You are on page 1of 8

25

I
N
V
E
S
B
R
E
U
BUTLLET DE DIFUSI DE RECERQUES
N

m
.

2
5
M
A
I
G

d
e

2
0
0
3
LA MEDIACI PENAL
Presentaci
En les darreres dcades lanome-
nada justcia restauradora es va
consolidant progressivament en
diversos pasos com un sistema
complementari al de la justcia pe-
nal clssica, de carcter fonamen-
talment retributiu. La justcia res-
tauradora posa lmfasi en els
drets de les vctimes, la reparaci
dels danys que lacte delictiu ori-
gina a les parts (vctima, infractor
i comunitat), en la implicaci efec-
tiva de tots els afectats en la reso-
luci del conflicte que ha generat
el delicte, i en la simplificaci del
procs penal.
En el marc de la justcia restaura-
dora la mediaci t un paper clau.
El Consell dEuropa mitjanant di-
vers es recomanacions R(98)1 i
R(99)19 ha instat als estats mem-
bres a promoure la mediaci en
lmbit penal com a via alternati-
va per a la ges ti i res oluci de
conflictes amb implicacions pe-
nals.
LInvesbreu que presentem a con-
tinuaci recull una sntesi de dues
recerques centrades en el tema de
la mediaci penal. La primera co-
rrespon a laplicaci de la media-
ci en lmbit de la jurisdicci pe-
nal ordinria a Catalunya i recull i
analitza la seva evoluci des de
lany 1998, any en qu es va posar
en funcionament de manera pio-
nera dins lEstat espanyol, fins a
lany 2002. La segona se centra en
laplicaci de la mediaci en el
marc de la jurisdicci de menors i,
en concret, aborda les particulari-
tats de la utilitzaci daquest siste-
ma alternatiu de resoluci de con-
flictes amb joves immigrants que
han coms infraccions penals.
Presentacin
En las ltimas dcadas la justicia co-
nocida como justicia restauradora se
va consolidando de manera progre-
siva en diferentes pases como un
sistema complementario a la justicia
penal clsica, de carcter funda-
mentalmente retributivo. La justicia
restauradora pone el nfasis en los
derechos de las vctimas, en la repa-
racin de los daos causados que el
acto delictivo provoca en las partes
(vctima, infractor y comunidad), en
la implicacin efectiva de todos los
afectados en la resolucin del con-
flicto que ha generado el delito y en
la simplificacin del proceso penal.
En el marco de la justicia restaura-
dora la mediacin tiene un papel
clave. El Consejo de Europa, por
medio de diversas recomendacio-
nes R(98)1, R(99)19 ha instado a
los estados miembros a promover
la mediacin en el mbito penal
como va alternativa para la ges-
tin y resolucin de conflictos que
tengan implicaciones penales.
El Invesbreuque presentamos a con-
tinuacin recoge una sntesis de dos
estudios centrados en el tema de la
mediacin penal. El primero corres-
ponde a la aplicacin de la media-
cin en el mbito de la jurisdiccin
penal ordinaria en Catalua y recoge
y analiza su evolucin desde el ao
1998, ao en el que se puso en fun-
cionamiento y de forma pionera en el
estado espaol, hasta el ao 2002.
El segundo estudio se centra en la
aplicacin de la mediacin en el mar-
co de la jurisdiccin de menores y, en
concreto, aborda las particularidades
de la utilizacin de este sistema al-
ternativo de resolucin de conflictos
con jvenes inmigrantes que han co-
metido infracciones penales.
INVESBREU NUM. 25 16/6/04 09:45 Pgina 1
Ambdues recerques han estat finanades parcial-
ment pel Centre dEstudis Jurdics i Formaci Es-
pecialitzada a travs de la convocatria pblica per
a la concessi dajuts econmics per a la realitza-
ci de projectes de recerca en els mbits de lexe-
cuci penal, la mediaci penal, latenci a la vcti-
ma, ladministraci de justcia i el dret propi de Ca-
talunya, de lany 2002.
El Programa de Mediaci en la J urisdicci Penal
Ordinria: un estudi sobre tres anys i mig dex-
perincia
1
Coordinadors: Anna Vall i Rius, Nria Vi-
llanueva i Rey. Collaboradors: Pepe Dapena i Mn-
dez; Ansel Guillamat i Rubio; Montserrat Martnez i
Camps; Joan Sendra i Montes
Introducci
Lany 1990 sinici a Catalunya el programa de me-
diaci i reparaci en el context de la jurisdicci de
menors, impulsat pel llavors Departament de Just-
cia de la Generalitat de Catalunya, actualment De-
partament de Justcia i Interior. En lactualitat s un
programa molt consolidat que gaudeix dun ampli
reconeixement, fins i tot internacional.
Aprofitant aquesta experincia favorable de la me-
diaci amb joves, al novembre de 1998 sencet un
programa pilot de mediaci en lmbit de la justcia
penal dadults, que es va dur a terme en les quatre
provncies catalanes (Barcelona, Tarragona, Lleida
i Girona). A lany 2000 el Departament esmentat
sign un Conveni amb ACDMA (Associaci Catala-
na pel Desenvolupament de la Mediaci i lArbitrat-
ge) per tal de donar un nou impuls al desenvolupa-
ment daquesta experincia que, des de lany 2002
va quedar consolidada com un programa estable,
el Programa de mediaci i reparaci en la jurisdic-
ci penal ordinria.
Aquest treball de recerca descriu i analitza el fun-
cionament i els resultats daquest Programa des del
seu inici, al novembre de 1998, fins al 30 de juny de
2002, en qu es pot considerar ja com un Progra-
ma plenament consolidat.
La mediaci a la jurisdicci penal s una opci que
sinsereix dins dun model de justcia que veu lin-
fractor com un subjecte amb capacitat dafrontar,
per voluntat prpia, la responsabilitat de les seves
accions en relaci al conflicte i a qui s necessari
confrontar amb les normes socials i penals, tot res-
pectant els seus drets i garanties.
La mediaci es presenta com una eina vlida per
aconseguir una reparaci adequada a les necessi-
tats reals de la vctima i que, al mateix temps, per-
met a linfractor gaudir de determinats beneficis ju-
rdics que facilitin la seva efectiva reinserci, aix
Ambos estudios han sido financiados parcialmente
por el Centro de Estudios Jurdicos y Formacin Es-
pecializada en el ao 2002, a travs de la convoca-
toria publica de concesin de ayudas econmicas
para la realizacin de proyectos de investigacin en
los mbitos de la ejecucin penal, la mediacin pe-
nal, la atencin a la vctima, la administracin de jus-
ticia y el derecho propio de Catalua.
El Programa de Mediacin en la J urisdiccin Pe-
nal Ordinaria: un estudio de tres aos y medio
de experiencia
1
Coordinadores: Anna Vall i Rius,
Nria Villanueva i Rey. Colaboradores: Pepe Dape-
na i Mndez; Ansel Guillamat i Rubio; Montserrat
Martnez i Camps; Joan Sendra i Montes
Introduccin
En el ao 1990 se inici en Catalua el programa de
mediacin-reparacin en el contexto de la jurisdiccin
de menores, impulsado por el entonces Departamento
de Justicia de la Generalitat de Catalua, actualmen-
te Departamento de Justicia e Interior. En la actuali-
dad es un programa muy consolidado que goza de
un amplio reconocimiento, incluso internacional.
Aprovechando esta experiencia favorable de la me-
diacin con jvenes, en noviembre de 1998 se inici
un programa piloto de mediacin en el mbito de jus-
ticia penal de adultos, que se llev a cabo en las cua-
tro provincias catalanas (Barcelona, Tarragona, Lleida
y Girona). En el ao 2000, el entonces Departamento
de Justicia firm un convenio con ACDMA (Asociacin
catalana para el desarrollo de la mediacin y el arbi-
traje), para dar un nuevo impulso al desarrollo de esta
experiencia que, desde el ao 2002, ha quedado con-
solidada como un programa estable: el Programa de
mediacin y reparacin en la justicia penal ordinaria.
Este estudio describe y analiza el funcionamiento y
los resultados de este programa desde su inicio en
noviembre de 1998 hasta el 30 de junio de 2002, fe-
cha en la que se puede considerar como un Pro-
grama plenamente consolidado.
La mediacin en la jurisdiccin penal es una opcin
que se enmarca dentro de un modelo de justicia que
ve al infractor como un sujeto con capacidad para
afrontar, por voluntad propia, la responsabilidad de
sus acciones en relacin con el conflicto y a quien es
necesario confrontar con las normas sociales y pe-
nales, siempre respetando sus derechos y garantas.
La mediacin se presenta como una herramienta v-
lida para conseguir una reparacin adecuada a las ne-
cesidades reales de la vctima, mientras que permite
al infractor que repara, disfrutar de determinados be-
neficios jurdicos que faciliten su efectiva reinsercin,
a la vez que favorece la paz social en el marco de la
I
N
V
E
S
B
R
E
U
25
M
A
I
G

D
E

2
0
0
3
2
1Document Indit. Barcelona. 2003. CEJFE 1Documento indito. Barcelona. 2003. CEJFE
INVESBREU NUM. 25 16/6/04 09:45 Pgina 2
com afavorir la pau social en el marc de la comuni-
tat. Daquesta manera es poden conjugar els inte-
ressos de la justcia, de les parts i de la societat.
Objectius
a) Apropar-nos al concepte de mediaci en la juris-
dicci penal com a alternativa i com a comple-
ment a la justcia penal tradicional.
b) Descriure el marc legal estatal i europeu, fent es-
pecial mfasi en les recomanacions del Consell
dEuropa sobre la necessitat de potenciar la me-
diaci com a servei i en la Decisi Marc de la Uni
Europea de 15 de mar de 2001 que insta als Es-
tats membres a impulsar la mediaci en les cau-
ses penals i fixa, fins i tot, un termini per donar
compliment a les seves disposicions.
c) Analitzar el funcionament i els resultats del Pro-
grama de mediaci a la jurisdicci penal ordin-
ria des del seu inici al novembre de 1998 fins el
30 de juny de 2002.
d) Valorar la transcendncia jurdica de la reparaci
aconseguida a partir duna mediaci.
Metodologia
Explotaci estadstica amb el Programa SPSS de
les dades quantitatives proporcionades per la base
de dades del Departament de Justcia i Interior.
Anlisi qualitatiu dels documents formals i informals
generats en el perode estudiat.
Estudi de bibliografia especialitzada.
Resultats
Les dades generals amb qu sha treballat han es-
tat les obtingudes a partir de 452 derivacions de ca-
sos. Daquests, 116 no han estat iniciats per con-
siderar-se casos inviables. Els programes iniciats
han estat 336. Els programes finalitzats han estat
301. Resten pendents de finalitzar 35 programes.
Majoritriament, els participants en els programes
de mediaci tenen el segent perfil:
IMPUTAT Home 18-27 anys
VCTIMA Home/Dona 28-47 anys
Dels 301 programes finalitzats, es disposa de 210
programes en qu hi consta el resultat, en termes de
si sha produt reparaci, no ha estat possible la re-
paraci o sha optat per recollir lesfor reparatori.
2
comunidad. De esta manera, se pueden conjugar los
intereses de la justicia, de las partes y de la sociedad.
Objetivos
a) Acercarnos al concepto de mediacin en la ju-
risdiccin penal como alternativa y como com-
plemento a la justicia penal tradicional.
b) Describir el marco legal a nivel estatal y europeo.
En este marco se inserta el programa, en el que
se pone un especial nfasis en las recomenda-
ciones del Consejo de Europa sobre la necesidad
de potenciar la mediacin como servicio gene-
ralmente disponible y en la decisin marco de la
Unin Europea de 15 de marzo de 2001, que ins-
ta a los estados miembros a impulsar la media-
cin en las causas penales, fijando incluso, un
plazo para dar cumplimiento a sus disposiciones.
c) Analizar el funcionamiento y los resultados del
Programa de mediacin en la jurisdiccin penal
ordinaria desde su inicio en noviembre de 1998
hasta el 30 de junio de 2002.
d) Valorar la trascendencia jurdica de la reparacin
que se consigue a partir de la mediacin.
Metodologa
Explotacin estadstica con el programa SPSS de
los datos cuantitativos proporcionados por la base
del Departamento de Justicia e Interior.
Anlisis cualitativo de los documentos formales e infor-
males que se han generado en el perodo estudiado.
Estudio de bibliografa especializada.
Resultados
Los datos generales con los que se ha trabajado han
sido los obtenidos a partir de 452 derivaciones de ca-
sos. De estos, 116 no han sido iniciados por conside-
rar los casos como inviables. Los programas iniciados
han sido 336. Los programas finalizados han sido 301.
Quedan pendientes de finalizar 35 programas.
En general, los participantes en los programas de
mediacin tienen el siguiente perfil
IMPUTADO Hombre 18-27 aos
VCTIMA Hombre/Mujer 28-47 aos
De los 301 programas finalizados, se dispone de
210 programas en los que consta el resultado del
mismo, en los trminos de si se ha producido la re-
paracin, no ha sido posible o se ha optado por re-
coger el esfuerzo reparador.
2
I
N
V
E
S
B
R
E
U
25
M
A
I
G

D
E

2
0
0
3
3
2Sn casos anteriors a lentrada en vigor de la Llei de responsabi-
litat penal dels menors i que coincideixen temporalment amb els ini-
cis del Programa. Es tracta de joves imputats entre 16 i 18 anys que
van sollicitar la mediaci, per que el procs no va arribar a iniciar-
se per algun motiu. En aquelles ocasions en qu els mediadors de-
tectaven un inters manifest del jove per mediar, comunicaven al
jutjat la impossibilitat dobtenir acords de reparaci, per destaca-
ven la voluntat de reparar el dany que havia manifestat limputat per
tal que li fos tinguda en compte a discrecionalitat del jutge i als efec-
tes que consideres oportuns.
2Son casos anteriores a la entrada en vigor de la Ley de responsabi-
lidad penal de los menores y que coinciden temporalmente con los
inicios del Programa. Se trata de jvenes imputados entre los 16 y 18
aos que solicitaron la mediacin, pero que el proceso no lleg a ini-
ciarse por algn motivo. En esas ocasiones en que los mediadores
detectaban un inters manifiesto del joven para mediar, comunicaban
al juzgado la imposibilidad de obtener acuerdos de reparacin, pero
destacaban la voluntad de reparar el dao que haba manifestado el
imputado, de manera que se tuviera en cuenta en la discrecionalidad
del juez y a los efectos que se estimaran oportunos.
INVESBREU NUM. 25 16/6/04 09:45 Pgina 3
Habitualment un acord de reparaci en un judici de
faltes, aconseguit a travs de la mediaci, significa,
en la prctica, larxiu definitiu del procs judicial. En
algunes ocasions les parts sn requerides pel jutjat
per tal que es ratifiquin en lacord, i quan aix es
produeix el cas sarxiva.
Quan es tracta de delictes, la reparaci comporta
una atenuant que, en funci de les circumstncies
del cas i de la valoraci que en fa el jutge o magis-
trat, pot ser considerada com una atenuant simple
o qualificada i representar la reducci de la pena en
un o dos graus, la qual cosa fa possible, en moltes
ocasions, la posterior suspensi o la substituci de
la pena privativa de llibertat.
Conclusions
Els bons resultats obtinguts durant aquest pero-
de, la satisfacci dels usuaris i el reconeixement
defectes jurdics als acords reparadors demostren
que estem davant dun mecanisme que busca res-
postes positives al conflicte i que forma part duna
concepci ms humana de la justcia penal. Una
justcia que retorna el protagonisme a les parts i
que reconeix les seves necessitats reals, alhora que
aporta noves respostes a la demanda social duna
justcia ms til per a tots, menys retributiva i ms
propera al ciutad.
Daltra banda, el Programa ha evolucionat des dun
primer any en qu estava centrat en assumir ca-
sos de mediaci exclusivament en fase dinstruc-
ci, abans del judici oral, a ampliar la seva aplica-
ci, a petici de les persones sentenciades i dels
seus advocats, a un moment posterior a la vista
Habitualmente un acuerdo de reparacin en un jui-
cio de faltas, conseguido a partir de la mediacin sig-
nifica, en la prctica, el archivo definitivo del proce-
dimiento judicial. En algunas ocasiones las partes son
requeridas por el juzgado para que ratifiquen el acuer-
do, y cuando esto se produce, el caso se archiva.
Cuando se trata de delitos, la reparacin conlleva
un atenuante que, en funcin de las circunstancias
del caso y de la valoracin que hace el juez o ma-
gistrado, puede ser considerada como un atenuan-
te simple o cualificada y representar la reduccin de
la pena en uno o dos grados, lo que permite en mu-
chas ocasiones, la posterior suspensin o la subs-
titucin de la pena privativa de libertad.
Conclusiones
Los buenos resultados obtenidos en este perodo, la
satisfaccin de los usuarios y el reconocimiento de los
beneficios jurdicos delante los acuerdos reparadores,
demuestran que estamos delante de un mecanismo
que busca respuestas positivas al conflicto y que for-
ma parte de una concepcin ms humana de la justi-
cia penal. Una justicia que devuelve el protagonismo
a las partes y que reconoce sus necesidades reales,
al mismo tiempo que aporta nuevas respuestas a la
demanda social de una justicia ms til para todos,
menos retributiva y ms cercana al ciudadano.
Por otro lado, el Programa ha evolucionado des del
primer ao, que estaba centrado en asumir casos
de mediacin que estuvieran exclusivamente en fa-
se de instruccin antes del juicio oral, a ampliar su
aplicacin, a peticin de las personas sentenciadas
y sus abogados, a un momento posterior a la vista
I
N
V
E
S
B
R
E
U
25
M
A
I
G

D
E

2
0
0
3
4
Resultat del programa i Amb trobada Sense trobada
forma de la mediaci mediaci directa mediaci indirecta No mediat %
Hi ha hagut reparaci 114 24 1
3
139
66,2%
No hi ha hagut reparaci 29 13 23
4
65
31,0%
s recull esfor reparatori 0 0 6
(2)
6
2,0%
Total 143 37 30 210
68,1% 17,6% 14,3% 100%
3No mediat i reparat: a partir duna intervenci del mediador, la vc-
tima i linfractor, sense comparixer en cap ocasi al Servei de Me-
diaci, arreglen pel seu compte les diferncies i la vctima retira la
denncia. Lnic cas existent s un tpic conflicte entre vens.
4Sn aquells casos en qu linfractor ha sollicitat la mediaci, el
mediador valora que el procs s viable i es dona dalta informti-
cament el programa, per finalment no es pot dur a terme la me-
diaci per motius diversos (la vctima no es localitza, es nega a par-
ticipar, etc.). El cas es comptabilitza a efectes informtics per es
tanca sense haver estat realment iniciat.
3No mediado y reparado: a partir de una intervencin del mediador, la
vctima i el infractor, sin comparecer en ninguna ocasin en el Servici
de Mediacin, arreglan por su cuenta las diferencias y la vctima retira la
denuncia. El nico caso existente, es un tpico conflicto entre vecinos.
4Son aquellos casos en los que el infractor ha solicitado la me-
diacin, el mediador valora que el proceso es viable y se da de al-
ta informticamente en el programa, pero finalmente no se lleva a
cabo por motivos diversos (la vctima no es localizada, se niega a
participar, etc.). El caso se contabiliza a efectos informticos pero
se cierra sin haber sido realmente iniciado.
INVESBREU NUM. 25 16/6/04 09:45 Pgina 4
oral i fins i tot en fase dexecuci de la pena. En
aquests ltims casos, es tenen en compte els be-
neficis penitenciaris corresponents, com pot ser la
progressi en el grau de compliment, la llibertat
condicional, o la possibilitat de sollicitar lindult.
En aquesta etapa dexecuci de condemna, le-
quip ha realitzat la primera mediaci documenta-
da, dins de lEstat espanyol, en qu la defensa lle-
trada lha argumentat per donar suport a la peti-
ci dindult.
Aquests quatre anys de desenvolupament de la
mediaci en la jurisdicci penal, lhan mostrada
com una eina prou efica per facilitar la participa-
ci i el dileg entre les parts, gestionar el conflicte
i donar-li soluci, mitjanant acords lliurement as-
sumits per les parts. Daquesta manera, shan po-
gut assolir els objectius de la reparaci en el seu
sentit ms ampli.
En la mesura en qu es faci una mplia difusi del
Programa de mediaci i reparaci i, en la mesura
en qu la idea de la mediaci sigui assumida pels
ciutadans implicats en conflictes de caire penal i
pels operadors del sistema penal, caldr destinar
recursos materials i professionals per assumir i do-
nar una resposta adequada i eficient a tots els ca-
sos que potencialment puguin gaudir daquesta al-
ternativa. Caldr tamb tornar a definir els circuits
ms apropiats de derivaci i de coordinaci entre
tots els agents socials implicats (jutges, fiscals, po-
licia, advocats, serveis comunitaris, etc.).
Aix mateix, caldr continuar treballant per impulsar
reformes legislatives que situn la mediaci penal
en el context formal de les poltiques de prevenci
de la delinqncia, en les quals aquesta via sigui
possible, tant en el marc daplicaci del principi do-
portunitat taxat i reglat, com en el context daltres
procediments penals.
La mediaci amb joves immigrants en lmbit de
la J ustcia juvenil.
5
Autors: Jaume del Campo So-
rribas, Jaume Martn Barberan, Ruth Vil Baos i M
Rosa Vinuesa Casas.
Introducci
Aquesta recerca respon a una preocupaci creixent
dins lmbit de la justcia juvenil, relacionada amb
lincrement de la poblaci immigrant i el caire que
prenen les possibles mesures penals per a menors
quan sapliquen a joves que presenten un bagatge
i una identitat cultural diferents als de la poblaci
autctona. Concretament, la recerca sha centrat
en lanlisi de la utilitzaci de la mediaci, com a
forma de gesti positiva del conflicte, i la seva ade-
quaci a referents culturals diversos.
oral e incluso en fase de ejecucin. En estos casos,
se tienen en cuenta los beneficios penitenciarios
correspondientes, como puede ser la progresin en
el grado de cumplimiento, la libertad condicional, o
la posibilidad de solicitar un indulto. En esta etapa
de ejecucin de la condena, el equipo ha realizado
la primera mediacin documentada, dentro del Es-
tado espaol, en que la defensa letrada la ha argu-
mentado para dar soporte a la peticin de indulto.
En estos cuatro aos de desarrollo de la mediacin
en la jurisdiccin penal, se ha mostrado como una
herramienta lo suficientemente eficaz para facilitar
la participacin y el dilogo entre las partes, ges-
tionar el conflicto y darle solucin, por medio de
acuerdos libremente asumidos por las partes. De
esta manera, se ha podido conseguir los objetivos
de la reparacin en su sentido ms amplio.
En la medida en que se haga una amplia difusin
del Programa de mediacin y reparacin y, en la me-
dida en que la idea de la mediacin sea asumida por
los ciudadanos implicados en conflictos de mbito
penal y por los operadores del sistema penal, ser
necesario destinar recursos materiales y profesio-
nales para asumir y dar una respuesta adecuada y
eficaz a todos los casos que potencialmente pue-
dan ser susceptibles de acogerse a esta alternati-
va. Ser necesario redefinir los circuitos ms apro-
piados de derivacin y de coordinacin entre todos
los agentes sociales implicados (jueces, fiscales, po-
lica, abogados, servicios comunitarios, etc.)
Del mismo modo, ser necesario continuar trabajan-
do para impulsar reformas legislativas que siten la
mediacin penal en el contexto formal de las polti-
cas de prevencin de la delincuencia, en las cuales
esta va sea posible, tanto en el marco de aplicacin
del principio de oportunidad tasado y reglado como
en el contexto de otros procedimientos penales.
La mediacin con jvenes inmigrantes en el m-
bito de la J usticia juvenil.
5
Autores: Jaume del
Campo Sorribas, Jaume Mart Barberan, Ruth Vil
Baos y M Rosa Vinuesa Casas.
Introduccin
El estudio responde a la preocupacin creciente den-
tro del mbito de la justicia juvenil, relacionada con el
incremento de poblacin inmigrante y la tendencia
que toman las posibles medidas penales para me-
nores cuando se aplican a jvenes que presentan una
historia y una identidad cultural diferentes a los de la
poblacin autctona. Concretamente, el estudio se
ha centrado en el anlisis de la utilizacin de la me-
diacin como forma de gestin positiva del conflicto
y su adecuacin a referentes culturales diversos.
I
N
V
E
S
B
R
E
U
25
M
A
I
G

D
E

2
0
0
3
5
5Document indit. Barcelona. 2003. CEJFE 5Documento indito. Barcelona. 2003. CEJFE.
INVESBREU NUM. 25 16/6/04 09:45 Pgina 5
Objectius
Els objectius concrets que han orientat el desen-
volupament de la recerca, han estat els segents:
1. Conixer la utilitat de la mediaci, en lmbit de
la justcia juvenil, en aquells casos en qu al-
guna de les parts en conflicte est constituda
per poblaci immigrant amb referents culturals
diferents als autctons.
2. Aprofundir en el caire que pren la interacci en
el procs de mediaci. Intentar elaborar un mo-
del comprensiu dels processos comunicatius que
shi desenvolupen i examinar com a partir da-
quests processos selaboren els significats.
3. Determinar els emmarcaments contextuals que
proporcionen sentit a la comunicaci en el con-
text de la mediaci.
4. Proporcionar unes bases comprensives per mi-
llorar la intervenci en els joves immigrants amb
un bagatge cultural diferent al del nostre context
dacollida.
Metodologia
La recerca es va dur a terme al llarg del segon se-
mestre de 2002. La metodologia de treball va pre-
sentar un enfocament qualitatiu. La pretensi del dis-
seny de recerca era obtenir una visi de lobjecte de
recerca des de la perspectiva dels propis implicats:
joves i professionals.
Consegentment, es van desenvolupar dos grups
de discussi en qu participaren professionals vin-
culats a lmbit de la justcia juvenil (advocats, jut-
ges, fiscals, educadors, tcnics, mediadors...) i es
van realitzar un total de 10 entrevistes a joves, amb
trets culturals diferents als de la poblaci autcto-
na, que havien passat per processos de mediaci
(7 casos) o que es trobaven interns en un centre de
menors (3 casos). Tamb es va participar en un pro-
cs de mediaci i es va recollir la dinmica comu-
nicativa que shi desenvolupava. La informaci ob-
tinguda va ser tractada mitjanant estratgies
danlisi de contingut amb la codificaci de seg-
ments de significat que van permetre lagrupament
i contrast de les opinions i els processos, de ma-
nera que fos possible extreuren conclusions.
Val a dir que el procs de recollida de dades no va
ser gens fcil, sobre tot pel que fa a les entrevistes
amb els joves. La visi punitiva que tenien del sis-
tema de justcia va dificultar la possibilitat dentre-
vistar-ne un major nombre.
Conclusions
Pel que fa als resultats obtinguts, cal clarificar que
daquesta recerca, pel caire comprensiu que adop-
ta, es poden anar extraient possibles elements de
reflexi al llarg de tot el procs danlisi de dades.
Les conclusions ms significatives, en funci dels
Objetivos
Los objetivos concretos que han orientado el de-
sarrollo del estudio, han sido los siguientes:
1. Conocer la utilidad de la mediacin en el mbito
de la justicia juvenil en aquellos casos en que al-
guna de las partes en conflicto la constituye po-
blacin inmigrante con referencias culturales di-
ferentes de los autctonos.
2. Profundizar en la tendencia que toma la interac-
cin en el proceso de mediacin, intentando ela-
borar un modelo comprensivo de los procesos
de comunicacin desarrollados y como a partir
de stos, se elaboran los significados.
3. Determinar los marcos contextuales que pro-
porcionan sentido a la comunicacin en el con-
texto de los procesos de mediacin.
4. Proporcionar unas bases comprensivas para me-
jorar los procesos de intervencin con los jve-
nes inmigrantes con un contexto cultural dife-
rente al de acogida.
Metodologa
El estudio se llev a cabo durante el segundo se-
mestre del ao 2002. La metodologa de trabajo se
basaba en un enfoque cualitativo. La intencionali-
dad del diseo era obtener una visin del objeto de
estudio desde la perspectiva de los propios impli-
cados: jvenes y profesionales.
Ello implic que se desarrollaran dos grupos de dis-
cusin en los que participaron profesionales vincula-
dos al mbito de la justicia juvenil (abogados, jueces,
fiscales, educadores, tcnicos, mediadores) y se
realizaron un total de 10 entrevistas a jvenes con ca-
ractersticas culturales diferentes a los de la pobla-
cin autctona y que haban pasado por procesos de
mediacin (7 casos) o se encontraban ingresados en
un centro de menores (3 casos). Tambin se partici-
p en un proceso de mediacin, recogiendo la din-
mica comunicativa desarrollada. La informacin ob-
tenida fue tratada mediante estrategias de anlisis de
contenido con la codificacin de segmentos de sig-
nificado que permitan el agrupamiento y el contras-
te de las opiniones y de los procesos de manera que
fuera posible sacar conclusiones.
Creemos conveniente resaltar que el proceso de re-
cogida de datos no fue nada fcil, sobretodo en lo que
respecta a las entrevistas con los jvenes. La visin
punitiva que stos tienen del sistema de justicia, difi-
cult la posibilidad de entrevistar a un nmero mayor.
Conclusiones
En lo que respecta a los resultados obtenidos, es
necesario aclarar que, por la tendencia comprensi-
va que adopta, se pueden ir obteniendo posibles
elementos de reflexin a lo largo de todo el proce-
so de anlisis de datos. Las conclusiones ms sig-
I
N
V
E
S
B
R
E
U
25
M
A
I
G

D
E

2
0
0
3
6
INVESBREU NUM. 25 16/6/04 09:45 Pgina 6
objectius plantejats, es podrien resumir en els se-
gents punts:
- Diferncies en el significat atribut a la mediaci
penal des del paper de vctima o dinfractor: Els
processos de mediaci analitzats es troben to-
talment orientats a la reparaci de les vctimes
per part de les persones infractores. Aix influeix
en la percepci que cada part t de la mediaci
i del nivell dimplicaci i satisfacci que li apor-
ta la vivncia daquest procs.
- Dificultats per aplicar els programes de media-
ci en joves immigrants. En la mesura que el
programa est orientat a la reparaci de la vc-
tima, es necessari disposar de capacitat repa-
radora, es a dir, de capacitat dassumir com-
promisos, participar activament en el procs,
reflexionar sobre els danys comesos, etc. Aix
implica un grau important de coneixement del
sistema judicial aix com lestabliment dun ti-
pus de comunicaci amb uns referents cultu-
rals concrets que no s empre res ulten com-
prensius i adients. En aquells casos en qu al-
guna de les parts no comparteix els referents
culturals majoritaris, el nivell dasimetria que es
dna s molt important i supera, fins i tot, la di-
ferncia que existeix entre els papers dagres-
sor i vctima a qu es feia referncia en el punt
anterior.
- Asimetries entre les parts en la mediaci in-
tercultural en lmbit de la justcia juvenil. La
mediaci tamb es veu influda pel context so-
cial de referncia. Aix implica que la difern-
cia dedat entre els participants en el procs i
la cons ideraci que s ocialment s atribueix a
cada grup (autctons i immigrants) esbiaixen
el caire que pren la comunicaci en la media-
ci. Aquestes relacions de poder asimtric no
afavoreixen els processos de mediaci inter-
cultural, s i b que aques tes relacions das i-
metria no sn prpies nicament dels proces-
sos de mediaci.
- La comunicaci intercultural en la mediaci. La
importncia dels aspectes comunicatius s cap-
dal i aix es reconeix per part dels professionals,
encara que sovint redueixin les competncies
comunicatives al domini lingstic. Tot i amb
aix, els joves identifiquen competncies afec-
tives en els mediadors i mediadores ja que pro-
jecten respostes emocionals positives al llarg
del procs dinteracci intercultural. En qualse-
vol cas, que els professionals desenvolupin
competncies interculturals constitueix un ele-
ment important.
- Laplicaci de la mediaci en altres mbits. La
possibilitat dutilitzar la mediaci en altres m-
nificativas, en funcin de los objetivos planteados,
se pueden resumir en los siguientes puntos:
- Existen diferencias entre el significado atribuido
a la mediacin penal desde el papel de la vcti-
ma o del infractor. Los procesos de mediacin
analizados se encuentran totalmente orientados
a la reparacin del dao causado a las vctimas
por parte de las personas infractoras. Esto influ-
ye en la percepcin que cada parte tiene de la
mediacin y del nivel de implicacin y satisfac-
cin que le aporta la vivencia de este proceso.
- Existen dificultades para aplicar los programas de
mediacin en jvenes inmigrantes. En la medida
que el programa est orientado a la reparacin
de la vctima, es necesario disponer de capaci-
dad reparadora, es decir, de capacidad de asu-
mir compromisos, participar activamente en el
proceso, reflexionar sobre los daos infringidos,
etc. Ello implica un importante conocimiento del
sistema judicial as como de la posibilidad de es-
tablecer un tipo de comunicacin con unos refe-
rentes culturales concretos que no siempre re-
sultan comprensivos y adecuados. En aquellos
casos en que alguna de las partes no comparte
los referentes culturales mayoritarios, el nivel de
asimetra que se da es muy importante, supe-
rando incluso la diferencia existente entre los pa-
peles que juegan agresor y vctima y a los que se
haca referencia en el punto anterior.
- Existen asimetras entre las partes en la media-
cin intercultural en el mbito de la justicia ju-
venil. La mediacin tambin se ver influida por
el contexto social de referencia. Ello implica que,
por una parte, la diferencia de edad entre los
participantes en el proceso y la consideracin
que socialmente se atribuye a cada grupo (au-
tctonos e inmigrantes) distorsionan la tenden-
cia que toma la comunicacin en la mediacin.
Estas relaciones de poder asimtrico no favo-
recen los procesos de mediacin intercultural,
si bien estas relaciones de asimetra no son pro-
pias nicamente de los procesos de mediacin.
- La comunicacin intercultural en la mediacin. La
importancia de los aspectos comunicativos es cru-
cial y as se reconoce por parte de los profesiona-
les, pese a que a menudo se reducen las compe-
tencias comunicativas al dominio lingstico. Pese
a ello, los jvenes identifican competencias afecti-
vas en los mediadores ya que proyectan respues-
tas emocionales positivas a lo largo del proceso de
interaccin intercultural. En cualquier caso, que los
profesionales desarrollen competencias intercultu-
rales, constituye un elemento importante.
- La aplicacin de la mediacin en otros mbitos.
La posibilidad de utilizar la mediacin en otros
I
N
V
E
S
B
R
E
U
25
M
A
I
G

D
E

2
0
0
3
7
INVESBREU NUM. 25 16/6/04 09:45 Pgina 7
bits (centres, escoles, comunitat...) pot norma-
litzar la utilitzaci daquesta estratgia en els
contextos naturals de relaci dels joves, la qual
cosa pot evitar que alguns conflictes arribin a
lmbit penal i pot afavorir que es doni un apre-
nentatge de participaci en aquests tipus de pro-
cessos que contribueixi a qu semprin ms i mi-
llor en lmbit penal.
La principal recomanaci que es pot desprendre
daquest conjunt de conclusions s la importn-
cia destablir espais previs de contacte i comuni-
caci entre professionals i parts o fins i tot entre
parts de tal manera que pugui anar canviant la
consideraci i la percepci que selabora de ca-
dascuna de les persones que intervenen, per part
de les altres. Aquests espais poden potenciar un
procs de reconeixement previ que orienti la me-
diaci cap a la transformaci i el canvi, si ms no,
de les percepcions inicials que es poden prendre
com a punt de partida per desenvolupar aquests
processos. En aquest sentit, els models de me-
diaci transformadora o narrativa ens proporcio-
nen eines interessants per assumir aquests nous
reptes de la mediaci intercultural en lmbit de la
justcia juvenil.
I
N
V
E
S
B
R
E
U
25
M
A
I
G

D
E

2
0
0
3
8
Edici i producci: Centre
dEstudis J urdics i Formaci
Especialitzada
Roger de Flor, 196
Tel. 93 207 31 14
Fax 93 207 67 47
cejfe.dij@gencat.net
Tiratge: 2.500 exemplars
ISSN: 1138-5014
Dip. legal: B-1482-1998
Butlletins. Invesbreu publicats
1 Immigrants i criminalitat a Europa. Els exemples dAlemanya i Espanya. Gener 1995
2 La preso pblica de Barcelona durant letapa isabelina / La casa de correcci de Barcelona (1836-1856).
Gener 1998.
3 El cost de la justcia penal. Privaci de llibertat i alternatives. Febrer 1998.
4 El nen abusat sexualment com a testimoni / Els delictes contra la llibertat sexual relacionats amb menors.
Mar 1998.
5 Intelligncia i personalitat en el procs rehabilitador del delinqent. Maig 1998.
6 Salut i pres. Octubre 1998.
7 La premsa envers la violncia juvenil i la pres. Novembre 1998.
8 El tractament dels agressors sexuals. Febrer 1999.
9 La victimitzaci a Catalunya lany 1996. Abril 1999.
10 Programes aplicats de psicologia comunitria amb personal penitenciari. Juny 1999.
11 J ustcia juvenil: inserci laboral i mesures en medi obert. Octubre 1999.
12 Reincidncia i delinqncia juvenil. Novembre 1999.
13 Violncia domstica. Desembre 1999.
14 Lestat de ladopci a Catalunya (1998-1999).
15 Maltractaments infantils a Catalunya. Juny 2000
16 Pres i dones. La incidncia dels programes motivacionals en la conducta social.
Un estudi evolutiu (1988-2000) a la pres de dones de Barcelona. Setembre 2000
17 Avaluaci dun programa de tractament per a joves violents. Novembre 2000
18 Avaluaci de lefectivitat dels programes de tractament amb delinqents a Europa. Gener 2001
19 La victimitzaci a Catalunya lany 1999. Maig 2001
20 Larrest de cap de setmana a Catalunya (1996-2000)
21 Addictes a les drogues i reincidncia en el delicte
22 Maltractaments fsics greus a nadons i menors de quatre anys ingressats en centres dacolliment
23 Intervenci institucional. Elements per a lanlisi en menors infractors o en risc
24 Els menors estrangers indocumentats no acompanyats (MEINA)
mbitos (centros, escuelas, comunidad) pue-
de normalizar la utilizacin de esta estrategia en
los contextos naturales de relacin de los jve-
nes y puede evitar, por un lado, que algunos
conflictos lleguen al mbito penal y, por otro la-
do, que se de un aprendizaje de participacin
en este tipo de procesos, que pueden favorecer
su utilizacin en el mbito penal.
La principal recomendacin que se desprende de
este conjunto de conclusiones es la importancia de
establecer espacios previos de contacto y comu-
nicacin entre los profesionales y las partes o in-
cluso entre las partes de manera que pueda ir cam-
biando la consideracin y la percepcin que se ela-
bora de cada una de las personas que intervienen
por parte de las otras. Estos espacios pueden po-
tenciar un proceso de reconocimiento previo que
oriente la mediacin hacia la trasformacin y el
cambio, cuando menos, de las percepciones ini-
ciales que se pueden tomar como punto de parti-
da para desarrollar estos procesos. En este senti-
do, los modelos de mediacin transformadora o na-
rrativa nos proporcionan herramientas interesantes
para asumir nuevos retos en la mediacin intercul-
tural en el mbito de la justicia juvenil.
INVESBREU NUM. 25 16/6/04 09:45 Pgina 8

You might also like