les administracions competents han dexercir la potestat a qu fa referncia aquest article de
manera coordinada dacord amb:
a) El principi de lleialtat institucional.
b) El criteri general segons el qual lexercici de la potestat s preceptiu i preferent per part de ladministraci
municipal de conformitat amb larticle 106.1.
c) El criteri especial segons el qual, en sl no urbanitzable i en terrenys que el planejament urbanstic reserva a
sistemes urbanstics generals, el departament competent en matria durbanisme pot exercir la potestat
directament de conformitat amb larticle 106.2.

Article 105
Comunicacions a ladministraci municipal relatives als fets que puguin vulnerar la legalitat urbanstica
105.1 Quan el departament competent en matria durbanisme tingui coneixement duna presumpta vulneraci
de la legalitat urbanstica, ha de comunicar a ladministraci municipal corresponent els fets que poden
vulnerar-la, amb cpia dels documents de qu disposi relatius a aquests fets.
105.2 En el cas que, dacord amb larticle 106, el departament competent en matria durbanisme inco un
CVE-DOGC-A-14134035-2014
procediment de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada, ha de comunicar la resoluci diniciaci a
ladministraci municipal que pertoqui i, posteriorment, la resoluci que posi fi al procediment.

Article 106
Coordinaci de les administracions competents
106.1 No obstant el que estableix larticle 105.1, el departament competent en matria durbanisme pot
requerir ladministraci municipal en qualsevol moment perqu, en un termini no inferior a deu dies ni superior
a un mes, inco el procediment de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada escaient en relaci amb una
vulneraci que pugui ser constitutiva duna infracci urbanstica greu o molt greu. Transcorregut el termini
establert sense que ladministraci municipal atengui el requeriment, lrgan competent del departament pot
incoar el procediment corresponent.
106.2 Quan la vulneraci pugui ser constitutiva duna infracci greu o molt greu i es produeixi en sl no
urbanitzable o en terrenys que el planejament urbanstic reserva per a sistemes urbanstics generals, respecte
de la qual no consti que ladministraci municipal estigui tramitant un procediment de protecci de la legalitat
urbanstica, el departament competent en matria durbanisme pot incoar el procediment corresponent sense
necessitat defectuar el requeriment previ a qu fa referncia lapartat 1.

Article 107
rgans competents per incoar procediments de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada
107.1 Els rgans competents per incoar procediments de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada sn:
a) En lmbit de ladministraci local, el que es determini de conformitat amb la legislaci sobre rgim local.
b) En lmbit del departament competent en matria durbanisme, el director o directora general competent en
la matria.
107.2 Lrgan competent per incoar el procediment tamb ho s per adoptar les mesures provisionals que
consideri oportunes durant la seva tramitaci i per ordenar lexecuci forosa de la resoluci adoptada.

Article 108
rgans competents per resoldre procediments de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada que no
comportin la sanci dinfraccions urbanstiques
Dacord amb larticle 222.3 de la Llei durbanisme, els rgans competents per resoldre procediments de
protecci de la legalitat urbanstica vulnerada que no comportin la sanci dinfraccions urbanstiques sn:
a) En lmbit de ladministraci municipal, lalcalde o alcaldessa.
b) En lmbit del departament competent en matria durbanisme, el director o directora general competent en
la matria.

Article 109
rgans competents per resoldre procediments de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada relatius a la
sanci dinfraccions urbanstiques
109.1 Dacord amb larticle 222.1 i 2 de la Llei durbanisme, els rgans competents per resoldre procediments
de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada relatius a la sanci dinfraccions urbanstiques sn:
a) En lmbit de ladministraci municipal:
1r Lalcalde o alcaldessa, en el cas dinfraccions lleus i greus.
2n El ple de lajuntament, en el cas dinfraccions molt greus.
b) En lmbit del departament competent en matria durbanisme:
CVE-DOGC-A-14134035-2014
1r El director o directora general competent en la matria, en el cas que la multa proposada sigui inferior a
600.000 euros.
2n El conseller o consellera, quan la multa proposada, o alguna de les proposades en el cas duna pluralitat de
persones responsables, sigui igual o superior a 600.000 euros.
109.2 En el cas dincoaci dun sol procediment en relaci amb diverses infraccions urbanstiques concurrents a
qu fa referncia larticle 134.3, lrgan competent per resoldrel s el que resulti dacord amb lapartat 1
atenent:
a) La infracci urbanstica ms greu comesa, en lmbit de ladministraci municipal.
b) La multa ms elevada proposada, en lmbit del departament competent en matria durbanisme.
109.3 Lrgan competent per sancionar una infracci urbanstica tamb ho s per determinar, en la mateixa
resoluci, els danys i perjudicis causats i ordenar les mesures de restauraci de la realitat fsica alterada i de
lordre jurdic vulnerat que no hagin estat objecte dun procediment separat.

Secci 2
Procediment de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada

Article 110
Disposicions aplicables
Els procediments de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada per adoptar, conjuntament o separadament,
les mesures a qu fa referncia larticle 104.1, shan dajustar a les disposicions generales que estableixen
larticle 111 i segents i, segons correspongui, a les disposicions particulars que estableixen:
a) Larticle 116 i segents amb relaci a la restauraci de la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat.
b) Larticle 144 i segents amb relaci a la sanci dinfraccions urbanstiques.

Subsecci primera

Article 111
Actuacions prvies
111.1 Abans de la iniciaci dun procediment de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada, lrgan
competent pot dur a terme les actuacions prvies necessries per conixer les circumstncies del cas,
determinar les persones presumptament responsables, coordinar la seva actuaci amb laltra administraci
competent per iniciar el procediment quan escaigui i, en funci del seu resultat, decidir motivadament sobre la
convenincia diniciar el procediment o arxivar les actuacions.
111.2 Sha de comunicar el resultat daquestes actuacions a altres rgans que hagin demanat la iniciaci del
procediment i a les persones que hagin denunciat els fets.

Article 112
Iniciaci
112.1 Shan diniciar dofici els procediments de protecci de la legalitat urbanstica, per iniciativa de lrgan
competent o com a conseqncia duna ordre superior, a petici raonada daltres rgans o per denncia.
112.2 A la resoluci diniciaci, sha de nomenar la persona instructora del procediment i, si escau, la persona
secretria. La persona instructora ha dincorporar al procediment les actuacions prvies practicades i impulsar-
lo dofici en tots els trmits.
CVE-DOGC-A-14134035-2014
112.3 La resoluci diniciaci sha de notificar a les persones interessades, que disposen dun termini de quinze
dies daudincia per formular allegacions i presentar els documents i les justificacions que estimin pertinents.
112.4 La iniciaci del procediment, amb coneixement de les persones interessades, interromp la prescripci de
lacci de restauraci i de la infracci urbanstica, segons correspongui.

Article 113
Inscripci en el Registre de la Propietat
Dacord amb la legislaci aplicable en matria dinscripci dactes en el Registre de la Propietat, la resoluci
diniciaci del procediment de protecci de la legalitat urbanstica s inscriptible en el Registre esmentat. Sha
de promoure obligatriament aquesta inscripci quan la resoluci diniciaci faci referncia a actes que
comportin la creaci de noves finques registrals, ja siguin de parcellaci, reparcellaci, obra nova o
constituci dun rgim de propietat horitzontal. En el cas que shagi inscrit la resoluci diniciaci, sha de
comunicar al Registre de la Propietat la resoluci ferma en via administrativa que posi fi al procediment, a
lefecte pertinent de conformitat amb la seva legislaci reguladora.

Article 114
Prova
Quan sigui necessari per acreditar els fets rellevants per a la resoluci del procediment, la persona instructora
ha de disposar lobertura dun perode de prova, no inferior a deu dies ni superior a trenta, a fi que sen puguin
practicar les que estimi pertinents. Les despeses que comportin la prctica de les proves sn a crrec de la
persona interessada que les proposa, a la qual es poden exigir avanadament a reserva de la seva liquidaci
definitiva.

Article 115
Termini de resoluci
115.1 Dacord amb larticle 202 de la Llei durbanisme, el termini mxim per dictar i notificar la resoluci
expressa que posi fi al procediment de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada s de sis mesos des de la
resoluci de la seva iniciaci dofici. Transcorregut aquest termini sense que shagi notificat la resoluci
expressa, es produeix la caducitat del procediment.
115.2 Entre altres supsits legalment previstos, la persona instructora pot suspendre el cmput del termini
esmentat en els casos segents:
a) Quan shagin de practicar notificacions per edictes, pel temps que calgui entre la diligncia que disposi la
notificaci per edictes i la comunicaci a lrgan competent o la publicaci oficial, que permetin verificar que la
notificaci edictal sha practicat mitjanant els anuncis en el tauler dedictes i en el diari oficial corresponents
de conformitat amb els requisits legals. En el cas que la notificaci edictal shagi de practicar individualment a
diverses persones interessades, la suspensi del cmput del termini fineix quan es produeixi la darrera
comunicaci o la publicaci oficial esmentades.
b) Quan shagi de requerir la persona interessada perqu legalitzi els actes illegals a qu fa referncia larticle
116.1, pel temps que transcorri entre la notificaci del requeriment i la resoluci que atorgui o denegui el ttol
administratiu habilitant sollicitat o la presentaci de la comunicaci exigida. En el cas que el departament
competent en matria durbanisme exerceixi la potestat de protecci de la legalitat urbanstica, aquest termini
finalitza quan es comuniqui a lrgan competent la resoluci o la presentaci de la comunicaci esmentades. En
el supsit que la persona interessada no atengui el requeriment efectuat, el termini esmentat finalitza quan
acabi el termini de dos mesos concedit per complir-lo.

Subsecci segona
Disposicions particulars dels procediments relatius a la restauraci de la realitat fsica alterada i lordre jurdic
vulnerat

CVE-DOGC-A-14134035-2014
Article 116
Resoluci diniciaci
116.1 En el cas que el procediment de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada sinco amb vista a
restaurar la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat per actes executats sense disposar del ttol
administratiu habilitant o sense efectuar la comunicaci prvia que sexigeixen, o sense ajustar-se a les
condicions del ttol administratiu atorgat o la comunicaci prvia efectuada, la resoluci diniciaci, segons
correspongui, ha de:
a) Fer saber motivadament si, dacord amb la legalitat urbanstica vigent en el moment diniciar el
procediment, lacte de qu es tracti s manifestament illegalitzable o advertir si ha estat objecte de la
denegaci prvia del ttol administratiu habilitant corresponent.
b) Suspendre provisionalment les obres que estiguin en curs dexecuci.
c) Quan lacte no sigui manifestament illegalitzable ni comporti obres en curs dexecuci, requerir la persona
interessada perqu, en el termini de dos mesos a comptar de la notificaci, solliciti el ttol administratiu
habilitant o efectu la comunicaci exigida sens perjudici que, si sescau, pugui ajustar lacte esmentat al
contingut del ttol administratiu atorgat o la comunicaci prvia efectuada.
En tot cas, sha dadvertir de les mesures de restauraci de la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat
que es podrien adoptar en el cas que lacte no sigui legalitzable o no es legalitzi de conformitat amb el
requeriment efectuat o que calgui efectuar.
116.2 Quan el requeriment de legalitzaci sigui practicat pel departament competent en matria durbanisme,
lrgan requeridor ho ha de donar a conixer a ladministraci municipal perqu li comuniqui, immediatament
que es produeixi, la presentaci dins de termini de la sollicitud requerida i, posteriorment, latorgament o la
denegaci del ttol administratiu corresponent o, si sescau, la presentaci dins de termini de la comunicaci
requerida amb els efectes que li pertoquen.

Article 117
Mesures provisionals
117.1 A la resoluci diniciaci del procediment o durant la tramitaci del procediment iniciat, lrgan
competent pot adoptar motivadament les mesures provisionals necessries per garantir lefectivitat de la
resoluci que posi fi al procediment. Entre altres mesures que siguin escaients, es poden adoptar les segents:
a) La suspensi de les obres en curs dexecuci.
b) El precintament o la retirada de la maquinria i els materials a emprar en lexecuci de les obres.
c) La suspensi dels subministraments dels serveis o de la seva contractaci.
d) La prohibici de la primera utilitzaci i ocupaci dels edificis i les construccions i la suspensi de
latorgament de llicncies urbanstiques de primera utilitzaci i ocupaci parcials.
117.2 Les mesures provisionals adoptades sn executives a partir de la seva notificaci a les persones
destinatries. La resoluci que les adopti ha dadvertir que el seu incompliment habilita lrgan competent per
ordenar lexecuci forosa de les mesures adoptades.

Article 118
Suspensi provisional dobres en curs dexecuci
118.1 Quan la resoluci diniciaci del procediment faci referncia a obres en curs dexecuci, lrgan
competent ha dordenar la suspensi immediata de les obres com a mesura provisional mentre no finalitzi el
procediment o, si sescau, no es legalitzi lacte de qu es tracti.
118.2 Lrgan competent ha de ratificar, modificar o revocar la suspensi de les obres en curs dexecuci que
hagi ordenat en el termini de quinze dies segents a la finalitzaci del trmit daudincia de la resoluci
diniciaci. Si no la ratifica o modifica en aquest termini, lordre de suspensi dobres esdev inefica, per aix
no impedeix que pugui ordenar-la de nou, supsit en el qual no cal reiterar laudincia ja practicada ni ratificar
lordre dictada de nou.
CVE-DOGC-A-14134035-2014
118.3 Conjuntament amb la ratificaci o modificaci de la suspensi provisional dobres, sha defectuar, quan
sigui pertinent, el requeriment per a la seva legalitzaci en els termes que estableix larticle 116.1.c).

Article 119
119.1 Sha de sobreseure el procediment incoat en el cas que, atenent el requeriment corresponent, la persona
interessada hagi obtingut el ttol administratiu habilitant, hagi efectuat la comunicaci exigida amb els efectes
que li pertoquen o, si sescau, hagi ajustat lacte de qu es tracti al contingut del ttol administratiu atorgat o la
comunicaci prvia efectuada. Quan el procediment shagi incoat tamb per sancionar la infracci urbanstica
corresponent, el sobresement noms ha de ser respecte de les mesures de restauraci de la realitat fsica
alterada i lordre jurdic vulnerat.
119.2 La resoluci que posi fi al procediment ha dordenar les mesures de restauraci de la realitat fsica
alterada i lordre jurdic vulnerat que siguin pertinents quan:
a) Lacte sigui manifestament illegalitzable o hagi estat objecte de la denegaci prvia del ttol administratiu
habilitant corresponent.
b) Shagi incomplert el requeriment de legalitzaci efectuat.
c) Sollicitat el ttol administratiu habilitant o efectuada la comunicaci prvia en compliment del requeriment
de legalitzaci corresponent, shagi denegat el ttol esmentat o la comunicaci efectuada no pugui emparar
lacte executat.
En aquests casos, sha de fer saber a la persona obligada que disposa dun mes per executar voluntriament
les mesures ordenades, amb ladvertiment que, si no ho fa, lrgan competent en pot ordenar lexecuci
forosa.

Article 120
Mesures de restauraci
120.1 Entre altres descaients, es poden ordenar les mesures per restaurar la realitat fsica alterada i lordre
jurdic vulnerat segents:
a) Lenderrocament de les obres executades.
b) La reposici al seu estat inicial de les obres que hagin estat enderrocades o que hagin estat modificades en
els casos segents:
1r Quan els immobles afectats estiguin protegits.
2n Quan els immobles afectats, tot i que no estiguin protegits, hagin estat enderrocats parcialment, sempre
que la part enderrocada no sigui estructuralment o funcionalment autnoma ni separable de la part no
enderrocada.
3r Quan la reposici dels immobles afectats sigui necessria per al funcionament dels serveis pblics o per
garantir la seguretat de les persones i les coses.
c) La reposici dels terrenys al seu estat inicial.
d) El cessament dels usos illegals.
e) El desallotjament de les persones usuries i la retirada de les coses mobles relatives als usos illegals de
limmoble de qu es tracti.
f) Lexecuci de les obres necessries per impedir els usos illegals.
g) El cessament dels subministraments dels serveis o la prohibici de la seva contractaci.
h) La prohibici de la primera utilitzaci i ocupaci dels edificis i les construccions.
120.2 A part de les mesures de restauraci a qu fa referncia lapartat 1, la resoluci que posi fi al
procediment pot instar la revisi de les operacions jurdiques privades que comportin la vulneraci del rgim
urbanstic de divisi dels terrenys i dels edificis i determinar els danys i perjudicis causats.
CVE-DOGC-A-14134035-2014

Article 121
Contingut de les ordres de restauraci
Les ordres de restauraci han de detallar amb claredat i precisi els actes que les persones obligades han
dexecutar o deixar de fer. Quan aquests actes comportin lexecuci dobres per part de la persona obligada,
que requereixin un projecte tcnic per a la seva execuci, la resoluci que les ordeni pot adjuntar-lo a aquesta
resoluci quan la mateixa administraci sigui competent per autoritzar-lo. Si no ho fa, la persona obligada ha
de sollicitar i obtenir el ttol administratiu habilitant corresponent prviament a lexecuci dels actes ordenats.
En tot cas, lelaboraci del projecte tcnic dobres s a crrec de la persona obligada.

Article 122
Persones obligades
122.1 Sn persones obligades a complir les ordres de restauraci les persones fsiques o jurdiques propietries
del sl i les obres afectats, llevat que, dacord amb la naturalesa prpia de les mesures adoptades, el seu
compliment correspongui a les persones usuries no propietries, les companyies subministradores de serveis o
altres subjectes.
122.2 Dacord amb la legislaci en matria de sl, la transmissi de finques no modifica la situaci de la
persona titular respecte dels deures de la persona propietria establerts a la legislaci urbanstica o exigibles
pels seus actes dexecuci. En conseqncia, en relaci amb les mesures de restauraci que calgui adoptar o
que hagin estat adoptades, la nova persona propietria resta subrogada en lobligaci de la persona propietria
anterior. En el cas que lordre de restauraci shagi adreat a la persona propietria anterior, correspon
complir-la a la persona que sigui propietria en el moment dexecutar-la, que ha de disposar del perode
dexecuci voluntria corresponent.

Subsecci tercera
Programa de restauraci voluntria

Article 123
Sollicitud
123.1 En qualsevol moment anterior a lexecuci forosa duna mesura de restauraci adoptada o que es pugui
adoptar, la persona obligada pot instar-ne lexecuci voluntria mitjanant la presentaci dun programa de
restauraci davant lrgan competent per ordenar-ne lexecuci forosa, en el qual sha de fixar justificadament
el termini necessari i suficient per executar-la.
123.2 Si la restauraci requereix un projecte tcnic dobres per a la seva execuci, la persona interessada ha
de sollicitar, simultniament a la presentaci del programa de restauraci, el ttol administratiu habilitant
corresponent. Quan el programa de restauraci shagi de presentar davant el departament competent en
matria durbanisme, la persona interessada ha dacreditar davant lrgan competent que ha sollicitat el ttol
administratiu esmentat coherentment amb el programa de restauraci presentat.
123.3 Quan lrgan competent ho consideri oport, pot requerir la persona interessada perqu garanteixi
lexecuci del programa per alguna de les formes admeses en la legislaci aplicable en matria de contractes
del sector pblic, per un import que pot assolir fins al 100% del pressupost dexecuci. Aquesta garantia sha
de constituir a disposici de lrgan competent per ordenar lexecuci forosa de la mesura de restauraci de
qu es tracti. Aquest rgan lha dalliberar quan es compleixi el programa de restauraci i executar-la quan
nordeni lexecuci forosa.

Article 124
Aprovaci del programa de restauraci voluntria
124.1 Lrgan competent per ordenar lexecuci forosa disposa dun termini mxim de dos mesos per aprovar
CVE-DOGC-A-14134035-2014
el programa de restauraci voluntria. Laprovaci no suspn el procediment de protecci de la legalitat
urbanstica que sestigui tramitant, per no es pot ordenar lexecuci forosa de la mesura de restauraci de
qu es tracti mentre no es produeixi lincompliment del programa de restauraci aprovat.
124.2 Laprovaci del programa de restauraci, amb coneixement de la persona interessada, interromp el
termini de prescripci de lordre de restauraci.

Subsecci quarta
Executivitat i execuci voluntria i forosa de les ordres de restauraci i les mesures provisionals

Article 125
Executivitat i execuci voluntria
125.1 Les ordres de restauraci i les mesures provisionals adoptades en els procediments corresponents sn
executives des que es dicten. Les persones obligades han de disposar dun termini per executar-les
voluntriament dacord amb el que estableix aquest Reglament.
125.2 Dintre del mes segent al finiment del termini dexecuci voluntria establert en una ordre de
restauraci sense que shagi executat ntegrament, lrgan competent ha de decidir si, ateses les
circumstncies concurrents, estableix un nou termini per a lexecuci voluntria i ntegra de lordre dictada o
escau la seva execuci forosa.

Article 126
Execuci forosa
126.1 Efectuada ladvertncia prvia i transcorregut el termini dexecuci voluntria, lrgan competent pot
ordenar lexecuci forosa de les ordres de restauraci dictades o de les mesures provisionals adoptades en els
procediments corresponents, respectant el principi de proporcionalitat, pels mitjans dexecuci subsidiria o
multa coercitiva. Lrgan competent pot canviar el mitj dexecuci forosa quan les multes coercitives
determinades prviament no resultin efectives.
126.2 En el cas dordres de restauraci respecte de les quals hagi transcorregut la meitat del termini de
prescripci, la seva execuci forosa sha defectuar pel mitj dexecuci subsidiria.
126.3 La iniciaci del procediment dexecuci forosa, amb coneixement de la persona interessada, interromp el
termini de prescripci de les ordres de restauraci.

Article 127
Execuci subsidiria
127.1 Lexecuci subsidiria s a crrec de la persona obligada. Abans dexecutar materialment els actes que
han estat ordenats, es pot liquidar provisionalment limport de les despeses, els danys i els perjudicis que
shagin de suportar previsiblement, amb vista a la seva liquidaci definitiva. Quan la persona obligada no
satisfaci voluntriament les quantitats lquides a qu est obligada, shan dexigir per mitj del constrenyiment
sobre el patrimoni.
127.2 En el cas que lexecuci subsidiria comporti haver de retirar bns mobles de la finca afectada, lrgan
competent en pot disposar lliurement, fins i tot per lliurar-los a un abocador autoritzat. En tot cas, les
despeses ocasionades sn a crrec de les persones propietries.
127.3 Quan sigui necessari elaborar un projecte tcnic dobres per executar subsidiriament una ordre de
restauraci dictada pel departament competent en matria durbanisme, lrgan competent per ordenar-ne
lexecuci forosa ha delaborar-lo i aprovar-lo a crrec de la persona obligada, sense que sigui exigible
sollicitar llicncia urbanstica.

Article 128
CVE-DOGC-A-14134035-2014
Multa coercitiva
Les multes coercitives es poden imposar per una quantia de 300 a 3.000 euros, per lapses de temps que siguin
suficients per complir el que ha estat ordenat. Aquestes multes no tenen naturalesa sancionadora i sn
compatibles amb les multes que es puguin imposar en un procediment sancionador de conductes tipificades
com a infraccions urbanstiques.

Article 129
Constrenyiment sobre el patrimoni
Si shan de satisfer quantitats lquides per la imposici de multes coercitives i per les despeses derivades de
lexecuci subsidiria duna ordre de restauraci o una mesura provisional, sha de seguir el procediment que
estableixen les normes reguladores del procediment recaptatori en la via executiva per a la seva execuci
forosa.

Secci 3
Revisi de ttols administratius habilitants nuls i anullables

Article 130
Ttols administratius habilitants
130.1 Sn ttols administratius habilitants: les llicncies urbanstiques, les declaracions dinnecessarietat de
llicncia urbanstica de parcellaci, els projectes durbanitzaci, els projectes dobres locals ordinries, els
projectes de reparcellaci, i les ordres dexecuci i de restauraci que regula aquest Reglament.
130.2 Per poder incoar un procediment de protecci de la legalitat urbanstica en relaci amb els actes
dutilitzaci del sl i les obres emparats en un ttol administratiu habilitant nul o anullable, cal revisar
prviament aquest ttol dacord amb la legislaci sobre procediment de les administracions pbliques de
Catalunya.

Article 131
Revisi dofici i declaraci de lesivitat
131.1 Les administracions pbliques, en qualsevol moment i amb linforme favorable de la Comissi Jurdica
Assessora, han de declarar dofici la nullitat dels ttols administratius habilitants que hagin posat fi a la via
administrativa o que no hagin estat recorreguts en el termini corresponent, quan siguin nuls de ple dret.
131.2 Les administracions pbliques han de declarar lesius per a linters pblic els ttols administratius
habilitants que siguin anullables, prviament a la seva impugnaci davant lordre jurisdiccional contencis
administratiu.
131.3 Dacord amb larticle 208.2 de la Llei durbanisme, el director o directora general competent en matria
durbanisme pot instar raonadament la revisi dels ttols administratius habilitants nuls o anullables atorgats
per ladministraci municipal.

Article 132
Suspensi de lexecutivitat
En lacord o la resoluci diniciaci dun procediment de revisi dofici o de declaraci de lesivitat dun ttol
administratiu habilitant, lrgan competent per incoar-lo ha de:
a) Suspendre lexecutivitat del ttol i, en el cas dobres en curs dexecuci, ordenar la paralitzaci immediata de
les obres.
b) En el cas dobres acabades, prohibir la primera utilitzaci i ocupaci encara no efectuades dels edificis i les
construccions.
CVE-DOGC-A-14134035-2014

Article 133
Restabliment de la legalitat urbanstica vulnerada
133.1 Quan els actes executats a lempara dun ttol administratiu habilitant nul de ple dret siguin
illegalitzables dacord amb la legislaci urbanstica vigent en el moment de declarar la seva nullitat, la
resoluci administrativa que posi fi al procediment de revisi dofici pot ordenar les mesures escaients per
restaurar la realitat fsica alterada. Si la resoluci esmentada no es pronuncia sobre aquesta qesti, escau
incoar el procediment de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada corresponent.
133.2 Lanullaci dun ttol administratiu habilitant per sentncia de lordre jurisdiccional contencis
administratiu comporta lobligaci de restablir la legalitat urbanstica vulnerada, ja sigui de conformitat amb el
que decideixi la mateixa sentncia o dacord amb el que lrgan jurisdiccional competent decideixi en execuci
de la sentncia dictada.

Ttol 3
Rgim sancionador

Captol 1
Infraccions urbanstiques i responsabilitat

Article 134
Infraccions urbanstiques
134.1 Sn infraccions urbanstiques les vulneracions de la legalitat urbanstica que la Llei durbanisme tipifica
com a tals.
134.2 En el cas que una sola acci o omissi sigui constitutiva de dues o ms infraccions urbanstiques o, tot i
que noms sigui constitutiva duna infracci urbanstica, es configuri com el mitj necessari emprat per
cometre una altra infracci urbanstica, la persona responsable ha de ser sancionada de conformitat amb la
infracci urbanstica ms greu comesa.
134.3 En el cas que sinco un sol procediment en relaci amb diverses accions o omissions que siguin
constitutives de diverses infraccions urbanstiques, no connectades entre si en els termes que regula lapartat
2, la persona responsable ha de ser sancionada acumulativament per cada infracci urbanstica comesa.

Article 135
Persones responsables
135.1 Han de ser sancionades per fets constitutius dinfracci urbanstica les persones fsiques o jurdiques que
en siguin responsables, encara que noms sigui per simple inobservana.
135.2 Sn responsables dels fets tipificats com a infracci urbanstica les persones que els promoguin,
projectin, dirigeixin o executin materialment, siguin propietries o no del sl o les obres afectats.
135.3 La responsabilitat de les persones infractores s individual. Les multes que simposin a les persones
responsables duna mateixa infracci urbanstica sn independents entre si, llevat que el compliment de les
obligacions legals correspongui a diverses persones conjuntament, supsit en el qual aquestes persones
responen solidriament de la infracci que cometin i de la multa que els pertoqui.

Article 136
Circumstncies que modulen la responsabilitat
CVE-DOGC-A-14134035-2014
136.1 Sn circumstncies que agreugen la responsabilitat de les persones infractores:
a) Prevaler-se de tenir la titularitat dun ofici o crrec pblic per cometre una infracci en benefici propi.
b) Utilitzar la violncia o altres formes de coacci contra funcionaris encarregats de la protecci de la legalitat
urbanstica.
c) Falsificar documents o alterar els supsits de fet quan els uns i els altres legitimin lactuaci urbanstica.
d) Aprofitar en benefici propi un estat de necessitat greu pblica o dels particulars que en resultin perjudicats.
e) Perjudicar una pluralitat de persones afectades.
f) Incomplir les ordres de suspensi dobres, execuci o restauraci dictades prviament per ladministraci en
relaci amb els fets constitutius de la infracci.
g) Obstaculitzar o dificultar la feina del personal amb funcions dinspecci urbanstica.
h) Posar en perill la salut de les persones o la seguretat de les persones i les coses.
i) Haver estat sancionat per la comissi duna infracci i cometre una altra infracci de la mateixa o distinta
naturalesa en el termini dun any a partir que la resoluci sancionadora prvia esdevingui ferma en via
administrativa.
136.2 Sn circumstncies que atenuen la responsabilitat de les persones infractores:
a) La manca dintenci de:
1r Cometre la infracci.
2n Causar un dany tan greu com el que efectivament shagi causat als interessos pblics o privats afectats.
3r Beneficiar-se econmicament.
b) Utilitzar mitjans econmics descassa entitat en lactuaci.
c) Obtenir escs benefici de lactuaci.
d) Ser viable la legalitzaci de lactuaci, quan no shagi ats el requeriment de legalitzaci corresponent.

Captol 2
Sancions
Article 137
Supsit general destabliment de limport de les multes
137.1 Llevat dels supsits especficament regulats, les persones responsables de la comissi duna infracci
urbanstica han de ser sancionades amb una multa limport de la qual es determina individualment a partir de
la frmula segent:
M = RVSGC
En la qual:
M s limport de la multa en euros, sense arrodonir.
R s el mdul regulador de la multa.
VS s el volum edificat en metres cbics o la superfcie de sl en metres quadrats afectats per la infracci
urbanstica.
G s el factor relatiu a la gravetat de la infracci.
C s el factor relatiu a les circumstncies que modulen la responsabilitat.
137.2 En el cas que una mateixa infracci urbanstica afecti volum edificat i superfcie de sl no ocupada pel
volum esmentat, la frmula a qu fa referncia lapartat 1 sha daplicar separadament al volum i a la
superfcie corresponents i sumar els resultats parcials obtinguts amb aquestes operacions per determinar el
CVE-DOGC-A-14134035-2014
valor total dM.

Article 138
Mduls reguladors de la multa
138.1 Sestableixen els mduls reguladors de la multa segents:
a) Mdul R igual a 50. Aquest mdul saplica al volum de les obres afectades per una infracci urbanstica,
determinat de conformitat amb lapartat 2. Tanmateix, quan les obres siguin desmuntables amb facilitat i
traslladables a un altre indret per reutilitzar-les, sha daplicar el 75% del mdul esmentat al seu volum
edificat.
b) Mdul R igual a 10. Aquest mdul saplica a la superfcie de sl afectada per una infracci urbanstica, sense
computar la superfcie de sl ocupada pels volums edificats que puguin resultar afectats per la mateixa
infracci.
138.2 A lefecte daplicar el mdul regulador corresponent, el volum de les obres afectades per una infracci
urbanstica sha de determinar dacord amb els criteris segents:
a) Sha de computar el volum edificat sota coberta, tant el situat per sobre de la superfcie del sl com en el
subsl, tenint en compte que noms computa el 50% del volum edificat semitancat exteriorment i el 25% del
volum edificat sense cap paret de tancament exterior. Sentn per coberta de lobra lelement que serveix per
protegir de la intemprie les persones i les coses que estiguin a sota.
b) Quan les obres no disposin de coberta, sha de computar el volum que resulti de multiplicar lalria,
lamplada i la fondria mximes corresponents situades per sobre de la superfcie del sl, llevat que es tracti de
piscines, basses, dipsits o similars, supsit en el qual tamb sha de computar el volum situat per sota de la
superfcie del sl.
c) Quan la infracci no afecti ntegrament lobra de qu es tracti, noms sha de computar la part del volum
edificat que vulneri la legalitat urbanstica.
d) En el cas dobres en curs dexecuci, noms sha de computar el volum efectivament edificat, dacord amb
els criteris establerts a les lletres a) i b) segons que limmoble projectat disposi o hagi de disposar o no de
coberta.
e) Quan la infracci urbanstica faci referncia a lomissi del deure legal de conservaci i rehabilitaci de les
obres que estiguin en estat runs, sha de computar el volum edificat ntegre de limmoble afectat, llevat que
noms en resulti afectada una part estructuralment i funcionalment autnoma i separable de la part no
afectada, supsit en el qual noms sha de computar aquella part.
f) En el cas ds illegal de les obres, sha de computar el volum edificat ntegre de limmoble afectat o, si
sescau, de la part destinada a ls illegal.

Article 139
Supsits especfics
139.1 Limport de la multa amb la qual shan de sancionar les persones responsables de la comissi duna
infracci urbanstica sha destablir a partir de les operacions matemtiques que sindiquen per a cada supsit
especfic segent:
a) En relaci amb els actes de parcellaci, divisi o segregaci de sl, el resultat de multiplicar el nombre de
lots resultants per 150, si els actes esmentats sn legalitzables, o per 2.000, si no ho sn.
b) En relaci amb els actes de propaganda durbanitzacions, el 5% de la superfcie dels terrenys compresos en
la urbanitzaci, en metres quadrats.
c) En relaci amb lomissi del deure legal de conservaci i rehabilitaci de les obres, altres que les que
estiguin en estat runs, el 10% del valor de les actuacions necessries per complir aquest deure.
d) En relaci amb tanques, conduccions per al transport de fluids i altres obres disposades horitzontalment, la
secci tranversal mxima de les quals no sigui superior a 0,1 metres quadrats, el resultat de multiplicar la seva
dimensi longitudinal, en metres, per 1, si sn soterrades, o per 5 en altre cas.
CVE-DOGC-A-14134035-2014
139.2 El resultat de les operacions matemtiques indicades per a cada supsit especfic sha de multiplicar pels
factors G, relatiu a la gravetat de la infracci, i C, relatiu a les circumstncies que modulen la responsabilitat,
per obtenir limport de la multa en euros, sense arrodonir, que correspon.

Article 140
Factors relatius a la gravetat de la infracci i a les circumstncies que modulen la responsabilitat
140.1 Correspon el factor G igual a 1 a les infraccions lleus, el factor G igual a 2 a les infraccions greus i el
factor G igual a 4 a les infraccions molt greus.
140.2 Pel que fa a les circumstncies que modulen la responsabilitat, correspon un factor C igual a 1 quan no
concorri cap circumstncia, i un factor C entre 0,75 i 1,25 quan concorrin circumstncies atenuants i
agreujants.

Article 141
Import de les multes
Limport de la multa corresponent sha de fixar a partir de limport obtingut dacord amb els articles precedents
i atenent les circumstncies segents:
a) En cas que limport obtingut sigui superior a les quanties mximes que estableix larticle 219 de la Llei
durbanisme, sha de reduir limport fins que coincideixi amb la quantia mxima que correspongui a la classe
dinfracci de qu es tracti.
b) En cas que limport obtingut sigui inferior a 300 euros, sha dincrementar limport fins que coincideixi amb
aquesta quantia mnima.
c) En cas que limport obtingut se situ entre les quanties mxima i mnima a qu fan referncia les lletres a) i
b), sha darrodonir limport al mltiple de 100 ms proper per excs o per defecte, tenint en compte les
quanties mxima i mnima esmentades.

Article 142
Reducci de la multa per restauraci i indemnitzaci voluntries
142.1 En qualsevol moment anterior a lexecuci forosa de la multa corresponent, les persones que
assumeixin lobligaci de restaurar la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat i dindemnitzar els danys i
perjudicis causats per la comissi de la infracci corresponent, tenen dret a la reducci de la multa que els
pertocaria dacord amb els articles precedents en les condicions segents:
a) Del 80%, si porten a terme voluntriament lexecuci i la indemnitzaci corresponents abans que la
resoluci sancionadora sigui ferma en via administrativa.
b) Del 60%, si porten a terme voluntriament lexecuci i la indemnitzaci corresponents desprs que la
resoluci sancionadora sigui ferma en via administrativa i abans que lrgan competent ordeni lexecuci
forosa de la sanci.
142.2 En el cas que la restauraci i la indemnitzaci voluntries siguin noms parcials, la reducci de la multa
a qu fa referncia lapartat 1 s proporcional al grau de restauraci i indemnitzaci assolit.
142.3 Les persones interessades a acollir-se als beneficis daquest article han de presentar la sollicitud
corresponent i el programa de restauraci voluntria, per a la seva aprovaci en els termes regulats a larticle
123, davant lrgan competent per executar forosament les mesures de restauraci de qu es tracti. Aix no
obstant, tot i que les persones interessades no hagin sollicitat expressament els beneficis esmentats, aquest
rgan pot aplicar-los dofici quan constati que, voluntriament, han executat les mesures de restauraci i han
indemnitzat els danys i perjudicis causats.

Article 143
Increment de la multa per benefici econmic superior
CVE-DOGC-A-14134035-2014
143.1 En cap cas la comissi duna infracci urbanstica pot resultar ms beneficiosa per a la persona
infractora que el compliment de les normes infringides. Quan el benefici econmic obtingut per la persona
infractora sigui superior al resultat de sumar la multa que pertoqui dacord amb els articles precedents, el cost
de les mesures de restauraci de la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat i la indemnitzaci dels danys
i perjudicis causats, sha dincrementar limport de la multa que pertoqui fins a igualar la suma amb el benefici
econmic obtingut.
143.2 En el cas que la infracci comesa comporti, com a mesura de restauraci, lenderrocament de lobra
executada illegalment, no es pot computar el seu valor com a benefici econmic obtingut per la persona titular
infractora a lefecte del que estableix lapartat 1.

Captol 3
Disposicions particulars dels procediments relatius a la sanci dinfraccions urbanstiques

Article 144
Rgim jurdic aplicable
144.1 Sn aplicables als procediments de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada relatius a la sanci
dinfraccions urbanstiques les disposicions sobre la potestat sancionadora de la legislaci sobre procediment
administratiu com i sobre procediment de les administracions pbliques de Catalunya, la Llei durbanisme i
aquest Reglament.
144.2 Quan els procediments a qu fa referncia lapartat 1 shagin incoat tamb per adoptar les mesures de
restauraci de la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat que pertoquin, sha dintegrar en el
procediment sancionador corresponent el que disposen larticle 116 i segents sobre les disposicions particulars
dels procediments relatius a la restauraci de la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat.

Article 145
Plec de crrecs
145.1 Quan, practicades les actuacions necessries, resulti que els fets investigats poden ser constitutius duna
infracci urbanstica i imputables a persones determinades, la persona instructora ha de formular el plec de
crrecs corresponent amb el contingut segent:
a) La identificaci de les persones fsiques o jurdiques presumptament responsables dels fets investigats i el
seu grau de participaci.
b) Els fets imputats individualment a les persones presumptament responsables.
c) La infracci urbanstica que els fets imputats puguin constituir i les sancions aplicables.
d) Lrgan competent per sancionar la infracci urbanstica.
e) Si escau, les mesures de restauraci de la realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat susceptibles de ser
adoptades i els danys i perjudicis que es puguin haver causat.
145.2 El plec de crrecs, juntament amb la resoluci diniciaci, sha de notificar a les persones interessades
perqu en un termini de quinze dies puguin formular allegacions, presentar els documents i les justificacions i
proposar les proves que estimin pertinents.

Article 146
Proposta de resoluci
146.1 Finalitzada la instrucci del procediment, la persona instructora ha de formular la proposta de resoluci
corresponent, en la qual ha danalitzar totes les qestions que shi hagin plantejat i ha de manifestar:
a) La normativa aplicable al procediment instrut.
b) Lrgan competent per resoldrel.
CVE-DOGC-A-14134035-2014
c) Els fets imputats.
d) Les persones responsables dels fets i les circumstncies modificatives de la seva responsabilitat.
e) La tipificaci de la infracci urbanstica comesa.
f) La determinaci de la multa que els correspon.
g) Si escau, les mesures de restauraci de la realitat fsica alterada i de lordre jurdic vulnerat que calgui
adoptar i la determinaci dels danys i perjudicis causats.
146.2 Quan els fets investigats en la tramitaci del procediment no siguin constitutius duna infracci
urbanstica, hagi prescrit la infracci urbanstica que es pugui haver coms, no es puguin determinar les
persones que en siguin responsables o shagi extingit la seva responsabilitat, la persona instructora ha de
proposar a lrgan competent per resoldre el procediment el seu sobresement i larxivament de les actuacions
practicades.

Article 147
Audincia de la proposta de resoluci
147.1 Formulada la proposta de resoluci, la persona instructora ha de donar un termini de deu dies
daudincia del procediment perqu les persones responsables dels fets imputats i, si sescau, les persones
denunciants puguin allegar i presentar els documents i les justificacions que estimin pertinents.
147.2 Finalitzat el trmit daudincia, la persona instructora ha de trametre lexpedient a lrgan competent per
resoldre el procediment.
147.3 Es pot prescindir del trmit daudincia quan no figurin en el procediment ni es tinguin en compte en la
proposta de resoluci altres fets, allegacions i proves que els adduts per les persones infractores.

Article 148
Concurrncia amb illcit penal
148.1 Si, en la tramitaci dun procediment sancionador, es considera que els fets poden ser constitutius
dillcit penal, lrgan competent per incoar-lo els ha de comunicar a lautoritat judicial i al Ministeri Fiscal.
148.2 La persona instructora ha de suspendre el procediment sancionador quan tingui coneixement que sest
tramitant un procs judicial penal pels mateixos fets. El procediment sancionador ha de romandre susps fins
que la resoluci judicial penal ferma que es dicti es comuniqui a ladministraci que instrueix el procediment
susps.
148.3 La suspensi del procediment sancionador dacord amb lapartat 2 no comporta la suspensi del
procediment de protecci de la legalitat urbanstica vulnerada respecte de les mesures de restauraci de la
realitat fsica alterada i lordre jurdic vulnerat que calgui adoptar en relaci amb els mateixos fets, no afecta
les mesures provisionals que shi puguin haver adoptat, ni impedeix adoptar-ne motivadament de noves.

Article 149
La resoluci que posi fi al procediment ha de sancionar la persona infractora amb la multa que correspongui,
llevat que shagi de sobreseure el procediment.

Article 150
Procediment abreujat
150.1 En els supsits dinfraccions flagrants tipificades com a lleus, en qu els fets han estat recollits en lacta
corresponent o b en la denncia de lautoritat competent, lrgan municipal competent pot aplicar les
especificitats del procediment sancionador abreujat que es regula en la normativa reguladora del procediment
CVE-DOGC-A-14134035-2014
sancionador aplicable als mbits de competncia de la Generalitat de Catalunya.
150.2 La resoluci diniciaci ha dassenyalar de forma expressa i motivada la decisi de tramitar el
procediment sancionador abreujat.

Captol 4
Executivitat i execuci voluntria i forosa de les sancions

Article 151
Executivitat i execuci voluntria
Les sancions urbanstiques sn executives quan la resoluci que les imposa posa fi a la via administrativa o
esdev ferma en via administrativa perqu la persona sancionada no interposa el recurs dalada corresponent
dins de termini. Les persones sancionades disposen dun mes de termini des que la resoluci sancionadora s
executiva per satisfer la multa imposada.

Article 152
Execuci forosa
152.1 Efectuada ladvertncia prvia i transcorregut el termini dexecuci voluntria, lrgan competent pot
ordenar lexecuci forosa de les sancions per mitj del constrenyiment sobre el patrimoni, per a la qual cosa
sha de seguir el procediment que estableixen les normes reguladores del procediment recaptatori en la via
executiva.
152.2 La iniciaci del procediment dexecuci forosa, amb coneixement de la persona interessada, interromp el
termini de prescripci de les sancions.

(14.134.035)
CVE-DOGC-A-14134035-2014

Decret64 2014 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Decret64 2014 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

You might also like