Berta Romera EL MEDI FSIC DESPANYA I CATALUNYA UNITAT 1 2 Berta Romera 0-INTRODUCCI El medi fsic condiciona, per no determina lactivitat i desenvolupament humans. Posar exemples. 3 Berta Romera 1. El relleu del territori espanyol 1.1. Situaci de la Pennsula Ibrica. Situada a la part ms occidental dEuropa Tanca, pel Sud, al mar Mediterrani, aix li ha perms: a) Desenvolupar el comer martim b) Crear una identitat cultural prpia que comparteix Amb el Nord dfrica i Itlia. El territori espanyol t una superfcie de 506.000 km incloent les illes Balears, les illes Canries i les ciutats autnomes de Ceuta i Melilla.
4 Berta Romera 1.2. el relleu dEspanya Definici: El relleu s la forma de la superfcie de la Terra en un lloc concret. Les formes van canviant amb el pas del temps: es van construint de noves o b van desapareixent.
5 Berta Romera 1.2.El relleu peninsular Caracterstiques: Forma massissa: Per la amplada de la Pennsula i perqu les costes sn molt rectes. Altitud mitjana molt elevada: 660m. Disposici perifrica de les unitats de perifriques a la Meseta.
6 Berta Romera 2. lorigen geolgic del relleu peninsular 2.1. Taula de les eres geolgiques ERES CRONOLOGIA (milions d'anys) ARQUEOZOIC Pre-cambri 5.000 PRIMRIA o PALEOZOIC Cambri 600 Ordovici 500 Siluri 450 Devoni 400 Carbonfer 350 Permi 250 SECUNDRIA o MESOZOIC Trisic 230 Jurssic 180 Cretaci 140
CENOZOIC Terciari: Paleoc 70 Eoc 60 Oligoc 35 Mioc 25 Plioc 10 Quaternari: Plistoc 2 Holoc 15.000 anys 7 Berta Romera 2. lorigen geolgic del relleu peninsular 2.1.1. Histria geolgica: El relleu actual de la Pennsula Ibrica s el resultat de la seva posici entre Europa i frica.
Era Primria Era Secundria 8 Berta Romera 2. lorigen geolgic del relleu peninsular Era Primria: Masses continentals unides formant un supercontinent, la Pangea , envoltada dun superoce conegut com Pantalassa. Al lmit oriental de la Pangea es trobava un gran golf que era el golf de Tetis
Era Primria: Entre el Permi i el Carbonferes comencen a assenyalar els lmits de les plaques tectniques
2.1.1. FORMACI GEOLGICA DE LA PENSULA: ERES GEOLGIQUES 9 Berta Romera 2. lorigen geolgic del relleu peninsular ERA PRIMRIA: Durant els ltims perodes del Paleozoic es va produir lorognesi herciniana i es van plegar molts material dipositats en el Tetis i es van formar grans sistemes muntanyosos, com el masss Hespric (a Galcia, Meseta i Extremadura), aquestes van ser les primeres terres de la Pennsula.
10 Berta Romera 2. lorigen geolgic del relleu peninsular Al nord-est es van crear els massissos Catalano- Balear i del Ebre, aquest ltim separat del masss Hespric (llibre de text). Als Sud-Est es va originar el masss Btic - Rifeny El que avui sn els Pirineus i els sistemes Btics llavors eren fosses marines i en ells es van anar acumulant materials sedimentaris.
11 Berta Romera 2. lorigen geolgic del relleu peninsular ERA SECUNDRIA O MESOZOIC : Perode de tranquillitat orognica. Van predominar lerosi de materials i la sedimentaci Transgressions i regressions marines basculant cap a lEst a on van acumular-se'n sediments de calcaris i Les fosses marines pirinenca i btica van acumular tamb quantitats importants de sediments
12 Berta Romera 2. lorigen geolgic del relleu peninsular Era Terciaria- Es produeix lorognesi Alpina i com a resultat es van formar les serralades alpines, com per exemple el sistema Btic , que es perllong cap el nord-est formant les Illes Balears. La Meseta es va fracturar en dues parts i al seu interior es van formar el Sistema Central i els Monts de Toledo. Formaci del Masss Galaic- Lleons, part de la Serralada Cantbrica, la Serra Morena i el Sistema Ibric. 13 Berta Romera 2. lorigen geolgic del relleu peninsular Els estrats acumulats durant el Mesozoic al fons mar es van aixecar i van formar els relleus exteriors a la Meseta: Pirineus, Serralades Btiques i la Serralada Litoral Catalana
14 Berta Romera 2. Lorigen geolgic del relleu peninsular QUATERNARI Erosi dels relleus alpins que van crear: Depressi de lEbre La Depressi del Guadalquivir Les planes litorals. 15 Berta Romera TECTNICA DE PLAQUES http://www.juntadeandalucia.es/averroes/ma nuales/tectonica_animada/tectonanim.htm