Dept.

Tecnologia IES Santany Curs 07/08 Electricitat i electrnica

Pgina 13

Electrnica
Lelectrnica s una disciplina que abarca un ampli
ventall dactivitats relacionades amb la generaci
dinformacions per mitj de senyals elctrics. Sinteressa per
la informaci transportada pels senyals elctrics, bsicament
la tensi i el corrent.
Els sistemes electrnics estan formats per un conjunt
de circuits especialitzats en certes funcions.
Els circuits estan constituts per lassociaci
delements fsics les propietats dels quals determinaran el
tractament dels senyals manipulats. Aquests elements reben el nom de components.
Circuits
Un circuit s una associaci de components que permeten realitzar una determinada funci
amb els senyals elctrics.
Tot circuit es representa mitjanant un esquema on hi apareixen:
Els components: resistncies, condensadors, diodes, transistors,...
Els conductors que enllacen els components entre s.
Components
Els components que intervenen en un circuit es poden dividir en dos grans blocs:
Components passius. Sn aquells que no aporten cap guany o control al senyal, sin que
noms posen en prctica una propietat elctrica. Per exemple resistncies i condensadors.
Components actius. Permeten aportar un guany al circuit o permetre el control dels senyals
elctrics. Actualment aquests elements estan constituts per substncies semiconductores.
Els principals semiconductors sn el sicici i el germani.
Resistncies
A efectes prctics, una resistncia no s res ms que un dispositiu que sutilitza per dificultar
el pas del corrent elctric en un circuit, provocant una caiguda de tensi.
Hi ha diferents tipus de resistncies:
Resistncies fixes. Sn de valor constant. El seu valor en ohms () no pot ser modificat.
Per a poder-les identificar duen pintats uns anells de colors on es codifiquen els diferents
valors.
Resistncies variables. Tamb sanomenen potencimetres. Aquestes
resistncies duen incorporada una tercera patilla anomenada cursor, la qual
permet modificar el seu valor hmic entre 0 i el seu valor mxim.
Resistncies dependents. La resistncia varia segons un factor extern com pot ser la
temperatura (NTC, coeficient de temperatura negatiu i PTC, coeficient de temperatura
positiu), de la claror (LDR) o de la tensi (VDR).

La resistncia nominal s la que du marcada en el codi de colors. Aquesta generalment no
coincideix exactament amb la que es pugui mesurar (resistncia real). La diferncia es pot deure a
les condicions ambientals on opera el component, al procs de fabricaci o altres factors.
Per solventar la imprecisi anterior tota resistncia es caracteritza amb la seva tolerncia, o
percentatge mxim de variaci del valor real respecte al valor nominal.
A
Cursor
B
Electricitat i electrnica Tecnologia

Pgina 14

Taula de colors
El valor de la resistncia ve indicat per uns anells de colors. Cadascun daquests t un valor
diferent segons el color i la posici. Aquests valors venen donats per la taula segent:
Color Abreujat 1r anell 2n anell 3r anell 4t anell
Negre Ne 0 0 Sense anell -
Marr Ma 1 1 0 1%
Vermell Ve 2 2 00 2%
Carabassa Ca 3 3 000 -
Groc Gr 4 4 0000 -
Verd Vd 5 5 00000 0,50%
Blau Bl 6 6 000000 0,25%
Lila Li 7 7 0000000 0,10%
Gris Gs 8 8 00000000 -
Blanc Bc 9 9 - -
Daurat Da - - 1/10 5%
Platejat Pl - - 1/100 10%
Sense anell S/a - - - 20%
Per exemple, si tenim una resistncia amb els segents anells:
Carabassa Blau Groc Daurat

3 6 0000 5% 360.000 =360 k 5%
Mesures amb el polmetre
El polmetre, o tester, s un aparell que permet mesurar voltatges, intensitats i resistncies,
entre daltres magnituds elctriques. Aquestes mesures es poder realitzar en corrent continu (CC) o
en corrent altern (CA).
Consten de:
Dues puntes, una vermella i una negra. Segons el que es mesuri shan de connectar en el
lloc corresponent.
Una pantalla de lectura, que pot esser analgica o digital.
Un commutador, generalment circular, que ens serveix per seleccionar la magnitud a
mesurar.
Mesura de resistncies en CC
Es colloca el connector negre a lentrada comuna i la vermella en el V-.
Es selecciona amb la roda una de les posicions en una posici de mesura superior a la
resistncia estimada.
Es connecten les puntes en els extrems de la resistncia.
Es va abaixant la selecci de la roda fins que es pugui fer la lectura.
Mesura de tensions en CC
Es colloca el connector negre a lentrada comuna i la vermella en el V-.
Es selecciona amb la roda una de les posicions en una posici de mesura superior al voltatge
estimat.
Es connecten les puntes en parallel als terminals de lelement on es mesura la tensi.
Es va abaixant la selecci de la roda fins que es pugui fer la lectura.
Mesura dintensitats en CC
Es colloca el connector negre a lentrada comuna i la vermella en un dels connectors de
lescala dintensitats.
Es connecta el polmetre en srie, entre el generador i lelement.
Es va abaixant la selecci de la roda fins que es pugui fer la lectura.
Dept. Tecnologia IES Santany Curs 07/08 Electricitat i electrnica
Pgina 15

Condensadors
Un condensador s un component elctric
utilitzat per emmagatzemar energia elctrica.
Est format per dues plaques metlliques
paralleles, denominades armadures, que es troben
separades entre si per un material allant anomenat
dielctric.


La seva funci s emmagatzemar la crrega elctrica per donar-la quan es necessiti. Per a
que es descarregui shan de posar en contacte les armadures, per tant necessitam un circuit extern.

La relaci entre la crrega elctrica que agafen les armadures del condensador i el voltatge
aplicat es denomina capacitat.
V
q
C =
On
q, crrega elctrica en Coulombs (c)
V, tensi aplicada en Volts (v)
C, capacitat en Faradis (F)

El faradi s una unitat de capacitat molt gran, per aix es solen utilitzar sempre divisors
daquest tal i com sindica a la segent taula:
Milifaradi mF 0,001 F=10
-3
F
Microfaradi F 0,00000 F=10
-6
F
Nanofaradi nF 10
-9
F
Picofaradi pF 10
-12
F

Bsicament hi ha dos tipus de condensadors, els cermics i els
electroltics. Els primers es caracteritzen perqu no tenen polaritat, i el
segons pel contrari.
Tamb sen fan de variables. Aquests consisteixen en dos grups de
plaques unes fixes i altres mbils entre les anteriors. Daquesta manera
saconsegueix variar la superfcie.
Els condensadors solen dur la seva capacitat impresa en el propi
component, aix com la tensi mxima que pot suportar.

Els condensadors es solen utilitzar en circuits temporitzadors, circuits oscillants, circuits
sintonitzadors i per rectificadors de corrent altern.
Associaci de condensadors
De la mateixa manera que les resistncies, s possible fer associacions de condensadors.
En srie
n eq
C C C C
1
...
1 1 1
2 1
+ + + =
En parallel
n eq
C C C C + + + = ...
2 1

d
Terminal positiu
Terminal negatiu
Dielctric
Armadura
Condensador
cermic
+ - Condensador
electroltic
Electricitat i electrnica Tecnologia

Pgina 16

Diodes
Els diodes, juntament amb el transistor i altres components, estan formats de materials
semiconductors. Aquests materials condueixen lelectricitat, o no, depenent de determinades
condicions. Els ms utilitzats sn el silici i el germani.
Un diode s un component electrnic que noms permet el pas del
corrent en un sol sentit. T dos terminals, lnode (+) i el ctode (-). El
corrent noms va de lnode al ctode.

Quan el connectam pot estar en:
Polaritzaci directa. Quan el positiu del generador est connectat a lnode i el negatiu al
ctode. En aquest cas deixa passar el corrent.
I

R

V


Polaritzaci inversa. Quan el positiu del generador est connectat al ctode i el negatiu a
lnode. El diode no deixa passar el corrent.
I=0

R

V


Els diodes duen una identificaci per indicar la part de lnode.
Diodes LED
El LED (Light Emitting Diode) s un diode que emet llum. Aquesta llum prov dun cristall
que emet ones electromagntiques visibles. T grans avantatges:
Alt rendiment energtic
Poca producci de calor
Vida til prcticament illimitada
Carcassa resistent
Cos amb poc volum
Linconvenient s que aquesta llum s molt feble, per aix noms sutilitzen com a
senyalitzadors en multitud daparells.
El LED funcionen a intensitats molt baixes, per aix sels ha de protegir amb una resistncia
en srie. La magnitud daquesta dependr de la tensi on es connecti.
Per identificar lnode i el ctode, els LED tenen una connexi ms llarga que laltra
(lnode). I, per si de cas el miram connectat el contorn plstic no s una circumferncia completa
sin que li falta un tros. La part completa s lnode.
Es poden trobar amb diverses formes (rodons, quadrats, triangulars, rectangulars) i de
diversos colors (verd, vermell, groc). Tamb formen part dels displays.
node
Ctode
Dept. Tecnologia IES Santany Curs 07/08 Electricitat i electrnica
Pgina 17

Activitats
Codi de colors
Color Abreujat 1r anell 2n anell 3r anell 4t anell
Negre Ne 0 0 Sense anell -
Marr Ma 1 1 0 1%
Vermell Ve 2 2 00 2%
Carabassa Ca 3 3 000 -
Groc Gr 4 4 0000 -
Verd Vd 5 5 00000 0,50%
Blau Bl 6 6 000000 0,25%
Lila Li 7 7 0000000 0,10%
Gris Gs 8 8 00000000 -
Blanc Bc 9 9 - -
Daurat Da - - 1/10 5%
Platejat Pl - - 1/100 10%
Sense anell S/a - - - 20%

21.- Calcula la resistncia en els segents casos:

A B C D

A
Marr
Lila
Groc
Vermell
B
Vermell
Negre
Vermell
Verd
C
Carabassa
Verd
Verd
Gris
D
Daurat
Blau
Platejat
Verd

22.- Indica quins colors han de tenir les resistncies dels valors segents;
a) 7,3 K
b) 360
c) 84 K
d) 23 M

23.- Calcula la capacitat dun condensador que s capa demmagatzemar una crrega
elctrica de 6,2510
14
electrons amb una tensi de 10v. (Recorda que 1 Coulomb sn 6,2510
18

electrons)

24.- Calcula la capacitat equivalent de lassociaci de condensadors segent
1 F 1 F
1 F
1 F

25.- Completa:
a) Els materials ms utilitzats en la construcci de components electrnics sn el .................. i
el ...................
b) Un diode en polaritzaci directa es comporta com un interruptor .................
c) El terminal per on pot entrar el corrent en un diode sanomena ................ i el terminal per on
surt ................
d) El diode es comporta com un interruptor obert quan est en polaritzaci ...........

26.- Anota en el quadern de treball els valors en ohms de les resistncies assignades al grup.
Comprova-les amb el polmetre.

Electricitat i electrnica Tecnologia

Pgina 18

27.- Realitza els muntatges de resistncies que indiqui el professor fent servir una regleta i
fes el clcul de la resistncia equivalent. Comprova-ho amb el polmetre.
18 k 6,8 k

120

1,8 k

6,8 k

120

1,8 k


6,8 k

120

120

18 k

1,8 k



28.- Dibuixa un diode i indica com sidentifica el ctode.

29.- Dibuixa un diode LED i indica com sidentifica lnode.

30.- Quin element determina el sentit del corrent en un circuit?

31.- Per cada circuit dels que hi ha a continuaci fes el que sindica:
a) Analitza els possibles corrents del circuit i lestat de cada diode. Dibuixals
b) Dibuixa lesquema de montatge.
c) Monta el circuit i comprova que les previsions sn correctes.
d) Mesura el voltatge a cada diode.
4,5 v

120


4,5 v
120


4,5 v
120


32.- Construeix un circuit com el de la figura i contesta.
4,5 v

120


a) Qu li passa al LED?
b) Canvia la polaritat de la font dalimentaci.
Que li passa ara al LED? Perqu?
c) Qu passa si canvies la resistncia de 120
per una de 6,8 k? Perqu?
Per a qu serveix aquesta resistncia?
Dept. Tecnologia IES Santany Curs 07/08 Electricitat i electrnica
Pgina 19

Transistor
Un transistor s un component electrnic fet amb materials semiconductors que es fa servir
per amplificar senyals elctrics o com a interruptor automtic. La relaci entre el senyal dentrada i
el de sortida sanomena ganncia.
El transistor t tres parts: lemissor, el collector i la base. Si est connectat correctament,
el transistor no permet el pas de corrent entre el collector i lemissor, per permet que en passi
entre la base i el collector o entre la base i lemissor.
Es compleix que:
Petites variacions de la intensitat de base provoquen grans
variacions en la intensitat del collector.
Es poden controlar grans potncies en el circuit de
collector, consumint una petita potncia en circuit de
base.





s important saber identificar cada una de les pates del component
fsic amb els elctrodes del diagrama. Generalment sordenen com a la
figura.
Hi ha multitud de transistors diferents. Sobre la cpsula hi ha la
indicaci del codi de cadascun. Tamb hi ha publicades taules
dequivalncies entre models i fabricants

Els transistors tenen dues utilitats caracterstiques: com a amplificador com a interruptor.
Com a amplificador. Moltes vegades el corrent elctric s molt feble i no basta per provocar
cert efecte (moure un motor, vibrar un altaveu,....).
Com a interruptor. Es considera apagat quan la resistncia entre el collector i lemissor s
elevada, i encs altrament. Per fer que un transistor condueixi es necessitar una tensi
molt baixa a la base.

=

Tipus de transistors
Principalment hi ha dos tipus de transistors: els NPN i el PNP. Reben aquest nom per la
forma en que estan collocats els materials semiconductors.
NPN
El corrent demissor (Ie) surt de linterior a lexterior.
El corrent de collector (Ic) entra al transistor.
El corrent de base (Ib) entra al transistor.
Ib
Ic
Ie

PNP
El corrent demissor (Ie) entra al transistor.
El corrent de collector (Ic) surt del transistor.
El corrent de base (Ib) surt del transistor
Ib
Ic
Ie

B
C
E
Corrent
fort
Corrent feble
C B E
C
B
E
Electricitat i electrnica Tecnologia

Pgina 20

Activitats
33.- Dibuixa un transistor i descriu les seves parts. Relaciona-les amb el seu smbol.

34.- Per veure com funciona un transistor com a interruptor construeix un circuit com el de
la figura.
4,5 v
120
6,8 k
I

a) Perqu creus que serveixen la
resistncia de 120 i la de 6,8 k?
b) Si connectes la font dalimentaci,
quin s lestat del LED?
c) I del transistor?
Fes la connexi indicada amb punts.
d) Quin s lestat del LED?
e) I del transistor?

35.- Completa
Quan el LED est encs, el punt I est connectat al pol ................... i la resistncia que
ofereix el transistor entre collector i emissor s .................., ja que la tensi entre aquests terminals
s .................

36.- Fes un muntatge com el segent i contesta.
4,5 v
120
6,8 k

La connexi amb lnia corba noms ha de fer
contacte, sense estar fermada.
a) Que li passa al LED? I al transistor?
Perqu?
Retira el fil que est sense fermar.
b) Que li passa al LED? I al transistor?
Perqu?
c) Quina utilitat pot tenir un circuit com
aquest?

37.- Imaginat que vols fer un detector dhumitat. Una primera idea seria construir un
circuit com el que hi ha a continuaci.
4,5 v
120

Construeix-lo i contesta.

Els fils solts shan de mantenir a una distncia
fixa entre ells. Posals sobre un peda humit.

a) Qu li passa al LED? Perqu?


Dept. Tecnologia IES Santany Curs 07/08 Electricitat i electrnica
Pgina 21

4,5 v
120
1,8 k

Afegeix al circuit els elements necessaris per a
que quedi com el de la figura de lesquerra.

b) Qu passa ara quan tocam el peda
humit amb els cables solts? Perqu?
c) Per a qu creus que serveix la
resistncia de 1,8 k?
d) Digues una utilitat real que podries
donar a casa teva daquest circuit.


38.- Construeix el circuit de la figura i contesta. Ves molt amb compte amb les polaritats.
4,5 v
1000 F

a) Qu passa quan connectes la pila al
condensador?
Desconnecta el pol negatiu de la pila i toca el
ctode del LED.
b) Qu ha passat?
c) Perqu?

Fes el canvi que indica la figura del costat i
repeteix lexperincia anterior.
d) Qu passa ara?
e) Perqu?

4,5 v
1000 F
120


39.- Sabries dir quina funci t el circuit segent. Construeix-lo i comprova-ho.
4,5 v
1000 F
P
1,8 k
120

Connecta el circuit a la pila i toca amb el fil solt
el punt P.
a) Com es comporta el circuit?
b) Intenta explicar-ho.
c) Li sabries donar alguna utilitat?




40.- Construeix i contesta:
120

a

b

a) Connecta a i b als borns de la pila.
Que ha passat?
b) Canvia les connexions dels borns.
Qua ha passat ara?
c) Per a que serveix aquest muntatge?
Electricitat i electrnica Tecnologia

Pgina 22

Activitats dampliaci

41.- Construcci dun flip-flop
Aquest component s el que conforma les memries dels ordinadors. Noms pot prendre
dos estats. La idea s que el LED estigui apagat fins que indiquem el contrari i que un cop encs no
es torni apagar. Anem a veure el circuit:
4,5 v
120
18 k
18 k
120
P
Quan el connectes sillumina uns dels
LED. Si toques amb el fil solt en el
punt P sapaga i sillumina laltre.

A part de les memries de lordinador,
per a qu pot servir?

Com ho faries per a tornar illuminar
laltre? (No facis proves, consulta-ho
amb el professor)


42.- Circuit oscillant.
En exercicis anteriors hem fet que un condensador es carregs i que llavors sans
descarregant a travs duna resistncia i un LED. Ara intentarem que aix ho faci automticament.
4,5 v
120 6,8 k
6,8 k
120
22 F

22 F


Intenta interpretar el funcionament
daquest circuit. Et pot servir fer una
taula.