Reflexi sobre el concepte de diferencia.

Carlos Skliar presenta en les seves obres i documents una visi crtica, incls tremendista,
sobre la inclusi. Reprova que no es consideri per damunt el marc tic front al marc jurdic quan
es tracta de la diversitat. En el material destudi, !em po"ut veure com latenci a la diversitat
presenta un sentit polismic i per ai#$ autors com a Coll promouen una estrat"ia "lobal, en la
qual es concep laprenentat"e com un proc%s actiu en el que el propi alumne estructura el
si"nificat i dona sentit als contin"uts escolars, a trav%s destrat"ies diverses per que ai# !o
son les capacitats, interessos i motivacions. &s a dir, queda clar que el proc%s de construcci
%s individual i, per tant, en aquest sentit tots som diferents, tots presentem les nostres
diferncies individuals. 'qu es produei# un joc sem(ntic important on Skliar remarca que per
una part !i !a diferncies )les individuals* i per altra banda sens fa diferents produint+se ai#
els diferencialismes. ,er ell, diferents presenta una connotaci ne"ativa, ai#, ja no %s tan
sols de notar les diferncies sin que aquest fet %s esti"matit-ant. .a visi i ls pejoratiu
daquest concepte du a una actitud de separaci i disminuci dels trets, de les identitats.
Skliar no veu clar que les poltiques educatives e#istents a la nostra societat si"uin realment
inclusives. En la nostra le"islaci, es veu una aposta per lensen/ament adaptatiu que suposa
planificar, desenvolupar i avaluar activitats densen/ament i aprenentat"e variades, amb un
currculum que sadapti a les capacitats, interessos i motivacions individuals, que aten"ui a la
diversitat conei#ent, respectant i valorant les diferncies psicosocials i culturals de lalumnat,
ensen/ant valors de respecte, solidaritat, i"ualtat, di"nitat i toler(ncia. ,er apaiva"ar a aquest
autor, i com diu el te#t destudi, 0... no sn les diferncies de lalumnat en si les que
repercuteixen en lensenyament. s la valoraci negativa, les falses expectatives, els prejudicis
dorigen social envers algunes daquestes diferncies i la marginaci econmica i social el que
condueix a la desigualtat ...1. Crec que en el conjunt de diferncies !aurem de separar
aquelles que corresponen a la diversitat natural de les que representen diferncies )vistes
com a 2EE* i de les que sn distintives de les situacions de desigualtat, ja que la visi que es
sol tenir de les tres es distinta.
,er una part estic dacord amb lautor en tant en quant !i !a certa discordan3a entre el marc
jurdic de la nostra le"islaci i la realitat de les aules. En contra, penso que lempatia i la
comprensi dels professionals de leducaci i de l(mbit sociosanitari no respon,
majorit(riament, a les afirmacions plantejades per Skliar. Ens manquen recursos4 ens falten
mitjans tcnics, materials i personals4 per$ em costa dubtar de la vocaci i la sensibilitat de la
major part dels !omes i dones que treballem en aquests camps. Crec que en el nostre dia a
dia, no !i !a diferencialismes, al contrari, moltes ve"ades sn )som* aquestes persones les que
cerquen vies de soluci, en el marc dun ensen/ament comprensiu, potenciant no nom%s la
funci educadora des del punt de vista co"nitiu, sin tamb% en la seva funci social i
socialit-adora.
,er altra banda, tamb% crec que vivim immersos en una hipocresia social que en certa
manera tamb% ens !i trobem des dels (mbits educatius, socials i sanitaris5 puc ser hospitalari,
atendre als altres, sent responsable dels altres, potenciant la nostra alteritat per$, qu passa
quan em toca a jo6. El que vull dir %s que podem demostrar ser duna manera i fomentar una
manera de ser i de conviure per$5
Qu pensa molta de gent quan el seu fill o filla li planteja que mant una relaci amb una
persona sorda o cega; que va en cadira de rodes o li manca un bra; que te una certa
malaltia mental o discapacitat intellectual; que presenta un TD o una disl!ia; que es
d"una altra raa o cultura o religi; que s pobre i#o de classe bai!a; que t estudis o no$
%n &som' capaos d"acceptar(ho$ pliquen &apliquem' diferencialismes$