Natalia Martin Moreno

Grau de magisteri
infantil

Grup: 1K

Llenguatge musical

INDEX

1
Introducció Pàg. 3

Entrada del concert Pàg.

4

Programa Pàg. 5-
pàg.9

Publicitat del concert

Pàg.10

El concert Pàg.10–
pàg. 11

La Sala de concerts. L’auditori

Pàg. 12

Valoració personal del concert

Pàg. 12-pàg.13

Bibliografia Pàg.
13

2
TREBALL D’AUDICIÓ D’UN CONCERT D’ORQUESTRA
SIMFÒNICA

1. Introducció

A continuació farem un petita introducció al treball on tractarem el

que veurem a continuació, a més a més explicarem els motius de
l’elecció del concert.

Primerament dir que el treball consisteix en fer un anàlisi sobre l’obra

que vam veure, detallant aspectes com per exemple: l’actitud dels
músics, del director, del públic, etc.

És un anàlisi detallat de l’obra, que té l’objectiu d’estudiar els

aspectes musicals d’aquesta juntament amb les emocions i
sentiments que vam viure durant el concert.

En el nostre cas, el grup per anar a l’auditori va ser constituït per: La

Marina Fernández, L’ada García, l’Anna Infante, la Judith Jodar, la Mari
Carmen Serrano i jo, la Natalia Martín.

Vam escollir l’obra “La passió romàntica” , amb Eiji Oue, com a
director de l’orquestra.

Els motius de la nostra elecció van ser primerament per el nom de

l’obra. Encara que no coneixíem de que tractaria, ni quins
instruments formarien l’escenari, ni cap altre aspecte que tingues a
veure amb el concert, ens vam llançar pel seu nom, tal com indica al
títol, ple de passió.

Era un dels concerts que més ens cridaven l’atenció dintre de les
possibilitats que gaudíem ja que, a més a més de tenir un nom que
cridés l’atenció, a l’obra, Paul Lewis tocava una peça de Beethoven.

3
2. Entrada del concert

L’entrada del concert es va produir de forma ordenada. Encara que hi

havia força gent per veure l’obra, l’ambient a l’entrada era elegant i
seriós.

Els cotxes estaven aparcats al costat del pati exterior de l’edifici,

doncs no hi havia prous places d’aparcament.

L’auditori, en general, conformava un context bastant sobri, a causa

de les seves instal·lacions, tant l’entrada com el passadís per arribar
a l’interior, on es produïa l’obra.

La majoria de la gent que s’apropava a l’auditori amb l’objectiu

d’acudir a la passió romàntica era un públic adult. Encara que hi
havia famílies que també portaven als seus fills per que gaudissin del
concert.

Abans d’entrar a la sala vam poder veure diferents televisors on

retransmetria el concert una vegada comencés la funció, per que la
gent que no pugues arribar a temps a la primera part, ho pogués
observar des d’aquell espai.

4
 A continuació presentem una fotografia de l’entrada a la Sala 1, Pau
Casals del recinte de l’auditori.

3. Programa

A continuació farem un resum dels aspectes els

quals tracta el programa de mà de l’obra la
passió romàntica.

5
El programa de mà de l’auditori està composat per diverses pàgines
on trobem diferents informacions sobre l’obra en general.
En la primera pàgina se’ns informa de dos concerts de la temporada
2009/2010 de la mà dels mestres Franz – Paul Decker i Salvador
Brotons, tots dos a la sala 1 Pau Casals.

Després de fer propaganda sobre aquestes dues obres, trobem la

iniciació a la passió romàntica.

Aclareix que la primera part, és d’en Ludwig van Beethoven

(Bonn, 1700 - Viena, 1827) un concert per piano i orquestra núm.
3 en do menor, i que dura 34 minuts.

La segona part, és d’en Serguei Rakhmàninov (Semyonovo, 1873

– Beverly Hills, 1943), simfonia núm.2 en mi menor, i que dura 60
minuts.

S’aclareix que les durades són aproximades i que la pausa durarà uns
20 minuts.

A les següents pàgines ens fa un breu resum sobre aquets dos autors,
a més a més ens explica com són aquestes obres.

A continuació farem un breu resum del que se’ns explica.

Ludwig van Beethoven (Concert per a piano i orquestra núm.3

en do menor, op 37)

El dia 5 d’abril de 1803, va tenir lloc el concert per a piano i orquestra

núm.3. En aquelles èpoques, determinades obres, per importants que
fossin, no gaudien de la valoració que els corresponia el dia de la
seva estrena a causa del lloc que ocupaven en el programa o per la
seva major o menor espectacularitat davant d’un públic no sempre
prou atent.
6
Tornant a la vetllada d’aquell mes d’abril, va ser aleshores quan
Beethoven va oferir el seu veritable primer gran concert per a piano i
ell mateix en va assumir la part solista.

Aquest anava més enllà pel que fa al lluïment del solista, una mostra
d’absoluta i genuïna creativitat personal, ja abocada, doncs, al
romanticisme i a l’expressió subjectiva.

És veritablement espectacular i comença el primer moviment amb

l’inusual exposició del tema principal a càrrec del piano.

Prepara d’una manera molt original l’entrada del solista – i el seu

brillant virtuosisme.

El primer moviment – Allegro con brio- és, com hem dit, força original
per la seva construcció, amb un important desenvolupament dels
temes principals que va més enllà del desplegament virtuosístic.

Presenta en el primer tema del primer moviment un clar parentiu

amb aquesta magna simfonia pel seu caràcter solemne. El segon
moviment –Largo- té una clara forma tripartita i el tercer –Rondo
Allegro- és un meravellós rondó que, tot i estar escrit
fonamentalment en to menor, és d’una gran vivacitat.

7
Serguei Rakhmàninov (Simfonia núm.2 en mi menor, op 27)

Rakhmàninov, sota la influència poderosa del

seu admirat Txaikovski, va escriure aquesta
simfonia animat per èxits recents que van
arribar després de passar una temporada difícil.

Aquesta simfonia núm.2 va esdevenir ben aviat

un exemple genuí de l’estil de Rakhmàninov.

Aquest compositor se’ns presenta com

essencialment melòdic, harmònicament poc donat a les aventures i,
per tant, bastant convencional i, en les seves obres, no falten
moments en què trobem episodis de caràcter cromàtic que resulten
sovint d’una modernitat desconcertant. Sempre prima l’expressió
subjectiva i aquesta es realitza a partir d’un llenguatge tradicional
directament vinculat al romanticisme.

El primer moviment –Largo. Allegro moderato- comença amb una

introducció lenta en què violoncels i contrabaixos exposen una idea
musical a partir de la qual sorgeixen els temes principals de tota la
simfonia. Ben aviat s’imposa un clima dramàtic.

Posteriorment ve un incisiu Scherzo –Allegro molto- que precedeix el

moment culminant de tota la simfonia, l’Adagio.

L’Allegro vivace final té reminiscències dels tres moviments anteriors

i alhora és dramàtic com el primer, agitat com el segon i líric com el
tercer.

Seguidament de tractar el tema de les diferents obres i autors, ens

ofereixen suggeriments discogràfics d’ambdós autors esmentats
anteriorment:

Beethoven:

8
 • Staatskapelle de Dresden

• Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam

• Orquestra filharmònica de Berlin

• Orquestra del Festival de Budapest

• Orquestra simfònica de Londres

Rakhmàninov

• Orquestra filharmònica de Sant Petesburg

• Orquestra nacional Russa

• Orquestra simfònica de Londres

• Orquestra del Festival de Budapest

• Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam

Per finalitzar, l’ última part del programa de mà dedicat a aquest

concert ens parla dels intèrprets que formen la passió romàntica.

Primerament ens nombra els més importants: Eiji Oue, el director; i

Paul Lewis, pianista.

Eiji Oue

Nascut a Hiroshima, va rebre les primeres classes de piano als quatre

anys i als quinze va començar, a l’escola de música Taho.

Entre 1991 i 1995 va ser director titular de la Filharmònica Erie de

Pensilvània i de 1995 a 2002 ho va ser de l’orquestra de Minnesota.
9
De 1997 a 2003 va ser director musical del Festival de Música Grand
Teton de Wyoming.

Entre els nombrosos premis rebuts cal ressaltar el Koussevitzky de

Tanglewood (1980), i la medalla d’or Hans Haring en la competició de
direcció musical Mozarteum de Salzburg (1981) i el premi Praetorius
de l’Estat de la Baiza Saxònia (2005). Que ha dirigit orquestres tan
importants com les filharmòniques de Nova York, Los Angeles i Oslo; i
les simfòniques de Filadèlfia, Detroit, Saint Louis, Montreal, Toronto,
La Nova Filharmònica del Japó, l’Orquestra Nacional de Espanya, etc.

Paul Lewis

Paul Lewis, un dels músics més sol·licitats

de la seva generació, sovint és convidat
pels millors festivals i els principals
auditoris. Va ser alumne de Ryszard Bakst i
Joan Havill.

Amb la seva interpretació de les Sonates

per a piano de Schubert a les principals
sales del Regne Unit, l’any 2003 va
aconseguir el South Band Show Classical
10
Music Society i el 2006 el premi internacional de l’Accademia
Musicale Chigiana a Siena.

Ha fet concerts per tota Europa, Nord-amèrica, el Japó i Austràlia i ha

tocat amb moltes de les principals orquestres del món.

Posteriorment se’ns indiquen els intèrprets de l’orquestra simfònica

de Barcelona i Nacional de Catalunya dividits per diversos grups,
segons els seus instruments.

Els que trobem són els següents:

• Primers violins

• Segons violins

• Violes

• Violoncels

• Contrabaixos

• Flautes

• Oboès

• Clarinets

• Fagots

• Trompes

• Trompetes

• Trombons

• Tuba

• Timbales

• Percussió

11
 • Arpa

4. Publicitat del concert

No hem trobat publicitat del concert ni en la premsa ni en la televisió.

Només hem trobat alguna crítica a alguna pàgina web, com per
exemple:

http://ximo.wordpress.com/2009/11/28/obc-la-passio-
romantica/

Aquí se’ns parla del concert en general, del director, del pianista i
dels intèrprets del concert. És una opinió força subjectiva sobre
l’obra.

Val a dir que l’única publicitat que hem trobat ha estat en l’auditori,
quan promocionen les diferents obres en els programes de mà, o en
la seva pàgina web, però en la premsa i en la televisió no hi ha hagut
cap repercussió, ni positiva ni negativa.

12
5. El concert

L’actitud dels músics, primerament parlant del solista, en Paul Lewis,

la seva tècnica era brillant depurada, directa i pulcre. En perfecte
harmonia amb una orquestra extremadament atenta.

Els altres intèrprets també tenien una tècnica molt precisa, tocaven
amb molta delicadesa i emoció. L’atenció que paraven davant el
director de l’orquestra era sublim, esperant sempre les seves
indicacions.

Pel que fa al director. La seva actitud era molt passional, expressava

les seves emocions a través de les indicacions, que no només eren
corporals, sinó també facials, doncs la seva cara també mostrava les
pautes que havien de seguir els músics.

A l’escenari era una persona molt sòbria i elegant, plena d’emoció.

El públic estava encisat per la melodia de l’orquestra, estava

emocionat escoltant el que succeïa i interessat pel que venia després,
ja que l’obra no era monòtona i tenia diversos canvis d’intensitat.

Al final del concert, el públic semblava molt satisfet del que havien
viscut, doncs no paraven d’aplaudir.

A la mitja part gairebé tot l’auditori s’aixecava dels seus seients per
sortir fora, alguns als serveis de l’auditori i d’altres a fora de l’edifici.
Es notava la impaciència de que comencés la segona part de
l’espectacle musical.

Pel que fa als aspectes musicals del concert, farem una breu menció
a alguns d’importants.

13
Els diferents tempos que trobàvem a l’obra estaven distribuïts de la
següent manera: a la primera part era lent i progressiu, en canvi, a la
segona, la majoria d’estona era ràpid i alegre.

Les dinàmiques també estan dividides: a la primera part era piano, i

a la segona fortte.

Trobem les entrades a un parell de cànons en la segona part del

concert.

La melodia, a la primera part la fan tots els instruments menys la

percussió, i a la segona, tots els instruments menys el piano.

Els instruments toquen tots alhora, en altres dialoguen entre ells, i

en alguns moments de la primera part (sobretot al final) toca el piano
sol.

La disposició de l’orquestra era la següent: El piano es troba al

centre de l’orquestra, al costat del director ( a la primera part) i no hi
ha ni xilofon ni bombo, ni timbales ni plats. A la segona part no hi
havia piano. En cap part de l’obra no hi havia ni arpa, ni triangle, ni
caixa ni pandereta.

El director Portava el compàs molt coordinat, donava les entrades

molt clares als grups d’instruments, amb indicacions d’intensitat amb
molta expressivitat i una gran passió.

Hi havia punts de tensió, que es resolien amb suavitat i lentitud.

També hi havia silencis, pocs i breus generalment, excepte un de
llarg, abans de l’entrada del piano.

La entrada dels instruments es va produir de la següent manera. A

la primera part comença de mica en mica ( corda, posteriorment vent
fusta i finalment vent metall), al cap de molta estona el piano fa un
sol i finalitza la primera part.

A la segona part comença amb un diàleg entre els instruments de

corda i els de vent, i un altre diàleg entre violins i violes contra
violoncels i contrabaixos, comença fluix i finalitza fort. La segona
part finalitzen tots junts (fortte).

14
 Per últim afegir, que hem sentit una sèrie de notes picades, al
principi i a càrrec del piano.

6. La sala de concerts de l’Auditori

És la sala més àmplia de tot L’Auditori, amb capacitat per a 2.200

persones i amb un escenari on caben grans espectacles i concerts
d’orquestres simfòniques. Està dedicada al gran músic català Pau
Casals.
Feta de fusta clara d’auró, quan hi entrem, ens trobem envoltats
d’aquest material, com si fóssim dintre d’una capsa de música. Rafael
Moneo volia dissenyar la sala més confortable possible, on gairebé
tothom pogués tenir una visió perfecta de l’escenari i sobretot on la
música se sentís amb gran claredat i brillantor. Per aconseguir
aquesta acústica fabulosa, va demanar la col·laboració d’un dels
millors especialistes, el professor Higini Arau. Junts van fer de la Sala
1 un instrument musical d’alta precisió.
Inspirant-se en la forma rectangular de la sala de la Filharmònica de
Viena, el Musikverein, la Sala Pau Casals és el doble de llarga que
d’ampla, i tots els detalls estan pensats perquè la música arribi al
públic en les millors condicions.

15
7. Valoració personal del concert.

Poques vegades havia acudit a un concert simfònic, només un parell

de vegades al palau de la música, amb el col·legi.
Visc al costat del auditori i mai havia anat a veure un concert, em va
semblar una experiència molt positiva i més agraïda del que
m’esperava.

Pensava que la música seria molt més avorrida i, que en conjunt seria
molt monòton, molt poc dinàmic i que no entendria el sentiment de
l’audició.
Em vaig portar una sorpresa quan em vaig interessar per la manera
de treballar del director, la passió per la música que transmetia era
molt notable. El treball dels intèrprets era molt acurat i precís, i això
em va agradar força.
Va ser una experiència a la qual em negava i que, a l’actualitat,
repetiria sens dubte.

La música és força important en el meu dia a dia, m’ajuda a

expressar els meus estats d’ànim, a treballar, a relaxar-me, a
moure’m d’un lloc a un altre, a dormir, etc. En definitiva, estic
envoltada de música gairebé tot el dia.
Sempre ha estat un àmbit molt important, el que ha canviat és l’estil,
ja que anys enrere, no sabia definir-me molt bé i et deixes emportar
per la moda, pels teus amics, etc. A l’actualitat només escolto rock i
sobretot en Espanyol. Intento obrir-me a altres estils, encara que no
m’és fàcil.

A magisteri d’educació infantil, la música em sembla una part molt

important de l’aprenentatge dels infants, ja que es poden expressar i,
també, podem crear activitats i rutines que gràcies a la música
sempre es fan més amenes.

16
8. Bibliografia

La bibliografia utilitzada ha estat la següent:

• Programa de mà de l’auditori (La passió romàntica)

• Espais de l’auditori:
http://www.auditori.com/uploads/espais/visita_guiada_espais.p
df
• http://ximo.wordpress.com/2009/11/28/obc-la-passio-
romantica/

17