RISCOS ASSOCIATS A LA GEODINMICA EXTERNA

1-1.En el cas del tals ms verticalitzat, el localitzat ms proper a la casa

-direcci nord-, la inclinaci de les roques del substrat (calcries) s en
contra del tals, i per tant afavoreix la seva estabilitat. mb aquesta
disposici dels estrats, i en cas que produeixin moviments en massa,
previsiblement correspondran a inestabilitats del tipus despreniments.
En el cas de l!altre tals, el situat prop de l!extrem sud del tall, tampoc s
probable que els materials del substrat desenvolupin moviments en massa "a
que el pendent del tals s inferior a l!an#le inclinaci dels estrats. $o
obstant, els s%ls i les formacions superficials si que potencialment es podrien
veure afectats per moviments del tipus flux i&o esllavissament.
'el que fa als fen%mens d!erosi ()drica, aquests podrien afectar a aquest
darrer tals. En aquest cas, el tipus de material s susceptible a
desenvolupar-los.
*. +om a mesures correctives es podrien proposar les se#,ents-
'er evitar els despreniments al tals nord- xarxes metl.liques, ancorat#es o
#unitats.
'els esllavissaments o flux al tals sud- murs de contenci, esculleres,
abancalaments del vessant, excavaci del con"unt de s%ls i formacions
superficials,....
'els fen%mens d!erosi ()drica al tals sud- abancalaments-bermes- del tals
i reforestaci, cunetes per recollir i desviar l!escorriment superficial, ....
*-
/. 'rocessos crstics i #ravitatoris.
0a carstificaci que afecta a les roques calcries es dedueix a partir de les
morfolo#ies que presenta en superf)cie (rascler) i en profunditat (coves i
avencs). 0!exist1ncia d!una font tamb s indicativa dels processos de
carstificaci que afecten a aquests materials.
Els processos #ravitatoris corresponen a despreniments de blocs de la
cin#lera. favor de les esquerdes s!individualitzen blocs de calcries, que
per efecte de la #ravetat cauen i s!acumulen en el vessant.

*. 0!edificaci presenta un risc d!esfondrament i el cam) es pot veure afectat
per la cai#uda de blocs (despreniments) i inundacions. +al recordar que els
cabals que pot arribar a donar la sur#1ncia sn molt alts, superiors als /*2 l&s
(34* m 4 &(ora).
5). 0a carretera es podria veure afecta per esllavissaments "a que la
disposici de les capes de #resos amb intercalacions d!ar#iles presenten una
inclinaci favorable i l!abundant sortida d!ai#ua de la font podria tamb ser un
factor desencadenant.
4-
*. En aquest sector (fi#ura ad"unta) s!identifica com a procs dinmic la
inestabilitat #ravitat%ria que afecta al vessant (zona /). Es tracta, se#ons la
informaci facilitada, d!un moviment lent de tipus flux (reptaci), indicatiu de
fen%mens de 6creep6.
Els principals impactes es localitzen a l!rea d!influ1ncia dels abocaments
incontrolats de residus industrials i residus s%lids urbans. 7ins del context
#eoambiental representat a la fi#ura ad"unta, destaca la possible
contaminaci de les ai#,es subterrnies pels lixiviats provinents de la massa
de residus i l!emissi de #asos (met) producte de seva combusti.
4. 8especte als riscs-impactes indicats, l9alumnat pot desenvolupar els
se#,ents punts (caldria que lalumne/a esmentes uns quatre dels sis que es
comenten a continuaci)-
- Contaminaci d'aiges subterrnies.
El recobriment proposat de la massa de residus, mit"an:ant materials
permeables- #raves i sorres, no evitaria la infiltraci de les ai#,es superficials
i, per tant, poden percolar per la massa de residus carre#ant-se en
contaminants que finalment aniran a parar a l!aq,)fer infra"acent.
- Moviments en massa
;ot i que l!excavaci proposada a la part baixa, al costat dret de la zona
ocupada per l!estan<, elimina el risc de moviments en massa de tipus flux, se
=n poden #enerar de nous. Es crea un tals verticalitzat en el que les capes
de calcries s!inclinen desfavorablement, i per tant, potencialment, es poden
produir moviments tipus esllavissament i&o despreniments.
-Inundacions per aiges subterrnies
0!excavaci que realitzaria per edificar intercepta el nivell fretic, per la qual
cosa l!aq,)fer descarre#aria en aquest punt.
-Prdua de sls
0a prctica totalitat dels s%ls existents a la zona desapareixerien.
-Incendis que a!ectin a la cobertura vegetal"
0es emissions de #as met poden provocar explosions i incendis que afectin
a la cobertura ve#etal.
- #utro!it$aci
quest fenomen es podria desencadenar en l!estan< com a conseq,1ncia del
subministrament d!ai#ua contaminada de l!aq,)fer.
ix) doncs, atenent als riscs-impactes que de manera potencial es
desenvoluparien, el #rau d!idone>tat de l!actuaci urban)stica proposada s
bastant deficient.
5-/. ?eure fi#ura de resposta.

7!acord amb la informaci topo#rfica facilitada, l!equidistncia de les corbes
de nivell s de @ m. Els talussos for:a verticalitzats que presenten al:ades
superiors als 32 m sn els indicats a la fi#ura ad"unta.
'er delimitar el retrocs previst, uns /22 m, s!(a de calcular a partir de
l!escala #rfica del mapa.
Abviament, la resoluci #rfica s flexible, per qu1 no es dna un valor
d!inclinaci dels talussos i els retrocessos sn complicats de calcular en
detall.

*. 5). El tra:at meandriforme d!un curs fluvial provoca que als costats externs
de l!arc els fen%mens d!erosi si#uin dominants, mentre que als interns els
episodis de sedimentaci si#uin dominants. 0a localitzaci en l9espai de les
rees on dominen els processos erosius, amb la conseq,ent formaci de
talussos verticalitzats, s en #ran mesura coincident amb aquesta distribuci
dels episodis de sedimentaci i d!erosi que caracteritza un r1#im
meandriforme tipus.
4. ?eure fi#ura de resposta (la pre#unta demana marcar solament un lloc per
a cada tipus de moviment, mentre que al mapa resposta s9indiquen les
possibles).
5i la inclinaci de les capes o estrats s d!un 42B en direcci 5C, la ma"or
part dels talussos situats al mar#e esquerra del riu presenten unes
condicions #eomorfol%#iques favorables al desenvolupament d!inestabilitats
del tipus esllavissaments (planars). En aquest cas, els estrats presenten una
inclinaci a favor del talsD essent, en la ma"oria dels casos, l!an#le del tals
not%riament superior als 42B d!inclinaci de les capes.
Euant als vessants verticalitzats i situats al mar#e dret del riu, els estrats
s!inclinen en direcci oposada al tals Fen contrapendent-. 'er aquest motiu,
previsiblement, en cas de ser afectats pels processos #ravitatoris, els
moviments tipus despreniments sn ms probables. quests despreniments
es poden ori#inar com a conseq,1ncia de la soscavaci-excavaci basal del
tals provocada per l!erosi del riu.
3. 7!acord amb la #1nesi d!aquests vessants, fora convenient prote#ir les
seves parts bassals dels possibles fen%mens de soscavaci-excavaci
provocades per l!acci erosiva del riu. 0a construcci d!esculleres o de murs
serien exemples d!actuacions de tipus correctiva.
En aquest sector, l!ende#ament del curs fluvial es podria considerar com a un
altre exemple de mesures d!aquests tipus.
6-
1. En el cas de la ubicaci 6b6 l9embassament se situa damunt de materials
calcaris que presenten nombrosos indicis de carstificaci (dolines, avencs i
en#olidors). 'er aquest motiu s probable que l9embassament presenti
problemes de fuites, o si#ui, que no aconse#ueixi emma#atzemar l9ai#ua de
l9escorriment "a que aquesta a l9arriba a l9embassament s9infiltri.

2. En la ubicaci 6a6, els materials lut)tics que formen el substrat (materials
impermeables en aquest cas) es veuen sotmesos a intensos processos de
denudaci. quests processos es posen en evid1ncia per l9exist1ncia de
modalitats erosives, tipus moviments en massa i formes tipus xara#alls, que
s9(i desenvolupen de manera #eneralitzada.
En aquestes circumstncies s previsible que el material erosionat s9acumuli
en l9embassament i ori#ini un problema d9aterrament del mateix.

3. 5i. El concepte de risc #eol%#ic implica interfer1ncies entre l9activitat
(umana i els processos #eol%#ics. En aquest cas, tant l9aterrament de
l9embassament (opci 6a6) com la p1rdua d9ai#ua per infiltraci de l9ai#ua
embassada (opci 6b6), sn exemples que indiquen que el medi #eol%#ic s
inadequat per aquest tipus d9s previst.
7-1. la fi#ura ad"unta es presenta la confecci del tall #eol%#ic esquemtic
que es demana.
2. 8especte als canvis de cabal, inicialment les p1rdues eren la difer1ncia
entre els *@ m4&( de la font i els G,* l&s (**,4 m4&() d!entrada al dip%sit. H
si#ui, uns *,I m4&(. '1rdues de#udes a la infiltraci de l!ai#ua en els
materials permeables pels que travessa i a l!evaporaci de la lmina d!ai#ua.
ctualment, la difer1ncia s dels *@ m4&( als 3,J l&s (/I,4 m4&(), uns I,I
m4&(. 0a difer1ncia s!(a incrementat i si les condicions #enerals no (an
canviat, a la vista del tall #eol%#ic, l!ai#ua solament es pot escapar a travs
de les calcries, que sn permeables i amb l!estructura sinclinal tornen a
aflorar ms avall del dip%sit. 'er tant, es pot interpretar que el pas de l!ai#ua
(a provocat una carstificaci de les calcries que ara en#oleixen un cabal
superior.
Els esfondraments estan lli#ats a la dinmica de dissoluci dels #uixos que
comporta l!exist1ncia de zones buides que fan colapsar als materials lut)tics
superiors.
3. 'er evitar la p1rdua de cabal, la soluci fora impermeabilitzar la zona on el
canal travessa les calcries. 'er evitar el problema d!esfondraments, cal
impermeabilitzar la zona on el canal travessa els #uixos.

9-/. ?eure fi#ura ad"unta.

*. l!rea drenada per la riera que desemboca on es vol construir el port
esportiu, no afloren roques de composici basltica o carbontica. En canvi,
aquests materials sn presents a la sorra de la plat"a (con"untament
representat un percentat#e del *@K).
questa anlisi, ens porta a opinar que en part la sorra de la plat"a t un
ori#en mar)D les corrents de deriva aporten aquests tipus de materials. En
conseq,1ncia, l!obra pro"ectada provocaria una disminuci dels aports litorals
a la plat"a, modificant la seva dinmica natural.
(Ls possible que al#uns alumnes considerin que els aports marins no sn
rellevants si a la conca afloressin materials de la composici indicada-
basalts i calcries. questa (ip%tesi, no s del tot rebut"able, "a que no es
disposa del mapa complert de la seva conca (idro#rfica.)