Llibre 4t Successions 79 PDF

79
L
l
i
b
r
e

q
u
a
r
t

d
e
l

C
o
d
i

c
i
v
i
l

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
,

r
e
l
a
t
i
u

a

l
e
s

s
u
c
c
e
s
s
i
o
n
s
79
Generalitat de Catalunya
El llibre quart, relatiu a les successions, amb ocasi de la seva incor-
poraci al Codi civil de Catalunya aborda una actualitzaci i reforma
del dret de successions a Catalunya, recollit en el Codi de successions
per causa de mort de lany 1991.
Tot partint del model que ja existeix i respectant-lo, mantenint els
principis successoris del dret catal com ara la necessitat dhereu, la
incompatibilitat entre la successi testada i la intestada, la perdura-
bilitat del ttol successori i la universalitat del ttol dhereu, el llibre
quart hi introdueix uns canvis i unes modicacions signicatives que
shan considerat necessries i que es deuen a les transformacions
experimentades per la societat, a les quals cal donar resposta.
Les novetats ms signicatives del llibre shan produt en matria
de pactes successoris, successi intestada, drets del cnjuge vidu o
convivent, llegtima i quarta vidual.
D E L E G I S L A C I
Llibre quart
del Codi civil de Catalunya,
relatiu a les successions
Collecci Quaderns de Legislaci, 79
LLIBRE QUART DEL CODI CIVIL
DE CATALUNYA, RELATIU
A LES SUCCESSIONS
Barcelona, 2009
2009, Departament de Justcia. Generalitat de Catalunya
Primera edici: maig de 2009
ISBN: 978-84-393-8006-1 978-84-393-7765-8
Dipsit legal: B-23.000-2009B-31.588-2008
Impressi: Grfcas Varona
http://www.gencat.cat/publicacions
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP
Catalunya
[Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya,
relatiu a les successions]
Llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions.
(Quaderns de legislaci ; 79)
ndex
ISBN 9788439380061
I. Catalunya. Generalitat II. Ttol III. Collecci: Quaderns de legislaci ; 79
1. Herncies i successions Dret i legislaci Catalunya
2. Dret civil Legislaci Catalunya
347.65/.67(467.1)(094.5)
Edici tancada el 12 de maig de 2009.

3
Sumari
Presentaci 5
ndex sistemtic 9
Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart
del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions 27
Concordances entre el Codi de successions
i el llibre quart del Codi civil de Catalunya 197
ndex analtic 245
5
Presentaci
El llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les suc-
cessions, aprovat per la Llei 10/2008, de 10 de juliol, representa
un pas ms en lelaboraci del Codi, que es va iniciar amb la
Llei 29/2002, de 30 de desembre, primera llei del Codi civil, i
ha continuat amb laprovaci del llibre cinqu, relatiu als drets
reals (2006), i del llibre tercer, relatiu a les persones jurdiques
(2008).
El llibre quart actualitza i reforma el dret de successions a Cata-
lunya, contingut fns ara en el Codi de successions per causa de
mort de lany 1991. Es parteix del model existent, que es res-
pecta, per shi introdueixen els canvis adients per atendre les
transformacions experimentades per la societat i per leconomia.
Tamb se nha fet una revisi tcnica, amb la voluntat de millorar
lharmonitzaci de les institucions i reduir les disposicions inne-
cessries o reiteratives del codi sectorial, i shan introdut canvis
en la sistemtica per aconseguir una presentaci ms realista de
la mecnica del procs successori.
Al llarg de la histria, el dret de successions ha contribut de
manera decisiva a fxar les estructures de la societat. Per tant,
si larticle cinqu de lEstatut dautonomia estableix com a dret
histric la nostra tradici jurdica i insta a incorporar-la i a moder-
nitzar-la perqu sigui til en aquesta societat canviant, la regulaci
de les successions havia de conjuminar tradici i modernitat i
adaptar-se a les necessitats dels ciutadans.
6
Sha tingut present que la matria successria sha de considerar
no tan sols des duna perspectiva jurdica, sin tamb des duna
perspectiva sociolgica. Es relaciona molt directament amb la
propietat i la famlia, i per aix calia tenir en compte, a lhora
de regular-la, els canvis esdevinguts en el concepte de famlia.
Ja no sest davant duna estructura tradicional, de carcter bsi-
cament agrari, sin davant duna instituci que integra diversos
models i una pluralitat de formes. Tamb calia tenir en compte
lallargament de la vida humana, lincrement del benestar mate-
rial, la diversifcaci dels patrimonis, la lacitzaci, el pluralisme
religis, etc.
Possiblement, des dun punt de vista social cal destacar, com a
modifcacions ms signifcatives, les que incorporen elements ac-
tualment presents com ara la violncia familiar i de gnere. Aix,
entre les causes dindignitat per succeir hi fgura el fet dhaver
estat condemnat per maltractament o per la comissi de delictes
contra els drets i deures familiars, la qual cosa permet incloure
tant els casos dimpagament de pensions en procediments matri-
monials o familiars com altres conductes reprovables com sn la
sostracci de menors, la infracci de deures de custdia, laband
de famlia, etc.
Aquestes novetats i modifcacions no suposen la contestaci
dels principis successoris catalans, que continuen essent plena-
ment vlids i han de perdurar, amb les excepcions necessries i
histricament arrelades. Es mant, per tant, la necessitat dhereu,
la universalitat del ttol dhereu, la incompatibilitat de ttols suc-
cessoris, la prevalena de la successi testada sobre la intestada i
la perdurabilitat del ttol successori.
En seu dinhabilitat successria es preveu la possibilitat de des-
heretar qui no ha tingut relaci familiar amb el causant de manera
manifesta i continuada per una causa imputable exclusivament al
legitimari.
Pel que fa a la successi testada, se suprimeix el testament da-
vant de rector i es reordena i simplifca la regulaci dels fdeco-
7
misos limitant la vinculaci dels bns, amb la voluntat, com sha
explicitat al prembul, de cercar un equilibri entre la voluntat del
testador i les exigncies prctiques del mn contemporani.
El rgim dels pactes successoris experimenta una de les no-
vetats ms signifcatives, ja que es desvinculen del matrimoni i
sadmeten amb la famlia prpia, dintre dun cert grau de parentiu,
sense limitar-los a la instituci dhereu. Ara es poden pactar atri-
bucions particulars que faran possible satisfer tota la complexitat
de les relacions econmiques que es poden generar a partir de la
mort del causant.
Es reconeixen drets successoris al convivent en uni estable
de parella en pla digualtat amb el cnjuge vidu, i es refora la
posici de lun i laltre en la successi intestada. Efectivament,
cal destacar la millora de la posici del cnjuge vidu o convivent
quan concorre a la successi intestada amb descendents, que es
manifesta en el fet de poder optar o b per lusdefruit universal
o b per una quarta part de lherncia i lusdefruit de lhabitatge
conjugal, i en el fet que ambds usdefruits sn vitalicis i no es
perden si es contrau un nou matrimoni o sinicia una convivncia.
Aix mateix es reforcen els drets del vidu o membre sobrevivent
duna uni estable de parella pel que fa a la instituci de la quarta
vidual, que tamb experimenta canvis vistents.
Pel que fa a la llegtima, saccentua la tendncia a afeblir-la.
En aquest sentit, destaca la limitaci de la computaci de les do-
nacions a les dels ltims deu anys abans de la mort del causant,
com tamb la imputabilitat de les donacions fetes als flls per
adquirir el primer habitatge o per emprendre una activitat que els
proporcioni independncia econmica o personal.
Tamb en el rgim de la successi intestada sintrodueixen
modulacions en el cas de ladopci dels flls del cnjuge o de la
parella i en el cas de ladopci intrafamiliar, en qu es mantenen
drets successoris abintestat entre la persona adoptada i els seus
avis o ulteriors ascendents i entre germans per naturalesa de la
branca que ha quedat desplaada per ladopci.
8
Sinclou un ndex analtic i un llistat de concordances entre el
Codi de successions i el llibre quart del Codi civil, a f de facilitar
lactivitat dels operadors jurdics i contribuir a un millor coneixe-
ment i aplicaci de les nostres institucions de dret civil.
Montserrat Tura i Camafreita
Consellera de Justcia
9
ndex sistemtic
del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions
Prembul
LLIBRE QUART
Successions
TTOL I. Disposicions generals
Captol I. La successi hereditria
Article 411-1. Universalitat de la successi
Article 411-2. Obertura de la successi
Article 411-3. Fonaments de la vocaci
Article 411-4. Moment de la delaci
Article 411-5. Adquisici de lherncia
Article 411-6. Possessi
Article 411-7. Pactes successoris
Article 411-8. Inexistncia de reserves i reversions legals
Article 411-9. Herncia jacent
Captol II. La capacitat successria
Article 412-1. Persones fsiques
Article 412-2. Persones jurdiques
Article 412-3. Indignitat successria
10
Article 412-4. Reconciliaci i perd
Article 412-5. Inhabilitat successria
Article 412-6. Inefccia
Article 412-7. Caducitat de lacci
Article 412-8. Efectes de la indignitat i la inhabilitat
TTOL II. La successi testada
Captol I. Els testaments, els codicils i les memries
testamentries
Secci primera. Disposicions generals
Article 421-1. Llibertat de testar
Article 421-2. Contingut del testament
Article 421-3. Presumpci de capacitat
Article 421-4. Incapacitat per a testar
Article 421-5. Tipus de testaments
Article 421-6. Interpretaci de les disposicions testamentries
Secci segona. Els testaments notarials
Article 421-7. Identifcaci i judici de capacitat del testador
Article 421-8. Testament atorgat per una persona amb discapacitat
sensorial
Article 421-9. Intervenci de facultatius
Article 421-10. Testimonis
Article 421-11. Idonetat dels testimonis
Article 421-12. Idioma del testament
Subsecci primera. El testament obert
Article 421-13. Redacci i autoritzaci del testament obert
Subsecci segona. El testament tancat
Article 421-14. Redacci del testament tancat
Article 421-15. Autoritzaci del testament tancat
Article 421-16. Obertura del testament tancat
11
Secci tercera. El testament holgraf
Article 421-17. Requisits de validesa
Article 421-18. Adveraci
Article 421-19. Caducitat del testament
Secci quarta. Els codicils i les memries testamentries
Article 421-20. Codicil
Article 421-21. Memries testamentries
Article 421-22. Aplicaci supletria de les regles dels testaments
Article 421-23. Designaci de benefciaris dassegurances de vida
Captol II. Nullitat i inefccia dels testaments
i de les disposicions testamentries
Article 422-1. Nullitat del testament
Article 422-2. Nullitat de disposicions testamentries
Article 422-3. Acci de nullitat
Article 422-4. Conseqncies de la nullitat i la caducitat
Article 422-5. Nullitat parcial
Article 422-6. Conversi del testament nul o inefca
Article 422-7. Inefccia per preterici errnia
Article 422-8. Revocabilitat de les disposicions testamentries
Article 422-9. Abast de la revocaci dels testaments
Article 422-10. Revocaci material del testament holgraf
Article 422-11. Revocaci de disposicions testamentries per
codicil
Article 422-12. Revocaci de codicils i memries testamentries
Article 422-13. Inefccia sobrevinguda per crisi matrimonial o
de convivncia
Captol III. La instituci dhereu
Article 423-1. Necessitat dinstituci dhereu
Article 423-2. Forma dordenaci de la instituci dhereu
Article 423-3. Instituci dhereu en cosa certa
Article 423-4. Instituci vitalcia
Article 423-5. Instituci en usdefruit
12
Article 423-6. Instituci conjunta
Article 423-7. Instituci dhereu a favor duna persona i els seus
flls
Article 423-8. Abast de la instituci hereditria a favor dels flls
Article 423-9. Instituci a favor dels parents
Article 423-10. Exclusi testamentria dhereus intestats
Article 423-11. Motius illcits o erronis en la instituci dhereu
Secci segona. La instituci dhereu sota condici
Article 423-12. Perdurabilitat de la instituci dhereu
Article 423-13. Efccia de la instituci sota condici suspensiva
i termini incert
Article 423-14. Facultats de lhereu condicional
Article 423-15. Compliment de la condici
Article 423-16. Condicions impossibles, irrisries i perplexes
Article 423-17. Condicions illcites
Article 423-18. Condici de no impugnar el testament
Article 423-19. Condicions captatries
Captol IV. Disposicions fduciries
Secci primera. La designaci dhereu per fduciari
Subsecci primera. La designaci dhereu pel cnjuge o pel con-
vivent
Article 424-1. Designaci dhereu pel cnjuge o pel convivent
Article 424-2. Forma de lelecci o la distribuci
Article 424-3. Manca delecci o distribuci
Article 424-4. Administraci de lherncia
Subsecci segona. La designaci dhereu pels parents
Article 424-5. Designaci dhereu pels parents
Article 424-6. Requisits de lelecci o la distribuci
Article 424-8. Manca delecci o distribuci o divergncia entre
els parents
Article 424-9. Termini per a fer lelecci o la distribuci
13
Secci segona. Els hereus i legataris de confana
Article 424-11. Instituci dhereu o legatari de confana
Article 424-12. Drets i obligacions
Article 424-13. Revelaci de la confana
Article 424-14. Facultats dispositives
Article 424-15. Inefccia de les disposicions de confana
Captol V. Les substitucions hereditries
Secci primera. La substituci vulgar
Article 425-1. Supsits de substituci vulgar
Article 425-2. Pluralitat de substituts
Article 425-3. Substituci vulgar expressa i tcita
Article 425-4. Efectes de la substituci vulgar
Secci segona. La substituci pupillar
Article 425-5. Designaci de substitut
Article 425-6. Naturalesa de la substituci
Article 425-7. Principi de troncalitat
Article 425-8. Substituci pupillar tcita
Article 425-9. Dret a llegtima
Secci tercera. La substituci exemplar
Article 425-10. Requisits
Article 425-11. Concurrncia de substitucions
Article 425-13. Inefccia de la substituci
Article 425-14. Aplicaci de les normes de la substituci pupillar
Captol VI. Els fdecomisos
Secci primera. Els fdecomisos en general
Article 426-1. Concepte
Article 426-2. Ordenaci
Article 426-3. Objecte
Article 426-4. Modalitats
Article 426-5. Capacitat per a sser fdecomissari
Article 426-6. Delaci del fdecoms
14
Article 426-7. Substituci vulgar en fdecoms
Article 426-8. Substituci vulgar implcita
Article 426-9. Pluralitat de crides successives
Article 426-10. Lmits dels fdecomisos
Article 426-11. Fidecoms delecci i de distribuci
Article 426-12. Extinci del fdecoms
Secci segona. Interpretaci dels fdecomisos
Article 426-13. Forma expressa i tcita
Article 426-14. Interpretaci restrictiva
Article 426-15. Presumpci de condici
Article 426-16. Condici de no tenir flls
Article 426-17. Fills posats com a condici
Article 426-18. Condici de no atorgar testament
Article 426-19. Abast del fdecoms
Secci tercera. Els efectes del fdecoms mentre est pendent
Article 426-20. Presa dinventari
Article 426-21. Prestaci de garantia
Article 426-22. Obligacions respecte als bns fdecomesos
Article 426-23. Protecci del dret dels fdecomissaris
Article 426-24. Fidecomissaris no nascuts ni concebuts
Article 426-25. Responsabilitat del fduciari
Article 426-26. Facultats del fduciari
Article 426-27. Partici de lherncia i divisi de cosa comuna
Article 426-28. Conservaci i administraci
Article 426-29. Millores i incorporacions
Article 426-30. Exercici daccions i efccia de sentncies, laudes
i transaccions
Article 426-31. Dret a la quarta trebellinica o quota lliure
Article 426-32. Clcul de la quarta trebellinica o quota lliure
Article 426-33. Detracci de la quarta trebellinica o quota lliure
Article 426-34. Extinci de la quarta trebellinica o quota lliure
Article 426-35. Facultats del fdecomissari sobre el seu dret
Secci quarta. Disposici dels bns fdecomesos
Article 426-36. Principi general
15
Article 426-37. Disposici de bns amb autoritzaci del fdeco-
mitent o de terceres persones
Article 426-38. Disposici de bns amb notifcaci als fdeco-
missaris
Article 426-39. Disposici de bns sota prpia responsabilitat
Article 426-40. Disposici de bns lliures de fdecoms amb au-
toritzaci judicial
Article 426-41. Disposici de bns lliures de fdecoms amb con-
sentiment dels fdecomissaris
Article 426-42. Procediment de notifcaci i oposici judicial
Article 426-43. Execuci forosa de bns fdecomesos
Secci cinquena. Els efectes del fdecoms en el moment de la
delaci
Article 426-44. Efectes de la delaci
Article 426-45. Lliurament de la possessi
Article 426-46. Responsabilitat del fdecomissari
Article 426-47. Deures de liquidaci
Article 426-48. Dret de retenci del fduciari
Article 426-49. Reclamaci de la quarta trebellinica o quota
lliure
Article 426-50. Impugnaci dactes en frau del fdecoms
Secci sisena. El fdecoms de residu i la substituci preventiva
de residu
Article 426-51. Fidecoms de residu
Article 426-53. Interpretaci
Article 426-54. Disposici en cas de necessitat o amb consenti-
ment daltri
Article 426-55. Bona fe del fduciari
Article 426-56. Subrogaci real
Article 426-57. Imputaci
Article 426-58. Rgim jurdic
Article 426-59. Substituci preventiva de residu
16
Captol VII. Els llegats
Secci primera. Els llegats i llurs efectes
Article 427-1. Atorgament
Article 427-2. Capacitat per a sser legatari
Article 427-3. Designaci del benefciari del llegat
Article 427-4. Llegat a favor de diversos legataris
Article 427-5. Prellegat
Article 427-6. Substituci vulgar
Article 427-7. Persones gravades
Article 427-8. Pluralitat de persones gravades
Article 427-9. Objecte del llegat
Article 427-10. Efccia del llegat
Article 427-11. Llegat sota condici o sota termini
Article 427-12. Condici i termini suspensius
Article 427-13. Condici i termini resolutoris
Article 427-14. Delaci
Article 427-16. Acceptaci i repudiaci
Article 427-17. Transmissi del dret al llegat
Article 427-18. Compliment
Article 427-19. Riscos
Article 427-20. Fruits de la cosa llegada
Article 427-21. Extensi del llegat
Article 427-22. Accions del legatari i presa de possessi del llegat
Article 427-23. Garanties del llegat
Secci segona. Les classes de llegats
Article 427-24. Llegat de cosa aliena
Article 427-25. Llegat alternatiu
Article 427-26. Llegat de cosa genrica
Article 427-27. Llegats de diners i altres actius fnancers
Article 427-28. Llegat de cosa gravada
Article 427-29. Llegat duniversalitat
Article 427-30. Llegats daliments i de pensions peridiques
Article 427-31. Llegats de crdit i de deute
Article 427-32. Llegat de constituci dun dret real
Article 427-33. Llegat daccions i participacions socials
17
Article 427-34. Llegat dusdefruit universal
Article 427-35. Llegat dusdefruit successiu
Article 427-36. Llegat de part alquota
Secci tercera. La inefccia dels llegats
Article 427-37. Revocaci dels llegats
Article 427-38. Extinci dels llegats
Article 427-39. Reducci o supressi de llegats excessius
Article 427-40. Dret a quarta falcdia o quota hereditria mnima
Article 427-41. Clcul de la quarta falcdia o quota hereditria
mnima
Article 427-42. Llegats redubles
Article 427-43. Imputaci i compatibilitat amb altres drets
Article 427-44. Extinci de la quarta falcdia o quota hereditria
mnima
Article 427-45. Ordre i prctica de la reducci
Captol VIII. Les disposicions modals
Article 428-1. Mode successori
Article 428-2. Compliment del mode
Article 428-3. Disposicions per sufragis i obres pies
Article 428-4. Garanties de compliment del mode
Article 428-5. Mode impossible o illcit
Article 428-6. Prohibicions de disposar en el testament
Captol IX. Els marmessors
Article 429-1. Nomenament
Article 429-2. Pluralitat de marmessors
Article 429-3. Capacitat i legitimaci
Article 429-4. Acceptaci, excusa i renncia
Article 429-5. Retribuci
Article 429-6. Despeses de la marmessoria
Article 429-7. Marmessor universal
Article 429-8. Facultats del marmessor universal
Article 429-9. Marmessoria universal de realitzaci dherncia
18
Article 429-10. Marmessoria universal de lliurament directe de
romanent de bns
Article 429-11. Destinaci de lherncia a sufragis o als pobres
Article 429-12. Marmessor particular
Article 429-13. Compliment de lencrrec
Article 429-14. Cessament
Article 429-15. Finalitzaci de lencrrec
TTOL III. La successi contractual i les donacions per
causa de mort
Captol I. Els pactes successoris
Article 431-1. Concepte de pacte successori
Article 431-2. Atorgants
Article 431-3. Terceres persones no atorgants
Article 431-4. Capacitat
Article 431-5. Objecte del pacte successori
Article 431-6. Crregues i fnalitat del pacte successori
Article 431-7. Forma del pacte successori
Article 431-8. Publicitat dels pactes successoris
Article 431-9. Nullitat dels pactes successoris i llurs disposicions
Article 431-11. Conseqncies de la nullitat
Article 431-12. Modifcaci i resoluci de mutu acord
Article 431-13. Revocaci per indignitat
Article 431-14. Revocaci per voluntat unilateral
Article 431-15. Exercici de la facultat de revocaci
Article 431-16. Efectes de la revocaci
Article 431-17. Incidncia de crisis matrimonials o de convivncia
Secci segona. Els heretaments
Article 431-18. Concepte dheretament
Article 431-19. Heretament simple i cumulatiu
Article 431-20. Heretament mutual
Article 431-21. Heretament preventiu
19
Article 431-22. Reserva per a disposar i assignacions a les lle-
gtimes
Article 431-23. Efccia revocatria
Article 431-24. Transmissibilitat de la qualitat dhereu
Article 431-25. Efectes de lheretament en vida de lheretant
Article 431-26. Responsabilitat de lhereu pels deutes de lhere-
tant
Article 431-27. Pacte reversional
Article 431-28. Efectes de lheretament a lobertura de la suc-
cessi
Secci tercera. Pactes successoris datribuci particular
Article 431-30. Efectes de les atribucions particulars
Captol II. Les donacions per causa de mort
Article 432-1. Donacions per causa de mort
Article 432-2. Dret aplicable
Article 432-3. Capacitat per a atorgar donacions per causa de mort
Article 432-4. Adquisici pel donatari
Article 432-5. Inefccia de les donacions per causa de mort
TTOL IV. La successi intestada
Captol I. Disposicions generals
Article 441-1. Obertura de la successi intestada
Article 441-2. Crides legals
Article 441-3. Parentiu
Article 441-4. Cmput del parentiu
Article 441-5. Principi de proximitat de grau
Article 441-6. Successi per graus i ordres
Article 441-7. Dret de representaci
Article 441-8. Divisi de lherncia
20
Captol II. Lordre de succeir
Secci primera. La successi en lnia directa descendent
Article 442-1. Delaci als flls
Article 442-2. Delaci als descendents de grau ulterior
Secci segona. La successi del cnjuge vidu i del convivent en
uni estable de parella supervivent
Article 442-3. Successi del cnjuge vidu i del convivent en uni
estable de parella supervivent
Article 442-4. Usdefruit universal
Article 442-5. Commutaci de lusdefruit
Article 442-6. Manca de dret a succeir
Article 442-7. Atribuci expressa en la declaraci dhereus
Secci tercera. La successi en lnia directa ascendent
Article 442-8. Delaci als progenitors i ascendents
Secci quarta. La successi dels collaterals
Article 442-9. Delaci als collaterals
Article 442-10. Germans i flls de germans
Article 442-11. Crida als altres collaterals
Secci cinquena. La successi de la Generalitat de Catalunya
Article 442-12. Successi a manca de parents dins del quart grau
Article 442-13. Destinaci dels bns
Captol III. La successi en cas dadopci
Article 443-1. Principi dequiparaci
Article 443-2. Adopci de flls del cnjuge o de la persona amb
qui ladoptant conviu
Article 443-3. Adopci en la mateixa famlia
Article 443-4. Successi dels germans per naturalesa
Article 443-5. Supeditaci a tracte familiar
21
Captol IV. La successi de limpber
Article 444-1. Carcter troncal dels bns
TTOL V. Altres atribucions successries determinades
per la llei
Captol I. La llegtima
Article 451-1. Dret a la llegtima
Article 451-2. Naixement del dret a llegtima i acceptaci
Secci segona. Els legitimaris i la determinaci de la llegtima
Article 451-3. Llegtima dels descendents i dret de representa-
ci
Article 451-4. Llegtima dels progenitors
Article 451-5. Quantia i cmput de la llegtima
Article 451-6. Llegtima individual
Secci tercera. Latribuci, la imputaci, la percepci i el paga-
ment de la llegtima
Article 451-7. Atribuci a ttol dherncia o de llegat
Article 451-8. Imputaci de donacions i atribucions particulars
Article 451-9. Intangibilitat de la llegtima
Article 451-10. Suplement de llegtima
Article 451-11. Pagament de la llegtima
Article 451-12. Qualitat dels bns
Article 451-13. Valoraci dels bns
Article 451-14. Interessos
Article 451-15. Responsabilitat
Secci quarta. La preterici i el desheretament
Article 451-16. Preterici de legitimaris
Article 451-17. Causes de desheretament
Article 451-18. Requisits del desheretament
22
Article 451-20. Impugnaci del desheretament
Article 451-21. Desheretament injust
Secci cinquena. La inofciositat
Article 451-22. Inofciositat legitimria
Article 451-23. Ordre de reducci
Article 451-24. Acci dinofciositat
Secci sisena. Lextinci de la llegtima
Article 451-25. Causes dextinci de la llegtima
Article 451-26. Renncia a la llegtima futura
Article 451-27. Prescripci
Captol II. La quarta vidual
Article 452-1. Dret a la quarta vidual
Article 452-2. Exclusi del dret a la quarta vidual
Article 452-3. Cmput de la quarta vidual
Article 452-4. Reclamaci i pagament de la quarta vidual
Article 452-5. Reducci o supressi de llegats i donacions
Article 452-6. Extinci de la quarta vidual
TTOL VI. Ladquisici de lherncia
Captol I. Lacceptaci i la repudiaci de lherncia
Article 461-1. Exercici de la delaci
Article 461-2. Requisits per a lacceptaci i la repudiaci de lhe-
rncia
Article 461-3. Formes dacceptaci de lherncia
Article 461-4. Acceptaci expressa de lherncia
Article 461-5. Acceptaci tcita de lherncia
Article 461-6. Repudiaci de lherncia
Article 461-7. Repudiaci de lherncia en perjudici dels credi-
tors
Article 461-8. Acceptaci forosa de lherncia
23
Article 461-9. Capacitat per a acceptar i repudiar lherncia
Article 461-10. Nullitat per manca de capacitat o vicis del con-
sentiment
Article 461-11. Pluralitat de crides
Article 461-12. Caducitat de la delaci i interpellaci judicial
Article 461-13. Dret de transmissi
Secci segona. Lacceptaci de lherncia pura i simple i a be-
nefci dinventari
Article 461-14. Acceptaci de lherncia a benefci dinventari
Article 461-16. Benefci legal dinventari
Article 461-17. Acceptaci pura i simple de lherncia
Secci tercera. Els efectes de lacceptaci de lherncia
Article 461-18. Efectes de lacceptaci pura i simple
Article 461-19. Crregues hereditries
Article 461-20. Efectes de lacceptaci de lherncia a benefci
dinventari
Article 461-21. Administraci de lherncia benefciria
Article 461-22. Concurs de lherncia
Secci quarta. El benefci de separaci de patrimonis
Article 461-23. Benefci de separaci de patrimonis
Secci cinquena. Els bns adquirits per menors dedat o incapa-
citats
Article 461-24. Administraci de bns adquirits per menors dedat
o incapacitats
Captol II. El dret dacrixer
Article 462-1. Dret dacrixer entre cohereus
Article 462-2. Efectes del dret dacrixer
Article 462-3. Dret dacrixer en els llegats
Article 462-4. Dret dacrixer en els fdecomisos
24
Captol III. La comunitat hereditria
Article 463-1. Concurrncia duna pluralitat dhereus
Article 463-2. Durada de la comunitat
Article 463-3. Facultats ds i gaudi
Article 463-5. Disposici de bns hereditaris
Article 463-6. Disposici de la quota hereditria
Captol IV. La partici i la collaci
Secci primera. La partici
Article 464-1. Dret a la partici
Article 464-2. Suspensi de la partici
Article 464-3. Oposici dels creditors
Article 464-4. Partici pel causant
Article 464-5. Partici per marmessor o comptador partidor
Article 464-6. Partici pels cohereus
Article 464-7. Partici arbitral o judicial
Article 464-8. Regles dadjudicaci
Article 464-9. Liquidaci possessria i despeses
Article 464-10. Efecte de la partici
Article 464-11. Sanejament
Article 464-12. Adjudicaci de crdits i rendes
Article 464-13. Rescissi per lesi de la partici
Article 464-14. Rectifcaci de la partici
Article 464-15. Addici de la partici
Article 464-16. Responsabilitat dels cohereus
Secci segona. La collaci
Article 464-17. Bns collacionables
Article 464-18. Collaci en lloc dascendents
Article 464-19. Persones benefciries
Article 464-20. Valoraci de les atribucions collacionables
25
Captol V. La protecci del dret hereditari
Article 465-1. Lacci de petici dherncia
Article 465-2. Rgim jurdic de lhereu aparent
Disposicions addicionals
Primera. Rgim tributari
Segona. Aplicaci de mitjans per a suplir la discapacitat senso-
rial
Disposicions transitries
Primera. Principi general
Segona. Testaments, codicils i memries testamentries atorgats
abans de lentrada en vigor daquesta llei
Tercera. Testament davant rector
Quarta. Fidecomisos
Cinquena. Retribuci dels marmessors i dels hereus i legataris
de confana
Sisena. Heretaments
Setena. Reserva
Vuitena. Prescripci i caducitat
Novena. Regla dintegraci
Disposici derogatria
Disposicions fnals
Primera. Modifcaci de la Llei 29/2002
Segona. Modifcaci del llibre cinqu del Codi civil de Catalunya
Tercera. Modifcaci de la Llei 9/1998
Quarta. Entrada en vigor
27
del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions
(DOGC nm. 5175, de 17.7.2008)
Prembul
I
Principis i sistemtica
Aquesta llei, seguint el pla de codifcaci del dret civil catal
traat per la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera llei del
Codi civil de Catalunya, aprova el llibre quart del Codi civil,
dedicat al dret de successions. Malgrat el que estableix larticle
6 de la dita llei, no ho fa per mitj de modifcacions daddici,
supressi o nova redacci de les normes vigents, sin dun text
alternatiu ntegre, que evita les difcultats inherents a una refosa
posterior.
Com s sabut, el dret catal havia estat ja codifcat en aquest
mbit, amb vocaci de completesa, per la Llei 40/1991, del 30 de
desembre, del Codi de successions per causa de mort en el dret
civil de Catalunya. La llei que ara saprova segueix lempremta
daquest codi precedent i en conserva els fonaments, el disseny
institucional bsic i, fns i tot, la redacci de nombrosos articles.
Tanmateix, sha aproftat loportunitat que oferia la incorporaci
del seu contingut al llibre quart del Codi civil per a actualitzar-
ne un nombre signifcatiu dinstitucions i preceptes i, en algunes
matries, per a fer-hi reformes duna certa profunditat. Cal no
28
oblidar, en aquest sentit, que tot i que el Codi de successions era
un text relativament recent, amb setze anys de vigncia, una part
substancial del seu articulat procedia de la Compilaci del 1960 o
del Projecte de compilaci del 1955, cossos legals anquilosats per
les circumstncies del moment histric en qu es van redactar.
Els treballs dactualitzaci empresos per aquesta llei han partit
del reconeixement de lalta qualitat tcnica del Codi de succes-
sions i de la seva utilitat contrastada en la prctica. La seva revi-
si, per tant, respon noms al designi dadequar-ne el contingut a
les transformacions de leconomia, la societat i les famlies en els
darrers decennis i daproftar lexperincia professional i jurisdic-
cional acumulada per a esmenar o suprimir regles dubtoses, suplir
alguna mancana i facilitar-ne laplicaci extrajudicial. Ats tot
aix, el llibre quart presenta alhora novetats de naturalesa tcnica
i daltres que refecteixen decisions de poltica jurdica amb una
clara repercussi social. Aquestes darreres es troben, sobretot,
en la remodelaci integral del sistema de pactes successoris, la
reconsideraci dels drets successoris en la successi intestada
entre cnjuges o convivents, la modifcaci de les regles de clcul
de la llegtima, la regulaci de nova planta de la quarta vidual i la
supressi de les reserves.
El llibre quart respecta lestructura del Codi de successions amb
dos canvis dordre sistemtic. El ttol I del Codi de successions,
de disposicions generals, es desdobla en dos ttols i el segon passa
a sser el ttol VI del nou llibre quart, relatiu a ladquisici de
lherncia, que inclou les regles sobre acceptaci i repudiaci, dret
dacrixer, comunitat hereditria, partici, collaci i protecci
del dret hereditari. Aquesta reordenaci sistemtica, que t un
precedent en el Projecte de compilaci del 1955, sajusta a lordre
temporal de les fases en qu es desenvolupa el fenomen succes-
sori. En segon lloc, el ttol III del Codi de successions, sobre els
testaments, passa a sser el ttol II del llibre quart, amb la voluntat
de refectir la centralitat de la successi testamentria, mentre que
el ttol II del Codi de successions, sobre els heretaments, passa
a constituir el nou ttol III, que inclou els pactes successoris i
les donacions per causa de mort. Tot i la preferncia de la suc-
cessi contractual com a fonament de la vocaci successria, ha
29
prevalgut en aquest punt, com a ra per a avantposar la succes-
si testamentria, la seva molt superior freqncia estadstica. A
banda dels ttols esmentats, el ttol IV del nou llibre es dedica a
la successi intestada, i el ttol V comprn les altres atribucions
successries determinades per la llei, s a dir, la llegtima i la
quarta vidual.
En el pla substantiu, el llibre quart mant els principis successo-
ris del dret catal tal com estaven plasmats en el Codi de succes-
sions: els principis de necessitat dhereu, duniversalitat del ttol
dhereu, dincompatibilitat de ttols successoris, de prevalena
del ttol voluntari i de perdurabilitat del ttol successori. Aquests
principis, que distingeixen el dret catal de successions de molts
altres ordenaments, han funcionat raonablement b en la praxi
successria i no sha considerat oport alterar-los. Daltra banda,
com s sabut, el mateix sistema nestableix, quan hi ha raons que
ho justifquen, les excepcions o modulacions pertinents.
Des duna perspectiva formal, cal destacar la reducci de dis-
posicions que es podien considerar suprfues, massa detallistes
i dhuc reiteratives, sobretot amb relaci als fdecomisos. Aix,
sha passat dels 396 articles del Codi de successions als 377 del
llibre quart. Tamb sha adaptat la presentaci dels preceptes a les
exigncies de la tcnica legislativa actual, mitjanant la divisi
dels articles en apartats i la introducci de rbriques, inexistents
en el Codi de successions. Pel que fa a la redacci dels textos,
fnalment, shan eliminat arcaismes, sha procurat una redacci
ms directa i sha posat cura a harmonitzar la terminologia tcnica
amb lemprada en els llibres primer, tercer i cinqu del Codi civil
i en els altres projectes de llei en curs.
II
Disposicions generals
El ttol I del llibre quart, que cont les disposicions generals
de la successi per causa de mort, mant substancialment el dret
vigent amb alguna modifcaci tcnica i sistemtica. Les variants
sistemtiques ms remarcables sn el desplaament del pargraf
30
segon de larticle 1 del Codi de successions, que passa a sser
el nou article 463-1, situat en el captol dedicat a la comunitat
hereditria; el desplaament de la regla continguda en la segona
frase del pargraf segon de larticle 4, que passa a larticle 425-
4.1, relatiu a la substituci vulgar, amb una formulaci diferent;
la introducci de larticle 411-8, sobre reserves i reversions legals,
que en constata la supressi en el dret catal; la inclusi en el
captol sobre capacitat successria, com a supsits dinhabili-
tat, de les prohibicions de disposar que establia larticle 147 del
Codi de successions, i la reordenaci del rgim de la indignitat
successria, que es tracta conjuntament amb el de la inhabilitat
per a succeir.
Entre les novetats substantives, s remarcable la regulaci, en
el supsit dherncia jacent, de les conseqncies que produeix
lacceptaci dalgun dels cohereus, si nhi ha daltres que no shan
pronunciat encara. En aquest cas, sentn que la situaci de jacn-
cia sextingeix i el llibre quart opta per atribuir ladministraci
ordinria de lherncia als qui accepten, en espera que la resta
tamb ho faci o es frustrin les crides. En matria de capacitat suc-
cessria, cal destacar la norma que redefneix i amplia les causes
dindignitat, en particular estenent-la als qui cometen delictes de
lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat
moral incloent-hi els delictes de violncia familiar i de gnere o
contra la llibertat i la indemnitat sexuals, sempre que en siguin
vctimes el causant o altres persones del seu nucli familiar. Tam-
b samplia el supsit dindignitat per causa dimpagament de
prestacions econmiques imposades en processos matrimonials,
que en el llibre quart comprn els casos de comissi de delictes
contra els drets i deures familiars, incloent-hi, per tant, casos de
trencament de deures de custdia, substracci de menors o altres
formes dabandonament de famlia diferents de limpagament de
pensions al cnjuge, lexcnjuge o els flls. Finalment, s digne
desment, amb relaci a la inhabilitat successria, laddici dun
apartat al precepte que en regula les causes, per mitj del qual es
limita la possibilitat que les persones que presten serveis assis-
tencials, residencials o anlegs al causant, en virtut duna relaci
contractual, siguin afavorides en la seva successi. El llibre quart
no ha optat per inhabilitar aquestes persones, entenent que una
31
regla tan drstica podria donar lloc a situacions injustes, per, a
f de reduir el risc de captaci de la voluntat, ha semblat oport
exigir, en aquests casos, que la disposici es faci en testament
notarial obert.
III
La successi testada
a) Formes testamentries
El ttol II del llibre quart t per objecte la successi testada i
sinicia amb un captol sobre els testaments, els codicils i les me-
mries testamentries, en el qual es regulen els tipus de testaments
i altres actes que poden contenir disposicions dltima voluntat,
els requisits de capacitat per a atorgar-los, llur contingut, llurs for-
malitats i les regles generals a les quals se subjecta la interpretaci
de les disposicions que contenen.
Respecte a les formes testamentries, la novetat ms rellevant,
encara que amb una transcendncia prctica molt limitada, s la
decisi de suprimir el testament ordinari davant rector. Daquesta
manera, els tipus de testaments que es poden atorgar en aplicaci
del dret catal es redueixen a dos: el notarial, en les modalitats de
testament obert i testament tancat, i lholgraf. Es mant vigent, per
tant, la prohibici dels testaments atorgats exclusivament davant de
testimonis, sens perjudici dels casos en qu sels pugui reconixer
validesa dacord amb les normes del dret internacional privat.
Latorgament de testaments i codicils segueix subjecte als requi-
sits de capacitat, contingut i forma vigents. El llibre quart precisa
els supsits en qu intervenen facultatius en lacte datorgament
del testament a f de certifcar que el testador t prou capacitat i
lucidesa per a fer-ho, distingint segons que el testador estigui inca-
pacitat judicialment o no ho estigui. En el primer cas, la presncia
dels facultatius, que han dsser acceptats pel notari, s inexcusa-
ble; en el segon, els facultatius hi intervenen si el notari, que ha
dapreciar la capacitat del testador, ho considera pertinent.
Pel que fa al contingut dels actes successoris, es fexibilitza,
ampliant-lo, lobjecte de les memries testamentries, que po-
den contenir disposicions que no excedeixin el 10% de lactiu
hereditari, en lloc del 5% que establia larticle 123 del Codi de
32
successions. Finalment, el llibre quart tamb recull la facultat de
designar i modifcar, en testament o en codicil, els benefciaris
dassegurances de vida o daltres instruments destalvi o previsi,
tal com sovint es fa en la prctica. Naturalment, aquesta facultat
tamb es pot exercir per altres mitjans establerts per la llei o pel
contracte, i, ats que la designaci testamentria de benefciari
no s un acte de disposici per causa de mort, no cal revocar-la
en un testament ulterior, sin que es pot fer tamb per qualsevol
altre mitj adms en dret.
b) Nullitat i inefccia dels testaments i de les disposicions
testamentries
Les normes sobre inefccia dels testaments i de les disposicions
testamentries, contingudes en el captol II del ttol II, sn objecte
duna nova sistematitzaci i reformulaci, ms dacord amb els
principis de la dogmtica jurdica moderna. El captol comena
amb un precepte en el qual sexposa el conjunt de les causes de
nullitat dels testaments. Aquest precepte atribueix rang legal a la
doctrina jurisprudencial, particularment rellevant en els testaments
holgrafs, que nevita la nullitat quan falta lexpressi de la data i
del lloc, sempre que aquestes dades es puguin acreditar dalguna
altra manera. Es fxa un termini general de caducitat de quatre
anys per a les accions de nullitat, que sunifca amb els terminis
daltres accions dimpugnaci tamb subjectes a caducitat, com
la de preterici errnia. Sestableix, en substituci dels pargrafs
segon i tercer de larticle 128 del Codi de successions, una regla
que impedeix lexercici de lacci de nullitat a les persones que,
coneixent la possible causa de nullitat, admeten la validesa de la
disposici testamentria, lexecuten voluntriament o renuncien
a lexercici de lacci.
Es posa una cura especial a aclarir el dret vigent en matria de
revocaci i compatibilitat entre testaments, com tamb en tot el
relatiu a les conseqncies de la inefccia dels testaments. En
aquest sentit, es precisen les conseqncies generals de la nullitat
i la caducitat dun testament respecte al testament anterior i les
conseqncies de la nullitat parcial. En matria de revocaci, es
preveu la possibilitat datorgar un testament merament revocatori,
cas en el qual la successi es defereix aplicant lordre de successi
establert per a la successi intestada.
33
El captol es tanca amb lactualitzaci de larticle 132 del Codi
de successions, que presumia revocades les disposicions ordena-
des a favor del cnjuge en alguns casos de crisi matrimonial. El
nou precepte eludeix formular la norma com una presumpci de
revocaci i la confgura com un supsit dinefccia sobrevinguda,
si b salva les disposicions fetes a favor del cnjuge o el convivent
quan del context del negoci successori en resulta que el testador
lhauria ordenat igualment en cas de crisi familiar ulterior. Dal-
tra banda, la superaci del sistema causalista en la regulaci de
laccs a la separaci matrimonial i al divorci justifca que el
precepte hagi optat per una defnici objectiva dels pressupsits
daplicaci de la norma: nhi ha prou amb el trencament efectiu
de la convivncia, fns i tot per separaci de fet, o la interposici
duna demanda en procs matrimonial, sempre que posteriorment
no hi hagi hagut represa de la convivncia o reconciliaci, per a
fer valer la inefccia de les disposicions atorgades a favor del
cnjuge o el convivent. El mateix sistema sha seguit en altres
tipus datribucions successries: en concret, en matria de pactes
successoris, en la successi intestada i en la quarta vidual.
c) Instituci dhereu i disposicions fduciries
Es mant el principi tradicional de necessitat dinstituci dhe-
reu en els testaments, amb les excepcions, prou conegudes, del
testament amb nomenament de marmessor universal i de latorgat
en aplicaci del dret de Tortosa, en el qual s possible repartir
tota lherncia en llegats. Seguint el dret vigent, es mantenen les
regles interpretatives i integradores de la voluntat del testador en
diversos supsits dinstituci dhereu que ho requereixen per llur
complexitat, incertesa o designaci genrica dels afavorits.
La condici, el termini i el mode, que el Codi de successions
regulava en un mateix captol referit a les modalitats en la desig-
naci dels successors, tenen un nou tractament sistemtic. Duna
banda, el rgim jurdic de la condici t una secci prpia dins
del captol de la instituci dhereu, a les normes de la qual remet
posteriorment el captol dels llegats, en tot all que s aplicable
tamb als llegats condicionals. Daltra banda, el rgim jurdic de
les disposicions fetes a termini es desenvolupa amb relaci als lle-
gats, atesa la prohibici daposar terminis a la instituci dhereu.
Finalment, el mode successori es confgura com una disposici
34
successria ms i, per aix, es desplaa a un captol especfc a
continuaci dels llegats.
En matria de condici, el llibre quart delimita de manera ms
completa les facultats de lhereu condicional, de qui el Codi de
successions es limitava a dir que podia demanar la possessi pro-
visional de lherncia. El llibre quart explicita com sexerceixen
les facultats dadministraci de lherncia mentre la condici est
pendent de compliment i permet als cohereus que ja hagin accep-
tat lherncia practicar-ne la partici, deixant en administraci
els bns assignats a la quota de lhereu condicional. Finalment,
amb relaci a la tipologia legal de les condicions, s destacable la
norma, de nova redacci, que declara inefca la condici de no
impugnar el testament o de no promoure litigis successoris, con-
dici que apareix amb una certa freqncia en els actes dltima
voluntat, per que erosiona la seguretat jurdica i coarta inadmis-
siblement laccs a la tutela judicial.
Pel que fa a les disposicions fduciries, es mant el rgim
vigent de la instituci dhereu per fduciari i dels hereus i le-
gataris de confana, amb canvis lleus adreats a simplifcar
la redacci dels preceptes i a harmonitzar-los amb la resta del
llibre quart. En aquest sentit, per exemple, sestn lexercici de
la facultat delegir hereu o de distribuir lherncia a la persona
que convivia amb el causant en uni estable de parella, seguint
la tnica dequiparaci entre el cnjuge i el convivent que es
fa en tot el dret de successions. Tamb sexplica per aquesta
voluntat dharmonitzar textos la reducci del termini atorgat a
lhereu de confana per a practicar inventari, que passa dun
any a sis mesos, comptats des del coneixement de la delaci,
tal com es demana tamb a lhereu que vol gaudir del benefci
dinventari i al que vol detreure les quartes per ra de fdecoms
o dexcs de llegats.
d) Substitucions hereditries
Les substitucions vulgar, pupillar i exemplar mantenen la regu-
laci tradicional, amb pocs canvis signifcatius a part desmenes
destil. Amb relaci a la substituci vulgar, saclareix la qesti,
que es podia considerar dubtosa tenint en compte el que establia
larticle 4 del Codi de successions, relativa al moment en qu es
produeix la delaci a favor del substitut vulgar si es frustra la crida
35
preferent. Lnica novetat en les substitucions pupillars i exem-
plars al marge del desplaament sistemtic de la norma sobre el
dret a llegtima en lherncia del substitut, que, tot i que es pot
aplicar a ambdues substitucions, en el llibre quart es colloca en
la secci relativa a la pupillar s la modifcaci de les regles de
designaci de substituts en la substituci exemplar. Seguint un
criteri adequat a la realitat social contempornia es fxa un ordre
de possibles substituts, per shi introdueixen canvis quant a les
persones que ho poden sser efectivament: en primer lloc, shi
inclouen no noms els descendents de lincapa, sin tamb el seu
cnjuge o convivent en uni estable, i, en segon lloc, abans que
entri qualsevol estrany, shi inclouen tots els parents consanguinis
de lincapa dins del quart grau i no, com fns ara, els descendents
del testador, que podria sser que no fossin parents del substitut.
A ms, es permet que el causant ordeni la substituci, prescindint
de les prelacions esmentades, a favor de les persones que hagin
exercit la tutela de lincapa o que hagin assumit i complert deures
datenci personal envers aquest.
e) Fidecomisos
En matria de fdecomisos, sha abordat una revisi a fons
de la normativa amb la fnalitat de simplifcar-la i adaptar-la a
la realitat social. El nombre darticles dedicats als fdecomisos,
que eren gaireb una cinquena part de les disposicions del Codi
de successions, sha redut signifcativament. Els articles dero-
gats, en la mesura que no soposin al nou dret, sincorporen a la
tradici jurdica catalana. Sha de fer esment de la reformulaci
de la norma que estableix els lmits dels fdecomisos. Aquesta
norma parteix de la base que no s desitjable, ateses les exign-
cies duna economia de mercat moderna i la funci social dels
recursos econmics, que els bns siguin amortitzats per ms duna
generaci. Per aix, el llibre quart ha posat molta cura a cercar un
equilibri entre la voluntat del testador i les exigncies prctiques
del mn contemporani. Els fdecomisos es poden ordenar a favor
de persones vives o, si es pretn cridar persones no nascudes en el
moment de lobertura de la successi, a favor dun nic substitut.
Aquesta regla no saplica als fdecomisos familiars, cas en el qual
es permet la crida de dues generacions, entenent com a primera
la dels flls o nebots del fdecomitent.
36
Quant als efectes que produeix el fdecoms mentre est pen-
dent, sestableixen mesures per a permetre la disposici de bns
fdecomesos si es garanteix lefccia del fdecoms. Aix es fa,
en concret, a imatge de la regla aplicable a lusdefruit de diners,
respecte als diners, valors o altres actius fnancers integrats en el
fdecoms, dels quals el fduciari pot disposar lliurement si ha
prestat una fana sufcient per a restituir-ne el valor. Per al cas
en qu quedin subjectes al fdecoms accions o participacions, el
llibre quart estableix tamb quins drets corresponen al fduciari i
quins efectes produeix la subscripci de noves accions en amplia-
cions de capital, lemissi daccions alliberades i lalienaci, si
sescau, dels drets de subscripci preferent. Destaca, fnalment,
la simplifcaci de la regulaci dels fdecomisos de residu i la
substituci preventiva de residu. Es mant el principi de subro-
gaci real, com a regla de defecte, i se suprimeix lexigncia de
reservar una quarta inversa.
f) Llegats i modes successoris
En matria de llegats, se sistematitza lextensa i acurada nor-
mativa de lanterior Codi de successions, que va recuperar la del
Projecte de compilaci del 1955, i shi introdueixen algunes dis-
posicions per a satisfer les necessitats del trfc. Es determina amb
precisi el rgim del llegat de diners, actius fnancers, accions i
participacions socials, com tamb labast del llegat dimmobles
amb relaci als mobles que contenen. Tamb saborden alguns
casos de subrogaci dobjectes llegats per altres bns i, pel que
fa a la delaci i lacceptaci dels llegats, sespecifca la indepen-
dncia de cada llegat com a disposici a ttol particular. El llibre
quart mant la instituci de la quarta falcdia o quota hereditria
mnima, com a contingut econmic mnim del ttol hereditari, si
b sen simplifca la normativa. Es mant tamb la possibilitat de
reduir els llegats si sn excessius.
Les disposicions modals es regulen en un captol propi, em-
fasitzant llur carcter diferenciat de la condici i el termini. Es
modifca larticle que tracta del compliment del mode, que atorga
legitimaci a associacions i fundacions per a exigir el compli-
ment de modes amb fnalitats dinters general. Es limita tamb
la durada de les prohibicions de disposar, que se circumscriu a la
vida duna persona o a trenta anys, i es faculta la persona afectada
37
a sollicitar lautoritzaci judicial per a disposar si sobrev una
justa causa.
g) Marmessors
El rgim de la marmessoria es mant substancialment inalterat,
excepte pel que fa al sistema de retribuci. Partint del respecte
a la voluntat del causant, el llibre quart atribueix al marmessor
universal una remuneraci, per defecte, del 5% del valor de lac-
tiu hereditari lquid, en lloc del 10% anterior, i es mant per al
comptador partidor la del 2% del valor del mateix actiu o dels
bns objecte de partici. A ms, sestableix que els honoraris pro-
fessionals del marmessor, si escauen, shan dimputar a aquest
percentatge. Es fxa un termini mxim per al compliment de len-
crrec, que s de trenta anys o el termini de durada mxima dels
fdecomisos, si sestableix per referncia a la vida de diverses
persones. Sha aproftat la reforma, fnalment, per a incloure la
norma sobre destinaci dherncies a sufragis o als pobres en el
captol de la marmessoria, ats que la fnalitat de la successi, en
aquests casos, s el compliment dun encrrec de destinaci i no
latribuci de bns per ttol successori.
IV
Pactes successoris
El rgim dels pactes successoris s, sens dubte, la innovaci
de ms volada que presenta el llibre quart respecte a lanterior
Codi de successions. El dret catal ha conegut tradicionalment
els pactes successoris en forma de donaci universal o hereta-
ment. Aquests pactes, com s sabut, eren el vehicle de transmissi
intergeneracional dels patrimonis familiars, de base tpicament
agrria, per mitj de la instituci dhereu nic convinguda en
captols matrimonials. Malgrat la importncia histrica dels he-
retaments, llur regulaci, ancorada en una realitat socioeconmi-
ca i una concepci de les relacions familiars prpies duna altra
poca, resultava ms til per a interpretar captols matrimonials
antics que com a instrument de planifcaci successria. A partir
daquesta premissa, sense renunciar al bagatge conceptual heretat
de la tradici jurdica catalana entorn dels heretaments, el llibre
38
quart regula els pactes successoris duna manera molt ms oberta
i fexible.
En aquesta lnia de ms obertura, shan de destacar dos trets del
nou sistema de successi contractual. Duna banda, pel que fa al
contingut del ttol successori, els pactes successoris no es limiten
ja a la instituci dhereu o heretament, sin que admeten tam-
b, conjuntament amb lheretament o alladament, la realitzaci
datribucions particulars, equivalents als llegats en la successi
testamentria. Daltra banda, la successi contractual es deslliga
del seu context matrimonial: si b els pactes es poden continuar
fent en captols matrimonials, aix ja no s un requisit essencial,
perqu no shan datorgar necessriament entre cnjuges o futurs
cnjuges, ni tampoc entre els pares o altres familiars i els flls
que es casen. Entre el manteniment de lesquema tradicional i
lobertura dels pactes a qualssevol contractants, el llibre quart
ha optat per una soluci intermdia prudent: els pactes noms
es poden atorgar amb el cnjuge o convivent, amb la famlia
daquest o amb la famlia prpia, dins dun cert grau de parentiu
per consanguinitat o afnitat. Aquesta regla t en compte el major
risc dels contractes successoris entre no-familiars, per alhora s
prou oberta per a emparar els pactes que a vegades sestipulen en
ocasi de la transmissi dempreses familiars, en els quals poden
arribar a intervenir diverses generacions de parents en lnia recta
i altres membres de la famlia extensa.
La restricci legal quant al grup de persones que poden convenir
pactes successoris no regeix per a sser afavorit. Els pactes poden
contenir disposicions a favor de terceres persones, per aquestes
no adquireixen cap dret fns a la mort del causant. Daquesta ma-
nera es permet, per exemple, que el pare i la mare pactin, entre ells
dos, que lherncia sigui per a un o uns flls determinats, encara
que no tinguin el consentiment daquests, i, ms endavant, si les
circumstncies ho aconsellen, convinguin un nou pacte successori
per a instituir un altre fll o una altra persona.
Les disposicions generals de la secci primera del captol de-
dicat als pactes successoris socupen, a ms de defnir els pactes
i determinar llurs atorgants i possibles afavorits, de regular la
39
capacitat per a atorgar-los, llur objecte, forma i publicitat i llurs
modalitats dinefccia. El tipus bsic de pacte successori impl-
cit en el llibre quart s un pacte amb causa gratuta, en el qual
es poden imposar crregues a lafavorit, com ara la de tenir cura
dun atorgant que tingui la condici de causant de la successi
i prestar-li assistncia, i tamb la de fer constar la fnalitat que
hom pretn assolir amb latorgament del pacte. Aix no impe-
deix que les parts puguin causalitzar el pacte de manera diferent,
atesa la llibertat de confguraci del contingut que els dna el
llibre quart. Aquest hibridisme causal es posa en relleu en la
regulaci de les causes de revocaci dels pactes, que provenen
de la dogmtica dels actes successoris, de les donacions i dels
contractes. En concret, els pactes es poden revocar per indig-
nitat de lafavorit, per les causes pactades expressament en el
contracte, per incompliment de crregues, per impossibilitat de
compliment de la fnalitat essencial o per un canvi substancial,
sobrevingut i imprevisible de les circumstncies fonamentals.
Aquesta multiplicitat de fonaments de revocaci ha exigit tamb
que se nespecifquin les conseqncies en cada cas, tenint en
compte si hi ha disposicions corespectives o si alguna de les
parts ha complert obligacions o crregues que hagin enriquit
laltre atorgant.
A continuaci, el llibre quart regula els diferents tipus datri-
bucions que es poden fer en un pacte successori, s a dir, els
heretaments i les atribucions particulars. Lheretament, seguint
el dret compilat, pot sser simple o cumulatiu i es pot pactar amb
carcter mutual. Sha de fer notar tamb ladmissi de lano-
menat heretament preventiu, que es pot revocar unilateralment
per mitj dun testament o un pacte successori posterior. Les
disposicions preventives sn, en principi, indistingibles de les
testamentries, per a vegades poden acompanyar tilment altres
disposicions irrevocables atorgades en un mateix instrument. A
part daix, el llibre quart estableix que, si el testador no ho
dispensa, la revocaci unilateral duna disposici preventiva
sha de notifcar als altres atorgants del pacte, com a requisit
defccia. Aquest tret permet conferir als pactes successoris, si
es dissenyen adequadament, la funcionalitat prpia dels testa-
ments mancomunats.
40
V
Successi intestada
El dret anterior al llibre quart en matria de successi intestada,
contingut en els articles 322 a 349 del Codi de successions, pro-
cedia de la Llei 9/1987, del 25 de maig, de successi intestada, la
qual, al seu torn, shavia inspirat en la Llei de successi intestada
del 7 de juliol de 1936, encara que no en comparts tots els prin-
cipis. El llibre quart segueix el fl daquesta tradici i respecta els
trets bsics del sistema anterior, si b hi introdueix alguns canvis
tcnics i altres, ms transcendents, de poltica jurdica.
Les principals innovacions que presenta el llibre quart afecten la
successi intestada en les relacions de parella. Duna banda, es re-
coneixen drets successoris al convivent en uni estable de parella
en pla digualtat amb el cnjuge vidu, sempre que la convivncia
hagi perdurat fns al moment de la mort de laltre membre de la
parella i amb independncia que es tracti duna parella hetero-
sexual o homosexual. Es posa f, doncs, al sistema asimtric de
reconeixement de drets successoris en les unions estables de pare-
lla, que els atorgava noms a les unions homosexuals. Lobertura
del matrimoni a les parelles homosexuals buida de sentit el tracte
diferencial de les relacions de parella en funci de lorientaci
sexual dels convivents; per aix, selimina la dualitat de rgims.
Per el llibre quart, com sha dit abans, va ms lluny i, amb ca-
rcter general, assimila els drets successoris dels convivents als
dels cnjuges, entenent que, a efectes de la successi per causa de
mort, all que s rellevant s lexistncia duna comunitat de vida
estable i els llaos dafecte entre els qui conviuen com a parella,
i no el carcter institucional del vincle que els uneix.
Daltra banda, en aquest mateix mbit dels drets successoris en
les relacions de parella, sha de destacar la millora de la posici
del cnjuge vidu, que sestn, com hem dit, al convivent super-
vivent duna uni estable, quan concorre a la successi intestada
amb descendents. La prctica anterior a laprovaci daquesta
llei feia pals que la soluci usufructuria, emmirallada en el
model tradicional de lusdefruit capitular de regncia, tot i tenir
41
lavantatge datorgar una posici personal i econmica slida al
vidu, pot presentar disfuncions en la gesti de patrimonis de base
urbana, fnancera o empresarial, cosa que fa aconsellable establir
lopci de commutar el dret dusdefruit universal per lusdefruit
de lhabitatge familiar, si pertanyia al difunt, i una quarta part
alquota de lherncia, un cop descomptat el valor de lusdefruit
esmentat. Aquesta facultat de commutaci, que el vidu o convi-
vent t durant lany segent a lobertura de la successi, millora
sensiblement la posici daquest en la successi intestada, com
tamb la refora el fet que aquests usdefruits, tant luniversal
com el que recau sobre lhabitatge, tinguin carcter vitalici i no
es perdin pel fet de contreure un nou matrimoni o diniciar una
nova convivncia.
El llibre quart introdueix modulacions de nota en el rgim de
successi intestada en el cas dadopci. Dantuvi, disposa que el
parentiu per adopci produeix els mateixos efectes successoris
que el parentiu per consanguinitat, i aix, en coordinaci amb la
modifcaci de larticle 127.1.a del Codi de famlia, implica les-
tabliment de drets successoris abintestat entre ladoptat i els seus
descendents i ladoptant i tota la seva famlia, inclosos els oncles,
cosins, nebots i altres parents collaterals. Ladopci crea lligams
familiars indistingibles dels que genera la procreaci natural, la
qual cosa ha condut progressivament a la convicci social que cal
equiparar la fliaci natural i ladoptiva en tots els sentits. Tanma-
teix, hi ha supsits dadopci que, sens perjudici de lequiparaci
defectes acabada desmentar, mereixen un tractament singular.
s el cas de ladopci dels flls del cnjuge o del convivent i de
lanomenada adopci intrafamiliar, en la qual un fll orfe s adop-
tat per un parent dins del quart grau. En ambds supsits, el llibre
quart mant drets successoris abintestat entre la persona adoptada
i els seus avis, o ulteriors ascendents, de la branca familiar que
ha quedat desplaada com a conseqncia de ladopci pel nou
cnjuge o convivent de laltre progenitor o de ladopci de lorfe
per un parent collateral de la famlia de laltre progenitor. En
aquests casos, tamb es mantenen els drets successoris abintestat
entre els germans per naturalesa, que no shan de veure perjudi-
cats pel fet que algun dells hagi estat adoptat i altres no o ho
hagin estat per una altra persona. El manteniment daquests drets
42
successoris est molt lligat a la idea que, en aquestes modalitats
dadopci, s possible que es mantingui el tracte familiar amb els
avis o els germans dorigen i que, quan aix passa, s just que la
llei ho reconegui. Tant s aix que, si hom pot acreditar que sha
perdut el tracte familiar, el dret decau.
Al marge daquestes reformes, sn dignes desment la norma
que regula la delaci de lherncia intestada quan s repudiada per
tots els descendents dun mateix grau i, daltra banda, la que des-
tina les fnques urbanes heretades per la Generalitat de Catalunya,
com a hereva legal, a poltiques dhabitatge social.
VI
Llegtima i quarta vidual
El llibre quart mant la llegtima com a atribuci successria le-
gal i lmit a la llibertat de testar, per accentua la tendncia secular
a afeblir-la i a restringir-ne la reclamaci. Una mesura destacable
en aquest sentit s la limitaci de la computaci de donacions a
les fetes en els deu anys precedents a la mort del causant, llevat
que es tracti de donacions atorgades a legitimaris i imputables a
llur llegtima, cas en el qual sn computables sense lmit temporal.
La restricci de la computaci a les donacions fetes en els darrers
deu anys de vida facilita les operacions de clcul de la quantia de
la llegtima, que no es veuran entorpides per problemes de prova
i de valoraci dactes pretrits, per, sobretot, sha de percebre
com una reducci dels drets dels legitimaris ajustada a la realitat
de la societat contempornia, en qu preval linters a procurar
formaci als flls sobre linters a garantir-los un valor patrimonial
quan manquin els progenitors.
Com en el dret anterior al llibre quart, continuen essent legi-
timaris els descendents o, si no nhi ha, els progenitors del cau-
sant, si b en aquest cas llur dret s intransmissible i sextingeix
si no s reclamat en vida pel legitimari. En la lnia descendent,
opera el dret de representaci a favor dels descendents de flls
premorts, desheretats i indignes, i tamb dels absents, per tal
com aquests no tenen dret propi per a reclamar-la, atesa la in-
43
certesa sobre llur existncia. Precisament per aquesta manca de
dret, labsent tampoc no fa nombre per a determinar limport de
les llegtimes individuals si no t qui el representi. A diferncia
de la successi intestada, que t un altre fonament, en matria de
llegtima no es reconeixen drets en la successi dels ascendents
dorigen si el descendent que nhauria estat legitimari ha estat
adoptat pel cnjuge o convivent de laltre progenitor o per un
parent collateral de laltre progenitor. En aquests casos, el fll
adoptiu t ja les seves llegtimes en la successi dels qui lhan
adoptat i, si escau, dels seus ascendents, i no hi ha cap ra s-
lida per a limitar la llibertat de testar del progenitor o dels avis
desplaats per ladopci.
En matria dimputaci legitimria, es mant el sistema en vir-
tut del qual, en principi, noms simputen a la llegtima les dona-
cions fetes en pagament o a compte de la llegtima o aquelles en
qu hi ha un pacte exprs dimputaci. Tanmateix, modernitzant
la regla tradicional que feia imputables les donacions matrimo-
nials i altres formes anlogues de dotaci als flls, es declaren
tamb imputables, llevat que el donant disposi una altra cosa,
les donacions fetes als flls per a adquirir el primer habitatge o
per a emprendre una activitat que els proporcioni independncia
personal o econmica.
Es generalitza la frmula de la cautela compensatria de lleg-
tima, o cautela socini, com a regla per defecte en tota successi.
Aquesta decisi, tamb afeblidora de la llegtima, implica que
sen respecta noms la intangibilitat quantitativa i no pas la quali-
tativa. Els legitimaris gravats han doptar per acceptar la llegtima
gravada o per renunciar a la instituci dhereu o el llegat i recla-
mar la que estrictament els correspongui, sense poder pretendre
la supressi de crregues ni gravmens si el valor dall rebut s
superior al de la llegtima.
El rgim de la preterici tamb s objecte duna depuraci subs-
tancial, sense alterar, per, lessncia del dret vigent. Es mantenen
les conseqncies de la preterici errnia i es dna una nova
redacci, ms clara, als supsits que sexceptuen duna possible
declaraci dinefccia del testament. Tamb es puntualitza que la
44
mera declaraci genrica per la qual satribueix el dret de llegti-
ma o un llegat simple de llegtima a tots els possibles legitimaris
no impedeix exercir lacci de preterici errnia si sen donen els
pressupsits. Amb relaci al desheretament, s destacable lafe-
giment duna nova causa, que s labsncia manifesta i continu-
ada de relaci familiar entre el causant i el legitimari per causa
exclusivament imputable a aquest darrer. Tot i que, certament, el
precepte pot sser font de litigis per la difcultat probatria del seu
supsit de fet, que pot conduir el jutjador a haver de fer suposi-
cions sobre lorigen de desavinences familiars, sha contrapesat
aquest cost elevat daplicaci de la norma amb el valor que t com
a refex del fonament familiar de la instituci i el sentit elemental
de justcia que hi s subjacent. En matria dinofciositat legiti-
mria, sestn la legitimaci activa per a demanar la reducci o
supressi de donacions als hereus del causant.
El termini de prescripci de lacci de reclamaci de llegtima o
del suplement sharmonitza amb el termini general en dret catal,
que s de deu anys. Ara b, ats que sovint la persona obligada
al pagament s un progenitor del legitimari, sestableix que el
termini de prescripci se suspengui i no es comenci a comptar
fns a la mort daquell, sens perjudici del termini trentenari de
preclusi que estableix el llibre primer.
La quarta vidual experimenta tamb canvis importants. Tot i
mantenir la denominaci tradicional, la quarta vidual ja no satri-
bueix noms al cnjuge vidu, sin tamb al membre supervivent
duna uni estable de parella, i no consisteix prpiament en una
quarta part del cabal relicte, ja que la quarta part, com ja passava
abans de lentrada en vigor daquesta llei, actua noms com a
lmit mxim. Els requisits per a reclamar-la sactualitzen: en lloc
del parmetre de la cngrua sustentaci, lligat a una concepci so-
cial en declivi de la vidutat, el llibre quart recorre al de satisfacci
de les necessitats, que es pot dotar de contingut a partir de criteris
com ara el nivell de vida, ledat, lestat de salut, els salaris i les
rendes percebudes o les perspectives econmiques previsibles,
que sn anlegs dels que serveixen per a fxar la pensi compensa-
tria en una crisi matrimonial. La remissi al marc normatiu de la
pensi compensatria pretn assegurar, precisament, que en cas de
45
vidutat el cnjuge no quedi paradoxalment en una condici pitjor
de la que podria haver gaudit si el matrimoni shagus dissolt
per divorci. Cal tenir en compte, en aquest punt, que la regulaci
anterior de la quarta vidual, a la qual shavien dimputar, a efectes
de disminuir-la, els salaris, les rendes o les pensions que percebia
el vidu, capitalitzats a linters legal del diner, havia fet inviable
en molts casos la seva reclamaci o lhavia reduda, injustament,
a imports insignifcants.
A partir de lentrada en vigor daquesta llei, la quarta vidual,
que segueix sense sser un dret legitimari, es pot reclamar sem-
pre que calgui per a cobrir les necessitats vitals del vidu o del
convivent i no es poden imputar a la quantia de la quarta els bns
propis daquest, els que rebi per liquidaci del rgim econmic,
els que li puguin sser atributs per causa de mort ni, menys en-
cara, els seus ingressos presents o futurs. Lgicament, la tinena
dun patrimoni, ladquisici de bns per algun ttol hereditari i
la perspectiva de futurs ingressos incideixen en els recursos de
qu hom disposa per a satisfer les prpies necessitats i, per tant,
mediatament, repercuteix en el reconeixement del dret a la quarta
i en el seu import.
A part daquest canvi de concepci, sintrodueixen per al cl-
cul de la quarta regles anlogues a les de la llegtima, i tamb
es permet reduir o suprimir llegats i donacions aplicant-hi les
regles sobre inofciositat legitimria. En consonncia amb el ca-
rcter fnalstic daquesta atribuci patrimonial, sestableix que
aquesta sextingeix si el vidu o el convivent mor sense haver-la
reclamada.
VII
Adquisici de lherncia
El darrer ttol del llibre quart recull la normativa dels captols
III a VII del ttol I del Codi de successions i en sistematitza el
contingut en cinc captols relatius a lacceptaci i la repudiaci de
lherncia, el dret dacrixer, la comunitat hereditria, la partici
i la collaci, i la protecci del dret hereditari.
46
En matria dacceptaci i repudiaci, la novetat ms desta-
cada s la facilitaci dels efectes de limitaci de la responsabi-
litat de lhereu vinculats al benefci dinventari. El llibre quart
avana cap a la generalitzaci de la limitaci de responsabilitat
de lhereu als bns rebuts per herncia i ho fa tot estenent les
conseqncies del benefci dinventari, com a efecte legal, als
hereus que efectivament han practicat inventari, encara que no
hagin manifestat la voluntat dacollir-se a aquest benefci o fns
i tot encara que hagin manifestat que laccepten de manera pura
i simple. All que compta, al capdavall, s haver practicat, dins
del termini marcat per la llei, un inventari fdel, en el qual fgurin
tots els bns i tots els deutes del causant que lhereu conegui o
hauria de conixer raonablement, i pagar els deutes hereditaris
observant les prelacions i les regles dadministraci que la llei
imposa a lhereu benefciari. Amb la mateixa voluntat de fer ms
accessible el gaudi del benefci, el llibre quart equipara linven-
tari formalitzat en document privat al notarial o judicial, per tal
com en les herncies modestes en qu no hi ha bns immobles,
sacostuma a fer en document privat. Aquesta equiparaci es
condiciona al fet que aquest inventari shagi presentat a lad-
ministraci pblica competent per a pagar els tributs relatius a
la successi. A part daquesta novetat, tamb sha de fer notar
la nova redacci de la regla sobre lacceptaci de lherncia
pels creditors, que passa a confgurar-se, tal com la interpreta
majoritriament la doctrina, com un supsit dinoposabilitat, a
semblana de la inoposabilitat de les donacions, per subjecta
a un termini de caducitat relativament breu.
Al fnal del captol sobre lacceptaci i els seus efectes, el llibre
quart cont les regles dadministraci dels bns adquirits per ttol
successori pels menors dedat, que sestn, per identitat de ra,
als bns atributs a persones incapacitades. Tot i que les modali-
tats dadministraci dels bns atributs a menors o incapacitats ja
estan regulades en el dret de famlia, sha cregut oport mantenir
en el llibre quart un precepte que recapituli els diferents supsits
dadministraci que es poden arribar a constituir i precisi qui est
legitimat per a actuar en cada cas i dacord amb quines regles.
Precisament en aquest mbit, sha afegit una norma en virtut de
la qual el causant, si s un ascendent del menor o de lincapacitat,
47
pot facultar ladministrador per a prendre possessi dels bns ob-
jecte dadministraci per si mateix un cop lherncia ha estat ac-
ceptada pel representant legal. Aquesta norma, en conjunci amb
la de larticle 461-12.3, que dna valor dacceptaci al silenci del
representant legal en cas que hagi dsser interpellat per a exercir
la delaci, pot facilitar la protecci efectiva dels interessos del
menor o de lincapacitat quan la relaci entre el representant legal
i la persona encarregada de ladministraci sigui confictiva.
El dret dacrixer experimenta una simplifcaci notable. Seli-
mina la incoherncia que resultava dun sistema que, duna ban-
da, subjectava lacreixement hereditari a requisits estrictes, en
exigir la crida conjunta i admetren la prohibici pel testador,
per, daltra banda, ordenava lincrement fors de les quotes
vacants o no disposades a favor dels cohereus, a f de respectar
el principi dincompatibilitat entre la successi testada i la in-
testada. Enfront daquest plantejament, que artifciosament or-
denava que es produs per una via indirecta el mateix efecte que
simpedia pel cam ms recte, el llibre quart ha optat per eliminar
lincrement fors i regula un dret dacrixer entre cohereus molt
ampli, que comprn tots els casos en qu una quota pot arribar
a quedar vacant o no s atribuda a ning, sens perjudici, bvia-
ment, de mantenir la norma que disposa lacreixement preferent
entre els cridats en una mateixa quota o porci de lherncia.
En els llegats i en els fdecomisos, en canvi, loperativitat del
dret dacrixer se subordina a la voluntat del causant i a la crida
conjunta, en no haver-hi obstacles derivats del principi successori
abans esmentat.
A diferncia del Codi de successions, el llibre quart dedica un
captol a la comunitat hereditria, en el qual es regulen els sup-
sits dindivisi i lexercici de les facultats de gaudi, administraci
i disposici dels bns de la comunitat, amb les remissions perti-
nents a les normes de la comunitat ordinria del llibre cinqu. Es
mant el principi que la responsabilitat dels hereus no s ni soli-
dria ni mancomunada, sin que, dacord amb la tradici catalana,
els deutes hereditaris es divideixen entre els hereus que accepten,
sens perjudici del dret de tots els creditors del causant a oposar-se
a la partici abans que sels paguin o fancin els crdits.
48
Els trets essencials del rgim de partici i collaci no varien
respecte als de lanterior, per sha aproftat la reforma per a orde-
nar millor la matria, depurar-la, concordar les regles dadjudica-
ci dels bns amb les del llibre cinqu i revisar alguns efectes de
la partici o de la seva prctica defectuosa. Pel que fa als subjectes
que poden fer la partici, sha suprimit la norma que permetia als
hereus i legataris que representessin ms de la meitat del cabal
relicte sollicitar a lautoritat judicial la designaci dun comp-
tador partidor, entenent que aquest resultat ja s possible, sense
acord majoritari, pels mitjans que estableix la legislaci processal.
Un tret destacable s la decisi de potenciar lautonomia dels
cohereus per a arribar a acords sobre la manera de fer la partici.
Si hi ha unanimitat, els cohereus no noms poden prescindir dels
comptadors partidors, sin tamb de les disposicions particio-
nals establertes pel mateix causant i, dhuc, dels prellegats, llevat
que el testador hagi disposat expressament el contrari. Aquesta
regla t en compte la funci particional que sovint compleixen
els prellegats i permet que els hereus sadjudiquin els bns de la
manera que considerin ms satisfactria, sense haver de vendre
o permutar entre ells posteriorment, amb costos addicionals, per
a assolir el mateix resultat.
Quant als efectes de la partici, el llibre quart aclareix expres-
sament que els cohereus no noms estan obligats al sanejament
per evicci, sin tamb per vicis ocults, i regula les conseqncies
que sen deriven i els terminis de preclusi i dexercici de lacci.
Tamb es dna una nova redacci a les normes sobre rectifcaci
i addici de la partici. La facultat de rectifcar la partici es con-
necta, duna banda, a lexercici de lacci de rescissi, com un
remei per a evitar-la, tal com estableix la llei en la rescissi per
lesi ultra dimidium o engany a mitges en el cas de les compra-
vendes, i, daltra banda, tamb es permet quan sha fet la partici
amb lomissi involuntria dun hereu, supsit que el Codi de
successions no regulava especfcament. Amb relaci al cas en qu
la partici shagi fet amb alg que no s hereu, se substitueix la
norma que en declarava la nullitat per una altra, ms pragmtica,
que estableix laddici proporcional a la part de cada cohereu de
la que es va atribuir a lhereu aparent, llevat que la majoria dels
cohereus decideixin tornar a fer ntegrament la partici.
49
La naturalesa de loperaci de collaci, com tamb la defnici
dels supsits en qu escau i dels seus efectes, es mant inalterada
respecte al dret anterior, si b, lgicament, es veu afectada per les
modifcacions introdudes en el rgim dimputaci legitimria.
Els preceptes que regulen la collaci, en la redacci que hi dna
el llibre quart, deixen clar que lobjecte de la collaci s el valor
de determinades atribucions i no els bns que en sn objecte, i
tamb que el deure de collacionar en cap cas no comporta haver
de restituir lexcs si el valor collacionable supera el de la quota
hereditria.
El llibre quart es clou amb la regulaci de lacci de petici dhe-
rncia i de les conseqncies que es deriven del fet que sigui esti-
mada. La principal innovaci en aquesta matria s la decisi de
considerar imprescriptible lacci, salvats els efectes de la usuca-
pi respecte als bns singulars. La imprescriptibilitat s congruent
amb la doble fnalitat de lacci com a mitj de reconeixement de
la qualitat dhereu i de restituci dels bns com a universalitat. La
pretensi restitutria, com tamb posa en relleu el rgim de lacci
reivindicatria, igualment imprescriptible, noms cedeix davant de
ladquisici de la titularitat per una altra persona.
VIII
Part fnal
Les disposicions transitries pretenen regular les principals con-
seqncies de la substituci del Codi de successions pel llibre
quart del Codi civil, particularment respecte als actes per causa de
mort atorgats abans de lentrada en vigor daquesta llei que hagin
de regir successions obertes amb posterioritat, i tamb respecte
a les successions obertes abans per que encara puguin produir
efectes desprs, com passa, sobretot, quan sha ordenat un fde-
coms. En matria de fdecomisos, precisament, s rellevant la
disposici transitria quarta, que pretn facilitar la cancellaci
en el Registre de la Propietat dels assentaments referents a subs-
titucions fdecomissries condicionals, sense recrrer a lexpe-
dient dalliberament de crregues, sempre que es pugui acreditar
mitjanant una acta de notorietat que sha incomplert la condici
50
o que han transcorregut ms de trenta anys des de la mort del
fduciari i els hereus daquest o llurs causahavents han posset
com a tals els bns del fdecoms sense que consti en el Registre
cap inscripci o anotaci a favor dels fdecomissaris que pugui
denotar la vigncia de llur dret.
Les disposicions fnals modifquen diversos preceptes del lli-
bre cinqu del Codi civil i del Codi de famlia. Respecte al lli-
bre cinqu, sactualitzen les remissions que es feien al Codi de
successions, es modifca la redacci del precepte que regula les
hipoteques que es poden constituir en cas de substituci fdeco-
missria i selimina la suspensi de la usucapi durant el temps
en qu el b usucapit es troba en una herncia jacent, ats que
la jacncia no impedeix pas que els hereus cridats o els admi-
nistradors de lherncia puguin fer valer els mitjans de defensa
adients contra lusucapient. Tamb sha aproftat aquesta primera
ocasi en qu sesmena el llibre cinqu per a corregir-ne diversos
errors purament materials que shi havien detectat. Respecte al
Codi de famlia, es modifquen els articles 113.1 i 127.1, a f de
suprimir les restriccions a la formaci de relacions de parentiu
entre ladoptat i els seus descendents i la famlia de ladoptant,
en consonncia amb lequiparaci defectes que sestableix en-
tre el parentiu per naturalesa i el parentiu per adopci; tot aix,
com sha dit, sens perjudici del manteniment de diversos efectes
successoris especfcs en ladopci.
Article nic. Aprovaci del llibre quart del Codi civil de
Catalunya
Saprova el llibre quart del Codi civil de Catalunya, amb el
contingut segent:
51
LLIBRE QUART
Successions
TTOL I. Disposicions generals
CAPTOL I. La successi hereditria
Article 411-1. Universalitat de la successi
Lhereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegent-
ment, adquireix els bns i els drets de lherncia, se subroga en
les obligacions del causant que no sextingeixen per la mort, resta
vinculat als actes propis daquest i, a ms, ha de complir les cr-
regues hereditries.
Article 411-2. Obertura de la successi
1. La successi sobre en el moment de la mort del causant, al
lloc on ha tingut el darrer domicili.
2. El jutge competent en matria successria s el del darrer
domicili del causant i, a manca del darrer domicili conegut, el del
lloc on es troba la major part dels bns.
Article 411-3. Fonaments de la vocaci
1. Els fonaments de la vocaci successria sn lheretament,
el testament i el que estableix la llei.
2. La successi intestada noms pot tenir lloc en defecte dhe-
reu institut, i s incompatible amb lheretament i amb la succes-
si testada universal.
3. La successi testada universal noms pot tenir lloc en de-
fecte dheretament.
Article 411-4. Moment de la delaci
1. La successi es defereix en el moment de la mort del cau-
sant.
2. No obstant el que estableix lapartat 1, en la instituci sot-
52
mesa a condici suspensiva, lherncia es defereix en el moment
en qu es compleix la condici.
3. Els heretaments i els fdecomisos es regeixen per llurs pr-
pies regles.
Article 411-5. Adquisici de lherncia
Lhereu adquireix lherncia deferida amb lacceptaci, per
els efectes daquesta es retrotrauen al moment de la mort del
causant.
Article 411-6. Possessi
Lhereu que accepta lherncia solament en t la possessi si la
pren, i sentn que continua la del causant sense interrupci.
Article 411-7. Pactes successoris
Sn nuls els contractes o pactes sobre successi no oberta, llevat
dels que admet aquest codi.
Article 411-8. Inexistncia de reserves i reversions legals
Els bns adquirits per ttol successori o per donaci dacord
amb aquest codi no estan subjectes a cap reserva hereditria ni
reversi legal.
Article 411-9. Herncia jacent
1. Quan lherncia est jacent, els hereus cridats noms poden fer
actes de conservaci, defensa i administraci ordinria de lhern-
cia, incloent-hi la presa de possessi dels bns i lexercici daccions
possessries. Si els cridats a lherncia sn diversos, estan legiti-
mats individualment per a fer actes necessaris de conservaci i de-
fensa dels bns, per per als actes dadministraci ordinria saplica
el que larticle 552-7 estableix respecte a aquest tipus dactes.
2. Els actes a qu fa referncia lapartat 1 no impliquen per ells
mateixos acceptaci, llevat que amb aquests actes es prengui el
ttol o la qualitat dhereu.
53
3. Si no hi ha cap marmessor o persona nomenada amb facul-
tats per a administrar, lautoritat judicial, a instncia de qualsevol
hereu cridat, pot nomenar un administrador perqu representi i
administri lherncia dacord amb el que estableix la legislaci
processal.
4. Sempre que els cridats a lherncia siguin diversos, laccep-
taci dun dells extingeix la situaci dherncia jacent. Mentre
la totalitat dels cridats no accepta o no es produeix la frustraci
de les crides, ladministraci ordinria de lherncia correspon a
lhereu o hereus que han acceptat, amb aplicaci, si nhi ha ms
dun, de les normes de la comunitat hereditria. Lacceptant o
acceptants poden, sota llur responsabilitat, pagar els deutes de
lherncia i les crregues hereditries, satisfer les llegtimes i
complir els llegats.
CAPTOL II. La capacitat successria
Article 412-1. Persones fsiques
1. Tenen capacitat per a succeir totes les persones que en el
moment de lobertura de la successi ja hagin nascut o hagin estat
concebudes i que sobrevisquin al causant.
2. Els flls que neixin en virtut duna fecundaci assistida prac-
ticada dacord amb la llei desprs de la mort dun dels progenitors
tenen capacitat per a succeir al progenitor premort.
Article 412-2. Persones jurdiques
1. Tenen capacitat per a succeir les persones jurdiques que
estiguin constitudes legalment en el moment de lobertura de la
successi.
2. Tenen capacitat per a succeir les persones jurdiques que el
causant ordeni crear en la seva disposici per causa de mort, si
sarriben a constituir. En aquest cas, els efectes de la successi es
retrotreuen al moment de lobertura daquesta.
54
Article 412-3. Indignitat successria
Sn indignes de succeir:
a) El qui ha estat condemnat per sentncia ferma dictada en
judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament
el causant, el seu cnjuge, la persona amb qui convivia en uni
estable o algun descendent o ascendent del causant.
b) El qui ha estat condemnat per sentncia ferma dictada en
judici penal per haver coms dolosament delictes de lesions greus,
contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra
la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada s el
causant, el seu cnjuge, la persona amb qui convivia en uni
estable o algun descendent o ascendent del causant.
c) El qui ha estat condemnat per sentncia ferma dictada en judici
penal per haver calumniat el causant, si lha acusat dun delicte per
al qual la llei estableix una pena de pres no inferior a tres anys.
d) El qui ha estat condemnat per sentncia ferma en judici
penal per haver prestat fals testimoni contra el causant, si li ha
imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de pres
no inferior a tres anys.
e) El qui ha estat condemnat per sentncia ferma dictada en
judici penal per haver coms un delicte contra els drets i deures
familiars, en la successi de la persona agreujada o dun repre-
sentant legal daquesta.
f) Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat res-
pecte al fll causant de la successi, per una causa que els sigui
imputable.
g) El qui ha indut el causant de manera maliciosa a atorgar,
revocar o modifcar un testament, un pacte successori o qualsevol
altra disposici per causa de mort del causant o li ha impedit de
fer-ho, i tamb el qui, coneixent aquests fets, se nha aproftat.
h) El qui ha destrut, amagat o alterat el testament o una altra
disposici per causa de mort del causant.
1. Les causes dindignitat successria no produeixen efectes:
a) Si el causant atorga la disposici a favor de lindigne conei-
xent la causa dindignitat.
55
b) Si el causant, coneixent la causa dindignitat, es reconcilia amb
lindigne per actes indubtables o el perdona en escriptura pblica.
c) En les disposicions fetes en pacte successori, si la facultat
de revocaci atribuda al causant caduca.
2. La reconciliaci i el perd sn irrevocables.
Article 412-5. Inhabilitat successria
1. Sn inhbils per a succeir:
a) El notari que autoritza linstrument successori, el seu cn-
juge, la persona amb qui conviu en uni estable i els parents del
notari dins del quart grau de consanguinitat i el segon dafnitat.
b) Els testimonis, els facultatius, els experts i els intrprets que
intervinguin en latorgament de linstrument successori, i tamb
la persona que escriu el testament tancat a prec del testador.
c) El religis que ha assistit el testador durant la seva darrera
malaltia, i tamb lorde, la comunitat, la instituci o la confessi
religiosa a qu aquell pertany.
d) El tutor, abans de laprovaci dels comptes defnitius de la
tutela, llevat que sigui ascendent, descendent, cnjuge o germ
del causant.
2. Les persones fsiques o jurdiques i els cuidadors que en
depenen que hagin prestat serveis assistencials, residencials o de
naturalesa anloga al causant, en virtut duna relaci contractual,
noms poden sser afavorits en la successi daquest si s orde-
nada en testament notarial obert o en pacte successori.
3. La inhabilitat successria no impedeix sser nomenat rbitre,
marmessor particular o comptador partidor.
Article 412-6. Inefccia
1. Les atribucions successries que corresponguin per qualse-
vol ttol a una persona indigna de succeir sn inefcaces. Tamb
ho sn les disposicions fetes a favor duna persona inhbil.
2. La causa dinefccia ha dsser invocada per la persona
o les persones que resultarien immediatament afavorides per la
successi en cas que es declars la indignitat o la inhabilitat.
3. La causa dinefccia, si la persona afectada no la reconeix,
ha dsser declarada judicialment.
56
Article 412-7. Caducitat de lacci
1. Lacci declarativa de la indignitat o la inhabilitat successries
caduca una vegada transcorreguts quatre anys des que la persona
legitimada per a exercir-la coneix o pot conixer raonablement la
causa dinefccia i, en tot cas, una vegada transcorreguts quatre
anys des que la persona indigna o inhbil pren possessi dels bns en
qualitat dhereva o legatria. Lacci s transmissible als hereus.
2. Si la causa dindignitat exigeix una condemna en sentncia,
el cmput del termini de caducitat no sinicia fns que la sentncia
s ferma.
Article 412-8. Efectes de la indignitat i la inhabilitat
1. Una vegada reconeguda o declarada la indignitat o la inha-
bilitat, si la persona afectada havia pres possessi dels bns, sha
de liquidar la situaci possessria dacord amb els articles 522-3
a 522-5 considerant la persona indigna o inhbil possedora de
mala fe.
2. Els efectes de la indignitat o la inhabilitat es retrotrauen al
moment de la delaci.
3. La indignitat s personalssima i no afecta els flls o descen-
dents de lindigne que siguin cridats a la successi. La indignitat
del transmissari respecte al causant determina la inefccia del
dret de transmissi.
TTOL II. La successi testada
CAPTOL I. Els testaments, els codicils i les memries
testamentries
Article 421-1. Llibertat de testar
La successi testada es regeix per la voluntat del causant ma-
nifestada en testament atorgat dacord amb la llei.
57
Article 421-2. Contingut del testament
En testament, el causant ordena la seva successi mitjanant la
instituci dun o ms hereus i pot establir llegats i altres disposi-
cions per a desprs de la seva mort.
Article 421-3. Presumpci de capacitat
Poden testar totes les persones que, dacord amb la llei, no
siguin incapaces per a fer-ho.
Article 421-4. Incapacitat per a testar
Sn incapaos per a testar els menors de catorze anys i els qui
no tenen capacitat natural en el moment de latorgament.
Article 421-5. Tipus de testaments
1. El testament satorga en un sol acte davant de notari hbil
per a actuar al lloc de latorgament.
2. A ms de la forma que estableix lapartat 1, el testament es
pot atorgar en forma holgrafa.
3. No sn vlids els testaments atorgats exclusivament davant
de testimonis.
Article 421-6. Interpretaci de les disposicions
testamentries
1. En la interpretaci del testament, hom sha datenir plena-
ment a la veritable voluntat del testador, sense haver-se de subjec-
tar necessriament al signifcat literal de les paraules emprades.
2. Les clusules ambiges o fosques sinterpreten en sentit fa-
vorable a llur efccia, comparant les unes amb les altres, i si hi ha
una contradicci irreductible, no s vlida cap de les que pugnen
substancialment entre elles. Les disposicions inintelligibles es
consideren no formulades.
3. En els casos de dubte, les disposicions que imposen qualse-
vol crrega sinterpreten restrictivament.
58
Secci segona. Els testaments notarials
Article 421-7. Identifcaci i judici de capacitat del testador
El notari ha didentifcar el testador i nha dapreciar la capa-
citat legal en la forma i pels mitjans que estableix la legislaci
notarial.
Article 421-8. Testament atorgat per una persona amb
discapacitat sensorial
Si el testador s cec, sord, mut o sordmut o per qualsevol altra
ra s sensorialment discapacitat, el notari ha de seguir el que la
legislaci notarial estableix per a aquests casos.
Article 421-9. Intervenci de facultatius
1. Si el testador no est incapacitat judicialment, el notari nha
dapreciar la capacitat per a testar dacord amb larticle 421-7 i, si
ho considera pertinent, pot demanar la intervenci de dos facul-
tatius, els quals, si escau, han de certifcar que el testador t en el
moment de testar prou capacitat i lucidesa per a fer-ho.
2. Si el testador est incapacitat judicialment, pot atorgar testa-
ment notarial obert en un interval lcid si dos facultatius acceptats
pel notari certifquen que el testador t en el moment de testar
prou capacitat i lucidesa per a fer-ho.
3. En els casos a qu fan referncia els apartats 1 i 2, els facul-
tatius han de fer constar llur dictamen en el mateix testament i
lhan de signar amb el notari i, si escau, amb els testimonis.
Article 421-10. Testimonis
1. En latorgament del testament notarial, no cal la intervenci
de testimonis, llevat que concorrin circumstncies especials en el
testador o que aquest o el notari ho demanin.
2. Concorren circumstncies especials en el testador si s cec o
sord i si per qualsevol causa no sap o no pot signar o declara que
no sap o no pot llegir per si mateix el testament.
59
Article 421-11. Idonetat dels testimonis
1. Els testimonis, si nhan dintervenir, sn dos, han dentendre
el testador i el notari i han de saber signar. No cal que siguin pre-
gats, ni que coneguin el testador, ni que tinguin la seva mateixa
residncia.
2. No poden sser testimonis:
a) Els menors dedat i els incapaos per a testar.
b) Els sords, els cecs, i els muts que no puguin escriure.
c) Els condemnats per delictes de falsifcaci de documents,
per calmnies o per fals testimoni.
d) Els afavorits pel testament.
e) El cnjuge, el convivent en uni estable de parella i els parents
dins del quart grau de consanguinitat i el segon dafnitat dels he-
reus instituts o els legataris designats i del notari autoritzant.
3. Les causes dinidonetat sapliquen, a ms de les persones
a qu fa referncia lapartat 2, als facultatius, els intrprets i els
experts que intervenen en el testament.
Article 421-12. Idioma del testament
1. El testament sha de redactar en la llengua ofcial a Catalunya
que esculli latorgant.
2. Es pot testar en una llengua no ofcial a Catalunya si el notari
autoritzant la coneix o, si no la coneix, en presncia i amb la inter-
venci dun intrpret, no necessriament ofcial, designat de com
acord pel testador i el notari. Lacord en la designaci de lintr-
pret es presumeix pel sol fet de latorgament del testament.
3. En el cas de lapartat 2, el testament sha de redactar en la
llengua ofcial a Catalunya que esculli latorgant i, si aquest ho
sollicita, a ms, en la llengua no ofcial de qu es tracti. Lintr-
pret que hi ha intervingut lha de signar.
Subsecci primera. El testament obert
Article 421-13. Redacci i autoritzaci del testament obert
1. En el testament obert, el testador expressa la seva voluntat
al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el tes-
60
tament dacord amb la voluntat del testador expressant-hi el lloc,
la data i lhora de latorgament.
2. Un cop redactat, el testament s llegit al testador o pel tes-
tador i, tot seguit, s signat per ell, o per dos testimonis si declara
que no sap o no pot signar, i autoritzat dacord amb la legislaci
notarial.
Subsecci segona. El testament tancat
Article 421-14. Redacci del testament tancat
1. El testament tancat s escrit pel testador, en forma autgrafa
o per altres mitjans tcnics, o per una altra persona per encrrec
seu, amb lexpressi del lloc i la data. Si lescriu una altra persona
a prec del testador, sha de fer constar aquesta circumstncia i sha
didentifcar la dita persona, que ha de signar amb el testador al
fnal del testament.
2. El testador ha de signar en tots els fulls i al fnal del testa-
ment, desprs dhaver salvat les paraules esmenades, ratllades,
afegides o entre lnies. Si el testament sha redactat en suport
electrnic, sha de signar amb una signatura electrnica recone-
guda.
3. Si el testador no sap o no pot signar, ho pot fer per encrrec
seu una altra persona, que ha de signar al fnal del testament i en
tots els fulls, desprs dhaver fet constar la seva identitat i la causa
de la impossibilitat que signi el testador.
4. El document que cont el testament sha dintroduir en una
coberta tancada de manera que no en pugui sser extret sense
esquinar-la.
5. No poden atorgar testament tancat ni els cecs ni els qui no
saben o no poden llegir.
Article 421-15. Autoritzaci del testament tancat
1. Per a lautoritzaci del testament tancat, el testador ha de
presentar el sobre clos que el cont a un notari hbil per a actuar
al lloc de latorgament i li ha de manifestar que el sobre que li
lliura cont el testament.
61
2. El notari ha destendre sobre la mateixa coberta del testa-
ment una diligncia breu, en la qual ha de fer constar el nom del
testador, que el plec cont el testament i que aquest ha estat escrit i
signat pel testador, en forma autgrafa o per altres mitjans tcnics,
o, per encrrec seu, per una tercera persona, la identitat de la qual
no cal fer constar.
3. El notari, desprs destendre la diligncia a qu fa referncia
lapartat 2, sense interrupci, ha de protocollitzar el sobre clos,
que sha dincorporar a lacta, dacord amb el que estableix la
legislaci notarial i amb la indicaci de lhora de latorgament.
4. Si el testador declara que no sap o no pot signar, han de
signar lacta i la coberta dos testimonis.
Article 421-16. Obertura del testament tancat
Un cop acreditada la mort del testador, el notari que t el testa-
ment tancat, a instncia de part interessada, ha dobrir el sobre que
el cont davant de dos testimonis idonis, lha de protocollitzar i
ha dautoritzar amb aquesta fnalitat una nova acta.
Secci tercera. El testament holgraf
Article 421-17. Requisits de validesa
1. Noms poden atorgar testament holgraf les persones majors
dedat i els menors emancipats.
2. Perqu el testament holgraf sigui vlid cal:
a) Que estigui escrit i signat de manera autgrafa pel testador
amb la indicaci del lloc i la data de latorgament. Si cont pa-
raules ratllades, esmenades, afegides o entre lnies, latorgant les
ha de salvar amb la seva signatura.
b) Que es presenti davant el jutge o el funcionari competent a
f que sigui adverat i se nordeni la protocollitzaci.
Article 421-18. Adveraci
1. El jutge o el funcionari competent per a adverar el testament
nha de comprovar lautenticitat dacord amb la llei.
62
2. Si resulta que el testament s autntic, se nha dacordar la
protocollitzaci notarial, amb testimoni de la resoluci dictada.
En cas contrari, se nha de denegar la protocollitzaci.
3. La resoluci dictada en lexpedient dadveraci sha de com-
plir encara que shi hagi formulat oposici. En aquest cas, els
interessats poden fer valer llurs drets en el judici corresponent.
Article 421-19. Caducitat del testament
1. Els testaments holgrafs caduquen si no es presenten perqu
siguin adverats en el termini de quatre anys comptats des de la
mort del testador i no es protocollitzen en el termini de sis mesos
comptats des de la resoluci de lexpedient.
2. Si durant els terminis que fxa lapartat 1 sinterposa una
demanda sobre la validesa del testament, aquest sha de protocol-
litzar en el termini de sis mesos comptats des del moment en qu
la resoluci judicial esdev ferma.
Secci quarta. Els codicils i les memries testamentries
Article 421-20. Codicil
1. En codicil, latorgant disposa dels bns que sha reservat
per a testar en heretament, addiciona alguna cosa al testament, el
reforma parcialment o, si manca aquest, dicta disposicions suc-
cessries a crrec dels seus hereus abintestat.
2. En codicil, no es pot instituir o excloure cap hereu, ni revo-
car la instituci atorgada anteriorment. Tampoc no es pot nomenar
marmessor universal, ni ordenar substitucions o condicions, llevat
que simposin als legataris.
3. Els codicils shan datorgar amb les mateixes solemnitats
externes que els testaments.
Article 421-21. Memries testamentries
1. Les memries testamentries signades pel testador en tots els
fulls o, si escau, per mitj duna signatura electrnica reconeguda
i que alludeixen a un testament anterior valen com a codicil, sigui
63
quina sigui llur forma, si es demostra o es reconeix en qualsevol
temps llur autenticitat i compleixen, si escau, els requisits formals
que el testador exigeix en el seu testament.
2. En les memries testamentries, noms es poden ordenar
disposicions que no excedeixin el 10% del cabal relicte i que es
refereixin a diners, objectes personals, joies, roba i parament de
casa o a obligacions dimportncia moderada a crrec dels hereus
o els legataris.
3. En les memries testamentries, es poden adoptar previsions
sobre la donaci dels propis rgans o del cos i sobre la incineraci
o la forma denterrament.
Article 421-22. Aplicaci supletria de les regles
dels testaments
Sapliquen als codicils i a les memries testamentries, en la
mesura que ho permeti llur naturalesa, les disposicions dels tes-
taments, incloses les relatives a llur nullitat i inefccia.
Article 421-23. Designaci de benefciaris dassegurances
de vida
La designaci i la modifcaci de benefciaris dassegurances de
vida, de plans de pensions i dinstruments destalvi i previsi an-
legs es poden fer en testament o en codicil, a ms de pels mitjans
que estableixen el contracte corresponent o la legislaci especfca.
La designaci es pot modifcar o revocar amb un altre testament o
codicil o per qualsevol altre mitj adms pel contracte o la llei.
CAPTOL II. Nullitat i inefccia dels testaments
i de les disposicions testamentries
Article 422-1. Nullitat del testament
1. s nul el testament que no correspon a cap dels tipus que es-
tableix larticle 421-5, i tamb latorgat sense complir els requisits
legals de capacitat i de forma i latorgat amb engany, violncia o
intimidaci greu.
64
2. La manca dindicaci o la indicaci errnia del lloc o la data
datorgament del testament que en puguin afectar la validesa se
salven si es poden acreditar dalguna altra manera. La manca
dindicaci de lhora no anulla el testament si el testador no nha
atorgat cap altre el mateix dia.
3. Sn nuls els testaments que no contenen instituci dhereu,
llevat que continguin nomenament de marmessor universal o si-
guin atorgats per una persona subjecta al dret de Tortosa.
Article 422-2. Nullitat de disposicions testamentries
1. Sn nulles les disposicions testamentries que shan atorgat
amb error en la persona o en lobjecte, engany, violncia o inti-
midaci greu. Tamb sn nulles si shan atorgat per error en els
motius, si resulta del mateix testament que el testador no lhauria
atorgat si shagus adonat de lerror.
2. Si el testador ha atorgat un testament perqu creia errnia-
ment, segons es dedueix del seu contingut, que lhereu institut
en testament anterior havia mort, s hereu linstitut anteriorment,
per subsisteixen els llegats i les altres disposicions a ttol parti-
cular ordenades en el darrer testament.
1. Lacci de nullitat pot sser exercida, un cop oberta la suc-
cessi, per les persones a qui pot benefciar la declaraci de nul-
litat.
2. Lacci de nullitat caduca al cap de quatre anys, a comptar
des que la persona legitimada per a exercir-la coneix o pot coni-
xer raonablement la causa de nullitat.
3. No poden exercir lacci de nullitat les persones legiti-
mades que, coneixent la possible causa de nullitat, admeten la
validesa del testament o de la disposici testamentria desprs
de la mort del testador, lexecuten voluntriament o renuncien
a lacci.
4. Lacci de nullitat s transmissible als hereus, per no la
poden exercir els creditors de lherncia.
65
Article 422-4. Conseqncies de la nullitat i la caducitat
1. La nullitat del testament determina que la successi es re-
geixi pel testament anterior vlid o, si no nhi ha, que sobri la
successi intestada.
2. La nullitat del testament implica la de tots els codicils i les
memries testamentries atorgats pel testador, llevat que siguin
compatibles amb un testament anterior que hagi de subsistir per
la nullitat del posterior.
3. La caducitat del testament produeix les mateixes conseqn-
cies que la seva nullitat.
Article 422-5. Nullitat parcial
La nullitat de qualsevol disposici testamentria no determina
la nullitat total del testament en qu sha ordenat, llevat que del
seu context resulti que el testador no hauria ordenat les disposi-
cions vlides sense la disposici nulla.
Article 422-6. Conversi del testament nul o inefca
1. El testament que s nul o esdev inefca per manca dinsti-
tuci dhereu val com a codicil si en compleix els requisits.
2. El testament tancat que s nul per defecte de forma val com
a testament holgraf si en compleix els requisits.
Article 422-7. Inefccia per preterici errnia
1. El testament pot esdevenir inefca per causa de preterici
errnia, a instncia del legitimari preterit, en els casos que esta-
bleix larticle 451-16.2.
2. s aplicable a lacci de preterici el que estableix larticle
422-3.3.
Article 422-8. Revocabilitat de les disposicions
testamentries
1. Les disposicions testamentries sn essencialment revoca-
bles.
66
2. En tot cas de revocaci subsisteix el reconeixement de flls
no matrimonials.
Article 422-9. Abast de la revocaci dels testaments
1. La revocaci s expressa si el testador lordena en testa-
ment.
2. Latorgament dun testament vlid i efca revoca de ple
dret el testament anterior. Consegentment, no produeixen efectes
revocatoris els testaments a qu fan referncia els articles 422-1
i 422-7, sens perjudici del que estableix larticle 422-3.2 i 3, ni
els testaments caducats. Tampoc no tenen efccia revocatria els
testaments destruts sense possibilitat de reconstrucci.
3. Si el testador ordena de forma expressa en el testament que
lanterior subsisteixi totalment o parcialment, aquest mant lef-
ccia en tot el que latorgat posteriorment no revoqui, o en les
parts a qu no soposi o que no contradigui.
4. El que estableix lapartat 3 saplica tamb si el testador or-
dena expressament en el testament que un danterior revocat re-
cuperi lefccia, encara que el posterior no contingui instituci
dhereu, sempre que es confrmi la instituci, almenys, dun dels
hereus instituts en el testament anterior.
5. El testament merament revocatori determina que la successi
es defereixi dacord amb les normes de la successi intestada.
Article 422-10. Revocaci material del testament holgraf
1. El testament i el codicil holgrafs i les memries testament-
ries es presumeixen revocats si apareixen esquinats o inutilitzats,
o si les signatures que els autoritzen apareixen esborrades, raspa-
des o esmenades sense salvar, llevat que es provi que aquests fets
han ocorregut sense el coneixement o la voluntat del testador o
han estat duts a terme pel testador en estat de malaltia mental.
2. Si en el text dels testaments i codicils holgrafs o de les
memries testamentries apareix noms alguna esmena o algun
canvi, es presumeix que el testador ha volgut modifcar o revo-
car el testament en aquesta part, dacord amb els requisits que
estableix larticle 421-17, llevat de la prova a qu fa referncia
lapartat 1.
67
Article 422-11. Revocaci de disposicions testamentries
per codicil
Els codicils impliquen la revocaci de la part del testament
anterior que aparegui modifcada o hi resulti incompatible.
Article 422-12. Revocaci de codicils i memries
testamentries
1. Latorgament del testament revoca els codicils i les mem-
ries testamentries anteriors, llevat que el testador disposi una
altra cosa.
2. El codicil posterior revoca lanterior solament en all en qu
el modifqui o amb qu resulti incompatible. Si han de coexistir
diversos codicils, saplica la mateixa regla.
3. La revocaci expressa dun codicil es pot fer en un altre
codicil.
4. La revocaci expressa duna memria testamentria es pot
fer en una memria testamentria o un codicil posteriors.
Article 422-13. Inefccia sobrevinguda per crisi
matrimonial o de convivncia
1. La instituci dhereu, els llegats i les altres disposicions que
shagin ordenat a favor del cnjuge del causant esdevenen inef-
caos si, desprs dhaver estat atorgats, els cnjuges se separen de
fet o judicialment, o es divorcien, o el matrimoni s declarat nul,
i tamb si en el moment de la mort hi ha pendent una demanda de
separaci, divorci o nullitat matrimonial, llevat de reconciliaci.
2. Les disposicions a favor del convivent en uni estable de pa-
rella esdevenen inefcaces si, desprs dhaver estat atorgades, els
convivents se separen de fet, llevat que reprenguin la convivncia,
o sextingeix la uni per una causa que no sigui la defunci dun
dels membres de la parella o el matrimoni entre ambds.
3. Les disposicions a favor del cnjuge o del convivent en uni
estable de parella mantenen lefccia si del context del testament,
el codicil o la memria testamentria resulta que el testador les
hauria ordenades fns i tot en els casos que regulen els apartats
1 i 2.
68
CAPTOL III. La instituci dhereu
Article 423-1. Necessitat dinstituci dhereu
1. El testament ha de contenir necessriament instituci dhe-
reu.
2. En el testament atorgat per una persona subjecta al dret de
Tortosa es pot distribuir tota lherncia en llegats.
3. El nomenament de marmessor universal substitueix la manca
dinstituci dhereu en el testament.
Article 423-2. Forma dordenaci de la instituci dhereu
Tant la simple utilitzaci pel testador del nom o la qualitat dhe-
reu com la disposici a ttol universal, encara que no sempri
aquella paraula, impliquen instituci dhereu, si s clara la vo-
luntat del testador datribuir a lafavorit la qualitat de successor
en tot el seu dret o en una quota del seu patrimoni.
Article 423-3. Instituci dhereu en cosa certa
1. Lhereu o els hereus instituts solament en cosa certa, si
concorren amb hereus instituts sense aquesta assignaci, en sn
simples legataris.
2. Si lhereu nic o tots els hereus instituts ho sn en cosa
certa, en sn estimats prelegataris i, excloent la cosa o les coses
certes, tenen el carcter dhereus universals per parts iguals, si
sn ms dun.
Article 423-4. Instituci vitalcia
1. Lhereu institut vitalciament, si per a desprs de la seva
mort hi ha institut un altre hereu, t el carcter dhereu fduciari,
i lhereu posterior, el de substitut fdecomissari condicional.
2. Si no hi ha institut hereu posterior o linstitut no arriba a
sser-ho, lhereu institut vitalciament esdev hereu universal,
pur i lliure.
69
Article 423-5. Instituci en usdefruit
1. Lhereu institut en usdefruit sequipara a lhereu institut
en cosa certa. En conseqncia, si concorre amb hereu universal,
s legatari.
2. Si lhereu institut en usdefruit no concorre amb hereu uni-
versal, per per a desprs de la seva mort hi ha institut un altre
hereu, t el carcter dhereu fduciari, i lhereu posterior, el de
substitut fdecomissari condicional.
3. Si no hi ha institut hereu posterior ni hereu universal, o si
linstitut no arriba a sser-ho, sentn que sha ordenat una subs-
tituci fdecomissria a favor dels qui serien els hereus intestats
del testador en el moment dextingir-se lusdefruit.
Article 423-6. Instituci conjunta
1. Els hereus instituts sense assignaci de parts sentn que
sn cridats per parts iguals.
2. Si els hereus instituts sn cridats els uns individualment i
els altres collectivament, sentn que satribueix conjuntament
a aquests darrers una part igual a la de cadascun dels designats
individualment, llevat que la voluntat del testador sigui una al-
tra.
3. Si sassignen als hereus quotes hereditries que sumen ms
o menys de la totalitat de lherncia, lexcs o el defecte shan de
rebaixar o completar a proporci entre els instituts.
4. Si sassignen quotes als uns i no als altres, correspon a aquests
darrers la porci sobrant de lherncia per parts iguals. Si no en
sobra cap porci, shan de reduir proporcionalment les fxades i
se nha datribuir als instituts sense quota una digual a la que
correspongui als menys afavorits.
5. Si es nomena marmessor universal sense instituci dhereu
o si una persona subjecta al dret de Tortosa distribueix lherncia
en llegats, els bns no disposats corresponen als legataris per
parts iguals.
70
Article 423-7. Instituci dhereu a favor duna persona i els
seus flls
1. Si han estat instituts hereus una persona determinada i els
seus flls, sentn que aquests sn cridats com a substituts vulgars,
llevat que la voluntat del testador sigui una altra.
2. Si el testador institueix hereus genricament els flls o des-
cendents duna altra persona, no sn efcaces les crides daquells
que, en el moment en qu es defereixi lherncia, no hagin nascut
ni hagin estat concebuts.
3. No obstant el que estableix lapartat 2, si el testador llega
lusdefruit universal a favor dalgun ascendent dels flls o des-
cendents duna altra persona, sentn que sn cridats els que ja
hagin nascut o hagin estat concebuts en extingir-se lusdefruit
o el darrer dels usdefruits successius per una causa altra que la
renncia.
4. En el supsit a qu fa referncia lapartat 3, els no-concebuts
han dsser representats per un curador designat pel testador, amb
les facultats que aquest li atribueixi, o, a manca de curador, pel
mateix legatari dusdefruit universal, amb facultats dadministra-
ci i disposici, que ha dactuar dacord amb els flls o descen-
dents nascuts o llurs representants legals.
Article 423-8. Abast de la instituci hereditria a favor
dels flls
1. Llevat que sinfereixi que la voluntat del testador s una
altra, si aquest crida els seus hereus i legataris o llurs substituts
sense designaci de noms, mitjanant lexpressi flls, sentn que
hi sn inclosos tots els seus descendents, amb aplicaci de lordre
legal de crides de la successi intestada.
2. El que estableix lapartat 1 saplica tamb si es designen
nominativament tots els flls per parts iguals.
Article 423-9. Instituci a favor dels parents
Si el testador crida els seus hereus o legataris sense designaci
de noms, mitjanant les expressions hereus meus, hereus legtims,
hereus intestats, parents ms prxims, parents, successors, aquells
71
a qui per dret correspongui o els meus, o emprant expressions
semblants, sentn que sn cridats com a hereus testamentaris o
legataris els parents que, en el moment de deferir-se lherncia o
el llegat, haurien succet abintestat al testador, dacord amb lordre
legal de crides, incls el cnjuge o el convivent en uni estable
de parella, i amb el lmit del quart grau, llevat que sinfereixi que
la seva voluntat s una altra.
Article 423-10. Exclusi testamentria dhereus intestats
1. Si el causant exclou en testament determinades persones
cridades a la successi intestada, lherncia es defereix als cridats
a succeir dacord amb les normes de la successi intestada que no
hagin estat exclosos pel testador.
2. Lexclusi dun successor que t la condici de legitimari
deixa subsistent el seu dret a reclamar la llegtima.
Article 423-11. Motius illcits o erronis en la instituci
dhereu
La instituci dhereu no s nulla pel fet de fonamentar-se en
motius illcits o en motius o circumstncies erronis, excepte en
el supsit a qu fa referncia larticle 422-2.1.
Secci segona. La instituci dhereu sota condici
Article 423-12. Perdurabilitat de la instituci dhereu
1. El qui s hereu ho s sempre i, en conseqncia, es tenen
per no formulats en la instituci dhereu la condici resolutria i
els terminis suspensiu i resolutori.
2. Linstitut hereu sota condici suspensiva que, un cop com-
plerta aquesta, accepta lherncia ladquireix amb efecte retroactiu
des del moment de la mort del testador.
72
Article 423-13. Efccia de la instituci sota condici sus-
pensiva i termini incert
1. La instituci dhereu sota condici suspensiva no es defereix
si no es compleix la condici o si lhereu mor abans de com-
plir-se. En aquest cas, els seus hereus no adquireixen cap dret a
lherncia.
2. En el testament, el termini incert implica condici, llevat
que es pugui collegir que la voluntat del testador s una altra. Per
tant, sentn que la instituci dhereu ordenada per a desprs de la
mort duna altra persona s feta sota la condici que sobrevisqui
linstitut.
Article 423-14. Facultats de lhereu condicional
1. Lhereu institut sota condici suspensiva, mentre aquesta es-
tigui pendent de compliment, pot prendre possessi provisional de
lherncia i administrar-la amb les facultats i limitacions que hagi
establert el causant o, si no nha establert, amb les facultats dun
marmessor universal de lliurament de romanent. Si concorre a la
successi amb altres hereus que ja hagin acceptat, aquests poden
fer la partici de lherncia, i lhereu sota condici est facultat
per a intervenir-hi. Un cop feta la partici, sha de mantenir el dit
rgim dadministraci sobre els bns assignats a la seva quota.
2. Si el testador imposa a lhereu una condici potestativa ne-
gativa, per no fxa un termini per a complir-la, lafavorit ha de
fanar la restituci del que hagi percebut i dels seus fruits i rendes
en cas que incompleixi la condici.
Article 423-15. Compliment de la condici
1. nicament es considera complerta la condici si el compli-
ment es produeix una vegada mort el testador, llevat que es tracti
de la condici de contreure matrimoni o duna condici que no
es pugui tornar a complir o el compliment de la qual no es pugui
reiterar, encara que en el moment de testar el causant nignors
el compliment.
2. Es considera incomplerta la condici si no es compleix dins
del termini fxat pel testador o el que resulti de la naturalesa o les
73
circumstncies de la mateixa condici. El termini de compliment
no pot excedir de trenta anys des de lobertura de la successi.
3. Sentn que sha complert la condici si la persona interes-
sada en lincompliment impedeix per actes propis que es pugui
complir.
4. Si simposen diverses condicions conjuntament, shan de
complir totes, encara que no sigui simultniament. Si no shan
ordenat conjuntament, nhi ha prou amb el compliment de la pri-
mera.
Article 423-16. Condicions impossibles, irrisries
i perplexes
Les condicions impossibles, les irrisries i les perplexes es te-
nen per no formulades.
Article 423-17. Condicions illcites
Les condicions illcites es tenen per no formulades, per, si re-
sulta clarament que el compliment de la condici illcita s motiu
determinant de la instituci dhereu, aquesta s nulla.
Article 423-18. Condici de no impugnar el testament
Si el testador imposa la condici de no impugnar el testament
o de no recrrer als tribunals de justcia amb relaci a la seva
successi, aquesta condici es t per no formulada i no afecta
en cap cas lefccia del testament ni de la instituci sotmesa a
la condici.
Article 423-19. Condicions captatries
Les condicions captatries determinen la nullitat de la insti-
tuci dhereu.
74
CAPTOL IV. Disposicions fduciries
Secci primera. La designaci dhereu per fduciari
Subsecci primera. La designaci dhereu pel cnjuge
o pel convivent
Article 424-1. Designaci dhereu pel cnjuge
o pel convivent
1. El testador pot instituir hereu el descendent que el seu cn-
juge o convivent en uni estable de parella supervivent elegeixi
entre els flls comuns i llurs descendents, encara que visqui el seu
ascendent, o els pot instituir en les parts iguals o desiguals que el
cnjuge o convivent supervivent estimi convenients.
2. En la designaci dhereu pel cnjuge o pel convivent, a man-
ca de previsi pel testador o de regulaci pel costum, regeixen
les normes segents:
a) Lelecci o la distribuci sha de fer entre els flls a qu fa
referncia lapartat 1 i els descendents daquests, i comporta la
facultat, en cas de distribuci, de limitar a un o ms flls o des-
cendents la instituci dhereu i reduir els altres a la condici de
legataris o legitimaris.
b) El cnjuge o convivent pot imposar sempre les condicions,
les limitacions de disposar i les substitucions que estimi oportu-
nes, si els afavorits amb aquestes sn flls o descendents del tes-
tador i les restriccions no contradiuen les imposades per aquest.
c) Lherncia no es defereix fns que no es fa lelecci o la
distribuci, per abans el cnjuge o convivent supervivent pot
fxar i pagar les llegtimes i els llegats.
1. Lelecci o la distribuci sha de fer expressant que es fa s
daquesta facultat, llevat que aix resulti clarament de la mateixa
elecci o distribuci.
2. Lelecci o la distribuci noms es pot fer en testament,
heretament o escriptura pblica. En els dos darrers casos s ir-
revocable.
75
Article 424-3. Manca delecci o distribuci
Si el cnjuge o convivent supervivent mor sense haver fet lelec-
ci o la distribuci, o renuncia en escriptura pblica a la facultat
de fer-les, saplica, si escau, el que estableix larticle 424-5 o, si
no escau, es defereix lherncia als flls per parts iguals, i en el
lloc del premort entren els seus descendents per estirps. Si no hi
ha descendents, els hereus del premort solament poden reclamar
la llegtima que li hauria correspost.
1. Mentre no es defereix lherncia, aquesta resta sota ladmi-
nistraci de la persona o les persones que el testador ha designat a
aquest efecte, amb les facultats i limitacions que aquest ha establert
o, si no nha establert, amb les prpies dun marmessor universal
de lliurament de romanent. La persona o les persones designades
tenen dret a percebre el que els correspongui per llurs treballs i al
reemborsament de les despeses causades per lexercici del crrec.
2. Si el testador no ha designat cap persona o la designaci s
inefca, lherncia ha dsser administrada pel cnjuge o convi-
vent supervivent. El cnjuge o convivent t, en aquest cas, la lliu-
re administraci de lherncia i facultats dispositives plenes sobre
els bns hereditaris per a fer actes dinversi, satisfer necessitats
de lherncia, atendre la seva subsistncia personal, la dels flls
i la dels descendents, i pagar deutes, crregues i llegtimes, amb
les limitacions establertes pel testador. Els bns adquirits per la
realitzaci dactes dinversi i els fruits i les rendes no consumits
en les dites atencions sincorporen a lherncia.
Subsecci segona. La designaci dhereu pels parents
Article 424-5. Designaci dhereu pels parents
El testador pot instituir hereu un o ms descendents que siguin
elegits per dos parents prxims designats directament per ell o
dacord amb el que estableix larticle 424-6.1.a, encara que no
hagi fet s de la facultat de confar lelecci al cnjuge o al con-
vivent en uni estable de parella.
76
Article 424-6. Requisits de lelecci o la distribuci
1. En la designaci dhereu pels parents, a manca de previsi
pel testador o de regulaci pel costum, regeixen les normes se-
gents:
a) La facultat delecci o de distribuci correspon als dos pa-
rents consanguinis, un de cada lnia de progenitors, amb el vincle
de parentiu ms prxim amb els flls o els descendents. Dins de
cada lnia t preferncia el de ms edat.
b) Per a exercir la facultat delecci o de distribuci, cal tenir
capacitat plena per a disposar, poder succeir al testador i no haver
renunciat a la dita facultat.
c) El compliment de lencrrec s gratut, per dna dret al
reemborsament de les despeses causades.
d) Lelecci o la distribuci sha de fer entre els flls i els des-
cendents daquests, i comporta, en cas de distribuci, la facultat
dinstituir-los en les parts iguals o desiguals que ambds parents
estimin convenient, i de limitar a un o ms flls o descendents la
instituci dhereu i reduir els altres a la condici de legataris o
legitimaris, dacord amb les instruccions del testador i laplicaci
de les prelacions que resultin de la voluntat del testador.
e) Els parents no poden imposar gravmens ni limitacions de
cap mena, llevat que el testador ho hagi autoritzat.
f) Lherncia no es defereix fns que no es fa lelecci o la
distribuci.
2. La facultat delecci o de distribuci noms es pot exercir
si, ateses les circumstncies de la famlia, no hi ha ms de dues
lnies de parents.
1. Ambds parents fan lelecci o la distribuci personalment
i en escriptura pblica, sense que calgui fer-la en un mateix acte,
per no en testament.
2. Lelecci o la distribuci sn irrevocables, per es poden
tornar a fer si els elegits no volen o no poden sser hereus, fns i
tot en el cas que la designaci anterior hagus estat feta pel cn-
juge o convivent supervivent.
77
Article 424-8. Manca delecci o distribuci o divergncia
entre els parents
En cas de manca delecci o distribuci o de divergncia entre
els parents electors o distribudors, lherncia es defereix als flls
per parts iguals, i en el lloc del premort entren els seus descen-
dents per estirps. Si no hi ha descendents, els hereus del premort
solament poden reclamar la llegtima que li hauria correspost.
Article 424-9. Termini per a fer lelecci o la distribuci
1. Lelecci o la distribuci sha de fer en el termini fxat pel
testador.
2. Si no sha fxat un termini i lelecci o la distribuci no
sha fet en els quatre anys segents a la mort del causant, qual-
sevol persona interessada en la successi pot requerir els parents
electors o distribudors que la facin en els sis mesos segents al
requeriment.
3. Els parents electors o distribudors poden sollicitar a lau-
toritat judicial una prrroga per a fer lelecci o la distribuci si
hi ha una causa justifcada.
1. Mentre no es faci lelecci o la distribuci i si no hi ha usu-
fructuari universal, ladministraci de lherncia correspon a les
persones que el testador ha designat a aquest efecte. Si manquen
aquestes persones, correspon al cnjuge o convivent en uni es-
table de parella que sigui usufructuari universal o, si no nhi ha,
als parents als quals correspondria en cada moment fer lelecci
o la distribuci.
2. Saplica a ladministraci de lherncia el que estableix lar-
ticle 424-4.1.
Secci segona. Els hereus i legataris de confana
Article 424-11. Instituci dhereu o legatari de confana
1. El testador pot instituir hereus o legataris de confana perso-
78
nes fsiques determinades perqu donin als bns la destinaci que
els hagi encomanat confdencialment, de paraula o per escrit.
2. El testador pot facultar els hereus o legataris de confana
perqu, si alguns dells moren abans de la revelaci total o del
compliment de la confana, nelegeixin daltres que els substitu-
eixin, sense que aix impliqui una nova instituci, sin una mera
subrogaci en el crrec.
3. Llevat de disposici testamentria en contra, els hereus o
legataris de confana actuen per majoria, per, si en queda un de
sol, aquest pot actuar per ell mateix.
Article 424-12. Drets i obligacions
1. Els hereus de confana han de prendre inventari de lhe-
rncia en el termini de sis mesos a comptar del moment en qu
coneixen o poden conixer raonablement la delaci, sota sanci
de prdua de la remuneraci.
2. Tant els hereus com els legataris de confana tenen dret al
reemborsament de les despeses causades per lexercici de llur co-
mesa i a percebre la remuneraci que els hagi assignat el testador
o, si no els nha assignat cap, a percebre entre tots la corresponent
al 5% del valor de lactiu hereditari lquid o del llegat objecte
de la confana i dels fruits o les rendes lquids, mentre duri llur
administraci. Saplica tamb als hereus i legataris de confana
el que estableix larticle 429-5.2.
Article 424-13. Revelaci de la confana
1. El testador que ordena lherncia o el llegat de confana
pot prohibir que es reveli. Si no hi ha prohibici, els hereus o
legataris poden mantenir reservada la confana o b revelar-la
en escriptura pblica o protocollitzar les instruccions escrites i
signades pel testador de la seva m o per mitjans mecnics. Les
instruccions del testador sempre prevalen. Si no nhi ha, hom sha
datenir al que adveri la majoria.
2. La confana revelada forma part del testament i no es pot
revocar ni alterar, per s que es pot aclarir.
79
Article 424-14. Facultats dispositives
1. Els hereus i els legataris de confana, mentre no la revelin
o compleixin, tenen la consideraci dhereus o legataris amb
facultats per a fer actes dispositius entre vius, amb les limitacions
que els imposi el testament, per no poden fer defnitivament
propis els bns de lherncia o el llegat ni llurs subrogats, que
resten completament separats de llurs bns propis.
2. Una vegada revelada la confana, si el testador no disposa
una altra cosa, els hereus i els legataris de confana tenen, res-
pectivament, la condici de marmessors universals i marmessors
particulars.
Article 424-15. Inefccia de les disposicions de confana
1. Les institucions dhereu i els llegats de confana caduquen
si els hereus o els legataris nomenats o, si escau, llurs substituts
moren sense haver-la revelada o complerta, si la revelen o com-
pleixen a llur favor i, en general, si la confana no es pot complir
pel fet que resulta desconeguda, illegal, contradictria o indesxi-
frable. Caduquen igualment en la part en qu la confana resulti
afectada per alguna daquestes circumstncies.
2. Llevat que la voluntat del testador sigui una altra, lhern-
cia de confana o la part que nhagi caducat acreix la part dels
cohereus instituts sense encrrec confdencial o, si no nhi ha,
es defereix a favor dels qui en el moment de la mort del testador
haurien estat els seus hereus abintestat, amb dret de transmissi
a favor de llurs successors. En el cas de caducitat parcial, aques-
tes persones tenen la condici de legataris de part alquota en la
porci caducada.
3. Si el llegat de confana caduca totalment o parcialment,
lherncia labsorbeix.
80
CAPTOL V. Les substitucions hereditries
Secci primera. La substituci vulgar
Article 425-1. Supsits de substituci vulgar
1. El testador pot instituir un hereu posterior o segon per al cas
en qu lanterior o primer institut no arribi a sser-ho perqu no
vulgui o perqu no pugui.
2. Llevat que la voluntat del testador sigui una altra, la subs-
tituci vulgar ordenada per a un dels casos a qu fa referncia
lapartat 1 val per a laltre. En particular, lordenada per al cas
de premorincia de lhereu institut sestn a tots els altres casos,
incloent-hi el de commorincia, el dinstituci sota condici sus-
pensiva si linstitut mor abans de complir-se la condici o si la
condici resta incomplerta, i els casos en qu no arriba a nixer
linstitut que ja havia estat concebut i en qu linstitut ha estat
declarat absent.
Article 425-2. Pluralitat de substituts
1. Un hereu pot sser substitut per dos o ms substituts, i dos
o ms hereus poden sser substituts per un sol substitut.
2. Els substituts poden sser cridats tots junts o lun a falta de
laltre. En aquest darrer cas, sentn que el substitut del substitut
tamb ho s del substitut.
3. Diversos hereus poden sser nomenats substituts vulgars en-
tre ells, recprocament. Si han estat instituts en quotes desiguals,
la del cridat que no arriba a sser hereu es defereix als altres
instituts en proporci a llurs quotes respectives. Si s cridada a
la substituci, juntament amb els cohereus, una altra persona, li
correspon una porci de la quota vacant que resulta de la divisi
daquesta pel nombre total dels concurrents a la substituci. La
resta de la quota correspon als cohereus en proporci a llurs quo-
tes respectives. En tot cas, preval el que ha ordenat el testador.
Article 425-3. Substituci vulgar expressa i tcita
1. La substituci vulgar pot sser expressa o tcita.
81
2. Les substitucions pupillar, exemplar, fdecomissria i pre-
ventiva de residu enclouen sempre la vulgar tcita, per les dues
primeres lenclouen solament respecte als bns procedents de
lherncia del substituent.
Article 425-4. Efectes de la substituci vulgar
1. La delaci de lherncia al substitut vulgar sentn produda
al mateix temps que al substitut i, per tant, encara que mori abans
que es frustri la crida al substitut, el dit substitut vulgar transmet
el seu dret als seus successors.
2. El substitut succeeix al causant amb els mateixos modes, con-
dicions, llegats, substitucions i altres crregues que shavien im-
posat a linstitut que no ha arribat a sser hereu, llevat que siguin
personalssims o que el testador hagi disposat una altra cosa.
Secci segona. La substituci pupillar
Els progenitors, mentre exerceixen la potestat parental sobre llur
fll impber, el poden substituir pupillarment en el testament que
atorguin per a lherncia prpia, en previsi que mori abans darri-
bar a ledat de testar. Es considera fll impber el menor de catorze
anys. Els progenitors tamb poden substituir el fll concebut que en
el moment de nixer hagi de quedar sota llur potestat parental.
Article 425-6. Naturalesa de la substituci
1. En la substituci pupillar, el substitut t aquest carcter
respecte als bns que, subsistint en morir limpber, aquest ha
adquirit per herncia o llegat del progenitor que hagi disposat la
substituci, i el dhereu directe de limpber en lherncia relicta
per aquest, sense que els progenitors hi puguin imposar en llur
testament limitacions ni crregues.
2. Si ambds progenitors ordenen substituci pupillar, subsis-
teixen ambdues respecte a llurs propis bns, per respecte als del
fll substitut val solament lordenada pel darrer que mori.
82
Article 425-7. Principi de troncalitat
1. Un progenitor solament pot designar com a substitut pupil-
lar en els bns de limpber procedents de la successi de laltre
progenitor, si aquest no ho ha fet, algun o alguns dels germans
de limpber que siguin flls comuns o, si no nhi ha, parents de
laltra branca dins del quart grau. Si manquen uns i altres i tamb
pel que fa als altres bns, la designaci del substitut pupillar pot
recaure en qualsevol persona capa de succeir.
2. Si els progenitors no compleixen el que estableix lapartat 1,
sn cridats com a substituts pupillars els dits germans o parents,
per lordre de la successi intestada.
Article 425-8. Substituci pupillar tcita
Tret que el testador ordeni una altra cosa, la substituci vul-
gar expressa, si linstitut s impber, comprn la pupillar tcita
respecte als bns de lherncia relicta pel substituent, llevat que
siguin substituts recprocament dos germans, lun pber i laltre
impber.
Article 425-9. Dret a llegtima
Els legitimaris de limpber nicament tenen dret a la llegtima
en lherncia prpia daquest. Forma part daquesta herncia la
llegtima que correspon a limpber en la successi en la qual sha
disposat la substituci.
Secci tercera. La substituci exemplar
Article 425-10. Requisits
1. La substituci exemplar solament pot sser ordenada per
ascendents duna persona incapacitada que en sigui legitimria,
i comprn, ultra els bns del testador, els de lincapa que no ha
atorgat testament ni pacte successori.
2. Perqu la substituci exemplar sigui vlida, lascendent ha
de deixar al substitut la llegtima que li correspongui i la inca-
pacitat ha dsser declarada judicialment en vida del descendent
83
substitut, encara que ho sigui desprs dhaver estat ordenada la
substituci.
Article 425-11. Concurrncia de substitucions
1. Si diversos ascendents substitueixen exemplarment el mateix
descendent, preval la substituci disposada per lascendent mort
de grau ms prxim. Si aquests sn del mateix grau, succeeixen
en la mateixa herncia de lincapa tots els substituts exemplars
designats, en les quotes que resultin daplicar als ascendents res-
pectius les normes de lordre successori intestat.
2. Els bns procedents de cadascuna de les herncies dels as-
cendents que hagin ordenat la substituci corresponen, en tot cas,
al substitut exemplar respectivament designat.
1. La substituci exemplar ha dsser ordenada a favor de des-
cendents, del cnjuge o del convivent en uni estable de parella
de lincapa. A manca daquests, es pot ordenar a favor de parents
de lincapa dins del quart grau de consanguinitat en lnia col-
lateral. Si manquen els uns i els altres, es pot ordenar a favor de
qualsevol persona.
2. La substituci exemplar es pot ordenar, sense haver de res-
pectar lordre que estableix lapartat 1, a favor de les persones
fsiques o jurdiques que hagin exercit la tutela de lincapa o que
hagin assumit deures de cura i prestaci daliments a aquest i els
hagin complert fns a la seva mort.
Article 425-13. Inefccia de la substituci
1. La substituci exemplar resta sense efecte en cessar realment
lestat dincapacitat del substitut, encara que desprs no atorgui
testament, i tamb si el substitut premor al testador o a lincapa,
o aquest a lascendent.
2. Si hi ha diversos ascendents, el que estableix lapartat 1
saplica amb relaci a la substituci exemplar respectiva.
84
Article 425-14. Aplicaci de les normes de la substituci
pupillar
Les normes de la substituci pupillar sapliquen a la substituci
exemplar en la mesura que ho permeti la seva naturalesa.
CAPTOL VI. Els fdecomisos
Secci primera. Els fdecomisos en general
Article 426-1. Concepte
1. En el fdecoms, el fdecomitent disposa que el fduciari
adquireixi lherncia o el llegat amb el gravamen que, un cop
venut el termini o complerta la condici, facin trnsit al fde-
comissari.
2. Els fdecomissaris succeeixen sempre al fdecomitent, en-
cara que un sigui fdecomissari desprs dun altre.
Article 426-2. Ordenaci
Els fdecomisos es poden ordenar en pacte successori, en tes-
tament, en codicil i en donaci per causa de mort.
Article 426-3. Objecte
1. El fdecoms dherncia o universal t per objecte la mateixa
herncia o quota daquesta deferida a lhereu fduciari, o b una
massa de bns genricament diferenciada que el fdecomitent
hagi adquirit com a hereu duna altra persona.
2. El fdecoms particular t per objecte el mateix llegat deferit
al legatari o una part alquota daquest.
3. El fdecoms imposat a lhereu que t per objecte bns sin-
gulars, una universalitat de coses, una empresa, un dret dusde-
fruit, encara que sigui universal, o una part alquota de lhern-
cia t la consideraci de llegat, i limposat al legatari que t per
objecte bns singulars o parts daquests compresos en el llegat,
la de subllegat.
85
1. Els fdecomisos es poden ordenar sota termini o sota con-
dici, segons que lherncia o el llegat fdecomesos, o una quota
daquests, es defereixin al fdecomissari en vncer el termini fxat
o en complir-se la condici ordenada pel fdecomitent.
2. Els fdecomisos ordenats per a desprs de la mort del fdu-
ciari tenen el carcter de condicionals, llevat que la voluntat del
fdecomitent sigui una altra.
Article 426-5. Capacitat per a sser fdecomissari
1. Perqu els fdecomisos siguin efectius, cal que el fdeco-
missari hagi nascut o estigui concebut en sser deferit el fde-
coms a favor seu.
2. En el fdecoms a termini, el fdecomissari que viu o ha
estat concebut quan lherncia o el llegat sn deferits al fduciari
adquireix el seu dret al fdecoms i aquest forma part de lhern-
cia relicta per ell, encara que mori abans de deferir-se lherncia o
el llegat fdecomesos a favor seu. El testador pot excloure aquesta
transmissibilitat.
3. En els fdecomisos condicionals, si el fdecomissari mor
abans de complir-se la condici, encara que sobrevisqui al fde-
comitent, no adquireix cap dret al fdecoms. El fdecomitent
pot disposar el contrari, cas en el qual sentn que ha ordenat una
substituci vulgar a favor dels hereus del fdecomissari.
Article 426-6. Delaci del fdecoms
1. El fdecoms es defereix en el moment en qu ven el ter-
mini o es compleix la condici a favor del fdecomissari imme-
diatament cridat que no hagi renunciat abans al seu dret.
2. En el fdecoms a termini, la mort del fduciari abans del
venciment del termini anticipa la delaci al moment de la mort,
llevat que la voluntat del fdecomitent sigui una altra.
3. En el fdecoms a termini, el fduciari pot anticipar la delaci
del fdecoms renunciant al seu dret a favor del fdecomissari
immediatament cridat i cedir a un tercer el simple aproftament
dels bns fdecomesos fns que venci el termini. En cas de cessi,
86
no resta exonerat de les seves obligacions i respon dels perjudicis
que el cessionari causi al fdecoms.
4. En el fdecoms condicional, el fduciari no pot anticipar la
delaci del fdecoms. Si hi renuncia a favor del fdecomissari,
sentn que noms nha cedit laproftament. No obstant aix,
el pot cedir a favor del fdecomissari o de tercers, subjectant-se
al que estableix larticle 426-36.3 si el fdecoms arriba a sser
efectiu a favor duna persona diferent del cessionari.
Article 426-7. Substituci vulgar en fdecoms
El testador pot disposar una substituci vulgar en fdecoms per
al cas que el fdecomissari cridat no arribi a sser-ho efectivament
perqu no pugui o no vulgui.
Article 426-8. Substituci vulgar implcita
1. Sempre que el fduciari cridat no arriba a sser hereu o legatari
per qualsevol causa, opera en primer lloc la substituci vulgar.
2. A manca de substituci vulgar, el fdecomissari passa a sser
fduciari si hi ha fdecomissari posterior. Si no nhi ha, passa a
sser hereu o legatari lliure.
3. En els supsits dels apartats 1 i 2, no hi ha dret de trans-
missi.
Article 426-9. Pluralitat de crides successives
1. En els fdecomisos amb pluralitat de crides de fdecomis-
saris successius, lherncia o el llegat fdecomesos o la quota
daquests es defereixen novament, en el temps o el cas previst
pel testador, a favor del segon fdecomissari que correspongui
segons lordre de crides fxat per aquell, i aix successivament a
favor dun per a desprs de laltre, fns al darrer fdecomissari,
el qual resta lliure.
2. Si el fdecomissari no arriba a fer seus, per qualsevol causa,
lherncia o el llegat fdecomesos, la delaci fdecomissria es
reitera a favor del fdecomissari que segueix en ordre, sens per-
judici de les substitucions vulgars en fdecoms que hagi disposat
el testador.
87
Article 426-10. Lmits dels fdecomisos
1. El fdecomitent pot cridar successivament al fdecoms el
nombre de fdecomissaris que vulgui, sempre que es tracti de per-
sones vives en el moment de la seva mort. Lefccia daquestes
crides exclou la de crides ulteriors a fdecomissaris no nascuts ni
concebuts en el moment de la mort del fdecomitent.
2. El fdecomitent pot cridar fdecomissaris que encara no
hagin nascut en el moment de la seva mort. En aquest cas, noms
pot arribar a sser efectiva una sola crida.
3. En els fdecomisos familiars, s a dir, els fdecomisos en
qu els fdecomissaris sn descendents, germans o nebots del
fdecomitent, aquest, a ms de fer s de la facultat que li reconeix
lapartat 1 i, alternativament, de la que li reconeix lapartat 2,
pot cridar successivament al fdecoms persones que no passin
de la segona generaci, sense limitaci en el nombre de crides.
Sentn per primera generaci la dels flls o nebots del fdeco-
mitent.
4. Si el fduciari s una persona jurdica, el fdecoms t una
durada mxima de trenta anys.
5. Les crides de fdecomissaris que ultrapassin els lmits que
estableix aquest article es consideren no fetes.
Article 426-11. Fidecoms delecci i de distribuci
Si el causant atribueix al fduciari la facultat delegir el fdeco-
missari entre persones que designa per llurs noms o circumstn-
cies, o que formen un grup determinat, o la de distribuir lherncia
entre els fdecomissaris, shan dobservar les seves disposicions
i, supletriament, les regles segents:
a) Lelecci pot recaure en una, diverses o totes les persones
designades, per, si es tracta de flls, el fduciari noms pot esco-
llir nts que siguin flls dun fll premort.
b) Si elegeix diversos fdecomissaris, els pot fxar quotes iguals
o desiguals; si no ho fa, ho sn per parts iguals.
c) No es poden imposar a lelegit condicions, prohibicions de
disposar o altres modes, fdecomisos ni cap altra crrega o limi-
taci, per li poden sser ordenades substitucions vulgars a favor
daltres designats.
88
d) Lelecci sha de fer personalment en testament, codicil o
pacte successori, en qu hom ha dexpressar que es fa s de la
facultat delegir, sense que sigui admissible delegar-la ni enco-
manar-la a un apoderat. Lelecci es pot fer tamb per acte entre
vius, en una escriptura pblica, que s irrevocable, sens perjudici
de la facultat de nomenar un altre fdecomissari si el nomenat
mor o renuncia abans de deferir-se el fdecoms.
e) Si en lherncia prpia el fduciari ha nomenat hereu al-
gun o alguns dels fdecomissaris, a manca delecci o distribu-
ci expressa, sentn que lelecci o la distribuci es fa a favor
daquests.
f) Si no sha fet ni elecci ni distribuci, els elegibles sn fde-
comissaris per parts iguals.
Article 426-12. Extinci del fdecoms
Els fdecomisos sextingeixen en els casos segents:
a) Si no resta cap fdecomissari amb dret al fdecoms, ni per
via de substituci vulgar.
b) Si sarriba a les crides de fdecomissaris que ultrapassen els
lmits legals permesos.
c) Si tots els possibles fdecomissaris renuncien a llur dret.
d) En els fdecomisos condicionals, si sincompleix la con-
dici.
Secci segona. Interpretaci dels fdecomisos
Article 426-13. Forma expressa i tcita
1. El fdecoms es pot establir expressament o tcitament.
2. Perqu sentengui que el fdecoms simposa tcitament cal
que la voluntat dordenar-lo sinfereixi clarament del contingut
de la disposici.
Article 426-14. Interpretaci restrictiva
1. Si es dubta sobre si el testador ha ordenat un fdecoms o ha
formulat una recomanaci o un simple prec, sentn aix darrer.
89
2. Si es dubta sobre si una substituci s vulgar o fdecomis-
sria, sentn que s vulgar.
3. En cas de dubte, sentn que el fdecoms s ordenat per a
desprs de la mort del fduciari i amb carcter de condicional per
al cas que mori sense deixar flls.
Article 426-15. Presumpci de condici
1. Si simposa expressament o tcitament a un fll o descendent
del fdecomitent un fdecoms a favor duna persona que no s
fll o descendent, es presumeix que sha ordenat sota la condici
que el fduciari mori sense deixar flls o descendents.
2. El que estableix lapartat 1 noms saplica si el fduciari no
tenia descendncia en el moment de lordenaci del fdecoms o
si, en cas de tenir-ne, el fdecomitent nignorava lexistncia.
Article 426-16. Condici de no tenir flls
La condici posada al fduciari de no tenir flls es considera
complerta si en t per no li sobreviuen, llevat que la voluntat
expressa del fdecomitent sigui una altra.
Article 426-17. Fills posats com a condici
En els fdecomisos ordenats per al cas que el fduciari mori
sense deixar flls, aquests no es consideren fdecomissaris si no
sn cridats expressament com a tals o com a substituts vulgars
en fdecoms, llevat que la voluntat del fdecomitent sigui una
altra.
Article 426-18. Condici de no atorgar testament
La substituci fdecomissria que depn de la condici que el
fduciari no atorgui testament resta sense efecte quan lhereu o
el legatari atorguen testament notarial, llevat que la voluntat del
fdecomitent sigui una altra.
90
Article 426-19. Abast del fdecoms
1. El fdecoms imposat a un cohereu o un collegatari no ses-
tn a la quota dherncia o llegat que li pervinguin per substituci
vulgar, per s a les que rebi per dret dacrixer.
2. El fdecoms imposat a lhereu no sestn al prellegat orde-
nat a favor seu, ni aquest a aquell.
Secci tercera. Els efectes del fdecoms mentre est
pendent
1. El fduciari ha de prendre inventari dels bns de lherncia
o del llegat fdecomesos, a crrec de la mateixa herncia o del
mateix llegat. Linventari sha de tancar en el termini de sis mesos
a comptar del moment en qu el fduciari coneix o pot conixer
raonablement que li ha estat deferit el fdecoms.
2. Linventari sha de formalitzar notarialment o judicialment
i shi han de ressenyar els bns relictes i llur valor en obrir-se la
successi i els deutes i les crregues hereditaris, amb la indicaci
de llur import.
3. Linventari no es considera pres en forma si, sabent-ho el
fduciari, no hi fguren tots els bns i tots els deutes, o si sha
elaborat en frau dels fdecomissaris.
4. Per a formar linventari no cal citar cap persona, per hi
poden intervenir els fdecomissaris que ho sollicitin.
Article 426-21. Prestaci de garantia
1. El fduciari ha de prestar garantia sufcient i a crrec seu en
seguretat dels bns mobles fdecomesos, exclosos els no suscep-
tibles de desaparici o alienaci i els que siguin objecte de dipsit
o inversi. Si els fdecomissaris immediats sn flls o germans del
fduciari, aquest no est obligat a prestar-la, llevat que el testador
lhagi imposada.
2. La garantia ha dsser preferentment real, amb aplicaci,
si s hipotecria, del que estableix larticle 569-41. Si no presta
garantia real ni personal, el fduciari ha de dipositar els bns mo-
91
bles que havia de garantir, exceptuant-ne els que necessiti per a s
propi o de la seva famlia, per a explotar els bns del fdecoms
o per a exercir la seva professi o el seu ofci.
3. La manca de prestaci de garantia no pot comportar que el
fdecoms es posi en administraci, excepte en el cas que esta-
bleix larticle 426-23.2.
4. El fdecomitent pot dispensar el fduciari de les obligacions
que estableixen els apartats 1 i 2.
Article 426-22. Obligacions respecte als bns fdecomesos
1. El fduciari est obligat, respecte als bns fdecomesos, a:
a) Inscriure el ttol successori corresponent en el Registre de la
Propietat i inserir-hi literalment la clusula fdecomissria.
b) Invertir els diners relictes sobrants, o els que sobtinguin
desprs, en dipsits bancaris o en bns prudencialment segurs.
c) Dipositar sense demora en un establiment legalment autorit-
zat els valors mobiliaris i els altres actius fnancers, fent constar
en el resguard la condici de fdecomesos, i, en el cas de valors
anotats en compte, acreditar davant de lentitat gestora que sn
objecte dun fdecoms, perqu es practiqui la inscripci corres-
ponent en el registre comptable.
2. Llevat que el fdecomitent disposi una altra cosa, es pot
substituir el compliment de les obligacions que imposa lapartat
1.b i c, a elecci del fduciari, per una fana sufcient, que no resta
dispensada encara que els fdecomissaris immediats siguin flls o
germans seus. Si el fduciari opta per prestar aquesta fana, pot
donar als diners o als valors subjectes a fdecoms la destinaci
que estimi convenient.
3. Les despeses ocasionades pel compliment de les obligacions
que imposa lapartat 1.b i c sn a crrec de lherncia o del llegat
fdecomesos, i les de prestaci de la fana opcional que regula
lapartat 2, a crrec del fduciari.
Article 426-23. Protecci del dret dels fdecomissaris
1. El compliment de les obligacions que aquesta secci imposa
al fduciari pot sser exigit en tot moment per qualsevol fdeco-
missari o per les persones a qu fa referncia larticle 426-24.
92
2. Si el fduciari posa en perill, dissipa o danya greument els
bns fdecomesos, el fdecomissari li pot exigir garantia sufcient
en seguretat del pagament de la indemnitzaci dels danys i per-
judicis causats pel seu capteniment. Si es tracta dun fdecoms
a termini, el fdecomissari pot optar entre exigir la prestaci de
garantia o el trnsit immediat dels bns fdecomesos. En cas que
aquest trnsit no sigui possible o es tracti dun fdecoms sotms
a condici, si el fduciari no presta garantia, el fdecomissari pot
demanar a lautoritat judicial que nomeni un administrador.
3. Durant el perode de pendncia del fdecoms, els fdeco-
missaris poden pretendre la declaraci judicial de llur dret o del
carcter fdecoms dels bns.
4. Els fdecomissaris poden impugnar judicialment els actes
de disposici atorgats pel fduciari, per, mentre no es defereixi el
fdecoms, les sentncies que estimin la pretensi dimpugnaci
nicament es poden executar en la mesura necessria per a salva-
guardar immediatament els interessos dels fdecomissaris.
5. Els fdecomissaris poden exigir al fduciari informaci so-
bre lestat dels bns subjectes al fdecoms si hi ha motius per a
suposar que sestan posant en perill.
Article 426-24. Fidecomissaris no nascuts ni concebuts
1. Si hi ha possibles fdecomissaris no nascuts ni concebuts, la
protecci de llurs interessos correspon a les persones que serien
llurs ascendents ms prxims que visquin i, a manca daquests,
i tamb si hi ha conficte dinteressos amb tots ells o si la perso-
nalitat dels possibles fdecomissaris noms s determinable per
algun esdeveniment futur, a un curador.
2. El fdecomitent, en ordenar el fdecoms, o en testament
o codicil posteriors, pot nomenar un o diversos curadors i llurs
suplents. Si no ho fa o si manquen els designats, llur nomenament
correspon a lautoritat judicial, dacord amb el procediment de
jurisdicci voluntria.
3. El crrec de curador es regeix per les normes dels marmes-
sors particulars i subsisteix en cada successi mentre persisteix
la situaci que lha originat.
4. El curador, per a exercir les seves facultats, ha dactuar amb
autoritzaci judicial prvia. Les despeses que ocasioni la seva
93
actuaci i, si sescau, el seu nomenament judicial sn a crrec
del fdecoms.
Article 426-25. Responsabilitat del fduciari
El fduciari universal que ha pres inventari en temps i forma
respon dels deutes del causant dacord amb el rgim de laccep-
taci de lherncia a benefci dinventari.
1. El fduciari t ls i el gaudi dels bns fdecomesos i de
llurs subrogats i accessions, fa seus els fruits i les rendes, i gau-
deix de tots els altres drets que la llei atribueix al propietari, per
all que adquireix que no siguin fruits o rendes sincorpora al
fdecoms.
2. Amb relaci als boscos, no es consideren fruits les tales que
excedeixen els lmits duna explotaci racional.
3. Amb relaci a les accions i les participacions socials, sapli-
quen les regles segents:
a) El fduciari fa seus els dividends acordats per la societat
mentre dura el fdecoms i exerceix tots els drets que la llei i els
estatuts socials reconeixen als socis.
b) En cas daugment de capital, sincorporen al fdecoms les
noves accions i participacions alliberades o subscrites en exer-
cici de drets de subscripci preferent i els imports obtinguts per
lalienaci daquests drets.
c) El fduciari ha de subministrar als fdecomissaris que ho
sollicitin tota la informaci que tingui com a soci relativa als
acords socials.
Article 426-27. Partici de lherncia i divisi de cosa
comuna
1. Els hereus fduciaris de quota dherncia poden demanar la
partici i la poden practicar efcament amb els altres cohereus
sense necessitat que hi intervinguin els fdecomissaris, sempre
que es tracti dun pur acte particional. Altrament, hom sha date-
nir al que estableix larticle 426-40. Els fdecomissaris poden
94
concrrer a la partici i la poden impugnar si es fa en frau de
llurs drets.
2. El que estableix lapartat 1 saplica tamb a la divisi de bns
comuns si alguna participaci indivisa est gravada amb un fdeco-
ms. Si el b s indivisible o desmereix notablement en dividir-se,
sha de procedir dacord amb el que estableix larticle 552-11.5. En
aquest cas, si sadjudica el b al fduciari, es mant el gravamen so-
bre la quota fdecomesa. Si sadjudica a un altre cotitular o es ven,
la part de la contraprestaci corresponent al fduciari sincorpora al
fdecoms. El fduciari noms pot consentir que el b sadjudiqui a
un altre cotitular amb autoritzaci judicial prvia.
3. La partici hereditria feta pel causant o per un compta-
dor partidor designat per aquest i la feta judicialment produeixen
efecte enfront dels fdecomissaris, sens perjudici de les accions
dimpugnaci que siguin procedents.
4. Lhereu o el legatari gravats amb un fdecoms solament en
una part indivisa de lherncia o del llegat deferits a llur favor, o
en una quota daquests, poden dividir per si mateixos lherncia
o el llegat en dos lots o porcions, un de lliure i un de fdecoms,
segons les regles de la partici i desprs dhaver fet les notifca-
cions corresponents als fdecomissaris.
Article 426-28. Conservaci i administraci
1. La conservaci i ladministraci dels bns fdecomesos sn
funcions obligades del fduciari, el qual en respon personalment
amb la diligncia que cal esmerar en els bns propis.
2. En compliment de les seves funcions, el fduciari ha de co-
brar i pagar crdits i els deutes a favor o a crrec de lherncia
fdecomesa, cancellar les garanties i pagar a crrec seu les des-
peses ordinries de conservaci dels bns.
3. El fduciari ha de satisfer, a crrec del fdecoms, les des-
peses extraordinries de conservaci o de refacci i les altres
crregues anlogues.
Article 426-29. Millores i incorporacions
1. Totes les millores i tots els bns que el fduciari incorpora
materialment al fdecoms resten afectes al fdecoms. Tanma-
95
teix, en deferir-se aquest, el fduciari o els seus hereus poden
optar per retirar les millores o incorporacions, si es pot fer sense
detriment dels bns fdecomesos, o per exigir-ne limport, llevat,
en ambds casos, que el fduciari les hagi fnanat de la manera
que permet larticle 426-38.
2. El fduciari pot alterar la substncia de les coses si no en
disminueix el valor, amb les limitacions que estableix aquest ca-
ptol.
Article 426-30. Exercici daccions i efccia de sentncies,
laudes i transaccions
1. El fduciari ha dexercir les accions que derivin del seu deu-
re de conservar i administrar diligentment lherncia o el llegat
fdecomesos.
2. Les sentncies i les altres resolucions dictades en procedi-
ments o expedients en els quals hagi intervingut el fduciari, els
laudes recaiguts en arbitratges als quals shagi sotms i les trans-
accions que hagi convingut no afecten els fdecomissaris que no
hagin estat citats o no hi hagin intervingut, llevat que aquests hi
assenteixin, que els dits laudes, sentncies, resolucions i trans-
accions siguin favorables al fdecoms, que facin referncia als
actes que el fduciari pot fer per ell sol, o que shagin complert les
normes relatives a la disposici dels bns fdecomesos.
Article 426-31. Dret a la quarta trebellinica o quota lliure
1. Llevat que el causant ho hagi prohibit, lhereu fduciari que
ha acceptat lherncia t dret a detreure i a fer seva, lliure del
fdecoms, una quarta part del patrimoni fdecoms, anomenada
quarta trebellinica o quota lliure.
2. Si el causant ha fet crides successives al fdecoms, noms
t dret a la quarta trebellinica o quota lliure lhereu fduciari que
adquireix en primer lloc lherncia fdecomesa, llevat que no la
detregui i manifesti la voluntat de cedir el dret al fdecomissari
segent.
3. Per a detreure la quarta trebellinica o quota lliure, cal que
lhereu hagi pres inventari en el temps i la forma que estableix
larticle 426-20.
96
4. Si hi ha diversos hereus fduciaris, cadascun pot detreure
una part de la quarta trebellinica o quota lliure proporcional a
la seva quota hereditria fdecomesa.
5. El fdecomitent pot reduir o ampliar la quarta trebellinica
o quota lliure i establir les regles a qu sha de subjectar la de-
tracci.
Article 426-32. Clcul de la quarta trebellinica o quota
lliure
La quarta trebellinica o quota lliure consisteix en la quarta part
de lherncia fdecomesa, un cop deduts els deutes i crregues
de lherncia, les despeses de darrera malaltia i denterrament o
incineraci del causant, els llegats i les llegtimes, inclosa la del
fduciari que sigui legitimari.
Article 426-33. Detracci de la quarta trebellinica o quota
lliure
1. El fduciari pot detreure la quarta trebellinica o quota lliure
tan bon punt ha pres inventari, sempre que hagi prestat, si escau,
les garanties a qu fa referncia larticle 426-21, i hagi pagat o
fanat els deutes i crregues de lherncia i les llegtimes. El
fduciari pot detreure la quarta trebellinica o quota lliure en
qualsevol moment, dun cop o en diverses vegades.
2. Per a detreure la quarta trebellinica o quota lliure, el fdu-
ciari ha datorgar escriptura pblica, notifcant-ho prviament als
fdecomissaris o curadors dacord amb el que estableix larticle
426-42. La detracci es pot fer en bns de lherncia que no siguin
ni de la millor ni de la pitjor condici, o en diners, encara que no
nhi hagi a lherncia. Si opta per alliberar bns del fdecoms,
ho ha de fer per llur valor en el moment de la detracci, per
atenent llur estat material en el moment de la delaci del fdeco-
ms. Si opta per fer la detracci en diners i no nhi ha sufcients a
lherncia, pot vendre bns dacord amb el que estableix larticle
426-38.
97
Article 426-34. Extinci de la quarta trebellinica o quota
lliure
El dret a la quarta trebellinica o quota lliure sextingeix per
renncia expressa o tcita. Sentn que es renuncia tcitament
si, coneixent aquest dret, el fduciari o els seus hereus lliuren al
fdecomissari la possessi de lherncia fdecomesa sense for-
mular cap reserva.
Article 426-35. Facultats del fdecomissari sobre el seu dret
1. Mentre el fdecoms no sigui deferit al fdecomissari, aquest
pot alienar, gravar, renunciar i assenyalar per a lembargament el
seu dret dadquirir lherncia o el llegat fdecomesos.
2. Lalienaci, el gravamen o lembargament shan de limitar
als bns que corresponguin al fdecomissari en deferir-se el f-
decoms.
3. Si en la substituci condicional no sarriba a deferir el f-
decoms, els actes a qu fan referncia els apartats 1 i 2 resten
sense efecte.
Secci quarta. Disposici dels bns fdecomesos
Article 426-36. Principi general
1. El fduciari pot alienar i gravar els bns fdecomesos, lliures
del fdecoms, en els casos en qu ho permeti la llei o ho auto-
ritzin el fdecomitent o els fdecomissaris, dacord amb el que
estableix aquesta secci.
2. La contraprestaci eventualment adquirida per ra dels actes
de disposici a qu fa referncia lapartat 1 se subjecta al fde-
coms en virtut del principi de subrogaci real, llevat dels casos
en qu la llei estableix una altra cosa o en qu el fdecomitent
o els fdecomissaris autoritzen que els bns o diners obtinguts
sexcloguin del fdecoms.
3. En els fdecomisos condicionals, el fduciari pot fer vlida-
ment actes de disposici dels bns fdecomesos fora dels supsits
a qu fa referncia lapartat 1, per llur efccia se supedita a
lefectivitat del fdecoms, encara que en ser atorgats aquells actes
98
hom hagi silenciat el gravamen. El fduciari no t aquesta facultat
si el fdecomitent ha imposat una prohibici de disposar especf-
ca a aquest efecte, ni tampoc si el fdecoms s a termini.
Article 426-37. Disposici de bns amb autoritzaci del
fdecomitent o de terceres persones
1. El fdecomitent pot facultar el fduciari per a alienar i gravar
tots o alguns dels bns fdecomesos, lliures del fdecoms, per
actes entre vius.
2. El fdecomitent pot facultar el fduciari per a alienar i gravar
tots o alguns dels bns fdecomesos amb lautoritzaci duna o
ms persones designades amb aquesta fnalitat, a les quals sn
aplicables els preceptes relatius als marmessors particulars, en
tant que ho permetin la naturalesa i la durada indefnida de llur
encrrec. Si aquestes persones moren, renuncien o sn incapa-
citades, el fduciari pot disposar sense autoritzaci, llevat que la
voluntat del fdecomitent sigui una altra.
Article 426-38. Disposici de bns amb notifcaci
als fdecomissaris
1. El fduciari est facultat per disposici de la llei per a alienar
o gravar bns de lherncia o el llegat fdecomesos, lliures del
fdecoms, en els casos segents:
a) Per a pagar els deutes, les crregues hereditries, les lle-
gtimes i els llegats, incloent-hi la percepci de la seva prpia
llegtima, sens perjudici del que estableix larticle 451-9.
b) Per a detreure la quarta trebellinica o quota lliure.
c) Per a fnanar les despeses extraordinries de conservaci i
refacci dels bns del fdecoms i de millores necessries i tils,
si b aquestes sincorporen al fdecoms dacord amb larticle
426-29.
2. Per a fer els actes a qu fa referncia lapartat 1, no cal la in-
tervenci dels fdecomissaris, per shan de notifcar prviament
dacord amb el que estableix larticle 426-42.
99
Article 426-39. Disposici de bns sota prpia
responsabilitat
1. El fduciari est facultat, respecte als bns fdecomesos,
per a fer per si mateix, sota la seva responsabilitat, els actes se-
gents:
a) Vendre els bns mobles que no es puguin conservar i subs-
tituir els que es deteriorin per ls.
b) Complir obligacions del fdecomitent que tinguin per objec-
te lalienaci de bns del fdecoms o que comportin lextinci
de drets personals o reals sobre bns aliens o llur cancellaci
registral.
c) Intervenir en operacions de parcellaci o reparcellaci
urbanstica o de concentraci parcellria que afectin els bns
fdecomesos, en qualsevol de les modalitats que estableix la le-
gislaci sectorial.
d) Concertar convenis en matria dexpropiaci forosa i ac-
ceptar indemnitzacions per danys als bns fdecomesos.
2. Els bns fdecomesos alienats en virtut dels actes a qu fa
referncia lapartat 1 resten lliures del fdecoms i, en llur lloc,
shi subroguen els bns obtinguts pel fduciari. Si com a conse-
qncia de lacte dut a terme, el fduciari ha dassumir obliga-
cions, cessions urbanstiques o altres crregues, llur compliment
s a crrec del fdecoms.
3. El fduciari pot notifcar als fdecomissaris els actes a qu fa
referncia lapartat 1 dacord amb el procediment que estableix
larticle 426-42.
Article 426-40. Disposici de bns lliures de fdecoms
amb autoritzaci judicial
1. El fduciari pot alienar bns de lherncia o el llegat fde-
comesos, lliures del fdecoms, per a reemplaar-los per altres
que hi restin subjectes per subrogaci real, a f dobtenir-ne ms
rendiment o utilitat.
2. La facultat dispositiva a qu fa referncia lapartat 1 sha
dexercir en els termes que hagi establert el fdecomitent, i no s
procedent si aquest lha prohibida expressament o ha ordenat una
prohibici de disposar especial incompatible amb la subrogaci.
100
Si el fdecomitent no ha ordenat res sobre aquesta facultat, noms
es pot exercir amb lautoritzaci prvia del jutge competent.
3. Lautoritzaci judicial t lloc pel procediment de jurisdicci
voluntria, amb notifcaci prvia als fdecomissaris i al curador,
si nhi ha, sense que calgui la subhasta. Lautoritat judicial ha de
practicar les proves que estimi pertinents, especialment pel que
fa a la justa valoraci dels bns. Si autoritza la subrogaci, ha
dadoptar les mesures procedents perqu sigui efectiva, perqu els
bns reemplaats salliberin del gravamen fdecomissari i perqu
shi subjectin els bns adquirits. Les despeses daquest procedi-
ment sn a crrec del fdecoms.
4. No cal lautoritzaci judicial si ja no hi pot haver ms fde-
comissaris cridats que els vivents i llurs descendents, i els fdeco-
missaris que serien els immediatament cridats en aquell moment
presten consentiment a lacte de disposici. Aquest consentiment
no implica renncia al fdecoms. A ms, sha de notifcar la vo-
luntat dalienar, amb el preu i les condicions, als fdecomissaris
posteriors, per no als substituts vulgars en fdecoms.
5. Per a lalienaci a qu fa referncia lapartat 4, cal que una
persona o una entitat dedicades exclusivament a lactivitat profes-
sional de taxaci avalun els bns i que la taxaci sincorpori a la
documentaci de lacte dalienaci. El preu dalienaci o el valor
de la contraprestaci, si sescau, no pot sser inferior al valor de
taxaci. A ms, es poden adoptar les mesures de garantia que es
creguin pertinents.
Article 426-41. Disposici de bns lliures de fdecoms
amb consentiment dels fdecomissaris
1. El fduciari pot alienar i gravar bns de lherncia o el llegat
fdecomesos, lliures del fdecoms, mitjanant el consentiment
de futur, de present o de pretrit de tots els fdecomissaris que
efectivament arribin a sser-ho en deferir-se el fdecoms.
2. Lautoritzaci de futur solament allibera els bns que el f-
duciari aliena o grava efectivament, per no implica renncia
total al fdecoms.
3. El consentiment prestat pel fdecomissari el vincula, per
en la successi fdecomissria condicional aquesta vinculaci
nicament t efecte si el fdecomissari arriba efectivament a
101
sser-ho i no si ho s un altre fdecomissari cridat que no ha
prestat el consentiment, encara que sigui com a substitut vulgar
en fdecoms.
Article 426-42. Procediment de notifcaci i oposici judicial
1. Sempre que sigui preceptiu notifcar als fdecomissaris els
actes que el fduciari pretn fer sobre els bns del fdecoms o
si creu convenient de notifcar-los-els, el fduciari ho ha de fer
per mitj de lautoritat judicial competent, pel procediment de
jurisdicci voluntria, o per acta notarial.
2. Les notifcacions han dexpressar les circumstncies de lac-
te projectat i shan de fer a tots els fdecomissaris existents i
que estiguin determinats i, si escau, als ascendents ms prxims
o al curador en els supsits a qu fa referncia larticle 426-24.
La notifcaci als fdecomissaris de parador ignorat es fa per
mitj dedictes. Si el testador no ha designat nominativament els
fdecomissaris, es poden determinar per mitj duna acta de no-
torietat.
3. Les persones notifcades poden formular oposici per via
judicial en el termini dun mes. Loposici, un cop formalitzada,
sha de fer constar, si escau, en lacta notarial.
4. Loposici sha de substanciar pel procediment del judici
verbal, i solament es pot fonamentar en illegalitat o frau del f-
duciari, o en el fet que aquest no shagi ajustat als termes de la
notifcaci.
5. Tan bon punt hagi transcorregut el termini de la darrera no-
tifcaci sense oposici, o un cop desestimada loposici formu-
lada, el fduciari pot fer lacte projectat.
Article 426-43. Execuci forosa de bns fdecomesos
1. Els bns fdecomesos que salienin per execuci forosa per
deutes del fdecomitent o daquells de qu respongui el fdeco-
ms sn adquirits pel rematant o adjudicatari lliures del fdecoms,
sempre que els fdecomissaris o, si escau, llurs ascendents ms
prxims o el curador hagin estat citats.
2. Lexecuci forosa per deutes propis del fduciari solament
s procedent contra el seu dret de llegtima i de quarta trebel-
102
linica o quota lliure i contra els fruits i les rendes del fdecoms
que li corresponen, llevat, si es tracta dun fdecoms condicional,
que el creditor prefereixi que salienin els bns dacord amb el
que estableix larticle 426-36.3.
Secci cinquena. Els efectes del fdecoms en el moment
de la delaci
1. La delaci a favor del fdecomissari li atribueix la condici
dhereu o de legatari. Amb aquest carcter, el fdecomissari fa
seva lherncia o el llegat o una quota daquests, segons el con-
tingut de bns i drets en el moment en qu sobre la successi del
fdecomitent, amb aplicaci del principi de subrogaci real.
2. Dacord amb el principi de subrogaci real, shan de lliurar
al fdecomissari els bns que el fduciari hagi adquirit a ttol
oners a crrec de lherncia o el llegat fdecomesos, llevat dels
supsits exceptuats legalment o daquells en qu el fdecomitent
o els fdecomissaris han autoritzat que la contraprestaci adqui-
rida sexclogui del fdecoms.
3. Si el fduciari es va acollir a lopci que estableix larticle
426-22.2 i va disposar discrecionalment de diners subjectes al
fdecoms, ha de restituir al fdecomissari la quantitat disposada,
actualitzant-ne el valor al moment de la delaci del fdecoms.
Article 426-45. Lliurament de la possessi
1. Un cop deferit el fdecoms, el fduciari o els seus hereus
han de lliurar la possessi de lherncia o el llegat fdecomesos al
fdecomissari en el termini dun mes a comptar de lendem del
dia en qu hi siguin requerits per via notarial o judicial.
2. Si el fduciari o els seus hereus no lliuren la possessi dins
del termini que fxa lapartat 1, tenen la consideraci de mers
detentors i deixen de fer seus els fruits. El fdecomissari pot recla-
mar judicialment la possessi dels bns pels mitjans que estableix
la legislaci processal.
103
Article 426-46. Responsabilitat del fdecomissari
Lhereu fdecomissari respon, des que adquireix el fdecoms
i nicament amb els bns que rebi, dels deutes i les crregues
hereditaris que no han estat pagats amb bns de lherncia, dels
deutes legalment contrets pel fduciari a crrec del fdecoms i
dels que determina larticle 426-47.
Article 426-47. Deures de liquidaci
1. Tan bon punt deferit el fdecoms, el fduciari o els seus
hereus tenen dret a exigir al fdecomissari:
a) El lliurament de les millores o les incorporacions efectuades
pel fduciari a crrec seu, o labonament de llur import.
b) El reemborsament de les despeses pagades pel fduciari que
siguin a crrec del fdecoms.
c) El reemborsament de les quantitats que el fduciari hagi
satisfet a crrec seu per ra de deutes i crregues hereditaris,
llegtimes, llegats a crrec de lherncia, ampliacions de capital
social i altres conceptes anlegs.
d) El cobrament dels crdits exigibles que el fduciari tingus
contra el fdecomitent.
2. Limport de les millores i les incorporacions sestima en
laugment de valor que els bns han experimentat, sense que pu-
gui excedir el preu de cost actualitzat. Els reemborsaments que
estableixen les lletres b i c de lapartat 1 shan de fer tamb pel
valor actualitzat de les quantitats esmerades. Tanmateix, aquests
deutes no meriten inters mentre el fduciari no en reclami judi-
cialment el pagament.
Article 426-48. Dret de retenci del fduciari
1. El fduciari o els seus hereus poden retenir la possessi de
lherncia o el llegat fdecomesos si dins del termini que fxa lar-
ticle 426-45 comuniquen notarialment al fdecomissari la decisi
de fer-ho, dacord amb la llei, per a algun dels crdits a qu fa
referncia larticle 426-47, i nassenyalen limport.
2. El dret de retenci subsisteix mentre la quantitat total fxada
104
no ha estat consignada, fanada o satisfeta, sens perjudici de la
seva posterior comprovaci defnitiva.
Article 426-49. Reclamaci de la quarta trebellinica
o quota lliure
1. Si abans de deferir-se el fdecoms el fduciari no ha detret
la quarta trebellinica o quota lliure, ell o els seus causahavents
en poden exigir el pagament al fdecomissari amb els interessos
venuts den de la reclamaci judicial.
2. Els fdecomissaris poden optar per fer el pagament en bns
o en diners. Si opten pel pagament en bns, nhan de formar un lot
que contingui, en la mesura que sigui possible, bns hereditaris de
la mateixa espcie i de la mateixa qualitat, estimats per llur valor
en el moment de fer el pagament.
Article 426-50. Impugnaci dactes en frau del fdecoms
1. Un cop adquirit el fdecoms, el fdecomissari pot impug-
nar per inefcaos tots els actes dalienaci i de gravamen que
el fduciari hagi fet en frau o perjudici de lherncia o el llegat
fdecomesos, i reivindicar els bns alienats o gravats indeguda-
ment o afectes al fdecoms condicional, sens perjudici del que
estableix larticle 426-42 i de la protecci de tercers adquirents
dacord amb la legislaci hipotecria, per no pot reclamar els
fruits anteriors.
2. Els actes dalienaci i de gravamen a qu fa referncia
lapartat 1 sn efcaos en la mesura que siguin imputables als
conceptes a qu el fduciari o els seus hereus tinguin dret o que
acreditin contra el fdecoms, en deferir-se aquest, dacord amb
larticle 426-47, i en la mesura que ho permeti la quantitat total
a qu el fduciari tingui dret pels dits conceptes, desprs de de-
duir-ne limport de les indemnitzacions que derivin de les seves
responsabilitats en el fdecoms.
3. Si la quantitat a qu fa referncia lapartat 2 no cobreix el
valor dels bns alienats i els gravmens imposats, referits sempre
a lestimaci que tenien en sser atorgats, nicament se sostenen
com a efcaos els actes dispositius que cpiguen en aquella quan-
titat, per ordre dantiguitat. Gaudeixen de la mateixa preferncia
105
els actes atorgats amb la simple invocaci de fer valer aquesta
imputaci, encara que no shagin complert els requisits que esta-
bleix larticle 426-38.
4. Els tercers adquirents poden oposar la imputaci a qu fa
referncia lapartat 3 a les accions que, dacord amb aquest ar-
ticle, pugui exercir el fdecomissari. Si aquest nega simplement
lexistncia dels crdits o drets del fduciari, la prova incumbeix
als tercers adquirents que fan valer la imputaci.
Secci sisena. El fdecoms de residu i la substituci
preventiva de residu
Article 426-51. Fidecoms de residu
En el fdecoms de residu, el fdecomitent faculta el fduciari
per a disposar, en tot o en part, dels bns fdecomesos. Tamb
hi ha fdecoms de residu quan el fdecomitent estableix que els
bns dels quals no hagi disposat el fduciari han de fer trnsit al
fdecomissari, o quan se subordina el fdecoms al fet que, en
morir el fduciari, restin en lherncia o el llegat fdecomesos
bns dels quals aquest no hagi disposat.
En el fdecoms de residu, el fduciari, a ms de tenir les fa-
cultats reconegudes a tot fduciari, pot fer els actes segents:
a) Alienar, gravar o disposar duna altra manera dels bns f-
decomesos i de llurs subrogats, lliures del fdecoms, per actes
entre vius a ttol oners.
b) Transformar, esmerar o consumir els bns fdecomesos i
llurs subrogats a f de satisfer les seves necessitats i les de la seva
famlia, sense haver de reposar-los.
Article 426-53. Interpretaci
1. Si el fdecoms faculta noms per a vendre, sentn que
faculta tamb per a fer altres actes de disposici a ttol oners.
2. La facultat de disposar a ttol gratut, que sha destablir de
106
manera expressa, sentn que satribueix per a fer-ho noms per
actes entre vius i comprn tamb la de disposar a ttol oners.
Article 426-54. Disposici en cas de necessitat
o amb consentiment daltri
El fdecomitent pot ordenar que el fduciari noms pugui exer-
cir la facultat de disposar si concorren determinades circums-
tncies, entre les quals hi pot haver la situaci de necessitat o
lautoritzaci de tercers. Si es preveu lautoritzaci de tercers,
sha daplicar el que estableix larticle 426-37.2.
Article 426-55. Bona fe del fduciari
1. En lexercici de les seves facultats dispositives, el fduciari
ha dactuar de bona fe, sense nim de defraudar el fdecoms.
2. Els fdecomissaris o les persones a qu fa referncia lar-
ticle 426-24 tenen acci personal contra el fduciari o els seus
hereus per ra dels actes fets en frau o contravenci del fde-
coms.
Article 426-56. Subrogaci real
1. El fdecoms subsisteix, en virtut de subrogaci real, sobre
els bns o els diners que reemplacin els bns fdecomesos a con-
seqncia de lexercici de les facultats dispositives del fduciari o
per qualsevol altra causa, amb les excepcions que estableix lar-
ticle 426-36.2. El fdecoms tamb subsisteix sobre el romanent
no consumit en cas dalienaci o gravamen de bns per a satisfer
les necessitats personals o familiars del fduciari.
2. En el fdecoms de residu que faculti el fduciari per a dispo-
sar a ttol gratut, salliberen del fdecoms els bns mobles que,
en el moment en qu es defereixi el fdecoms, el fduciari hagi
incorporat o destinat materialment al seu patrimoni o que siguin
possets com a propis per altres persones de manera pblica i
pacfca amb coneixement del fduciari.
107
Article 426-57. Imputaci
El valor dels bns fdecomesos dels quals ha disposat el fdu-
ciari simputa a all que per llegtima, per quarta trebellinica
o quota lliure, o per altres crdits o drets pot pretendre contra el
fdecoms.
Article 426-58. Rgim jurdic
1. Sn aplicables al fdecoms de residu les disposicions daquest
captol, llevat de les de la secci quarta, que noms sapliquen en
la mesura que ho permeti la naturalesa i classe del fdecoms es-
tablert.
2. Les disposicions relatives a la prestaci de garantia i daltres
obligacions respecte als bns fdecomesos noms sn exigibles
en el supsit en qu, per voluntat del fdecomitent, una part dels
bns shagi reservat per a fer trnsit al fdecomissari.
Article 426-59. Substituci preventiva de residu
1. En la substituci preventiva de residu, el testador, en previsi
que algun hereu o legatari mori sense deixar successor voluntari,
crida una o ms persones perqu, quan morin aquells, facin seus
els bns que lhereu o el legatari hagin adquirit en la successi
del testador i dels quals no hagin disposat per actes entre vius, per
qualsevol ttol, o per causa de mort.
2. A ms del que estableix lapartat 1, hi ha substituci pre-
ventiva de residu quan un fdecomitent autoritza expressament
el fduciari per a disposar lliurement dels bns de lherncia o
el llegat fdecomesos per actes entre vius i per causa de mort, i
designa un o ms substituts per a desprs de morir el fduciari.
3. La delaci a favor dels substituts preventius de residu noms
es produeix si lhereu o el legatari moren sense haver atorgat
testament o heretament vlid i efca o si els hereus que els subs-
tituts han institut no arriben a succeir-los per qualsevol causa.
4. Els bns dels quals lhereu o el legatari substituts no hagin
disposat sn adquirits pels substituts preventius com a successors
del testador que va ordenar la substituci. Saplica a aquesta subs-
tituci el que estableix larticle 426-56.2.
108
5. La substituci preventiva de residu resta sense efecte per
renncia o indignitat successria de tots els substituts, o pel fet
de premorir tots aquests a lhereu o al legatari substituts.
CAPTOL VII. Els llegats
Secci primera. Els llegats i llurs efectes
Article 427-1. Atorgament
El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en
memria testamentria.
Article 427-2. Capacitat per a sser legatari
s efca el llegat a favor de persona encara no nascuda ni
concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi
a nixer, i tamb el disposat a favor del legatari determinable
per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel
causant. En ambds casos sentn que aix enclou una condici
suspensiva del llegat.
Article 427-3. Designaci del benefciari del llegat
1. El causant pot ordenar llegats a favor de persones que la
gravada amb el llegat o un tercer elegeixin entre les designades
per llurs noms o circumstncies pel causant o entre les compreses
en un grup que aquest determini.
2. Lelecci sha de regir pel que estableix larticle 426-11, i nica-
ment es pot fer en escriptura pblica i en el termini dun any a comp-
tar de lacceptaci de la persona gravada o de lencrrec al tercer.
Article 427-4. Llegat a favor de diversos legataris
1. Llevat que la voluntat del causant sigui una altra, el llegat
ordenat conjuntament a favor de diverses persones els correspon
per parts iguals, encara que, si tamb han estat instituts hereus,
llurs quotes hereditries siguin desiguals.
109
2. El causant pot deixar a larbitri de la persona gravada amb el
llegat o dun tercer la determinaci de les parts dels collegataris.
La determinaci sha de fer en escriptura pblica, dacord amb el
que estableix larticle 426-11.c, d i e, i dins del termini que fxa
larticle 427-3, un cop transcorregut el qual sense que shagi fet
la determinaci hom sha datenir al que estableix lapartat 1 del
present article.
3. En cas de dubte, sentn que el llegat a favor de diverses
persones s conjunt, i no alternatiu.
Article 427-5. Prellegat
El cohereu o lhereu nic afavorit amb algun llegat ladquireix
ntegrament a ttol de legatari, i no dhereu, encara que el causant
lhagi imposat determinadament a crrec dell mateix, sens perju-
dici de la facultat que larticle 464-6.1 reconeix als cohereus.
Article 427-6. Substituci vulgar
1. El causant pot substituir el legatari per mitj de substituci
vulgar.
2. La delaci a favor del substitut vulgar sentn que es pro-
dueix al mateix temps que la delaci a favor del substitut i, per
tant, encara que el substitut mori abans que es frustri la delaci
al substitut, el substitut vulgar transmet el seu dret als seus suc-
cessors.
Article 427-7. Persones gravades
1. Poden sser gravats amb llegats els hereus, els legataris, els
fdecomissaris, els donataris per donaci per causa de mort i, en
general, qualsevol persona que per causa de mort i per voluntat
del causant obtingui algun benefci patrimonial.
2. A ms de les persones a qu fa referncia lapartat 1, tam-
b pot sser gravat el tercer benefciari duna estipulaci que
el causant, en previsi de la seva mort, hagi acordat amb una
altra persona, en la qual shagi reservat la lliure designaci i el
canvi de benefciari. Aquest llegat no es pot reduir per ra de
llegtima.
110
3. s sufcient que la persona gravada amb el llegat estigui
determinada en el moment dsser exigible el llegat.
Article 427-8. Pluralitat de persones gravades
1. Els llegats graven lnic hereu o tots els hereus, llevat que el
causant els imposi determinadament a crrec de qualsevol dells
o duna altra persona afavorida.
2. Cadascuna de les persones gravades amb un mateix llegat ho
s en proporci a la respectiva quota hereditria o en proporci a
limport del que obtingui dacord amb larticle 427-7, llevat que la
voluntat del causant sigui una altra. No obstant aix, i llevat tamb
del cas en qu la voluntat del causant sigui una altra, si un llegat s
ordenat a crrec de dues o ms persones alternativament, aquestes
responen solidriament del compliment, i qui lhagi complert pot
exigir als altres el reintegrament de la seva part.
3. Si la persona gravada amb un llegat no arriba a sser efecti-
vament hereu o legatari, el llegat subsisteix a crrec de lhereu o
de la persona que resulti immediatament benefciada per aquest
fet, llevat que, per disposici del causant o per la naturalesa del
llegat, solament lhagi de complir o el pugui complir la persona
gravada primerament.
Article 427-9. Objecte del llegat
1. Pot sser objecte de llegat tot all que pugui atribuir al lega-
tari un benefci patrimonial i no sigui contrari a la llei.
2. Lobjecte del llegat ha dsser determinat o, almenys, sha
de poder determinar en el moment en qu sha de complir el lle-
gat per mitj de fets o circumstncies que resultin de la mateixa
disposici.
3. Si lobjecte del llegat sn coses futures que puguin arribar
a existir, sentn que sn llegades per al cas que existeixin en el
moment en qu sha de complir el llegat o en el temps en el qual
raonablement sesperaven.
4. El causant pot encomanar a larbitri dequitat dun tercer la
determinaci del llegat i de la seva subsistncia, sempre que el
causant expressi la fnalitat del llegat. Per a complir aquest encr-
rec, el tercer gaudeix del termini que estableix larticle 429-13.
111
El legatari pot demanar a lautoritat judicial que decideixi, en cas
que el tercer no compleixi lencrrec o actu de manera evident
contra lequitat.
Article 427-10. Efccia del llegat
1. Es poden ordenar llegats amb efccia real o amb efccia
obligacional.
2. El llegat t efccia real si per la sola virtualitat del llegat
el legatari adquireix bns o drets reals o de crdit, determinats i
propis del causant, que no sextingeixin per la seva mort, i tamb
si el legatari adquireix un dret real que per ra del mateix llegat
es constitueix sobre una cosa prpia del causant.
3. El llegat t efccia obligacional si el causant imposa a la
persona gravada una prestaci determinada de lliurar, fer o no fer
a favor del legatari. Si la prestaci consisteix a lliurar els bns
o drets que el legatari ha dadquirir en compliment del llegat,
aquests es consideren adquirits directament del causant.
Article 427-11. Llegat sota condici o sota termini
1. Els llegats es poden ordenar sota condici o sota termini,
tant suspensius com resolutoris.
2. Sapliquen a les condicions imposades en els llegats el que
estableixen larticle 423-14.2 i els articles 423-15 a 423-19, i al
termini incert, el que estableix larticle 423-13.2.
Article 427-12. Condici i termini suspensius
1. El llegat ordenat sota condici suspensiva no s efca si la
condici no sarriba a complir i tampoc si el legatari mor mentre
est pendent de compliment, sense que en aquest cas els seus
successors adquireixin cap dret al llegat, i sens perjudici de la
substituci vulgar si sha ordenat. Aix mateix saplica tamb al
llegat ordenat per al cas que el legatari el vulgui o laccepti, si el
legatari mor abans de lacceptaci.
2. El termini suspensiu retarda simplement els efectes del lle-
gat. Si el legatari mor abans del venciment del termini, el dret
llegat es transmet als seus successors.
112
3. La persona gravada pot anticipar el lliurament o el compli-
ment del llegat, llevat que el termini sestableixi en benefci del
legatari.
4. Fins que no venci el termini o es compleixi la condici,
la persona gravada fa seus els fruits i les rendes produts pel b
llegat.
Article 427-13. Condici i termini resolutoris
1. En els llegats ordenats sota condici o termini resolutoris,
el legatari adquireix els bns objecte del llegat amb el gravamen
resolutori, que afecta els bns com a crrega real, si el causant no
ha ordenat que produeixi efectes obligacionals.
2. El legatari s propietari dels bns i fa seus els fruits fns que
no venci el termini o es compleixi la condici, ha de prestar ga-
rantia i t sobre els bns objecte de llegat la mateixa posici que
el fduciari en les substitucions fdecomissries de llegat.
3. Si el legatari mor abans que no venci el termini o es com-
pleixi la condici, els seus successors adquireixen els bns objecte
del llegat amb subjecci al dit gravamen.
Article 427-14. Delaci
1. Els llegats es defereixen al legatari en el moment de la mort
del causant.
2. Si el llegat sha ordenat sota condici suspensiva, la delaci
es produeix quan la condici es compleix.
3. En el llegat ordenat a favor duna persona encara no conce-
buda en el moment de la mort del causant o quan la personalitat
del legatari sha de determinar per un fet futur, la delaci es
produeix quan sesdev el naixement o el fet que determina la
personalitat del legatari. No obstant aix, si aquest llegat est
subjecte a termini o condici suspensius, nicament es defereix
el llegat a favor dels qui han nascut o han estat concebuts o
dels qui estan determinats en vncer el termini o complir-se la
condici.
4. Si la condici suspensiva s potestativa del legatari, el seu
compliment parcial no implica delaci parcial del llegat, per si
hi ha una pluralitat de legataris es defereix als legataris que vagin
113
complint parcialment la condici la part que els correspon. Si
aquesta s indivisible, nhi ha prou que la compleixi qualsevol
legatari.
5. El llegat de cosa futura es defereix quan la cosa arriba efec-
tivament a existir si aix sesdev en el temps que raonablement
es preveia o en el fxat pel causant. El legatari transmet als seus
successors el seu dret al llegat, encara que mori amb anterioritat,
sempre que hagi sobreviscut al testador.
1. Per la delaci, el legatari adquireix de ple dret la propietat de
la cosa objecte del llegat si aquest s defccia real, i es conver-
teix en creditor de la persona gravada si s defccia obligacional,
sens perjudici de poder renunciar-hi.
2. La delaci dels llegats s efca, amb independncia que la
persona gravada amb aquests accepti o repudi el benefci patri-
monial que li atribueix el causant.
3. En el llegat defccia real subjecte a condici suspensiva,
els efectes de la delaci es retrotrauen al moment de la mort del
causant, per sense que el legatari pugui exigir els fruits o les
rendes anteriors.
Article 427-16. Acceptaci i repudiaci
1. El legatari que accepta expressament o tcitament el llegat
consolida la seva adquisici, per si el repudia sentn que no li
ha estat deferit, i lobjecte del llegat queda absorbit en lherncia o
el patrimoni de la persona gravada, llevat que actu la substituci
vulgar o el dret dacrixer.
2. El legatari no pot acceptar ni repudiar el llegat mentre no
coneix que sha produt la delaci a favor seu. Lacceptaci par-
cial del llegat comporta la seva acceptaci total.
3. Lacceptaci i la repudiaci dels llegats sn irrevocables,
per, si el mateix objecte del llegat ha estat atribut a qui lha re-
pudiat per qualsevol altra disposici dltima voluntat subsistent
que ignorava, aquest el pot acceptar posteriorment.
4. El legatari afavorit amb dos llegats pot acceptar-ne un i re-
pudiar laltre, encara que estiguin ordenats en la mateixa clusula,
114
llevat que el llegat repudiat sigui oners o que el causant hagi
disposat una altra cosa.
5. Cada collegatari pot acceptar o repudiar la seva part en el
llegat, amb independncia dels altres.
6. Lhereu afavorit amb un llegat pot acceptar lherncia i re-
pudiar el llegat, i inversament.
7. Els interessats en la repudiaci dun llegat poden exercir
respecte al legatari el dret que els atribueix larticle 461-12.2.
8. Les qestions que aquest captol no regula es regeixen per
les disposicions sobre acceptaci i repudiaci de lherncia, si ho
permet la naturalesa del llegat.
Article 427-17. Transmissi del dret al llegat
1. El llegat deferit i no acceptat ni repudiat per mort del legatari
es transmet als seus hereus amb la mateixa facultat dacceptar-lo
o repudiar-lo, llevat que la voluntat del causant sigui una altra
o llevat que es tracti de llegats dusdefruit, de renda, de pensi
vitalcia o altres de carcter personalssim.
2. Si hi ha diversos hereus transmissaris, cadascun pot repudiar
o acceptar la part que li correspon.
Article 427-18. Compliment
1. Un cop deferit el llegat i venut el termini o acabada, si
escau, la ra legal de demora, la persona gravada ha de lliurar la
cosa o el dret real objecte del llegat si aquest t efccia real, o
ha de complir les obligacions que el llegat li imposa si t efccia
obligacional.
2. El legatari gravat amb un subllegat solament lha de complir
quan percebi el seu.
3. Les despeses causades pel compliment del llegat sn a crrec
de la persona gravada. Les de formalitzaci, si sescauen, sn a
crrec del legatari.
Article 427-19. Riscos
1. La cosa llegada sha de lliurar al legatari en lestat en qu es
trobi en el moment de la mort del causant.
115
2. En els llegats amb efccia real, la prdua o el deteriorament
de la cosa produts abans del lliurament els pateix el legatari, lle-
vat que la persona gravada hagi incorregut en culpa o mora.
3. En els llegats genrics o alternatius, el risc es transmet al
legatari des del moment en qu se li notifca lespecifcaci i la
posada a disposici. En els altres llegats obligacionals, el risc es
transmet al legatari des del moment en qu la persona gravada li
comunica la seva predisposici al compliment.
Article 427-20. Fruits de la cosa llegada
1. Si el llegat t efccia real i el seu objecte s una cosa fruc-
tfera prpia del causant en el moment de la seva mort, el lega-
tari fa seus els fruits i els interessos pendents a partir daquest
moment.
2. Si la cosa objecte del llegat s propietat de la persona grava-
da o dun tercer, o si el llegat s de quantitat, el legatari solament
pot exigir els fruits i els interessos des del moment en qu els
reclama judicialment o extrajudicialment o des del dia en qu
sha proms fer efectiu el llegat.
3. Si lobjecte del llegat s una cosa designada genricament, el
legatari pot exigir els fruits des del moment en qu sespecifca.
Article 427-21. Extensi del llegat
1. El llegat sestn a les pertinences de la cosa objecte del llegat
en el moment de la mort del causant i a les indemnitzacions per
disminuci del seu valor que aquest podria exigir per fets esdevin-
guts desprs de lordenaci del llegat, llevat que es pugui inferir
clarament que la voluntat del causant s una altra.
2. El llegat duna fnca sestn a totes les seves construccions,
encara que hagin estat fetes desprs dhaver-se ordenat. Tam-
b sestn als terrenys confrontants adquirits posteriorment si el
causant els ha unit a la fnca i formen una sola unitat funcional o
econmica per signes externs, encara que aquesta uni de fnques
no hagi estat refectida en document pblic.
3. El llegat dun habitatge comprn la roba, el mobiliari, incls
el de procedncia familiar, i els estris que constitueixen el seu
parament en el moment de la mort del causant, per no comprn
116
ttols valors, joies, objectes artstics o histrics ni altres bns que
tinguin un valor extraordinari amb relaci al patrimoni relicte.
Article 427-22. Accions del legatari i presa de possessi
del llegat
1. El legatari t acci contra la persona gravada per a reclamar
el lliurament o el compliment del llegat exigible i, si escau, contra
la persona facultada per a complir els llegats.
2. En el llegat defccia real, quan la propietat de la cosa o del
dret real susceptible de possessi ha fet trnsit al legatari, aquest
t acci per a exigir-ne el lliurament de la possessi i, fns i tot,
per a reivindicar la cosa o el dret contra qualsevol possedor.
3. Sense consentiment de la persona gravada o, si escau, de la
facultada per al lliurament, el legatari no pot prendre possessi,
per la seva prpia autoritat, de la cosa o el dret llegats.
4. No obstant el que estableix lapartat 3, el legatari pot prendre
per si mateix la possessi del llegat si el causant ho ha autoritzat,
si es tracta dun prellegat o si el llegat s dusdefruit universal, i
tamb a Tortosa si tota lherncia est distribuda en llegats.
5. Si el llegat t efccia obligacional, el legatari no en pot exi-
gir el compliment a lhereu gravat fns que aquest no accepti lhe-
rncia, per pot exercir el dret que estableix larticle 461-12.2.
Article 427-23. Garanties del llegat
1. El legatari pot exigir que la persona gravada presti cauci en
garantia dels llegats litigiosos que no es puguin anotar preventi-
vament en el Registre de la Propietat.
2. En els llegats que no siguin de llegtima, el causant pot ex-
cloure el deure a qu fa referncia lapartat 1.
Secci segona. Les classes de llegats
Article 427-24. Llegat de cosa aliena
1. El llegat de cosa determinada prpia de la persona gravada
o dun tercer s efca noms quan el causant vulgui atribuir la
117
cosa a lafavorit, fns i tot en el cas que no formi part de la seva
herncia. En aquest cas, la persona gravada ha dadquirir la cosa
del tercer i lha de transmetre al legatari.
2. Si la persona gravada no pot adquirir la cosa objecte del llegat,
o si hom li nexigeix un preu o una contraprestaci desproporcio-
nats, sen pot alliberar pagant el just valor de la cosa llegada.
3. Si la cosa objecte del llegat no pertanyia al causant quan
aquest el va atorgar, per ns propietari en el moment de la seva
mort, el llegat s vlid.
4. Si el causant o la persona gravada noms tenen una part en
la cosa objecte del llegat o un dret sobre aquesta mateixa cosa, el
llegat s efca nicament respecte a aquesta part o aquest dret,
llevat que resulti clara la voluntat de llegar la cosa enterament.
Article 427-25. Llegat alternatiu
1. En el llegat alternatiu, el causant pot atribuir la facultat
delecci a un tercer, el qual ha de fer lelecci mitjanant una de-
claraci de voluntat dirigida a la persona gravada amb el llegat.
2. Si el causant no estableix res respecte a la facultat delecci,
aquesta correspon a la persona gravada. La facultat delecci s
transmissible als hereus.
3. Lelecci, una vegada feta, s irrevocable.
Article 427-26. Llegat de cosa genrica
1. El causant pot ordenar un llegat de cosa genrica, encara que
a lherncia no hi hagi coses del gnere de qu es tracti.
2. La determinaci de la cosa llegada pot correspondre a un
tercer o al legatari, si ho estableix el causant.
3. Si el causant no ha establert a qui correspon la facultat de
determinaci, aquesta correspon a la persona gravada amb el lle-
gat, que ha de lliurar una cosa de qualitat mitjana.
4. Si la cosa lliurada al legatari s defectuosa, lafavorit pot
exigir que li sigui lliurada una altra cosa, no defectuosa, en lloc
daquella.
5. Si la persona gravada amb el llegat ha amagat el defecte, el
legatari pot optar pel lliurament duna cosa no defectuosa o per
la indemnitzaci de danys i perjudicis.
118
Article 427-27. Llegats de diners i altres actius fnancers
1. Si el llegat t per objecte tots els diners que el causant deixi
en morir, sentn que inclou tant lefectiu com els diners dipositats
a la vista o a termini en entitats fnanceres. Si el llegat se circums-
criu als diners que el causant tingui en una determinada entitat,
sentn igualment que inclou ambdues modalitats de dipsit.
2. Si el llegat no es refereix especfcament als diners sin als
actius dipositats en una determinada entitat, sentn que inclou,
a ms dels dipsits de diners, tots els actius fnancers immediata-
ment liquidables que pertanyin al causant en el moment dobrir-se
la successi, llevat de les accions que cotitzin en mercats secun-
daris ofcials de valors.
3. Si el causant disposa dels diners o els actius inclosos en el
llegat, desprs dhaver-lo ordenat, per substituir-los per altres mo-
dalitats destalvi o inversi, sentn que llega els actius adquirits
en substituci o els subrogats ulteriorment, llevat que en ordenar
el llegat hagi expressat la voluntat contrria o aquesta es pugui
deduir del testament.
Article 427-28. Llegat de cosa gravada
1. Si la cosa objecte del llegat est gravada amb un dret real
limitat, sentn que el legatari no pot demanar a la persona gra-
vada lextinci del dret que grava el llegat.
2. Si el causant llega una cosa empenyorada o hipotecada, el
pagament del deute garantit per la penyora o hipoteca i la cancel-
laci daquests drets sn a crrec de lhereu.
3. Si el legatari paga el deute garantit amb la cosa llegada per-
qu no ho ha fet lhereu, aquell subroga el lloc i els drets del
creditor per a reclamar contra lhereu.
4. La garantia constituda per a satisfer o fnanar el preu dad-
quisici o millora de la cosa, i qualsevol altra crrega, perptua
o temporal, que lafecti han dsser suportades pel legatari, a
qui correspon el pagament de lobligaci assegurada, si b les
quantitats que sacreditin fns a la mort del causant sn a crrec
de lherncia.
119
Article 427-29. Llegat duniversalitat
1. El llegat duniversalitat de coses, empreses o altres conjunts
unitaris de bns o agregats de coses t la consideraci de llegat
de cosa nica, i sestn a tots els elements que en el moment de
morir el causant constitueixen el b llegat o hi han estat integrats
o adscrits.
2. En el llegat duna empresa, les relacions de crdit i de deute
que ja han estat fetes efectives per la persona gravada amb el
llegat donen dret als reintegraments corresponents a favor i en
contra del legatari.
Article 427-30. Llegats daliments i de pensions peridiques
1. El llegat daliments ordenat a favor de qualsevol persona
comprn tot el que sigui necessari per al manteniment, lhabitatge,
el vestit, lassistncia mdica i leducaci de lafavorit.
2. Si en el llegat de pensions peridiques no se nexpressa la
quantia, sentn que es llega la mateixa quantitat que el causant
ha pagat durant la seva vida al legatari. Si no s aix, es considera
com un llegat daliments.
3. El llegat duna quantitat de diners o duna quantitat de coses
fungibles que shagin de prestar peridicament faculta lafavorit
per a exigir el primer perode des de la mort del causant. El le-
gatari t dret a la totalitat de la prestaci en curs encara que mori
abans de fnir el perode comenat.
Article 427-31. Llegats de crdit i de deute
1. El llegat dun crdit o dalliberament dun deute solament
s efca en la part del crdit o del deute subsistent en el moment
de la mort del causant.
2. En cas de dubte, sentn que el llegat genric de remissi
de deutes noms comprn els deutes contrets abans de la data
datorgament del testament.
3. Lhereu ha de lliurar al legatari els documents i els ttols dels
crdits que es trobin en el patrimoni del causant i, en el llegat
dalliberament, ha de donar carta de pagament.
4. Si el causant, sense fer esment del deute, ordena un llegat a
120
favor del seu creditor, es presumeix que el llegat no sha fet per
a pagar el crdit del legatari.
5. En el llegat ordenat a favor del creditor del seu propi crdit
contra el causant, la repudiaci del llegat no implica, per ella
mateixa, la renncia al crdit. Si el crdit no ha existit mai, sen-
tn que ha estat disposat un llegat ordinari de crdit pel mateix
import. El llegat s inefca si el causant creia errniament que
era deutor del dit crdit i si va manifestar que dubtava si el devia
o no.
Article 427-32. Llegat de constituci dun dret real
En el llegat defccia obligacional que t per objecte la consti-
tuci dun dret real, la persona gravada ha de fer els actes neces-
saris per a constituir-lo, especialment si la cosa gravada pertany
a una tercera persona.
Article 427-33. Llegat daccions i participacions socials
En el llegat daccions i participacions socials, correspon al
legatari lexercici del dret de vot a partir de la delaci, si ns
propietari dacord amb els articles 427-10 i 427-15, encara que
la possessi no li hagi estat lliurada per lhereu.
Article 427-34. Llegat dusdefruit universal
1. El llegat dusdefruit universal t la condici de llegat defc-
cia real, llevat que hagi estat ordenat amb efccia obligacional.
2. El llegat dusdefruit universal, llevat que la voluntat del cau-
sant sigui una altra, sestn a tots els bns relictes, llevat dels que
hagin estat objecte de donaci per causa de mort, sens perjudici
del que aquest llibre estableix sobre les llegtimes.
3. El causant pot rellevar lusufructuari de lobligaci de pren-
dre inventari i de prestar cauci i li pot concedir facultats dispo-
sitives sobre els bns usufructuats, a les quals shan daplicar les
normes que regulen el fdecoms de residu.
4. Si lusdefruit es llega a diverses persones, el corresponent
a cada legatari que vagi faltant per mort o per una altra causa
incrementa els dels altres, fns i tot el de qui hi ha renunciat o
121
lha cedit anteriorment, llevat del cas en qu el causant hagi as-
senyalat parts.
Article 427-35. Llegat dusdefruit successiu
Sentn que el nu propietari que ordena un llegat dusdefruit el
constitueix amb carcter successiu per si lusdefruit preexistent
sextingeix en vida del legatari.
Article 427-36. Llegat de part alquota
1. El llegat de part alquota t el carcter de llegat defccia
obligacional i atribueix al legatari el dret que li siguin adjudicats
bns de lactiu hereditari lquid pel valor corresponent a la part
alquota fxada pel causant, llevat que lhereu opti per pagar-lo
en diners, encara que no nhi hagi a lherncia.
2. El legatari de part alquota no respon com a deutor de les
obligacions i les crregues hereditries.
3. No obstant el que estableix lapartat 2, si desprs de percebre el
llegat apareguessin deutes ignorats, el legatari ha de reintegrar a lhe-
reu la diferncia entre el valor fxat originriament a la part alquota
i el seu valor real, ats limport de lactiu hereditari. En canvi, si es
descobreixen bns o drets nous o sarriben a cobrar crdits heredita-
ris considerats dubtosos o eventuals, lhereu ha dabonar al legatari
la part corresponent al valor daquests bns, drets o crdits.
Secci tercera. La inefccia dels llegats
Article 427-37. Revocaci dels llegats
1. La revocaci que el causant fa en termes generals de tots els
llegats que ha disposat, llevat que la faci en testament, no afecta
els llegats daliments, que requereixen una revocaci especial.
2. Sentn que el llegat sha revocat quan el causant aliena a
ttol oners o gratut el b que ns objecte, encara que lalienaci
sigui inefca, o encara que el causant el torni a adquirir, llevat
que el legatari provi que la readquisici es va fer amb la fnalitat
de rehabilitar el llegat.
122
3. Sentn que el llegat no sha revocat en els casos segents:
a) Si el b s alienat a carta de grcia i el causant el readquireix
per dret de redimir. Si mor sense haver-ho fet, es considera llegat
aquest dret.
b) Si el b s alienat per expropiaci, execuci forosa, permu-
ta, aportaci a societat o qualsevol altra operaci de reestructura-
ci societria, llevat que la persona gravada provi que el causant
pretenia revocar el llegat. En aquests casos, es considera llegat el
b que sha rebut a canvi, si escau.
c) Si t per objecte una fnca que s substituda, per ra duna
actuaci urbanstica o de concentraci parcellria feta desprs
de lordenaci del llegat, per altres fnques de resultat. En aquest
cas, es consideren llegades les fnques de resultat, per el legatari
ha dassumir els costos durbanitzaci pendents de satisfer en el
moment de morir el causant.
Article 427-38. Extinci dels llegats
1. El llegat sextingeix si el b queda fora del comer o es
perd, o si la prestaci esdev impossible, sempre que aquests
fets succeeixin abans de la delaci i sense culpa de la persona
gravada.
2. El canvi despcie o la transformaci substancial del b mo-
ble llegat que li faci perdre la forma o la denominaci sequipara
a la prdua i extingeix el llegat, llevat que es pugui deduir que el
causant volia llegar el b rebut en substituci o la indemnitzaci
procedent en els casos daccessi.
3. El llegat de cosa certa sextingeix si, desprs dsser ordenat,
el mateix legatari adquireix el b. Tanmateix, si el legatari ladqui-
reix a ttol oners de persona que no sigui el causant, es considera
llegat el preu que se nha pagat com a contraprestaci.
Article 427-39. Reducci o supressi de llegats excessius
1. Si el valor dels llegats excedeix el que la persona gravada
obt per causa de mort, aquesta els pot reduir o suprimir, llevat
que els compleixi ntegrament sabent que sn excessius.
2. La reducci dels llegats excessius no afecta els llegats im-
putables a la llegtima en la part que cobreixen la del legatari que
123
sigui legitimari, ni els que no siguin redubles per ra de quarta
falcdia o quota hereditria mnima.
3. Lhereu pot fer valer la reducci dels llegats excessius encara
que no hagi acceptat lherncia a benefci dinventari o no tingui
dret a quarta falcdia o quota hereditria mnima.
Article 427-40. Dret a quarta falcdia o quota hereditria
mnima
1. Llevat que el causant ho hagi prohibit, lhereu pot reduir els
llegats si llur ordenaci no li deixa lliure la quarta part de lactiu
hereditari lquid. La reducci es fa en la mesura necessria perqu
lhereu pugui retenir en propietat aquesta quarta part, anomenada
quarta falcdia o quota hereditria mnima.
2. Si el causant ha fet crides successives a lherncia, noms
poden detreure la quarta falcdia o quota hereditria mnima lhe-
reu o els hereus que adquireixen lherncia en primer lloc.
3. Si hi ha diversos hereus, cadascun pot retenir la quarta part
de la quota respectiva en lactiu hereditari, encara que tots els
llegats sumats no excedeixin les tres quartes parts.
4. Per a retenir la quarta falcdia o quota hereditria mnima,
lhereu ha dhaver pres inventari, dins del termini i en la forma
que estableix larticle 426-20.
Article 427-41. Clcul de la quarta falcdia o quota
hereditria mnima
1. A lefecte de determinar limport de la quarta falcdia o quota
hereditria mnima, integren lactiu hereditari lquid tots els bns del
cabal relicte, incloent-hi els disposats en qualsevol mena de llegat,
els crdits del causant contra lhereu i els crdits extingits per llegats
de perd de deute, per no els bns objecte datribuci particular en
pacte successori i de donaci per causa de mort. Del valor dels bns
se nhan de deduir els deutes de lherncia, les despeses de darrera
malaltia i denterrament o incineraci del causant, i limport de les
llegtimes, inclosa la de lhereu que sigui legitimari.
2. La valoraci dels bns i dels deutes sha de referir al moment
de la mort del causant i shan de descomptar del valor dels bns
els gravmens que els afectin, llevat dels drets de garantia.
124
Article 427-42. Llegats redubles
Sn redubles per quarta falcdia o quota hereditria mnima
els llegats a crrec de lhereu que pretn retenir-la, incloent-hi
els prellegats ordenats al seu favor. Tanmateix, sexclouen de re-
ducci els llegats de deute propi del testador, els ordenats a favor
dels legitimaris en concepte de llegtima o imputables a aquesta
en la part que la cobreixin, els daliments i els que el testador ha
ordenat que es compleixin ntegrament. Tampoc no es redueixen
les donacions per causa de mort i les atribucions particulars en
pacte successori.
Article 427-43. Imputaci i compatibilitat amb altres drets
1. Simputa a la quarta falcdia o quota hereditria mnima tot
el que satribueix a lhereu en la successi, estimat en el moment
de la mort del causant, incloent-hi el que obt per via de substitu-
ci vulgar, per dret dacrixer o per absorci de llegats inefcaos,
per no els prellegats atorgats pel testador al mateix hereu, sens
perjudici que es puguin reduir, si escau. Tampoc no shi imputen
les donacions per causa de mort ni les atribucions particulars en
pacte successori.
2. Si lhereu s legitimari, t dret a quarta falcdia o quota he-
reditria mnima, a ms de dret a la llegtima.
3. Si lhereu s fduciari, t dret a quarta trebellinica o quota
lliure respecte a la part dherncia fdecomesa i a quarta falcdia
o quota hereditria mnima respecte a la part lliure de fdecoms
per gravada amb llegats, sense que el que rebi per la primera
simputi a la segona.
Article 427-44. Extinci de la quarta falcdia o quota
hereditria mnima
1. El dret a detreure la quarta falcdia o quota hereditria mni-
ma sextingeix per renncia expressa o tcita, que sentn produ-
da si lhereu gravat, sabent que la pot detreure, lliura o compleix
ntegrament els llegats excessius sense reducci.
2. Si els legataris, perqu hi estaven facultats, han pres ells
mateixos possessi dels llegats, el dret de lhereu a demanar la
125
reducci caduca al cap de quatre anys de la mort del causant,
sempre que hagi pres inventari dacord amb el que estableix lar-
ticle 426-20.
Article 427-45. Ordre i prctica de la reducci
1. La reducci dels llegats, tant pel fet dsser excessius com
per ra de quarta falcdia o quota hereditria mnima, es fa res-
pectant lordre que ha establert el causant o, si no lha establert,
en proporci a llur valor.
2. Els legataris poden evitar la reducci abonant-ne limport,
en diners, a lhereu.
3. La reducci de llegats no comporta per ella mateixa cap as-
sentament en el Registre de la Propietat, sens perjudici, si escau,
de lanotaci preventiva de demanda.
CAPTOL VIII. Les disposicions modals
Article 428-1. Mode successori
1. El mode permet al causant imposar a lhereu i al legatari,
o a llurs substituts, una crrega, una destinaci o una limitaci,
que, per la fnalitat a qu respon, no atribueix altres drets que el
de demanar-ne el compliment, sense que redundi en proft directe
de qui el pot demanar.
2. Si el causant atribueix, a favor duna persona o persones de-
terminades, qualsevol dret diferent del de demanar el compliment
del mode, sentn que ha disposat un llegat o una altra disposici
per causa de mort, i no pas un mode, encara que el causant empri
aquesta expressi.
3. En cas de dubte sobre si el testador ha imposat una condici
o un mode, o una simple recomanaci, es dna preferncia, res-
pectivament, al mode o a la recomanaci.
4. Les normes dels llegats sapliquen tamb als modes si llur
naturalesa ho permet.
126
Article 428-2. Compliment del mode
Poden exigir el compliment dels modes:
a) El marmessor.
b) Lhereu, respecte al mode imposat a altres partcips en lhe-
rncia.
c) El legatari gravat amb un llegat subjecte a mode.
d) El cohereu o collegatari, respecte als modes imposats a tots
o a determinats cohereus i collegataris.
e) Els rgans administratius corresponents, les entitats assis-
tencials i les fundacions i associacions interessades, respecte als
modes amb fnalitats dinters general.
f) Les persones que el testador hagi nomenat amb aquesta f-
nalitat.
Article 428-3. Disposicions per sufragis i obres pies
1. Si el causant destina una part dels seus bns a sufragis i
obres pies, indeterminadament i sense especifcar-ne laplicaci,
la persona gravada els ha de vendre i ha de lliurar la meitat de
limport a la confessi religiosa a la qual pertanyia el causant,
per als dits sufragis i per a atendre les seves necessitats, i laltra
meitat, a la Generalitat de Catalunya, perqu els apliqui a entitats
o a fnalitats assistencials del municipi o la comarca del darrer
domicili del testador a Catalunya.
2. Si el causant destina els bns a favor dels pobres en general,
els bns o llur import shan de lliurar a la Generalitat de Catalunya,
perqu els apliqui a entitats o a fnalitats assistencials del municipi
o la comarca del darrer domicili del testador a Catalunya.
Article 428-4. Garanties de compliment del mode
1. El testador pot assegurar el compliment dels modes facultant
els marmessors per a complir-los, o mitjanant caucions de com-
pliment, sancions a lobligat o altres mesures adequades.
2. Sentn que no sha ordenat prpiament un mode si el tes-
tador en vol garantir el compliment mitjanant una condici sus-
pensiva de la instituci dhereu o del llegat.
127
3. El testador pot imposar un fdecoms a lhereu institut o al
legatari gravat amb un mode per al cas que aquest sigui incom-
plert per causes imputables a la persona gravada amb la disposici
modal.
4. Lincompliment dun mode imposat a un legatari per culpa
seva faculta la persona gravada amb el llegat per a demanar la
restituci del seu objecte, si es demostra que el compliment del
mode va sser un motiu determinant del llegat. La restituci
obliga qui rep el b a complir el mode, llevat que sigui perso-
nalssim.
5. A la persona gravada amb un mode encara no complert per
culpa seva que exerceixi qualsevol acci fonamentada en el seu
carcter dhereu o legatari, se li pot oposar, amb la fnalitat de sus-
pendre lexercici de lacci, lexcepci de mode no complert.
Article 428-5. Mode impossible o illcit
1. El mode de compliment impossible o illcit es t per no
ordenat, per sense que aix impliqui la inefccia de la instituci
dhereu o del llegat gravats amb el mode, llevat que el seu com-
pliment fos el motiu determinant de la instituci.
2. No es considera que el mode sigui de compliment impossible
si es pot assolir la mateixa fnalitat que perseguia el testador en-
cara que en un grau inferior o en termes diferents dels que havia
ordenat. En aquest cas, a instncia de la persona gravada amb el
mode o de qualsevol de les persones legitimades per a demanar-
ne el compliment, lautoritat judicial competent pot decretar, en
procediment de jurisdicci voluntria, la commutaci o la con-
versi del mode.
3. En els modes ordenats per al compliment de fnalitats din-
ters general, la commutaci o la conversi ha dsser acordada
pels rgans administratius competents.
4. Es pot demanar la commutaci o la conversi si el com-
pliment del mode en els termes establerts pel testador comporta
greus difcultats o si, modifcant-ne el compliment, es pot assolir
una utilitat ms gran.
128
Article 428-6. Prohibicions de disposar en el testament
1. Les prohibicions o limitacions de disposar impliquen una
minva de la facultat dispositiva dels bns i nicament sn efcaces
si sn temporals.
2. Les prohibicions de disposar no poden excedir la durada de
la vida duna persona fsica determinada o, altrament, els trenta
anys.
3. Si no sha fxat un termini per a la prohibici de disposar,
sentn que dura tota la vida de la persona gravada i que afecta
tant els actes onerosos com els actes gratuts fets entre vius.
4. Si la prohibici de disposar est condicionada a lautoritza-
ci duna o diverses persones, perd efccia quan aquella o totes
moren, renuncien o esdevenen incapaces, llevat que la voluntat
del causant sigui una altra.
5. En qualsevol cas, lafectat per la prohibici de disposar pot
sollicitar autoritzaci judicial per a disposar si hi concorre una
causa justa sobrevinguda.
6. Les simples recomanacions de no disposar no tenen efccia
jurdica.
CAPTOL IX. Els marmessors
Article 429-1. Nomenament
1. El causant pot nomenar un o ms marmessors universals o
particulars perqu, en nom propi i en inters daltri i investits de
les facultats corresponents, executin respecte a la seva successi
els encrrecs que els hagi conferit.
2. El causant pot nomenar marmessors substituts i facultar els
nomenats per a designar-los. Aquesta designaci sha de fer en
escriptura pblica.
3. Els marmessors no poden delegar llurs funcions si no hi han
estat facultats.
Article 429-2. Pluralitat de marmessors
1. Si han estat nomenats una pluralitat de marmessors, llevat
que el causant disposi una altra cosa, sentn que han estat no-
129
menats mancomunadament i han dactuar per majoria. En els
casos durgncia evident, en pot actuar un de sol, sota la seva
responsabilitat, per nha de donar compte immediatament als
altres.
2. Si es produeixen vacants, els marmessors que resten assu-
meixen les funcions i les facultats dels que manquen.
Article 429-3. Capacitat i legitimaci
1. Pot sser marmessor qualsevol persona amb capacitat per
a obligar-se.
2. Poden sser marmessors lhereu, el legatari, les altres per-
sones afavorides per la successi i els qui en cada moment exer-
ceixin un determinat crrec.
Article 429-4. Acceptaci, excusa i renncia
1. El crrec de marmessor s voluntari, per una vegada accep-
tat, encara que sigui tcitament, lacceptant no es pot excusar de
continuar en lexercici del crrec sense una causa justa apreciada
pel jutge.
2. Si el designat com a marmessor, un cop requerit notarialment
per algun hereu o per una persona interessada en lherncia, no
accepta el crrec davant notari dins del mes segent a la notifca-
ci, sentn que hi renuncia.
3. La renncia del marmessor al crrec o lexcusa justifcada
per a no continuar exercint-lo no impliquen la prdua del que el
causant hagi disposat a favor seu a ttol dherncia o de llegat,
llevat que el causant ho imposi expressament.
Article 429-5. Retribuci
1. Si el causant no ordena una retribuci determinada o que
lexercici del crrec sigui gratut, els marmessors universals tenen
dret a percebre el 5% del valor de lactiu hereditari lquid i els
particulars que siguin comptadors partidors el 2% daquest valor
o dels bns objecte de partici. Si la marmessoria s exercida
professionalment, els honoraris que es meritin per la prestaci de
serveis simputen a aquest percentatge.
130
2. Els llegats o les altres disposicions a favor dels marmessors
no simputen a llur retribuci, llevat que el causant disposi una
altra cosa.
3. Si hi ha diversos marmessors universals o comptadors parti-
dors, la retribuci correspon per parts iguals als que hagin exercit
el crrec. Si lexerceixen successivament, han dsser retributs
en proporci a llur activitat.
4. Al marmessor que accedeix al crrec per revelaci de la
confana i que ja ha percebut una retribuci en concepte dhereu
de confana, no lin correspon per la condici de marmessor.
Article 429-6. Despeses de la marmessoria
1. Totes les despeses judicials o extrajudicials originades per
lactuaci dels marmessors sn a crrec de lherncia.
2. Els marmessors tenen dret al reemborsament de les despeses
causades per lexercici de llur funci.
Article 429-7. Marmessor universal
1. Sn marmessors universals les persones que reben del cau-
sant lencrrec de lliurar lherncia en la seva universalitat a per-
sones designades per ell, o de destinar-la a les fnalitats expres-
sades en el testament o en la confana revelada.
2. El nomenament de marmessor universal substitueix la manca
dinstituci dhereu en el testament, sigui quina sigui la destinaci
de lherncia.
3. La marmessoria universal pot sser de realitzaci dinerria
de tota lherncia o duna part daquesta, o de lliurament directe
del romanent de bns hereditaris, dacord amb el que ordeni el
causant o sinfereixi del testament.
4. En cas de dubte, sentn que la marmessoria universal s de
lliurament directe del romanent.
Article 429-8. Facultats del marmessor universal
1. El marmessor universal est facultat per a possessionar-se de
lherncia i administrar-la igual que tot hereu, disposar dels seus
bns amb labast que estableixen els articles 429-9 i 429-10 i fer
131
els actes necessaris per a complir la seva comesa i les disposicions
del testament.
2. El marmessor universal est legitimat processalment per a
actuar en tots els litigis o les qestions que se suscitin sobre els
bns hereditaris, els fns de la marmessoria i la validesa del testa-
ment, el codicil, la memria testamentria o el pacte successori,
i per a interpretar-los.
3. Els marmessors universals han de prendre inventari de lhern-
cia en el termini dun any a comptar de lacceptaci del crrec.
4. El causant pot reduir i limitar les facultats dels marmessors
universals que estableixen aquest article i els articles 429-9 i 429-
10, i tamb les pot ampliar amb altres que no siguin contrries
a la llei.
Article 429-9. Marmessoria universal de realitzaci
dherncia
1. La marmessoria universal de realitzaci dherncia faculta
el marmessor per a:
a) Alienar a ttol oners els bns de lherncia.
b) Cobrar crdits i cancellar-ne les garanties.
c) Retirar dipsits de tota classe.
d) Pagar deutes i crregues hereditaris i els impostos causats
per la successi.
e) Complir els llegats i altres disposicions testamentries.
f) Demanar el compliment dels modes.
g) Pagar les llegtimes.
h) En general, fer tots els actes que calguin per a la realitzaci
dinerria dels bns de lherncia.
2. El marmessor ha de donar als diners obtinguts la inversi o
la destinaci ordenades pel causant.
Article 429-10. Marmessoria universal de lliurament
directe de romanent de bns
La marmessoria universal de lliurament directe de romanent de
bns hereditaris faculta el marmessor per a:
a) Pagar deutes i crregues hereditaris i els impostos causats
per la successi.
132
b) Complir els llegats i altres disposicions testamentries.
c) Demanar el compliment dels modes.
d) Pagar les llegtimes.
e) Efectuar els actes de realitzaci dinerria que estableix lar-
ticle 429-9 en la mesura necessria per a fer els pagaments a qu
fan referncia les lletres a a d i els de les despeses corresponents.
La impugnaci daquests actes dispositius no nafecta la validesa
enfront de tercers adquirents de bona fe.
f) Si no hi ha comptador partidor, practicar la partici de lhe-
rncia.
Article 429-11. Destinaci de lherncia a sufragis o als
pobres
1. Si el causant deixa lherncia per a sufragis o als pobres,
han de complir lencrrec les persones designades pel testador o,
a manca daquestes, la confessi religiosa legalment reconeguda
de qu es tracti o la Generalitat de Catalunya, respectivament.
2. Si el causant que deixa lherncia per a sufragis o als pobres
no especifca com shan daplicar els bns o llur import, shan
dobservar les regles de larticle 428-3.
3. Si el causant no ordena res sobre els encrrecs relatius a lhe-
rncia deixada per a sufragis o als pobres, aquests encrrecs shan
dexecutar dacord amb les normes de la marmessoria universal
de realitzaci dherncia, que en aquest cas s gratuta.
Article 429-12. Marmessor particular
1. Sn marmessors particulars els que, havent-hi hereu, han
de complir un encrrec o ms relatius a lherncia o executar
disposicions testamentries o de lheretament.
2. El marmessor designat amb el simple encrrec de prendre
possessi de lherncia i de lliurar-la ntegrament a lhereu ins-
titut t la consideraci de marmessor particular, encara que el
causant el qualifqui duniversal.
3. Els marmessors particulars exerceixen totes les funcions que
els ha conferit el causant que no siguin contrries a la llei, amb
les facultats que aquest els atribueixi i que siguin necessries per
a complir-les.
133
4. Si el causant no els ha conferit cap encrrec, els marmessors
particulars han de tenir cura de lenterrament o la incineraci,
dels funerals i sufragis piadosos, de la destinaci dels rgans o
del cos i de demanar el compliment dels modes que hagi ordenat
el causant.
Article 429-13. Compliment de lencrrec
1. Els marmessors han de complir llur encrrec dins els termi-
nis i les prrrogues que fxin el testament, el codicil o lhereta-
ment. Els hereus, de com acord, poden ampliar els dits terminis
i prrrogues.
2. Si no sha fxat un termini per a complir lencrrec i els mar-
messors no lhan complert dins dun any a comptar de laccepta-
ci del crrec, qualsevol dels interessats pot sollicitar a lautoritat
judicial que siguin requerits perqu el compleixin en el termini
que es fxi amb sanci de caducitat del crrec i sens perjudici de
les responsabilitats que resultin de la demora.
3. Els marmessors particulars que siguin comptadors partidors
han de fer la partici en el termini dun any a comptar del moment
en qu hi siguin requerits, si han acabat els litigis promoguts sobre
la validesa o la nullitat del testament o el codicil, si sescauen.
4. El termini que el causant fxa al marmessor perqu compleixi
lencrrec no pot excedir els trenta anys o, si el fxa amb relaci
a la vida de determinades persones, no pot excedir els lmits dels
fdecomisos.
5. Els marmessors universals i els particulars han de retre
comptes als hereus, als afavorits o, si han de destinar els bns o
diners a fnalitats dinters pblic o general, a lautoritat judicial,
encara que el causant els nhagi dispensat.
Article 429-14. Cessament
Els marmessors cessen en llur crrec per mort, per impossi-
bilitat dexercir-lo, per excusa, per incapacitat sobrevinguda o
per remoci fonamentada en una conducta dolosa o greument
negligent. Tamb cessen en haver complert lencrrec i per haver
transcorregut el termini que tenien per a complir-lo.
134
Article 429-15. Finalitzaci de lencrrec
1. Si no resta cap marmessor ni cap substitut en lexercici del
crrec i no sha complert encara totalment la missi o lencrrec
dels marmessors universals, o els encrrecs atributs als parti-
culars, qualsevol dels interessats en la successi pot sollicitar
a lautoritat judicial que, si ho creu procedent, designi un o ms
marmessors datius amb les mateixes funcions i facultats que els
marmessors testamentaris.
2. Sens perjudici del que estableix lapartat 1, si la marmes-
soria acaba abans que shagi complert lencrrec o la missi, el
compliment incumbeix a lhereu.
TTOL III. La successi contractual i les donacions
per causa de mort
CAPTOL I. Els pactes successoris
Article 431-1. Concepte de pacte successori
1. En pacte successori, dues o ms persones poden convenir
la successi per causa de mort de qualsevol delles, mitjanant la
instituci dun o ms hereus i la realitzaci datribucions a ttol
particular.
2. Els pactes successoris poden contenir disposicions a favor
dels atorgants, fns i tot de manera recproca, o a favor de ter-
cers.
Article 431-2. Atorgants
Hom pot atorgar pactes successoris noms amb les persones
segents:
a) El cnjuge o futur cnjuge.
b) La persona amb qui conviu en uni estable de parella.
c) Els parents en lnia directa sense limitaci de grau, o en lnia
135
collateral dins del quart grau, en ambds casos tant per consan-
guinitat com per afnitat.
d) Els parents per consanguinitat en lnia directa o en lnia col-
lateral, dins del segon grau, de laltre cnjuge o convivent.
Article 431-3. Terceres persones no atorgants
1. Les persones no atorgants dun pacte successori a favor de
les quals sha fet un heretament o una atribuci particular no
adquireixen cap dret a la successi fns al moment de la mort del
causant.
2. Les disposicions a favor de tercers esdevenen inefcaces si
lafavorit premor al causant, llevat que el pacte successori disposi
una altra cosa.
Article 431-4. Capacitat
Els atorgants dun pacte successori han dsser majors dedat i
gaudir de capacitat dobrar plena. Tanmateix, si un atorgant dun
pacte successori t noms la condici dafavorit i no li s impo-
sada cap crrega, pot consentir en la mesura de la seva capacitat
natural o per mitj dels seus representants legals o amb lassis-
tncia del seu curador.
Article 431-5. Objecte del pacte successori
1. En pacte successori, es pot ordenar la successi amb la mateixa
amplitud que en testament. Els atorgants hi poden fer heretaments
i atribucions particulars, fns i tot dusdefruit universal, i subjectar
les disposicions, tant si es fan a favor dells com de tercers, a con-
dicions, substitucions, fdecomisos i reversions. Tamb shi poden
designar marmessors, administradors i comptadors partidors.
2. La renncia a drets successoris noms sadmet en els casos
expressament previstos per aquest codi.
Article 431-6. Crregues i fnalitat del pacte successori
1. En pacte successori, es poden imposar crregues als afavo-
rits, que hi han de fgurar expressament. Si escau, tamb shi ha
136
de fer constar, si t carcter determinant, la fnalitat que es pretn
assolir amb latorgament del pacte i les obligacions que les parts
assumeixen a aquest efecte.
2. Les crregues poden consistir, entre daltres, en la cura i aten-
ci dalgun dels atorgants o de tercers, i la fnalitat, tamb entre
daltres, en el manteniment i la continutat duna empresa familiar
o en la transmissi indivisa dun establiment professional.
Article 431-7. Forma del pacte successori
1. Els pactes successoris, perqu siguin vlids, shan datorgar
en escriptura pblica, que no cal que sigui de captols matrimo-
nials. Lescriptura de pacte successori pot contenir tamb estipu-
lacions prpies dun protocol familiar i altres estipulacions no
successries, per no disposicions dltima voluntat.
2. En els pactes successoris atorgats amb carcter preventiu o
que contenen reserva per a disposar o donar, sha de fer constar
lhora de latorgament.
3. Els atorgants dun pacte successori que no siguin causants
de la successi futura poden delegar en poder especial la com-
pareixena a lacte de formalitzaci del pacte, sempre que les-
criptura pblica dapoderament reculli el contingut complet de
llur voluntat.
Article 431-8. Publicitat dels pactes successoris
1. Els pactes successoris shan de fer constar en el Registre dAc-
tes de Darrera Voluntat en la forma, en el termini i amb labast que
estableix la normativa que el regula. Amb aquesta fnalitat, el notari
que autoritza lescriptura que els cont ha de fer la comunicaci
procedent.
2. Els heretaments i les atribucions particulars ordenats en pac-
te successori es poden fer constar en el Registre de la Propietat,
en vida del causant, per mitj de nota al marge de la inscripci
dels bns immobles inclosos en lheretament i que no hagin estat
transmesos de present o dels bns immobles que siguin objecte
duna atribuci particular.
3. Si els heretaments o atribucions particulars inclouen o tenen
per objecte accions nominatives o participacions socials, es poden
137
fer constar, en vida del causant, en els respectius assentaments
del llibre registre daccions nominatives o del llibre registre de
socis.
4. Si la fnalitat dun pacte successori s el manteniment i la
continutat duna empresa familiar, sen pot fer constar lexis-
tncia en el Registre Mercantil amb labast i de la manera que
la llei estableix per a la publicitat dels protocols familiars, sens
perjudici que hi constin, a ms, les clusules estatutries que hi
facin referncia.
Article 431-9. Nullitat dels pactes successoris
i llurs disposicions
1. Sn nuls els pactes successoris que no corresponen a cap dels
tipus que estableix aquest codi, els atorgats per persones no legi-
timades, o b sense observar els requisits legals de capacitat i de
forma, i els atorgats amb engany, violncia o intimidaci greu.
2. Sn nulles les disposicions en pacte successori que shan
atorgat amb violncia, intimidaci greu, engany o error en la per-
sona o en lobjecte. Tamb ho sn les que shan atorgat amb error
en la fnalitat o els motius, si lerror s excusable i resulta del
mateix pacte que latorgant que ha coms lerror no hauria atorgat
la disposici si se nhagus adonat.
3. Els pactes successoris i llurs disposicions no es poden im-
pugnar en cap cas per causa de preterici ni revocar per supervi-
vncia o supervenci de flls, sens perjudici del dret dels legiti-
maris a reclamar llur llegtima.
1. Abans de lobertura duna successi convinguda en pacte
successori, noms estan legitimats per a exercir lacci de nul-
litat els atorgants del pacte. Si la causa de nullitat s la manca de
capacitat o lexistncia dun vici del consentiment en latorgament
del pacte o dalguna disposici daquest, noms est legitimada la
part que ha incorregut en la manca de capacitat o ha patit el vici,
que pot actuar, si escau, per mitj dels seus representants legals.
2. Lacci de nullitat per manca de capacitat o per vici del
consentiment caduca al cap de quatre anys a comptar del moment
138
en qu la persona legitimada recupera la capacitat o en qu el vici
desapareix. En cas derror, el termini compta des de latorgament
del pacte.
3. Un cop oberta la successi, si no ha transcorregut el termini
de caducitat que fxa lapartat 2 o si hi concorre una altra causa
de nullitat, estan legitimats per a exercir lacci les persones a
qui pot benefciar la declaraci de nullitat. En aquest cas, lacci
caduca al cap de quatre anys de la mort del causant.
Article 431-11. Conseqncies de la nullitat
La nullitat duna disposici convinguda en pacte successori no
determina la nullitat de les altres disposicions fetes pel mateix
atorgant o pels altres atorgants, llevat que es tracti de disposicions
corespectives o que del context del pacte resulti que la disposici
no hauria estat feta sense la disposici declarada nulla.
Article 431-12. Modifcaci i resoluci de mutu acord
1. El pacte successori i les disposicions que cont es poden
modifcar i deixar sense efecte mitjanant acord dels atorgants
formalitzat en escriptura pblica. La facultat de modifcar i re-
soldre els pactes successoris de mutu acord sextingeix desprs
de la mort de qualsevol dels atorgants.
2. Si a latorgament del pacte successori han concorregut ms de
dues persones, per a modifcar-lo o resoldrel, noms cal el consen-
timent daquelles a les quals afecta la modifcaci o la resoluci.
3. Per a consentir els actes de modifcaci o resoluci dun
pacte successori, sha de tenir capacitat dobrar plena, llevat que
es tracti duna modifcaci que afavoreixi un atorgant menor o in-
capa, cas en el qual saplica el que estableix larticle 431-4.2.
4. Si el pacte successori sha atorgat en captols matrimonials,
per a modifcar-lo o resoldrel, sapliquen les regles sobre modi-
fcaci o resoluci daquests.
Article 431-13. Revocaci per indignitat
1. Latorgant dun pacte successori que sigui futur causant de la
successi pot, per la seva sola voluntat, revocar les disposicions
139
fetes a favor duna persona que hagi incorregut en alguna causa
dindignitat successria.
2. La facultat de revocar caduca al cap dun any comptat des
del moment en qu el causant coneix o pot conixer raonablement
la causa dindignitat.
3. Si el causant mor sense haver pogut exercir lacci o abans
que caduqui el termini per a exercir-la, les persones legitimades
per a fer valer les causes dindignitat dacord amb larticle 412-6
poden impugnar les disposicions a favor de lindigne en el termini
que fxa larticle 412-7.
4. La revocaci per indignitat deixa sense efecte les disposicions
corespectives fetes per lindigne o les crregues o obligacions as-
sumides per aquest, si tenia la condici datorgant del pacte suc-
cessori.
Article 431-14. Revocaci per voluntat unilateral
1. Els atorgants dun pacte successori poden revocar unilate-
ralment el pacte o, si escau, les disposicions que cont:
a) Per les causes pactades expressament.
b) Per incompliment de les crregues imposades a lafavorit.
c) Per impossibilitat de compliment de la fnalitat que va sser
determinant del pacte o dalguna de les seves disposicions.
d) Per lesdeveniment dun canvi substancial, sobrevingut i
imprevisible de les circumstncies que en van constituir el fo-
nament.
2. La facultat de revocaci caduca al cap de quatre anys comp-
tats des del moment en qu es va produir el fet determinant
daquesta.
Article 431-15. Exercici de la facultat de revocaci
1. La voluntat unilateral de revocar el pacte successori o les
seves disposicions sha de manifestar en escriptura pblica i sha
de notifcar als altres atorgants del pacte.
2. La persona afectada per la revocaci shi pot oposar en for-
ma autntica en el termini dun mes a comptar de la recepci de
la notifcaci. Si no shi oposa, el pacte o la disposici resten
sense efecte.
140
3. Si la persona afectada per la revocaci shi oposa o si sen
desconeix el parador, o si no ha estat possible la notifcaci, lacci
de revocaci sha dexercir davant lautoritat judicial competent
del seu domicili en el termini dun any a comptar de loposici o
de latorgament de lescriptura de revocaci.
Article 431-16. Efectes de la revocaci
1. Si el pacte successori va comportar la transmissi de pre-
sent dun o ms bns a la persona instituda o afavorida, la seva
revocaci produeix, a manca de disposicions adoptades per mitj
dun pacte reversional, els efectes propis de la revocaci de do-
nacions.
2. En cas de revocaci del pacte o duna disposici per impossi-
bilitat de compliment de la fnalitat o per canvi de circumstncies,
la part que ha complert crregues o obligacions que han produt un
enriquiment en laltra part ha dsser degudament compensada.
Article 431-17. Incidncia de crisis matrimonials
o de convivncia
1. La nullitat del matrimoni, la separaci matrimonial i el di-
vorci, o b lextinci duna uni estable de parella, de qualsevol
dels atorgants no altera lefccia dels pactes successoris, llevat
que shagi pactat una altra cosa.
2. Com a excepci al que estableix lapartat 1, els heretaments
o les atribucions particulars fetes a favor del cnjuge o del con-
vivent en uni estable de parella, o dels parents daquests, esde-
venen inefcaces en els supsits que regula larticle 422-13.1 i 2,
llevat que shagi convingut el contrari o aix resulti del context
del pacte.
Secci segona. Els heretaments
Article 431-18. Concepte dheretament
1. Lheretament o pacte successori dinstituci dhereu confe-
reix a la persona o persones institudes la qualitat de successores
141
universals de lheretant amb carcter irrevocable, sens perjudici
dels supsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21.
2. La qualitat dhereu conferida en heretament s inalienable
i inembargable.
Article 431-19. Heretament simple i cumulatiu
1. Lheretament s simple si noms atribueix a la persona ins-
tituda la qualitat dhereva de lheretant i no perd aquest carcter
encara que lheretant tamb faci donaci de present de bns con-
crets a la persona instituda.
2. Lheretament s cumulatiu si, a ms de conferir la qualitat
dhereu de lheretant, atribueix a la persona instituda tots els
bns presents de lheretant i no perd aquest carcter encara que
lheretant exclogui bns concrets de latribuci de present.
3. Lheretament cumulatiu no es presumeix mai i sha de pactar
de manera expressa.
Article 431-20. Heretament mutual
1. Lheretament s mutual si cont una instituci recproca
dhereu entre els atorgants a favor del que sobrevisqui.
2. En els pactes successoris que contenen heretaments mutuals,
es pot pactar que, quan el supervivent mori, els bns heretats facin
trnsit a altres persones. Lelecci de lhereu o hereus successius
es pot encomanar al supervivent dacord amb el que estableixen
els articles 424-1 a 424-4.
Article 431-21. Heretament preventiu
1. Lheretament es pot pactar amb carcter preventiu, cas en
el qual s revocable unilateralment per mitj dun testament pos-
terior, que ha dsser necessriament notarial i obert, o un nou
pacte successori.
2. La revocaci unilateral de lheretament preventiu, perqu
sigui efca, sha de notifcar notarialment als altres atorgants
del pacte successori, llevat que els atorgants hagin dispensat el
compliment daquest requisit.
3. El carcter preventiu de lheretament no es presumeix mai
142
i sha de pactar de manera expressa, deixant-ne clara la revoca-
bilitat.
Article 431-22. Reserva per a disposar i assignacions
a les llegtimes
1. Lheretant es pot reservar, per a disposar-ne lliurement en
donaci, codicil, memria testamentria o un altre pacte succes-
sori, els bns, les quantitats de diners o la part alquota del seu
patrimoni que estableixi en lheretament.
2. Lheretant pot assignar al pagament de llegtimes bns o
diners, que sexclouen de lheretament. Lassignaci no atribueix
als legitimaris cap dret durant la vida de lheretant, per, si aquest
mor sense haver-los atribut els bns o quantitats assignats, els
legitimaris els adquireixen ntegrament encara que excedeixin
limport del que per llegtima els correspon.
Article 431-23. Efccia revocatria
1. Lheretament vlid revoca el testament, el codicil, la mem-
ria testamentria i la donaci per causa de mort anteriors al seu
atorgament, encara que hi siguin compatibles.
2. Les disposicions per causa de mort posteriors a lheretament
noms sn efcaces si lheretament era preventiu o en la mesura
que ho permeti la reserva per a disposar.
Article 431-24. Transmissibilitat de la qualitat dhereu
1. Si lhereu institut en heretament premor al causant, lhere-
tament esdev inefca, excepte que shagi convingut altrament i
en els supsits que regula aquest article.
2. A manca duna disposici expressa en contra, si lhereu ins-
titut en heretament s descendent del causant i premor a aquest
deixant descendents cridats a la seva herncia, transmet a aquests
la seva qualitat dhereu contractual, de la mateixa manera en qu
siguin els seus hereus. Si hi ha diversos flls o descendents hereus
de lhereu premort abintestat, lheretant en pot escollir un, en
escriptura pblica irrevocable o en testament, com a substitut en
lheretament.
143
3. En lheretament cumulatiu, els bns rebuts de present per
lhereu premort sn transmesos als seus successors, llevat que
shagi estipulat un pacte reversional. Respecte als bns no trans-
mesos en vida per lheretant, saplica a aquest heretament el que
estableixen els apartats 1 i 2.
Article 431-25. Efectes de lheretament en vida
de lheretant
1. Lheretament simple, i tamb el cumulatiu respecte als bns
exceptuats de ladquisici de present i als adquirits posteriorment
per lheretant, no limiten la facultat daquest per a disposar dels
seus bns a ttol oners entre vius.
2. Si la fnalitat de lheretament s el manteniment o la con-
tinutat duna empresa familiar o dun establiment professional,
es pot convenir que llur transmissi onerosa, o la de les accions
o participacions socials que la representin, i tamb la renncia al
dret de subscripci preferent, shagi de fer amb el consentiment
exprs de la persona instituda, si s atorgant del pacte successori,
o de tercers. Tamb es poden establir normes sobre ladminis-
traci de lempresa o lestabliment per lheretant o lhereu, que
es poden incloure en els estatuts socials de lempresa familiar i
publicar en el Registre Mercantil.
3. Lheretant noms pot disposar dels seus bns a ttol gratut
amb el consentiment exprs de lhereu, excepte si ho fa amb la
fnalitat de satisfer llegtimes o en la quantia superior que sha-
gi fxat en lheretament, i per a fer liberalitats ds. Saplica la
mateixa limitaci per a la constituci de censos, censals o rendes
vitalcies.
4. Lhereu institut pot impugnar els actes dispositius en la
mesura que es puguin considerar atorgats en dany o en frau de
lheretament, fns i tot en vida de lheretant.
Article 431-26. Responsabilitat de lhereu pels deutes
de lheretant
1. Lhereu institut en heretament noms respon dels deutes
de lheretant anteriors a lheretament amb els bns transmesos de
present i tan bon punt feta lexcussi dels bns i dels drets que
144
lheretant shagi reservat. Els creditors per aquests deutes sn
preferents als creditors de lhereu.
2. Respecte als deutes posteriors a lheretament, lhereu no
respon, en vida de lheretant, amb els bns adquirits de present
en virtut del mateix heretament, ni amb els seus bns propis. Un
cop mort lheretant, lhereu pot excloure de responsabilitat els
dits bns si sacull al benefci dinventari dins del termini i en la
forma que estableix larticle 461-15.
Article 431-27. Pacte reversional
1. El pacte reversional produeix efectes en complir-se leven-
tualitat prevista, de manera que retornen a lheretant els bns
transmesos o llurs subrogats, per sense obligaci de restituir els
fruits percebuts.
2. Si no sha previst labast de la reversi, sentn que ha estat
establerta per al cas que lhereu premori a lheretant sense deixar
flls.
3. El pacte reversional no impedeix a lhereu de reclamar la
llegtima que li pugui correspondre.
4. La reversi pactada a favor de lheretant no sestn als seus
hereus si no sha pactat expressament. La reversi pactada a favor
de qualsevol altra persona resta sotmesa a les regles sobre lhe-
rncia fdecomesa i no en pot ultrapassar els lmits.
5. Lheretant pot deixar sense efecte, en qualsevol moment i
unilateralment, el pacte reversional. Sentn que lha deixat sense
efecte si, en escriptura pblica, confrma com a lliure lheretament
o renuncia a la reversi.
Article 431-28. Efectes de lheretament a lobertura
de la successi
1. Un cop mort lheretant, lhereu institut en heretament no
pot repudiar lherncia, llevat que es tracti duna persona no
atorgant del pacte, per pot gaudir del benefci dinventari si
manifesta aquesta voluntat dins del termini i la forma que esta-
bleix larticle 461-15. El temps sha de comptar des de la mort
de lheretant.
2. Els bns o la part dels bns que lheretant es va reservar per
145
a disposar i que no hagi transms entre vius o per causa de mort
sincorporen a lheretament.
3. Si lheretament s cumulatiu, lhereu, quan mor lheretant,
adquireix els bns exceptuats de ladquisici de present i els ad-
quirits per lheretant desprs de latorgament de lheretament.
Secci tercera. Pactes successoris datribuci particular
1. En pacte successori, es poden convenir atribucions particu-
lars, a favor dun dels atorgants o de tercers. Els atorgants poden
convenir tamb atribucions particulars recproques a favor del
que sobrevisqui.
2. Les atribucions particulars en pacte successori es poden fer
amb carcter preventiu, aplicant el que estableix larticle 431-21.
3. Si en el pacte successori datribuci particular hi ha trans-
missi de present de bns, lacte es considera donaci.
Article 431-30. Efectes de les atribucions particulars
1. El causant que atorga en pacte successori una atribuci par-
ticular noms pot disposar dels bns que en sn objecte amb el
consentiment exprs de lafavorit o, si aquest no s part del pacte,
amb el dels altres atorgants.
2. Si el b atribut es perd o es deteriora per causa imputable al
causant o aquest laliena o el grava contravenint al que estableix
lapartat 1, lafavorit en pot exigir a lhereu el valor, llevat, en cas
de deteriorament o de gravamen, que lhereu estigui en condicions
de complir en els termes convinguts.
3. En cas de premorincia de lafavorit al causant, saplica el
4. En morir el causant, lafavorit amb una atribuci particular
fa seus els bns independentment que lhereu accepti lherncia
i en pot prendre possessi per ell mateix.
5. A manca del que shagi convingut sobre les atribucions parti-
culars, shi apliquen les normes dels llegats, en all en qu siguin
compatibles amb llur naturalesa irrevocable.
146
CAPTOL II. Les donacions per causa de mort
Article 432-1. Donacions per causa de mort
1. Sn donacions per causa de mort les disposicions de bns
que el donant, en consideraci a la seva mort, atorga en forma de
donaci acceptada pel donatari en vida seva, sense que el donant
resti vinculat personalment per la donaci.
2. Les donacions atorgades amb la condici suspensiva que el
donatari sobrevisqui al donant tenen el carcter de donacions per
causa de mort i estan subjectes al rgim jurdic daquestes, sens
perjudici de les disposicions en matria de pactes successoris.
3. La transmissi de la propietat de la cosa donada se supedita
al fet que la donaci sigui defnitivament ferma, llevat que la
voluntat de les parts sigui de transmissi immediata, amb reserva
dusdefruit pel donant o sense, sota la condici resolutria de
revocaci o premorincia del donatari.
Article 432-2. Dret aplicable
1. Les donacions per causa de mort no poden sser universals
i es regeixen per les normes dels llegats relatives a:
a) La inhabilitat i la indignitat successries del donatari.
b) El dret dacrixer entre els donataris
c) La possibilitat de substituci vulgar del donatari.
d) Les condicions, els modes, les substitucions, els fdecomi-
sos i les altres crregues imposats al donatari.
e) La prdua posterior dels bns donats.
f) El dret preferent dels creditors hereditaris per al cobrament
de llurs crdits.
2. En les qestions a qu no fa referncia lapartat 1, les dona-
cions per causa de mort es regeixen per les normes de les donacions
entre vius, en la mesura que ho permeti llur naturalesa especial.
Article 432-3. Capacitat per a atorgar donacions per causa
de mort
1. Pot atorgar donacions per causa de mort qui t capacitat per
a testar. Si no satorguen en escriptura pblica, noms sn vlides
si el donant s major dedat.
147
2. Pot acceptar donacions per causa de mort el donatari amb
capacitat per a contractar o els seus representants legals.
Article 432-4. Adquisici pel donatari
1. En morir el donant, el donatari fa seus els bns donats,
independentment que lhereu accepti lherncia i de la validesa
o subsistncia del testament del donant o de les seves disposi-
cions.
2. El donatari pot prendre possessi per ell mateix dels bns do-
nats, sense necessitat que lhereu o el marmessor els hi lliurin.
Article 432-5. Inefccia de les donacions per causa de mort
Les donacions per causa de mort resten sense efecte en els casos
segents:
a) Si el donant les revoca expressament en escriptura pblica,
testament o codicil.
b) Si el donant aliena o llega els bns donats.
c) Si el donant atorga amb posterioritat heretament, des del
moment en qu aquest produeix efecte.
d) Si el donatari premor al donant.
e) Si el donant no mor en ocasi del perill especial determinant
de la donaci.
TTOL IV. La successi intestada
CAPTOL I. Disposicions generals
Article 441-1. Obertura de la successi intestada
La successi intestada sobre quan una persona mor sense dei-
xar hereu testamentari o en heretament, o quan el nomenat o els
nomenats no arriben a sser-ho.
148
Article 441-2. Crides legals
1. En la successi intestada, la llei crida com a hereus del cau-
sant els parents per consanguinitat i per adopci i el cnjuge vidu
o el convivent en uni estable de parella supervivent en els ter-
mes, amb els lmits i en els ordres que estableix aquest codi, sens
perjudici, si escau, de les llegtimes.
2. A manca de les persones a qu fa referncia lapartat 1, suc-
ceeix la Generalitat de Catalunya.
3. El cnjuge vidu o el convivent en uni estable de parella
supervivent, si no li correspon dsser hereu, adquireix els drets
Article 441-3. Parentiu
1. La proximitat del parentiu es determina pel nombre de ge-
neracions. Cada generaci forma un grau, i cada srie de graus,
una lnia. La lnia pot sser directa o collateral.
2. La lnia s directa si les persones descendeixen luna de
laltra, i pot sser descendent i ascendent. La descendent uneix el
progenitor amb els qui en descendeixen. Lascendent uneix una
persona amb aquelles de les quals descendeix.
3. La lnia s collateral si les persones no descendeixen luna
de laltra per vnen dun tronc com.
Article 441-4. Cmput del parentiu
1. En la lnia directa es computen els graus pel nombre de gene-
racions, descomptant la del progenitor.
2. En la lnia collateral es computen els graus sumant les ge-
neracions de cada branca que surt del tronc com.
Article 441-5. Principi de proximitat de grau
En la successi intestada, el cridat de grau ms prxim exclou
els altres, llevat dels casos en qu s procedent el dret de repre-
sentaci.
149
Article 441-6. Successi per graus i ordres
1. Si cap dels parents ms prxims cridats per la llei no arriba
a sser hereu per qualsevol causa o s apartat de lherncia per
indignitat successria, lherncia es defereix al grau segent, i aix
successivament, de grau en grau i dordre en ordre, fns a arribar
a la Generalitat de Catalunya.
2. Si solament un o alguns dels cridats no arriben a sser he-
reus, la quota hereditria que els hauria correspost acreix la dels
altres parents del mateix grau, llevat del dret de representaci, si
s aplicable.
3. El que estableix aquest article sentn sens perjudici del dret
de transmissi de lherncia deferida i no acceptada i dels altres
casos en qu aquest codi estableix un ordre de successi especial.
Article 441-7. Dret de representaci
1. Per dret de representaci, els descendents duna persona
premorta, declarada absent o indigna sn cridats a ocupar el seu
lloc en la successi intestada.
2. El dret de representaci noms saplica als descendents del
causant, sense limitaci de grau, i als nebots, per no sestn als
descendents daquests.
3. El representant que, per repudiaci o per una altra causa,
no arriba a sser hereu del representat no perd el dret de repre-
sentaci.
Article 441-8. Divisi de lherncia
1. En la successi intestada, lherncia es divideix a parts iguals
entre els cridats que lhan acceptada, llevat dels casos en qu
aquest codi estableix una altra cosa.
2. Si s aplicable el dret de representaci entre descendents,
lherncia es divideix per branques o estirps, i els representants
de cada branca es reparteixen a parts iguals la porci que hauria
correspost a llur representat.
3. Si s aplicable el dret de representaci en la lnia collateral,
lherncia es divideix dacord amb el que estableix larticle 442-
10.2.
150
CAPTOL II. Lordre de succeir
Secci primera. La successi en lnia directa descendent
Article 442-1. Delaci als flls
1. En la successi intestada, lherncia es defereix primerament
als flls del causant, per dret propi, i a llurs descendents per dret
de representaci, sens perjudici, si escau, dels drets del cnjuge
vidu o del convivent en uni estable de parella supervivent.
2. En cas de repudiaci dun dels cridats, la seva part acreix la
dels altres del mateix grau.
Article 442-2. Delaci als descendents de grau ulterior
1. Si tots els descendents cridats dun mateix grau repudien
lherncia, aquesta es defereix als descendents del grau segent,
per dret propi, per dividint-la per estirps i a parts iguals entre els
descendents de cada estirp.
2. Lherncia no es defereix als nts o descendents de grau
ulterior si tots els flls del causant la repudien, en vida del cn-
juge o del convivent en uni estable de parella, i aquest ns el
progenitor com.
Secci segona. La successi del cnjuge vidu i del convivent
en uni estable de parella supervivent
Article 442-3. Successi del cnjuge vidu i del convivent
en uni estable de parella supervivent
supervivent, si concorre a la successi amb flls del causant o
descendents daquests, t dret a lusdefruit universal de lherncia,
lliure de fana, si b pot exercir lopci de commutaci que li
reconeix larticle 442-5.
2. Si el causant mor sense flls ni altres descendents, lherncia
es defereix al cnjuge vidu o al convivent en uni estable de pa-
rella supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven
el dret a llegtima.
151
Article 442-4. Usdefruit universal
1. Lusdefruit universal del cnjuge o del convivent en uni
estable de parella sestn a les llegtimes, per no als llegats or-
denats en codicil, a les atribucions particulars ordenades en pacte
successori a favor daltres persones ni a les donacions per causa
de mort.
2. Si el cnjuge vidu o el convivent en uni estable de parella
supervivent concorre a la successi amb hereus menors dedat
dels quals s representant legal, pot exercir llur representaci per
a lacceptaci de lherncia, sense que calgui la intervenci dun
defensor judicial, i adjudicar-se lusdefruit universal.
3. Lusdefruit universal sextingeix per les causes generals
dextinci del dret dusdefruit i no es perd encara que es contregui
nou matrimoni o es passi a conviure amb una altra persona.
Article 442-5. Commutaci de lusdefruit
1. El cnjuge vidu o el convivent en uni estable de parella su-
pervivent pot optar per commutar lusdefruit universal per latri-
buci duna quarta part alquota de lherncia i, a ms, lusdefruit
de lhabitatge conjugal o familiar.
2. Lopci de commutaci de lusdefruit universal es pot exer-
cir en el termini dun any a comptar de la mort del causant i
sextingeix si el cnjuge vidu o el convivent en uni estable de
parella supervivent accepta de manera expressa ladjudicaci de
lusdefruit universal.
supervivent noms pot demanar latribuci de lusdefruit de
lhabitatge conjugal o familiar si aquest b forma part de lac-
tiu hereditari i el causant no nha disposat en codicil o en pacte
successori. Si el vidu o el convivent supervivent nera copropie-
tari juntament amb el causant, lusdefruit sestn a la quota que
pertanyia a aquest. Saplica a aquest usdefruit el que estableix
larticle 442-4.3.
4. Per a calcular la quarta part alquota de lherncia, es parteix
del valor dels bns de lactiu hereditari lquid en el moment de la
mort del causant i sen descompten els bns disposats en codicil
o pacte successori i, si escau, el valor de lusdefruit de lhabitat-
152
ge que tamb satribueix al cnjuge vidu o al convivent en uni
estable de parella supervivent, per no les llegtimes.
5. La quarta part alquota de lherncia es pot pagar adjudicant
bns de lherncia o amb diners, a elecci dels hereus, aplicant
les regles del llegat de part alquota.
Article 442-6. Manca de dret a succeir
1. El cnjuge vidu no t dret a succeir abintestat al causant si
en el moment de lobertura de la successi nestava separat judi-
cialment o de fet o si hi havia pendent una demanda de nullitat
del matrimoni, de divorci o de separaci, llevat que els cnjuges
shaguessin reconciliat.
2. El convivent en uni estable de parella supervivent no t dret
a succeir abintestat al causant si estava separat de fet del causant
en el moment de la mort daquest.
Article 442-7. Atribuci expressa en la declaraci dhereus
Els drets del cnjuge vidu o del convivent en uni estable de
parella supervivent en la successi intestada shan datribuir ex-
pressament en les declaracions dhereu abintestat, que es poden
fer, en ambds casos, per acta notarial de notorietat.
Secci tercera. La successi en lnia directa ascendent
Article 442-8. Delaci als progenitors i ascendents
1. Si el causant mor sense flls ni descendents i sense cnjuge
o convivent, lherncia es defereix als progenitors, a parts iguals.
Si noms en sobreviu un dels dos, la delaci a aquest sestn a
tota lherncia.
2. Si el causant mor sense flls ni descendents, sense cnjuge
o convivent i sense progenitors, lherncia es defereix als as-
cendents de grau ms proper. Si hi ha dues lnies de parents del
mateix grau, lherncia es divideix per lnies i, dins de cada lnia,
per caps.
153
Secci quarta. La successi dels collaterals
Article 442-9. Delaci als collaterals
Si el causant mor sense flls ni descendents, sense cnjuge o
convivent i sense ascendents, lherncia es defereix als parents
collaterals.
Article 442-10. Germans i flls de germans
1. Els germans, per dret propi, i els flls de germans, per dret
de representaci, succeeixen al causant amb preferncia sobre els
altres collaterals, sense distinci entre germans de doble vincle
o de vincle senzill.
2. Si concorren a lherncia germans i flls de germans i hi ha
una sola estirp de nebots, aquests perceben, per caps, el que cor-
respon a lestirp. Si nhi ha dues o ms, sacumulen les parts que
corresponen a les estirps cridades i tots els nebots que les integren
succeeixen en el conjunt per caps.
3. Si es frustra la delaci a algun dels nebots, la part vacant
acreix la de tots els altres nebots per parts iguals. Si aquest nebot
s nic en lestirp o si es frustren totes les delacions a nebots
duna mateixa estirp, la part vacant acreix la dels germans vius
del causant, si nhi ha, i la dels altres nebots, amb aplicaci de la
regla de divisi que estableix lapartat 2.
4. Si no hi ha germans, els nebots succeeixen al causant per
dret propi i per caps.
Article 442-11. Crida als altres collaterals
Si no hi ha germans ni flls de germans, lherncia es defereix
als altres parents de grau ms prxim en lnia collateral dins del
quart grau, per caps i sense dret de representaci ni distinci de
lnies.
154
Secci cinquena. La successi de la Generalitat
de Catalunya
Article 442-12. Successi a manca de parents dins del quart
grau
1. Si manquen les persones que assenyala aquest captol, suc-
ceeix la Generalitat de Catalunya.
2. En el cas a qu fa referncia lapartat 1, lherncia s accep-
tada a benefci dinventari mitjanant declaraci judicial dhereu
prvia.
Article 442-13. Destinaci dels bns
1. La Generalitat de Catalunya ha de destinar els bns heretats
o llur producte o valor a establiments dassistncia social o a
institucions de cultura, preferentment del municipi de la darrera
residncia habitual del causant a Catalunya. Si no nhi ha en el dit
municipi, shan de destinar als establiments o a les institucions de
la comarca o, si tampoc no nhi ha a la comarca, als de carcter
general a crrec de la Generalitat.
2. Si en el cabal relicte hi ha fnques urbanes, la Generalitat
de Catalunya les ha de destinar preferentment al compliment de
poltiques dhabitatge social, sia directament sia reinvertint el
producte obtingut en alienar-les, segons llurs caracterstiques.
CAPTOL III. La successi en cas dadopci
Article 443-1. Principi dequiparaci
1. El parentiu per adopci produeix els mateixos efectes suc-
cessoris que el parentiu per consanguinitat. Per tant, la persona
adoptada i els seus descendents adquireixen drets successoris
abintestat respecte a la persona adoptant i la seva famlia, i aquests
respecte a aquells.
2. Ladopci extingeix els drets successoris abintestat entre
ladoptat i els seus parents dorigen, excepte en els casos que
regulen els articles 443-2 a 443-4.
155
Article 443-2. Adopci de flls del cnjuge o de la persona
amb qui ladoptant conviu
En cas dadopci de flls del cnjuge o de la persona amb qui
ladoptant conviu en relaci de parella amb carcter estable, els
flls adoptius i els ascendents del progenitor dorigen substitut
per ladopci conserven el dret a succeir-se abintestat.
Article 443-3. Adopci en la mateixa famlia
En cas dadopci dun orfe per un parent dins del quart grau, es
mantenen els drets successoris abintestat entre ladoptat i els seus
ascendents de la branca familiar en qu no sha produt ladopci,
amb les particularitats segents:
a) En la successi de ladoptat i en la dels seus descendents, els
dits ascendents dorigen noms succeeixen si no hi ha ascendents
dels pares adoptius.
b) En la successi dels dits ascendents dorigen, els flls adop-
tats per un parent de laltra branca familiar noms succeeixen si
no hi ha flls o descendents del causant que no hagin estat adoptats
per una altra persona.
Article 443-4. Successi dels germans per naturalesa
En els casos dadopci que regulen els articles 443-2 i 443-3,
els germans per naturalesa conserven el dret de succeir-se abin-
testat entre si.
Article 443-5. Supeditaci a tracte familiar
Els drets successoris que regulen els articles 443-2 a 443-4
resten exclosos si sacredita que el causant i el successor no han
mantingut el tracte familiar.
156
CAPTOL IV. La successi de limpber
Article 444-1. Carcter troncal dels bns
La successi intestada del causant impber, si no hi ha substi-
tuci pupillar, es regeix per les normes segents:
a) En els bns procedents dun progenitor, o dels altres parents
daquest dins del quart grau, adquirits a ttol gratut, sn cridats a
la successi els parents ms prxims de limpber, per llur ordre,
dins del quart grau en la lnia de la qual els bns procedeixen.
b) Si sobreviu el progenitor de laltra lnia, conserva el seu dret
a la llegtima sobre els dits bns.
c) En els altres bns de limpber, i tamb en els fruits dels
bns troncals, la successi intestada es regeix per les regles ge-
nerals, sense distinci de lnies.
TTOL V. Altres atribucions successries determinades
per la llei
CAPTOL I. La llegtima
Article 451-1. Dret a la llegtima
La llegtima confereix a determinades persones el dret a obtenir
en la successi del causant un valor patrimonial que aquest els pot
atribuir a ttol dinstituci hereditria, llegat, atribuci particular
o donaci, o de qualsevol altra manera.
Article 451-2. Naixement del dret a llegtima i acceptaci
1. El dret a llegtima neix en el moment de la mort del causant.
Abans daquest moment no es pot embargar per deutes dels pre-
sumptes legitimaris.
2. Es presumeix que la llegtima s acceptada mentre no shi
renuncia duna manera expressa, pura i simple.
157
3. El dret a percebre la llegtima es transmet als hereus del
legitimari, excepte en el cas que regula larticle 451-25.2.
Secci segona. Els legitimaris i la determinaci
de la llegtima
Article 451-3. Llegtima dels descendents i dret
de representaci
1. Sn legitimaris tots els flls del causant per parts iguals.
2. Els flls premorts, els desheretats justament, els declarats
indignes i els absents sn representats per llurs respectius des-
cendents per estirps.
3. El dret de representaci noms t per objecte el dret a la
llegtima i no sestn a les atribucions patrimonials que el causant
hagi ordenat a favor del representat, llevat que el representant hi
hagi estat cridat per via de substituci.
4. En cas dadopci de flls del cnjuge o de la persona amb
qui ladoptant conviu en relaci de parella amb carcter estable,
ladoptat no s legitimari del progenitor dorigen substitut per
ladopci i, si aquest ha mort, tampoc no ho s, per dret de re-
presentaci, en la successi dels ascendents daquest. La mateixa
regla saplica en ladopci dorfes per parents dins del quart grau
respecte a la successi dels ascendents de la branca familiar en
qu no sha produt ladopci.
Article 451-4. Llegtima dels progenitors
1. Si el causant no t descendents que lhagin sobreviscut, sn
legitimaris els progenitors per meitat. Aquests no tenen dret a
llegtima si el causant t descendents per han estat desheretats
justament o declarats indignes.
2. Si noms sobreviu un progenitor o la fliaci noms est
determinada respecte a un progenitor, li correspon el dret de lle-
gtima ntegrament. Si sobreviuen tots dos per un dells ha es-
tat desheretat justament o ha estat declarat indigne, la llegtima
correspon noms a laltre. En aquest cas, sha daplicar el que
estableix larticle 451-6.
158
Article 451-5. Quantia i cmput de la llegtima
La quantia de la llegtima s la quarta part de la quantitat base
que resulta daplicar les regles segents:
a) Es parteix del valor que els bns de lherncia tenen en el
moment de la mort del causant, amb deducci dels deutes i les
despeses de la darrera malaltia i de lenterrament o la incinera-
ci.
b) Al valor lquid que resulta daplicar la regla de la lletra a,
shi ha dafegir el dels bns donats o alienats per un altre ttol gra-
tut pel causant en els deu anys precedents a la seva mort, excloses
les liberalitats ds. El valor dels bns que han estat objecte de
donacions imputables a la llegtima sha de computar, en tot cas,
amb independncia de la data de la donaci.
c) El valor dels bns objecte de les donacions o daltres actes
dispositius computables s el que tenien en el moment de morir
el causant, amb la deducci de les despeses tils sobre els bns
donats costejades pel donatari i de limport de les despeses extra-
ordinries de conservaci o reparaci, no causades per culpa seva,
que ell hagi sufragat. En canvi, sha dafegir al valor daquests
bns lestimaci dels deterioraments originats per culpa del do-
natari que en puguin haver minvat el valor.
d) Si el donatari ha alienat els bns donats o si els bns shan
perdut per culpa del donatari, safegeix, al valor lquid que resulta
daplicar la regla de la lletra a, el valor que tenen o haurien tingut
en el moment de la mort del causant.
Article 451-6. Llegtima individual
Per a determinar limport de les llegtimes individuals, fan
nombre el legitimari que sigui hereu, el que hi ha renunciat, el
desheretat justament i el declarat indigne de succeir. No fan nom-
bre el premort i labsent, llevat que siguin representats per llurs
descendents.
159
Secci tercera. Latribuci, la imputaci, la percepci
i el pagament de la llegtima
Article 451-7. Atribuci a ttol dherncia o de llegat
1. La instituci dhereu i el llegat a favor de qui resulti sser
legitimari impliquen atribuci de llegtima, encara que no sex-
pressi aix, i shi imputen pel valor dels bns en el moment de la
mort si el causant no disposa una altra cosa, encara que el legiti-
mari repudi lherncia o renunci al llegat. En aquests dos casos,
sentn que el legitimari renuncia tamb a la llegtima.
2. El llegat disposat en concepte de llegtima o imputable a
aquesta que no sigui llegat simple de llegtima ha dsser de di-
ners, encara que no nhi hagi en lherncia, o de bns integrants
del cabal relicte. Aquests bns han dsser de propietat exclusiva,
plena i lliure, llevat que:
a) No hi hagi bns daquesta condici en lherncia, sense
comptar a aquest sol efecte els bns mobles ds domstic.
b) El legitimari sigui cotitular del b llegat, en comunitat ordi-
nria indivisa amb el causant.
c) El legitimari sigui titular dun dret susceptible de produir
la consolidaci del domini conjuntament amb el que el causant
li llega.
3. Si el llegat no compleix els requisits que estableix lapartat 2,
el legitimari pot optar entre acceptar-lo simplement o renunciar-hi
i exigir all que li correspongui per llegtima.
4. La llegtima es pot llegar en forma simple, emprant la fr-
mula all que per llegtima correspongui o altres danlogues
o similars. En aquest cas, si el legitimari ha estat alhora institut
hereu o afavorit amb altres llegats, aquestes atribucions impliquen
igualment la de la llegtima, sense que el llegat en forma simple
li atorgui cap dret addicional.
Article 451-8. Imputaci de donacions i atribucions parti-
culars
1. Sn imputables a la llegtima les donacions entre vius atorga-
des pel causant amb pacte exprs dimputaci o fetes en pagament
o a compte de la llegtima. El carcter imputable de la donaci
160
sha de fer constar expressament en el moment en qu satorga
i no es pot imposar amb posterioritat per actes entre vius ni per
causa de mort.
2. Sn imputables a la llegtima, llevat que el causant disposi
una altra cosa:
a) Les donacions fetes pel causant a favor dels flls perqu pu-
guin adquirir el primer habitatge o emprendre una activitat profes-
sional, industrial o mercantil que els proporcioni independncia
personal o econmica.
b) Les atribucions particulars en pacte successori, les donacions
per causa de mort i les assignacions de bns al pagament de lleg-
times, fetes tamb en pacte successori, quan es facin efectives.
3. En lherncia dels avis, sn imputables a la llegtima dels
nts els bns rebuts pels progenitors representats que haurien estat
imputables a llur llegtima en cas dhaver estat legitimaris.
4. Les donacions i les altres atribucions imputables a la llegti-
ma es valoren dacord amb el que estableix larticle 451-5, per
llur imputaci no est sotmesa al lmit de deu anys que fxa la
lletra b del dit article.
5. El causant pot deixar sense efecte la imputaci a la llegtima
en testament o codicil i tamb en pacte successori o per mitj
duna declaraci feta en un altre acte entre vius en escriptura
pblica. La dispensa dimputaci feta en escriptura pblica s
irrevocable i la feta en pacte successori noms s revocable per
les causes legals o acordades entre les parts.
Article 451-9. Intangibilitat de la llegtima
1. El causant no pot imposar sobre les atribucions fetes en con-
cepte de llegtima o imputables a aquesta condicions, terminis o
modes. Tampoc no pot gravar-les amb usdefruits o altres crre-
gues, ni subjectar-les a fdecoms. Si ho fa, aquestes limitacions
es consideren no formulades.
2. Com a excepci al que estableix lapartat 1, si la disposici
sotmesa a alguna de les limitacions a qu fa referncia el dit
apartat t un valor superior al que correspon al legitimari per ra
de llegtima, aquest ha doptar entre acceptar-la en els termes
en qu li s atribuda o reclamar noms el que per llegtima li
correspongui.
161
3. Si el legitimari accepta lherncia o el llegat sotmesos a
alguna limitaci, sentn que renuncia a lexercici de lopci que
estableix lapartat 2.
Article 451-10. Suplement de llegtima
1. La instituci dhereu, el llegat, latribuci particular en pacte
successori i les donacions imputables a la llegtima no priven els
afavorits de llur qualitat de legitimaris. Si el valor daquestes
atribucions excedeix limport de la llegtima, els legitimaris fan
seu lexcs com a mera liberalitat.
2. Si el que han rebut els legitimaris pels conceptes a qu fa
referncia lapartat 1 s inferior a la llegtima que els correspon,
poden exigir el que manqui com a suplement de llegtima, llevat
que, desprs de la mort del causant, shagin donat per totalment
pagats de la llegtima respectiva o hagin renunciat expressament
al suplement.
3. Si desprs del pagament de la llegtima apareixen nous bns
del causant, el legitimari t dret al suplement que li correspongui
encara que shagi donat per totalment pagat de la llegtima o hagi
renunciat al suplement.
Article 451-11. Pagament de la llegtima
1. Lhereu o les persones facultades per a fer la partici, distri-
buir lherncia o pagar llegtimes poden optar pel pagament, tant
de la llegtima com del suplement, en diners, encara que no nhi
hagi a lherncia, o pel pagament en bns del cabal relicte, sempre
que, per disposici del causant, no correspongui als legitimaris
de percebrels per mitj dinstituci dhereu, llegat o assignaci
dun b especfc, atribuci particular o donaci.
2. En cas doptar pel pagament de la llegtima o, si escau, el
suplement en bns, lhereu o la persona facultada per a pagar ha
de complir els requisits que estableix larticle 451-7.2. Un cop
feta lopci i comenat el pagament duna manera determinada,
el legitimari pot exigir que la resta li sigui pagada de la mateixa
manera.
162
Article 451-12. Qualitat dels bns
1. Si les persones a qu fa referncia larticle 451-11 opten pel
pagament en bns i el legitimari no es conforma amb els que hom
li pretengui adjudicar, aquest pot recrrer a lautoritat judicial
competent, que ha de decidir amb equitat i pel procediment de
jurisdicci voluntria.
2. Lautoritat judicial pot ordenar, en qualsevol cas, que es
practiqui una prova pericial per a conixer la qualitat i el valor
dels bns que componen lherncia i del lot que hom pretengui
adjudicar al legitimari.
Article 451-13. Valoraci dels bns
Els bns de lherncia que serveixin com a pagament de la
llegtima sestimen per llur valor en el moment en qu la persona
legitimada per a pagar els elegeix o els adjudica i ho notifca al
legitimari.
Article 451-14. Interessos
1. El causant pot disposar que la llegtima no meriti inters o
en pot establir limport.
2. A manca de disposicions del causant, la llegtima merita
linters legal des de la mort del causant, encara que es pagui en
bns de lherncia, llevat que el legitimari convisqui amb lhereu
o lusufructuari universal de lherncia i a crrec daquest.
3. El suplement de llegtima merita inters noms des que s
reclamat judicialment.
4. Si la llegtima es fa efectiva per mitj dun llegat de b es-
pecfc o una donaci per causa de mort, el legitimari afavorit fa
seus, en lloc dinteressos, els fruits que el b produeix a partir de
la mort del causant. La mateixa regla saplica a lassignaci de
bns especfcs feta en pacte successori si els bns no han estat
lliurats als legitimaris abans de la mort del causant.
Article 451-15. Responsabilitat
1. Lhereu respon personalment del pagament de la llegtima
i, si escau, del suplement daquesta.
163
2. El legitimari pot demanar lanotaci preventiva de la deman-
da de reclamaci de la llegtima i, si escau, del suplement en el
Registre de la Propietat.
3. Si la llegtima satribueix per mitj dun llegat de bns im-
mobles o duna quantitat determinada de diners, el legitimari tam-
b pot demanar, si escau, lanotaci preventiva del llegat. El llegat
simple de llegtima no t a aquest efecte la consideraci de llegat
de quantitat i no dna lloc, per ell mateix, a cap assentament en
el Registre de la Propietat.
Secci quarta. La preterici i el desheretament
Article 451-16. Preterici de legitimaris
1. s preterit el legitimari a qui el causant no ha fet cap atribu-
ci en concepte de llegtima o imputable a aquesta i que tampoc
no ha estat desheretat. El legitimari preterit pot exigir all que per
llegtima li correspon.
2. Si el legitimari preterit s un descendent del causant que
ha nascut o ha esdevingut legitimari desprs dhaver-se atorgat
el testament o un descendent lexistncia del qual el causant
ignorava en el moment de testar, t acci perqu es declarin
inefcaos el testament i, si escau, els codicils atorgats pel cau-
sant, per causa de preterici errnia. Se nexceptuen els casos
segents:
a) Si el causant ha institut hereu nic, en tota lherncia, el
cnjuge o el convivent en uni estable de parella.
b) Si el causant ha institut hereu nic, en tota lherncia, un
fll o un altre descendent i en el moment datorgar testament tenia
ms dun fll o almenys un fll i una estirp de fll premort.
c) Si la relaci de fliaci en virtut de la qual hom esdev le-
gitimari ha quedat legalment determinada desprs de la mort del
causant.
3. El legitimari per dret de representaci noms pot exercir
lacci de preterici errnia si el representat, en cas dhaver so-
breviscut al causant, ho hauria pogut fer.
4. El simple reconeixement genric del dret de llegtima a qui
correspongui o latribuci dun llegat simple de llegtima a favor
164
de tots els flls no exclou el dret dels legitimaris a exercir lacci
de preterici errnia si escau dacord amb els apartats 1 a 3.
5. Lacci per a impugnar el testament o els codicils per causa
de preterici errnia caduca al cap de quatre anys de la mort del
testador.
Article 451-17. Causes de desheretament
1. El causant pot privar els legitimaris de llur dret de llegtima
si en la successi concorre alguna causa de desheretament.
2. Sn causes de desheretament:
a) Les causes dindignitat que estableix larticle 412-3.
b) La denegaci daliments al testador o al seu cnjuge o con-
vivent en uni estable de parella, o als ascendents o descendents
del testador, en els casos en qu hi ha lobligaci legal de pres-
tar-los-en.
c) El maltractament greu al testador, al seu cnjuge o convi-
vent en uni estable de parella, o als ascendents o descendents
del testador.
d) La suspensi o la privaci de la potestat que corresponia al
progenitor legitimari sobre el fll causant o de la que corresponia
al fll legitimari sobre un nt del causant, en ambds casos per
causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
e) Labsncia manifesta i continuada de relaci familiar entre
el causant i el legitimari, si s per una causa exclusivament im-
putable al legitimari.
Article 451-18. Requisits del desheretament
1. El desheretament sha de fer en testament, codicil o pacte
successori i requereix lexpressi duna de les causes que tipifca
larticle 451-17 i la designaci nominal del legitimari deshere-
tat.
2. El desheretament no pot sser ni parcial ni condicional.
1. La reconciliaci del causant amb el legitimari que ha in-
corregut en causa de desheretament, sempre que sigui per actes
165
indubtables, i el perd concedit en escriptura pblica deixen sense
efecte el desheretament, tant si la reconciliaci o el perd sn
anteriors al desheretament com si sn posteriors.
2. La reconciliaci i el perd sn irrevocables.
Article 451-20. Impugnaci del desheretament
1. Si el legitimari desheretat impugna el desheretament al-
legant la inexistncia de la causa, la prova que aquesta existia
correspon a lhereu.
2. Si el legitimari desheretat allega reconciliaci o perd, la
prova de la reconciliaci o del perd correspon al desheretat.
3. Lacci dimpugnaci del desheretament caduca al cap de
quatre anys de la mort del testador.
Article 451-21. Desheretament injust
1. El desheretament s injust en els casos segents:
a) Si no es compleixen els requisits que estableix larticle 451-
18.
b) Si no sarriba a provar la certesa de la causa, en cas que el
legitimari la contradigui.
c) Si el causant shavia reconciliat amb el legitimari o lhavia
perdonat.
2. El legitimari desheretat injustament pot exigir all que per
llegtima li correspon.
Secci cinquena. La inofciositat
Article 451-22. Inofciositat legitimria
1. Si amb el valor de lactiu hereditari lquid no resten a lhereu
bns relictes sufcients per a pagar les llegtimes, els llegats en
concepte de tals o imputables a les llegtimes, i els suplements, i
per a retenir la llegtima prpia sense detriment, es poden redu-
ir per inofciosos els llegats a favor destranys o dels mateixos
legitimaris, en la part que excedeixi llur llegtima, o es poden
simplement suprimir per a deixar-la franca.
166
2. Als efectes de la reducci o la supressi, les donacions per
causa de mort i les assignacions de llegtima que no shan fet efecti-
ves en vida del causant tenen el mateix tractament que els llegats.
3. Si desprs de fer la reducci o la supressi a qu fan refe-
rncia els apartats 1 i 2, el passiu supera lactiu hereditari o si
aquest s encara insufcient, tamb es poden reduir o suprimir
les donacions computables per al clcul de la llegtima atorgades
pel causant i les atribucions particulars fetes en pacte successori
a favor destranys o, fns i tot, de legitimaris, en la part no impu-
table a la llegtima.
4. El legatari, el donatari i ladquirent duna atribuci particular
en pacte successori afectats per la inofciositat poden evitar la
prdua de la totalitat o duna part del b llegat, donat o atribut
en pacte successori pagant als legitimaris en diners limport que
hagin de percebre.
Article 451-23. Ordre de reducci
1. La reducci de llegats i daltres atribucions per causa de
mort es fa en proporci a llur valor, respectant les preferncies
de pagament que ha disposat el causant.
2. La reducci o la supressi de donacions i atribucions par-
ticulars en pacte successori comena per la ms recent i segueix
per la segent ms recent, i aix successivament, per ordre invers
de data. Si la data coincideix o s indeterminada, les donacions i
atribucions particulars es redueixen a prorrata.
3. El causant no pot alterar lordre de prelaci en la reducci de
donacions i atribucions particulars ni disposar que siguin redudes
abans que els llegats.
Article 451-24. Acci dinofciositat
1. Lacci de reducci o supressi per inofciositat de llegats,
donacions i altres atribucions per causa de mort correspon sola-
ment als legitimaris i a llurs hereus, i als hereus del causant.
2. Lacci dinofciositat caduca al cap de quatre anys de la
mort del causant.
3. Els creditors del causant no es poden benefciar de la reduc-
ci o la supressi de donacions per inofciositat, sens perjudici que
167
puguin procedir contra lhereu que no ha gaudit del benefci legal
dinventari i que resulti afavorit per la reducci o la supressi.
Secci sisena. Lextinci de la llegtima
Article 451-25. Causes dextinci de la llegtima
1. La renncia a la llegtima, el desheretament just i la declara-
ci dindignitat per a succeir extingeixen la respectiva llegtima
individual.
2. La llegtima dels progenitors sextingeix si el creditor mor
sense haver-la reclamada judicialment o per requeriment notarial
desprs de la mort del fll causant.
3. La llegtima individual extingida sintegra en lherncia sen-
se que acreixi mai la dels altres legitimaris, sens perjudici del dret
de representaci.
Article 451-26. Renncia a la llegtima futura
1. Sn nuls els actes unilaterals, les estipulacions en pacte suc-
cessori i els contractes de transacci o de qualsevol altra ndole
atorgats abans de la mort del causant que impliquin renncia al
dret de llegtima o que en perjudiquin el contingut.
2. No obstant el que estableix lapartat 1, sn vlids, si sator-
guen en escriptura pblica:
a) El pacte entre cnjuges o convivents en uni estable de
parella en virtut del qual renuncien a la llegtima que els podria
correspondre en la successi dels flls comuns i, especialment,
el pacte de supervivncia en qu el supervivent renuncia a la
que li podria correspondre en la successi intestada del fll mort
impber.
b) El pacte entre flls i progenitors pel qual aquests darrers
renuncien a la llegtima que els podria correspondre en lherncia
del fll premort.
c) El pacte entre ascendents i descendents estipulat en pacte
successori o en donaci pel qual el descendent que rep del seu
ascendent bns o diners en pagament de llegtima futura renuncia
al possible suplement.
168
3. La renncia feta en pacte successori o donaci dacord amb
lapartat 2.c es pot rescindir per lesi en ms de la meitat del just
valor de la llegtima, atenent limport que tindria la llegtima del
renunciant en la data en qu sha fet. Lacci es pot exercir en el
termini de quatre anys a comptar de latorgament del pacte.
Article 451-27. Prescripci
1. La pretensi per a exigir la llegtima i el suplement prescriu
al cap de deu anys de la mort del causant.
2. La prescripci de les accions de reclamaci de llegtima o
de suplement contra un progenitor del legitimari resta suspesa
durant la vida del primer, sens perjudici del termini de preclusi
que estableix larticle 121-24. Tamb resta suspesa, en cas de
designaci dhereu pels parents dacord amb larticle 424-5, fns
que no es produeixi lelecci.
CAPTOL II. La quarta vidual
Article 452-1. Dret a la quarta vidual
1. El cnjuge vidu o el convivent en uni estable de parella que,
amb els bns propis, els que li puguin correspondre per ra de
liquidaci del rgim econmic matrimonial i els que el causant li
atribueixi per causa de mort o en consideraci a aquesta, no tingui
recursos econmics sufcients per a satisfer les seves necessitats
t dret a obtenir en la successi del cnjuge o convivent premort
la quantitat que calgui per a atendre-les, fns a un mxim de la
quarta part de lactiu hereditari lquid, calculat dacord amb el
que estableix larticle 452-3.
2. Per a determinar les necessitats del cnjuge o del convivent
creditor, sha de tenir en compte el nivell de vida de qu gaudia
durant la convivncia i el patrimoni relicte, i tamb la seva edat,
lestat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les
perspectives econmiques previsibles i qualsevol altra circums-
tncia rellevant.
169
Article 452-2. Exclusi del dret a la quarta vidual
El cnjuge vidu o el convivent en uni estable de parella su-
pervivent no t dret a reclamar la quarta vidual si, en el moment
de lobertura de la successi, est en alguna de les situacions que
regula larticle 442-6.
Article 452-3. Cmput de la quarta vidual
Per a calcular la quarta vidual, es parteix del valor dels bns de
lactiu hereditari lquid en el moment de la mort del causant i sen
descompta noms el valor dels bns de lherncia atributs al cn-
juge vidu o al convivent en uni estable de parella supervivent.
A la quantitat resultant sha dafegir el valor dels bns donats o
alienats pel causant per un altre ttol gratut, aplicant-hi les regles
de larticle 451-5.b, c i d, per sense incloure-hi les donacions
fetes al cnjuge vidu o al convivent supervivent.
Article 452-4. Reclamaci i pagament de la quarta vidual
1. La quarta vidual confereix acci personal contra els hereus
del causant al cnjuge vidu o al convivent en uni estable de pa-
rella supervivent en el qual concorrin els requisits que estableix
larticle 452-1.
2. Lhereu o les persones facultades per a fer el pagament po-
den optar per fer-lo en diners o en bns de lherncia, dacord amb
les normes sobre el pagament de la llegtima.
3. La quarta vidual merita inters des que s reclamada judi-
cialment.
4. El cnjuge vidu o el convivent en uni estable de parella su-
pervivent pot sollicitar que la demanda de reclamaci de la quarta
vidual sanoti preventivament en el Registre de la Propietat.
Article 452-5. Reducci o supressi de llegats i donacions
1. Si el valor de lactiu hereditari lquid no permet a lhereu fer
el pagament de la quarta vidual amb bns de lherncia o, si escau,
per a retenir-la sense detriment, el cnjuge vidu o el convivent en
uni estable de parella supervivent i els hereus del causant poden
170
exercir una acci per a reduir o suprimir llegats, donacions i altres
atribucions per causa de mort.
2. No es poden reduir ni suprimir els llegats, les donacions i les
altres atribucions fetes en concepte de llegtima o que hi siguin
imputables, en la part corresponent a la quantia de la llegtima.
3. Sapliquen a lacci de reducci o supressi de llegats, do-
nacions o altres atribucions patrimonials les normes reguladores
de lacci dinofciositat legitimria.
Article 452-6. Extinci de la quarta vidual
1. El dret a reclamar la quarta vidual sextingeix:
a) Per renncia feta desprs de la mort del causant.
b) Per matrimoni o convivncia marital amb una altra persona,
desprs de la mort del causant i abans dhaver-lo exercit.
c) Per la mort del cnjuge vidu o el convivent en uni estable
de parella supervivent sense haver-lo exercit.
d) Per suspensi o privaci de la potestat del cnjuge vidu o
convivent en uni estable de parella supervivent, per causa que li
sigui imputable, sobre els flls comuns amb el causant.
2. La pretensi per a reclamar la quarta vidual prescriu al cap
de tres anys de la mort del causant.
TTOL VI. Ladquisici de lherncia
CAPTOL I. Lacceptaci i la repudiaci de lherncia
Article 461-1. Exercici de la delaci
1. El cridat a lherncia la pot acceptar o repudiar lliurement
tan bon punt tingui coneixement que sha produt la delaci a
favor seu.
2. Si hi ha diversos cridats a lherncia, cadascun dells la pot
acceptar o repudiar amb independncia dels altres.
3. Lacceptaci i la repudiaci de lherncia sn irrevocables.
171
Article 461-2. Requisits per a lacceptaci i la repudiaci
de lherncia
1. Lacceptaci i la repudiaci de lherncia no es poden fer
parcialment, ni sotmeses a termini o condici. Les condicions
i les restriccions a lacceptaci i la repudiaci de lherncia es
consideren no formulades.
2. Llevat que la voluntat del testador sigui una altra, sentn
que el cridat en quotes diferents que naccepta qualsevol accepta
tamb les restants, encara que li siguin deferides amb posterioritat
per mitj de substituci vulgar o per compliment de condicions
suspensives.
Article 461-3. Formes dacceptaci de lherncia
Lacceptaci de lherncia pot sser expressa o tcita.
Article 461-4. Acceptaci expressa de lherncia
Lacceptaci expressa sha de fer en document pblic o privat,
en el qual el cridat a lherncia ha de manifestar la voluntat dac-
ceptar-la o ha dassumir el ttol dhereu.
Article 461-5. Acceptaci tcita de lherncia
Sentn que lherncia saccepta tcitament en els casos se-
gents:
a) Si el cridat fa qualsevol acte que no pot fer si no s a ttol
dhereu.
b) Si el cridat ven, dna o cedeix el dret a lherncia a tots els
cohereus, a algun dells o a un tercer, llevat que es tracti duna
donaci o cessi gratuta a favor de tots els altres en la proporci
en qu sn hereus.
c) Si el cridat renuncia al dret a succeir a canvi duna con-
traprestaci o hi renuncia a favor de noms algun o alguns dels
cohereus.
172
Article 461-6. Repudiaci de lherncia
1. La repudiaci de lherncia sha de fer de manera expressa en
document pblic o mitjanant escrit adreat al jutge competent.
2. Sentn que lherncia ha estat repudiada si el cridat hi re-
nuncia gratutament a favor de les persones a les quals shauria de
deferir la quota del renunciant, sempre que compleixi els requisits
de forma que estableix lapartat 1.
Article 461-7. Repudiaci de lherncia en perjudici
dels creditors
1. La repudiaci de lherncia en perjudici dels creditors de
lhereu cridat no es pot oposar a aquests, que poden cobrar els
crdits de data anterior a la repudiaci sobre els bns de lherncia
o sobre la quota dherncia repudiada si manquen altres recursos
per a cobrar-los.
2. El dret dels creditors caduca al cap dun any de la repudia-
ci.
Article 461-8. Acceptaci forosa de lherncia
El cridat que hagi sostret o ocultat bns de lherncia perd la
facultat de repudiar-la i esdev hereu pur i simple, encara que ma-
nifesti la voluntat de repudiar lherncia dacord amb els requisits
que estableix aquest llibre.
Article 461-9. Capacitat per a acceptar i repudiar
lherncia
1. Poden acceptar i repudiar lherncia les persones amb capa-
citat dobrar. Per a repudiar-la, els menors emancipats o habilitats
dedat i les persones posades en curatela han dsser assistits per
les persones que complementen llur capacitat.
2. Els pares o tutors necessiten lautoritzaci judicial per a
repudiar les herncies deferides als flls menors dedat o a les
persones posades en tutela.
3. Les persones jurdiques poden acceptar o repudiar les hern-
cies que els sn deferides dacord amb llurs normes reguladores.
173
Per a acceptar una herncia en forma pura i per a repudiar-la, si no
hi ha una regla expressa, les persones jurdiques han dobservar
les mateixes normes que per a fer un acte de disposici de bns.
Article 461-10. Nullitat per manca de capacitat o vicis
del consentiment
1. Sn nulles lacceptaci i la repudiaci fetes sense complir
els requisits legals de capacitat o amb la voluntat viciada per
error, violncia, intimidaci o dol. Lerror noms determina la
nullitat de lacceptaci o la repudiaci si era excusable i va sser
determinant de la prestaci del consentiment. Sentn que hi ha
error si, amb posterioritat, apareixen altres disposicions dltima
voluntat que eren desconegudes i que alteren substancialment el
contingut del ttol successori acceptat o repudiat.
2. Lacci de nullitat per manca de capacitat caduca al cap de
quatre anys de larribada a la majoria dedat o de la recuperaci
de la capacitat. En cas de vici de la voluntat, lacci caduca tamb
al cap de quatre anys, que es compten, en cas derror, des de la
realitzaci de lacte; en cas de violncia o intimidaci, des que va
cessar el vici, i en cas de dol, des del coneixement de lengany.
Article 461-11. Pluralitat de crides
1. El cridat que repudia lherncia testamentria pot acceptar
la intestada, per subjectant-se als llegats, els fdecomisos, les
condicions i les altres crregues que el testador hagi imposat.
2. La repudiaci duna herncia en la creena que era intestada
no perjudica el repudiant si ha estat cridat a la successi en testa-
ment o pacte successori.
Article 461-12. Caducitat de la delaci i interpellaci
judicial
1. El dret del cridat a acceptar o repudiar lherncia caduca al
cap de trenta anys de la mort del causant.
2. Les persones interessades en la successi, incloent-hi els
creditors de lherncia o del cridat, poden sollicitar al jutge, un
cop hagi transcorregut un mes a comptar de la delaci a llur favor,
174
que fxi un termini perqu el cridat manifesti si accepta o repudia
lherncia. Aquest termini no pot excedir els dos mesos.
3. Un cop venut el termini fxat pel jutge sense que el cridat
hagi acceptat lherncia en escriptura pblica o davant del jutge,
sentn que la repudia, llevat que sigui un menor dedat o un inca-
pa, cas en el qual sentn que laccepta a benefci dinventari.
Article 461-13. Dret de transmissi
1. Si el cridat mor sense haver acceptat ni repudiat lherncia
deferida, el dret a succeir mitjanant lacceptaci de lherncia i
el de repudiar es transmeten sempre als seus hereus.
2. Els hereus del cridat que hagi mort sense haver acceptat ni
repudiat lherncia la poden acceptar o repudiar, per noms si
prviament o en el mateix acte accepten lherncia del seu causant.
Si els hereus que accepten aquesta segona herncia sn diversos,
cadascun dells pot acceptar o repudiar la primera, independent-
ment dels altres, i amb dret preferent dacrixer entre ells.
Secci segona. Lacceptaci de lherncia pura i simple
i a benefci dinventari
Article 461-14. Acceptaci de lherncia a benefci
dinventari
1. Lhereu pot adquirir lherncia a benefci dinventari, sempre
que en prengui inventari, abans o desprs dacceptar-la, dacord
amb el que estableix larticle 461-15. Lhereu pot gaudir daquest
benefci encara que el causant ho hagi prohibit i encara que accep-
ti lherncia sense manifestar la voluntat dacollir-shi.
1. Linventari sha de prendre en el termini de sis mesos a
comptar del moment en qu lhereu coneix o pot conixer raona-
blement la delaci.
2. Linventari de lherncia sha de formalitzar davant notari
o per escrit adreat al jutge competent. Es pot aproftar linven-
175
tari pres per a detreure les quartes del fdecoms o de lherncia
gravada amb llegats. Tanmateix, linventari formalitzat per lhe-
reu en document privat que es presenti a ladministraci pblica
competent per a la liquidaci dels impostos relatius a la successi
tamb produeix els efectes legals del benefci dinventari.
3. En linventari shan de ressenyar els bns relictes, sense que
calgui valorar-los, i els deutes i les crregues hereditaris, amb
indicaci de llur import.
4. Linventari no es considera pres en forma si, a sabuda de
lhereu, no hi fguren tots els bns i deutes, ni si ha estat confec-
cionat en frau dels creditors.
5. Per a prendre linventari, no cal citar cap persona, per hi
poden intervenir els creditors del causant i altres interessats en
lherncia.
6. Si lhereu manifesta la voluntat dacceptar lherncia a bene-
fci dinventari abans de prendrel, els legataris i els fdecomissaris
no poden iniciar cap acci contra lherncia fns que shagi forma-
litzat linventari o hagi transcorregut el termini legal per a fer-ho.
Article 461-16. Benefci legal dinventari
Gaudeixen de ple dret del benefci dinventari, encara que no
lhagin pres, els hereus menors dedat, tant si estan emancipats
com si no ho estan, les persones posades en tutela o curatela, els
hereus de confana, les persones jurdiques de dret pblic, i les
fundacions i associacions declarades dutilitat pblica o dinters
social. Tamb en gaudeixen les herncies destinades a fnalitats
dinters general.
Article 461-17. Acceptaci pura i simple de lherncia
1. Si lhereu no pren linventari dins del termini i en la forma
establerts, sentn que accepta lherncia de manera pura i sim-
ple.
2. La mera manifestaci feta per lhereu dacceptar lherncia
de manera pura i simple no el priva daproftar els efectes del
benefci dinventari, si lha pres dins del termini i en la forma
establerts i compleix les regles dadministraci de lherncia in-
herents a aquest benefci.
176
Secci tercera. Els efectes de lacceptaci de lherncia
Article 461-18. Efectes de lacceptaci pura i simple
Per lacceptaci de lherncia pura i simple, lhereu respon de
les obligacions del causant i de les crregues hereditries, no so-
lament amb els bns relictes, sin tamb amb els bns propis,
indistintament.
Article 461-19. Crregues hereditries
Sn crregues hereditries les despeses:
a) De darrera malaltia, denterrament o incineraci i dels altres
serveis funeraris.
b) De presa dinventari i de partici de lherncia, i les altres
causades per actuacions judicials, notarials o registrals fetes en
inters com.
c) De defensa dels bns de lherncia, mentre aquesta estigui
jacent.
d) De lliurament de llegats, de pagament de llegtimes i de
marmessoria, i les altres de naturalesa anloga.
Article 461-20. Efectes de lacceptaci de lherncia
a benefci dinventari
Lacceptaci de lherncia a benefci dinventari produeix els
efectes segents:
a) Lhereu no respon de les obligacions del causant ni de les
crregues hereditries amb els bns propis, sin nicament amb
els bns de lherncia.
b) Subsisteixen, sense extingir-se per confusi, els drets i els
crdits de lhereu contra lherncia, dels quals es pot fer paga-
ment, i les obligacions de lhereu a favor de lherncia.
c) Mentre no quedin completament pagats els deutes del cau-
sant i les crregues hereditries, no es poden confondre en perju-
dici dels creditors hereditaris ni de lhereu els bns de lherncia
amb els propis de lhereu.
177
Article 461-21. Administraci de lherncia benefciria
1. El benefci dinventari no impedeix a lhereu dadquirir lhe-
rncia, prendren possessi i administrar-la.
2. Abans de lliurar o complir els llegats, lhereu ha de pagar
els creditors coneguts del causant a mesura que es presentin, sota
la seva responsabilitat, i ha de cobrar-se els seus crdits amb els
diners que trobi a lherncia o que obtingui de la venda dels bns
de la mateixa herncia, sens perjudici dels que pugui adjudicar
en pagament.
3. Si, un cop pagats alguns o tots els legataris, apareixen cre-
ditors hereditaris desconeguts i el romanent hereditari no s su-
fcient per a pagar-los, aquests creditors poden repetir contra els
dits legataris.
4. Els creditors particulars de lhereu no poden perseguir els
bns de lherncia fns que tots els creditors coneguts del causant
hagin estat pagats.
5. Lhereu que actua fraudulentament en els pagaments i rea-
litzacions de bns i, en general, en ladministraci de lherncia
benefciria perd el benefci dinventari.
Article 461-22. Concurs de lherncia
Lhereu que gaudeix del benefci dinventari, si es compleixen
els requisits legals, t el deure de sollicitar la declaraci de con-
curs de lherncia i, un cop declarat, de procedir dacord amb la
legislaci concursal.
Secci quarta. El benefci de separaci de patrimonis
Article 461-23. Benefci de separaci de patrimonis
1. Els creditors per deutes del causant i els legataris poden sol-
licitar al jutge competent, en procediment de jurisdicci voluntria,
que el patrimoni hereditari sigui considerat separat del privatiu de
lhereu, per a salvaguardar llur dret davant els creditors particulars
de lhereu. Tamb ho poden sollicitar els creditors de lhereu, per a
salvaguardar llur dret davant els creditors per deutes del causant.
2. Un cop pres linventari de lherncia, el jutge, amb la moti-
178
vaci adequada, concedeix el benefci de separaci de patrimonis
i adopta, si escau, les mesures necessries per a fer-lo efectiu.
3. Els creditors del causant i els legataris que obtinguin el be-
nefci de separaci de patrimonis tenen dret preferent per a cobrar
els crdits i percebre els llegats respecte als creditors particulars de
lhereu, per, mentre no shagin pagat aquests creditors particulars,
els dits creditors del causant i els legataris no poden perseguir els
bns privatius de lhereu. Aquest darrer efecte tamb es produeix si
el benefci es concedeix a instncia dalgun creditor de lhereu.
Secci cinquena. Els bns adquirits per menors dedat
o incapacitats
Article 461-24. Administraci de bns adquirits per menors
dedat o incapacitats
1. Els bns adquirits per ttol successori per menors dedat o
incapacitats han dsser administrats per la persona que el cau-
sant hagi designat en pacte successori, testament o codicil. Si no
hi ha designaci o la persona designada no pot o no vol assumir
lencrrec, els han dadministrar els progenitors que exerceixin
la potestat parental o el tutor.
2. Si un progenitor ha estat declarat indigne o ha estat deshe-
retat, resta excls de ladministraci dels bns que correspon-
guin als seus flls menors dedat o incapacitats. Ladministraci
daquests bns correspon a ladministrador especialment designat
pel causant o, si no nhi ha, a laltre progenitor si exerceix la po-
testat, al tutor o a ladministrador patrimonial en cas de tutela, o
a la persona que designi lautoritat judicial.
3. Per a la disposici o el gravamen de bns de menors dedat
i incapacitats adquirits per ttol successori, sapliquen les regles
que hagi establert el causant, fns i tot en el cas que afectin la
llegtima, i, si no nhi ha, regeixen les normes generals per a fer
aquests actes.
4. Si el causant s ascendent del menor dedat o incapacitat, pot
facultar ladministrador, un cop lherncia hagi estat acceptada,
per a prendre possessi dels bns per ell mateix, amb lobligaci
dinventariar-los.
179
CAPTOL II. El dret dacrixer
Article 462-1. Dret dacrixer entre cohereus
1. Si hi ha instituts dos o ms hereus en una mateixa herncia
i per qualsevol causa algun dells no arriba a sser-ho efectiva-
ment, la seva quota o part acreix la dels cohereus, encara que el
testador ho hagi prohibit, llevat que siguin procedents el dret de
transmissi, la substituci vulgar o el dret de representaci. El
mateix efecte es produeix respecte a la quota hereditria de la
qual el testador no ha disposat.
2. Si hi ha instituts conjuntament dos o ms hereus en una
mateixa quota o porci dherncia i un del mateix grup no arriba
a sser hereu, lacreixement es produeix preferentment entre els
altres del mateix grup. Solament a manca daquests la seva quota
acreix la dels altres hereus.
Article 462-2. Efectes del dret dacrixer
1. El cohereu que accepta la quota dherncia que li correspon
directament adquireix tamb la que acreix a favor seu.
2. Lacreixement sempre s proporcional a les respectives quo-
tes o parts hereditries. Subsisteixen les condicions, els modes,
els llegats, les substitucions i les altres crregues que el causant
hagi imposat al cridat a la quota vacant, encara que hagin estat
imposades determinadament a crrec dell, sempre que no siguin
personalssimes.
3. Els efectes del dret dacrixer es retrotreuen al moment de
la delaci a favor dels hereus.
4. Els hereus per dret de transmissi, per substituci vulgar o
per fdecoms i els adquirents de lherncia es benefcien, res-
pectivament, del dret eventual dacrixer de llur causant, hereu
anterior o transmitent, sigui quin sigui el moment en qu es pro-
dueixi lacreixement, llevat que el causant hagi disposat un efecte
diferent en ordenar la substituci o en el ttol de la transmissi
shagi establert una altra cosa.
180
Article 462-3. Dret dacrixer en els llegats
1. Entre els legataris cridats conjuntament a un mateix llegat
s procedent el dret dacrixer, si el testador no lha prohibit o no
ha ordenat una substituci vulgar.
2. Lacreixement es produeix preferentment entre els legataris
que, a ms dsser cridats conjuntament a un mateix llegat, ho
sn en una mateixa clusula.
3. En cas dacreixement, subsisteixen les condicions, els mo-
des, els subllegats, les substitucions i les altres crregues no per-
sonalssimes que el causant hagi imposat al legatari que no ho
hagi arribat a sser efectivament.
4. Si no pot tenir lloc el dret dacrixer o el legatari hi ha re-
nunciat, la part vacant del llegat resta en benefci de lhereu, del
legatari o de la persona gravada amb el dit llegat.
Article 462-4. Dret dacrixer en els fdecomisos
Llevat que la voluntat del causant sigui una altra, en els fde-
comisos ordenats a favor de diversos fdecomissaris conjunta-
ment, la quota de lherncia o del llegat fdecomesos que hauria
correspost a qui per qualsevol causa no ho arriba a sser acreix
la dels altres que ho arriben a sser efectivament, sens perjudici,
per, del dret de transmissi en els fdecomisos a termini i de la
substituci vulgar en fdecoms, expressa o tcita.
CAPTOL III. La comunitat hereditria
Article 463-1. Concurrncia duna pluralitat dhereus
Si concorren a la successi, simultniament, una pluralitat dhe-
reus, aquests adquireixen el patrimoni hereditari en proporci a
les quotes respectives. No obstant aix, les obligacions i les cr-
regues hereditries es divideixen entre els cohereus en proporci
a les quotes respectives, sense solidaritat entre ells.
181
Article 463-2. Durada de la comunitat
1. El causant pot ordenar, i els hereus acordar unnimement,
que, tant respecte a lherncia com a bns concrets daquesta, no
es faci la partici durant un termini que no pot excedir els deu
anys a comptar de lobertura de la successi.
2. El termini dindivisi pot arribar als quinze anys respecte
a limmoble que sigui residncia habitual dun dels cohereus si
aquest s cnjuge, convivent en uni estable de parella o fll del
causant.
3. Si el causant o els cohereus fxen un termini dindivisi su-
perior al que estableix, segons que correspongui, lapartat 1 o
lapartat 2, se nha de reduir lexcs.
4. Encara que hi hagi una prohibici o un pacte dindivisi, el
jutge, a instncia de qualsevol cohereu, pot autoritzar la partici o
una bestreta parcial en bns de lherncia o en diners encara que
no nhi hagi, si sobrev una causa justa.
Article 463-3. Facultats ds i gaudi
1. Els cohereus poden usar els bns de la comunitat i apropiar-
sen els fruits i els rendiments dacord amb el que estableix lar-
ticle 552-6.
2. Ls i el gaudi exclusiu de determinats bns de la comunitat
hereditria per part dun o alguns dels cohereus no deixa aquests
bns fora de la partici hereditria, llevat que hagin estat usucapits
per llurs possedors en concepte de titulars exclusius.
1. Si no hi ha cap persona especialment legitimada per a admi-
nistrar lherncia, el jutge pot, a instncia de qualsevol interessat,
adoptar les mesures que cregui oportunes per a conservar el cabal
hereditari, fns i tot nomenar un administrador.
2. Si no hi ha una persona especialment legitimada pel causant
o nomenada per lautoritat judicial per a administrar lherncia,
ladministraci del cabal hereditari correspon als hereus, que
lexerceixen dacord amb el que estableixen els articles 552-7
i 552-8.
182
3. Els cohereus estan legitimats individualment per a fer els
actes necessaris de conservaci i defensa dels bns.
Article 463-5. Disposici de bns hereditaris
1. Els actes de disposici de bns de la comunitat hereditria
sacorden per unanimitat.
2. Les contraprestacions i les indemnitzacions percebudes per
ra dactes de disposici o de la prdua o el menyscabament
de bns de la comunitat hereditria, i tamb els bns adquirits a
crrec daquestes contraprestacions i indemnitzacions, sintegren
en la comunitat per subrogaci real.
Article 463-6. Disposici de la quota hereditria
1. Cada cohereu pot disposar de la seva quota hereditria.
2. En cas de compravenda o daci en pagament a favor de
persona que no sigui cohereva, els altres cohereus poden exer-
cir, en proporci a les quotes respectives, els drets de tanteig i
retracte.
3. Els drets de tanteig i retracte sexerceixen dins del termini i
en la forma que estableix larticle 552-4.2.
CAPTOL IV. La partici i la collaci
Secci primera. La partici
Article 464-1. Dret a la partici
Tot cohereu pot demanar, en qualsevol moment, la partici de
lherncia, excepte en els supsits dindivisi ordenada pel cau-
sant o convinguda pels hereus dacord amb la llei.
Article 464-2. Suspensi de la partici
La partici de lherncia se suspn en els casos segents:
a) Si s cridat a lherncia un concebut, fns que sesdevingui
el part o lavortament.
183
b) Si sha entaulat una demanda sobre fliaci, fns que es dicti
sentncia ferma.
c) Si sha iniciat un expedient dadopci, fns que aquest acabi
amb resoluci ferma.
d) Si el causant ha expressat la voluntat de permetre la fecun-
daci assistida desprs de la mort, fns que sesdevingui el part o
venci el termini legal per a practicar-la.
e) Si s cridada a lherncia una persona jurdica que el cau-
sant ordena constituir en el testament, fns que es constitueixi
vlidament o es declari, dacord amb la llei, la impossibilitat de
constituir-la.
Article 464-3. Oposici dels creditors
Els creditors del causant es poden oposar que es faci la par-
tici de lherncia fns que sels pagui o fanci limport de llurs
crdits.
Article 464-4. Partici pel causant
1. La partici la pot fer el causant mateix, per mitj dun acte
entre vius o dltima voluntat i pot comprendre tota lherncia, o
noms una part del cabal, o bns concrets i determinats. El causant
tamb pot establir regles vinculants per a la partici.
2. Si el causant fa la partici en el mateix acte en qu disposa
de lherncia i hi ha contradicci entre les clusules de partici
i les de disposici, prevalen les primeres. Si la partici es fa en
acte separat, prevalen les clusules dispositives, llevat que siguin
revocables i puguin sser revocades efectivament per lacte que
cont les clusules particionals.
Article 464-5. Partici per marmessor o comptador
partidor
El causant pot tamb encomanar la partici a un marmessor o un
comptador partidor, que ha dactuar dacord amb les regles que el
causant hagi establert i, en all no previst, dacord amb la llei.
184
Article 464-6. Partici pels cohereus
1. Els hereus poden fer la partici de com acord, de la manera
que creguin convenient, fns i tot deixant de banda les disposi-
cions particionals establertes pel causant. A aquest efecte, si el
causant no ho ha prohibit, poden acordar per unanimitat con-
siderar latribuci de prellegats com a operaci particional del
causant i prescindir-ne.
2. En cas que el causant hagi designat comptadors partidors, els
hereus poden acordar unnimement fer la partici prescindint-ne,
llevat que el causant hagi disposat expressament el contrari.
3. Els cohereus poden fer la partici provisional de lherncia,
a tots els efectes legals, adjudicant bns concrets i deixant pen-
dent ladjudicaci daltres bns o la compensaci en metllic
dels excessos. Mentre aquesta adjudicaci o compensaci no es
produeixi, la partici defnitiva queda ajornada.
Article 464-7. Partici arbitral o judicial
1. El causant, en previsi que els hereus no arribin a un acord
per a fer la partici, pot instituir un arbitratge testamentari a
aquest efecte. Els hereus tamb poden, de com acord, sotmetre
a arbitratge la realitzaci de la partici o les controvrsies que
sen derivin, fns i tot les relatives a les llegtimes.
2. Si els hereus no arriben a un acord per a fer la partici ni
escau fer-la duna altra manera, qualsevol dells pot instar la par-
tici judicial.
Article 464-8. Regles dadjudicaci
1. En la partici sha de guardar igualtat en la mesura que sigui
possible, tant si es fan lots com si sadjudiquen bns concrets.
2. Les coses indivisibles o que desmereixen notablement en
dividir-se i les colleccions dinters artstic, histric, cientfc o
documental shan dadjudicar dacord amb les regles de larticle
552-11, llevat de voluntat contrria del causant o de lacord un-
nime dels cohereus.
3. La partici de lherncia ha de respectar els lmits a la pro-
pietat en inters pblic i privat, especialment la legislaci urba-
185
nstica, forestal i agrria, incls el rgim de les unitats mnimes
de conreu.
Article 464-9. Liquidaci possessria i despeses
1. Els cohereus shan de reintegrar recprocament, en propor-
ci a llur haver, els fruits i els rendiments percebuts dels bns
que componen lherncia. Tamb shan de reemborsar limport
de les despeses necessries i tils que hagin fet en els bns i in-
demnitzar pels danys que hi hagin causat per causa que els sigui
imputable.
2. Les despeses que la partici generi en inters com dels
hereus shan de deduir de lherncia.
Article 464-10. Efecte de la partici
Per la partici, cada cohereu adquireix la titularitat exclusiva
dels bns i drets adjudicats.
Article 464-11. Sanejament
1. Un cop feta la partici, els cohereus estan obligats, recpro-
cament i en proporci a llur haver, al sanejament per vicis ocults
i evicci dels bns adjudicats, llevat que:
a) La partici hagi estat feta pel causant i el testament no dis-
posi el contrari o permeti presumir-ho de manera clara.
b) Els cohereus lexcloguin expressament o hi renuncin.
c) Levicci procedeixi duna causa posterior a la partici o la
pateixi el cohereu adjudicatari per culpa prpia.
2. En cas de sanejament per vicis ocults, ladjudicatari t dret a
sser compensat en diners per la diferncia entre el valor dadju-
dicaci del b i el valor que efectivament tenia a causa del vici.
3. Lacci de sanejament per evicci prescriu al cap de tres
anys de la privaci del b a ladjudicatari per sentncia ferma.
Lacci de sanejament per vicis ocults noms es pot exercir, llevat
de pacte en contrari, si el vici apareix en els sis mesos segents a
ladjudicaci del b, i prescriu al cap de tres anys de laparici.
186
Article 464-12. Adjudicaci de crdits i rendes
1. Si sadjudica a un cohereu un crdit contra un tercer, els
altres noms responen de la insolvncia daquest en el moment
de fer-se la partici, llevat de pacte en contrari.
2. Si sadjudica una renda peridica, la garantia de la solvncia
del deutor dura tres anys des de la partici, llevat de pacte en
contrari.
Article 464-13. Rescissi per lesi de la partici
1. La partici es pot rescindir per causa de lesi en ms de la
meitat del valor del conjunt dels bns adjudicats al cohereu, amb
relaci al de la seva quota hereditria, ats el valor dels bns en
el moment que sadjudiquen.
2. La partici feta pel causant no es pot rescindir per lesi,
llevat que hagi manifestat o sigui presumible de manera clara la
voluntat contrria.
3. Lacci de rescissi caduca al cap de quatre anys de la data
de la partici i sha de dirigir contra tots els cohereus.
Article 464-14. Rectifcaci de la partici
1. Els cohereus demandats en exercici duna acci de rescissi
la poden evitar si rectifquen la partici abonant al perjudicat, en
diners, el valor lesiu, ms els interessos comptats des de la data
de la partici.
2. A ms del que estableix lapartat 1, la partici es pot rectifcar
si sha fet amb lomissi involuntria dalgun cohereu. En aquest
cas, els cohereus que han intervingut en la partici han dabonar
al cohereu oms la part que proporcionalment li pertoqui.
Article 464-15. Addici de la partici
1. La partici, si sha fet amb lomissi dalgun b, sha de
completar amb laddici daquest b.
2. Si ha concorregut a la partici un hereu aparent, la part que
se li ha adjudicat sha daddicionar a la dels altres cohereus, si
escau, en proporci a llurs quotes. Tanmateix, la majoria dels
187
cohereus, segons el valor de llur quota, poden acordar deixar la
partici sense efecte perqu es torni a fer.
Article 464-16. Responsabilitat dels cohereus
1. La partici de lherncia no modifca el rgim de responsa-
bilitat dels cohereus que estableix larticle 463-1.
2. El cohereu que abans de la partici ha pagat ms del que li
corresponia, segons la seva quota, pot reclamar als altres limport
que els pertoqui. Lacci de repetici prescriu al cap de tres anys
de la partici.
3. El cohereu creditor del difunt pot reclamar als altres el paga-
ment del seu crdit, en la part que correspongui a cadascun dells,
un cop deduda la part que li correspon com a cohereu.
Secci segona. La collaci
Article 464-17. Bns collacionables
1. Els descendents que concorren com a cohereus en la suc-
cessi dun ascendent com han de collacionar, als efectes de la
partici de lherncia, el valor de les atribucions que el causant
els ha fet per actes entre vius a ttol gratut, sempre que latribuci
shagi fet en concepte de llegtima o hi sigui imputable, o que
el causant hagi establert expressament, en el moment datorgar
lacte, que latribuci sigui collacionable.
2. El causant no pot ordenar, desprs dhaver atorgat un acte
a ttol gratut, que latribuci sigui collacionable, per pot dis-
pensar la collaci en testament, codicil o pacte successori i pot
tamb excloure-la en la seva successi.
3. Un cop oberta la successi, els cohereus que serien benef-
ciaris de la collaci poden renunciar a aproftar-sen.
Article 464-18. Collaci en lloc dascendents
El nt hereu en la successi del seu avi ha de collacionar les
atribucions a ttol gratut rebudes pel seu pare que aquest hauria
hagut de collacionar en la mateixa successi si fos viu, sempre
188
que el nt sigui tamb hereu daquest i amb relaci a tots els bns
o a la part daquests bns que hagi arribat al seu poder.
Article 464-19. Persones benefciries
La collaci noms benefcia els cohereus que sn descendents
del causant i no pot benefciar els legataris ni els creditors de
lherncia.
Article 464-20. Valoraci de les atribucions collacionables
1. Les atribucions collacionables es computen pel valor que
els bns tenen en el moment de morir el causant, aplicant-hi les
regles de larticle 451-5.c i d.
2. El valor que resulti de la computaci a qu fa referncia
lapartat 1 simputa a la quota hereditria del cohereu que ha de
collacionar, per, si el valor excedeix la quota, lhereu no ha de
restituir lexcs, sens perjudici de la reducci o supressi de les
donacions inofcioses.
CAPTOL V. La protecci del dret hereditari
Article 465-1. Lacci de petici dherncia
1. Lhereu t lacci de petici dherncia contra qui la pos-
seeix, en tot o en part, a ttol dhereu o sense allegar cap ttol,
per a obtenir el reconeixement de la qualitat dhereu i la restituci
dels bns com a universalitat, sense haver de provar el dret del seu
causant sobre els bns singulars que la constitueixen.
2. Lacci de petici dherncia s procedent tamb contra els
successors de lhereu aparent o del possedor i contra els adqui-
rents de la totalitat de lherncia o duna quota daquesta.
3. Lacci de petici dherncia s imprescriptible, salvats els
efectes de la usucapi respecte als bns singulars.
189
Article 465-2. Rgim jurdic de lhereu aparent
1. Lhereu aparent o el possedor venut per lexercici de lac-
ci de petici dherncia ha de restituir a lhereu real els bns de
lherncia, aplicant les normes de liquidaci de la situaci posses-
sria i distingint si la possessi ha estat de bona fe o de mala fe.
2. Sexclouen de la restituci els bns adquirits a ttol oners
per tercers de bona fe, dacord amb el que estableixen la legisla-
ci hipotecria i les normes sobre la irreivindicabilitat dels bns
mobles.
3. En els supsits a qu fa referncia lapartat 2, lhereu apa-
rent o el possedor venut ha de lliurar a lhereu real el preu o
la cosa que ha obtingut com a contraprestaci o els bns que ha
adquirit amb aquests. Si la contraprestaci encara no ha estat
pagada, lhereu real se subroga en les accions del transmitent per
a reclamar-la.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Rgim tributari
En el termini dun any a partir de lentrada en vigor daquesta
llei, el Govern ha de presentar al Parlament un projecte de llei
dharmonitzaci de la normativa tributria vigent amb relaci a
les institucions successries que regula el llibre quart del Codi
civil, prenent com a referncia, en tots els casos, les institucions
del dret civil catal.
Segona. Aplicaci de mitjans per a suplir la discapacitat
sensorial
Quan la legislaci notarial faci possible la utilitzaci del brai-
lle, la llengua de signes, la lectura labial o altres mitjans tcnics
o electrnics per a suplir la discapacitat sensorial que afecti la
comprensi oral, la lectura o lescriptura, en latorgament de do-
cuments notarials shan daplicar aquests mitjans amb els efectes
que estableixen els articles 421-8, 421-10.2 i 421-14.5 del Codi
civil de Catalunya.
190
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera. Principi general
Es regeixen pel llibre quart del Codi civil les successions ober-
tes i els testaments, els codicils, les memries testamentries i els
pactes successoris atorgats desprs que hagi entrat en vigor.
Segona. Testaments, codicils i memries testamentries
atorgats abans de lentrada en vigor daquesta llei
1. Els testaments, els codicils i les memries testamentries
atorgats dacord amb la legislaci anterior a lentrada en vigor
daquesta llei sn vlids si compleixen les formes que exigia la
dita legislaci. Si han de regir una successi oberta desprs de
lentrada en vigor daquesta llei, tamb sn vlids si compleixen
els requisits formals i materials que estableix el llibre quart del
Codi civil.
2. En les successions obertes desprs de lentrada en vigor
daquesta llei, per regides per actes atorgats abans, sapliquen
les regles merament interpretatives de la voluntat del causant que
establia la legislaci derogada. Tanmateix, sha daplicar a aquests
actes el que estableixen els articles 422-13, 427-21 i 427-27 del
Codi civil de Catalunya.
Tercera. Testament davant rector
1. Els testaments davant rector atorgats abans de lentrada en
vigor daquesta llei caduquen si no es protocollitzen en el termini
de quatre anys a partir del moment en qu la llei entra en vigor,
sempre que el causant hagi mort anteriorment. Si el causant ha
mort desprs de lentrada en vigor daquesta llei, el termini de
quatre anys es compta des de la seva mort.
2. El Govern ha de dictar les disposicions reglamentries neces-
sries per a promoure i facilitar la protocollitzaci dels testaments
atorgats davant rector dipositats als arxius parroquials.
191
Quarta. Fidecomisos
1. Els fdecomisos es regeixen pel dret vigent en el moment
de la mort del fdecomitent.
2. Les normes del llibre quart del Codi civil relatives als efec-
tes del fdecoms mentre est pendent sapliquen als fdecomi-
sos ordenats en successions obertes abans de lentrada en vigor
daquesta llei. Se nexceptuen els fdecomisos de residu i les
substitucions preventives de residu, que es regeixen per les nor-
mes vigents en el moment de lobertura de la successi.
3. Els assentaments en el Registre de la Propietat referents a
fdecomisos condicionals es poden cancellar, sense necessitat
dexpedient dalliberament de crregues, en els casos segents:
a) Si sacredita, mitjanant acta de notorietat, lincompliment
de la condici, sempre que els fets que el produeixen es puguin
acreditar per aquest mitj.
b) Si sacredita, mitjanant acta de notorietat que contingui el
certifcat del Registre Civil i les altres proves documentals i testif-
cals oportunes, que han transcorregut ms de trenta anys des de la
mort del fduciari i que els hereus daquest o els seus causahavents
han posset de manera pblica, pacfca i ininterrompuda els bns
gravats amb el fdecoms, sempre que no consti en el Registre de
la Propietat cap inscripci o anotaci a favor dels fdecomissaris
tendent a fer efectiu llur dret.
Cinquena. Retribuci dels marmessors i dels hereus
i legataris de confana
Per a la retribuci dels marmessors i dels hereus i legataris de
confana designats en actes atorgats abans de lentrada en vigor
daquesta llei, saplica el que estableixen els articles 424-12.2
i 429-5.1 del Codi civil de Catalunya si la successi sha obert
posteriorment, llevat que el causant hagus disposat expressament
una altra remuneraci o que el crrec fos gratut.
Sisena. Heretaments
1. Els heretaments atorgats dacord amb els requisits de capaci-
tat i forma que exigia el dret vigent en el moment de latorgament
192
sn vlids encara que lheretant mori desprs de lentrada en vigor
daquesta llei.
2. Els pactes convinguts en heretaments atorgats abans de len-
trada en vigor daquesta llei sn vlids, fns i tot pel que fa a les
persones que els convenen, si la llei anterior no els admetia per
la llei vigent en el moment de la mort del causant els admet.
3. Els drets i les obligacions que resulten dels heretaments ator-
gats abans de lentrada en vigor daquesta llei es regeixen pel dret
vigent en el moment de latorgament.
4. Els efectes de la successi diferents dels efectes als quals
fan referncia els apartats 1 a 3 estan sotmesos al dret vigent en
el moment de la mort del causant.
Setena. Reserva
En les successions obertes abans de lentrada en vigor daquesta
llei, si els fets que donaven lloc a reserva legal no shan produt,
cap b no passa a tenir la qualitat de reservable i el cnjuge su-
pervivent ns propietari lliure.
Vuitena. Prescripci i caducitat
1. Els terminis que establia la legislaci anterior sapliquen a les
successions obertes abans de lentrada en vigor daquesta llei, llevat
que els terminis que estableix el llibre quart del Codi civil siguin
ms curts. En aquest darrer cas, la prescripci o la caducitat es
consuma quan fneix el nou termini, que comena a comptar a partir
de lentrada en vigor daquesta llei. Tanmateix, si el termini que
establia la legislaci anterior, tot i sser ms llarg, fneix abans que
el termini que estableix el llibre quart, saplica aquell termini.
2. Les mencions legitimries referents a successions obertes
abans del 8 de maig de 1990 que constin en el Registre de la
Propietat caduquen de manera immediata el dia de lentrada en
vigor daquesta llei.
Novena. Regla dintegraci
En tot all que les disposicions transitries daquesta llei no
regulen, les successions obertes abans de la seva entrada en vi-
193
gor es regeixen per la llei aplicable en el moment de lobertura
de la successi, dacord amb el que estableixen les disposicions
transitries del Decret legislatiu 1/1984, del 19 de juliol, pel qual
saprova el text refs de la Compilaci del dret civil de Catalunya;
de la Llei 9/1987, del 25 de maig, de successi intestada; de la
Llei 11/1987, del 25 de maig, de reforma de les reserves legals, i
de la Llei 40/1991, del 30 de desembre, del Codi de successions
per causa de mort en el dret civil de Catalunya.
DISPOSICI DEROGATRIA
Es deroguen:
a) La Llei 40/1991, del 30 de desembre, del Codi de Succes-
sions per causa de mort en el dret civil de Catalunya.
b) Els articles 34 i 35 de la Llei 10/1998, del 15 de juliol,
dunions estables de parella.
c) La lletra b de larticle 531-26.1 del llibre cinqu del Codi
civil de Catalunya. En conseqncia, les lletres c i d daquest
article passen a sser, respectivament, les lletres b i c.
d) Larticle 569-40 del llibre cinqu del Codi civil de Cata-
lunya.
e) Els apartats 5 i 7 de larticle 569-41 del llibre cinqu del
Codi civil de Catalunya. En conseqncia, lapartat 6 daquest
article passa a sser lapartat 5.
Disposicions fnals
Primera. Modifcaci de la Llei 29/2002
1. Safegeix un nou article 7 a la Llei 29/2002, del 30 de de-
sembre, primera llei del Codi civil de Catalunya, amb el text
segent:
Article 7. Tractament del gnere en les denominacions refe-
rides a persones
En el Codi civil de Catalunya, sentn que les denominacions
en gnere mascul referides a persones inclouen dones i homes,
llevat que del context sen dedueixi el contrari.
194
2. Lantic article 7 de la Llei 29/2002 passa a sser-ne lar-
ticle 8.
Segona. Modifcaci del llibre cinqu del Codi civil
de Catalunya
Es fan les modifcacions segents en el llibre cinqu del Codi
civil de Catalunya:
a) En larticle 511-3.1 se substitueix lexpressi llur destina-
ci per la seva destinaci.
b) En larticle 521-6.1 se substitueix lexpressi i que poden
unir per i poden unir.
c) En larticle 531-9.4 se substitueix lexpressi del Codi de
successions per causa de mort per del llibre quart.
d) En larticle 531-18.2 se substitueix lexpressi larticle 166
del Codi de successions per larticle 428-6.
e) En larticle 531-19.6 se substitueix lexpressi pels articles
del 87 al 89 del Codi de successions per per larticle 431-27.
f) En larticle 541-1.1 se substitueix lexpressi a gaudir-nhi
i disposar-nhi per a gaudir-ne i disposar-ne.
g) En larticle 541-2 se substitueix lexpressi amb llur funci
social per amb la seva funci social.
h) En larticle 544-6.2 se suprimeix la frase En aquest cas, no
cal que els actors provin la illegitimitat de la pertorbaci.
i) Safegeix un apartat, el 3, a larticle 544-6, amb el text se-
gent: En lexercici de lacci negatria no cal que els actors
provin la illegitimitat de la pertorbaci.
j) En larticle 553-40.2 se substitueix lexpressi els ocupants
de lelement com per els ocupants de lelement privatiu.
k) En larticle 561-1.2 se substitueix lexpressi el Codi de
successions per el llibre quart.
l) En larticle 561-13.2 se substitueix lexpressi la nua pro-
pietat duna fnca hipotecada per la plena propietat duna fnca
hipotecada.
m) En larticle 561-15 se substitueix lexpressi larticle 204
del Codi de successions per larticle 426-10.
n) En larticle 568-18.1 se substitueix lexpressi es pot exer-
cir, en cas de venda o daci en pagament duna fnca rstica de
superfcie inferior a la de la unitat mnima de conreu, a favor
195
per es pot exercir en cas de venda o daci en pagament duna
fnca rstica de superfcie inferior a la de la unitat mnima de
conreu a favor.
o) En larticle 569-10.3 se substitueix el fragment de text
poden disposar lliurement del b. En aquest cas, les crregues
preexistents subsisteixen, llevat que per poden disposar lliu-
rement del b, amb subsistncia de les crregues preexistents,
llevat que.
p) En larticle 569-41.1 se substitueix lexpressi si la cauci
a qu fa referncia larticle 207 del Codi de successions per si
la garantia a qu fa referncia larticle 426-21.
q) En larticle 569-41.3 se substitueix lexpressi els articles
del 217 al 228 del Codi de successions per els articles 426-36
a 426-43.
r) En larticle 569-42.2 se substitueix lexpressi diniciativa
popular per diniciativa particular.
Tercera. Modifcaci de la Llei 9/1998
1. Es modifca lapartat 1 de larticle 92 de la Llei 9/1998, del
15 de juliol, del Codi de famlia, que resta redactat de la manera
segent:
1. Els flls nascuts a conseqncia de la fecundaci assistida
de la muller, practicada amb el consentiment exprs del cnjuge
formalitzat en document ests davant dun centre autoritzat o en
document pblic, sn flls matrimonials del cnjuge que ha prestat
el consentiment.
2. Es modifca lapartat 1 de larticle 97 de la Llei 9/1998, que
resta redactat de la manera segent:
1. Els flls nascuts a conseqncia de la fecundaci assistida
de la mare sn flls de lhome o de la dona que lha consentida
expressament en document ests davant dun centre autoritzat o
en document pblic.
1. Tota fliaci produeix els mateixos efectes civils, sens per-
judici dels efectes especfcs de la fliaci adoptiva en matria de
cognoms i de successi intestada, dacord amb el Codi civil de
Catalunya.
196
1. Ladopci origina relacions de parentiu entre ladoptant i la
seva famlia i la persona adoptada i els seus descendents, i produ-
eix els mateixos efectes que la fliaci per naturalesa.
Quarta. Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l1 de gener de 2009, llevat de la
disposici fnal tercera, que entra en vigor lendem de la pu-
blicaci daquesta llei en el Diari Ofcial de la Generalitat de
Catalunya.
197
Concordances entre el Codi de successions
i el llibre quart del Codi civil de Catalunya
Amb aquestes concordances es pretn identifcar lequivalncia
dels articles del Codi de successions (en endavant CS) amb els
articles del llibre quart del Codi civil de Catalunya (en endavant
CCCat).
Les rbriques dels ttols, captols i seccions corresponen al CC-
Cat, si b tamb sindiquen en nmeros les corresponents al CS.
Sha prescindit de les subseccions que incorpora el CCCat, per
raons de claredat expositiva.
Pel que fa als articles, les rbriques tamb es corresponen en
general al CCCat. Sexceptuen els articles del CS que no tenen
concordana amb el CCCat.
Quan sindica lequivalncia amb el nmero de larticle del
CS i del CCCat, signifca que hi ha una concordana, malgrat la
possibilitat que la redacci no sigui idntica.
Lasterisc signifca que larticle del CS no t cap equivalncia
amb el CCCat. En els casos en qu hi ha una equivalncia indi-
recta, sutilitza Rel.
Ats que el rgim jurdic dels pactes successoris ha experimen-
tat, sens dubte, la innovaci de ms volada i, a ms, per raons de
claredat expositiva, malgrat que sha procurat que les concordan-
ces tamb siguin de CS a CCCat, shan incorporat els articles cor-
responents a les disposicions generals dels pactes successoris de
manera correlativa. Aix pot provocar alguna repetici, produda,
aix mateix, perqu hi ha algunes normes comunes a lheretament
simple i a lheretament cumulatiu.
199

CS CCCat
T.I C.I T.I C.I
La successi hereditria
Universalitat de la successi 1.1 411-1

*
T.VI C.III
Ladquisici de lherncia
La comunitat hereditria
Concurrncia duna pluralitat
dhereus 1.2 463-1
T.I C.1 T.I C.1
Obertura de la successi 2 411-2
Fonaments de la vocaci 3 411-3
Moment de la delaci 4.1 411-4.1
4.2.1r.pr. 411-4.2
T.II C.V S.1a.
La successi testada
Les substitucions
hereditries
La substituci vulgar
Efectes de la substituci vulgar 4.2,2n.pr. 425-4.1
T.I C.I T.I C. I
Moment de la delaci 4.3 411-4.3
Adquisici de lherncia 5 411-5
Possessi 6 411-6
Pactes successoris 7 411-7
Inexistncia de reserves
i reversions legals
*
411-8
Concordances
Codi de Successions, Llei 40/1991, de 30 de desembre,
derogada per la Llei 10/2008 [CS]
Llibre quart del Codi Civil de Catalunya [CCCat]
200
CS CCCat
Herncia jacent 8.1.1r.pr. 411-9.1.1r.pr.

*
411-9.1.2n.pr.
8.1.2n.pr. 411-9.2
8.2 411-9.3

*
411-9.4
T. I C. II T. I C. II
La capacitat successria
Persones fsiques 9.1 412-1.1
9.2
*
Rel. 88 CF
9.3 412-1.2
Persones jurdiques 10 412-2
Indignitat successria 11.1.1r. 412-3.1.a)

*
412-3.1. b)
11.1.2n. 412-3.1.c)
11.1.3r. 412-3.1.d)
11.1.4t.1r.pr. 412-3.1.g) i h )
11.1.4t.2n.pr. 412-3.1.e)
11.1.5. 412-3.1.f )
Inefccia
*
412-6.1
12.1r.pr. 412-6.2

*
412-6.3
Efectes de la indignitat
i la inhabilitat 12.2n.pr. 412-8.2

*
412.8.3
13 412-8.1
Reconciliaci i perd 14.1.1r. 412-4.1. a)
14.1.2n. 412-4.1.b)
i 412-4.2

*
412-4.1.c)
Caducitat de lacci
declarativa, de la indignitat
o la inhabilitat successries 15 412-7.1.1r.pr.

*
412-7.2n.pr.

*
412-7.2
T.I C.III S.1a. T.VI C.I S.1a.
Lacceptaci i la repudiaci
de lherncia
Exercici de la delaci 16 461-1.1 i 2
201
CS CCCat
Formes dacceptaci
de lherncia 17 461-3
Acceptaci expressa
Acceptaci tcita 19.1. 461-5.1.a)
de lherncia 19.2. 461-5.1. b).1r.pr.

*
461-5.1.b).2n.pr.
19.3. 461-5.1.c)
Capacitat per a acceptar
i repudiar lherncia 20.1 461-9.1.1r.pr.

*
Rel. 159 461-9.1.2n.pr.
i 217 CF
20.2.
*
Rel. 461-9.2,
461-16, 151.1d)
i 212.1d) CF
20.3
*
Rel. 159
i 217 CF
T.III C.X T.II C.IX
La successi testada
Els marmessors
Destinaci de lherncia
a sufragis o als pobres 20.4 429-11.1
de lherncia
Capacitat per acceptar
i repudiar lherncia 21 461-9.3
Repudiaci de lherncia 22 461-6
Repudiaci de lherncia
en perjudici dels creditors 23 461-7
Acceptaci forosa
Requisits per a lacceptaci
i la repudiaci de lherncia 25 461-2
Exercici de la delaci 26.1 461-1.3
Nullitat per manca 26.2.1r.pr. 461-10.1.1r.pr.
de capacitat o vicis
*
461-10.1.2n.pr.
del consentiment 26.2.2n.pr. 461-10.1.3r.pr.
menys in fne
202
CS CCCat

*
461-10.1.3r.pr.
in fne
26.3 461-10.2
Pluralitat de crides 27 461-11
Caducitat de la delaci 28.1 461-12.1
i interpellaci judicial 28.2 461-12.2
28.3 461.12.3.1r.pr.

*
461-12.3.2n.pr.
Dret de transmissi 29.1 461-13.1
29.2 461-13.2
29.3
*
Rel. 451-3
i 451-25.2;
427-17; 426-5.2
i 3 i 426-8.
T.VI C.I S.2a.
de lherncia
Lacceptaci de lherncia
pura i simple
i a benefci dinventari
Acceptaci de lherncia
a benefci dinventari 30.1 461-14
Presa dinventari 30.2.1r.pr.
*
30.2.2n.pr.1r. 461-15.3.2n.
incs incs
30.2.2n.pr.2n. 461-15.1
incs
30.3
*

*
461-15.2,3
menys 2n.incs,
4 i 5
31
*
Acceptaci pura i simple 32.1 461-17.1
de lherncia
*
461-17.2
Presa dinventari 32.2 461-15.6
Benefci legal dinventari 33 461-16
T.I C.III S.2a. T. VI C.I S.3a.
de lherncia
203
CS CCCat
Els efectes de lacceptaci
de lherncia
Efectes de lacceptaci
pura i simple 34.1 461-18
Crregues hereditries 34.2 461-19
Efectes de lacceptaci de 35.1.1r.,2n 461-20
lherncia a benefci dinventari i 3r.1r.pr.
Administraci de lherncia 35.1.3r.2n. 461-21.4
benefciria incs
35.1.3r.2n.pr.
*
Efectes de lacceptaci de
lherncia a benefci dinventari 35.1.4t.
*
Administraci de lherncia 36.1 461-21.1 i 2
benefciria 36.2 461-21.3
36.3 461-21.5
Concurs de lherncia
*
461-22
de lherncia
El benefci de la separaci
de patrimonis
Benefci de separaci 37.1 461-23.1.1r.pr.
de patrimonis i 2

*
461-23.1.2n.pr.
37.2 461-23.3.1r.pr.

*
461-23.3.2n.pr.
T.I C. IV T.VI C.II
El dret dacrixer
Dret dacrixer entre cohereus 38.1.1r.pr., 462-1
menys penltim
incs, i 3
38.1 in fne
*
38.2 462-1.2
Efectes del dret dacrixer 38.4 462-2.1
39
*
40.1 462-2.2
40.2 462-2.3
40.3 462-2.4
Dret dacrixer entre cohereus 41
*
204
CS CCCat
Dret dacrixer en els llegats 42.1 462-3.1,
menys in fne

*
462-3.1 in fne
42.2, 1r. pr. 462-3.2
42.2.2n pr.1r. 462-3.4.2n.
incs incs
42.2.2n.pr.des 462-3.3
de 2n.incs/
in fne
42.3 462-3.4
42.4
*

*
462-4.1r.incs
Dret dacrixer 42.5 462-4, des de 2n.
en els fdecomisos incs/in fne
T.I C.V T.VI C.IV S.2a.
La partici i la collaci
La collaci
Bns collacionables 43.1 464-17.1
i 2, 2n.pr.

*
464-17.2,1r.pr.

*
464-17.3
Collaci en lloc dascendents 43.2 464-18
Persones benefciries 44.1r. pr. 464-19
Valoraci de les atribucions
collacionables 44. 2n.pr. 464-20.1

*
464-20.2
T.I C. VI T.VI C.IV S.1a.
La partici
Dret a la partici 45.1r.pr. 464-1.1pr.

*
464-1.2n.pr.

*
T.VI C.III
Concurrncia
duna pluralitat dhereus
*
463-1
Durada de la comunitat 45.1.2n. pr. 463-2.1, 2 i 3
205
CS CCCat
45.2 463-2.4
Facultats ds i gaudi
*
463-3
T.VI C.IV S.1a.
La partici
Suspensi de la partici 46 464-2

*
T.VI C.III
Administraci de lherncia 47 463-4.1

*
463-4.2

*
463-4.3
Disposici de bns hereditaris
*
463-5
T.VI C.IV S.1a.
La partici
Oposici dels creditors 48 464-3
Regles dadjudicaci 49.1 464-8.1
49.2 i 3 464-8.2

*
464-8.3
Liquidaci possessria
i despeses 50 464-9

*
T.VI C.III
Disposici de la quota
*
463-6.1
hereditria 51 463-6.2 i 3
T.VI C.IV S.1a.
La partici
Efecte de la partici 52 464-10
Sanejament 53 464-11.1

*
464-11.2 i 3
Adjudicaci de crdits i rendes 54 464-12
Partici pel causant 55.1 i 3 464-4.1
206
CS CCCat
55.2 464-4.2
Partici per marmessor
o comptador partidor 55.4 464-5
Comptador partidor 56
*
Partici pels cohereus 57.1 464-6.1.1r.pr.i 2

*
464-6.1.2n.pr.

*
464-6.3
Aprovaci judicial
si hi ha menors 57.2
*
Rel. 151d),
o incapacitats en la partici 159 i 212 CF
Partici arbitral o judicial 58.1 464-7.2
58.2 464-7.1
Rescisi per lesi de la partici 59 464-13
Rectifcaci i addici
de la partici 60 464-14 i 464-15
Responsabilitat dels cohereus 61 464-16.1
62 464-16.2 i 3
Protecci de les llegtimes 63
*
T.I C.VII T. VI C.V
La protecci del dret
hereditari
Lacci de petici dherncia 64.1 i 2 465-1.1 i 2
64.5 465-1.3
Rgim jurdic de lhereu
aparent 64.3 i 4 465-2
T.I C. VIII T.VI C.I S.5a.
de lherncia
Els bns adquirits per
menors dedat o incapacitats
Administraci de bns 65 461-24.1 i 2
adquirits per menors 66.1 461-24.3
dedat o incapacitats
*
461-24.4
T.II C.I T.III C.I. S.1a.
La successi contractual
i les donacions per causa
de mort
Els pactes successoris
207
CS CCCat
Concepte de pacte successori
*
Rel. 67.1.1a.fr. 431.1
Forma del pacte successori
*
Rel. 67.1.2a.fr. 431-7
Atorgants
*
Rel. 67.2 431-2
Terceres persones no atorgants
*
431-3
Capacitat
*
Rel. 67.3 431-4
Objecte del pacte successori
*
Rel.68 431-5.1

*
431-5.2
Crregues i fnalitat del pacte
successori
*
431-6
Usdefruit universal 69
*
Rel. 431-5.1
Publicitat dels pactes
successoris
*
431-8
Nullitat dels pactes
*
Rel. 67.1 i 3 431-9.1 i 2
successoris i llurs disposicions
*
Rel. 70.2 431-9.3
Acci de nullitat
*
431-10
Conseqncies de la nullitat
*
431-11
Modifcaci i resoluci
*
Rel. 67.1 431-12
de mutu acord CS i 18 CF
Revocaci per indignitat
*
Rel.77 431-13
Revocaci per voluntat
unilateral
*
431-14
Exercici de la facultat
de revocaci
*
431-15
Efectes de la revocaci
*
431-16
Incidncia de crisi matrimonial
*
Rel.20.1, 431-17
o de la convivncia 20.2a)
i 20.2b) CF
T.II C.II S.1a. T.III C.I S.2a.
i les donacions
per causa de mort
Els heretaments
Efccia revocatria 70.1 431-23
Irrevocabilitat de lheretament
a favor dels contraents 71.1
*
Rel. 431-18.1
Promesa dheretament 71.2
*
Rel.23 CF
Presumpci dheretament
simple 71.3
*
Rel. 431-19.1
Norma interpretativa
208
CS CCCat
sobre lobjecte 72
*
Heretament a favor
dun contraent i dels seus flls 73
*
Heretament conjunt atorgat
pels pares a favor
dun fll com 74
*
Heretament a favor
dels contraents sota pacte
dunitat econmica familiar 75
*
Efectes de lheretament 76 431-28.1.1r.pr.,
a lobertura menys 2n.incs
de la successi
*
431-28.1.1r.pr.,
2n.incs
T.II C.II S.1a. T.III C.I S.1a.
i les donacions
per causa de mort
Revocaci per indignitat 77
*
Rel. 431-13
Crregues i fnalitat
del pacte successori 78
*
Rel. 431-6
T.II C.I T.III C.I S.2a.
i les donacions per causa
de mort
Els heretaments
Concepte dheretament 67.1.1r.incs 431-18.1
T.II C.II S.2a.
Concepte dheretament simple 79.1.1r.incs 431-19.1
79.1.2n.incs 431-18.2
Rel. 431-18.1
Efectes de lheretament 79.2 431-25.1
en vida de lheretant
*
431-25.2

*
431-25.3.1r.pr.
79.3 431-25.4
80.1.1r.pr. 431-25.3.2n.pr.
80.1.2n.pr.
*
209
CS CCCat
80.2
*
Reserva per a disposar 81.1
*
i assignacions a les llegtimes 81.2
*
81.3 431-22.2
82.1 431-22.1
Efectes de lheretament
a lobertura de la successi 82.2 431-28.2
Transmissibilitat de la 83.1 431-24.2
qualitat dhereu 83.2.1r.pr.
*
Rel.431-24.1
83.2.2n.pr.
*
T.II C.II S.3a.
Heretament cumulatiu 84.1.1r.pr.
*
Rel.431-19.2
84.1.3r.pr.
*
Rel.431-19.3
a lobertura de la successi 84.1.2n.pr.
*
Rel.431-28.3
Heretament mixt 84.2
*
Rel. 431-19.1
Transmissibilitat de la 84.3 431-24.3.1r.pr.
qualitat dhereu
*
431-24.3.2n.pr.
en vida de lheretant 85
*
Rel.431-25.1
Responsabilitat de lhereu 86.1 431-26.1.1r.pr.
pels deutes de lheretant
*
431-26.1.2n.pr.
86.2 431-26.2
Pacte reversional 87.1.1r.pr. 431-27.1
87.1.2n.pr. 431-27.2
87.2
*
88.1.1r. i 2n.pr. 431-27.4.2n.pr.
88.1.3r.pr. 431-27.4.1r.pr.
88.2
*
89.1 431-27.3
89.2
*
89.3 431-27.5
T.II C.III S.1a.
Heretament preventiu 90.1
*
Rel. 431-
21.1.1r.incs
90.2
*
Heretament pur i prelatiu 91.1
*
91.2
91.3
*
210
CS CCCat
T.II C.III S.2a.
Heretaments purs 92
*
T.II C.III S.3a.
Concepte dheretament 93.1
*
Rel. 431-
preventiu 21.1.1r.incs
Efectes 93.2
*
93.3
*
Rgim jurdic 94.1a.fr.
*
Revocabilitat 94.1.2a.fr. 431-21.1.2n.
incs/ in fne

*
431-21.2
Necessitat de pacte dexprs
*
431-21.3
Classes 94.2
*
Heretament prelatiu 95
*
96
*
97
*
98
*
T.II C.IV
Concepte dheretament mutual 99.1.1a.fr. 431-20.1
Classes 99.1.2a. fr./
*
Rel. 431-19.1
in fne
Efectes 99.2
*
Rel.431-20.2.
1r.pr.

*
431-20.2.2n.pr.
Classes 99.3
*
Rel. 431-21
Dret aplicable 100
*
Rel. 431-4,
431-13, 411-8
i 431-22

*
T.III C.I S.3a.
i les donacions
per causa de mort
Pactes successoris
datribuci particular
Modalitats
*
431-29
Efectes de les atribucions
particulars
*
431-30
211
CS CCCat
T.III C.I S.1a. T. II C.I S.1a.
La successi testada
Els testaments, els codicils i
les memries testamentries
Llibertat de testar 101 421-1
Contingut del testament 102 421-2
Presumpci de capacitat 103 421-3
Incapacitat per a testar 104 421-4
Tipus de testaments 105.1 421-5.1
105.2.1r.incs
*
105.2.2n.incs 421-5.2
105.3 421-5.3
T. II C.I S.2a.
La successi testada
Els testaments notarials
Identifcaci i judici
de capacitat del testador 106 421-7
Testimonis 107 421-10
Idonetat dels testimonis 108 421-11
Idioma del testament 109.1 421-12.1
109.2.1r.pr. 421-12.2.1r.pr.
i 421-12.3.2n.pr.

*
421-12.2n.pr.
109.2.2n.pr. 421-12.3
109.3
*
T.II C.I S.1a.
La successi testada
Interpretaci de les 110.1 421-6.1
disposicions testamentries 110.2 421-6.2
110.3 menys 421-6.3
2n.incs
110.3.2n.incs
*
212
CS CCCat
T.III.C.I S.2a. T.II C.I S.2a.
La successi testada
Els testaments notarials
Redacci i autoritzaci
del testament obert 111 421-13
Redacci del testament tancat 112.1 i 2 421-14.1
112.3 421-14.2.1r.pr.

*
421-14.2.2n.pr.
112.4,5 i 6 421-14.3,4 i 5
Autoritzaci del testament
tancat 113 421-15
Obertura del testament tancat 114 421-16
T.III C.I S.III T.II C.I S.1a.
La successi testada
Testament atorgat per una
persona amb discapacitat
sensorial 115 421-8
Intervenci de facultatius 116.1r.pr. 421-9.1 i 2
116.2n.pr. 421-9.3
T.III C.I S.IV
*
La successi testada
El testament davant rector
Testament davant rector 117
*
118
*
119
*
T.III C.I S.5a. T.II.C.I S.3a.
La successi testada
El testament holgraf
Requisits de validesa 120.1.1r.pr. 421-17.1, menys
1r.incs darrer incs
213
CS CCCat

*
421-17.1,
darrer incs
120.1.2n.pr. 421-17.2
1r.i 2n.
Adveraci 121 421-18
T.III C.I S.6a. T.II C.I S.4a.
La successi testada
Els testaments,els codicils i
Els codicils i les memries
testamentries
Codicil 122.1.1r.pr. 421-20.1
Designaci de benefciaris
dassegurances de vida 122.1.2n.pr. 421-23.1r.pr.
Codicil 122.2.1r.pr. 421-20.2.1r.pr.

*
421-20.2.2n.
pr.1r.incs
122.2.2n.pr. 421-20.2 .2n.
incs/in fne
122.3 421-20.3
Memries testamentries 123.1 421-21.1,
menys 2a.fr.

*
421-21.1.2a.fr.
123.2 421-21.2
123.3 421-21.3
Aplicaci supletria 124.1 421-22.1a.
de les regles dels testaments i 3a.fr.

*
421-22. 2a.fr.
i in fne
Designaci de benefciaris
dassegurances de vida
*
Rel. 122.1.2n.pr. 421-23
T.III C.II T.II C.II
La successi testada
Nullitat i inefccia
dels testaments i de les
disposicions testamentries
Nullitat del testament 125.1.1r.pr. 422-1.1a. i 2a.fr.

*
422-1.2.1r.pr.
125.1.2n.pr. 422-1.2.2n.pr.
214
CS CCCat
Conversi del testament nul
o inefca 125.2 422-6.2
Nullitat del testament 125.3 422-1.3
Conversi del testament nul
o inefca 125.4 422-6.1
Inefccia per preterici 126.1 422-7.1 Rel.
errnia 451.16.2
i 451-16.5

*
422-7.2 Rel.
422-3.3
T.I CII
Inefccia de les atribucions
successries 126.2
*
Rel.412-6
T.II C.II
La successi testada
Nullitat i inefccia
del testament i de les
disposicions testamentries
Nullitat del testament 126.3 422-1.1 in fne
Nullitat de disposicions
testamentries 126.4 i 5 422-2
Conseqncies de la nullitat
*
422-4.1
i la caducitat 127.1 422-4.2

*
422-4.3
Nullitat parcial 127.2 422-5.1a.fr.

*
422-5.2a.fr.
Acci de nullitat 128.1.1r.pr. 422-3.1
128.1.2n.pr. 422-3.4
128.2
*
Rel. 422-3.2

*
422-3.3
128.3
*
Rel. 412-6.2
i 422-3.3
Revocabilitat de les
disposicions testamentries 129 422-8
Abast de la revocaci 130 422-9.1 a 4
dels testaments
*
422-9.5
Revocaci material
del testament holgraf 131 422-10.1

*
422-10.2
215
CS CCCat
Inefccia sobrevinguda 132.1 422-13.1
per crisi matrimonial
*
422-13.2
o de la convivncia 132.2 422-13.3
132.3
*
Revocaci de disposicions
testamentries per codicil 133.1 422-11
Revocaci de codicils 133.2 a 4 422-12.1 a 3
i memries testamentries 133.5 422-12.4
T.II C.I S.3a.
La successi testada
El testament, el codicil i
El testament holgraf
Caducitat del testament 134 421-19.1

*
421-19.2
T.III C.II T.II C.IV S. 2a.
La successi testada
Disposicions fduciries
Els hereus i legataris
de confana
Inefccia de les disposicions 135.1 424-15.1
de confana
*
424-15.2.1r.
incs.1r.pr.
135.2.1r.pr. 424-15.2.2n.
incs.1r.pr.
135.2.2n.pr. 424-15.2. 2n. pr.
135.2.3r.pr. 424-15.3
T. III C. III T.II C.III S.1a.
La successi testada
La instituci dhereu
Necessitat dinstituci dhereu 136 423-1.1 i 2
Forma dordenaci de la
instituci dhereu 137 423-2
Instituci dhereu en cosa certa 138 423-3
Instituci vitalcia 139 423-4
Instituci en usdefruit 140.1 423-5.1
140.2 423-5.2
140.3.1a. 423-5.3.1a
i 2a.fr. i 2a fr.
216
CS CCCat

*
423-5.3 in fne
Instituci conjunta 141 423-6.1 a 4

*
423-6.5
Instituci dhereu a favor 142 423-7.1
duna persona i els seus flls 143 423-7.2,3 i 4
Abast de la instituci 144.1 423-8.1,menys
hereditria a favor dels flls in fne

*
423-8.1in fne
144.2 423-8.2
Instituci a favor dels parents 145 423-9, menys
penltima fr.

*
423-9
penltima fr.
Exclusi testamentria
dhereus intestats
*
423-10
Motius illcits o erronis
en la instituci dhereu 146 423-11
T.I C. II
Inhabilitat successria 147.1 412-5.1.a) i b),
menys in fne
147.2.1a.fr.
*
147.2.2a.fr. 412-5.1b) in fne
147.3 412-5.1c)
147.4 412-5.1.d)

*
412-5. 2 i 3
T.III C.IV S.1a. T.II C.IV S.1a.
La successi testada
La designaci dhereu
per fduciari
Designaci dhereu
pel cnjuge o convivent 148.1.1a. 424-1.1.2. a) i b)
Forma de lelecci
o la distribuci 148.1.2a. 424-2
Designaci dhereu
pel cnjuge o convivent 148.1.3a. 424-1.2 c)
Manca delecci o distribuci 148.2 424-3
Administraci de lherncia 148.3 424-4.1.1r.pr.

*
424-4.1.2n.pr.
217
CS CCCat
148.4 i 5 424-4.2
Designaci dhereu pels
parents. Requisits de lelecci
o la distribuci 149.1 424-5 i 6.1
Requisits de lelecci 149.1.1a. 424-6.1.a) i b)
o la distribuci
*
424-6.2

*
424-6.1c)
149.1. 2 a).1r.
*

Incs
149.1.2a).2n. 424-6.1.e)
Incs

*
424-6.1.d)
menys in fne
149.1.2a.3r. 424-6.1.d)
incs in fne
Forma de lelecci 149.1. 3a. 424-7
o la distribuci i 4a.1r.pr.
Manca delecci o distribuci
*
424-8.1a.fr.
o divergncia entre els parents 149.1.4a.2n.pr. 424-8.2a.fr./
in fne
Requisits de lelecci
o la distribuci 149.1.5a. 424-6.1 f)
Termini per a fer lelecci
o la distribuci 149.1.6a. 424-9
Administraci de lherncia
*
424-10
T.III C.IV S.2a. T.II C.IV S.2a.
La successi testada
Els hereus i legataris
de confana
Instituci dhereu
o legatari de confana 150 424-11
Drets i obligacions 151 424-12
Revelaci de la confana 152.1 424-13.1.2n.pr.
menys in fne

*
424-13.1.2n.
pr.in fne
152.2 424-13.1.3r.
i 4t.pr.
152.3 424-13.2
Facultats dispositives 153 424-14
218
CS CCCat
T. III C. V S. I T.II C.III S.2a.
La successi testada
La instituci dhereu
La instituci dhereu
sota condici
Perdurabilitat de la instituci 154.1 i 2 423-12
dhereu 154.3 423-14.1.1a. fr.
Facultats de lhereu
*
423-14.1.2a.
condicional fr/in fne
Efccia de la instituci sota
condici suspensiva
i termini incert 155 423-13
Facultats de lhereu
condicional 156 423-14.2
Compliment de la condici 157.1 423-15.1
157.2 423-15.2.1r.pr.

*
423-15.2.2n.pr.
157.3 423-15.3
157.4 423-15.4
Condicions impossibles,
irrisries i perplexes 158 423-16
Condicions illcites 159 423-17
Condici de no impugnar
el testament
*
423-18
Condicions captatries 160 423-19
T.III C.V S. 2a. T.II C.VIII
La successi testada
Les disposicions modals
Mode successori 161.1.1r.pr. 428-1.1
161.1.2n.pr. 428-1.2
161.2 428-1.3
Compliment del mode 162 428-2.a) a f)

*
428-2. e)
Disposicions per a sufragis 163.1.1r.pr. 428-3.1
i obres pies 163.1.2n.pr.
*
163.2 428-3.2
Garanties de compliment 164 428-4.1,2,3,4.1r.
del mode pr. i 5

*
428-4.4.2n.pr.
Mode impossible o illcit 165.1 a 3 428-5
Mode successori 165.4 428-1.4
219
CS CCCat
Prohibicions de disposar 166.1.1r.incs 428-6.1
en el testament 166.1.2n.incs 428-6.2

*
428-6.3
166.2 428-6.4

*
428-6.5
166.3 428-6.6
T.III C. VI S.1a. T.II C.V S.1a.
La successi testada
Les substitucions hereditries
La substituci vulgar
Supsits de substituci vulgar 167 425-1
Pluralitat de substituts 168 425-2
Substituci vulgar expressa
i tcita 169 425-3
Efectes de la substituci vulgar
*
425-4.2, menys
penltim incs
170 425-4.2,
penltim incs
T.III C.VI S.2a. T.II C.V S.2a.
La successi testada
Les substitucions hereditries
La substituci pupillar
Designaci de substitut 171.1 425-5.1r.i 2n.pr.
171.2 425-5.3r.pr.
Naturalesa de la substituci 172 425-6
Principi de troncalitat 173.1.1r.pr. 425-7.1
173.1.2n.pr.
*
173.2 425-7.2
Substituci pupillar tcita 174 425-8
T.III C.VI S.3a. T.II C.V.S.3a.
La successi testada
Les substitucions
hereditries
La substituci exemplar
Requisits 175 425-10
Concurrncia de substitucions 176 425-11
Designaci de substitut 177.1r.pr.1a.fr. 425-12.1.1a.fr.

*
425-12.1.1a.
fr.2n.incs
177.2n.pr. 425-12.1.2n.pr.

*
425-12.2
220
CS CCCat
Inefccia de la substituci 178 425-13
Aplicaci de les normes
de la substituci pupillar 179.1 425-14
T.III C.VI S.2a. T.II C.V S.2a.
La successi testada
Les substitucions
hereditries
La substituci pupillar
Dret a llegtima 179.2 425-9
T.III C.VII S.1a. T.II C. VI S.1a.
La successi testada
Els fdecomisos
Els fdecomisos en general
Ordenaci 180.1 426-2
180.2
*
Subjectes 181.1
*
181.2 426-1.2
181.3
*
Concepte 182 426-1.1
Objecte 183 426-3.1 i 2
184.1.1r.pr. i 2. 426-3.3
184.1.2n.pr.
*
Modalitats 185.1.1r.pr.,menys 426-4.1
darrer incs
185.1.1r.pr.,
*

darrer incs
185.1.2n.pr.
*
185.2 426-4.2
Capacitat per a sser 186 426-5.1,2 i 3,
fdecomissari 1r. pr.

*
426-5.3, 2n pr.
T.II C.VI S.2a.
La successi testada
Els fdecomisos
Interpretaci
dels fdecomisos
Forma expressa i tcita 187 426-13
Forma tcita 188
*
Fidecoms conjectural 189
*
Interpretaci restrictiva 190 426-14
221
CS CCCat
Presumpci de condici 191 426-15
T.II C.VI S.1a.
La successi testada
Els fdecomisos
Substituci vulgar 192
*
en fdecoms 193.1 426-7
Substituci vulgar implcita 193.2
*
193.3
*

*
426-8
Substituci vulgar
en fdecoms 194
*
Pluralitat de crides successives 195 426-9
T.II C.VI S.2a.
La successi testada
Els fdecomisos
Interpretaci
dels fdecomisos
Condici de no tenir flls 196.1
*
Rel. 426-16
196.2
*
196.3
*
197
*
Fills posats com a condici 198.1 426-17
198.2 i 3
*
199
*
200
*
T.II C.VI S.1a.
La successi testada
Els fdecomisos
Fidecoms delecci 201 426-11.1.a),b),
i de distribuci c),d) i f)

*
426-11.1. e)
202
*
222
CS CCCat
T.II C.VI S.2a.
La successi testada
Els fdecomisos
Interpretaci
dels fdecomisos
Abast del fdecoms 203 426-19
T.II C.VI S.1a.
La successi testada
Els fdecomisos
Lmits dels fdecomisos 204.1 426-10.3
204.2 i 3 426-10. 1 i 2

*
426-10.4
204.4 426-10.5
Substituci vulgar implcita 205 426-8
T.III C.VII S.2a. T.II C.VI S.3a.
La successi testada
Els fdecomisos
Els efectes del fdecoms
mentre est pendent
Presa dinventari 206.1r. i 3r. 426-20.1.1r.pr.
incs
206.2n.incs
*

*
426-20.1.2n.pr.,
2,3 i 4
Prestaci de garantia 207.1 i 2 426-21.1 i 4
Protecci del dret 207.3 426-23.2,1r. pr.
dels fdecomissaris
*
426-23.2, 2n. pr.
Prestaci de garantia 207.4 426-21.2
207.5 426-21.3
207.6
*
Obligacions respecte als bns 208.1.1r a 3r. 426-22.1.a), b)
fdecomesos i c) 1r. pr.

*
426-22,1c),
2n. pr.
208.2 426-22.2.1r. pr.

*
426-22. 2.2n. pr.
Protecci del dret
dels fdecomissaris 208.3.1r. pr. 426-23.1
Obligacions respecte als bns 208.3. 2n.pr. 426-22.3.1r.
fdecomesos incs
223
CS CCCat

*
426-22.3.2n.
incs
Responsabilitat del fduciari 209.1 426-25
209.2
*
T.II C.VI S.4a.
La successi testada
Els fdecomisos
Disposici dels bns
fdecomesos
Execuci forosa
de bns fdecomesos 210 426-43
T.II C.VI S.3a.
La successi testada
Els fdecomisos
mentre est pendent
Partici de lherncia i divisi
de cosa comuna 211 426-27.1a 3
212 426-27.4
Facultats del fduciari 213 426-26
Conservaci i administraci 214 426-28
Millores i incorporacions 215 426-29
Exercici daccions i efccia
de sentncies,laudes 216.1r. pr. 426-30.1
i transaccions 216.2n.pr. 426-30.2,
menys in fne

*
426-30.2, in fne
T.II C.VI S.4a.
La successi testada
Els fdecomisos
Disposici de bns
fdecomesos
Principi general 217.1 426-36.1

*
426-36.2
217.2 426-36.3
Disposici de bns 218.1.1r. a 4t. 426-38.1
amb notifcaci 218.1.5
*
als fdecomissaris 219.1.1a. i 3a.
*
219.1.2a. 426-38.2
224
CS CCCat
Disposici de bns sota 220.1.1r. 426-39.1a)
prpia responsabilitat 220.1.2n. 426-39.1.b)

*
426-39.1.c)
220.1.3r. 426-39.1.d)
220.1.4t.1r.
*
220.1.4t.2n. 426-39.2.1r.pr.

*
426-39.2.2n.pr.

*
426-39.3
Disposici de bns lliures 221.1 i 2 426-40.1
de fdecoms amb i 2.1r.pr.
autoritzaci judicial
*
426-40.1
i 2. 2n.pr.
221.3 426-40.3
222.1r.pr. 426-40.4.1r.
i 2n.pr.
222.2n i 3r.pr.
*

*
426-40.4.3r.pr.

*
426-40.5
Disposici de bns amb 223.1 426-37.1
autoritzaci del fdecomitent 223.2
*
o de terceres persones
*
426-37.2
Disposici de bns lliures de 224 426-41.1.2.i
fdecoms amb consentiment 3.1r.pr.
dels fdecomissaris
*
426-41.3.in fne
Procediment de notifcaci 225.1 i 2 426-42.1 i
i oposici judicial 2.1r.pr.i 2n.pr.

*
426-42.2.3r.pr.
225.3 426-42.3
225.4 426-42.4 i 5
T.II C.VI S.3a.
La successi testada
Els fdecomisos
mentre est pendent
Fidecomissaris no nascuts 226.1.1r. i 2n.pr. 426-24.1
ni concebuts 226.1.3r.pr. 426-24.2.1r.pr.
226.1.4t.pr.1r. 426-24.3.1r.
incs incs
226.1.4t.pr.2n. 426-24.2.2n.
incs pr.
226.2.1r.pr. 426-24.3.2n.
incs
225
CS CCCat
226.2.2n.pr. 426-24.4
Facultats dels fdecomissari
sobre el seu dret 227.1 426-35
Protecci del dret 227.2 426-23.3 i 4
dels fdecomissaris
*
426-23.5
T.II C.VI S.1a.
La successi testada
Els fdecomisos
Delaci del fdecoms 228.1 426-6.3
228.2 426-6.4
T.III C.VII S.3a. T.II C.VI S.3a
La successi testada
Els fdecomisos
mentre est pendent
Dret a la quarta trebellinica
o quota lliure 229.1 426-31.1 i 3
229.2 426-31.5
Presa dinventari
*
426-20.1.1r.pr.
i 426-31.3
230.1.1r.incs 426-20.1.2n.pr.
230.1.2n. incs
*
230.2.1r.pr. 426-20.2
230.2.2n.pr.
*
230.3 426-20.3 i 4
230.4
*
o quota lliure 231.1.1a.fr. 426-31.1.1a.fr.
231.1.2a.fr./
*

in fne
231.2
*
Extinci de la quarta 231.3 426-34.1r. i
trebellinica o quota lliure 2n.pr.,menys
in fne

*
426-34.2n.pr.
in fne
Dret a la quarta trebellinica 232.1r.pr. 426-31.2.1r.
o quota lliure incs i 426-33.1
232.2n.pr.
*
232.3r.pr. 426-31.2 in fne
226
CS CCCat
Clcul de la quarta
trebellinica o quota lliure 233.1.1r.pr. 426-32
o quota lliure 233.1.2n.pr. 426-31.4
233.2
*
Detracci de la quarta 233.3, Rel. 218 426-33.1.2n.
trebellinica o quota lliure i 219 pr.i 2, Rel. 426-38
i 426-42
233.4
*
T.II C.VI S. 5a.
La successi testada
Els fdecomisos
en el moment de la delaci
Reclamaci de la quarta 234.1 426-49.1
trebellinica o quota lliure 234.2 i 3 426-49.2
T.III C.VII S.4a. T.II C.VI S.1a.
La successi testada
Els fdecomisos
Delaci del fdecoms 235.1 426-6.1 i 2
235.2
*
Pluralitat de crides successives 235.3 426-9
T.II C.VI S.5a.
La successi testada
Els fdecomisos
en el moment de la delaci
Efectes de la delaci 236 426-44.1
i 2.1r.pr.

*
426-44.2.2n.pr.

*
426-44.3
Lliurament de la possessi 237.1 426-45
Dret de retenci del fduciari 237.2 426-48.1
238.1r.pr. 426-48.2
238.2n i 3r.pr.
*
Responsabilitat 239.1 426-46
del fdecomissari 239.2
*
Deures de liquidaci 240.1.1r. a 4t. 426-47.1

*
426-47.2.1r.
i 2n.pr.
227
CS CCCat
240.2 426-47.2.3r.pr.
Impugnaci dactes en frau
del fdecoms 241 426-50.1
242.1 426-50.2
242.2 426-50.3
242.3 426-50.4
T.III C.VII S. 5a. T.II C.VI S.6a.
La successi testada
Els fdecomisos
El fdecoms de residu
i la substituci
Fidecoms de residu 243.1 i 2 426-51
Substituci preventiva
de residu 243.3 426-59.2
Facultats del fduciari 244.1.1r i 2n. 426-52
Interpretaci 244.2 426-53.1
Facultat dispositiva 245.1.1a.1
*

Disposici en cas de necessitat
o amb consentiment daltri 426-54 rel. 426-37.2
Subrogaci real 245.1.2a. 426-56.1.1r.pr.

*
426-56.1.2n.pr.
Quarta inversa 245.1.3a.
*
Bona fe del fduciari 245.4a. 426-55.1

*
426-55.2
Subrogaci real 246.1 426-53.2
246.2
*
Interpretaci 246.3 426-56.2
Disposici 247
*
248.1 i 2
*
Imputaci 248.3 426-57
Rgim jurdic 248.4 426-58.2
248.5 426-58.1
T.III C.VII S. 6a. T.II C.VI S.1a.
La successi testada
Els fdecomisos
Extinci del fdecoms 249.1.1r. 426-12.1.a)
249.1.2n. 426-12.1.d)
249.1.3r. 426-12.1.b)
228
CS CCCat
249.1.4t.
*

*
426-12.1. c)
T.II C.VI S.2a.
La successi testada
Els fdecomisos
Interpretaci
dels fdecomisos
Condici de no atorgar
testament 249.2 426-18
T.III C.VIII T.II C.VI S.6a.
La successi testada
Els fdecomisos
Els fdecomis de residu
i la substituci
Substituci preventiva 250.1 426-59.1
de residu 250.2.1r.pr. 426-59.3
250.2.2n.pr.
*
251.1 426-59.4,
Rel. 426-56.2
251.2 426-56.2
251.3.1r.pr.
*
251.3.2n.pr. 426-59.5
T.III C.IX S.1a. T.II C.VII S.1a.
La successi testada
Els llegats
Els llegats i llurs efectes
Atorgament 252.1 427.1
Atribucions dusdefruit
pactades en captols
matrimonials 252.2
*
Efccia del llegat 253 427-10
Capacitat per a sser legatari 254.1
*
254.2 427-2
Designaci del benefciari
del llegat 255 427-3
Llegat a favor de diversos
legataris 256 427-4
Prellegat 257 427-5.1r.pr.

*
427-5 in fne,
Rel. 464-6.1
229
CS CCCat
Substituci vulgar 258 427-6
Persones gravades 259.1 427-7.1 i 2
259.2
*
259.3 427-7.3
Pluralitat de persones gravades 260 427-8
Objecte del llegat 261.1 427-9.1
261.2 427-9.2 i 3
261.3 427-9.4
Llegat sota condici 262.1 427-11.1
o sota termini
*
427-11.2
262.2
*
Condici i termini suspensius 263.1.1r.pr. 427-12.2
263.1.2n.pr. 427-12.4
263.2 427-12.3
263.3 427-12.1
Condici i termini resolutoris 264.1r.pr. 427-13.1
264.2n.pr. 427-13.2
264.3r.pr. 427-13.3
Delaci 265.1 427-14.1 i 2
265.2 427-14.3
265.3 427-14.5
Efectes de la delaci 266.1r.pr. 427-15.2
266.2n.pr.
*
267.1 427-15.1
Accions del legatari i presa
de possessi del llegat 266.3r.pr. 427-22.5
Acceptaci i repudiaci 267.2 427-16.1
Efectes de la delaci 267.3 427-15.3
Delaci 267.4 427-14.4
268.2.1r.pr. 427-16.4
268.2.2n.pr. 427-16.5
268.3 427-16.6
268.4 427-16.7
269.1 427-16.3
Transmissi del dret al llegat 269.2 427-17
Compliment 270.1.1r.pr. 427-18.1
270.1.2n.pr.
*
270.2 427-18.2
Riscos
*
427-19
230
CS CCCat
Accions del legatari i presa
de possessi del llegat 271 427-22.1 a 4
Garanties del llegat 272 427-23
La successi testada
Els llegats
La inefccia dels llegats
Reducci o supressi 273.1.1r.pr. 427-39.1
de llegats excessius 273.1.2n.pr.
*
Rel.427-40
273.2 427-39.2
273.3 427-39.3
Dret a la quarta falcdia 274.1 427-40.1,2a.
o quota hereditria mnima fr./in fne
274.2.1a.fr. 427-40.1.1a.fr.
274.2.2a.
*

fr./in fne
274.3.1r.pr. 427-40.2
274.3.2n.pr.
*
274.4 427-40.4
275 427-40.3
Clcul de la quarta falcdia 276 i 277.1.1, 427-41.1
o quota hereditria mnima 1.2 i 1.4
277.1.3 427-41.2
Llegats redubles 278 427-42
Imputaci i compatibilitat
amb altres drets 279 427-43.1
Ordre i prctica de la reducci 280 427-45.1 i 2

*
427-45.3
Prellegat en compensaci
de quarta falcdia 281
*
Imputaci i compatibilitat
amb altres drets 282.1 427-43.2
282.2 427-43.3
Extinci de la quarta falcdia 282.3 427-44.1
o quota hereditria mnima
*
427-44.2
Reducci de llegat dusdefrui
t a favor de qui no era
cnjuge del testador 283
*
La successsi testada
Els llegats
231
CS CCCat
Les classes de llegats
Llegat de cosa genrica 284.1 427-26.4
284.2 427-26.5
Llegat de cosa aliena 285.1 427-24.1
285.2 427-24.2
286 427-24.3
287 427-24.4
Llegat dun b propietat
del legatari 288
*
Llegat de cosa gravada 289 427-28.1
290 427-28.2,3 i 4
Llegat de crdit i de deute 291.1 427-31.1

*
427-31.2
291.2 427-31.3
292 427-31.4
Llegat alternatiu 293.1r.pr. 427-25.1

*
427-25.2.1r.pr.
293.2n.pr. 427-25.2.2n.pr.
293.2 427-25.3
Llegat de cosa genrica 294.1 427-26.1
294.2.1r.pr. 427-26.2 i 3
294.2.2n.pr.
*
T.II C.VII S.1a.
La successi testada
Els llegats
Fruits de la cosa llegada 295.1 427-20.1
295.2,menys 2a.fr 427-20.2
i in fne
295.2.2a.fr. 427-20.3
295.2. in fne
*
Extensi del llegat 296 427-21.1
Compliment 297 427-18.3.1r.pr.

*
427-18.3.2n.pr.
T.II C.VII S.2a.
La successi testada
Els llegats
Llegats daliments 298 427-30.1
i de pensions peridiques 299.1 427-30.2
299.2 427-30.3
232
CS CCCat
T.II C.VII S.1a.
La successi testada
Els llegats
Extensi del llegat 300.1 427-21.2

*
427-21-3
T.II C.VII S.2a.
La successi testada
Els llegats
Llegat duniversalitat 300.2 i 3 427-29
Llegats de crdit i de deute 301 427-31.5
Llegats de diners i altres 302.1r.pr.
*
actius fnancers 302.2n.pr. 427-27.1

*
427-27.2

*
427-27.3
Llegat de constituci
dun dret real 303 427-32
Llegat daccions
i participacions socials
*
427-33
Llegat dusdefruit universal 304.1 427-34.1
304.2 427-34.2
304.3 427-34.3,menys
2n.incs 1a.fr.

*
427-34.3.2n.
incs 1a.fr.
304.4 427-34.4
Llegat dusdefruit successiu
*
427-35
Llegat de part alquota 305.1,menys 3a.fr. 427-36.1
305.1.3a.fr.
*
305.2 427-36.2 i 3
La successi testada
Els llegats
La inefccia dels llegats
Revocaci dels llegats 306.1
*
306.2 427-37.1
306.3 427-37.2
306.4 427-37.3.a),1r.
pr. i b)
306.5 427-37.3. a),
2n.pr.
233
CS CCCat

*
427-37.c)
Extinci dels llegats 307 427-38
T.III C.X T.II C.IX
La successi testada
Els marmessors
Nomenament 308 429-1.1
Pluralitat de marmessors 309.1 429-2
Nomenament 309.2 429-1.2
Capacitat i legitimaci 310 429-3
Acceptaci, excusa i renncia 311 429-4.1
312 429-4.2

*
429-4.3
Nomenament 313 429-1.3
Retribuci 314.1 i 2 429-5.1.1r.pr.

*
429-5.1.2n.pr.
314.3 429-5.2

*
429-5.3

*
429-5.4
Despeses de la marmessoria 314.4 429-6.2
314.5 429-6.1
Marmessor universal 315.1 i 3 429-7
T.II C.III S.1a.
La successi testada
La instituci dhereu
Necessitat dinstituci dhereu 315.2, menys in fne 423-1.3
315.2 in fne
*
T.III C.X T.II C.IX
La successi testada
Els marmessors
Marmessor particular 315.4 429-12.2
Facultats del marmessor
universal 316.1 429-8.1 i 2
Marmessoria universal
de realitzaci dherncia 316.2 429-9.1 i 2
Marmessoria universal 316.3 429-10.1.a),b),
de lliurament directe c),d),e) 1r.pr.,
de romanent de bns in fne i f)

*
429-10.1.e),
2n.pr.
234
CS CCCat
Destinaci de lherncia
a sufragis o als pobres
*
429-11
Facultats del marmessor 316.4 429-8.4
universal 317.1 429-8.3
Compliment de lencrrec 317.2 429-13.5
Marmessor particular 318.1 429-12.1
318.2 429-12.3 i 4
Compliment de lencrrec 319 429-13.1 a 3

*
429-13.4
Cessament 320, menys 429-14
3r. incs

*
429-14.4t.incs
Finalitzaci de lencrrec 321 429-15
T.IV C.I T.IV C.I
La successi intestada
Obertura de la successi
intestada 322 441-1
Crides legals 323.1 441-2.1
323.1.in fne
*
323.2 441-2.2
323.3 441-2.3
Parentiu 324 441.3
Cmput del parentiu 325 441.4
Principi de proximitat de grau 326 441-5
Successi per graus i ordres 327 441-6.1,2,
i 3.1r.pr.

*
441-6.3.2n.pr.
Dret de representaci 328 441-7
Divisi de lherncia 329.1.1r.pr. 441.8.1.1r.pr.

*
441.8.1.2n.pr.
329.1.2n.pr. 441-8.2
329.2 441-8.3
T.IV C.II S.1a. T.IV C.II S.1a.
Lordre de succeir
La successi en lnia directa
descendent
Delaci als flls 330 442-1.1

*
442-1.2
235
CS CCCat
Delaci als descendents
de grau ulterior
*
442-2
T.IV C.II S.2a.
Lordre de succeir
La successi del cnjuge
vidu i del convivent en uni
estable de parella supervivent
Successi del cnjuge vidu 331.1 442.3.1.1r.pr.,
i del convivent en uni estable menys in fne
de parella supervivent
*
442.3.1 in fne
Usdefruit universal 331.2 442-4.1

*
442-4.2
331.3 442-4.3
Commutaci de lusdefruit
*
442-5
Atribuci expressa
en la declaraci dhereus 332 442-7
T.IV C.II S.2a.
Successi del cnjuge vidu 333 442-3.2.1r.pr.
i del convivent en uni estable
*
442-3.2.2n.pr.
de parella supervivent
Manca de dret a succeir 334 i 335 442-6.1

*
442-6.2
Lordre de succeir
La successi en la lnia
directa ascendent
Delaci als progenitors 336 442-8
i ascendents 337
*
Lordre de succeir
La successi dels collaterals
Delaci als collaterals 338.1 442-9
Germans i flls de germans 338.2
*
339.1.1r.pr. 442-10.1.1r.pr.

*
442-10.1in fne
339.1.2n.pr.
*
339.2 442-10.2
236
CS CCCat
339.3 442-10.3
339.4 442-10.4
Crides als altres collaterals 340, menys 442-11
in fne
340 in fne
*
T.IV C.II S. 5a. T.IV C.III
La successi en cas dadopci
Principi dequiparaci 341 i 342 443-1.1
343 443-1.2
Adopci de flls del cnjuge
o de la persona amb qui
ladoptant conviu 344 443-2
Adopci en la mateixa famlia 345 443-3
Successi de germans
per naturalesa 346 443-4
Supeditaci a tracte familiar
*
443-5
T.IV C.II S.6a. T.IV. C.II S.5a.
Lordre de succeir
La successi de la
Successi a manca de parents 347.1a.fr. 442-12.1
dins del quart grau Rel. 441-2
Destinaci dels bns 347.1, 2a. 442-13.1
fr./ in fne

*
442-13.2
Successi a manca de parents
dins del quart grau 348 442-12.2
T.IV C.III T.IV C.IV
La successi de limpber
Carcter troncal dels bns 349.1.1a. 444-1.1.a)
349.1.2a. 444-1.1.b)
349.1.3a. i 5a. 441-1.1.c)
349.1.4a.
*
237
CS CCCat
T.V C.I S.1a. T.V C.I S.1a.
Altres atribucions
successries determinades
per la llei
La llegtima
Dret a la llegtima 350 451-1
Naixement del dret
*
451-2.1.1r.pr.
a la llegtima i acceptaci 351.1 451-2.2
351.2 451-2.1.2n.pr.

*
Rel. 29.3 451-2.3
T.V C.I S.2a. T.VI C.I S.2a.
Altres atribucions
per la llei
La llegtima
Els legitimaris i la
determinaci de la llegtima
Llegtima dels descendents
i dret de representaci 352.1 451-3.1
352.2 451-3.2.1r.incs
i in fne

*
451-3.2.2n.,3r.
i 4t. incs

*
451-3.3
Llegtima dels progenitors 353.1r.pr. 451-4.1.1r.pr.

*
451-4.1.2n.pr.
353.2n.pr. 451-4.2.1r.pr.

*
451-4.2.2n.pr.
Llegtima dels descendents
i dret de representaci 354 451-3.4.1r.pr.

*
451-3.4.2n.pr.
Quantia i cmput 355.1.1a. 451-5.a)
de la llegtima 355.1.2a.1r.pr. 451-5.1b).1r.pr.

*
451-5.1b).2n.pr.
355.1.2a.2n. 451-5.1.c)
i 3r.pr.
355.1.3a. 451-5.1d)
Llegtima individual 356
*
357.1 451-6.1r.pr.

*
451-6.2n.pr.
357.2
*
Rel. 451-3.2
238
CS CCCat
Altres atribucions
per la llei
La llegtima
Latribuci, la imputaci,
la percepci i el pagament
de la llegtima
Atribuci a ttol dherncia 358.1 451-7.1.1r.pr.
o llegat
*
451-7.1.2n.pr.
358.2.1r.pr. 451-7.2.a)

*
451-7.2.b)

*
451-7.2.c)
358.2.2n.pr. 451-7.3
358.3 451-7.4.1r.pr.

*
451-7.4.2n.pr.
Imputaci de donacions
i atribucions particulars 359.1.1r.i 2n. 451-8.1.1r.pr.

*
451-8.1.2n.pr.
359.1.3r. 451-8.3

*
451-8.2.a)
359.2.1r.pr. 451-8.2.b),
2n. incs

*
451-8.2.b),1r.
i 3r. incs
359.2.2n.pr.
*
Rel.451-8.1
359.3 451-8.4.1r.incs

*
451-8.4.2n.incs

*
451-8.5
Intangibilitat de la llegtima 360.1 451-9.1
360.2 451-9.2

*
451-9.3
Suplement de llegtima 361.1 451-10.1.1r.pr.
361.2.1a.fr. 451-10.1.2n.pr.
361.2.2a.fr./ 451-10.2
in fne

*
451-10.3
Pagament de la llegtima 362.1 451-11.1

*
451-11.2.1r.pr.
362.2 451-11.2.2n.pr.
Qualitat dels bns 363 451-12
Valoraci dels bns 364.1 451-13
239
CS CCCat
T.VI C.I S.3a.
de lherncia
Els efectes de lacceptaci
de lherncia
Crregues hereditries 364.2 461-19.1d).
2n.incs
T.V C.I S.3a.
Altres atribucions
per la llei
La llegtima
Latribuci,la imputaci,
la percepci i el pagament
de la llegtima
Interessos 365.1 451-14.1
365.2.1r.pr. 451-14.2
365.2.2n.pr. 451-14.3
365.3 451-14.4.1r.pr.

*
451-14.4.2n.pr.
Responsabilitat 366.1 451-15.1
366.2.1r.pr.
*
366.2.2n.pr. 451-15.2
366.3 451-15.3.1r.pr.

*
451-15.3.2n.pr.
Altres atribucions
per la llei
La llegtima
La preterici
i el desheretament
Preterici de llegitimaris 367.1 i 2 451-16.1
367.3.1a. 451-16.2.a) i b)
367.3.2a. 451-16.2.c)
367.3.3a. 451-16.3

*
451-16.4
Causes de desheretament 368.1 451-17.1
Desheretament injust 368.2 451-21.1

*
451-21.2
240
CS CCCat
Requisits dels desheretament 369 451-18
Causes de desheretament 370.1.1r. 451-17.2.a)
370.1.2n. 451-17.2.b)
370.1.3r. 451-17.2.c),1r.
i 2n. incs

*
451-17.2.c), 3r.
i 4t. incs
370.1.4t. 451-17.2.d)

*
451-17.e)
Reconciliaci i perd 371 451-19.1

*
451-19.2
Impugnaci del desheretament 372.1.1r.pr. 451-20.1
372.1.2n.pr. 451-20.2
372.2 451-20.3
T.V. C.I S.5a. T.VI C.I S.5a.
Altres atribucions
per la llei
La llegtima
La inofciositat
Inofciositat legitimria 373 451-22
Ordre de reducci 374 451-23
Acci dinofciositat 375.1.1r.pr. 451-24.1,
menys in fne menys 1a.fr.
2n.incs
375.1.1r.pr.in fne
*
375.1.2n.pr. 451-24.1.1a.
fr.2n.incs

*
451-24.2
375.2
*
375.3 451-24.3
Altres atribucions
per la llei
La llegtima
Lextinci de la llegtima
Causes dextinci 376.1.1r.pr. 451-25.1.
de la llegtima 376.1.2n.pr.
*

*
451-25.2
376.2 451-25.3
241
CS CCCat
Renncia a la llegtima futura 377.1 451-26.1

*
451-26.2a).1r.pr.
377.1.1r. 451-26.2a).
2n.pr.

*
451-26.2b)
377.1.2n.1r.pr. 451-26.2.c)
377.1.2n.2n.pr. 451-26.3.1r.pr.

*
451-26.3.2n.pr.
Prescripci 378.1 451-27.1

*
451-27.2
T.V C.I S.4a.
Altres atribucions
per la llei
La llegtima
La preterici
i el desheretament
Preterici de legitimaris 378.2.1r.incs 451-16.5
T.V C.I S.5a.
Altres atribucions
per la llei
La llegtima
La inofciositat
Acci dinofciositat 378.2.2n.incs 451-24.2
T.V C.II T.V C.II
La quarta vidual
Reclamaci i pagament
de la quarta vidual 379.1 452-4.1.1r.incs

*
452-4.1.2n.incs
Dret a la quarta vidual 379.1.1r. i 2n. 452-1,in fne
Manca datribuci al
sobrevivent de la qualitat
dhereu i del dret dacrixer 379.3
*
de la quarta vidual
*
452-4.2

*
452-4.3
Dret a la quarta vidual 380 menys 452-1.1,
in fne menys penltim
i ltim incs
i 452-2
242
CS CCCat

*
452-1.1
penltim incs
380 in fne 452-1.2
Exclusi del dret 381 452-2
a la quarta vidual Rel. 442-6
Dret a la quarta vidual 382.1 452-1.1,
ltim incs
382.2 452-1.2
Cmput de la quarta vidual 383.1 452-3.1

*
452-3.2.
Reducci o supressi 383.2
*
de llegats i donacions
*
452-5
Aplicaci de les regles
de la quarta falcdia 383.3
*
Extinci de la quarta vidual 384.1.1r. 452-6.1a)
384.1.2n. 452-6.1.c)
384.1.3r. 452-6.1.b)
384.1.4t. 452-6.2
385 452-6.1d)
de la quarta vidual 386 452-4.4
T.V C.III
*
Altres atribucions
per la llei
La reserva
387
*
388
*
389
*
390
*
391
*
T.VI T.III.C.II
i les donacions
per causa de mort
Les donacions
per causa de mort
Donacions per causa de mort
*
432-1.1
Dret aplicable 392 432-2
Donacions per causa de mort 393 432-1.2
243
CS CCCat
Capacitat per atorgar
donacions per causa de mort 394 432-3
Adquisici pel donatari 395.1 432-4
Donacions per causa de mort 395.2 432-1.3
Inefccia de les donacions
per causa de mort 396 432-5
245
ndex analtic
A
Abintestat (Vegeu Successi intestada)
Absncia (Vegeu Declaraci dabsncia)
Acceptaci dherncia (Vegeu tamb Benefci dinventari)
Caducitat: 461-12.
Capacitat: 461-9.
Efectes: 461-18 a 461-21.
Forma: 461-3 a 461-5.
Impugnaci: 461-10.
Interrogatio in iure: 461-12.
Ius transmissionis: 461-13.
Llegtima: 451-2.
Pluralitat de cridats: 461-1.
Requisits: 461-2.
Accions (Vegeu tamb Nullitat, Rescissi, Revocaci)
Actes en frau de fdecoms: 426-50.
Compliment de llegat: 427-22.
Exercici pel fduciari: 426-30.
Impugnaci de la partici pel fduciari: 426-27.1.
Impugnaci del desheretament: 451-20.
Indignitat successria: 412-7 i 431-13.
Inhabilitat successria: 412-7.
Inofciositat: 451-24.
Nullitat o inefccia de testaments i disposicions
testamentries: 422-3.
Nullitat de la acceptaci de lherncia: 461-10.
Nullitat del pacte successori: 431-10.
246
Petici dherncia: 461-1.
Possessries: 411-9.
Preterici errnia: 422-7 i 451-16.
Reclamaci de llegtima i suplement: 451-27.
Reclamaci de quarta vidual: 452-4 i 452-6.
Reducci i supressi dels llegats: 452-5.
Reivindicatria: 427-22 i 465-1.
Rescissi en la renncia a la llegtima: 451-26.3.
Rescissi per lesi en la partici: 464-13.
Revocaci del pacte successori: 431-13 i 431-15.
Sanejament en la partici: 464-11.
Acreixement (Vegeu Dret dacrixer)
Acta de notorietat
Declaraci dhereus abintestat: 442-7.
Determinaci de fdecomissaris: 426-42.
Fidecoms subjecte a condici: DT 4a.
Actes propis
Incompliment de la condici: 423-15.
Vinculaci pels del causant: 411-1.
Adjudicaci en pagament
Bns de lherncia: 461-21.
Llegtima: 451-12.
Administraci
Bns adquirits per menors dedat o incapacitats: 461-24.
Comunitat hereditria: 463-4.
Curador de bns disposats mortis causa: 423-7.
Designaci dhereu per fduciari: 424-4 i 424-10.
En el pacte successori: 431-5.1.
Fidecoms: 426-21, 426-23, 426-28 i 426-30.
Herncia a benefci dinventari: 461-21.
Herncia jacent: 411-9.
Hereu condicional: 423-14.
Hereu de confana: 424-12.
Llegat dusdefruit universal: 423-7.4.
Marmessor: 429-8.
Adopci
Llegtima: 451-3.
Successi intestada: 441-2 i 443-1 a 443-5.
Suspensi de la partici: 464-2.
247
Aliments
Llegat: 427-30, 427-37 i 427-42.
Anotaci preventiva
Llegat: 427-45.3 i 427-23.1.
Llegtima: 451-15.
Quarta vidual: 452-4.4.
Arxiu parroquial
DT 3a.
Ascendents
De ladoptat: 443-2, 443-3 i 451-3.
Renncia a la llegtima futura: 451-26.
Substituci exemplar: 425-10, 425-11 i 425-13.
Successi intestada: 442-8 i 442-9.
Assegurances de vida
Designaci de benefciaris: 421-23.
Autoritzaci judicial
Acceptaci o repudiaci dherncia per pares o tutors: 461-9.2.
Actuaci del curador dels fdecomissaris: 426-24.
Disposici pel fduciari de bns del fdecoms: 426-27 i
426-40.
B
Benefci dinventari (Vegeu tamb Acceptaci dherncia)
Efectes: 461-20.
En els heretaments: 431-28.
Herncies a favor de la Generalitat de Catalunya: 442-12.
Herncies a favor dels pobres: 461-16.
Hereu fduciari: 426-25.
Prdua del benefci: 461-21.5.
Persones que gaudeixen daquest benefci: 461-16.
Presa dinventari: 461-15.
Sollicitud de declaraci de concurs: 461-22.
Benefci de separaci de patrimonis (Vegeu Separaci de
patrimonis)
Bns reservables
DT 7a.
Bns subrogats (Vegeu Subrogaci real)
248
Bona fe
Fiduciari: 426-55.
Hereu aparent: 465-2.
Protecci del tercer: 429-10.
Boscos
Fidecoms: 426-26.
C
Caducitat (Vegeu tamb Preclusi)
Acci dindignitat i inhabilitat: 412-7.1.
Acci dinofciositat: 451-24.
Acci de nullitat de lacceptaci o repudiaci de lherncia:
461-10.
Acci de nullitat de pacte successori: 431-10.
Acci de nullitat de testament: 422-3.
Crrec de marmessor: 429-13.
Declaraci dindignitat: 412-7.
Delaci: 461-12.
Dret dels creditors a oposar-se a la repudiaci: 461-7.2.
Facultat revocaci del pacte successori: 431-13 i 431-14.
Impugnaci de la preterici errnia: 451-16.
Impugnaci del desheretament: 451-20.
Institucions de confana: 424-15.
Reducci dels llegats: 427-44.
Rescissi per lesi de la partici: 464-13.
Testament holgraf: 421-19 i 422-4.
Capacitat (Vegeu tamb Incapacitat)
Acceptaci i repudiaci de lherncia: 461-9.
Atorgament de donaci per causa de mort: 432-3.
Atorgament de pacte successori: 431-4, 431-12 i DT 6a.
Atorgament de testament: 421-3, 421-7, 421-9 i 422-1.
Designaci dhereu pels parents: 424-6.
Hereu fdecomissari: 426-5.
Marmessor: 429-3.
Successria: 412-1, 412-2 i 427-2.
Capacitat natural
Afavorit en pacte successori: 431-4.
249
Incapacitat per a testar: 421-3.
Captols matrimonials
Forma del pacte successori: 431-7.
Crregues (Vegeu tamb Gravmens)
A satisfer pel fduciari: 426-28.
Derivades de la disposici de bns fdecomesos: 426-39.
Donacions per causa de mort: 432-2.
En la substituci vulgar: 425-4.
Hereditries: 411-1, 411-9, 424-4, 426-20, 426-32, 426-38,
426-46, 426-47, 427-36, 429-9, 461-18, 461-19 i 463-1.
Interpretaci: 421-6.
Mode successori: 428-1 a 428-5.
Pacte successori: 431-6 i 431-14.1 b).
Llegtima: 451-9.
Cauci (Vegeu tamb Garanties)
Llegats: 427-23 i 427-34.
Mode: 428-4.
Cec
Testador cec: 421-8 i 421-14.
Testimoni en el testament: 421-10 i 421-11.
Censos i censals
Constituci per lheretant: 431-25.
Codicil
Aplicaci supletria de les regles del testament: 421-22.
Concepte: 421-20.1.
Forma: 421-20.3.
Inefccia: 422-1 a 422-12 i 451-16.5.
Nomenament d'administrador dels bns adquirits per
menors: 461-24.
Nullitat: 422-2 i 422-4.
Ordenaci de fdecomisos: 426-2, 426-11 i 426-24.
Ordenaci de llegats: 427-1.
Revocaci: 422-10, 422-12, 422-13 i 431-23.
Valor del testament inefca: 422-6.
Collaci
464-17 a 464-20.
Comptador partidor
412-5, 426-27, 429-5, 429-13, 431-5, 464-5 i 464-6.
250
Computaci
Atribucions collacionables: 464-20.
Llegtima: 451-5.
Quarta falcdia: 427-41.
Quarta vidual: 452-3.
Concebut
Capacitat per a sser fdecomissari: 426-5.
Capacitat successria: 412-1 i 423-7.
Llegats: 427-14.
Substituci pupillar: 425-5.
Substituci vulgar: 425-1.
Concurs
Herncia: 461-22.
Condici
Acceptaci dherncia: 461-2.
Subsistncia: 461-11 i 462-2.
Codicil: 421-20.
Desheretament: 451-18.
Donaci mortis causa: 432-1.
Fidecomisos: 423-4, 423-5, 426-1, 426-4, 426-6, 426-11,
426-15 a 426-18, 426-23 i DT 4a.
Instituci dhereu: 411-4, 423-12 a 423-19, 424-1.
Llegat: 427-2, 427-11 a 427-15 i 427-34.
Llegtima: 451-9.
Mode successori: 428-1 i 428-4.
Pacte successori: 431-5.
Substituci vulgar: 425-1 i 425-4.
Condici resolutria
Donaci mortis causa: 432-1.
Instituci dhereu: 423-12.
Llegats: 427-11.
Confusi de drets
Benefci dinventari: 461-20.
Contractes successoris (Vegeu Heretaments, Pactes
successoris, Pactes successoris datribuci particular)
Conversi
De testament en codicil: 422-6.
De testament tancat en testament holgraf: 422-6.
251
Del mode impossible o illcit: 428-5.
Costum
Designaci dhereu per fduciari: 424-1 i 424-6.
Crisi familiar
Incidncia en el pacte successori: 431-17.
Incidncia en el testament: 422-13.
Incidncia en la quarta vidual: 452-2.
Incidncia en la successi intestada: 442-6.
Culpa prpia
Evicci en la partici: 464-11.
Despeses costejades pel donatari: art. 451-5 c).
Curador (Vegeu tamb Curatela)
Acceptaci herncia: 461-9.
Atorgament pacte successori: 431-4.
Curatela (Vegeu tamb Curador)
Benefci legal dinventari: 461-16.
Bns a favor dun no concebut: 423-7 i 426-24.
D
Daci en pagament
De la quota hereditria: 463-6.
Declaraci dabsncia
Llegtima: 451-3 i 451-6.
Successi intestada: 441-7.
Defensor judicial
Usdefruit universal intestat: 442-4.
Delaci
Fidecomisos: 426-6, 426-9 i 426-59.
Herncia: 411-4, 425-4, 461-1 i 461-12.
Hereu sotms a condici suspensiva: 411-4.
Instituci dhereu per fduciari: 424-.2 c) i 424-6.1 f).
Llegat: 427-6, 427-14 i 427-15.
Llegtima: 451-2.
Pacte successori: 431-28 i 431-30.
Substituci vulgar: 425-4.1 i 461-2.2.
252
Desheretament
Acci dimpugnaci: 451-20.
Administraci de bns dels menors: 461-24.
Causes: 451-17.
Dret de representaci en la llegtima: 451-3.
Efectes: 451-17.
Forma: 451-18.
Injust: 451-3.
Llegtima dels progenitors: 451-4 i 451-6.
Perd i reconciliaci: 451-19.
Despeses (Vegeu tamb Despeses extraordinries i Crregues)
Bns fdecomesos: 426-28.3.
Compliment del llegat: 427-18.3 i 461-19.
Darrera malaltia, enterrament i funeral: 426-32, 427-41,
451-5 i 461-19.
Hereus de confana: 424-12.2.
Inventari i de defensa dels bns: 429-6 i 461-19.
Marmessoria: 429-6 i 461-19.
Pagament de llegtima: 461-19.
Partici dherncia: 461-19.
Despeses extraordinries
Bns donats (cmput de la llegtima): 451-5.
Bns fdecomesos: 426-28 i 426-38.
Detentor
Fiduciari que no lliura la possessi de lherncia: 426-45.2.
Deutes
Alliberament per mitj de llegat: 427-31.1.
Del causant o de lherncia: 411-9.4, 424-4.2 i 427-41.
Del fdecomitent o de la herncia fdecomesa: 426-20, 426-
25, 426-28, 426-38, 426-43 i 426-46.
De lheretant: 431-26.
Ignorats en lherncia: 427-36.2.
Llegat: 427-28 i 427-31.
Presumpci de no pagament per mitj de llegat: 427-31.
Dictamen
De facultatius: 421-9.
Diligncia
Conservaci dels bns fdecomesos: 426-28.
253
Dipsit dels valors mobiliaris
Fidecoms: 426-22.
Discapacitat sensorial
Testador: 421-8 i DA 2a.
Dispensa
Collaci: 464-17.
Imputaci a la llegtima: 451-9.
Notifcaci revocaci heretament preventiu: 431-21.
Rendici de comptes pel marmessor: 429-13.
Dissoluci del matrimoni (Vegeu Divorci)
Divorci
Inefccia de disposicions del testament: 422-13.
Inefccia dels pactes successoris: 431-17.
Successi abintestat: 442-6.
Domicili
Causant: 411-2.
Disposici per sufragis i obres pies: 428-3.
Persona afectada per revocaci pacte successori: 431-15.
Donaci (Vegeu tamb Donacions mortis causa)
Cmput llegtima: 451-5.
Drgans: 421-21.
Heretaments: 431-19.
Imputaci llegtima: 451-8 i 451-10.
Inofciositat: 451-22.3.
Pactes successoris datribuci particular: 431-29.
Quarta vidual: 452-3 i 452-5.
Reserves hereditries i reversions legals: 411-8.
Donacions mortis causa
Capacitat: 432-3.
Condici suspensiva: 432-1.
Inefccia: 432-5.
Inofciositat: 451-14, 451-22 i 451-23.
Ordenaci de fdecoms: 426-2.
Ordenaci de llegats: 427-7.
Quarta falcdia: 427-41 i 427-43.
Rgim jurdic: 432-2.
Revocaci per heretament: 431-23.
Transmissi de la propietat: 432-4.
254
Donacions universals
Heretaments: 431-19.2.
No poden ser-ho les mortis causa: 432-2.
Dret consuetudinari (Vegeu Costum)
Dret dacrixer
Concepte: 462-1.
Donacions mortis causa: 432-2.
Efectes: 462-2.
En la successi intestada: 442-1 i 442-10.
Entre fdecomissaris: 426-19 i 462-4.
Entre legataris: 427-16 i 462-2.
Llegtima: 451-25.
Dret dusdefruit (Vegeu Usdefruit)
Dret de representaci
Llegtima: 451-3.
Successi intestada: 441-5, 441-7, 441-8 i 442-1.
Dret de retenci
En el fdecoms: 426-48.
Dret de tanteig
Disposici de la quota hereditria: 463-6.
Dret de retracte
Disposici de la quota hereditria: 463-6.
Dret de transmissi
431-24 i 461-13.
E
Elecci dhereu (Vegeu tamb Instituci dhereu)
Heretament: 431-20.
Pel fduciari: 424-1 i 424-5.
Testament: 424-2 i 424-7.
Embargament
Dret a adquirir el fdecoms: 426-35.
Llegtima: 451-2.
Qualitat dhereu contractual: 431-28.
Enriquiment
Compensaci per revocaci del pacte successori: 431-16.
255
Equitat
Determinaci del llegat: 427-9.
Pagament de la llegtima en bns: 421-12.
Establiments professionals
Finalitat del pacte successori: 431-6 i 431-25.
Estirp
Dret de representaci: 441-8.2.
Instituci dhereu per fduciari: 424-3 i 424-8.
Prelaci en la successi intestada: 442-2.1 i 442-10.2.
Preterici de legitimaris: 451-16.2 b).
Excussi
Responsabilitat per deutes anteriors de lheretant: 431-26.
F
Fecundaci assistida post mortem
Capacitat successria: 412-1.
Fiana (Vegeu Cauci, Garantia)
Fidecomisos (Vegeu tamb Substituci fdecomissria, Quarta
trebellinica)
Actes en frau del fdecoms: 426-55.
Adquisici de rendes i fruits: 426-26.1.
Amb pluralitat de crides: 426-9.
Autoritzaci per a alienar o gravar: 426-36 a 426-38.
Conservaci i administraci pel fduciari: 426-28.
Consideraci de detentors: 426-45.
Consideraci de llegats: 426-3.
Consideraci de subllegats: 426-3.
Constituci: 426-2.
Delecci: 426-11.
Dherncia o universal: 426-3.
Delaci al fdecomissari: 426-6, 426-9 i 426-10.
Despeses extraordinries: 426-28.
Dret de retenci del fduciari: 426-48.
Drets poltics de les accions: 426-26.
En una part indivisa: 426-26.
256
Execuci forosa per deutes: 426-43.
Expressos: 426-13.
Extinci: 426-12.
Facultat dalienar i gravar: 426-36.
Facultat delegir el fdecomissari: 426-11.
Facultat de distribuir lherncia entre els fdecomissaris:
426-11.
Familiars: 426-10.
Fidecomissaris no concebuts: 426-24.
Fills posats en condici: 426-15 i 426-17.
Impugnaci dels actes dispositius del fduciari: 426-50 i 426-55.
Inclouen la vulgar tcita: 425-3.
Millores: 426-29, 426-38 i 426-47.
Obligaci de prendre inventari: 426-20.
Obligaci de prestar garantia: 426-11.
Obligacions del fduciari: 426-22 i 426-23.
Ordre de crides: 426-9.
Partici: 426-27.
Particular: 426-3.2.
Pel cas de morir el fduciari sense flls: 426-17.
Quarta trebellinica: 426-30 a 426-34.
Renncia del fdecomissari: 426-6, 426-11 i 426-40.
Requisits defccia: 426-5.
Responsabilitat del fdecomissari: 426-46.
Responsabilitat del fduciari: 426-25.
Sota condici: 426-4, 426-6 i 426-15.
Sota termini: 426-4 i 426-6.
Substituci vulgar: 426-7, 426-8 i 426-14.
Tcit: 426-13 i 426-14.
Fidecoms de residu
A termini: 426-51.
Condicional: 426-51.
Facultats del fduciari: 426-51, 426-52, 426-53 i 426-56.
Imputaci a la llegtima: 426-57.
Regles de les substitucions fdecomissries: 426-58.
Filiaci (Vegeu tamb Adopci)
Suspensi de la partici pendent un procs de fliaci: 464-2.
Filiaci adoptiva (Vegeu Adopci)
Filiaci no matrimonial (Vegeu Reconeixement de fliaci)
257
Fills posats en condici
426-17.
Frau
Fidecoms: 426-20, 426-27, 426-42 i 426-55.
Herncia: 426-50.
Heretament: 431-25.
Prdua del benefci dinventari: 461-21.
Fruits (Vegeu tamb Usdefruit)
Execuci forosa: 426-43.
Fidecoms: 426-26, 426-45 i 426-50.
Hereu condicional: 423-14.
Hereu de confana: 424-12.
Incorporaci a lherncia: 424-4.
Llegat: 427-12, 427-13, 427-15 i 427-20.
Llegtima: 451-14.
Pacte reversional: 431-27.
Fundacions (Vegeu tamb Persona jurdica)
Benefci legal dinventari: 461-16.
Legitimaci per a exigir el compliment del mode: 428-2.
G
Garanties (Vegeu tamb Cauci, Dret de retenci, Penyora)
Cancellaci pel marmessor: 429-9.
Cosa llegada: 427-13, 427-23 i 427-28.
Fidecoms: 426-21, 426-23, 426-40 i 426-58.
Generaci (Vegeu tamb Successi intestada)
Lmits en els fdecomisos: 426-10.
Proximitat del parentiu: 441-3 i 441-4.
Destinaci de lherncia a sufragis o als pobres: 429-11.
Successi intestada: 441-2, 442-12 i 442-13.
Germans
De doble vincle: 442-10.1.
De vincle senzill: 442-10.1.
Designaci en la substituci pupillar : 425-7 i 425-8.
Fidecomisos familiars: 426-10 i 426-21.
Successi intestada: 442-10 i 443-4.
258
Gravmens (Vegeu tamb Crregues)
Bns adquirits per menors dedat o incapacitats: 461-24.
Bns del fdecoms: 426-1, 426-27, 426-35, 426-40 i 426-50.
Bns del fdecoms de residu: 426-52.
Bns del pacte successori: 431-30.
Elecci dhereu: 424-6.1 e).
Valoraci de la quarta falcdia: 427-41.
H
Habitatge
Commutaci de lusdefruit universal: 442-5.
Imputaci a la llegtima de la donaci del primer habitatge:
451-8.
Llegat dhabitatge: 427-21.
Herncia (Vegeu tamb Benefci dinventari, Delaci, Dret
dacrixer, Dret de representaci, Hereu, Instituci dhereu,
Fidecomisos, Llegats, Llegtimes, Marmessors, Successi
intestada)
Acceptaci: 461-1 a 461-22.
Acci de petici: 465-1 i 465-2.
Caducitat del dret a acceptar i repudiar: 461-12.
Capacitat successria: 412-1 a 412-8.
Crregues hereditries: 411-1 i 461-19.
Collaci: 464-17 a 464-20.
Creditors del causant: 461-23.
Jacent: 411-9.
Partici: 464-1 a 461-16.
Possessi: 411-6, 412-2, 423-14, 461-21, 461-24 i 465-2.
Repudiaci: 461-6 a 461-8.
Heretaments (Vegeu tamb Pactes successoris)
Assignacions a llegtimes: 431-22.
Concepte: 431-18.
Cumulatiu: 431-19.
Donaci de present: 431-19.
Efccia a lobertura de la successi: 431-28.
Efccia en vida: 431-25.
259
Efccia revocatria: 431-23.
Elecci dhereu: 431-20.1.
Facultats de lheretant: 431-25.2 i 431-25.3.
Finalitat: 431-25.
Irrevocabilitat instituci hereu: 431-18.
Manteniment d'una empresa familiar: 431-25.2.
Mutuals: 431-20.
Pacte reversional: 431-27.
Premorincia de lafavorit: 431-24.
Preventiu: 431-21.
Publicitat: 431-25.2.
Reserva per a disposar: 431-22.
Responsabilitat de lheretat: 431-26.
Revocaci del preventiu: 431-21.2.
Simple: 431-19.
Transmissibilitat de la qualitat dhereu: 431-24.
Hereu (Vegeu tamb Herncia, Heretaments, Instituci dhereu,
Fidecoms)
Afavorit amb llegat: 427-5.
Aparent: 465-1 i 465-2.
En la successi intestada: 441-2.
Institut conjuntament: 423-6.
Institut en usdefruit: 423-5.
Institut vitalciament: 423-4.
No concebut: 423-7.
Pagament de la llegtima: 451-15.
Responsabilitat desprs de la partici: 464-16.1.
Responsabilitat en la comunitat hereditria: 463-1.
Sense designaci de nom: 423-9.
Hereu de confana
Actuaci per majoria: 424-11.
Afavorit per llegat: 424-11.
Caducitat: 424-15.
Concepte: 424-11.
Drets: 424-12.
Facultats: 424-14.
Fruits: 424.12.
Inventari: 424-12.
Obligacions: 424-12.
260
Remuneraci: 424-12.
Revelaci de la confana: 424-13.
Hereus forosos (Vegeu Llegtima)
Hipoteca (Vegeu Garantia)
Holgraf (Vegeu Testament)
I
Idioma del testador
421-12.
Impber
Substituci pupillar: 425-5 a 425-9.
Imputaci
Llegtima: 426-57, 451-7 i 451-8.
Quarta trebellinica: 426-57.
Incapacitat
Administraci dels seus bns: art. 461-4.
Atorgament de testaments: 421-4.
Substituci exemplar: 425-10 a 425-14.
Incapacitat per a succeir
Heretaments: 431-20 i 431-27.
Successi testada i intestada: 412-1 a 412-8.
Incapacitat relativa (Vegeu Indignitat i Inhabilitat successria)
Indignitat successria
Caducitat de lacci: 412-7.
Causes: 412-3.
Efectes: 412-6 i 412-8.
Llegtima: 451-17 i 451-25.
Possessi: 412-7.
Substituci preventiva de residu: 426-59.
261
Indivisi
Comunitat hereditria: 463-2 i 464-1.
Inhabilitat successria
412-5 a 412-8.
Inofciositat
Legitimria: 451-22 a 451-24.
Inscripci (Vegeu Registres)
Instituci dhereu
A termini incert: 423-13.
Amb prohibici de disposar: 428-6.
Commutaci o conversi del mode: 428-5.
Compliment de les condicions: 423-15.
Condicions captatries: 423-19.
Condicions illcites: 423-17.
Condicions impossibles, irrisries i perplexes: 423-16.
Conjunta: 423-6.
Dret especial de Tortosa: 423-1.
En cosa certa: 423-5.
Equiparaci del marmessor universal: 423-1.
Incompliment del mode: 428-4.
Interpretaci del mot flls: 423-8.
Interpretaci del mot hereu: 423-9.
Legitimats per a exigir el compliment del mode: 428-2.
Mode: 428-1.
Necessitat que shi contingui: 423-1.
Per fduciari: 424-1 a 424-15.
Recomanacions de no disposar: 428-6.
Semel heres semper heres: 423-12.
Sense assignaci de parts: 423-6.
Sota condici de contreure matrimoni: 423-15.
Sota condici potestativa negativa: 423-18.
Sota condici resolutria: 423-12.
Sota condici suspensiva: 423-13.
Sota termini suspensiu o resolutori: 423-12.
Sufragis i obres pies: 428-3.
Vitalciament: 423-4.
Interessos
Bns llegats: 427-20.
262
Llegtima: 451-14.
Quantitats degudes al fduciari: 426-49.
Rectifcaci de la partici: 464-14.
Interpellaci judicial (Interrogatio in iure)
461-12.
Interpretaci
Disposicions testamentries: 421-6.
Fidecomisos: 426-13 a 426-19.
Interval lcid
421-9.
Inventari (Vegeu tamb Benefci dinventari)
Bns adquirits per menors dedat: 461-24.
Fidecoms: 426-20.
Herncia de confana: 424-12.
Marmessors universals: 429-8.
Que es presenta a lAdministraci Tributria: 461-15.2.
Irrevocabilitat
Acceptaci i repudiaci dherncia: 461-1.
Acceptaci i repudiaci del llegat: 427-16.
Dispensa dimputaci a la llegtima: 451-8.
Elecci dhereu : 424-2 i 424-7.
Elecci pel fduciari: 426-11.
Instituci dhereu contractual: 431-18 i 431-24.
Reconciliaci i perd: 412-4 i 451-19.
Ius transmissionis
431-24 i 461-13.
J
Joies
Disposici en memria testamentria: 431-21.
Exclusi del parament: 427-21.
Jutge competent
Funcions: 421-17, 421-18, 426-40, 461-6, 461-15 i 461-23.
Successi: 411-2.
263
L
Legatari dusdefruit universal
En la instituci dhereu genricament als flls duna altra
persona: 423-7.3.
Facultats de disposici: 427-4.
Increment del dret en cas de pluralitat de legataris: 427-4.
Obligaci de prestar fana: 427-4.
Legatari de confana
Caducitat: 424-15.
Concepte: 424-11.
Drets i facultats: 424-12 i 424-14.
Forma dactuaci: 424-13.
Obligacions: 424-12.
Legitimaris
Dret de representaci: 451-3
Filiaci per adopci: 451-3.
Fills i descendents: 451-3.
Pares: 451-4.
Preterici: 451-16.
Lesi (Vegeu Rescissi per lesi)
Liberalitats ds (Vegeu tamb Actes de mera liberalitat)
Cmput de la llegtima: 451-5.
En pacte successori: 431-25.
Liquidaci
En la partici: 464-9.
Impost de successions: 461-15.
Rgim econmic matrimonial: 452-1.
Llegat (Vegeu tamb Legatari dusdefruit universal, Quarta
falcdia, Prellegat, Subllegat).
A crrec de dues o ms persones: 427-8.
A termini: 427-11, 427-12 i 427-13.
Acceptaci: 427-16.
Acci de reclamaci: 427-22.
Adquisici de la propietat: 427-15.
Alternatiu: 427-25.
Condici suspensiva: 427-11, 427-12 i 427-13.
Conjuntament a favor de diverses persones: 427-4.
Conjuntiu: 427-4.
264
Cosa venuda a carta de grcia: 427-37.
Daliments: 427-30.
Dalliberament dun deute: 427-31.
Dempresa: 427-33.
Duniversalitat de coses: 427-29.
Dusdefruit: 427-34 i 427-35.
De cosa determinada: 427-24.
De cosa empenyorada o hipotecada: 427-28.
De cosa fructfera: 427-20.
De cosa genrica: 427-26.
De cosa gravada amb un dret real: 427-28.
De crdit: 427-31.
De fnca: 427-21.
De part alquota: 427-36.
De pensions peridiques: 427-30.
De perd: 427-41.
De quantitat de diners o coses fungibles: 427-27 i 427-30.
Del propi crdit contra el testador: 427-31.
Despeses de compliment: 427-18.
Determinaci de la falcdia: 427-40.
Efccia obligacional: 427-10.
Efccia real: 427-10.
Elecci del legatari: 427-10.
En testament, codicil o memria testamentria: 427-1.
Excessiu: 427-39.
Extinci: 427-38.
Garantia: 427-23.
Imputable a llegtima: 451-7.
Imputaci a la falcdia: 427-43.
Inefccia: 427-37 a 427-45.
Legatari determinable: 427-4.
Objecte: 427-9.
Persones gravades: 427-7.
Possessi: 427-22.
Reducci: 427-39 a 427-42.
Repudiaci: 427-16 i 427-45.
Revocaci: 427-37.
Simple de llegtima: 451-7.
Subllegat: 426-3.
265
Subsistncia de lobligaci de compliment si no es fa
efectiva la crida primera: 427-8.
Llegtima (Vegeu tamb Legitimari, Pagament de llegtima,
Preterici, Suplement de llegtima)
Acceptaci: 451-2.
Acci per a reclamar-la: 451-27.
Cautela socini: 451-9.
Computaci: 451-5.
Concepte: 451-2.
Deducci en el cmput de la quarta falcdia: 427-43.
Deducci en el cmput de la quarta trebellinica: 426-32.
Dels adoptats, respecte dels seus ascendents per naturalesa:
451-3.
Desheretament: 451-17 a 451-21.
Despeses de pagament: 461-19.
Determinaci de la llegtima individual: 451-6.
Determinaci de la quantia: 451-5.
Embargament: 451-2.
En la successi contractual: 431-22.
En la successi de limpber o incapa: 425-10.
En la successi intestada: 441-2.
Extinci: 451-25 a 451-27.
Imposici de crregues o gravmens: 451-9.
Imputacions:451-8.
Inofciositat legitimria: 451-22 a 451-24.
Interessos: 451-14.
Obligaci de collacionar: 464-19.
Opci pagament en bns o diners: 451-11.
Pactes de transacci o acontentament: 451-26.
Persones legitimades per pagar-la: 451-11.
Renncia: 451-26.
Ttol datribuci: 451-7.
Transmissi del dret, si el legitimari mor sense renunciar-lo
ni acceptar-lo: 451-2.
Valoraci dels bns: 451-12.
266
M
Majoritat
Atorgament de pacte successori: 431-4.
Testament holgraf: 421-17.
Mala fe
Efectes de la indignitat i inhabilitat: 412-8.
Hereu aparent: 465-2.
Marmessors
Acceptaci del crrec: 429-4.
Caducitat del crrec: 429-13.
Capacitat: 429-3.
Concepte de marmessor particular: 429-12.
Concepte de marmessor universal: 429-7.
Delegaci de funcions: 429-1.
Designaci de marmessor datiu: 429-15.
Despeses causades en lexercici del crrec: 429-6.
Facultats del marmessor particular: 429-12.
Facultats del marmessor universal: 429-8.
En herncia jacent: 411-9.
En les disposicions testamentries de confana: 424-14.
Excuses: 429-4.
Modalitats de marmessoria universal: 429-9 i 429-10.
Nomenament: 429-1.
Partici: 464-5.
Renncia del crrec: 429-4.
Retribuci: 429-5.
Termini de compliment de lencrrec: 429-13.
Vacncia del crrec: 429-2.
Memries testamentries
Concepte: 421-21.
Revocaci per memries testamentries posteriors: 422-12.
Revocaci per testament posterior: 422-12.
Menor dedat (Vegeu tamb Capacitat natural, Curatela,
Tutela, Tutor)
Acceptaci de lherncia: 461-9, 461-16 i 461-24.
Atorgament de testament: 421-4, 421-17.
267
Mobiliari (Vegeu tamb Parament de lhabitatge conjugal)
Llegat dhabitatge: 427-21.
Mode
Assegurament: 428-4.
Commutaci: 428-5.
Contingut: 428-1 i 428-3.
Impossibilitat de compliment: 428-5.
Instituci dhereu: 428-1.
Legitimaci per a exigir-ne el compliment: 428-2.
Llegtima: 451-9.
Pacte successori: 431-26 i 431-14.
Mut
Testador: 421-8.
Testimoni en testament: 421-11.
N
Nullitat
Acceptaci i repudiaci de lherncia: 461-10.
Codicils i memries testamentries: 421-22.
Conversi del testament nul: 422-6.
Pactes successoris: 431-9 a 431-11.
Testaments i disposicions testamentries: 422-1 a 422-6.
Nullitat del matrimoni
Efccia del pacte successori: 431-17.
Instituci dhereu a favor del cnjuge: 422-3.
Nuntius
Atorgament pacte successori: 431-7.3.
O
Obertura de la successi
Heretament: 431-28.
Moment i lloc: 411-2.
268
Ocultaci
De bns de lherncia: 461-8.
P
Pacte reversional (Vegeu Reversi).
Pactes successoris (Vegeu tamb Pactes successoris datribuci
particular, Heretaments).
A favor de tercers: 431-3.
Abast: 431-5.
Atorgants: 431-2.
Capacitat: 431-4.
Crregues: 431-6.
Classes: 431-1.
Concepte: 431-1.
Contingut: 431-1.2.
Crisis matrimonials i de convivncia: 431-17.
Disposicions a favor de tercers: 431-3.
Finalitat: 431-6.
Forma: 431-7.
Hora de latorgament en els preventius: 431-7.2.
Incidncia de la crisi matrimonial: 431-17.
Inclusi en un protocol familiar: 431-7.
Indignitat: 431-13.
Modifcaci: 431-12.
No admeten disposicions dltima voluntat: 431-7.1.
Nullitat: 431-9 a 431-11.
Poder especial (Nuntius): 431-7.
Protocol familiar: 431-7.1.
Publicitat: 431-8.
Resoluci: 431-12.
Revocaci: 431-13 a 431-16.
Pactes successoris datribuci particular (Vegeu tamb
Pactes successoris)
Amb carcter preventiu: 431-29.
Aplicaci de les normes del llegat: 431-30.
Atribucions recproques: 431-29.
Consideraci de donaci: 431-29.
269
Deterioraci o prdua dels bns: 431-30.
Facultats dispositives: 431-30.
Modalitats: 431-29.
Premorincia de lafavorit: 431-30.3.
Parament de lhabitatge conjugal
Objecte de memries testamentries: 421-21.
Parelles de fet (Vegeu Uni estable de parella)
Parentiu
Cmput: 441-4.
Generacions, graus i lnies: 441-3.
Partici (Vegeu tamb Collaci)
Dret de tanteig i retracte: 463-6.
Efectes: 464-10.
Evicci i sanejament: 464-11.
Igualtat: 464-8.
Judicial: 464-7.
Oposici dels creditors del causant: 464-3.
Pels cohereus: 464-6.
Pels fduciaris: 426-27.
Pel testador: 464-5.
Per rbitre: 464-7.
Per comptador partidor: 464-5 i 464-6.
Per marmessor: 429-10.
Rescissi per lesi: 464-13 i 464-14.
Responsabilitat dels hereus: 464-16.
Suspensi: 464-2.
Termini: 463-2.
Participacions socials
Fidecoms: 426-26.
Llegat: 427-33.
Pactes successoris: 431-8.
Pensi (Vegeu Llegat)
Pensi vitalcia
Llegats: 427-17.
Pensions peridiques (Vegeu Censal i Pensi vitalcia)
Penyora
Llegat de cosa empenyorada: 427-28.
270
Persona jurdica (Vegeu tamb Fundacions)
Acceptaci de lherncia: 461-9 i 461-16.
Capacitat successria: 412-2.
Pobresa
Herncia deixada als pobres: 429-11.
Pressupsit de reclamaci de quarta vidual: 452-1.
Poder especial
Atorgament de pacte successori mitjanant Nuntius: 431-7.
Possessi
Atribucions particulars: 431-30.
Bns objecte de donaci per causa de mort: 432-4.
Cosa o dret llegats: 427-22 i 427-33.
Herncia: 411-6, 412-2, 423-14, 461-21, 461-24 i 465-2.
Herncia jacent: 411-9.
Herncia o llegat fdecomesos: 426-34, 426-45 i 426-48.
Pel marmessor: 429-8.
Prec (Vegeu Recomanaci).
Preclusi (Vegeu tamb Caducitat, Prescripci)
Prescripci de lacci de reclamaci de la llegtima: 451-27.
Preferncia
Dels creditors del causant i els legataris que hagin obtingut
el benefci de separaci de patrimonis per al cobrament de
llurs crdits: 461-23.
Dels creditors del causant per al cobrament de llurs crdits,
en lherncia acceptada a benefci dinventari: 431-26.
Dels germans i flls de germans respecte dels altres
collaterals, en la successi abintestat: 442-10.
En el dret dacrixer: 461-13, 462-1 i 462-3.
En la reducci o supressi de donacions i llegats per
inofciositat legitimria: 451-23.
Entre diverses institucions exemplars: 425-1.
Entre dues substitucions pupillars: 425-7.
Prelaci (Vegeu Preferncia).
Prellegat
Adquisici: 427-5.
Imputaci a la quarta falcdia: 427-43.
Reducci per a la detracci de la quarta falcdia: 427-42.
Prescripci adquisitiva (Vegeu Usucapi).
271
Prescripci extintiva
Acci de repetici del cohereu que ha pagat de ms: 464-16.
Acci de sanejament per evicci i vicis amagats: 464-11.3.
Imprescriptibilitat de lacci de petici dherncia: 465-1.
Pretensi de reclamaci de llegtima i suplement: 451-27.
Pretensi de reclamaci de quarta vidual: 452-6.2.
Preterici
Desheretament injust: 451-21.
Errnia: 422-7 i 451-16.
Intencional: 451-16.
Prohibici de disposar
En la designaci dhereu per fduciari: 424-1.1b).
En heretament: 431-22.
En testament: 428-6.
En el fdecoms condicional: 426-36.
En lelecci del fdecomissari: 426-11.
Establerta pel fdecomitent: 426-40.2.
Imposada pel testador al fduciari: 426-36.
Protocol familiar
431-7.1 i 431-8.4.
Protocollitzaci
Dinstruccions del testador en lherncia de confana: 424-
13.
De testament holgraf: 421-17.
De testament tancat: 421-16.
Q
Quarta falcdia o quota hereditria mnima
Compatibilitat amb el dret a llegtima: 427-43.2.
Compatibilitat amb la quarta trebellinica: 427-43.3.
Concepte: 427-40.
Determinaci de la quantia: 427-41.
Extinci: 427-44.
Imputacions: 427-43.1.
Prohibici de detracci: 427-40.1.
272
Reducci de donacions mortis causa i pactes datribuci
particular: 427-42.
Reducci de llegats: 427-42.
Requisits per a la detracci: 427-40.
Titular del dret: 427-40.
Valoraci dels bns per al cmput: 427-42.
Quarta trebellinica o quota lliure
Clcul: 426-32.
Detracci en bns o en diners: 426-33.2.
Extinci: 426-34.
Facultats del fdecomissari: 426-35.
Forma de la detracci: 426-33.2.
Garanties. 426-33.1.
Inventari: 426-31.3.
Moment de la detracci: 426-33.1.
Reducci o ampliaci pel fdecomitent: 426-31.5.
Titular del dret: 426-31.
Transmissi del dret: 426-35.
Quarta vidual
Acci per a reclamar-la: 452-4.
Cmput: 452-3.
Concepte: 452-1.
Determinaci de les necessitats: 452-1.2.
Exclusi del dret: 452-2.
Extinci: 452-6.
Imputaci al pagament: 452-1.
Meritaci dinters: 452-4.3.
Pagament en bns o en diners: 452-4.2.
Prescripci de la pretensi: 452-6.2.
Reducci o supressi de llegats i donacions: 452-5.
Renncia: 452-6.
Requisits per a la reclamaci: 452-4.
Quota hereditria mnima (Vegeu Quarta Falcdia).
Quota lliure (Vegeu Quarta Trebellinica)
273
R
Recomanaci
Distinci respecte de la prohibici o limitaci de disposar:
428-6.
Distinci respecte del mode: 428-1.
Preferncia en la interpretaci enfront del fdecoms: 426-
13.
Reconciliaci
Amb el cnjuge: 422-13 i 442-6.
En relaci amb la causa dindignitat: 412-4.
En relaci amb la llegtima: 451-19, 451-20 i 451-21.
Reconeixement de fliaci
Subsistncia malgrat la revocaci del testament: 422-8.
Rector (Vegeu Testament).
DT 3a.
Reducci
De donacions: 452-5 i 464-20.
De llegats per a detreure la quarta falcdia: 427-40, 427-42,
427-44 i 427-45.
De llegats per inofciositat: 451-22, 451-23 i 451-24.
De llegats per ser excessius: 427-39.
Reemborsament (Vegeu Despeses).
Rgim econmic matrimonial
Liquidaci: 452-1.
Registre civil
Fidecomisos: DT 4a.
Registre dactes dltima voluntat
Publicitat del pacte successori: 431-8.
Registre de la propietat
Anotaci preventiva de demanda de reclamaci de la
llegtima o el seu suplement: 451-15.
Anotaci preventiva de demanda de reducci de llegats:
427-45.
Anotaci preventiva del dret a llegat: 427-23.
Anotaci preventiva de demanda de reclamaci de quarta
vidual: 452-4.
Cancellaci registral drets reals sobre bns aliens: 426-39.
274
Inscripci de ttol successori amb clusula fdecomissria:
426-22.1 a).
Nota al marge dels pactes successoris, en vida del causant:
431-8.
Registre mercantil
Publicitat del pacte successori: 431-8 i 431-25.
Remissi (Vegeu Perd)
Remuneraci
Hereu o legatari de confana: 424-12 i DT 5a.
Marmessor: 429-5 i DT 5a.
Renda vitalcia (Vegeu Pensi vitalcia)
Rendici de comptes
Marmessor: 429-13.
Renncia
Acci per reclamar la quarta vidual: 452-6.
Benefciats per la collaci: 464-17.
Crrec de marmessor: 429-4.
Dret a succeir: 461-5.
Fidecoms: 426-6, 426-11 i 426-40.
Llegat: 427-15.
Llegtima: 451-2, 451-7, 451-10 i 451-16.
Reversi: 431-27.
Representaci (Vegeu Dret de representaci).
Representaci legal
Acceptaci donacions mortis causa: 432-3.2.
Acceptaci herncia deferida als menors dedat: 442-4.2.
Acci de nullitat del pacte successori: 431-10.1.
Atorgament pacte successori: 431-4.
Repudiaci de lherncia
Capacitat: 461-9.
Efectes de la repudiaci de lherncia intestada: 441-2 i 461-
11.
En perjudici dels creditors: 461-7.
Forma: 461-6.
Interrogatio in iure: 461-12.
Irrevocabilitat: 461-1.
Ius transmissionis: 461-13.
275
Nullitat: 461-10.
Prescripci del dret: 461-12.
Rescissi per lesi
Partici de lherncia: 464-13.
Reserva
Bns per a disposar: 431-7, 431-22, 431-26 i 431-28.
Bns per a testar: 421-20.
Dusdefruit en les donacions per causa de mort: 432-1.
Reserves legals
DT 7a.
Resoluci
Restituci
Herncia: 465-1 i 465-2.
Retenci (Vegeu Dret de retenci)
Retracte (Vegeu Dret de Retracte)
Retribuci (Vegeu Remuneraci)
Retroacci
Efectes de lacceptaci dherncia: 423-12.
Facultat del fduciari: 426-39.
Reversi
Inexistncia de reversions legals: 411-8.
Pacte successori: 431-16, 431-24 i 431-27.
Revocaci (Vegeu tamb Irrevocabilitat)
Codicil: 422-12, 431-23.
Confana revelada pels hereus o legataris de confana:
424-13.
Donacions per causa de mort: 431-23 i 432-1 i 432-5.
Fidecoms delecci: 426-11
Heretament preventiu: 431-21.
Memria testamentria: 422-12 i 431-23.
Pacte successori: 412-4, 431-13, 431-14, 431-15 i 431-16.
Pacte successori particular preventiu: 431-29.2.
Testament: 422-8, 422-9, 422-10, 422-11 i 431-23.
Robes (Vegeu Parament de lhabitatge conjugal).
276
S
Sanejament
En la partici: 464-11.
Separaci de patrimonis
En lherncia acceptada a benefci dinventari: 461-20.
En lherncia de confana: 424-14.
Sollicitada pels creditors del causant o els legataris: 461-23.
Separaci matrimonial
Incidncia en els pactes successoris: 431-17.1.
Inefccia de les disposicions a favor del cnjuge: 422-13.
Sord
Testador: 421-8.
Testimoni en testament: 421-10.
Subhasta
Alienaci dels bns fdecomesos com a lliures: 426-40.
Subllegat
Fidecoms de bns singulars imposat al legatari: 426-3.
Obligaci de compliment: 427-18.
Subrogaci
Crrec dhereu o legatari de confana: 424-11.
Obligacions del causant: 411-1.
Subrogaci real
En la comunitat hereditria: 463-5.
Fidecoms: 426-36, 426-40 i 426-44.
Fidecoms de residu: 426-56.
Substituci exemplar
Aplicaci de les normes de la substituci pupillar: 425-14.
Concepte i requisits: 425-10.
Inclou la vulgar tcita: 425-3.
Inefccia: 425-13.
Objecte: 425-10.
Ordenada per diversos ascendents: 425-11.
Ordre dafavorits: 425-12.
Substituci fdecomissria (Vegeu Fidecoms)
Substituci preventiva de residu
Concepte: 426-59.
277
Efectes: 426-59.
Inclou la vulgar tcita: 425-3.
Substituci pupillar
Concepte: 425-5.
Concurrncia de substitucions pupillars: 425-7.
Inclusi de la substituci pupillar tcita en la vulgar
expressa: 425-5.
Inclusi de la substituci vulgar tcita en la pupillar: 425-3.
Legitimat per a ser substitut: 425-5.
Preferncia sobre la successi intestada de limpber: 425-9.
Substituci vulgar
Fidecoms de substituci: 426-5 i 426-7.
Fills posats en condici: 426-17.
Inclusi de la substituci pupillar tcita en la vulgar
expressa: 425-28.
Inclusi de la substituci vulgar tcita en la preventiva de
residu: 425-3.
Inclusi de la substituci vulgar tcita en la pupillar i en la
fdecomissria: 425-3 i 426-8.
Instituci hereditria duna persona i els seus flls: 423-7.
Modalitats: 425-3.
Preferncia en la interpretaci enfront de la substituci
fdecomissria: 426-8.
Preferncia sobre el dret dacrixer: 462-4.
Successi contractual (Vegeu Heretaments, Pactes successoris,
Pactes successoris datribuci particular).
Successi intestada (Vegeu tamb Usdefruit vidual)
Acceptaci a benefci dinventari: 442-12.
Capacitat per a succeir abintestat: 412-1 a 412-8.
Causant impber: 444-1.
Cmput del parentiu: 441-3 i 441-4.
Cnjuge i convivent en uni estable del causant: 442-3 a
442-7.
Divisi de lherncia per parts iguals: 441-8.
Dret dacrixer: 441-6.2 i 442-10.3.
Dret de representaci: 441-7.
Entre ladoptat i els seus parents dorigen: 443-1 a 443-5.
Fills del causant i els seus descendents: 442-1.
278
Generalitat de Catalunya: 442-12 i 442-13.
Obertura: 441-1.
Parents collaterals: 442-9 a 442-11.
Pares i ascendents: 442-8.
Pressupsits per a la delaci: 441-1.
Successi testada (Vegeu Herncia, Testament)
Suplement de llegtima
Acci de reclamaci: 451-10.
Inters legal: 451-14.
Pagament: 451-11.
Renncia: 451-26.
T
Tanteig (Vegeu Dret de tanteig)
Tcniques de reproducci assistida (Vegeu Fecundaci
assistida post mortem)
Testament
Caducitat: 421-19.
Capacitat per testar: 421-3 i 421-4.
Davant rector: DT 3a.
Holgraf: 421-17 a 421-19.
Interpretaci: 421-6 i DT 2a.
Llengua: 421-12.
Notari hbil: 421-5 i 421-15.
Notarial: 421-7 a 421-16.
Nullitat: 422-1 a 422-6.
Obert: 421-13.
Protocollitzaci: 421-16.
Revocaci: 422-10 a 422-12.
Revocaci per heretament: 431-23.
Tancat: 422-14 a 422-16.
Testimonis
Nullitat del testament atorgat exclusivament davant
testimonis: 421-5.
Testament notarial: 421-10 i 421-11.
Ttols valors (Vegeu Valors mobiliaris)
279
Tortosa
Distribuci de tota lherncia en llegats: 423-1 i 423-6.
Tracte familiar
Successi intestada en cas dadopci: 443-5.
Transacci
Convinguda pel fduciari: 426-30.
Llegtima no deferida: 451-26.
Tutor
Herncia de menors dedat i incapacitats: 461-9 i 461-24.
U
Uni estable de parella
Comunitat hereditria: 463-2.
Desheretament: 451-17.
Designaci dhereu per fduciari: 424-1, 424-5 i 424-10.
Incapacitat per a sser testimoni: 412-11.
Indignitat successria: 412-3.
Inefccia de disposicions testamentries: 422-13.
Instituci a favor dels parents: 423-9.
Pactes successoris: 431-2, 431-17 i 451-26.
Quarta vidual: 452-1 a 452-6.
Successi intestada: 441-2 i 442-1 a 442-7.
Usdefruit (Vegeu Instituci dhereu, Usdefruit vidual)
Llegat dusdefruit successiu: 427-35.
Llegat dusdefruit universal: 427-34.
Objecte del pacte successori: 431-5.
Usdefruit vidual
Atribuci expressa en les declaracions dhereus abintestat:
442-7.
Bns als quals no sestn: 442-4.
Causes dexclusi del dret: 442-6.
Commutaci per una quarta de lherncia: 442-5.
Fet determinant de la concessi: 442-4.
Prdua: 442-4.
280
Usucapi
Acci de petici de lherncia: 465-1.
V
Valors mobiliaris
Objecte de fdecoms: 426-22.
Venda a carta de grcia (Vegeu Carta de grcia)
Vida marital (Vegeu tamb Uni estable de parella)
Extinci quarta vidual: 452-6.
Violncia
Nullitat de disposicions testamentries: 422-2.
Nullitat de lacceptaci o repudiaci de lherncia: 461-10.
Nullitat de pactes successoris: 431-9.
Nullitat del testament: 422-1.
Vitalici (Vegeu tamb Cens, Pensi)
Consentiment de lheretat per constituir-lo: 431-25.3.
79
L
l
i
b
r
e

q
u
a
r
t

d
e
l

C
o
d
i

c
i
v
i
l

d
e

C
a
t
a
l
u
n
y
a
,

r
e
l
a
t
i
u

a

l
e
s

s
u
c
c
e
s
s
i
o
n
s
79
El llibre quart, relatiu a les successions, amb ocasi de la seva incor-
poraci al Codi civil de Catalunya aborda una actualitzaci i reforma
del dret de successions a Catalunya, recollit en el Codi de successions
per causa de mort de lany 1991.
Tot partint del model que ja existeix i respectant-lo, mantenint els
principis successoris del dret catal com ara la necessitat dhereu, la
incompatibilitat entre la successi testada i la intestada, la perdura-
bilitat del ttol successori i la universalitat del ttol dhereu, el llibre
quart hi introdueix uns canvis i unes modicacions signicatives que
shan considerat necessries i que es deuen a les transformacions
experimentades per la societat, a les quals cal donar resposta.
Les novetats ms signicatives del llibre shan produt en matria
de pactes successoris, successi intestada, drets del cnjuge vidu o
convivent, llegtima i quarta vidual.
D E L E G I S L A C I
Llibre quart
del Codi civil de Catalunya,
relatiu a les successions

Llibre 4t Successions 79 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre 4t Successions 79 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

79

Edici tancada el 12 de maig de 2009.

You might also like