Escola Tcnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona

Teoria de Mquines
Problemes elementals desquematitzaci

Salvador Cardona
Daniel Clos
1998

Departament d'Enginyeria Mecnica

En cadascun dels exercicis daquest captol es presenta un giny del qual cal fer-ne lesquema
cinemtic. Lelaboraci daquest esquema ha de portar a raonar sobre els elements del giny:
membres, parells cinemtics, etc. aix com sobre la seva configuraci: coordenades
generalitzades i les seves possibilitats de moviment: graus de llibertat.

EXERCICI 1-1
Es tracta duna frontissa
amb la qual la porta sobra
uns 90o. Lelement de
lesquerra es fix i el de la
dreta esta unit a la porta.
Lelement central superior s
elstic i no interv en la
cinemtica.

EXERCICI 1-2
Per
accionar
aquesta
grapadora de sobretaula cal
premer el pom superior. En
una primera fase pina el
feix de paper i a continuaci
clava la grapa.

TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

EXERCICI 1-3
Per
esquematitzar
la
grapadora manual que es
mostra podeu aproximar
lefecte del parell superior
existent per un parell piuguia o per un guia-corredora
amb articulaci.

EXERCICI 1-4
Una clau de cocodril premet
premer i mantenir subjectats
objectes de diferent gruix
segons la posici del cargol
situat a la part inferior dreta.
En aquest exercici el cargol
es considera fix (ajusta un
parmetre del mecanisme
per no introdueix cap
coordenada independent).
Sota el mnec superior
disposa duna palanca que
facilita el desblocatge.

TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

EXERCICI 1-5
Es tracta dun mecanisme de
Creu de Malta dun projector
de cinema. El rotor de la
dreta es accionat per un
motor i mante una velocitat
sensiblement
constant
grcies al volant de la
cadena
cinemtica
de
transmissi. El rotor de
lesquera (la creu) acciona la
pelcula amb un moviment
intermitent.
Feu
lestudi
quand el piu del rotor de la
dreta esta dins duna de les
ranures de la creu.

EXERCICI 1-6
Aquest
mecanisme
s
lobturador
del
mateix
projector de cinema de
lexercici anterior. Sacciona
manualment
quan
es
manipula la pelcula o
automticament quan per
accident es trenca la pelcula
de manera que la pantalla
no quedi iluminada sense
cap imatge.

TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

EXERCICI 1-7
Aquesta frontissa t una
gran capacitat dobertura ja
permet girar la porta 180o.
Es fixa al marc per la part
inferior esquerra i a la porta
mitjanant lelement inferior
dret.

EXERCICI 1-8
Es tracta duna frontissa
similar a lanterior. Permet
girar la porta uns 165o i la
separa molt del marc de
manera que es pot utilitzar
incls en portes
molt
gruixudes.

TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

EXERCICI 1-9
s una frontisa similar a les
anteriors que permet una
obertura de 180o amb
portes no massa gruxuides.

EXERCICI 1-10
Es tracta duna pala duna
maqueta dexcavadora que
reprodueix amb fidelitat els
moviments de la mquina
real.

TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

EXERCICI 1-11
La romana de la fotografia
s dun model fora elaborat.
Lobjecte a pesar es penja
del ganxo inferior. Un pes
(pil) no mostrat a la
fotografia es pot desplaar
al llarg de la barra central.
Per coneixer el pes de
lobjecte cal desplacar el pil
fins aconseguir que la barra
central quedi horitzontal.

EXERCICI 1-12
Es tracta dun model de
frontissa que permet una
obertura duns 165o.

TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

EXERCICI 1-13
Aquest model de frontissa
permet una obertura duns
170o
i
presenta
la
particularitat demprar guies.

EXERCICI 1-14
La frontissa de la figura s
una de les ms simples i no
requereix eines especials
per al seu muntatge.

TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

EXERCICI 1-15
Lartefacte que es mostra
a la fotografia s un
forrellat de genoll per
fixar objectes.

TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

Solucions

E 1-1

AA
AA
AA

La frontissa t un grau de llibertat.

Escala 2:1

E 1-2
La grapadora t dos graus de llibertat.

AAAAAAA
E 1-3

AA

AA
AA

AA

Es suposa que la grapadora manual t el membre superior fix. Amb un membre fix el nombre
de graus de llibertat s dos

TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

E 1-4
Es suposa el mnec inferior fix i es
prescindeix de la palanca que facilita el
desblocatge la clau de cocodril. En aquest cas
el mecanisme t un grau de llibertat.

AA
E 1-5

AA
AA
Quant el piu entra a la ranura de la creu es t
un mecanisme dun grau de llibertat.

AA
AA

AA

Escala 2:1

E 1-6

AA

El mecanisme de lobturador t un grau de

llibertat.

AA

AA
TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

10

E 1-7
Com la frontissa del primer exercici t
un grau de llibertat.

AA

AAA
AAA

E 1-8
Igual que en lexercici anterior es t un mecanisme
dun grau de llibertat.

AA

AA

E 1-9

AA

Igual que en els exercicis anteriors

es t un mecanisme dun grau de
llibertat

AA
AA

E 1-10
La pala de lescavadora t dos graus de
llibertat.

AA
AA
TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

11

AA
AA
E 1-11

AA
AA

Si es prescindeix del gantxo la romana t 3 graus de

llibertat.

E 1-12
Igual que en exercicis anteriors la
frontissa s dun grau de llibertat

AA
AA

AA
AA

E 1-13
Igual que en exercicis anteriors la
frontissa s dun grau de llibertat

AA

AA

E 1-14
Es tracta duna nova frontissa amb un grau de
llibertat.

AAAA
AA
TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

12

E 1-15
El forrellat de genoll t un grau de llibertat.

AA

AA
AA

TEORIA DE MQUINES. Problemes elementals desquematitzaci

13