CSINA

T. M. PLAUTE

Introducci, guia didctica i traducci de
Joan Carles Sim Artero


INTRODUCCI:
No hem conservat de Plaute cap biografia, noms algunes referncies de la seva
vida. El que sabem, per, s que va tenir una gran popularitat. Sembla que va nixer al
nord de la Umbria i que Plaute (el que t els peus plans) va morir el 186 a.C. segons que
diu Cicer al Brutus.
A diferncia daltres escriptors, com Nevi o Enni, Plaute es val de la fabula
palliata per traduir en versos llatins gran part del repertori de la comdia nova dAtenes.
La gran aportaci de la cultura grega a Roma es manifesta tamb en la incorporaci del
gnere de la comdia, tasca que va emprendre Plaute tot retratant la societat hel lenstica
davant el pblic Rom daquell temps. Per Plaute no es limita a traduir, ben al contrari,
incorpora elements i detalls propis de la vida romana amb la intenci datreure latenci
del pblic que anava a veure les seves obres. Un element important en aquesta intenci
datreure linters de lespectador sn els prlegs de les comdies que adopten un to
colloquial i que tenen el propsit de facilitar lexplicaci de la trama teatral.
Csina s una obra bufa escrita amb tota probabilitat cap al 187 a.C. i tracta de la
rivalitat amorosa entre pare i fill, on el pare, Lisdam, s presentat com un vell libidins.
Lobra t dues parts diferenciades: la primera s el sorteig de Csina, que dna lloc al
ttol de loriginal grec (Clerumenoe) i la segona s la substituci de la nvia per lesclau
Calinus.
Csina s una de les darreres comdies escrites per Plaute i, per tant, s
considerada com una de les comdies que millor reflecteixen lart del seu autor. Entre
les imitacions modernes destaquen:
Clizia (1525) de Maquiavel
Lerror e (1543) de G. Batista Gelli
El Maresalco (ca. 1540) de Pietro Aretino
Il ragazzo (1541) de Ludovico Dolce


T. M. PLAUTE
CSINA

PERSONATGES
OLIMPI, majoral (de Lisidam)
CALINUS, escuder (del fill de Lisidam)
CLESTRATA, dona (de Lisidam)
PARDALISCA, esclava (de Clestrata)
MRRINA, dona (d'Alcsim)
LISIDAM, vell
ALCSIM, vell (ve de Lisidam)
CITRI, cuiner
FLAUTISTA

(L'acci transcorre a Atenes, davant de les cases de Lisidam i Alcsim)

ARGUMENT
Dos esclaus de la mateixa casa pretenen en matrimoni la mateixa esclava, companya
seva. Un d'ells actua per encrrec del vell, l'altre per encrrec del fill. La sort afavoreix
el vell, per s vctima d'un engany. En efecte, en lloc de l'al lota li endossen un esclau
malvat que deixa malparats lamo i el seu majoral. El jove es casa amb Csina,
reconeguda ja com a ciutadana lliure.

PRLEG
Salut us desig a vosaltres, excel lents espectadors, que en tan alta estima teniu la Bona
Fe i ella us la t a vosaltres! Si he dit la veritat, donau-me unes fortes mamballetes, aix
sabr, ja des del comenament, que em sou favorables.
Consider savis aquells que beuen vi vell, de la mateixa manera que aquells que
s'afanyen per assistir a les comdies antigues. Com que us agraden les obres i les
paraules antigues, tamb us han d'agradar, ms que cap, les comdies antigues. Car les
comdies noves que s'estrenen ara, sn molt ms dolentes que les monedes noves.
Nosaltres, quan vrem saber pels rumors del poble que vosaltres desitjveu ardentment
veure les comdies de Plaute, us presentam una comdia seva de les antigues, que els
que sou ms grans ja vreu aplaudir: ja s que el ms joves, dentre vosaltres, no la
coneixeu, per hi posarem tot l'esfor per tal que la conegueu.
Quan aquesta comdia es va presentar per primera vegada, va superar totes les altres.
Aleshores hi havia la flor dels nostres poetes, que ara ja han partit d'aqu a la morada
comuna, per, fins i tot absents, ens sn tils com si fossin aqu. A tots vosaltres us vull
demanar de tot cor que sigueu amables i pareu atenci a la nostra companyia.
Allunyeu del vostre pensament les preocupacions i els deutes; que ning de vosaltres no
passi pena pel seu creditor: sn festes, i ho sn fins i tot per als banquers! Tot est
tranquil, al voltant del frum se celebren les alcinies
1
. Aquells pensen amb el cap: en
les festes no demanen res a ning, aix desprs de les festes no tornaran res a ning.
Si les vostres orelles estan disposades, pareu l'nim, vull dir-vos el ttol d'aquesta
comdia: el seu nom en grec s Clermenoe i en llat Sortientes. Dfil la va escriure en
grec, desprs Plaute, el de nom lladrador, la va passar al llat.
(Assenyalant la casa de Lisidam) Aqu hi viu un vell casat; t un fill que viu amb el seu
pare en aquesta mateixa casa. El vell t un esclau, que cova una malaltia, ms ben dit,

1
Les festes dels alcions, els set dies anteriors i posteriors al solstici dhivern, caracteritzats per la calma
dins la mar. Plaute es refereix, de forma cmica, a la tranquil litat que hi ha al frum els dies de festa.
per Hrcules, jeu al llit, per no dir mentides. Aquest esclau -per d'aix ja fa setze anys-
va veure un dia, a trenc d'alba, que una nina era abandonada; tot d'una s'acosta a la dona
que l'abandonava i li demana que la hi doni. La conven, agafa la nina i se l'emporta
directament a casa. La hi dna, a la seva ama, i li demana que en prengui cura i l'eduqui.
L'ama aix ho va fer, la va educar amb gran atenci, gaireb com si fos filla seva.
Quan la nina va arribar a l'edat d'agradar als homes, el vell daqu se n'enamora
perdudament i el mateix li passa al fill. Ara pare i fill, d'amagat l'un de l'altre, preparen
les seves respectives legions: el pare deleg el seu majoral per tal que la demani en
matrimoni: espera que, si li s concedida, tendr amb qui passar la nit fora de casa
defugint les vetlles de la seva dona. El fill, per la seva banda, deleg el seu escuder per
tal de demanar-la en matrimoni: sap que, si ho aconsegueix, tendr lobjecte de la seva
passi dins el seu estable.
La dona del vell s'ha adonat que el seu marit t afers amorosos, per aix s'ha posat de la
banda del seu fill. El pare, per, en saber que el seu fill estima la mateixa dona que ell i
que li s una nosa per als seus propsits, envi el jove en una missi a l'estranger.
Tanmateix, en saber-ho la mare, t cura dels interessos del seu fill. Aquest jove -no
l'espereu avui en aquesta comdia- no tornar a la ciutat: Plaute no ho ha volgut; ha
romput un pont que hi havia al cam.
Ben segur que hi haur aqu persones que diran entre elles: per Hrcules, qu s aix?
Noces entre esclaus? Uns esclaus que, per ventura, es casaran o que demanaran alg en
matrimoni? Coses mai vistes i que no sestilen en cap lloc del mn! Per jo us dic que
aix passa a Grcia i a Cartago, i aqu, al nostre pas, a la regi Aplia. En aquests llocs
les noces entre esclaus se solen celebrar amb ms solemnitat que les noces entre
persones lliures. Si alg creu que no s aix, m'hi jug una gerra de vi amb mel, sempre
que el jutge sigui un cartagins, un grec o, en atenci a mi, un d'Aplia. Qu, doncs? No
us moveu? Ja ho veig: ning no t set.
Per tornem a aquella nina abandonada, que dos esclaus pretenen com a esposa amb
tant d'inters. Es descobrir que s honesta i lliure, filla d'un ciutad atenenc, i, s clar,
no far cap immoralitat, almenys en aquesta comdia. Per desprs d'acabada la funci,
per Hrcules, si alg li dna doblers, em sospit que sortir a casar-se tot d'una, sense
esperar els auspicis.
Aix s tot. Salut! Que tot us vagi b i que assoliu la victria amb el vostre vertader
valor, tal com heu fet fins ara!

ACTE I

ESCENA PRIMERA
OLIMPI, CALINUS

OLIMPI.- s que no puc parlar de les meves coses tot sol o pensar en elles, sense que
tu em facis despia? Per qu em persegueixes, fastigs?
CALINUS.- Perqu estic decidit a seguir-te sempre all on vagis, com si fos la teva
ombra. Ms encara, per Pl lux, si vols acabar en la creu, estic disposat a seguir-te. A
partir d'aqu dedueix si podrs o no amb les teves intrigues, fetes a les meves espatlles,
robar-me Csina i impedir que em casi amb ella, com pretens.
OLIMPI.- Quines feines tens tu amb mi?
CALINUS.- Qu dius, desvergonyit? Per qu rondes per la ciutat, majoral de merda?
OLIMPI.- Perqu vull.
CALINUS.- Com aix no ets al camp, a la teva jurisdicci? No seria millor que
tenguessis cura de la tasca que se t'ha encomanat i et mantinguessis allunyat de les coses
de la ciutat? Has vingut aqu a robar-me la meva esposa. Vs-te'n al camp, vs-te'n
duna punyetera vegada a la teva provncia!
OLIMPI.- No he oblidat les meves obligacions, Calinus: he deixat al camp alg que
s'ocupa de tot com cal. Jo, si mai aconseguia all que he vengut a cercar a la ciutat,
casar-me amb aquella per la qual tu mors, la bella i tendra Csina, companya teva
d'esclavatge, quan jo me l'haur enduta al camp com a esposa, romandria per sempre al
camp en la meva jurisdicci.
CALINUS.- Que et casars amb ella? Per Hrcules, abans em penjaria; preferesc estar
mort abans que la tenguis en el teu poder.
OLIMPI.- Doncs ella ja s meva, aix s que ja et pots fermar el coll.
CALINUS.- Que ja s teva, desenterrat d'un femer?
OLIMPI.- Sabrs que aix s aix. Fes-te fotre! Quantes desgrcies et far passar, si
visc, amb les meves noces!
CALINUS.- Qu em fars?
OLIMPI.- Que qu et far? Primer de tot durs la torxa davant la nvia (de llavors
en, que sempre siguis un brtol i un bandarra). Desprs, quan arribars a la finca, se
t'assignar una mfora i un caminal, una font, una caldera i vuit gerres, les quals si no
estan sempre plenes, jo t'omplir de fuetejades. Aix, de tant portar aigua et far tan
corbat que de tu es podr fer una rabasta. I desprs d'aix, a no ser que mengis grans
apilats o terra com un cuc, encara que demanis provar alguna cosa, mai, per Pl lux, el
Dejuni haur estat tan dejuni com jo t'ho far passar al camp. I a la fi, de nit, quan
estiguis rebentat i mort de fam, procurarem que jeguis com et correspon.
CALINUS.- Qu fars, doncs?
OLIMPI.- Tancar-te fermament a l'ampit de la finestra, dall estant podrs escoltar
quan li doni besades i com ella em diu: "Estimadet meu, Olimpi, vida meva, bombonet
meu, joia meva! Deixa'm que besi els teus ullets, desig meu; deixa'm, au! estimar-te, tu
el meu dia de festa, el meu ocellet, la meva coloma, el meu conillet." I tu, canalla,
mentre em diran totes aquestes coses, et regirars com un ratol enmig de la paret. I ara,
per tal que no intentis respondrem, me'n vaig cap a dins: em fa fstic el teu discurs.
CALINUS.- Et seguesc, aix segur, per Pl lux, que no fars res sense que jo tespi.
(Entren tots dos a casa de Lisidam)

ACTE SEGON

ESCENA PRIMERA
CLESTRATA, PARDALISCA

CLESTRATA.- (A la seva esclava, mentre li dna lanell) Segellau els rebosts i
tornau-me l'anell; jo vaig aqu al costat, a ca la meva vena. Si el meu marit vol alguna
cosa, anau-hi a cercar-me.
PARDALISCA.- El vell havia ordenat que li fos preparat el menjar.
CLESTRATA.- Pst! Calla i vs-te'n! Ni l'hi prepar, ni avui es cuinar a casa;
(Pardalisca entra) ell est en contra meva i del meu fill, per mor del seu desig amors,
malet miserable! El matar de fam i de set, amb males paraules i males accions em
venjar d'aquell enamorat. Jo, per Pllux, lofegar del tot amb els meus improperis;
far que, a partir d'ara, visqui com li s digne, pastura de l'Aqueront, seguidor de la
ignomnia, estable de maldat. (Mirant la casa de Mrrina) Ara vaig a plorar la meva
fortuna a ca la vena; per la porta ha grinyolat i s ella mateixa la que surt aqu fora.
Per Pl lux que no he comenat aquest cam en el moment oport.

ESCENA SEGONA
MRRINA, CLESTRATA

MRRINA.- Va, esclaves, seguiu-me a la casa del costat. Eh, vosaltres! No hi ha ning
que escolti el que dic? (Sense veure Clestrata) Si el meu marit o qualc demana, jo
ser aqu; (assenyalant la casa de Clestrata) perqu quan estic sola a casa,
densopiment les coses se'm cauen de les mans. No us he ordenat que em dugussiu la
filosa.
CLESTRATA.- Salut, Mrrina!
MRRINA.- Salut, per Cstor! Per, digues, per qu ests tan trista?
CLESTRATA.- Aix solen estar totes les mal casades! A casa i fora d'ella, sempre hi
ha motius per estar disgustades. Ara mateix anava a ca teva.
MRRINA.- Per Pl lux, i jo a la teva. Per per quin motiu ests ara disgustada? Perqu
tot el que a tu et disgusta, a mi m'entristeix.
CLESTRATA.- Et crec, per Cstor, perqu no estim cap altra vena ms que a tu, i
amb motiu. Ni cap que tengui totes les virtuts que a mi m'agradaria tenir.
MRRINA.- Jo tamb t'estim, i per aix vull saber qu et passa.
CLESTRATA.- El meu marit em t humiliada, a casa, de la pitjor manera.
MRRINA.- Ai!
CLESTRATA.- Qu passa?
MRRINA.- Torna-m'ho a dir, car, per Pl lux, no he ents b de qu et lamentes.
CLESTRATA.- El meu marit em t humiliada de la pitjor manera i no tenc ni opci de
fer valer els meus drets.
MRRINA.- s estrany, si dius la veritat, ja que sn els marits els que no poden fer
valer els seus drets davant les dones.
CLESTRATA.- Doncs, no pretn, en contra de la meva voluntat, donar al seu majoral
una esclava meva, criada amb els meus doblers? Per, en realitat, s ell que l'estima.
MRRINA.- Parla, per favor! El que s aqu podem parlar, estam nosaltres soles.
CLESTRATA.- Aix s.
MRRINA.- D'on l'has aconseguida? Perqu una dona decent no conv que tengui cap
propietat d'amagat del seu esps; i si la t, s que l'ha obtinguda d'una forma poc
honrada, o l'ha robada al seu marit o l'ha aconseguida amb un adulteri. Pens que tot el
que s teu, ho s tamb del teu esps.
CLESTRATA.- (Ofesa) Tu tamb parles sempre en contra de la teva amiga!
MRRINA.- Calla, beneita, i escolta'm. No vulguis portar-li la contrria. Deixa'l que
senamori, deixa que faci all que desitja, mentre a tu no et manqui res a casa.
CLESTRATA.- Que no ests b del cap? Perqu el que dius va en contra del teus
interessos.
MRRINA.- Poca-solta! Tu ets qui ha d'evitar sempre aquestes paraules en boca del teu
marit.
CLESTRATA.- Quines paraules?
MRRINA.- Ves-te'n fora de casa, dona!
2

CLESTRATA.- Pst! Calla!
MRRINA.- Qu passa?
CLESTRATA.- (Assenyalant Lsidam que s'hi acosta) Mira!
MRRINA.- Qui has vist?
CLESTRATA.- s el meu marit que ve cap aqu. Vs a casa; de pressa, per favor!
MRRINA.- D'acord, ja me nhi vaig.

2
I foras mulier: s una frmula de divorci.
CLESTRATA.- Desprs, quan tendrem ms temps totes dues, llavors parlar amb tu.
Ara, adu!
MRRINA.- Adu! (Entra a ca seva)

ESCENA TERCERA
LISIDAM, CLESTRATA

LISIDAM.- (Que no ha vist encara Clestrata) A totes les coses crec que supera
lamor, fins i tot a les delcies ms delicioses, i, ara com ara, no es pot anomenar res que
tengui ms sal ni ms dolor. El que realment em sorprn s que els cuiners, que usen
condiments variats, no se serveixin daquest nic condiment, que est per damunt de
tots els altres. Perqu on hi hagi lamor com a condiment, crec que agradaria a
qualsevol; i no pot haver-hi res gusts ni suau si lamor no ho ha amanit. El fel, que s
amarg, lamor el convertiria en mel; lhome trist en encantador i comprensiu. Jo he fet
aquesta conjectura per mi mateix, ms que per sentir-ho dir, perqu com ms estim
Csina, ms sobreps amb elegncies la prpia Elegncia: duc de cap tots els
perfumistes; en qualsevol lloc on hi hagi un perfum delicat, men pos, noms per
agradar-li (i li agrad, pel que veig). Per la meva esposa em turmenta, perqu encara s
viva. (Mirant Clestrata) Aqu la veig plantada com un estaquirot i amb cara de pomes
agres; li haur de parlar suaument a aquesta mala pcora. (Va cap a Clestrata i intenta
abraar-la) Esposa meva, delcia meva, qu fas?
CLESTRATA.- Fuig i aparta aquesta m!
LISIDAM.- Va, Juno meva, no cal que siguis tan esquerpa amb el teu Jpiter.
(Clestrata fa intenci de partir) On vas ara?
CLESTRATA.- Deixam estar!
LISIDAM.- Espera.
CLESTRATA.- No vull esperar.
LISIDAM.- Doncs, per Pl lux, que et seguir.
CLESTRATA. -A veure, que no ests b del cap?
LISIDAM.- B del tot. Com testim!
CLESTRATA.- No vull que mestimis.
LISIDAM. No ho podrs impedir.
CLESTRATA. Em mates!
LISIDAM. (A part) Tan de bo diguessis la veritat.
CLESTRATA. (Que ho ha sentit) Ho crec.
LISIDAM. Miram, tresor meu.
CLESTRATA. S, tant com tu ets el meu. Don vnen, digues, aquestes olors de
perfum?
LISIDAM. (A part) Ai! Estic mort! Pobre de mi, mha agafat en flagrant delicte. Ja
estic tardant en eixugar-me el cap amb la capa. Que el bon Mercuri et confongui,
perfumista, perqu mhas venut aix! (Fa intenci de marxar)
CLESTRATA. Eh tu, tros de no res, mosquit de cap blanc! No s per qu no et dic
el que et mereixes? Et sembla b, a la teva edat, anar pels carrers perfumat, intil?
LISIDAM. Per Pl lux, s que he estat ajudant un amic que comprava uns perfums.
CLESTRATA. Ben aviat tens una excusa! No ten dna vergonya?
LISIDAM. Tot el que tu vulguis.
CLESTRATA. A quin bordell has anat a jeure?
LISIDAM. Jo en un bordell?
CLESTRATA. S ms del que timagines.
LISIDAM. Qu vols dir? Qu saps?
CLESTRATA. Que ets el vell ms ganpia de tots els vells. Don vns, nullitat? On
has estat? En quin bordell tha ficat? On has begut? Ests begut, per Cstor! Mira la
capeta com la dus darrugada.
LISIDAM. Que els dus ens maleeixin a tu i a mi, si avui he abocat una gota de vi a la
meva gargamella.
CLESTRATA. No, fes el que vulguis, beu, menja, malgasta.
LISIDAM. B, ja basta, esposa meva! Tanca la boca, fas massa renou. Deixa un poc
deloqncia per discutir dem amb mi. Per digues, ja has domesticat el teu nim i
ests disposada a fer all que vulgui el teu marit, en lloc de fer-li la contra?
CLESTRATA. Sobre quina cosa?
LISIDAM. Mho demanes? Sobre la nostra esclava, Csina: que li sigui donada com a
esposa al nostre majoral, esclau honest, devora el qual no li mancar fusta, aigua
calenta, menjar i vestits, i on podr educar els fills que parir. Aix abans que la donis a
aquell escuder pervers, un home que no t, ara com ara, ni una moneda de plom
destalvi.
CLESTRATA. Mestranya, per Cstor, que a la teva edat hagis oblidat les teves
obligacions.
LISIDAM. I ara?
CLESTRATA. Perqu si fessis el que deus i ts propi, em deixaries a mi tenir cura
de les criades, com s la meva obligaci.
LISIDAM. I per qu dimonis vols donar-la a un pobre escuder?
CLESTRATA. Perqu hem de complaure el nostre fill nic.
LISIDAM. Doncs, encara que sigui nic, no s ell ms fill nic meu, que jo el seu
nic pare; s ms just que ell vulgui obeir-me a mi, que jo a ell.
CLESTRATA. Tu, bergant, et cerques problemes, per Cstor, ho estic ensumant, ho
sent.
LISIDAM. Jo?
CLESTRATA. S, tu! Si no, per qu rondines? Per qu desitges aix tan
ansiosament?
LISIDAM. Per casar-la amb un esclau honest i no amb un de deshonrat.
CLESTRATA. I si jo la deman al majoral i ho aconseguesc, per la meva influncia,
que la doni a lescuder?
LISIDAM. I si jo aconseguesc de lescuder que la doni al majoral? I crec que ho puc
aconseguir.
CLESTRATA. Dacord. Vols que cridi de la teva part aqu fora Calinus? Tu
demana-la-hi, jo la demanar al majoral.
LISIDAM. s clar que ho vull.
CLESTRATA. Doncs tot duna ser aqu. Ara sabrem qui dels dos s ms persuasiu.
(Entra a casa)
LISIDAM. (Tot sol) Que Hrcules i la resta dels dus la confonguin, ara que puc
parlar amb llibertat! Jo, pobre de mi, em consumesc damor, i ella, com si ho fes aposta,
em duu la contra. Segur que sha olorat la meva dona el que estic maquinant i per aix
sha posat, a posta, de part de lescuder.

ESCENA QUARTA

LISIDAM, CALINUS

LISIDAM. Que tots els dus i les deesses el confonguin!
CALINUS. (Que ha escoltat les paraules de Lisidam) A tu ...... la teva esposa mha
dit que em cridaves.
LISIDAM. S, he ordenat cridar-te.
CALINUS. Digues, qu vols?
LISIDAM. Primer vull que parlis amb mi sense arrufar les celles; s una ximpleria
que et mostris malhumorat amb qui t ms poder que tu. Fa temps que et consider un
home bo i honrat.
CALINUS. (A part) Ja. (A Lisidam) I si ho creus aix, per qu no em dnes la
llibertat?
LISIDAM. Precisament aix vull, per de res em serveix voler-ho, si tu no majudes a
aconseguir-ho.
CALINUS. Magradaria saber qu s el que vols.
LISIDAM. Escolta, jo tho dir. Jo he proms donar com a esposa Csina al nostre
majoral.
CALINUS. Per la teva dona i el teu fill me la prometeren a mi.
LISIDAM. Ho s, per qu prefereixes ara, esser fadr i lliure, o casar-te i passar la
vida com a esclau tu i els teus fills? Lelecci s teva: tria daquestes dues coses la que
vulguis.
CALINUS. Si fos lliure, viuria a costa meva; ara visc a costa teva. Pel que fa a
Csina, certament, no la vull cedir a cap home.
LISIDAM. Entra dins i crida la meva esposa. Que vengui tot duna aqu, a la porta.
Fes via. I treu aqu amb tu lurna amb laigua i les boles.
3

CALINUS. Em sembla b!
LISIDAM. Jo, per Pllux, posar fi a tot aix ja duna vegada. Perqu, si aix no puc
aconseguir res, ho tirarem a sorts. Jo ja em venjar de tu i dels teus valedors.
CALINUS. Per si jo tendr la sort de la meva part.
LISIDAM. S, per Pl lux, de morir crucificat.
CALINUS. Ella es casar amb mi, maquina el que vulguis i com vulguis.
LISIDAM. Vols fugir de la meva vista?
CALINUS. Em mires a desgrat teu, per tanmateix seguir viu. (Entra a casa)
LISIDAM. (Sol) No som un home desgraciat? No sn totes les coses contrries a mi?
Tenc por que la meva dona hagi convenut Olimpi que no es casi amb Csina. Si aix
s aix, aquest vell est perdut. Per si no ho ha aconseguit, encara tenc una petita
esperana en el sorteig. Si la sort, per, em fos adversa, far de la meva espasa un
matals i mhi ajaur. Per aqu ve oportunament Olimpi.

ESCENA CINQUENA

OLIMPI, LISIDAM

OLIMPI. (Parlant amb Clestrata, que s a dins de casa) Per Pl lux, ama, que
encara que em posis al forn encs i mhi coguis com un pa daurat, no aconseguirs de
mi el que pretens.
LISIDAM. (A part) Estic salvat! I les meves esperances estan salvades, segons el que
escolt.

3
Lurna (llat. sitella) era un recipient de ventre gros i coll estret. Susava tamb als comicis per treure a
sort el nom de les tribus o centries i fixar, daquesta manera, lordre de votaci. Dins de lurna
sintroduen les boles, trossos de cermica o de fusta amb una marca (sortes) i desprs somplia daigua.
Les sortes, per mor del coll estret de lurna, noms es podien treure duna en una. La funci de laigua
era, possiblement, tractar devitar que les sortes es poguessin distingir abans de treure-les.
OLIMPI. (A Clestrata) Per qu vols espantar-me amb lamenaa de no donar-me la
llibertat? Encara que tu i el teu fill no ho vulgueu, en contra de la vostra voluntat i a
contracor de tots dos, puc fer-me lliure per uns cntims.
LISIDAM. Qu passa? Amb qui discuteixes, Olimpi?
OLIMPI. Amb la mateixa que tu discuteixes cada dia.
LISIDAM. Amb la meva dona?
OLIMPI. Quina dona? Perqu tu ets com un caador: dia i nit passes la vida amb
una cussa.
LISIDAM. Qu vol? Qu et diu?
OLIMPI. Em demana i em suplica que no em casi amb Csina.
LISIDAM. Qu li has contestat?
OLIMPI. No la cediria al propi Jpiter, si ell mateix mho demans.
LISIDAM. Que els dus et conservin ..... pel meu b!
OLIMPI. Ara ella est tota en fermentaci: aix est destufada contra mi.
LISIDAM. Jo, per Pl lux, voldria que rebents xapada pel mig. (Fent un gest obsc)
OLIMPI. Crec, per Pl lux, que est fet si tu encara ets bo per a alguna cosa. Per,
per Pl lux, els teus amors ja em fan fstic. La teva esposa ja s la meva enemiga, el teu
fill el meu enemic, enemics tots els de la casa.
LISIDAM. Que timporta aix? Mentre et sigui propici aquest Jpiter, (sassenyala ell
mateix) aquests dus menors than dimportar un borrall.
OLIMPI. Aix sn bajanades i de les grans! Com si tu no sabessis com de sobte
moren aquests Jpiters humans. Si finalment tu mors, Jpiter meu, quan el teu regne
haur tornat als dus menors, qui em guardar les espatlles, el cap o les cames?
LISIDAM. Les coses et van millor del que et penses, si aconseguim aix: que jegui
amb Csina.
OLIMPI. No ho crec, per Hrcules: de tal manera la teva esposa posa inters perqu
no em sigui donada.
LISIDAM. Per jo far aix: posar les boles a la urna i la sortejar entre tu i Calinus.
Aix com estan les coses, pens que s necessari combatre fins a la fi els adversaris amb
les espases.
OLIMPI. Qu passar si la sort surt duna manera diferent a la que tu vols?
LISIDAM. No cridis el mal temps: tenc confiana en els dus, tendrem esperana en
ells.
OLIMPI. No donaria jo una palla per aquestes paraules. Car tots els mortals confien
en els dus, i tanmateix he vist molts confiats en els dus, sovint quedar defraudats.
LISIDAM. Pst! Calla un poc.
OLIMPI. Qu vols?
LISIDAM. Heus aqu que surt de casa Calinus amb lurna i les boles, ara mateix
lluitarem amb els estendards aixecats.

ESCENA SISENA

CLESTRATA, CALINUS, LISIDAM, OLIMPI

CLESTRATA. (Sortint de casa amb Calinus) Fes via, Calinus, explicam qu vol el
meu home de mi.
CALINUS. Ell?, per Pl lux, veure el teu cadver cremant fora de les portes de la
ciutat.
CLESTRATA. Ja ho crec, per Cstor, que ho vol!
CALINUS. Doncs jo, per Pllux, no ho crec: nestic segur.
LISIDAM. (A part) Resulta que tenc ms mestres del que em pensava: ara hi ha a casa
un endev. (A Olimpi) I si aixecam les insgnies i els sortim a cam? Segueix-me. (A
Clestrata i a Calinus) Com va?
CALINUS. Aqu tens tot el que havies demanat: la teva dona, les boles, lurna i jo
mateix.
OLIMPI. Noms tu mhi sobres.
CALINUS. Aix et sembla a tu, per Pl lux; ara jo sc per tu un fibl i punx el teu
coret. Ja ests suant de por, carn de cany!
CLESTRATA. Calla, Calinus.
OLIMPI. Doncs, tapa-li la boca! (Fent un gest obsc)
CALINUS. Aix a ell, que est acostumat que li donin ....
LISIDAM. (A Calinus) Posa aqu lurna, i dnam les boles. Parau atenci. (A
Clestrata) Jo pensava que podria aconseguir aix de tu, esposa meva: que Csina em
fos donada com a esposa, i encara ho seguesc pensant.
CLESTRATA. Que et fos donada ella a tu?
LISIDAM. S, a mi .... Ai! No volia dir aix. Volia dir a mi i he dit a aquest, s
que la desig tant per a mi ...... Per Hrcules, des de fa una estona tot ho dic a linrevs!
CLESTRATA. Per Pl lux, aix s cert, i tamb ho fas tot a linrevs.
LISIDAM. s per a ell; no, per Hrcules, per a mi..... ai! a la fi amb prou feines he
tornat al bon cam.
CLESTRATA. Per Pllux, tequivoques molt sovint.
LISIDAM. Aix passa quan desitges una cosa amb tanta fora. Per a tu tots dos,
aquest i jo, en virtut dels teus drets, et demanam ......
CLESTRATA. Qu?
LISIDAM. Tot duna tho dir, coseta dola
4
: s sobre aquella Csina, que tenguis la
bondat de concedir-la a aquest, el nostre majoral.
CLESTRATA. Doncs, per Pl lux, ni la hi concedesc, ni mha passat pel
pensament.
LISIDAM. Aleshores, ho tirar ja a sorts entre tots dos.
CLESTRATA. Qui tho impedeix?
LISIDAM. Crec, de bon dret, que s el millor i el ms just. A la fi, si les coses surten
com volem, ens nalegrarem; i si no, ho patirem amb resignaci. (A Olimpi) Pren la
teva bola. Mira el que t escrit.
OLIMPI. Lu.
CALINUS. No s just, perqu la hi ha donada abans que a mi.
LISIDAM. (A Calinus) Au! agafa aquesta.
CALINUS. Dus. Espera! Se mha acudit una cosa. (A Clestrata) Mira que no hi hagi
una altra bola dins de laigua.
LISIDAM. Carn de fuet, creus que sc com tu?
CLESTRATA. (Desprs de mirar dins lurna) No nhi ha cap. Estigues tranquil.
OLIMPI. Tant de bo tengui la sort i la fortuna.....
CALINUS. Duna bona garrotada.
OLIMPI. A tu et tocar, per Pl lux: conec la teva pietat
5
. Per espera un moment,
no ser la teva bola de fusta de pollancre o davet?
6

CALINUS. I a tu, qu timporta?
OLIMPI. Perqu tenc por que no suri per damunt de laigua.

4
Lisidam diu mulsa mea. Mulsa (aqua) era una espcie dhidromel.
5
Pietas en el sentit clssic de complir els deures amb els dus, pares, parents, benefactors, etc.
6
Fustes de poc pes, que suren fcilment.
LISIDAM. (Acostant-se amb lurna) Molt b, estigues alerta! Ara poseu tots dos les
boles aqu dins. Ja est! Esposa meva, remena-les.
OLIMPI. No ten refis de la teva dona.
LISIDAM. Tingues bon nim.
OLIMPI. Estic segur, per Hrcules, que embruixar les boles si les arriba a tocar.
LISIDAM. Calla.
OLIMPI. Ja call. Deman als dus .......
CALINUS. (Tallant-lo) Que tu avui duguis cadena i forcat.
OLIMPI. .... que mafavoreixi la sort .....
CALINUS. (Tallant-lo una altra vegada) S, per Hrcules, que et pengin pels peus.
OLIMPI. I a tu, que et treguin els mocs fins que et surtin els ulls de la cara pel nas.
CALINUS. De qu tens por? Conv que tenguis preparada la corda per al teu coll.
OLIMPI. Ests perdut!
LISIDAM. Escoltau-me tots dos.
OLIMPI. Ja call.
LISIDAM. I ara tu, Clestrata, perqu no diguis o sospitis que he fet trampes en
aquest assumpte, tho permet: treu tu la bola.
OLIMPI. Em perds!
CALINUS. Ell hi guanya!
CLESTRATA. (A Lisidam) Fas b.
CALINUS. (A Olimpi) Deman als dus que la teva bola hagi fugit de lurna.
OLIMPI. Ah s! Com que tu ets un fugitiu, vols que tot timiti?
CALINUS. Tant de bo, com diuen dels Herclides
7
daltre temps, la teva bola shagi
fet aigua en el sorteig!
OLIMPI. Tu si que et fars aigua ara quan tescalfaran a bastonades.
LISIDAM. Para atenci, Olimpi.
OLIMPI. Si aquest lletrat mho permet.
LISIDAM. Que la sort i la fortuna em siguin favorables!
OLIMPI. Que aix sigui, i tamb a mi.
CALINUS. No.
OLIMPI. S, per Hrcules!
CALINUS. A mi, per Hrcules!
CLESTRATA. (A Olimpi assenyalant Calinus) Aquest guanyar i tu sers un
desgraciat tota la vida.
LISIDAM. Trenca-li la cara a aquest odis. Va, qu esperes?
CLESTRATA. Et guardars daixecar-li la m.
OLIMPI. (A Lisidam) Li peg amb la m oberta o amb el puny?
LISIDAM. Com vulguis.
OLIMPI. (Pegant-li a Calinus) Jas!
CLESTRATA. Per qu li has pegat?
OLIMPI. Perqu el meu Jpiter mho ha manat.
CLESTRATA. (A Calinus) Pega-li a la mandbula, com ell tha fet a tu.
(Calinus pega a Olimpi)
OLIMPI. Pobre de mi! Jpiter, em peguen!
LISIDAM. Per qu li has pegat?
CALINUS. Perqu mho ha manat aquesta, la meva Juno.

7
Segons la llegenda, els descendents dHrcules, decidiren repartir-se a sorts el Pelopons, dacord amb
lordre de sortida de les pedres que havien posat en un recipient ple daigua. Mesnia es va reservar per a
la darrera pedra en sortir i Cresfontes, que lambicioava, va posar-hi un terrs darena que, lgicament, es
va desfer. Les pedres dels seus germans varen sortir abans.
LISIDAM. Quanta pacincia! Si essent jo viu encara, a ca meva comanda la meva
dona.
CLESTRATA. (Assenyalant primer Calinus i desprs Olimpi) Ha de tenir el
mateix dret a parlar aquest que aquest altre.
OLIMPI. I doncs, per qu s tan infaust per a mi?
LISIDAM. (A Calinus) Taconsell que et guardis duna pallissa, Calinus.
CALINUS. A bones hores, desprs que mhan copejat la cara.
LISIDAM. Va, esposa meva, treu la bola; vosaltres pareu atenci. (A part) De por que
tenc, no s ni on som.
OLIMPI. Estic perdut, crec que el cor me va a cent, ja fa estona que est saltant i
amb el seu esfor em fereix el pit.
CLESTRATA. Ja tenc la bola.
LISIDAM. Treu-la fora.
CALINUS. (A Olimpi) Ja ets mort?
OLIMPI. (A Clestrata) Mostra-la.... s la meva!
CALINUS. Malet sigui! s la meva perdici.
CLESTRATA. Calinus, has perdut.
LISIDAM. Estic content que els dus ens hagin ajudat, Olimpi.
OLIMPI. Aix ha estat per mor de la meva pietat i la dels meus avantpassats.
LISIDAM. (A Clestrata) Vs cap a dins, esposa meva i prepara les noces.
CLESTRATA. Far el que manes.
LISIDAM. Ja saps que des daqu al camp i a la finca, on lha de dur, hi ha un bon
tros.
CLESTRATA. Ho s.
LISIDAM. Entra i, encara que no tagradi, mira docupar-te de tot.
CLESTRATA. Dacord. (Entra a casa)
LISIDAM. (A Olimpi) Entrem nosaltres tamb i animem-los per tal que safanyin.
OLIMPI. No ser jo qui taturi. (Assenyalant Calinus) En presncia daquest no vull
pronunciar ms paraules. (Entren a casa Lisidam i Olimpi)

ESCENA SETENA

CALINUS

CALINUS. Si ara em penjava, perdria el temps, i, a ms del temps, el preu de la
corda, i donaria una gran alegria als meus enemics. Quina necessitat en tenc, si
tanmateix estic mort? La sort mha estat adversa; Csina es casar amb el majoral. Per
el que em fa rbia no s ja que el majoral hagi guanyat, sin que el vell poss tant
desfor perqu aquella no em fos donada a mi i que es cass amb aquell. Que nervis
estava, com safanyava el miserable, i com saltava quan el majoral ha guanyat. Per,
espera un poc! Mamagar aqu, escolt que les portes sobren. Els meus benefactors i
amics surten. Des daqu jo els espiar per parar-los una trampa. (Samaga)

ESCENA VUITENA

OLIMPI, LISIDAM, CALINUS

OLIMPI. (A Lisidam) Sens dubte, que vengui al camp, jo tel tornar aquest home a
la ciutat amb la forca al coll com un carboner.
LISIDAM. Aix sha de fer.
OLIMPI. Jo me nocupar i ho dur a terme.
LISIDAM. Jo volia, si Calinus sestava a casa, enviar-lo amb tu a fer les compres i
aix afegir aquesta mala estona a sobre de laflicci del nostre enemic.
CALINUS. (A part) Retrocedesc i em retir cap a la paret, far com els crancs. He de
captar damagat la seva conversaci, perqu un dells s el meu suplici, laltre em
turmenta. (Assenyalant Olimpi) Per mira-tel com va vestit de blanc aquest
desgraciat, aquest tat dagullons. Ajornar la meva mort: estic decidit a enviar aquest a
lAqueront per davant de mi.
OLIMPI. (A Lisidam) No dirs que no he estat complaent amb tu. El que ms
desitjaves tho he aconseguit. Avui estar amb tu la teva estimada damagat de la teva
dona.
LISIDAM. Calla! Aix els dus mestimin b, si amb prou feines no estic reprimint els
meus llavis de cobrir-te de besades per aquest afer, estimadet meu.
CALINUS. (A part) Qu? Cobrir de besades? Qu s aix? Estimadet teu? Per
Hrcules, em sembla que vol perforar el cul al majoral!
OLIMPI. Aix doncs, mestimes?
LISIDAM. S, per Pl lux, ms que a mi mateix. Puc abraar-te?
CALINUS. (A part) Com? Abraar-te?
OLIMPI. s clar que pots.
LISIDAM. s que quan et tinc als meus braos em sembla llepar la mel.
OLIMPI. (Rebujant Lisidam) Fuig daqu, pervertit, Apartat de la meva esquena.
CALINUS. (A part) s per aix, per aix, que va fer aquell el seu majoral. I per aix
mateix a mi un dia que havia anat a cercar-lo volia donar-me ... (Fent un gest obsc) el
crrec de majordom sota la porta.
OLIMPI. (A Lisidam) No dirs que avui no he estat complaent amb tu, que no the
donat plaer?
LISIDAM. Fins al punt que, mentre visqui, testimar ms que a mi mateix.
CALINUS. (A part) Crec, per Hrcules, que avui aquests se naniran al llit. Sens
dubte aquest vell acostuma perseguir els barbuts.
LISIDAM. Com omplir de besades avui la meva Csina, com mho passar de b
damagat de la meva esposa!
CALINUS. (A part) Per guaita! Ara, per Pl lux, he tornat a la fi al cam recte. s
aquest qui est perdut per Csina. Els he agafat.
LISIDAM. Per Hrcules, ja tenc ganes dabraar-la i de besar-la.
OLIMPI. Primer em casar amb ella. Per qu dimonis tens tanta pressa?
LISIDAM. Lestim.
OLIMPI. Per no crec que aix pugui ser avui.
LISIDAM. Pot ser, si vols que dem et doni la llibertat.
CALINUS. (A part) Ara ms que mai he de parar les orelles. Ara mateix agafar sense
dificultats dos porcs senglars en un mateix sot.
LISIDAM. (Assenyalant la casa dAlcsim) En casa del meu amic i ve tenc preparat
un lloc; a aquest li he confiat tot el meu amor i ell mha proms un lloc.
OLIMPI. I la seva dona, on ser?
LISIDAM. He trobat una bona soluci: la meva esposa la cridar a casa seva per les
noces, per tal que li faci companyia, lajudi i dormi amb ella. Jo li ho vaig suggerir i la
meva dona va dir que aix ho faria. Aquella dormir aqu, jo far que el seu home no
sigui a casa. Tu durs la teva dona al camp, (assenyalant la casa dAlcsim) per el
camp ser aqu, mentre jo celebrar les meves noces amb Csina. Desprs, dem abans
de trenc dalba, te lendurs daqu al camp. Qu? Et sembla astut?
OLIMPI. Molt savi.
CALINUS. (A part) Va, va, intrigau! Per Hrcules que vosaltres que sou tan astuts ho
pagareu car.
LISIDAM. Ja saps qu has de fer ara?
OLIMPI. Digues.
LISIDAM. Agafa la bossa. Vs a fer la compra, fes via. Per vull sobretot menjars
delicats, com delicada s ella.
OLIMPI. Dacord.
LISIDAM. Compra sipions, pegellides, calamarsets, percebes...
OLIMPI. Millor pa de civada, si saps el que fas.
LISIDAM. ... sandlies ...
CALINUS. (A part) Qu?... Per favor, millor uns socs amb els quals et peguin a la
cara, vell fastigs!
OLIMPI. Vols llenguados?
LISIDAM. Quina falta em fa, si la meva dona s a casa? Ella s el meu llenguado,
perqu mai calla.
OLIMPI. Quan estigui all, de tots els peixos que hi hagi, veur qu puc comprar.
LISIDAM. Tens ra. Vs-ten. I no vull que hi escatimis doblers; compra a bastament.
Jo, per la meva banda, conv que em reuneixi amb el meu ve, per tal que tengui cura
del que li he encarregat.
OLIMPI. Ja men vaig.
LISIDAM. Dacord. (Surten)
CALINUS. (Sol) No puc ser afavorit tres vegades per la llibertat, si avui jo no els
prepar a aquests un gran mal i si no faig sabedora ja la meva ama de tot aquest
assumpte. He agafat els meus enemics en evident culpabilitat. Per si ara la meva ama
vol fer el que li correspon, el plet el tenim guanyat: guanyar aquests homes amb
netedat. El dia sha posat de la nostra part: de venuts ara som vencedors. Anir a dins a
fi que all que un altre cuiner ha guisat, jo, per la meva part, ho guisi duna altra
manera; el que estava preparat, que no estigui preparat, i que estigui preparat, el que no
ho estava.

ACTE TERCER
ESCENA PRIMERA

LISIDAM, ALCSIM

LISIDAM. Ara sabr, Alcsim, si ets o no un veritable amic o un enemic: ara es veur
la prova, ara es determinar si s duna manera o duna altra. Estalviat reprendrem pel
meu amor; estalviat tamb all de amb els teus cabells blancs, a la teva edat i tamb
pots estalviar-te all de ja tens esposa.
ALCSIM. Mai he vist ning tan boig per amor com tu.
LISIDAM. Fes que la teva casa quedi lliure.
ALCSIM. Per Pl lux, que ja he decidit enviar a ca teva els esclaus i esclaves, tots.
LISIDAM. Oh, ets ms llest que llest! Per fes el que canta la merla amb els seus
versets: Fes que cadasc dugui el seu menjar; que venguin com per anar a Strium
8
.
ALCSIM. Ho tendr en compte.
LISIDAM. Molt b! Ara veig que la llestesa no s tan llesta com tu. Encarregat de
tot, jo anir una estona al frum i torn de seguida.

8
Desprs de locupaci de Roma pels gals, Camil va reunir a Sutrium, lactual Sutri a Etrria, el que
quedava de les legions, i va ordenar a cada soldat que dugus amb ell els queviures. Daqu la dita i la
can popular a qu fa referncia Plaute.
ALCSIM. Vs tranquil.
LISIDAM. I fes que la teva casa tengui llengua.
ALCSIM. Per qu?
LISIDAM. Perqu en arribar-hi em cridi.
ALCSIM. Per quins assots no et mereixes! Quins acudits que fas!
LISIDAM. Quin profit tendria estar enamorat, si no fos enginys i bromista. Per tu
procura estar per la feina.
ALCSIM. No em mour de casa. (Surten)

ESCENA SEGONA

CLESTRATA

CLESTRATA. (Sortint de casa) Aquest era, per Cstor, el motiu pel qual el meu
marit em demanava tan insistentment que mafanys a anar a cercar la meva vena, per
tal que estigus la casa lliure per a ell i poder portar-hi Csina. Per ara de cap manera
lanir a cercar, que no tenguin possibilitat de tenir un lloc lliure aquests brtols, aquests
vells marrans. (Veient Alcsim que surt) Per heus aqu que surt aquella columna del
senat, aquell defensor del poble, el meu ve, que proporciona un lloc lliure al meu esps.
Per Cstor, ni comprat per un modi de sal, sortiria barat.

ESCENA TERCERA

ALCSIM, CLESTRATA.

ALCSIM. (Que no ha vist Clestrata) s estrany que la meva vena no hagi vengut a
cercar la meva esposa, i ja fa estona que est llesta a casa esperant que la vengui a
cercar. (Veient Clestrata) Per si s aqu; crec que ve a cercar-la.... Salut, Clestrata!
CLESTRATA. I a tu, Alcsim! On s la teva esposa?
ALCSIM. A dins que espera que vagis a cercar-la. El teu esps mha demanat que
lenvis a ca teva per ajudar-te. Vols que la cridi?
CLESTRATA. No, deixa-la, no la cridis si est ocupada.
ALCSIM. No t res a fer.
CLESTRATA. s igual, no vull molestar-la; desprs vendr a cercar-la.
ALCSIM. No adornau la vostra casa per unes noces?
CLESTRATA. Ladorn i la prepar.
ALCSIM. Aleshores no has de menester una ajudanta?
CLESTRATA. Ja en tenc prou a casa: quan shauran fet les noces la vendr a veure.
Ara, adu i saluda-la de la meva part. (Entra a casa)
ALCSIM. Qu far ara? He fet el rdicul ms gran, pobre de mi, per culpa daquell
malet vell sense dents, que mha posat en aquest fregat. Sembla que ofereixi els serveis
de la meva esposa, com si fos per llepar els plats a casa daltri. Desastre dhome que diu
que la seva esposa vendr a cercar la meva i aquella diu que no lha de menester. Crec,
per Pllux, que la meva vena ja sho ensuma tot. Per, daltra banda, pensant-ho b, si
hi hagus alguna cosa mho hauria demanat. Entrar dins de casa, ancorar de nou el
meu vaixell (fent un gest obsc) al llit.
CLESTRATA. (Sortint de casa) Aquest ja est adequadament burlat. Com estan de
nerviosos aquests dos vells! Ara voldria que vingus aquell desgraciat i decrpit marit
meu, per burlar-men dell, desprs que ja ho he fet amb aquest altre. Vull provocar un
plet entre aquests dos. Per, jas, aqu ve. Veient-lo tan seris el consideraries una
persona honesta.

ESCENA QUARTA
LISIDAM, CLESTRATA

LISIDAM. (Sense veure Clestrata) Segons el que jo crec, s una gran estupidesa que
un home enamorat sarribi al frum en el dia que tendr a labast el que ms estima al
mn. I aix s el que jo he fet, estpid de mi. He perdut el temps assistint com a advocat
un cunyat meu. Id, me nalegr, per Hrcules, que hagi perdut el plet: que no mhagus
cridat avui per assistir-lo. Ja que, al meu parer, qui demana advocats, conv primer que
pregunti i esbrini si ladvocat que lassistir t o no t el cap al seu lloc. I si diu que t el
cap a un altre lloc, que el deixi partir resignat cap a casa. (Veient Clestrata) Per aqu
hi ha la meva esposa davant de casa; ai, pobre de mi! I em sembla que no s sorda i
haur sentit el que he dit.
CLESTRATA. (A part) The sentit, per Cstor, per desgrcia teva.
LISIDAM. (A part) Mhi acostar. (A Clestrata) Qu fas, estimada meva?
CLESTRATA. Per Cstor, testava esperant.
LISIDAM. Ja est tot llest? Ja has anat a cercar aquesta vena teva perqu tajudi?
CLESTRATA. Ja lhe anada a cercar com havies ordenat. Per aquell camarada teu,
el teu millor amic, no s per qu, sha enfadat amb la seva esposa, i quan lhe anada a
cercar mha dit que no podia venir.
LISIDAM. Tu tens un gran defecte: agrades poc.
CLESTRATA. No s propi de matrones, sin de meuques, agradar a altres homes,
maridet meu. Vs-hi tu a cercar-la: jo vull ocupar-me a casa que tot estigui llest, esps
meu.
LISIDAM. Doncs, fes via.
CLESTRATA. Dacord. (A part) Per Pl lux que li posar la por dins del cos a
aquest; avui ho far passar malament a aquest galant. (Entra)

ESCENA CINQUENA

ALCSIM, LISIDAM

ALCSIM. (Sortint de casa sense veure Lisidam) Anem a veure si ha tornat del frum
a ca seva aquell enamorat, aquell fantasma que sha burlat de mi i de la meva dona. Per
mira-tel aqu davant de casa. (A Lisidam) Per Hrcules, mira per on, anava a cercar-te.
LISIDAM. Per Hrcules, i jo a tu. Qu mhas de dir, home de poca paraula? Qu
thavia encarregat? Qu thavia demanat?
ALCSIM. Qu passa?
LISIDAM. Que b mhas deixat la casa buida! Que b has enviat la teva dona a ca
nostra! Per culpa teva estic perdut jo i he perdut locasi.
ALCSIM. Per qu no et penges? No mhavies dit que la teva dona vendria a cercar la
meva?
LISIDAM. Doncs, ella diu que lha vinguda a cercar i que tu li has dit que no la
deixaves anar.
ALCSIM. Va ser ella qui em va dir a mi que no havia de menester la seva ajuda.
LISIDAM. Doncs ella em va encarregar que vengus a cercar-la.
ALCSIM. Doncs me la porta fluixa!
LISIDAM. Doncs estic perdut.
ALCSIM. Doncs me nalegr!
LISIDAM. Doncs no em mour daqu.
ALCSIM. Doncs desig ...
LISIDAM. Doncs qu ...
ALCSIM. ...fer-te alguna cosa dolenta.
LISIDAM. Doncs jo te la far a tu! I, almenys per avui no tendrs tu ms doncs que
jo.
ALCSIM. Doncs, per Hrcules, que els dus et perdin, per acabar.
LISIDAM. Llavors, qu? Menviars la teva dona a casa?
ALCSIM. Endu-te-la, i ves-ten a una mala forca amb ella, amb la teva esposa i amb
la teva amigueta. (Ms calmat) Vs i no et preocupis, jo far que la meva dona passi pel
jard a ca teva, devora la teva esposa.
LISIDAM. Ara s que ets un autntic amic meu! (Alcsim entra a casa) Per quin ocell
dir que aquesta passi mha estat donada? O quin pecat haur fet contra Venus, que
estant tan enamorat em surten a cam els entrebancs? (Sent crits a ca seva) Ai, du! Qu
sn aquests crits a ca nostra?

ESCENA SISENA

PARDALISCA, LISIDAM

PARDALISCA. (Sortint de casa de Lisidam i molt esverada) Estic perduda, estic
perduda! Estic morta, completament morta! El cor se mha aturat de por, i tots els meus
membres tremolen, desgraciada de mi! No s on trobar o demanar ajut, protecci,
refugi, assistncia. Quines coses ms extraordinries fetes de manera extraordinria
acab de veure all dins: una audcia desconeguda i increble. (Mirant la casa) Vs
alerta, Clestrata, apartat daquesta, tho suplic, no sigui que en la seva clera et faci
algun mal. Arrancau-li lespasa a aquella, que no sap qu es fa.
LISIDAM. (A part) Per, qu passa? Per qu aquesta ha sortit corrents tan esglaiada i
esmaperduda? (Cridant-la) Pardalisca!
PARDALISCA. Estic perduda! Don les meves orelles reben aquest so?
LISIDAM. Mira, girat cap a mi.
PARDALISCA. Oh, amo meu!
LISIDAM. Qu et passa? Per qu tremoles?
PARDALISCA. Estic perduda!
LISIDAM. Com? Que ests perduda?
PARDALISCA. S, estic perduda i tu tamb ho ests.
LISIDAM. Eh, que estic perdut? Qu vol dir aix?
PARDALISCA. Pobre de tu!
LISIDAM. Millor que sigui pobre de tu!
PARDALISCA. Que no caigui, per favor, agafam!
LISIDAM. Sigui el que sigui, digues-mho rpidament.
PARDALISCA. Aguantam el pit, ventam amb la capa, per favor.
LISIDAM. Tenc por que no hagi passat una desgrcia, a no ser que aquesta shagi
impressionat vivament amb laroma pura de Lber.....!
PARDALISCA. Agafam de les orelles, per favor.
LISIDAM. (Defugint-la) Vs, que et pengin! Que els dus et confonguin a tu, al cap, a
les orelles i al pit! Perqu si no s de tu qu s el que passa immediatament, amb aquest
bast tesclafar el cervell, tu, escur, maleda, que fins ara mhas pres el pl!
PARDALISCA. Amo meu!
LISIDAM. (Amb ironia) Qu vols, serventa meva?
PARDALISCA. Ets massa cruel!
LISIDAM. I encara et quedes curta! Sigui el que sigui, parla i sigues breu! Qu ha
estat tot aquest enrenou de dins de casa?
PARDALISCA. Ara ho sabrs, escolta. Ha estat terrible, espants: all dins, en la
nostra presncia, sha posat la teva esclava duna manera que no es correspon amb els
costums de ltica.
LISIDAM. Qu ha fet?
PARDALISCA. La por impedeix a la meva llengua pronunciar paraules.
LISIDAM. Podr arribar a saber per tu qu ha passat?
PARDALISCA. Tho dir. La teva esclava, la que vols donar com a esposa al teu
majoral, all dins .......
LISIDAM. Qu all dins? Qu ha passat?
PARDALISCA. Imita la mala conducta de les dones dolentes proferint grans
amenaces contra el seu marit, diu que la vida .....
LISIDAM. Qu?
PARDALISCA. Ai!
LISIDAM. Qu diu?
PARDALISCA. Diu que vol llevar-li la vida. Una espasa .....
LISIDAM. Eh!
PARDALISCA. Una espasa ......
LISIDAM. Qu passa amb una espasa?
PARDALISCA. La duu a la m.
LISIDAM. Ai, pobre de mi, i per qu la duu?
PARDALISCA. Ens persegueix a tots per les cambres de la casa i no permet que
ning se li acosti. I aix tots estan amagats dins les arques, sota els llits, morts de por.
LISIDAM. Estic perdut, mort! Quina s la causa daquest mal vingut tan de sobte?
PARDALISCA. Sha tornat boja!
LISIDAM. Crec que sc el ms desgraciat dels homes.
PARDALISCA. S, i si sabessis tot el que ha dit avui!
LISIDAM. Aix s el que esper saber: qu ha dit?
PARDALISCA. Escolta. Jurava per tots els dus i deesses que mataria qui dorms
amb ella aquesta nit.
LISIDAM. Em matar a mi?
PARDALISCA. Per en qu tafecta a tu aix?
LISIDAM. Va.......
PARDALISCA. Qu hi tens a veure tu amb ella?
LISIDAM. Mhe equivocat, volia dir el majoral.
PARDALISCA. (A part) En saps de fugir destudi!
LISIDAM. I a mi, que tamb mamenaa?
PARDALISCA. Amb tu est ms furiosa que amb cap altre.
LISIDAM. Per quin motiu?
PARDALISCA. Perqu la dones com a esposa a Olimpi. Diu que no permetr que ni
la seva vida, ni la teva, ni la del seu marit es perllongui fins dem. Per aix he estat
enviada a dir-te que ten guardis, della.
LISIDAM. Estic perdut, per Hrcules, pobre de mi!
PARDALISCA. (A part) Tho mereixes.
LISIDAM. (A part) No hi ha, ni hi ha hagut mai un vell enamorat ms desgraciat que
jo.
PARDALISCA. (Al pblic) Com mhe burlat dell! Tot el que he dit s mentida. La
meva ama i la daqu al costat han tramat aquest engany. Jo he estat enviada aqu per
burlar-men.
LISIDAM. Escolta, Pardalisca.
PARDALISCA. Qu vols?
LISIDAM. Vull .....
PARDALISCA. Qu?
LISIDAM. Vull preguntar-te una cosa?
PARDALISCA. Em fas perdre el temps.
LISIDAM. I tu em fas perdre lenteniment. Per Csina encara t lespasa.
PARDALISCA. La t, i no una, sin dues.
LISIDAM. Com que dues?
PARDALISCA. Diu que amb una et matar avui a tu, amb laltra el majoral.
LISIDAM. (A part) Sc lhome ms mort de tots els que estan vius! Em posar una
cuirassa; crec que s el millor per a mi. (A Pardalisca) I la meva dona? No se li ha
acostat a desarmar-la?
PARDALISCA. Ning no gosa acostar-shi.
LISIDAM. Que li ho supliqui!
PARDALISCA. Ja li ha suplicat, per diu que de cap manera no deixar lespasa si no
t la seguretat que no la casaran amb el majoral.
LISIDAM. Doncs, ja que no ho vol, es casar avui contra la seva voluntat. Per qu no
hauria dacabar avui el que he comenat: que es casi amb mi, .... vull dir amb el nostre
majoral?
PARDALISCA. Que sovintet tequivoques!
LISIDAM. La por em trava les paraules. Per, per favor, digues a la meva dona que li
prec que amb precs intenti convncer-la per tal que abandoni lespasa i jo pugui entrar
dins de casa.
PARDALISCA. Li ho dir.
LISIDAM. I tu prega-li tamb.
PARDALISCA. Li ho pregar jo tamb.
LISIDAM. Per demana-li-ho dolament, com tu saps fer. I escolta: si ho
aconsegueixes, et regalar unes sandlies, un anell dor per al teu dit i moltes altres
coses bones.
PARDALISCA. Far el que podr.
LISIDAM. Procura aconseguir-ho!
PARDALISCA. Ja me nhi vaig, si no mentretens ms.
LISIDAM. Vs i ocupa-ten. (Pardalisca entra) (Veient Olimpi que torna amb els
cuiners i les provisions) A la fi ha tornat el meu col laborador de la compra. Quin
seguici condueix!

ESCENA SETENA

OLIMPI, LISIDAM, CITRI

OLIMPI. (A Citri) A veure, lladre, porta els teus esbarzers (assenyalant els
cuiners) sota les teves ensenyes.
CITRI. Per per qu sn aquests els meus esbarzers?
OLIMPI. Perqu el que toquen, tot duna ho agafen; i, si vas a prendrels-ho, tot
duna tesquincen. Aix doncs, onsevulla que vagin, onsevulla siguin, graven amb un
doble perjudici els amos de casa.
CITRI. Au, vs!
OLIMPI. (A part, veient Lisidam) Per qu faig que no em tap amb la capa amb
elegncia, a la manera patrcia, i aix vaig a trobar el meu amo?
LISIDAM. Salut, bon home!
OLIMPI. Que aix sigui!
LISIDAM. Qu hi ha de nou?
OLIMPI. Que tu ests enamorat, jo mort de fam i de set.
LISIDAM. (Apropant-se-li i insinuant-se) Vns molt elegant.
OLIMPI. Ah, no! Avui ......
LISIDAM. Esperat un poc, encara que et facis el desdenys.
OLIMPI. Ecs, ecs! El teu discurs em fa pudor!
LISIDAM. Qu dius?
OLIMP. Aix mateix.
LISIDAM. Taturars ja?
OLIMPI. Realment, me das asco!
9

LISIDAM. Jo s que et donar una gran fatalidad
10
, em sembla, si no tatures.
OLIMPI. Por Zeus!
11
Vols apartar-te de mi, si no vols que avui vomiti.
LISIDAM. Espera!
OLIMPI. (Com si no lhagus vist mai) Qu passa? Qui s aquest home?
LISIDAM. Som el teu amo.
OLIMPI. Quin amo?
LISIDAM. Aquell de qui tu ets esclau!
OLIMPI. Jo, esclau?
LISIDAM. I esclau meu.
OLIMPI. No som ja lliure? Fes memria, fes memria.
LISIDAM. Aturat i estigues quiet!
OLIMPI. Deixam.
LISIDAM. Jo som el teu esclau.
OLIMPI. Aix est millor!
LISIDAM. Tho deman, Olimpionet meu, mon pare, el meu patr!
OLIMPI. Vaja, ja recuperes la ra!
LISIDAM. Som tot teu.
OLIMPI. I quina necessitat en tenc, dun esclau tan perdulari?
LISIDAM. I ara qu? Quan em tornars la vida?
OLIMPI. Noms quan el sopar sigui cuit.
LISIDAM. (Assenyalant els cuiners) Llavors, aquests que entrin!
OLIMPI. (A Citri) Fes via, Citri, anau a dintre i enllestiu-lo de pressa! Jo de
seguida entrar; feu-me un sopar que sigui copis. Per el vull que sigui elegant i fi, res
de bledes a la romana. (A Lisidam) Encara ets aqu? Entra, per favor!
LISIDAM. Jo em qued aqu.
OLIMPI. Encara hi ha alguna cosa que et retengui?
LISIDAM. Diu que aqu dins Csina t una espasa per matar-te a tu i a mi.
OLIMPI. Ho s. Deixa que la tengui. Fan bromes! Ja conec jo aquelles males
mercaderies. Au, noms has dentrar amb mi a casa!
LISIDAM. Per, per Pl lux, tem un gran mal. Vs-hi tu i examina primer qu fan
all dins.
OLIMPI. La meva vida s tan preciosa per a mi, com per a tu la teva. Va, anem!

9
En grec a loriginal.
10
dem.
11
dem.
LISIDAM. Si tu ho manes, doncs b, anem-hi plegats. (Entren)

ACTE QUART

ESCENA PRIMERA

PARDALISCA

PARDALISCA. (Surt de la casa de Lisidam. Es dirigeix al pblic) Per Pl lux, crec
que ni a Nmea, ni a Olmpia, ni a cap altre lloc se celebren jocs
12
tan distrets com els
que se celebren aqu dins amb la participaci del nostre vell i del nostre majoral
Olimpi. Tothom safanya pertot arreu de la casa. El vell crida dins de la cuina, anima
els cuiners: Acabareu duna vegada? Qu serviu, si s que serviu alguna cosa? Feu via;
cal que el sopar ja estigui cuit. Mentrestant el majoral es passeja amb la seva corona,
vestit de blanc llampant i adornat. I a tot aix, aquelles dues guarneixen lescuder a la
cambra per donar-lo en matrimoni al majoral en lloc de Csina. Per dissimulen la mar
de b, com si no sabessin res del que passar. I que dignament safanyen els cuiners tant
com poden perqu el vell no sopi: trabuquen les olles, apaguen el foc amb aigua i tot a
petici delles. El que pretenen elles s fer fora de casa el vell sense sopar, per tal
domplir-se el ventre elles soles. Les conec jo aquelles golafres! Podrien menjar-se un
vaixell ple de menjar. Per sobre la porta.

ESCENA SEGONA

LISIDAM, PARDALISCA

LISIDAM. (A la seva dona que s a dins) Si sabeu el que us conv, esposa meva,
haureu de sopar quan el sopar estigui cuit; jo ja sopar al camp., perqu vull
acompanyar el nou esps i la nova esposa fins al camp (conec els costums malvats dels
homes), no sigui que raptin la nvia. Passau-ho b aix com vulgueu, per feu via a
enviar-me lun i laltra, per tal que arribem encara de dia. Jo ser aqu dem, i dem,
esposa, celebrar el meu convit.
PARDALISCA. (A part) Sha fet el que he dit que passaria: les dones treuen fora de
casa el vell sense sopar.
LISIDAM. (Veient Pardalisca) Qu fas aqu, tu?
PARDALISCA. Jo vaig all on aquella mha enviat.
LISIDAM. s vera?
PARDALISCA. Paraula.
LISIDAM. Qu espies per aqu?
PARDALISCA. No estic espiant res.
LISIDAM. Vs-ten! Tu ests aqu entretenint-te i els altres all dins safanyen.
PARDALISCA. Me nhi vaig.
LISIDAM. Vs-ten daqu duna vegada, si vols, dolenta entre les dolentes.
(Pardalisca entra a casa) A la fi ha partit aquesta! Ara puc dir el que vulgui: qui est
enamorat, encara que tengui fam, per Hrcules, no t gana de menjar res. (Veient
Olimpi que surt de la casa) Per vet aqu que ve amb la corona i la torxa el meu aliat,
camarada, comarit, el meu majoral.

ESCENA TERCERA

12
Ludos facere: organitzar jocs, per tamb prendre el pl.

OLIMPI, LISIDAM

OLIMPI. Au, flautista, mentre duen la nvia aqu fora, amb dola tonada omple tota
la plaa amb un cant dhimeneu.
OLIIMPI I MSICS. (Cantant mentre el flautista sona) Himen, himeneu! Himen!
LISIDAM. Com va, salut meva?
OLIMPI. Mort de fam, per Hrcules, i, per tant, poc saludable.
LISIDAM. Doncs jo estic enamorat.
OLIMPI. Aix, per Hrcules, tant se men fot! A tu lamor et serveix daliment, a
mi ja fa tems que els budells sem queixen de tant de dejuni.
LISIDAM. Per, qu les entret tant de temps all dins a aquestes dues gandules?
Com si ho fessin aposta, com ms pressa tenc, menys avancen.
OLIMPI. Qu et sembla si torn a entonar lhimeneu, a veure si safanyen ms?
LISIDAM. Em sembla b. I jo tajudar ja que les noces sn per a tots dos.
TOTS. (Cantant) Himen, himeneu! Himen!
LISIDAM. No puc ms, per Hrcules, pobre de mi! Puc rebentar-me cantant
lhimeneu, per daquell mal que voldria rebentar, ni hi ha manera!
OLIMPI. Per Pl lux, si fossis cavall, series indomable!
LISIDAM. Per qu ho dius?
OLIMPI. Vas massa fort!
LISIDAM. Qu potser ja mhas provat?
OLIMPI. Que els dus men guardin! Per la porta ha grinyolat, ja surten.
LISIDAM. Per Hrcules, els dus em volen sa i estalvi! Ja sensuma de lluny lolor de
Csina.

ESCENA QUARTA

PARDALISCA, CALINUS, CLESTRATA, OLIMPI, LISIDAM

PARDALISCA. (A Calinus disfressat de nvia mentre ella i Clestrata el duen del
bra) A poc a poc, aixeca els peus i passa el llindar de la porta, nuvieta meva! Comena
amb bon averany aquest cam, per tal que sempre estiguis per damunt del teu marit, i el
teu poder sigui ms gran que el seu, que vencis el teu esps i siguis sempre vencedora.
Que la teva veu i la teva autoritat siguin superiors, que el teu home et vesteixi i tu, per
contra, el despullis. De dia i de nit, recorda-ten per favor, enganya el teu marit.
OLIMPI. Per Hrcules, noms que se naparti un poquet, ser per al seu ms gran
mal!
LISIDAM. Calla!
OLIMPI. No call!
LISIDAM. Per qu?
OLIMPI. Una dolenta mostra dolenteries a una altra.
LISIDAM. Tu aconseguirs que una cosa ben preparada per mi, acabi mal parada:
aix cerquen, aix volen, que tot acabi malament.
CLESTRATA. Au, Olimpi, si vols una esposa, rep aquesta de les nostres mans.
OLIMPI. Doncs, donau-me-la! Si s que me lheu de donar avui com a esposa.
LISIDAM. Anau a dintre!
CLESTRATA. Cmpte! s intacta i inexperta, tracta-la amb molta cura.
OLIMPI. Aix ser. Salut!
LISIDAM. Marxeu ja, marxeu ja!
CLESTRATA. Que estigueu b! (Entren Pardalisca i Clestrata)
LISIDAM. Ja se nha anat la meva dona?
OLIMPI. Ja s a casa, no tenguis por!
LISIDAM. Visca! Ara, per Pl lux, a la fi sc lliure. (A la suposada Csina) Coret
meu, bombonet meu, primavereta meva!
OLIMPI. Eh, tu! Guardat de mal, si saps el que fas. Aquesta s meva.
LISIDAM. Ho s, per primer el fruit s meu.
OLIMPI. Pren aquesta torxa.
LISIDAM. (Agafant-se a la suposada Csina) No, jo agaf aquesta. Venus
totpoderosa, mhas concedit molts dons en donar-me la possessi daquesta! (A
Calinus) Oh, quin cosset ms tendre!
OLIMPI. (Acostant-se a la suposada nvia) Doneta meva .... Qu s aix?
LISIDAM. Qu passa?
OLIMPI. Mha xafat el peu, com si fos un elefant.
LISIDAM. Calla, vols? La boira no s tan suau com ho s el seu pit.
OLIMPI. (Palpant Calinus) Per Pl lux, quines mametes ms delicioses. Ai, pobre
de mi!
LISIDAM. Qu passa ara?
OLIMPI. Mha ferit el pit, per no amb el colze, sin amb un ariet!
LISIDAM. Per qu la tractes amb m tan dura, per favor? A mi, que la tract tan
delicadament, no em mostra les armes. ( Acostant-se a Calinus) Ai!
OLIMPI. Qu passa?
LISIDAM. Per favor, que ns de valenta la petita! Gaireb em tomba duna colzada.
OLIMPI. Doncs aix s que vol anar a tombar-se.
LISIDAM. Llavors, qu esperam?
OLIMPI. (A la suposada Csina) Vs amb grcia, gracioseta! (Entren a casa
dAlcsim)

ACTE CINQU

ESCENA PRIMERA

CLESTRATA, MRRINA, PARDALISCA

MRRINA. (Sortint de casa de Lisidam amb Clestrata i Pardalisca) Un cop
assaciades b i confortablement, sortim al carrer per veure els jocs nupcials. Mai, en tota
la meva vida, per Cstor, no havia rigut tant i em sembla que no riur tant en tot el que
em queda de vida.
PARDALISCA. Magradaria saber qu far Calinus, el recent maridat, amb el seu
marit.
MRRINA. Cap poeta no ha tramat mai una intriga tan hbil com la que ha estat feta
enginyosament per nosaltres.
CLESTRATA. Com magradaria ara veure arribar el vell amb una cara nova! No hi
ha cap altre vell ms vicis, si no s ms vicis aquell que li proporciona un lloc
(Llacuna a loriginal) ......Ara, Pardalisca, vull que estiguis aqu de sentinella; al primer
que surti, li fas labs.
PARDALISCA. Ho far de gust, tal i com tenc de costum .... (Llacuna a loriginal)
CLESTRATA. (Llacuna a loriginal) Observa des daqu tot el que fan a dins....
(Llacuna a loriginal) darrere meu, per favor.
MRRINA. I all podrs dir-los amb ms atreviment tot el que vulguis.
PARDALISCA. Calla! La vostra porta ha grinyolat. (Es retiren al cant oposat de la
casa dAlcsim)

ESCENA SEGONA

OLIMPI, CLESTRATA, MRRINA, PARDALISCA

OLIMPI. (Surt sense capa i fugint, sense veure les dones) No s on fugir, ni on
amagar-me, ni com dissimular aquesta vergonya. El meu amo i jo, amb les nostres
noces, hem protagonitzat un escndol sense precedents. Com nestic, davergonyit, i
quina por tenc i quin ridcul hem fet tots dos! Per, beneit de mi, quina novetat s
aquesta: tenir vergonya jo, que fins ara no mhavia avergonyit mai de res! (Als
espectadors) Pareu atenci mentre us cont les meves gestes; val la pena que obriu les
orelles. Sn tan ridcules descoltar com de contar les coses que mhan trasbalsat all
dins. Tan bon punt vaig portar-hi la nvia, la vaig conduir a la cambra, per all hi havia
tanta fosca com en un pou. Mentre el vell era fora, li dic: ajeu-te. Lacomod i li pos
coixins a sota; li faig carcies i li dic cosetes per consumar el matrimoni abans que el
vell ... (Llacuna a loriginal) Desprs comen a anar amb ms calma, perqu ....
(Llacuna a loriginal) De tant en tant faig un cop dull no fos cas que el vell ....
(Llacuna a loriginal) Primer, per obrir cam, li deman una besada .... (Llacuna a
loriginal) Em rebutja la m i no deixa que la besi. Jo cada cop mhi aprop ms, cada
cop tenc ms ganes de llanar-me sobre Csina. Vull estalviar al vell aquella feina. Pos
la balda a la porta per tal que el vell no em sorprengui.
CLESTRATA. (A Pardalisca) Vs ara, escomet-lo.
PARDALISCA. (A Olimpi) I doncs, on s la teva nvia?
OLIMPI. (A part) Per Hrcules, estic perdut! Tot sha descobert!
PARDALISCA. El millor s que ho expliquis tot per ordre. Qu passa aqu dins? Qu
fa Csina? s suficientment complaent?
OLIMPI. Em fa vergonya de dir-ho.
PARDALISCA. Conta-ho ordenadament, tal com havies comenat a fer.
OLIMPI. Em fa vergonya, per Hrcules!.
PARDALISCA. Au, coratge! (Llacuna a loriginal) Desprs que thi vares ajeure, des
daqu vull que contis. Qu va passar? (Llacuna a loriginal)
OLIMPI. (Llacuna a loriginal) s una cosa escandalosa!
PARDALISCA. Aix se nestaran de fer-ho els que tescolten .... (Llacuna a
loriginal) Aix s de gran importncia.
OLIMPI. Em fas morir!
PARDALISCA. Per qu no segueixes?
OLIMPI. Quan ... (Llacuna a loriginal) per baix ..... (Llacuna a loriginal)
PARDALISCA. Qu?
OLIMPI. Caram!
PARDALISCA. Qu?
OLIMPI. Carall!
PARDALISCA. (Llacuna a loriginal) Per qu era?
OLIMPI. Oh!, Era una cosa enorme. (Llacuna a loriginal) He tingut por que no
ports una espasa i mhe posat a cercar .... (Llacuna a loriginal) Mentre cercava si tenia
una espasa, (Llacuna a loriginal) li agaf el mnec. (Llacuna a loriginal) Per quan ho
pens, no duia una espasa, perqu hagus estat freda.
PARDALISCA. Explicat.
OLIMPI. s que em fa vergonya!
PARDALISCA. No seria un rave?
OLIMPI. No ho era.
PARDALISCA. Aleshores, un cogombre?
OLIMPI. Segur, per Hrcules, (Llacuna a loriginal) no era cap hortalissa. En tot
cas, fos el que fos, mai no havia patit cap plaga, fos el que fos era enorme.
PARDALISCA. I a la fi, qu ha passat? Explicat!
OLIMPI. Jo que la crid: Csina li dic per favor, doneta meva, per qu rebutges
aix el teu marit? Aix que em fas, per Hrcules, mho fas sense motiu, perqu noms
he volgut fer-te meva. Ella no respon cap paraula i es tapa amb la tnica all que us fa
ser dones. Quan veig aquell pas tancat, li deman que em deixi passar per laltre.
(Llacuna a loriginal) Vull, per donar-me la volta, recolzar-me .... (Llacuna a
loriginal) Sense dir res sescapa .... (Llacuna a loriginal) Maixec per (Llacuna a
loriginal) sobre ella (Llacuna a loriginal) i la (Llacuna a loriginal)
MRRINA. Amb quina grcia ho conta ..... (Llacuna a loriginal)
OLIMPI. Una besada (Llacuna a loriginal) talment com amb unes cerres em punxa
els llavis amb la barba (Llacuna a loriginal)Tot duna que em pos de genolls, em dna
una puntada de peu al pit. Caic de cap del llit, em salta a sobre i em dna cops a la cara.
Aleshores, sense dir res, surt fora fugint, vestit tal com em veus, per tal que el vell begui
en la mateixa copa on jo he begut.
PARDALISCA. Molt, per que molt b! Per on s la teva capeta?
OLIMPI. Lhe deixada aqu dins.
PARDALISCA. I qu? Us han agafat a bastament b les mans?
OLIMPI. I amb motiu. Per les portes han grinyolat, potser s ella que encara em
persegueix?

ESCENA TERCERA

LISIDAM, OLIMPI, CLESTRATA, MRRINA, PARDALISCA

LISIDAM. (Sortint de casa dAlcsim, sense capa ni bast i sense veure ning) Em
crem del ms terrible escndol i no s qu ser de mi, ni com podr mirar a la cara la
meva esposa. Estic ben perdut! Tota aquesta acci vergonyosa ja ha sortit a la llum.
Som mort ho miris com ho miris, pobre de mi! (Llacuna a loriginal) aix em tenen
agafat pel coll, sorprs en flagrant delicte. (Llacuna a loriginal) i no s de quina
manera disculpar-me amb la meva esposa, (Llacuna a loriginal) pobre de mi, mhe
quedat sense capa! (Llacuna a loriginal) Aquestes noces clandestines. (Llacuna a
loriginal) Pens ..... (Llacuna a loriginal) el millor per a mi s (Llacuna a loriginal)
tornar a casa i presentar-me davant la meva dona i posar-li laltra galta a causa de
lofensa que li he fet. (Al pblic) Per no hi ha cap home que vulgui executar aquest
deure per mi? Qu far ara? No ho s, a no ser que imiti els esclaus dolents i fugi de
casa. Perqu no hi ha salvaci per a les meves espatlles si torn a casa. Alg pot dir que
sn beneiteries, per jo rebr amb el bast, per Hrcules, sense tenir-ne ganes, encara
que mho hagi ben merescut. Sortir per aqu corrents i fugir.

CLESTRATA. Ep, quiet aqu, enamorat!
LISIDAM.- Estic mort, em tornen cridar. Com si no ho sents, men vaig.

ESCENA QUARTA

CALINUS, LISIDAM, CLESTRATA, MRRINA, PARDALISCA, OLIMPI

CALINUS. (Sortint de casa dAlcsim i barrant el pas a Lisidam amb el seu propi
bast) On ets tu que pretens imitar els costums marsellesos? Si vols fer-me servir de
muntura, ara en tens locasi. Au, torna al dormitori! Ests ben perdut, per Hrcules!
Apa, noms thas dacostar! (Brandant el bast) Ara he trobat un rbitre just entre tu i
jo, sense necessitat de recrrer al tribunal.
LISIDAM. Estic mort! Aquest home em rompr lespinada amb el bast. (Canviant de
direcci) Anir per aqu, perqu per all lesllomada s segura. (Fugint topa amb la
seva dona)
CLESTRATA. Et desig salut, enamorat!
LISIDAM. Mira, ara la meva esposa em barra el pas. Ara estic entre la pedra i laltar i
no s per on fugir. Per all els llops, per aqu els cans: mal presagi un llop armat amb un
garrot! Per Hrcules que ara canviar el que diu el vell proverbi
13
; anir per aqu: esper
que sigui millor el presagi dels cans. (Sen va per on s la seva dona)
CLESTRATA. Com va, marit per dues vegades? Esps meu, don vns vestit aix?
Qu nhas fet del bast i la capa que portaves?
PARDALISCA. Ho ha perdut en ple adulteri, em sembla, mentre folgava amb Csina.
LISIDAM. Estic perdut!
CALINUS. Que no tornem al llit? Som jo, Csina.
LISIDAM. Vs a una mala forca!
CALINUS. Qu no mestimes?
CLESTRATA. (A Lisidam) Contesta, qu nhas fet de la capa?
LISIDAM. Per Hrcules, han estat les bacants, esposa meva!
CLESTRATA. Les bacants?
LISIDAM. Les bacants, per Hrcules, esposa meva.
MRRINA. Prou sap que diu bajanades! Ara, per Cstor, no es fan ja els jocs de les
bacants.
LISIDAM. Ho havia oblidat. Per, aix i tot, unes bacants ...
CLESTRATA. Qu, les bacants?
LISIDAM. Doncs, si aix s possible ...
CLESTRATA. Tens por, per Cstor.
LISIDAM. Jo? Tequivoques, per Hrcules.
CLESTRATA. Doncs ests molt groc.
LISIDAM. (Llacuna a loriginal)
CLESTRATA. Encara mho demanes? (Llacuna a loriginal)
OLIMPI. I, a ms, mha tirat al damunt una mala fama amb la seva conducta
vergonyosa.
LISIDAM. No callars!
OLIMPI. No, per Hrcules, de cap manera callar, ja que tu vas demanar-me tant
com podies que demans Csina per esposa, a causa del teu amor.
LISIDAM. Jo vaig fer aix?
OLIMPI. No, Hctor de Troia!
LISIDAM. Tant de bo thagus escanyat! (A les dones) Jo he fet tot aix que dieu?
CLESTRATA. Encara ho demanes?
LISIDAM. Si ho he fet, per Hrcules, est mal fet.
CLESTRATA. Tira cap a dins de casa, jo et refrescar la memria si no ten
recordes prou b.

13
Al lusi a un vell proverbi, segons el qual, la persona encalada per llops i cans alhora (el ca aqu s la
dona de Lisidam) difcilment pot salvar-se.
LISIDAM. Per Hrcules em sembla millor creure el que vosaltres dieu. Per, esposa
meva, perdona per aquesta vegada el teu marit. Mrrina, demana-ho a Clestrata. Si mai,
a partir dara, torn estimar Csina o noms ho faig de paraula, o encara que no lestimi,
si jo mai faig, a partir dara, una cosa semblant, no hi ha cap obstacle perqu em
fuetegis, esposa meva, penjat dels peus.
MRRINA. Crec, per Cstor, que lhas de perdonar.
CLESTRATA. Far aix com tu dius. (A Lisidam) Noms per una ra et perdon
menys a contracor: per no fer aquesta comdia ms llarga del que ja s.
LISIDAM. Ja no ests enfadada?
CLESTRATA. No estic enfadada.
LISIDAM. Puc fiar-me de la teva paraula?
CLESTRATA. Pots.
LISIDAM. No hi ha ning que tengui una esposa ms encantadora que aquesta meva.
CLESTRATA. (A Calinus) Au, torna-li el bast i la capa.
CALINUS. (A Lisidam) T, si aix tha de fer content. A mi, per Pllux, s que mha
estat feta una injria ben gran: mhe casat amb dos homes i cap dells ha fet el que sol
fer-se a una recent casada

PARDALISCA
14
. Espectadors, us contar el que passar aqu dins. Aquesta Csina es
descobrir que s filla daquest ve nostre, i es casar amb Eutinic, fill del nostre amo.
Ara s just que amb les vostres mans vosaltres doneu la recompensa merescuda que ens
hem guanyat. Qui ho faci aix tendr sempre lamigueta que li plagui damagat de la
seva esposa; per qui no aplaudir ben fort, tant com les mans li permetin, li ser
substituda lamigueta per un boc perfumat amb aigua de claveguera.


14
Es discuteix la identitat del personatge que recita aquest epleg. Als manuscrits apareix notat amb una
. Podria tractar-se tamb del director de la companyia, del cantor o de Calinus que acaba de parlar.