Diagnostic - Psicologic en Mesures Penals Alternatives

Debat a bat
E
EEl
ll d
ddi
iia
aag
ggn
nn
s
sst
tti
iic
cc p
pps
ssi
iic
cco
ool
ll
g
ggi
iic
cc
e
een
nn l
ll
m
mmb
bbi
iit
tt d
dd
e
eex
xxe
eec
ccu
uuc
cci
ii

d
dde
ee m
mme
ees
ssu
uur
rre
ees
ss d
dde
ee m
mme
een
nno
oor
rrs
ss

i
ii j
jjo
oov
vve
ees
ss
Generalitat de Catalunya
Centre dEstudis Jurdics
i Formaci Especialitzada
DEBAT A BAT: El diagnstic psicolgic en lmbit
dexecuci de mesures de menors i joves
2

Avs legal

Els continguts d'aquest document estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-NoComercial-
SenseObraDerivada 2.5 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es troba
disponible a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca.
Aix, doncs, se'n permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sempre que se citi l'autor del text i
la font (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia. Centre d'Estudis Jurdics i Formaci
Especialitzada), tal com consta en la citaci recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer
usos comercials ni obres derivades.

Resum en catal:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca

El Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada ha editat aquest document respectant
el text original dels autors, que sn responsables de la correcci lingstica.
Les idees i opinions expressades en el document sn de responsabilitat exclusiva dels
autors, i no sidentifiquen necessriament amb les del Centre dEstudis Jurdics i Formaci
Especialitzada.

3
ndex
1. Lencrrec.................................................................................................... 5
1.1 Antecedents.......................................................................................... 5
1.2 Formaci del grup de treball ................................................................. 6
1.3 Objectiu................................................................................................. 6
2. La metodologia de treball........................................................................... 7
3. El procs davaluaci psicolgica............................................................. 9
4. El context de lavaluaci .......................................................................... 13
4.1 Lespecificaci de la demanda............................................................ 15
4.1.1 Demanda institucional .............................................................. 17
4.1.2 Demanda individual.................................................................. 18
4.1.3 Demanda de la famlia ............................................................. 18
4.1.4 Demanda daltres institucions .................................................. 19
5. Proposta de protocol davaluaci psicolgica en lmbit dexecuci
de les mesures de menors i joves........................................................... 19
5.1 Les rees susceptibles davaluaci, el tipus dinformaci, els
informants i els instruments ................................................................ 20
5.1.1 Identificaci del menor o jove................................................... 20
5.1.2 Histria personal / familiar........................................................ 21
5.1.3 Situaci personal actual ........................................................... 21
5.1.4 Factors de protecci................................................................. 21
6. Linforme final davaluaci....................................................................... 30
6.1 La funci de linforme.......................................................................... 30
6.1.1 Factors comuns a tots els informes psicolgics ....................... 30
6.1.2 Requisits dels informes psicolgics.......................................... 31
6.2 Proposta per a lestructura de linforme .............................................. 31
6.2.1 Identificaci del menor o jove................................................... 32
6.2.2 Objectiu de lavaluaci ............................................................. 32
6.2.3 Fonts dinformaci.................................................................... 32
6.2.4 Dades rellevants ...................................................................... 32
6.2.5 Observacions de la conducta i estat mental durant lavaluaci 33
6.2.6 Conclusions i recomanacions................................................... 33
6.2.7 Altres aspectes a tenir en compte en linforme psicolgic........ 34
4
7. Altres consideracions............................................................................... 35
8. Equip de treball ......................................................................................... 37
8.1 Participants en lelaboraci del document........................................... 37
8.2 Experts................................................................................................ 37
8.3 Coordinaci, edici i compilaci.......................................................... 38
9. Referncies................................................................................................ 39

5
1. Lencrrec

1.1 Antecedents

Dins de les funcions dels psiclegs de centres i de medi obert hi consta la de fer
lavaluaci psicolgica dels menors i joves que atenen.

A larticle 137 de la Circular 1/2008 de disposicions comunes de funcionament dels
centres educatius, es recull, entre les funcions del psicleg, les segents:
a. Estudiar la personalitat dels interns des de la perspectiva de la cincia de la
psicologia i dacord amb els seus mtodes
b. Dirigir laplicaci i la correcci dels mtodes psicolgics ms adequats per a
lestudi de cada intern, interpretar i valorar les proves psicomtriques i les tcniques
projectives, i fer-ne la valoraci conjunta amb les altres dades psicolgiques

De la mateixa manera, a larticle 67 de la Circular 1/2006 de disposicions comunes
de funcionament dels equips de medi obert, es recull explcitament dins de les
funcions dels psiclegs, lavaluaci diagnstica
b,1) Realitzar quan calgui, lavaluaci diagnstica del menor o jove, posar en
coneixement del tcnic de medi obert les problemtiques detectades de lmbit de
la seva responsabilitat professional, orientar-lo sobre la forma i els recursos que es
poden utilitzar per abordar aquestes problemtiques i intervenir professionalment
amb el menor o jove en lmbit de la seva professi.

Des de lany 2009 els psiclegs de centres i de medi obert disposen deines
psicomtriques per poder avaluar en profunditat les diferents rees psicolgiques
dels menors que atenen.

Des de lmbit de la formaci, a travs del CEJFE, els darrers anys shan
programat i realitzat activitats formatives orientades a dotar els professionals
psiclegs de competncies tcniques per tal de poder desenvolupar la tasca
diagnstica dacord amb els instruments i les metodologies de treball ms
actualitzades.
6
Per altra banda, de cara a la formaci de lany 2010, el CEJFE contempla
dissenyar una nova activitat formativa adreada als psiclegs, amb lobjectiu de
continuar aprofundint en ladquisici de competncies tcniques en lmbit del
diagnstic psicolgic.

1.2 Formaci del grup de treball

Tenint en compte tot el que sha exposat a lapartat anterior, es considera necessari
fer un pas qualitatiu de cara a sistematitzar i establir criteris comuns a lhora
davaluar els menors i joves en el marc de lexecuci de mesures judicials.

Per donar resposta a aquesta necessitat es proposa la creaci dun grup de treball
format per psiclegs de centres i dels equips de medi obert, amb la collaboraci
dun expert en temes davaluaci psicolgica en el marc del format Debat a bat
proposat pel CEJFE.

Daltra banda, el grup tamb estar format per una tcnica de la Unitat de
Programes i Innovaci, responsable de la coordinaci del grup de treball i
facilitadora de la dinmica i la comunicaci del grup, tant dins com fora de lespai
de debat. Participar directament, junt amb lexpert, en lelaboraci del document
on es recolliran tant la proposta com les conclusions finals del treball.

Per a la coordinaci global del projecte ha estat assignada una professional del
CEJFE.

1.3 Objectiu

Lobjectiu general proposat al grup s el delaborar un protocol davaluaci
psicolgica com per a tots els psiclegs que tenen lencrrec de fer lavaluaci
psicolgica dels menors o joves que estan executant una mesura judicial, sigui
dinternament o de medi obert.

7
Daquest objectiu ms general sen poden concretar daltres, ms especfics:
Identificar les rees psicolgiques a avaluar
Definir operacionalment les rees a avaluar
Identificar els instruments i la metodologia per avaluar cadascuna de les
rees
Relacionar les rees a avaluar amb lavaluaci del risc (SAVRY)
Protocollitzar un sistema de registre com de les rees a avaluar

2. La metodologia de treball

El grup es configura a partir de ladscripci voluntria de sis psiclegs de centres i
tres de medi obert, seleccionats prviament a partir de la coordinaci de la secci
de gesti de centres educatius i cadascun dels centres i lrea de medi obert amb
els respectius equips.

Lexpert extern, de lmbit universitari, s professor al Departament de Personalitat,
Avaluaci i Tractament Psicolgics de la Facultat de Psicologia de la Universitat de
Barcelona. Ha estat el professional que ha aportat al grup materials especfics,
referncies molt concretes de lmbit de lavaluaci psicolgica, aix com dels
possibles instruments a utilitzar.

La seva participaci ha perms resoldre dubtes, aportant dades, proposant models
i, alhora, ha facilitat el funcionament de la dinmica general del grup.

La coordinadora interna ha procurat facilitar la dinmica i comunicaci del grup, tant
en el moment concret del treball a la sessi com en aquells altres moments on ha
calgut un trasps dinformaci rellevant per a tots.

Per a lelaboraci del document final, on es recullen les aportacions del grup que
han de donar resposta als objectius proposats inicialment, lexpert extern i la
coordinadora interna han fet reunions de coordinaci alhora que han mantingut una
collaboraci directa a travs del correu electrnic.
8
A ms de les coordinacions amb lexpert, altres tipus de coordinacions sn les que
shan establert entre la coordinadora interna i la responsable del seguiment del
projecte al CEJFE. La base daquestes coordinacions ha estat el lliurament de les
actes que es recollien desprs de cada sessi de treball, element que ha facilitat
que el CEJFE estigus informat sobre quin era levoluci del treball. A ms, abans
de cada sessi del grup sha pogut establir contacte directe, tant amb la
coordinadora interna com amb lexpert, configurant-se aix espais ms informals
per a la devoluci de lestat de la tasca.

Finalment, la coordinadora del CEJFE ha de vetllar pel resultat de les conclusions i
coordinar la seva publicaci al web del CEJFE.

Quant a la planificaci de la tasca, es parteix duna proposta de treball presencial a
les aules/seminaris del CEJFE a partir de set sessions de treball, amb una durada
de tres hores i una periodicitat setmanal.

En cas que per a la majoria de psiclegs una de les dates proposades fos un
impediment per a la reuni, lopci de flexibilitzar ha estat possible. Igualment,
sha disposat de flexibilitat per poder afegir alguna sessi ms de treball a les ja
previstes amb anterioritat. Cap de les dues opcions, per, han estat necessries.

Quant a la metodologia de treball, sha partit del format grupal, on les aportacions,
reflexions i suggeriments dels diferents membres a partir de les experincies
concretes, han estat lelement bsic per configurar el material de treball i assolir
lobjectiu.

Lesquema com per a cadascuna de les sessions ha estat el segent:
Introducci
Revisi de les idees i/o el material treballat a la sessi anterior
Treball sobre un contingut concret per a lelaboraci del protocol
Resum dall treballat i acordat a la sessi
9
Lliurament per correu electrnic, a tots els membres del grup, del resum de
cadascuna de les sessions de treball per poder afegir, comentar o matisar
les idees recollides en la segent sessi
Lliurament per correu electrnic a tots els membres del grup, de lesborrany
del document per poder afegir, comentar o matisar les idees recollides,
abans de lliurar-lo a la coordinadora del CEJFE.

3. El procs davaluaci psicolgica

Un procs s un conjunt de fases o dactuacions, que se succeeixen en un ordre
lgic. Al Diccionari de la Llengua Catalana (segona edici), es defineix com a
manera de descabdellar-se una acci progressiva.

Al Diccionari ds de lespanyol de Maria Moliner se li adjudiquen al terme procs,
entre daltres, els segents significats: desarrollo o marcha de una cosa,
procedimiento seguido o conjunto de actuaciones.

El procs davaluaci psicolgica sha dentendre com un conjunt de fases o
passos que permetran donar resposta a les preguntes de la persona que fa la
demanda. Sinicia quan una persona (client, pacient, membre o representant duna
instituci) demana a un psicleg que doni resposta a una srie de preguntes.

s un procediment reglat, que t establertes unes fases que permeten que pugui
ser replicat per altres professionals.

Les fases del procs varien en funci de si es fa servir un enfocament descriptiu o
un enfocament dintervenci i valoraci. Utilitzar un o altre dependr dels objectius
de lavaluaci. Si el que es pretn s descriure, classificar, seleccionar, orientar o
recomanar un tractament, es far servir un enfocament ms descriptiu. Si el que es
pretn s intervenir, modificar o canviar el comportament duna persona o grup de
persones, sha de triar lenfocament dintervenci (Fernndez-Ballesteros, 2004 a i
b).
10
El carcter prctic i aplicat del procs davaluaci determina que lavaluador hagi
de donar resposta, en un termini de temps curt, als problemes concrets que se li
plantegen com a demanda, sense poder utilitzar tots els instruments disponibles i
sense poder recollir tota la informaci "fins estar raonablement segur" (Pelechano,
1988, p. 165). Lavaluador, a ms, recull "informaci parcial" i "en condiciones
complexes" (Pelechano, 1988, p. 165.) i, a partir daqu, elabora models del
funcionament de la persona o grup avaluat, que li permeten prendre les decisions
ms adients. La formaci i la base de coneixements del psicleg avaluador guien el
procs davaluaci, i apropen la praxis diria al model dactuaci cientfica, ats
que orienten i regulen aquesta prctica.

Fernndez Ballesteros et al. (2003) assenyalen tres caracterstiques principals del
procs davaluaci:
1) El procs davaluaci s un procs de presa de decisions
2) El procs davaluaci implica la soluci de problemes perqu es responen
preguntes i se solucionen problemes prctics (Maloney i Ward, 1976).
3) El procs davaluaci requereix la generaci i comprovaci dhiptesis

El procs davaluaci psicolgica segueix un ordre lgic i comprn diferents fases:
Clarificaci de la demanda
Formulaci dhiptesis diagnstiques que poden ser contrastades
Selecci de les fonts dinformaci i dels instruments i tcniques davaluaci
Planificaci de la recollida dinformaci
Aplicaci de les tcniques i instruments seleccionats
Anlisis de les dades obtingudes
Valoraci de la informaci recollida
Contrast de les hiptesis formulades
Emissi dun judici diagnstic, dun pronstic i de les conclusions i
recomanacions pertinents, mitjanant un informe a la persona o instituci
que va fer la demanda
La taula 1 recull les fases del procs davaluaci i les tasques prpies de cada una
delles.

11
Taula 1. Fases i tasques del procs davaluaci
Fases Tasques
1. Clarificar la demanda Delimitar la demanda i les necessitats de la persona que ha fet
la petici davaluaci
Considerar la pertinncia diniciar el procs davaluaci
Establir els objectius de lavaluaci
Recollir la informaci pertinent, de manera mplia, que ajudi a
establir la naturalesa de la demanda
2. Formular hiptesis. Elaborar hiptesis explicatives del cas
3. Seleccionar les fonts
dinformaci i els
instruments i tcniques
davaluaci
Especificar la informaci que sha de recollir
Especificar les fonts dinformaci (informants) ms adients
segons el tipus dinformaci que sha de recollir
Seleccionar els procediments de recollida dinformaci
adients, segons el tipus dinformaci que shagi de recollir, les
fonts que shan de consultar i les variables que poden estar
relacionades amb les hiptesis formulades
4. Planificar la recollida
dinformaci i aplicar les
tcniques i instruments
seleccionats
Planificar lavaluaci (sessions, seqncia, etc.)
Recollir la informaci pertinent, segons les hiptesis
formulades, mitjanant laplicaci de les diferents tcniques o
instruments seleccionats
5. Analitzar les dades
obtingudes i valorar la
informaci recollida
Corregir, elaborar i analitzar la informaci obtinguda
Valorar les proves aplicades
Valorar la informaci recollida
Sintetitzar la informaci recollida i integrar-la
6. Contrastar les hiptesis
formulades
Contrastar la informaci recollida per comprovar si les
hiptesis shan confirmat o no. Si no, revisar les hiptesis i
modificar-les, en cas que sigui necessari
7. Emetre un judici diagnstic,
pronstic, conclusions i
recomanacions pertinents
Formular un judici diagnstic
Fer les recomanacions pertinents, segons els objectius de
lavaluaci
Informar al demandant dels resultats obtinguts (informe).
8. Intervenci Proposar les estratgies i els procediments dintervenci
adequats
9. Valoraci de la intervenci Valorar leficcia de l intervenci proposada
Fer les modificacions necessries, si cal.

Com ja sha mencionat anteriorment, el procs sinicia amb la demanda del propi
subjecte davaluaci o duna persona o instituci que en sigui responsable. La
primera tasca del psicleg en aquesta fase s aclarir i especificar la demanda,
contemplant-la en lentramat general de la conducta de la persona avaluada, de la
seva interacci amb lentorn i amb el seu grup de referncia. Tamb sha danalitzar
si el problema plantejat s de la seva competncia o no. En cas que ho sigui,
12
caldr recollir informaci inicial, de manera mplia, de la persona avaluada i del
demandant de la avaluaci, en cas que sigui diferent de la persona avaluada.

Aquesta informaci inicial sha daconseguir mitjanant diversos procediments
(entrevistes semiestructurades o estructurades, instruments de tipus normatiu,
informes, observacions, registres, etc.).

El pas segent s formular hiptesis explicatives i comprovables que relacionin la
demanda amb la situaci actual de la persona, amb el context en qu es troba i
amb la seva histria personal i familiar.

La planificaci de lexploraci requereix:
1) Seleccionar les tcniques i instruments adients, tenint en compte la seva
qualitat mtrica, la pertinncia i la necessitat
2) Planificar lordre dadministraci dels instruments davaluaci o de recollida
de la informaci pertinent
3) Aplicar procediments davaluaci

La informaci recollida ha de tenir, entre les seves caracterstiques, la de
contemplar diferents rees de funcionament (multiaxial) i pluri-informant (de varies
persones amb qui convisqui la persona i/o dels contexts on visqui, i que resulten
rellevants per al problema objecte de la demanda). Un cop recollida la informaci,
sha danalitzar i comparar la seva congruncia. s necessari contrastar el grau
dacord entre les diferents fonts informatives i la concordana de la informaci
provinent de les diverses rees avaluades.

Aquestes operacions permetran delimitar, amb major precisi, les rees de
funcionament del subjecte, o les caracterstiques del context, que estan implicades
en les conductes problemtiques, la percepci que es t sobre ell als contexts on
se lavalua i contrastar les hiptesis explicatives fetes pel psicleg.

13
A partir daqu s possible emetre un diagnstic, que no s ms que la formulaci
explicativa dels problemes o dificultats (punts febles) i dels punts forts de la
persona avaluada.

Desprs del diagnstic cal plantejar les possibles solucions o alternatives al
problema, en forma dorientaci, consell o programa dintervenci. Aquestes
alternatives o intervencions han de ser valorades, durant la seva execuci, amb
una perspectiva formativa, per corregir o modificar, en cas de ser necessari, la seva
aplicaci.

El pas segent s la valoraci dels resultats. Si els resultats han assolit els
objectius proposats, es far un seguiment per comprovar la persistncia i
generalitzaci del canvi. Si els resultats no assoleixen all que shavia proposat,
encara que shagin introdut correccions al llarg de lexecuci del programa
dintervenci, shaur de revisar el procs davaluaci psicolgica, des de la
formulaci de les hiptesis.

4. El context de lavaluaci

El procs davaluaci psicolgica en lmbit dexecuci de mesures de menors i
joves presenta algunes caracterstiques particulars pel context en el qu es dna.

El marc legal i normatiu dna pautes i determina algunes de les variables ms
rellevants relacionades amb la recollida i trasps dinformaci sobre els menors i
joves (qui recull la informaci, quan es recull, com es recull i a qui sadrea), aix
com els terminis per fer-ho
1
.

1
Reglament de la Llei orgnica 5/2000. Art. 10.1.4a. En la mesura de llibertat vigilada i mesures
dinternament, el professional o el centre designat han delaborar el programa individualitzat dexecuci en el
termini de 20 dies
Circular 1/2008, de la DGEPCJJ, sobre disposicions comunes de funcionament dels centres educatius.
Captol 2. Sistema dinformes. Art. 113.3 Els informes de seguiment shan delaborar amb la periodicitat
mnima trimestral, (...); Art. 115.1. Lequip multidisciplinari del centre haur delaborar els informes
dassessorament tcnic demanats pel Ministeri Fiscal (...), en el termini mxim de deu dies
14
El/s professional/s implicats (qui): membre/s de lequip multidisciplinari
(tutor/educador, treballador social, psicleg)
2
o professionals de lequip de
medi obert
En quin moment de lexecuci de la mesura (quan): per exemple, en el
cas de mesures dinternament en un centre educatiu, durant el perode
dacollida (programa de tractament individualitzat/model individualitzat
dintervenci, protocol de sucidi, protocol dingrs)
3
, durant el perode
dintervenci (informes de seguiment, propostes de modificicaci) o en el
perode final (informe final, protocol de desinternament)
Amb quin format (com): model de programa de tractament
individualitzat/model individualitzat dintervenci, protocol dinternament,
protocol de sucidi, protocol de desinternament, programa individualitzat
dexecuci de la mesura
Sobre quins mbits (contingut): en el cas del programa de tractament
individualitzat, situaci actual del menor o jove, objectius que cal assolir,
actuacions i terminis (mbit personal; formatiu i laboral; dhbits de
convivncia; de relacions sociofamiliars; de la cultura, el lleure i loci),
pronunciament favorable/desfavorable perqu el menor o jove gaudeixi de
permisos ordinaris, sortides de cap de setmana o sortides programades i,
per als casos dinternament en rgim obert i semiobert, les activitats que es
recomana es realitzin a lexterior
4

En el cas dels informes de seguiment elaborats pels professionals de medi
obert, dades personals de menor o jove; dades judicials de la mesura; dates
dassistncia del menor o jove al centre, servei o instituci, quan la mesura

2
Captol 2. Sistema dinformes. Art. 115.1. Informes dassessorament tcnic. La redacci de linforme s
responsabilitat del psicleg o del treballador social de lequip, i haur de contenir el vistiplau del president de
lequip multidisciplinari
3
Captol 1. Projectes i programes. Secci quarta. Art. 106.2 Durant els 7 primers dies del perode dacollida
shauran de fer les actuacions del protocol dingrs, (...)
4
Captol 1. Projectes i programes. Secci tercera. Art. 102. Contingut del Programa de tractament
individualitzat
15
obligui a aquesta assistncia; les dates de les entrevistes i contactes
mantinguts amb el menor o jove pel tcnic; una valoraci global sobre
levoluci observada en el menor o jove, el grau dassoliment dels objectius
del programa o model individualitzat i sobre el compliment de les pautes i
obligacions de la mesura
5

Trasps de la informaci (on sadrea): al jutge (aprovaci del programa
de tractament individualitzat/model individualitzat dintervenci, informes de
seguiment), al ministeri fiscal (informes dassessorament tcnic), equip
multidisciplinari (gesti del risc), coordinacions amb diversos professionals

Un dels objectius principals daquest procs davaluaci i valoraci s el delaborar i
posar en marxa un programa de tractament individualitzat. Aix fa que la recollida
dinformaci parteixi dun enfocament relacionat amb la intervenci. Aquestes
condicions influeixen en lespecificaci de la demanda i els objectius

En aquest context de recollida dinformaci imprescindible per treballar amb el
menor o jove que t una mesura judicial, tamb sinclou la recollida dinformaci
ms especfica feta pel psicleg i que correspon a lavaluaci psicolgica. Aquesta
tindr matisos diferents depenent de si el menor o jove est complint una mesura
no privativa de llibertat (execuci de mesures en medi obert) o de si est complint
una mesura privativa de llibertat (internament en centre educatiu).

4.1 Lespecificaci de la demanda

Com ja es comentava al punt 3 daquest document, el procs davaluaci
psicolgica sinicia quan el propi subjecte de lavaluaci, una persona o una
instituci responsable daquesta persona, demana a un psicleg que doni resposta
a una srie de preguntes.

5
Circular 1/2006, de la DGEPCJJ, sobre disposicions comunes dorganitzaci i funcionament dels equips de
medi obert. Captol III. Procediment general dexecuci de les mesures de medi obert. Secci 5a. Seguiment
de la mesura. Art. 22. Contingut dels informes de seguiment

16
Tenint en compte aquest primer punt de partida, el procs davaluaci psicolgica,
en el context de lexecuci de mesures de menors i joves, sinicia amb la demanda
o lencrrec propi de la instituci (DGEPCJJ). En el cas concret dels centres
educatius, lactivitat que es desenvolupa t com a objectiu la integraci i la
reinserci social dels menors i joves sentenciats a mesures dinternament (...). Per
assolir aquest objectiu, els professionals del centre han dorientar la seva actuaci
a la reducci del risc de reincidncia dels menors o joves (...)
6

Aix doncs, el psicleg, com un dels professionals que forma part dels equips
multidisciplinaris dels centres educatius, t un primer encrrec o demanda
relacionada amb la reducci del risc de reincidncia, a partir de la identificaci de
factors de risc i de protecci del menor o jove que haur davaluar.

Daltra banda, dalgunes de les funcions que corresponen als psiclegs de centres
(a. Estudiar la personalitat dels interns des de la perspectiva de la cincia de la
psicologia i dacord amb els seus mtodes), sen desprn un altre primer encrrec
o demanda que implica latenci general a tots els menors o joves internats en un
centre, independentment de la necessria atenci ms especfica i especialitzada
que alguns casos requereixin posteriorment.

El contacte dels professionals amb els menors i joves que resten internats a un
centre educatiu pot tenir una periodicitat diferent al contacte dels professionals que
intervenen al medi obert, ats que en el primer cas els nois resten convivint en el
centre i les possibilitats i necessitats dintervenci sn superiors.

Igual que en el cas de les mesures privatives de llibertat, les mesures que
sexecuten en medi obert, tenen com a objectiu fonamental (...) la integraci i
reinserci social dels menors i joves mitjanant una intervenci individualitzada en
lentorn propi (...). Per aix, els professionals dels equips de medi obert orientaran

6
Disposicions generals. Art. 4. Finalitat de lactivitat dels centres educatius
17
la seva actuaci amb la finalitat de reduir les possibilitats de reincidncia dels
menors i joves, (...)
7

Respecte a les funcions dels psiclegs que treballen als equips de medi obert, tot i
haver-hi una part com amb la dels equips de centres, hi ha una altra part
diferenciadora i que est relacionada amb lencrrec o demanda inicial feta des de
la instituci. La coordinaci amb el tcnic de medi obert responsable del cas, per
oferir suport al seguiment o execuci efectiva de la mesura, ser una de les
variables que es prioritzar en el procs davaluaci psicolgica amb uns o altres
casos, previ acord del coordinador de lequip.

Pel que fa als equips de medi obert, hi ha variabilitat quant als recursos externs i
les possibilitats de collaboraci i coordinaci en funci de la ubicaci de lequip i el
territori de referncia amb qu es treballa.

Tot i les particularitats de les demandes davaluaci psicolgica en un o altre mbit
(medi obert o centres), hi ha un seguit de punts comuns quant a les demandes i a
la resposta que han de donar els psiclegs amb el procs davaluaci. El grup de
treball els ha classificat de la segent manera:

4.1.1 Demanda institucional

Fa referncia a aquelles demandes que sorgeixen dels professionals que treballen
als diferents equips de justcia juvenil, ja sigui en el context de mesures que
sexecuten en centres (equip multidisciplinari), o en el context de mesures que
sexecuten en medi obert (equips de medi obert).

Aquestes demandes es poden plantejar al psicleg amb major o menor grau de
concreci (explicitaci de la demanda), a partir duna relaci ms o menys directa
amb aspectes de la vida quotidiana del menor o jove (he detectat que t

7
Circular 1/2006, de la DGEPCJJ, sobre disposicions comunes dorganitzaci i funcionament dels equips de
medi obert. Captol I. Disposicions generals. Art. 3. Finalitat de la intervenci en medi obert.
Art. 4. Gesti dels factors de risc de reincidncia
18
problemes quan arriba lhora de menjar, t dificultats per dormir, estaria b
poder treballar amb ell temes dautoestima) i amb objectius diferents (saber quines
sn les caracterstiques individuals dun noi que fan que sajusti o no a la
intervenci dissenyada).

A banda daquest tipus de demanda, ms relacionada amb el coneixement del cas,
nhi ha daltre que es pot plantejar a partir dels dubtes i la necessitat dorientaci
dalguns professionals durant el procs de la intervenci amb el menor o jove
(tasques de suport al professional).

Finalment, hi ha aquelles demandes (propostes davaluaci) que provenen
directament de la tasca que desenvolupa el psicleg i que tenen com a objectiu
obtenir la informaci del funcionament psicolgic del menor o jove per clarificar la
situaci personal del cas.

4.1.2 Demanda individual

Fa referncia a aquelles demandes que sorgeixen directament del menor o jove. s
molt important poder clarificar quina s aquesta demanda. Algunes de les ms
habituals estan relacionades amb:
Por al descontrol
Necessitat de parlar dexperincies traumtiques prvies
Problemes per conciliar la son, insomni
Angoixa
Relacions amb la famlia

4.1.3 Demanda de la famlia

Fa referncia a aquelles demandes que provenen del nucli familiar del menor o
jove. Possiblement aquesta demanda sigui ms com en les mesures que
sexecuten des de medi obert.

19
Igual que en el cas del menor o jove, tamb s important clarificar quina s la
demanda concreta que fa la famlia (qu volen, quines sn les seves expectatives),
aspecte estretament relacionat amb el nivell de seguiment i la predisposici
mostrada vers la intervenci amb el fill (suport familiar).
Demandes de diagnstic (qu li passa?)
Demandes relacionades amb la soluci de la problemtica que ha evidenciat
el fill (expectatives de canvi)

4.1.4 Demanda daltres institucions

Sn aquelles demandes que provenen daltres institucions que treballen amb
menors i joves i que estableixen coordinacions amb els professionals de justcia
juvenil
CRAE, escoles, serveis socials, etc.
Instncies judicials. En alguns casos, els jutges han sollicitat informes de
seguiment sobre levoluci dun cas, o informes per conixer quina ha estat
la intervenci psicolgica concreta que sha fet amb un menor o jove.

5. Proposta de protocol davaluaci psicolgica en lmbit
dexecuci de les mesures de menors i joves

El protocol que es presenta seguidament s el recull de les diverses aportacions
dels psiclegs participants en el grup de treball i de la proposta de lexpert extern
pel que fa a lestructura i els possibles instruments a utilitzar en aquest procs.

A lhora de donar resposta a lobjectiu proposat, sha prioritzat que el protocol fos,
per sobre de tot, til i integrador respecte daltres eines o recursos documentals
que els psiclegs ja estiguessin fent servir.

20
Per organitzar la informaci necessria en el procs davaluaci psicolgica en
lmbit dexecuci de les mesures de menors i joves, shan tingut en compte els
punts segents:
a) Les rees susceptibles davaluaci
b) La informaci concreta que sinclou en cadascuna de les rees
c) Linformant ms adequat del qu sha de recollir la informaci
d) Alguns exemples dinstruments tils per recollir la informaci necessria

No es proporcionen referncies de les proves i instruments que estan al catleg
habitual de les dues distribudores de tests, TEA i PAR, utilitzades com a
referncia, per ser les ms comuns i amb un catleg ms complet. Els instruments
referenciats en castell/catal es troben al catleg de TEA (www.teaediciones.com)
i els referenciats en angls en el catleg de la PAR (www.parinc.com). Per als
instruments que no hi sn en aquests catlegs s shan incls les referncies
especfiques.

5.1 Les rees susceptibles davaluaci, el tipus dinformaci, els
informants i els instruments

A continuaci es concreta el tipus dinformaci inclosa en cadascuna de les rees
proposades per a lavaluaci.

5.1.1 Identificaci del menor o jove

Es recullen, de manera molt resumida, les dades bsiques didentificaci personal
(nom, edat i data de naixement) i judicial (tipus de delicte, mesura i rgim
dinternament). Tamb es concreta si es tracta dun menor o jove tutelat i, en cas
afirmatiu, quin s el centre de procedncia.

21
5.1.2 Histria personal / familiar

Respecte a lmbit familiar, recull informaci sobre lestructura familiar, la relaci
entre els membres de la famlia, les caracterstiques del lloc de residncia i
lhabitatge i les pautes de la dinmica familiar.

Pel que fa a la histria personal del menor o jove, s important avaluar les fites del
desenvolupament, quins han estat els esdeveniments vitals significatius, la histria
escolar, els comportaments transgressors i la presncia de possibles antecedents
psiquitrics personals i familiars.

5.1.3 Situaci personal actual

Aquesta rea avalua la situaci personal del menor o jove relacionada amb el
moment actual. Inclou informaci sobre el procs atribucional, les capacitats
cognitives, els smptomes psicopatolgics, els intents dautolesi, trets de
personalitat, estratgies dafrontament, vinculaci amb el grup diguals, valors i
actituds, consum de drogues i actitud vers la intervenci.

5.1.4 Factors de protecci

Lobjectiu daquest apartat s avaluar els factors de protecci que donen suport i
afavoreixen el procs de desenvolupament del menor o jove. Es recull informaci
sobre la vinculaci amb un adult prosocial, la implicaci en grups o activitats
prosocials, el suport familiar i social, el comproms amb lescola o el treball i els
punts forts del menor o jove.

La taula que ve tot seguit engloba tota la informaci especificada fins ara i que
constitueix el protocol davaluaci psicolgica.

22
Taula 2. Tipus dinformaci, informants i instruments per rees davaluaci
rees davaluaci Tipus dinformaci Mtodes
(Informants)
Alguns exemples
dinstruments
Nom i edat
Data i lloc de naixement
Motiu dingrs (tipus de delicte)
Motiu de la intervenci
Data de la recollida dinformaci
Tipus de mesura (cautelar o ferma) i rgim de
linternament
Identificaci del
menor/jove

Tutelat?
En cas afirmatiu, data tutela i centre de
procedncia

Documentaci: DNI, passaport, partida de naixement

Arxius, informes, entrevistes amb el menor o jove i/o famlia,
coordinacions amb els tcnics i/o professionals daltres institucions

Base de dades JOVO (SIJJ: Sistema Informtic de Justcia Juvenil)
Estructura de la famlia
Genograma: estructura i relacions
significatives
Relaci entre els membres de la famlia
Significaci de cada relaci, vincles i
desenvolupament de la relaci dafecci,
histria de convivncia/tutela
Caracterstiques del lloc de residncia /
habitatge
Caracterstiques del barri, condicions
dhabitabilitat de lhabitatge, disposici despai
personal, canvis de residncia
Recursos de la xarxa social (casal, centre
cvic, etc.)
Histria personal/familiar

Histria del desenvolupament
Fites del desenvolupament motor, cognitiu,
emocional, llenguatge i comunicaci, social,

Entrevista amb els
pares/cuidadors i amb el menor

Coordinacions amb els tcnics
i/o professionals daltres
institucions

Registres, arxius

Base de dades de justcia
juvenil (Genopro)

Autoinformes i heteroinformes

Entrevista: oberta,
semiestructurada
Entrevistes estructurades
despectre ample: Diagnostic
Interview for Children and
Adolescents-Revised (DICA-R);
Kiddies-Schedule for Affective
Disorders and Schizophrenia (K-
SADS); Entrevista clnica per a
pares de nens i adolescents amb
TDAH de Barkley
Sistema de evaluacin de la
conducta de nios y adolescentes
(BASC)
ASEBA. Sistema de evaluacin
emprica de Achenbach
ESPA-2. Escala de socializacin
parental en la adolescencia
23
(Informants)
Alguns exemples
dinstruments
etc.
Pautes dinmica familiar
Estil educatiu. Models de conducta dels pares
Intents previs per solucionar el problema
(estratgies i recursos emprats, consultes a
especialistes, ajuts externs, etc.)
Estratgies dafrontament davant els
problemes del fill (per exemple: atribucions
respecte la conducta delictiva del fill)

SAVRY. Manual per a lavaluaci
estructurada del risc de violncia
en joves (consultar tems
especfics)
Esdeveniments vitals significatius
Prdues, abandonaments, morts
Procs migratori
Possibles abusos, maltractament
Malalties o ingressos hospitalaris (propis o de
figures significatives)
Entrevistes
Auto i heteroinforme
(pares/cuidadors/menor o jove)
Escala desdeveniments vitals
(Canalda et al., 1992)
Histria escolar
Historial: canvis, absentisme, expulsions,
adaptaci escolar, rendiment, vivncies, etc.
Informes escolars (professors,
collegi, menor o jove)
Exemples dinformes i registres

Comportaments transgressors
Conductes antisocials i antinormatives
(individuals o grupals, reactives o
premeditades, etc.)
Edat dinici, context, etc.
Resposta de lentorn davant les conductes
Informes, registres (pares,
cuidadors, diligncies policials)
SAVRY. Manual per lavaluaci
(consultar tems especfics)
Sexual Violence Risk-20 (SVR-
20)
Assessing Risk for Violence
(HCR-20)
24
(Informants)
Alguns exemples
dinstruments
Antecedents psiquitrics
personals/familiars
Presncia de trastorns: diagnstic i tipus de
tractament, adhesi al tractament, ingrs en
centres psiquitrics, assistncia a hospital de
dia
Histria familiar daddiccions (consum de
txics, ludopatia, etc.)
Pauta mdica, tractaments anteriors
Certificats de disminuci, tramitaci
dincapacitaci
Informes mdics / psiquitrics,
institucionals
(metge, psiquiatra, cuidadors)
Procs atribucional
Explicaci sobre la situaci actual
Expectatives (per exemple: per qu ests
aqu?, com expliques haver arribat fins aqu?,
quines consideres que sn les teves
dificultats?, qu esperes del centre i del
psicleg?, etc.)
Entrevistes amb el menor

Coordinaci amb altres
professionals (tutor, etc.)
Entrevista: oberta,
semiestructurada
Entrevistes estructurades
despectre ample (Vegeu a dalt)
Situaci personal actual
Capacitats cognitives
Intelligncia, atenci, memria, etc.
Tests i proves dadministraci
individual

WISC-IV. Escala dintelligncia
de Wechsler per a nens
WAIS-III. Escala dintelligncia
de Wechsler per a adults
Matrices progresivas de Raven
DAT-5. Test daptituds
diferencials
TONI-2. Test dintelligncia no
verbal
25
(Informants)
Alguns exemples
dinstruments
Smptomes psicopatolgics
Ansietat, estat dnim, addiccions, alteracions
de la son, problemes dalimentaci, conductes
dhiperactivitat, impulsivitat, desatenci, etc.
Entrevistes, autoinformes i
heteroinformes (pares,
cuidadors, educadors, jove)

Observaci (per exemple,
rastres de comportament)

ASEBA. Sistema de evaluacin
emprica de Achenbach
Sistema de evaluacin de la
conducta de nios y adolescentes
(BASC)
MMPI-A. Inventario Multifsico de
personalidad de Minnesota para
adolescentes
MACI. Inventario clnico de Millon
para adolescentes
I6. Escala de impulsividad de
Eysenck (Silva, Martorell y
Clemente, 1987)
MAYSI-2. Massachusetts Youth
Screening Instrument
Hare Psychopathy Checklist:
Youth Version (PCL YV)
STAI. Cuestionario de ansiedad
estado/Rasgo
STAIC. Cuestionario de ansiedad
estado/Rasgo para nios
CDI. Inventario de depresin
para nios
BDI-II. Inventario de depresin de
Beck
STAXI-2. Inventario de expresin
de ira Estado/Rasgo
ISRA. Inventario de situaciones y
respuestas de ansiedad
SCL-90-R. Cuestionario de 90
sntomas revisado
26
(Informants)
Alguns exemples
dinstruments
Escales de Conners
Qestionari TDAH
Observaci i rastres de
comportament
Autolesi
Conductes autodestructives, autolesions,
historial dintents autoltics, senyals fsics,
ideaci autoltica
Registres, inventaris dautolesi
Observacions
Entrevista semi estructurada
Entrevista estructurada
evaluacin suicidio (Bryan &
Rudd, 2006)

Trets de personalitat
Introversi/extraversi, impulsivitat, cerca de
sensacions, afabilitat, responsabilitat,
estabilitat, dominncia, control, etc.
Capacitat dempatia, autoconcepte,
autoestima, etc.

NEO PI-R. Inventario de
personalidad NEO-Revisado
16PF-APQ. Cuestionario de
personalidad para adolescentes
MMPI-A. Inventario Multifsico de
personalidad de Minnesota para
adolescentes
EPQ-R. Cuestionario de
personalidad de Eysenck-
Revisado
MACI. Inventario clnico de Millon
para adolescentes
I6. Escala de impulsividad de
Eysenck (Silva, Martorell y
Clemente, 1987)
CACIA. Cuestionario de auto-
control infantil y adolescente
AF-5. Autoconcepto.

27
(Informants)
Alguns exemples
dinstruments
TECA. Autoinforme empata
EMMA. Cuestionario de
evaluacin multimedia y
multilinge de la autoestima
Estratgies dafrontament
Capacitat per suportar situacions destrs
Resilincia
Capacitat dinsight, introspecci
Capacitat per al control i el maneig de lenuig
Capacitat per a la resoluci de conflictes
CRI-Y. Coping Responses
Inventory Youth version
ACS. Escalas de afrontamiento
para adolescentes
Vinculaci amb el grup diguals
Tipus de grup, conductes caracterstiques del
grup, rol del menor o jove dins del grup, etc.
Entrevista, informes i arxius
(joves, pares, professors i
tcnics)
EHS. Escala de habilidad social
SOC. Escalas de dificultades de
socializacin de Cantoblanco
Valors i actituds
Davant conductes violentes o delictives
prpies o daltres

Legitimaci de la violncia, prejudicis,
possibles distorsions, etc.
Registres especfics i informes
(pares, cuidadors, educadors,
jove)
Registres i informes
A-D. Cuestionario de conductas
antisociales-delictivas
AVE. Acoso y violencia escolar
Escala de raonament moral

28
(Informants)
Alguns exemples
dinstruments
Consum de drogues
Histria de consum, patr de consum,
intervencions prvies, conscincia de risc,
expectatives, etc.
Registres especfics (i informes
pares, cuidadors, educadors,
jove)

Entrevista i observaci

Coordinaci amb tcnics i
professionals
FRIDA. Factores de riesgo
interpersonales para el consumo
de drogas en adolescentes
Actitud vers la intervenci
Acceptaci de la mesura
Adaptaci vers activitats i normativa
Acceptaci i implicaci en la intervenci
(educadors, jove),
coordinacions amb
professionals, entrevistes i
observacions
AVE. Acoso y violencia escolar
Factors de protecci Vinculaci amb un adult prosocial
Existncia dun adult que sigui un referent
positiu

Informes i registres (pares,
cuidadors, educadors,
companys)
Implicaci prosocial
Activitats i associacions prosocials
Activitats de lleure, esportives, musicals,
voluntariat, etc.)
companys)
29
(Informants)
Alguns exemples
dinstruments
Suport familiar i social
Inters i implicaci familiar
Predisposici i receptivitat a les
recomanacions
Capacitat per posar-les en prctica
companys)
Comproms amb lescola, treball
Inters i implicaci en les activitats
Existncia dun projecte personal
companys)
Punts forts del menor o jove
Voluntat de canvi, perseverana, empatia,
ajust, etc.
Resilincia

companys)
AF-5. Autoconcepto

30

6. Linforme final davaluaci

El cercle de lavaluaci psicolgica es tanca amb la comunicaci dels resultats
del procs a la persona que va fer la demanda. Aix doncs, linforme psicolgic
es lexpressi palpable i el tancament del procs avaluador (Fernndez-
Ballesteros, 1992 b; Martorell, 1984, 1985).

Linforme s una exposici, resumida i sinttica, dels diferents passos seguits
durant el procs davaluaci. Sha de centrar, per tant, en la presentaci de les
dades rellevants, que serviran per donar suport a lexplicaci de la problemtica
que sha avaluat i procurar lnees dactuaci futures.

El resum del procs davaluaci s un document que permetr contrastar les
hiptesis i les recomanacions fetes, tant a travs del seguiment com en
avaluacions futures.

6.1 La funci de linforme

A linforme psicolgic es plasmen les respostes que es donen als problemes
plantejats pels quals es va iniciar un procs davaluaci psicolgica. Hi ha un
acord unnime, entre tots els autors que shan encarregat de linforme
psicolgic, a lhora de dir que lobjectiu ms important s donar resposta als
interrogants plantejats per la persona avaluada o la persona que va fer la
demanda.

6.1.1 Factors comuns a tots els informes psicolgics

Els factors comuns a qualsevol tipus dinforme psicolgic, sn els segents:
a) s una comunicaci oral o escrita dels problemes que van estar objecte
de consulta
b) Explica lestat actual de la problemtica per la qu es va consultar i
presenta una sntesi de lavaluaci i laproximaci diagnstica feta
31
c) Proporciona indicacions del tractament ms adient o recomanacions
dactuaci a fer

6.1.2 Requisits dels informes psicolgics

Com a resultat final dun procs davaluaci, linforme psicolgic ha de complir
amb els segents requisits:
La informaci que contingui ha de ser til en relaci als objectius
perseguits en lavaluaci, excloent-hi aquella que no es refereixi a
aquests continguts
Ha de ser rigors, vera, neutral i objectiu, tant pel que fa als aspectes
metodolgics com els de contingut
Ha de ser necessari, til i tenir un propsit definit dins la intervenci
psicolgica. Ha de permetre prendre decisions o fer un s especfic de la
informaci que cont, dacord amb les necessitats de la persona
avaluada
Ha de tenir sentit en el context al qual va destinat. El llenguatge ha de
ser assequible i la informaci assimilable pels receptors
Ha de respectar els principis tics bsics de la psicologia, les normes
deontolgiques i els drets legals de la persona avaluada

A ms a ms daquestes caracterstiques i exigncies ressenyades, linforme
psicolgic t, des del punt de vista del psicleg, un carcter puntual i sincrnic
que sha de ressaltar ja que s lexpressi de lavaluaci psicolgica feta a una
persona en un moment concret de la seva vida. Aquesta limitaci temporal no
s, a vegades, suficientment senyalada, i aix fa que se li doni a linforme un
abast que no li correspon.

6.2 Proposta per a lestructura de linforme

Per poder complir els objectius assenyalats al punt anterior, el grup de treball
de psiclegs ha proposat la segent estructura per a linforme on es recolliran
els resultats del procs davaluaci. Com ja sexplicava a lapartat 5 daquest
32
document, lestructura de linforme est directament relacionada amb
lestructura i les rees proposades al protocol davaluaci psicolgica i, per tant,
amb el tipus dinformaci que es recull a cadascuna delles.

6.2.1 Identificaci del menor o jove

Aquest apartat recull dades relacionades amb la filiaci de la persona avaluada,
la seva situaci administrativa i judicial i els motius del seu ingrs i de la
intervenci.

6.2.2 Objectiu de lavaluaci

Aquest apartat recull la demanda feta al psicleg, que determina linici del
procs davaluaci. Sespecifica lobjectiu pel qual es fa lavaluaci i les
preguntes a les qu el procs davaluaci i linforme han de respondre.

6.2.3 Fonts dinformaci

Lobjectiu daquest apartat s especificar quins han estat els informants i les
fonts de les qu sha recollit informaci durant el procs davaluaci.

Sha didentificar i especificar la font i naturalesa de les dades que shan
contemplat en la valoraci i, en la mesura que sigui possible, les dates en qu
es va recollir la informaci. Per exemple, si shan fet entrevistes amb la persona
avaluada, amb els seus progenitors, cuidadors o altre personal, s important
anotar la data, els temes tractats i el lloc on sha fet lentrevista. En el cas
dhaver aplicat algun test, s adient anotar les dates en qu es va fer, on es va
aplicar i qui ho va fer.

6.2.4 Dades rellevants

Aquest apartat recull i resum la informaci ms rellevant de les rees
avaluades, dacord amb lesquema desenvolupat al punt 5 daquest document:
Historia personal / familiar
33
Situaci personal actual
Resultats de tests i instruments davaluaci aplicats
Punts forts i febles de la persona avaluada

Per a cadascuna daquestes rees, s important separar els fets i les dades
objectives de les hiptesis que es puguin fer a partir daquesta informaci.

Tamb s important especificar la font dinformaci. Aix, per exemple, es pot
especificar: segons lentrevista feta amb la mare de P el dia xx.xx.xx, P va
tenir un desenvolupament normal a les rees motora, cognitiva, emocional i de
llenguatge. Ladaptaci escolar va ser difcil perqu P.... O b: la informaci
segent est basada en linforme psiquitric del Dr. A, que ha estat visitant a P
des que tenia 10 anys.

6.2.5 Observacions de la conducta i estat mental durant lavaluaci

En aquest apartat es recullen les observacions que el psicleg ha fet sobre el
comportament, el llenguatge i les respostes de la persona avaluada durant tot
el procs davaluaci. En cas que es consideri oport, aquestes apreciacions
poden estar al comenament de linforme.

6.2.6 Conclusions i recomanacions

Linforme psicolgic tanca un cicle davaluaci. Una de les seves funcions s
resumir la informaci rellevant, proposar lnees dactuaci i orientacions
concretes, especificant lactuaci que sespera per part de la persona que va fer
la demanda, daquelles que conviuen amb la persona avaluada en contexts
especfics, i de la persona avaluada. A ms a ms, sha de tenir en compte el
context on viu la persona avaluada i les possibilitats que hi ha que se segueixin
les recomanacions.

s important que lapartat de conclusions i recomanacions proporcioni
informaci sobre els punts forts i dbils de la persona avaluada i del context on
es mou. Incloure els punts forts i dbils proporciona una visi ms completa del
34
funcionament de la persona i evita que els informes esdevinguin un retrat dels
problemes i mancances associades als possibles dficits o alteracions
psicolgiques.

Daltra banda, permet disposar dinformaci molt til per a comenar una
intervenci, en cas que sigui necessria, aprofitant els punts forts.

La taula 3 recull una matriu que pot ser dajuda per recollir informaci dels
punts fots i dbils de la persona avaluada i de lentorn en el qu es mou. A
ms, t implicacions per a linici del tractament ats que abans de recomanar
un determinat programa dactuaci, el psicleg ha de considerar les
necessitats, expectatives i mitjans dels qu disposa la persona que va fer la
demanda, les disponibilitats del medi on viu i els recursos que t la persona
avaluada.

Taula 3. Matriu de Snyder, Ritschel, Rand y Berg. (2006)
Font
De la persona avaluada De l entorn
Fortaleses 1
2
3
1
2
3
Debilitats 1
2
3
1
2
3

6.2.7 Altres aspectes a tenir en compte en linforme psicolgic

Finalment, hi ha alguns aspectes que shan de tenir en compte quan es redacta
un informe escrit o es transmet la informaci de manera oral:

Minimitzar les possibles errades dinterpretaci
Per aix sha de distingir entre la informaci objectiva, els fets, i les
inferncies que el psicleg fa a partir de la informaci recollida i en les
qu basa les seves conclusions o recomanacions.
35
Mantenir una estructura temporal adient, segons el tipus dinformaci
recollida i en la qu es basen les conclusions i recomanacions.
Mantenir una estructura en passat (aspectes histrics/histria personal
familiar), present (situaci personal actual: factors de risc, de protecci,
estratgies dafrontament, factors individuals/clnics, etc.) i futur
(prediccions).

7. Altres consideracions

En aquest apartat es recullen altres consideracions sorgides a partir del treball
del grup i que estan relacionades amb la proposta del model de protocol
davaluaci psicolgica que es presenta en aquest document.

El procs davaluaci psicolgica implica treballar amb hiptesis
relacionades amb la demanda concreta que, posteriorment, caldr
comprovar.

Qualsevol disseny dintervenci requereix duna avaluaci prvia. Sha
de procurar que la intervenci sajusti a les necessitats i capacitats reals
(punts forts i febles) de la persona a qui va dirigida; no hi ha
intervencions estndards.

Els resultats del procs davaluaci han de quedar recollits en un informe
escrit de manera que posteriorment es puguin replicar i, a ms a ms,
serveixin com a punt de referncia per a posteriors avaluacions i
intervencions.

Tant en els centres com en medi obert, el nombre de menors i joves
estrangers atesos ha anat augmentant. Les darreres dades publicades al
butllet de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia
Juvenil del Departament de Justcia (escriptors estadstics octubre
2010), mostren aquesta tendncia a lala.
36

El procs davaluaci psicolgica de joves estrangers presenta dificultats
i trets diferenciadors i especfics respecte de lavaluaci que es pugui fer
amb la poblaci nacional. Algunes de les principals dificultats sn, per
exemple, lidioma de referncia (dificultat per a la comprensi o
lexpressi), la manca dinformaci sobre el context del que provenen i
les pautes culturals apreses, o poder disposar dinformaci provinent
daltres fonts diferents del menor o jove. A ms, en cas de voler utilitzar
proves psicomtriques, la manca de material adaptat per aquesta
poblaci s un element important que cal considerar.

37
8. Equip de treball

8.1 Participants en lelaboraci del document

Joan Almirall Llopart.- Psicleg de lEquip dExecuci de Mesures en Medi
Obert Barcelona 2. Direcci General d'Execuci Penal a la Comunitat i de
Justcia Juvenil
Francesc Elias Calvo.- Psicleg del Centre Educatiu Els Tillers. Direcci
General d'Execuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil
Glria Esteve Nadal.- Psicloga del Centre Educatiu Oriol Badia. Direcci
Manel Fortes Andres.- Psicleg del Centre Educatiu El Segre. Direcci
Silvia Gard Buscarons.- Psicloga del Centre Educatiu Can Llupi. Direcci
Prado Hernndez Lafuente.- Psicloga del Centre Educatiu Montilivi. Direcci
Juan Jos Martnez Alcaraz.- Psicleg del Centre Educatiu LAlzina. Direcci
Raquel Prats Abello.- Psicloga de lEquip dExecuci de Mesures en Medi
Obert de Tarragona. Direcci General d'Execuci Penal a la Comunitat i de
Justcia Juvenil
Teresa Saiz Garcia.- Psicloga de lEquip dExecuci de Mesures en Medi
Obert Barcelona 1. Direcci General d'Execuci Penal a la Comunitat i de
Justcia Juvenil

8.2 Experts

Juan Antonio Amador Campos.- Professor titular de la Facultat de Psicologia
(Departament de Personalitat, Avaluaci i Tractament Psicolgics). Universitat
de Barcelona

38

8.3 Coordinaci, edici i compilaci

Marta Blanch Serentill.-. Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada
Mireia Roca Bertran.-. Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada
Anna Vidal Mena.- Psicloga de la Unitat de Programes i Innovaci. Direcci

39
9. Referncies

Bryan, C. J. & Rudd, M.D. (2006). Advances in the Assessment of Suicide Risk.
Journal of Clinical Psychology, 62(2), 185-200 (2006)
Canalda, G., Toro, J., Valls, M. y Mena, A (1992). A Life Event Scale for
Spanish Children. European Journal of Psychological Assessment, 8,
172-188
Direcci General dExecuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil. Circular
1/2008, de la sobre disposicions comunes de funcionament dels centres
educatius
Direcci General de Justcia Juvenil. Circular 1/2006 sobre disposicions
comunes dorganitzaci i funcionament dels equips de medi obert
Fernndez-Ballesteros, R. (1992 a). El proceso como procedimiento cientfico y
sus variantes. En R. Fernndez-Ballesteros (Dir.), Introduccin a la
Evaluacin psicolgica (Vol. I, pp. 59-86). Madrid: Pirmide
Fernndez-Ballesteros (1992 b). Comunicacin de los resultados del proceso:
el informe. En R. Fernndez-Ballesteros (Dir.), Introduccin a la
Evaluacin psicolgica (Vol. I, pp. 87-108). Madrid: Pirmide
Fernndez-Ballesteros, R., De Bruyn, E. E. J., Godoy, A., Hornke, L. F., Ter
Laak, J., Vizcarro, C., Westhoff, K., Westmeyer, H, y Zaccagnini, J. L.
(2003). Guas para el proceso de evaluacin (GAP): Una propuesta a
discusin. Papeles del Psiclogo, 23 (84), 58-70
Maloney, M. P. y Ward, M. P. (1976). Psychological Assessment: A conceptual
approach. Nova York: Oxford University Press
Martorell, C. (1984). El informe psicolgico: caractersticas y consideraciones
ticas. Universitas Tarraconensis, VI, 205-210
Martorell, C. (1985). El informe diagnstico. En F. Silva (Dir.), Psicodiagnstico:
Teora y aplicacin (pp. 227-252). Valencia: Centro Editorial de Servicios
y Publicaciones Universitarias
Pelechano, V. (1988). Del diagnstico clsico al anlisis ecopsicolgico. Vol. I y
II. Valencia: Alfaplus
40
Silva, F., Martorell, C. y Clemente, A. (1987). El Cuestionario I6 (Junior):
adaptacin espaola. European Journal of Psychological Assessment, 3
(1), 55-78
Snyder, C. R., Ritschel, L. A., Rand, K. L., y Berg, C. L. (2006). Balancing
Psychological Assessments: Including Strengths and Hope in Client
Reports. Journal of Clinical Psychology, 62(1), 3346

41

Debat a bat
Els formats Debat a bat es configuren com a espais de treball on sanalitza
la praxi professional entorn a un tema concret. Aquests espais pretenen
generar un marc de debat fonamentat en lexperincia i coneixements dels
professionals que els integren, i arribar a conclusions que facilitin la
intervenci professional.

Aquests grups compten amb lassessorament continuat dun expert que
permet esclarir, resoldre o incorporar nous punt de vista i facilitar
lelaboraci duna base terica comuna en labordatge del tema plantejat.

Els documents elaborats en els grups de Debat a bat poden ser consultats
a la pgina web del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada.

Diagnostic - Psicologic en Mesures Penals Alternatives

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Diagnostic - Psicologic en Mesures Penals Alternatives

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Debat a bat

You might also like