1. La font Psicolgica i Pedaggica del currculum.

Aportacions de la
psicologia i
les cincies de l'educaci al disseny curricular en els seus diferents nivells.
LA FO! P"#$OL%&#$A # P'(A&%&#$A ('L $)**+$)L),
(e-nici de currculum
De manera global entenem el currculum com un pla, un projecte formatiu, on
recollim lanlisi de necessitats, la defnici dels objectius, la selecci dels
continguts, el disseny de les estratgies davaluaci... que constitueixen el
nostre pla de formaci. Es tracta duna posici on el currculum s lexpressi
formal dall que es pretn fer, del que es vol aconseguir i els mitjans que cal
utilitzar per arribar-hi.
Tamb, per, podem veure el currculum com una acci, ja que s realment un
recull del que succeeix en el procs instructiu, s a dir la prctica dun centre
escolar i una classe en concret. En aquest cas el currculum deixa de ser
propositiu i passa a ser un instrument canviant, que ens permetr adaptar-lo a
les diferents necessitats per tal dadaptar-lo a les realitats dels diferents grups
educatius. Aix sevita la desconnexi que hi ha entre les previsions i all que
realment es fa a laula.
Aquests dos enfocaments curriculars (pla i acci) no shan de veure com a
contraposats, sin com a defnicions complementries. Ambdues idees sn
necessries i constitueixen els eixos sobre els que sha de construir el
currculum: cal tenir un pla general, on es plantegi la idea global que regeix el
procs formatiu, per tamb sha de saber portar a terme, integrar-lo en el
desenvolupament real del procs formatiu. Noms daquesta manera
aconseguirem un currculum obert.
!ipus de currculum
Formal.#nformal: Les escoles desenvolupen aquell tipus de continguts
experincies que es recullen en els programes ofcials de formaci. En la
majoria de pasos aquests programes sn establerts pels governs competents.
Desprs, aquestes decisions sn reelaborades primer pels centres escolars i
posteriorment pels professors i les professores per a bastir les programacions.
Aquest tipus de resposta sanomena currculum formal.
Ofert.Assimilat: En parlar del component acci enfront del component pla,
parlem de currculum ofert als subjectes que van a les escoles i currculum
efectivament assimilat per cada alumne. Quan es pren una determinada opci
curricular sempre es fa en funci duns criteris, dunes consideracions prvies,
el problema curricular que shaur danalitzar consisteix a considerar quines
sn les raons o les circumstncies que provoquen aquesta diferncia entre el
currculum ofert i el currculum efectivament assimilat.
1
1. La font Psicolgica i Pedaggica del currculum. Aportacions de la
psicologia i
les cincies de l'educaci al disseny curricular en els seus diferents nivells.
Ocult: El tipus de relaci entre professors i alumnes, els codis de disciplina, el
clima de treball, el contacte, la convivncia..., deixa tamb una empremta
formativa en els subjectes. Aix tamb sanomena currculum.
ul Tamb s important considerar no solament all que es dna sin tamb
all que no es dna. Aquestes absncies en el currculum sanomenen
currculum nul.
2