Guia sobre la jornada

escolar

Claus per a decidir
Claus per a decidir


2






















INTRODUCCI

La Conselleria dEducaci va consultar el 6 de juny de 2013,
lesborrany de la resoluci del programa experimental de la
jornada continuada per al curs 2013-2014. Aquest projecte de
convocatria venia a possibilitar que els centres educatius pblic
sollicitaren, en pblica i lliure concurrncia, el programa
experimental de la jornada continuada seguint el procediment
consultat a les Meses Sindicals i de Mares i Pares dAlumnes.
Aquest esborrany de convocatria mai sarrib a publicar
oficialment en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana; butllet
on shan de publicar totes les normes que regulen el sistema
educatiu.
En comptes de publicar la convocatria i fer-la oficial, la Direcci
General dInnovaci i Qualitat, seguint les indicacions de la
Directora General Beatriz Gasc, es va limitar a enviar als centres
educatius no saben si a tots o a uns pocs- una Guia per a la
Sollicitud de la jornada Continuada (annex 1), a mode dinstrucci
interna adreada als Directors dels centres. Arran daquesta guia,
alguns centres educatius van sollicitar en juny de 2013, poder
participar en el programa experimental de la jornada continuada.
Alguns centres, 9 en total, van ser seleccionats, mentre que altres
Claus per a decidir


3
quedaren en llista despera a expenses de lautoritzaci de la
Conselleria dEducaci.
Durant aquest curs 2013-2014, centres educatius dAlacant han
destinat molts esforos per realitzar tot el procediment per
implantar la jornada continuada al seu centre. Per, la
convocatria oficial per acollir-se a la jornada continuada
experimental ni es va publicar oficialment el curs passat com
tampoc en aquest curs. Aleshores ens preguntem per qu aquest
curs hi ha centres educatius que els han aprovat la jornada
continuada i altres no?
Tal i com ens va anunciar la Directora General Beatriz Gasc el
passat 22 dabril de 2014, aquest curs sols poden optar al
programa experimental de la jornada continuada els centres
educatius que el curs passat van realitzar el procediment com
marcava la guia i es quedaren a lespera de lautoritzaci i en llista
despera. Vam preguntar si altres centres educatius es podien
presentar per ens van informar que no tenien previst ampliar la
convocatria a ms centres educatius.
La Conselleria dEducaci ha generat molta desinformaci sobre la
implantaci de la jornada continuada experimental per no haver
fet oficial la convocatria i no haver informat correctament del
tema als directors . Per la seua banda, el sindicat ANPE ha anat
centre per centre en algunes poblacions dAlacant emetent la seua
nica visi de la jornada escolar continuada i informant a docents i
a famlies sobre com canviar la modalitat de jornada escolar. Com
que finalment no sha ampliat a ms centres, ANPE est acusant a
les FAPAs dAlacant de ser-ne responsables.
Per aix, li hem sollicitat a Conselleria dEducaci que les decisions
o els projectes poltics han de ser transparents i pblics perqu
ning es puga veure perjudicat per no tindre la informaci
necessria i per evitar greuges comparatius. Si la Conselleria
dEducaci vol possibilitar la jornada continuada als centres
educatius ho ha dassumir amb valentia, sense crear confusi entre
les famlies i els claustres docents, ha de crear les normes
necessries i els procediments i fer-los pblics perqu siguen
accessibles a totes i a tots, sense preseleccions i seleccions
encobertes i opaques com a ocorregut amb la jornada continuada
experimental.
Des de Fapa Valncia volem donar informaci contrastada sobre la
jornada escolar, i eines i recursos perqu cada AMPA puga debatre
i decidir sobre la jornada escolar en el seu centre.

Claus per a decidir


4
Cal saber que...
De qu parlem quan diem jornada? Jornada laboral, jornada escolar,
jornada lectiva, jornada de permanncia al centre, jornada familiar....
Jornada laboral: Nombre dhores que dedica un treballador/a a
lactivitat per a la qual ha estat contractat, computades
diriament, setmanalment o anualment
Jornada laboral del professorat: Lhorari del professorat s de
37,5h setmanals repartides en hores lectives per donar classes,
les hores dactivitats complementries al centre amb horari fix i
sense horari fix, i hores de preparaci de classes. La distribuci
de les hores s diferent en funci de si s primria o secundria.

Jornada escolar: s la jornada que el centre t obert per atendre
lalumnat. Inclou tant el temps lectiu, com menjador,
extraescolars, escoles matineres, etc.
Jornada lectiva de lalumne: s el temps que lalumne rep
classes.
Jornada lectiva del professorat: s el temps que el professorat
dna classes. s una part de la seua jornada laboral.
Jornada de permanncia al centre del alumnat: s el temps que
els alumnes passen al centre. Com a mnim sn les hores lectives.
No existeixen evidncies, ni en la recerca ni en lexperincia daltres
comunitats autnomes i pasos, sobre si la jornada compacta millora
el rendiment acadmic ni sobre si serveix per millorar lorganitzaci
quotidiana dels alumnes ni el temps que passen en famlia.
La compactaci de la jornada escolar s un model en retrocs
internacionalment. La tendncia internacional s dampliaci del
temps que es passa a lescola, amb activitats extraescolars
programades des dels centres educatius i amb finanament pblic.
Un exemple s The National Centre on Time & Learning:
www.timeandlearning.org
Les evidncies existents assenyalen que la jornada compacta de mat
agreuja les desigualtats socials, mentre que lextensi del temps que
es passa a lescola les redueix.
La jornada intensiva pot agreujar la segregaci social del sistema
educatiu si noms saplica a escoles pbliques i segueix sent gaireb
inexistent als centres concertats. Si cal racionalitzar lhorari sha de
fer de manera global, tant als centres pblics com concertats, en cas
contrari es pot agreujar la segregaci social del sistema educatiu, a
ms destablir diferncies dins els centres pblics.
Les avaluacions internacionals han constatat que ms hores lectives
no sn equivalents a resultats millors, per s t repercussions
positives en laprenentatge i el desenvolupament de lalumnat, i es
pot enfortir la vinculaci dels alumnes i de les seues famlies amb
lescola, fet que repercuteix positivament en el resultat educatiu.
Claus per a decidir


5
Podem assegurar que
No hi ha evidncies cientfiques que demostren que en els centres on
fins ara sha adoptat la jornada contnua es plasme una millora
efectiva dels problemes escolars ni els malestars socials envers els
temps.
Referncies i enllaos
Cavet, A. (2011). Rythmes scolaires: pour une dynamique nouvelle
des temps ducatifs. Institut National de Recherche Pdagogique.
Dossier dactualit, nm. 60. http:// ife.ens-lyon.fr
Programa descoles a temps complert dAlemanya:
www.ganztagsschulen.org.

No hi ha cap prova emprica que relacione resultats i horari. La
investigaci internacional sobre aquesta qesti conclou que en la
consecuci de lxit educatiu, i del rendiment en particular, hi
intervenen una multiplicitat de variables i confirma que la jornada
lectiva no t relaci directa amb els resultats escolars.
All que s sha demostrat s que ms hores daprenentatge
influeixen en lxit educatiu.
Referncies i enllaos
OCDE (2011). Education at a Glance 2011: OECD Indicators. OECD
Publishing. OCDE. www.oecd.org.
Ministerio de Educacin, Instituto de Formacin del Profesorado,
Investigacin e Innovacin Educativa (IFIIE). Actuaciones de xito
en las escuelas europeas (2011).
http://convivencia.educa.aragon.es.

Els cicles datenci de lalumnat varien en funci de diversos factors,
especialment ledat dels xiquets/tes, el tipus de treball que fan i les
condicions en qu es fa. Daquests, ledat s la variable que ms
influeix en la variaci del rendiment al llarg del dia i els especialistes
recomanen adequar els continguts i ritmes escolars a les necessitats
prpies de cada edat.

Amb tot, podem afirmar que no hi ha una baixada del rendiment o
de la concentraci a la vesprada. s ms, hi ha certes activitats, com
la memria a llarg termini, que es desenvolupen millor a la vesprada
que al mat.
Referncies i enllaos
Touitou, Y. i Bgu, P. (2010). Amnagement du temps scolaire
et sant de lenfant. Bulletin Acadmie Nationale de Mdecine,
194 (1), p.107-122. www.academie-medecine.fr.
Claus per a decidir


6
OCDE (2012). Orientaciones de Pisa para islas Canarias.
www.oecd.org.
La disponibilitat de vespadres lliures no facilita ladquisici duns
ritmes i hbits quotidians ms saludables. El canvi de jornada lectiva
no modifica els hbits quotidians dels xiquets, ja que els seus horaris
depenen ms aviat dels horaris laborals dels seus pares i mares.
Referncies i enllaos
Morn de Castro, C. i Caride Gmez, J.A. (2005): La jornada
escolar en la vida cotidiana de la infancia. Cuadernos de
Pedagoga, nm. 349, p. 64-69. http://documentos. aplicars.es.
Caballo, M.B., Caride, J.A. I Gradalle, R. (2012) Entre los tiempos
escolares y los tiempos de ocio: Su incidencia en la vida cotidiana
de los adolescentes que cursan la Educacin Secundaria
obligatoria en Espaa. http:// ojs.c3sl.ufpr.br
Els alumnes de jornada contnua tenen ms deures que els alumnes
de jornada partida ja que no disposen de temps suficient per fer
totes les tasques curriculars. Daltra banda, lOCDE diu que treballar a
classe permet assolir resultats millors que invertir molt de temps a
casa.
La jornada contnua matinal amb tancament de centres a la vesprada
s especialment perjudicial per als alumnes dentorns socials amb
pocs recursos econmics, culturals i socials. Tamb sha vist que
perjudica les famlies que viuen en municipis amb poca oferta
dactivitat extraescolar de qualitat i accessible.
Moltes de les jornades continuades shan pensat amb una oferta
educativa complementria a les vesprades a crrec de les
administracions locals, de les AMPA, per quan aquest
acompanyament ha desaparegut ja siga perqu la responsabilitat de
garantir-ne el funcionament ha recaigut exclusivament en les AMPA
o perqu els fons pblics han minvat-, els centres shan vist amb
dificultats per mantindre els projectes inicials de jornada contnua.
Les famlies amb recursos poden reforar laprenentatge dels seus
fills i filles amb activitats complementries, per no aix aquelles
famlies ms desfavorides. Daquesta manera, es van engrandint i
perpetuant les desigualtats socials.
LOCDE i altres organismes internacionals alerten que la compactaci
de la jornada lectiva pot comportar riscos si no garanteix
laccessibilitat a activitats i a serveis complementaris.

Referncies i enllaos
Cavet, A. (2011). Rythmes scolaires: pour une dynamique nouvelle
des temps ducatifs. Institut National de Recherche Pdagogique.
Dossier dactualit, nm. 60. http://ife.ens-lyon.fr
Programa descoles a temps complert dAlemanya:
www.ganztagsschulen.org.

Claus per a decidir


7
Sha de tindre en compte que...
Els horaris han destar definits pensant en els alumnes. La jornada
compactada s la millor opci per als alumnes? No podem contestar
afirmativament aquesta pregunta.
La comunitat educativa ha de pensar en els alumnes a lhora
destablir com ha de ser lalternana entre sessions de classe i
descans per aconseguir que el seu rendiment escolar siga de ms
profit.
Les decisions dara ens afectaran el dia de dem, quan el nostre
posicionament a nivell personal o laboral pot haver canviat.
Les nostres decisions afectaran daltres que encara no estan
presents.
No s un debat que estem impulsant i demanant les famlies. Tot i
aix, les famlies i els mestres hem de treballar en una mateixa
direcci. aquest debat no sha de plantejar com un conflicte
dinteressos entre docents i famlies, i la decisi per canviar lhorari
ha de tindre el suport duna mplia majoria de la comunitat
educativa.
Noms s un debat a lescola pblica? Per qu no es planteja el canvi
de jornada a lescola concertada?
Els risc de tancar el menjador escolar es gran. El menjador s un
servei complentari que deixa de tindre sentit amb la jornada
continuada, les ajudes al menjador desapareixerien i les activitats
extraescolars sacaben. Les activitats extraescolars en la actualitat es
fan desprs del horari lectiu donen continutat al mateix. En la
jornada continuada es farien per la vesprada desprs del menjador,
el alumnat que no es comensal ha de tornar al centre si vol fer
activitats i aix no facilita la participaci.

Claus per a decidir


8

Claus per al debat sobre la jornada escolar
Respecte a la necessitat de canviar de jornada escolar:

s un debat prou important com per resoldrel amb presses i de
manera precipitada. Cal fer un debat profund i amb mesos per
endavant.
Quin s el motiu real del canvi? Reivindicacions laborals? Una
millora per als fills i filles?
Quins problemes volem resoldre amb el canvi?
Qu volem obtindre?
A qui li interessa canviar i qu nespera?
Cal canviar la jornada escolar per resoldre els problemes?
I, si cal canviar, la soluci s compactar o hi ha altres horaris
possibles?

Respecte a la nova jornada escolar:

Amb quines mesures concretes es preveu resoldre els
problemes?
Com ser la jornada lectiva: hora dinici i final, durada de les
classes, nmero i durada dels descansos.
Quines activitats i serveis hi haur fora de lhorari lectiu:
acollida, menjador, transport escolar, activitats extraescolars,
sortides escolars, coordinaci professorat, atenci a pares i
mares.
Qui gestionar aquestes activitats i serveis?
Quin cost tindran?
Qui ho pagar o hi posar recursos: famlies, centre, municipi,
Generalitat?
Com garantir que tothom hi tindr accs: les activitats i serveis
estaran subvencionats? I si no ho estan, quines mesures es
prendran per garantir accessibilitat per a tothom que ho
necessita?
En el cas que canvien les condicions inicials daquestes
activitats (finanament, nombre dusuaris....) es replantejar
tornar a canviar lhorari?
Qui supervisar les activitats no lectives: el professorat, els
monitors?
Com sorganitzaran aquestes activitats i serveis: hi collaborar
alguna empresa o entitat, en quins horaris/torns, etc.
Com compaginar lhorari dobertura del centre amb el temps
destada de lalumnat i lhorari laboral del professorat?
Claus per a decidir


9

Respecte a limpacte del canvi de jornada:

Com afectar el canvi als alumnes, al professorat, al centre, a
les famlies, al municipi?
Com afectar a la participaci de les famlies i a lactivitat de
lAMPA?
Com avaluem i fem seguiment de limpacte de la nova jornada
escolar? Cal definir indicadors objectius per a tots el beneficis
que suposadament aportar el canvi de jornada
Qui fa lavaluaci? Qui hi participa? Sha de poder garantir la
participaci de tots els agents implicats
Quins resultats shan dobtindre per considerar positiu el canvi i
mantindre vigent la nova jornada?
Si no sobtenen els resultats esperats, qu farem?
I si volem canviar-la de nou, com fer-ho?

Algunes comunitats autnomes, Extremadura i
Canries per exemple, han generalitzat la jornada
continuada en primria des de fa algun temps, unes
altres, Andalucia, Asturiass, Balears, Castilla-La
Mancha, Galcia, Murcia i La Rioja, l'apliquen en cert
nombre dels seus centres. Catalunya t una visi
singular de la qesti, doncs encara hi ha jornada
partida en alguns centres per a l'ESO, mentre que en
la resta de l'Estat s continuada o solament matinal
en aquesta etapa
L'escola concertada majoritriament segueix optant
per la jornada partida en els seus centres. En
l'actualitat la jornada partida s majoritria en els
centres concertats de tretze comunitats: Madrid
(amb l'excepci d'Alcal d'Henares), Castilla i Len,
Valncia, Galicia, Asturias, Cantabria, Euskadi,
Navarra, La Rioja, Aragn, Catalunya, Illes Balears i
Murcia (on dos teros dels centres tenen jornada
partida). Noms a Andalucia, Extremadura, Canarias,
i Castilla-La Mancha s majoritria la jornada
contnua entre els centres concertats, igual que
succeeix amb els pblics.
La jornada contnua avana en l'escola pblica
mentre la concertada ofereix horari partit
Claus per a decidir


10
El consens com a garantia dun bon
funcionament
Tots sabem que s important el consens de tota la comunitat dins del
centre educatiu. El consens s la garantia del bon aprenentatge, facilita la
collaboraci de tots, repercuteix en la construcci del projecte com i t
una repercussi beneficiosa en lentorn del centre educatiu. Quan aquest
es trenca i lenfrontament sinstalla al centre educatiu tots ixen perdent,
especialment els alumnes. Per treballar el consens es necessita temps. La
precipitaci no s un bon aliat.
El debat sobre la jornada escolar no pot ser una confrontaci entre
professors i pares i mares, com tantes vegades es diu (o com massa
sovint es promou). Primer, perqu ni tots els professors estan a favor de
la jornada contnua ni tots els pares i mares volen mantindre la jornada
partida. I segon, perqu s falla pensar que la jornada escolar implica
noms els interessos de mestres i famlies. Confrontar-los afavoreix el
trencament de la convivncia al centre. En aquest sentit, s
imprescindible recollir lopini de totes les parts implicades en el canvi
(direcci del centre, professorat, alumnes, famlies, ajuntament).
Malgrat que en alguns centres el canvi de jornada sha produt de
manera collaborativa entre tots els membres de la comunitat educativa,
en la majoria de casos laprovaci del canvi de jornada escolar ha estat
conflictiva.

La fortalesa o debilitat de les AMPA, aix com el grau dinformaci de qu
disposen, les ubica en posici diferent en el procs negociador dins els
consells escolars. Independentment que les famlies dun centre escolar
poden estar ms o menys interessades en la compactaci de la jornada
lectiva, sha de tindre en compte que en la majoria de casos es prenen
decisions sense haver valorat i aprofundit suficientment en les
implicacions que sen deriven de cada tipus de jornada.

Les famlies afronten la qesti de la jornada escolar des de mltiples
posicions. Els pares i mares expressen opinions diverses que tenen
lorigen en posicions culturals, econmiques, socials i territorials tamb
desiguals. Hi ha famlies que es manifesten obertament en contra de la
jornada contnua, nhi ha que expressen recels sobre els avantatges
pedaggics de la compactaci de la jornada, mentre que daltres
contraposen les necessitats de conciliaci familiar; unes sen desvinculen
del debat i daltres hi participen activament, promovent i implicant-se en
lelaboraci de projectes que sadeqen a les seues necessitats.
La modificaci de la jornada escolar t grans implicacions educatives i
socials, afecta la vida en el centre escolar, la vida familiar, la vida en el
poble o la ciutat.

Cal tindre present...

Els centres que han canviat de jornada amb el consens i la
implicaci de la comunitat educativa han obtingut resultats
millors que la resta.
Claus per a decidir


11
El canvi ha de requerir lexistncia de serveis complementaris per
a les famlies.
Ens guia el b com: el millor per als nostres fills/es i alumnes.
Es garantisca un espai per al debat profund i real: sexposen tots
els arguments, es convide a la reflexi i arreplegue les diferents
visions.
Que arribe a tots
Amb temps, lluny de les precipitacions. no val encetar un debat
al maig per resoldrel al juny.
Garantisca els valors que defensa lescola pblica: equitat social,
qualitat, xit educatiu i igualtat doportunitats.
Es construsca des de les necessitats (lxit de lalumnat,
conciliaci jornada familiar, realitzaci/benestar del professorat,
cohesi social, garantia igualtat doportunitats...) i no des de les
posicions (reivindicacions laborals, a mi em va millor...).

Lorganitzaci del centre escolar

Lorganitzaci de la jornada escolar hauria de diferenciar lhorari
de lalumnat (lectiu i no lectiu), lhorari dobertura del centre i
lhorari del professorat.
Entre els requisits demanats als centres per tal daprovar la
sollicitud de compactaci hi ha dhaver el manteniment dels
serveis complementaris de menjador i la programaci dactivitats
fora de lhorari lectiu, en collaboraci entre el centre, lAMPA,
lAjuntament i lentorn socioeducatiu dels municipis. Aquest
requisit sha de garantir especialment en els centres situats en
entorns socials desfavorits o en un territori amb una oferta
socioeducativa feble.
En cas de compactar la jornada lectiva, detectar quines famlies
poden haver eixit perjudicades per la implantaci de la jornada
contnua i no disposen de recursos per compensar la reducci del
temps destada dels fills i filles als centres escolars. Preveure un
sistema dajudes perqu puguen accedir al servei de menjador i a
les activitats extraescolars pbliques, que sempre hauran destar
garantides.
Claus per a decidir


12
Qu fer si es planteja un canvi de jornada al
centre
No hi ha normativa publicada la respecte. Conselleria dEducaci va
enviar als centres una Guia per a sollicitar el canvi de modalitat de
jornada que es resumeix:
La jornada continuada s un projecte experimental dins del pla
dactuaci del Contracte Programa
Que el Consell Escolar del centre aprove la participaci en el dit
projecte per a un curs. Entenem que com afecta a la
modificaci de la jornada sha daprovar per 2/3 del Consell
Escolar perqu implica una modificaci de la PGA
El projecte de jornada continuada a incloure:
o Justificaci
o Horari lectiu (dobligada permanncia)
o Planificaci de serveis de menjador i transport
o Planificaci i horari de activitats (gratutes) i
finanament
o Organitzaci dels horaris deixida dels alumnes
o Personal del centre que participa
o Supervisi i avaluaci del projecte
La jornada escolar ser de 9h a 17h (excepcionalment 8:30) i en
setembre i juny de 9h a 13h
Transporte escolar a linici i al finalitzar la jornada escolar
La jornada lectiva se situar a l'inici de la jornada escolar i
comprendr 5 perodes lectius i inclour com a mnim un
descans de 30 minuts.
Els perodes mnims, tant per al servei de menjador com per a
les activitats previstes seran d'1 hora i 30 minuts com a mnim
per a cada un d'ells.
En cap cas les activitats programades comportaran despeses ni
per a l'administraci ni per a les famlies.
El projecte sha aprovar per les famlies:
o Informaran degudament les famlies del nou horari que
es pretn aprovar, aix com de les activitats previstes en
el projecte.
o El Consell Escolar, designar una comissi del menys 6
components, formada per membres del claustre i dels
representants legals de l'alumnat, amb una distribuci
paritria de representants d'ambds collectius.
Aquesta comissi convocar, organitzar i coordinar la
votaci entre els representants legals de l'alumnat.
o El Cens es confeccionar amb els representants legals
de l'alumnat una vegada finalitzada la matrcula, ats
que necessriament haur d'incloure els alumnes
admesos i matriculats per al curs segent
Claus per a decidir


13
o Per a aprovar el projecte es requerir la participaci de
ms de la mitat del cens dels representants legals de
l'alumnat i al seu torn que almenys el 85% dels vots
siguen positius.

Recomanacions a la Junta Directa de lAMPA

No heu dentrar a collaborar en un procs sobre canvi de jornada
sense tindre una posici clara. Sha destablir un calendari a
complir prou ampli (preferiblement 6 mesos) per donar temps a les
famlies a informar-se profundament dels pros i contres dels
diferents tipus de jornada i de les seues conseqncies i establir
una data del referndum vinculant. Eviteu la precipitaci, no s un
tema que es puga resoldre en poques setmanes.
Molts dels pares i mares poden no tindre suficient informaci per
prendre una decisi daquesta magnitud i, per tant, s necessari
que estinguen ben informats. Es poden organitzar xerrades
informatives o podeu convocar una assemblea per debatre el tema
amb tots els pares i mares. I recordeu que s imprescindible
recollir lopini de totes les parts implicades en el canvi.





Algunes reflexions per al debat
Quina s la jornada ms adequada per a l'alumnat d'infantil i
primria?
Quin tipus de jornada s'ajusta ms a les necessitats de les famlies
en aquesta etapa?
Quin tipus de jornada prefereix el professorat?
Qui hauria de decidir sobre la jornada escolar?

La informaci i la
reflexi sn les millors
eines per a adoptar una
decisi