1

,
2 3
Aquesta obra t una llicncia Creative Commons:
Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual
No es permet un s comercial de lobra original
ni de les possibles obres derivades,
la distribuci de les quals sha de fer amb una llicncia
igual a la que regula lobra original.
Ttol original:
Industrial Society and its Future
Traducci, portada i maquetaci:
Producci Editorial:
www.difonlaidea.tk
difonlaidea@gmail.com
Dipsit Legal:
Printed by Publidisa
NDEX
Prleg 4
Introducci 5
La psicologia de lesquerranisme modern 6
Sentiments dinferioritat 7
Sobre-socialitzaci 11
El procs de poder 15
Activitats subsitutries 16
Autonomia 19
Diagrama origen dels problemes socials 20
Collapse del procs de poder en la societat moderna 24
Com sadapta alguna gent 32
Els motius dels cientfcs 35
La naturalesa de la llibertat 37
Alguns principis de la histria 41
La societat tecnolgica-industrial no pot reformar-se 44
La restricci de la llibertat
s inevitable en la societat industrial 45
Les parts dolentes de la tecnologia
no poden separar-se de les parts bones 49
La tecnologia s una fora social ms poderosa
que laspiraci de llibertat 51
Els ms simples problemes socials
han demostrat ser intractables 56
La revoluci s ms fcil que la reforma 58
Control del comportament hum 59
La raa humana en una crulla 67
Patiment hum 69
El futur 71
Estratgia 75
Dues classes de tecnologia 84
El perill de lesquerranisme 86
Nota fnal 93
Apndix 96
Carta dUnabomber enviada al New York Times 97
Colpejar on dol 101

4 5
INTRODUCCI
1. La Revoluci Industrial i les seves conseqncies han resultat ser
un desastre per a la raa humana. Ha augmentat enormement
lesperana de vida daquells de nosaltres que vivim en els pasos
avanats, per ha desestabilitzat la societat, ha fet la vida
insatisfactria, ha sotms als ssers humans a indignitats, ha ests
el patiment psicolgic (en el tercer mn tamb el patiment fsic) i ha
deteriorat greument al mn natural. El continu desenvolupament de la
tecnologia empitjorar la situaci. Sotmetr als ssers humans a grans
indignitats i causar gran destrucci al mn natural, probablement
conduir a un gran collapse social i al patiment psicolgic, i pot ser
que condueixi a laugment de patiment fsic, fns i tot en els pasos
avanats.
2. El sistema tecnolgic-industrial pot sobreviure o pot fracassar. Si
sobreviu, a la llarga PODRIA aconseguir un baix nivell de patiment
fsic i psicolgic, per nicament desprs de traspassar un perode
dajustament llarg i molt pens i noms amb el cost permanent de
reduir a lsser hum i a molts altres organismes vius a productes
denginyeria i mers engranatges de la maquinria social. A ms, si
el sistema sobreviu, les conseqncies seran inevitables: no hi haur
manera de reformar o modifcar el sistema aix com prevenir-lo de
privar a la gent de llibertat i autonomia.
3. Si el sistema fracassa les conseqncies tamb seran molt penoses.
Per com ms creixi el sistema ms desastrosos seran els resultats del
seu fracs, aix que, si ha de fracassar, ser millor que ho faci aviat
que no pas tard.
4. Per aix nosaltres advoquem per a una revoluci contra el
sistema industrial. Aquesta revoluci podria usar o podria no usar
la violncia: podria ser sobtada o podria ser un procs relativament
gradual durant unes quantes dcades. No podem predir res daix.
Per plantegem de forma general les mesures que aquells que odien
al sistema industrial haurien de prendre per tal de preparar el cam
per a una revoluci contra aquesta forma de societat. No ha de ser
una revoluci POLTICA. El seu objectiu no ser derrocar governs,
sin les bases econmiques i tecnolgiques de la societat actual.
PRLEG
Reeditem aquest manifest ja que creiem que s un material molt
valus respecte al debat sobre el conficte entre la tecnologia i la
societat i en la prctica sobre la seva superaci.
Entenem que hi ha certes parts del text fora polmiques i que incls
poden resultar ofensives a qui ho llegeixi. Com en qualsevol text, hi
haur punts amb els que estar dacord i/o trobar interessants i
daltres punts que gens. Confem en que el lector/a sabr destriar
els primers dels ltims, i que aquests ltims no li faran desmerixer
els primers.
De la mateixa manera, es pot estar fcilment en desacord amb els
mitjans que va utilitzar lautor per tal de fer possible que ara tinguis
aquest text entre les mans, per en tot cas, val la pena recordar all
de si vols, mata el missatger, per quedat amb el missatge.
Aquest text fou escrit lany 1995, per lluny destar desfasat, creiem
que el text pren renovat inters, tenint en compte les mltiples crisis
que sestan desenvolupant i que tot sembla indicar que ens condueixen
al collapse del sistema actual del qual parla aquest manifest.
Hem adjuntat un text ms recent del mateix autor, que trobem molt
interessant i que complementa el manifest: Colpejar on dol.
Aconsellem que abans de llegir el manifest, es llegeixi lapndix on
sexplica les condicions en que va ser escrit i publicat el manifest.
Aix entendrem perqu el text est escrit en plural i en nom de FC
(Freedom Club).
La traducci s molt ajustada a loriginal, respectant la prosa i la
utilitzaci del gnere que utilitza lautor, i per aix volem mostrar
el nostre desacord amb ls sexista del gnere que es troba
reiteradament al llarg del manifest. Esperem que la inconscincia de
lautor en aquest aspecte, tampoc faci desmerixer la validesa dels
seus arguments en altres mbits.
DifonLaIdea
Novembre de 2008
6 7
5. En aquest manifest parem atenci a noms alguns dels efectes
negatius que ha causat el sistema tecnolgic-industrial. Hi ha altres
efectes que esmentem breument o els ignorem en la seva totalitat,
per aix no vol dir que els considerem trivials. Per motius prctics,
hem de limitar-nos a tractar temes que no han rebut prou atenci per
part del pblic o sobre els quals tenim alguna cosa nova a dir. Per
exemple, des de que estan ben estesos els moviments ecologistes,
hem escrit molt poc sobre la degradaci del medi ambient o la
destrucci del territori, tot i que considerem aquests temes de gran
importncia.
LA PSICOLOGIA DE LESQUERRANISME MODERN
6. Gaireb tothom estar dacord en que vivim en una societat
profundament problemtica. Una de les manifestacions ms esteses
de la bogeria del nostre mn s lesquerranisme, aix doncs, un
anlisi sobre la psicologia de lesquerranisme ens pot servir com
a introducci al debat dels problemes de la societat moderna en
general.
7. Per, qu s lesquerranisme? Durant la primera meitat del segle
XX es podria haver identifcat prcticament amb el socialisme. Avui
en dia el moviment est fragmentat i no est gaire clar a qui se li pot
anomenar prpiament esquerranista. Quan parlem desquerranistes
en aquest text, estem pensant amb socialistes, collectivistes,
polticament correctes, feministes, activistes per lalliberament de
gais i lesbianes, activistes pels drets dels animals, i altres de lestil.
Per no tots aquells que estan associats en algun daquests moviments
s un esquerranista. El que volem dir s que no s tant un moviment
o una ideologia com un tipus psicolgic, o, millor dit, una srie de
tipus relacionats. Aix doncs, el que volem dir amb esquerranista
anir apareixent amb ms claredat al llarg del nostre debat sobre
la psicologia esquerranista. (Veure tamb pargrafs 227-230).
8. Fins i tot aix, la nostra concepci quedar menys clara del que
desitjarem, per no sembla haver-hi cap remei per a aix. Tot el que
intentem fer s indicar duna manera tosca i aproximada les dues
tendncies psicolgiques que creiem que sn les principals forces
conductores de lesquerranisme modern. Amb aix no pretenem
estar dient TOTA la veritat. A ms, la nostra discussi es cenyeix
nicament a lesquerranisme modern. Deixem oberta la pregunta
damb quina extensi pot ser aplicada a lesquerranisme del segle
XIX i principis del XX.
9. Les dues tendncies psicolgiques que serveixen de base a
lesquerranisme modern les anomenem sentiments dinferioritat i
sobre-socialitzaci. Els sentiments dinferioritat sn caracterstics
de tot lesquerranisme, mentre que la sobre-socialitzaci s noms
caracterstica dun determinat segment de lesquerranisme modern,
per aquest segment s altament infuent.
SENTIMENTS DINFERIORITAT
10. Per sentiments dinferioritat no ens referim nicament als
sentiments dinferioritat en el sentit estricte, sin a tot lespectre
de trets relacionats: baixa autoestima, sentiments dimpotncia,
tendncies depressives, derrotisme, culpa, autoodi, etc. Creiem que
alguns esquerranistes moderns tendeixen a tals sentiments (ms o
menys reprimits) i que aquests sn decisius a lhora de determinar la
direcci de lesquerranisme modern.
11. Quan alg interpreta com a despectiu gaireb tot el que es
diu dell (o sobre grups amb qui sidentifca), concloem que t
sentiments dinferioritat o baixa autoestima. Aquesta tendncia s
ms pronunciada entre els defensors dels drets de les minories, tant
si pertanyen com si no a la minoria els drets de la qual defensen. Sn
hipersensibles sobre les paraules usades per designar a aquestes. Els
termes negre, moro, subnormal, per a un afric, un magreb,
o un discapacitat mental, originriament no tenien una connotaci
despectiva. Les connotacions negatives han estat agregades a
aquests termes pels propis activistes. Alguns defensors dels drets dels
animals han anat tan lluny com per rebutjar la paraula mascota
i insistir en el seu reemplaament per animal de companyia. Els
antroplegs esquerranistes fan tot el possible per a no dir res sobre
els primitius que pugui ser interpretat com a negatiu: volen reemplaar
la paraula primitiu per illetrat. Semblen gaireb paranoics
sobre qualsevol cosa que els suggereixi que alguna cultura primitiva
s inferior a la nostra. (No volem dir que les cultures primitives SN
8 9
inferiors a la nostra. Solament apuntem la hipersensibilitat daquests
antroplegs).
12. Aquells que sn ms delicats sobre la terminologia polticament
correcta no sn els negres habitants del gueto, immigrants rabs,
dones maltractades o persones impossibilitades, sin una minoria
dactivistes, molts dels quals no pertanyen a cap grup oprimit, sin
que provenen destrats socials privilegiats. La correcci poltica t
el seu major arrelament entre els professors duniversitat, els quals
tenen una feina segura amb salaris confortables i, la majoria dells,
sn homes blancs heterosexuals de famlies de classe mitja.
13. Molts esquerranistes senten una intensa identifcaci amb
els problemes de grups que tenen una imatge de febles (dones),
derrotats (indis americans), marginats (homosexuals), o pel que sigui,
inferiors. Mai admetran a si mateixos que tenen tals sentiments, per
s precisament per la seva visi daquests grups com a inferiors pel
que sidentifquen amb els seus problemes. (No suggerim que les
dones, els indis, etc., SIGUIN inferiors; tan sols estem fent un apunt
sobre la psicologia esquerranista).
14. Les feministes estan ansiosament desesperades per demostrar
que les dones sn tan fortes i tan capaces com els homes. Estan
clarament fastiguejades per la por de que les dones puguin NO ser
tan fortes i capaces com els homes.
15. Els esquerranistes odien tot el que tingui una imatge de ser fort,
bo i exits. Ells odien Amrica, odien la civilitzaci occidental, odien
als homes blancs, odien la racionalitat. Les raons que donen per odiar
Occident, etc. clarament no coincideixen amb els seus motius reals.
DIUEN que odien Occident perqu s destructor, imperialista, sexista,
etnocentric, per quan els mateixos defectes apareixen en pasos
socialistes o cultures primitives, troben excuses per als mateixos, o
com a molt, els admeten a desgrat, mentre que assenyalen (i moltes
vegades exagerant excessivament) aquests defectes quan apareixen
en civilitzacions occidentals. Aix doncs, est clar que aquests defectes
no sn els motius reals per odiar Amrica i Occident: odien Amrica
i Occident perqu sn forts i tenen xit.
16. Paraules com autoconfana, iniciativa, projecte,
optimisme, etc. tenen un paper molt secundari en el vocabulari
liberal i esquerranista. Lesquerranisme s anti-individualista, s pro-
collectivista. Volen que la societat resolgui les necessitats de tothom,
que tingui cura de tothom. No sn de la classe de persones que tenen
confana en les seves prpies habilitats per resoldre els seus propis
problemes i satisfer les seves prpies necessitats. Lesquerranista s
antagonista al concepte de competici perqu, interiorment, es sent
com un perdedor.
17. Les formes dart que atreuen als intellectuals de lesquerranisme
modern tendeixen a centrar-se en la sordidesa, la derrota i la
desesperaci o, daltra banda, prenen un to orgistic, renunciant al
control racional, com si no hi hagus esperana dassolir res a travs
del clcul racional i tot el que ha quedat fora el submergir-se en la
sensaci del moment.
18. Els flsofs esquerranistes moderns tendeixen a rebutjar la ra,
la cincia, la realitat objectiva i insisteixen en que tot s culturalment
relatiu. s cert que hom pot questionar seriosament els fonaments del
saber cientfc i sobretot, com el concepte de realitat objectiva pot ser
defnit. Per s obvi que aquests flsofs no sn simplement especialistes
neutrals de la lgica que analitzen sistemticament els fonaments
del coneixement. Estan profundament enredats emocionalment en el
seu atac a la veritat i a la realitat. Ataquen aquests conceptes per
a les seves necessitats psicolgiques. Per comenar, el seu atac s
una sortida per a lhostilitat, i si t xit, satisf el seu impuls pel
poder. Els esquerranistes odien la cincia i la racionalitat perqu
classifquen certes creences com a veritat (s a dir, xit, superior) i
altres creences com a fals (s a dir, fracs, inferior). Els sentiments
esquerranistes dinferioritat sn tan profunds que no poden tolerar
cap classifcaci dalgunes coses com a exitoses o superiors i daltres
com a fracassades o inferiors. Aix tamb recalca el rebuig de
molts esquerranistes al concepte de malaltia mental i a la utilitat
de les proves dintelligncia. Sn antagonistes de les explicacions
gentiques de les habilitats o conductes humanes perqu aquestes
explicacions tendeixen a fer aparixer a algunes persones com a
superiors o inferiors a unes altres. Prefereixen donar a la societat el
mrit o la culpa per a una habilitat o manca individual. Aix, si una
persona s inferior no s culpa seva, sin de la societat, perqu no
ha estat educada correctament.
10 11
19. Lesquerranista no s la tpica classe de persona de la qual els
seus sentiments dinferioritat fan della un fanfarr, un egoista, un
milhomes, un promotor de si mateix, un competidor cruel. Aquesta
classe de persona no ha perdut totalment la seva confana. T un
dfcit en el seu sentit de poder i en el seu valor, per encara es
pot concebre tenint la capacitat per ser fort, i els seus esforos per
enfortir-se produeixen el seu desagradable comportament
1
. Per
lesquerranista est massa lluny de tot aix. Els seus sentiments
dinferioritat estan tan arrelats que no pot concebres com un individu
fort i valus. Daqu ve el collectivisme de lesquerranista: noms pot
sentir-se fort com a membre duna organitzaci gran o un moviment
de masses amb el qual identifcar-se.
20. Atenci a la tendncia masoquista de les tctiques esquerranistes:
protesten tombant-se davant els vehicles, provoquen intencionadament
a la policia o als racistes perqu els maltractin, etc. Aquestes tctiques
sovint poden ser efectives, per molts les usen, no com a mitjans per a
una f, sin perqu PREFEREIXEN tctiques masoquistes. Lautoodi s
una caracterstica esquerranista.
21. Pot ser que proclamin que el seu activisme est motivat per
la compassi o per principis morals, i els principis morals sn
importants per als esquerranistes del tipus sobre-socialitzat, per
la compassi i els principis morals no poden ser els principals motius
per al seu activisme. Lhostilitat s un component massa distingit del
comportament esquerranista, igual que limpuls pel poder. A ms,
molts dels comportaments esquerranistes no estan racionalment
calculats per benefciar a la gent que diuen estar intentant ajudar.
Per exemple, si un creu que les accions afrmatives sn bones per a la
gent negra, t sentit reclamar accions afrmatives en termes hostils o
dogmtics? bviament ser ms productiu prendre una aproximaci
diplomtica i conciliadora que almenys faci concessions verbals
i simbliques a les persones blanques que pensen que les accions
afrmatives els discriminen. Per els activistes esquerranistes no
prendran aquest tipus daproximacions ja que aquestes no satisfaran
les seves necessitats emocionals. Ajudar a la gent negra no s la
1
Estem allegant que TOTS, o gaireb tots els fanfarrons i els competidors despietats
sofreixen sentiments dinferioritat.
seva veritable fnalitat. Enlloc daix, els problemes racials serveixen
per a ells com a excusa per expressar la seva prpia hostilitat i
frustraci per la seva necessitat de poder. Fent aix, estan realment
fent mal a la gent negra, perqu lactitud hostil dels activistes cap a
la majoria blanca tendeix a intensifcar lodi racial.
22. Si la nostra societat no tingus cap problema social, haurien
dINVENTAR problemes per tal de proporcionar-se una excusa per
organitzar un avalot.
23. Volem deixar ben clar que el que hem dit anteriorment no pretn
ser una descripci exacta de tot aquell que pugui considerar-se un
esquerranista. s tan sols una tosca indicaci duna tendncia general
de lesquerranisme.
SOBRE-SOCIALITZACI
24. Els psiclegs usen el terme socialitzaci per designar el procs
pel qual els infants sn entrenats per pensar i actuar tal i com
requereix la societat. Es diu que una persona est ben socialitzada
si creu i obeeix el codi moral de la seva societat i encaixa b
com a part del funcionament daquesta. Pot semblar que no tingui
sentit dir que molts esquerranistes estan sobre-socialitzats, ja que
lesquerranista s percebut com a rebel. Tot i aix, aquesta posici
pot ser defensada: molts no sn tan rebels com semblen.
25. El codi moral de la nostra societat s tan exigent que ning pot
pensar, sentir i actuar duna forma completament moral. Per exemple,
se suposa que no podem odiar a ning, i malgrat aix gaireb
tothom odia a alg alguna vegada, tant si ho admet a si mateix com
si no. Alguna gent est tan altament socialitzada que intenta pensar,
sentir i actuar moralment, imposant-se una severa crrega. Per tal
deludir sentiments de culpa, contnuament han denganyar-se sobre
els seus propis motius i trobar explicacions morals per a sentiments i
accions que en realitat no tenen un origen moral. Fem servir el terme
sobre-socialitzat per descriure a tals persones
2
.
2
Durant el perode Victori molta gent sobre-socialitzada va sofrir seriosos
problemes psicolgics com a resultat de reprimir o de lintent de repressi dels seus
sentiments sexuals. Freud aparentment basa les seves teories en gent daquest tipus.
12 13
26. La sobre-socialitzaci pot conduir a una baixa autoestima,
a sentiments dimpotncia, al derrotisme, a la culpa, etc. Un dels
mecanismes ms importants que utilitza la nostra societat per
socialitzar als nens s fent-los sentir avergonyits del comportament
o la forma de parlar que s contrria a les expectatives de la
societat. Si aix s excessiu o si un noi en particular s especialment
susceptible a tals sentiments, acaba per sentir-se avergonyit de
SI MATEIX. A ms a ms, el pensament i el comportament de la
persona sobre-socialitzada estan ms restringits per les expectatives
de la societat del que ho estan els daquelles persones lleument
socialitzades. La majoria de la gent realitza una signifcativa
quantitat de comportament entremaliat. Menteixen, roben, violen
les normes de trfc, fan el gandul a la feina, odien a alg, diuen
coses rancoroses o fan servir trucs per posar-se per davant daltres
subjectes. La persona sobre-socialitzada no pot fer aquestes coses,
o si les fa li generen un sentiment de vergonya i autoodi. La persona
sobre-socialitzada ni tan sols pot experimentar, sense culpabilitat,
pensaments o sentiments que sn contraris a la moralitat acceptada;
no pot tenir idees impures. I la socialitzaci no s noms un
problema de moralitat; estem socialitzats per ratifcar moltes normes
de comportament que no estan sota lencapalament de la moralitat.
Aix doncs, la persona sobre-socialitzada resta retinguda amb una
corretja psicolgica i passa la seva vida corrent pels rails que la
societat li ha collocat. En molta gent sobre-socialitzada aix resulta
en un sentit de coacci i impotncia que pot ser una severa aficci.
Creiem que la sobre-socialitzaci est entre les crueltats ms grans
que els ssers humans sinfigeixen els uns als altres.
27. Dedum que un segment molt important i infuent de lesquerra
moderna est sobre-socialitzat i que la seva sobre-socialitzaci s de
gran importncia en la determinaci de la direcci de lesquerranisme
modern. Els esquerranistes del tipus sobre-socialitzat tendeixen a ser
intellectuals o membres de la classe mitja-alta. Cal tenir present que
els intellectuals universitaris
3
constitueixen el segment ms altament
socialitzat de la nostra societat i lala ms esquerranista.
Avui dia el focus de la socialitzaci sha traslladat del sexe a lagressi.
3
Sense incloure necessriament a especialistes en enginyeria de cincies dures.
28. Lesquerranista del tipus sobre-socialitzat intenta fugir de la seva
corretja psicolgica i reafrmar la seva autonomia rebellant-se. Per
normalment no s sufcientment forta com per rebellar-se contra
els valors ms bsics de la societat. En general, les fnalitats dels
esquerranistes davui en dia NO estan en conficte amb la moral
establerta. Sin que, lesquerra pren un principi de la moral establerta,
ladopta a la seva manera i llavors acusa al corrent majoritari
de la societat de violar aquest principi. Exemples: igualtat racial,
igualtat entre sexes, ajuda a la gent pobra, pau com a oposat a la
guerra, no-violncia en general, llibertat dexpressi, alliberament
animal. I el que s ms fonamental: lobligaci de la persona de
servir a la societat i lobligaci de la societat de fer-se crrec de la
persona. Tots aquests han estat valors profundament arrelats a la
nostra societat (o almenys en la classe mitja i alta
4
, durant molt de
temps). Aquests valors sn explcitament o implcitament expressats o
pressuposats per la majoria de mass media i pel sistema educatiu. Els
esquerranistes, especialment del tipus sobre-socialitzat, normalment
no es rebellen contra aquests principis, sin que justifquen la seva
hostilitat a la societat afrmant (amb algun grau de veritat) que
aquesta no est vivint conforme a aquests principis.
4
Hi ha bastantes persones de la classe mitja i alta que es resisteixen a alguns
daquests valors, per normalment la seva resistncia est ms o menys encoberta.
Tal resistncia apareix en els mitjans de masses de forma molt limitada. El principal
impuls de la propaganda en la nostra societat s a favor dels valors que hem
mencionat.
El principal motiu pel qual aquests valors shan convertit en els valors ofcials de la
nostra societat, s que li sn tils al sistema industrial. La violncia es desaprova
perqu trastoca el funcionament del sistema. El racisme es desaprova perqu els
confictes tnics tamb el trastoquen, i la discriminaci malgasta el talent dels
membres dun grup minoritari que poden ser tils per al sistema. La pobresa ha
de ser curada perqu la classe baixa causa problemes al sistema i el contacte
amb aquesta abat la moral de les altres classes. Les dones sn incitades a tenir
carreres perqu el seu talent s valus per al sistema i, encara ms important, a
travs de feines regulars les dones estan ms ben integrades en el sistema i es
lliguen directament a ell abans que a les seves famlies. Aix ajuda a afeblir la
solidaritat familiar. (Els lders del sistema diuen que volen enfortir la famlia, per
el que realment volen dir s que procuren que la famlia serveixi com eina efca
per socialitzar als flls dacord amb les seves necessitats. Raonem en els pargrafs
51, 52 que el sistema no pot permetre a la famlia o qualsevol altre grup social de
petita escala ser fort i autnom).
14 15
29. Heus aqu una illustraci de la manera en com lesquerranista
sobre-socialitzat ensenya la seva inclinaci real a les actituds
convencionals de la nostra societat mentre pretn estar en rebellia
contra elles. Molts promouen accions afrmatives, per moure a la gent
negra dintre dels treballs prestigiosos, per millorar leducaci en els
collegis negres i invertir ms diners en tals collegis; la forma de
vida de la classe baixa negra la consideren una desgrcia social.
Volen integrar a lhome negre dintre del sistema, fer dell un executiu
de negocis, un jutge, un cientfc, simplement com la gent blanca de
classe mitja-alta. Respondran que lltima cosa que volen s fer de
lhome negre una cpia de lhome blanc; en comptes daix, volen
preservar la cultura afroamericana. Per en qu consisteix aquesta
preservaci? Pot consistir simplement a menjar lestil de menjar negre,
escoltar msica negra, vestir roba a lestil negre i anar a una esglsia
o mesquita negra. En altres paraules, noms poden expressar-se
en els problemes superfcials. En tots els aspectes ESSENCIALS, els
esquerranistes del tipus sobre-socialitzat volen harmonitzar a lhome
negre respecte als ideals de classe mitja de lhome blanc. Volen
fer al pare negre responsable, volen que les bandes negres
es tornin no-violentes, etc. Per aquests sn exactament els valors
del sistema tecnolgic-industrial. Al sistema no li preocupa gens la
classe de msica que un home escolta, quina classe de roba duu o
en quina religi creu, mentre estudi en el collegi, tingui un treball
respectable, ascendeixi lescala social, sigui un pare responsable,
sigui no-violent i aix successivament. Sens dubte, tot i que molts ho
neguin, lesquerranista sobre-socialitzat vol integrar a lhome negre
en el sistema i fer que adopti els seus valors.
30. No estem dient que els esquerranistes, incls els de tipus sobre-
socialitzat, MAI es rebellin contra els valors fonamentals de la nostra
societat. A vegades ho fan, sens dubte. Alguns esquerranistes sobre-
socialitzats incls han arribat a rebellar-se contra un dels principis
ms importants de la societat moderna, utilitzant la violncia fsica.
La violncia s per a ells una forma dalliberament. En altres
paraules, cometent violncia trenquen les restriccions psicolgiques
que els hi han inculcat. Tal i com estan sobre-socialitzats, aquestes
restriccions han estat ms limitants per a ells que per altres; per
tant, necessiten alliberar-se delles. Per normalment justifquen la
seva rebelli a partir dels valors del corrent dopini principal. Si
practiquen la violncia postulen estar lluitant contra el racisme o
alguna cosa semblant.
31. Entenem que es poden fer moltes objeccions al precedent esbs
sobre psicologia de lesquerranisme. La situaci real s complexa, i
una descripci acurada i completa ocuparia diversos volums, i aix
en el cas de que les dades necessries estiguessin disponibles. La
nostra nica pretensi s dhaver indicat molt aproximadament les
dues tendncies ms importants en la psicologia de lesquerranisme
modern.
32. Els problemes de lesquerranisme sn indicatius dels problemes
de la nostra societat en conjunt. La baixa autoestima, les tendncies
depressives i el derrotisme no sn exclusius de lesquerra. Encara que
sn especialment notables en aquesta, estan estesos en la nostra
societat. I la societat actual intenta socialitzar-nos ms abastament
que qualsevol altra societat prvia. Els experts, fns i tot ens diuen
com hem de menjar, com fer lamor, com educar als nostres flls i aix
successivament.
EL PROCS DE PODER
33. Els ssers humans tenen una necessitat (probablement basada en
la biologia) per una cosa que anomenarem el procs de poder.
Aix est estretament relacionat amb la necessitat de poder (la qual
est mpliament reconeguda) per no s exactament la mateixa
cosa. El procs de poder t quatre elements. Els tres ms clarament
defnits els anomenem objectiu, esfor i consecuci de lobjectiu.
(Tothom necessita tenir objectius lassoliment dels quals requereixi
esfor, i necessita triomfar assolint com a mnim algun dels seus
objectius). El quart element s ms difcil de defnir i pot ser que no
sigui necessari per a tots. Lanomenem autonomia i ho discutirem ms
endavant (pargrafs 42-44).
34. Considerem lhipottic cas dun home que pugui tenir tot el
que vulgui simplement desitjant-ho. Aquest home t poder, per
desenvolupar seriosos problemes psicolgics. De bon principi es
divertir molt, per de mica en mica savorrir cada cop ms i anir
desmoralitzant-se. Pot acabar per deprimir-se a nivell clnic. La
histria ens ensenya a aquests aristcrates ociosos, que tendeixen a
16 17
caure en la decadncia. Aix no s cert en aristcrates lluitadors que
havien desforar-se per mantenir el seu poder. Per els aristcrates
ociosos i segurs, que no tenien necessitat desforar-se, normalment
es convertien en avorrits, hedonistes i desmoralitzats, incs en el cas
que tinguessin poder. Aix ens mostra que el poder no s sufcient.
Hom ha de tenir objectius pels quals exercitar-lo.
35. Tots tenim objectius; com a mnim, per tal dobtenir les necessitats
bsiques per viure: menjar, aigua i qualsevol vestit i refugi que siguin
necessaris pel clima. Per els aristcrates ociosos obtenen aquestes
coses sense esfor. La conseqncia daix s el seu avorriment i
desmoralitzaci.
36. No assolir objectius importants comporta la mort, si es tracta
de necessitats fsiques, i la frustraci, si sn compatibles amb la
supervivncia. Consecutives derrotes a lintentar assolir els objectius
al llarg de la vida resulta en derrotisme, baixa autoestima o
depressi.
37. Aix doncs, per tal deludir problemes psicolgics seriosos, lsser
hum necessita objectius lassoliment dels quals requereixi esfor, i
ha de tenir un xit raonable en la seva consecuci.
ACTIVITATS SUBSTITUTRIES
38. Per no tot aristcrata ocis acabava avorrit i desmoralitzat.
Per exemple, lemperador Hirohito, en comptes denfonsar-se en
un hedonisme decadent, es va convertir en un apassionat de la
biologia marina, un camp en el qual va destacar. Quan la gent no
ha desforar-se a satisfer les seves necessitats fsiques sovint crea
objectius artifcials per a ella mateixa. En molts casos, persegueixen
aquests objectius amb la mateixa energia i comproms emocional
que altrament haguessin destinat a aconseguir les seves necessitats
fsiques. Daquesta manera, els aristcrates de lImperi Rom tenien
les seves pretensions literries; molts aristcrates europeus fa pocs
segles invertien un munt de temps i energia a caar, tot i que no
necessitaven la carn; altres aristcrates rivalitzaven pel status a
travs delaborats desplegaments de riquesa; i uns pocs aristcrates,
com ara Hirohito, es capfcaren amb la cincia.
39. Utilitzem el terme activitat substitutria per designar una
activitat que persegueix directament un objectiu artifcial que la
gent es crea per a si mateixa per tal de tenir algun objectiu pel
qual esforar-se, o merament per la satisfacci que aconsegueixen
al perseguir aquest objectiu. Heus aqu una regla fcil per a
la identifcaci dactivitats substitutries. Donada una persona
que dedica molt temps i energia a la persecuci de lobjectiu X,
preguntat aix: si aquesta persona hagus de dedicar la majoria
del seu temps i energia a satisfer les seves necessitats biolgiques, i
aquest esfor li requers utilitzar les seves habilitats fsiques i mentals
duna manera variada i interessant, es sentiria seriosament mancada
al no assolir lobjectiu X? Si la resposta s no, llavors la persecuci
de lobjectiu X s una activitat substitutria. Els estudis de Hirohito en
biologia marina constitueixen clarament una activitat substitutria, ja
que s fora probable que si Hirohito hagus hagut dinvertir el seu
temps treballant en tasques interessants no cientfques a f dobtenir
les necessitats de vida, no shagus sentit mancat per no saber-ho
tot sobre lanatomia i els cicles de vida dels animals marins. Daltra
banda, la persecuci del sexe i de lamor (per exemple) no s una
activitat substitutria, ja que la majoria de la gent, incls en el cas
de que la resta de la seva existncia sigui satisfactria, es sentiria
mancada si passs la seva vida sense tenir mai una relaci sexual o
efectiva. (Tot i que perseguir una excessiva quantitat de sexe, ms
del que hom necessita realment, pot ser una activitat substitutria.)
40. En la societat industrial moderna noms s necessari un mnim
esfor per tal de satisfer les prpies necessitats fsiques. s sufcient
realitzar un programa dentrenament per adquirir alguna petita
habilitat tcnica, arribar puntual a la feina i exercir un esfor molt
modest per tal de mantenir-la. Els nics requisits sn una moderada
quantitat dintelligncia i, per sobre de tot, simple OBEDINCIA.
Si es t aix, la societat socupa de tu des del bressol fns a la
sepultura. (S, hi ha una classe baixa que no pot garantitzar-se les
necessitats fsiques, per aqu estem parlant del corrent principal de
la societat). Aix doncs, no s sorprenent que la societat moderna
estigui plena dactivitats substitutries. Aix inclou el treball cientfc,
les proeses atltiques, el treball humanitari, la creaci artstica i
literria, lascendir un esgla corporatiu, ladquisici de diners i bns
materials ms enll del punt en que deixen de donar satisfaccions
18 19
fsiques addicionals i lactivisme social quan les qestions a les quals
es dirigeix no sn personalment importants per a lactivista, com en el
cas dactivistes blancs que treballen pels drets de les minories que no
sn blanques. Aquestes no sn sempre activitats substitutries pures,
ja que per molta gent, aquestes activitats poden ser motivades en
part per altres necessitats que no siguin la necessitat de tenir algun
objectiu per perseguir. El treball cientfc pot estar en part motivat
per un impuls de prestigi, la creaci artstica per una necessitat
dexpressar sentiments, lactivisme social militant per lhostilitat. Per
per a la majoria de la gent que les persegueix, aquestes activitats
sn en gran mesura activitats substitutries. Per exemple, la majoria
de cientfcs estaran probablement dacord en que lauto-realitzaci
que els hi dna la seva feina, s ms important que els diners i el
prestigi que guanyen.
41. Per bastanta, si no per la majoria de la gent, les activitats
substitutries sn menys satisfactries que el perseguir objectius
reals (aquests sn objectius que la gent voldria assolir incls si la
seva necessitat pel procs de poder estigus ja coberta). Una mostra
daix s el fet que, en molts o en la major part dels casos, la gent
que est profundament compromesa en activitats substitutries no
est mai satisfeta. Daquesta manera, aquell que guanya diners
sesfora constantment per obtenir ms i ms riquesa. El cientfc, tan
bon punt ha resolt un problema, es posa amb el segent. Latleta de
llarga distncia sautoindueix a crrer ms lluny i ms rpid. Molta
gent que persegueix activitats substitutries dir que li dnen ms
satisfacci aquestes activitats del que aconsegueixen satisfent les
seves necessitats biolgiques, per aix s perqu en la nostra societat
lesfor necessari per satisfer les necessitats biolgiques sha redut
a la trivialitat. Encara ms important: en la nostra societat la gent no
satisf les seves necessitats biolgiques AUTNOMAMENT ja que
funcionem com a peces duna immensa mquina social. En contrast, la
gent t generalment fora autonomia a lhora de perseguir les seves
activitats substitutries.
AUTONOMIA
42. Lautonomia com a part del procs de poder pot ser que no
sigui necessria per a totes les persones. Per la majoria de la gent
necessita un grau major o menor dautonomia al treballar envers
els seus objectius. El seu esfor ha de ser pres per la seva prpia
iniciativa i ha destar sota la seva prpia direcci i control. No obstant,
la majoria de la gent no ha dexercir aquesta iniciativa, direcci i
control com a individus. Normalment nhi ha prou amb actuar com a
membre dun PETIT grup. Aix doncs, si mitja dotzena de persones
discuteixen un objectiu i sesforcen totes juntes per tal dassolir-lo
amb xit, la seva necessitat pel procs de poder shaur complert.
Per si treballen sota ordres rgides que no els hi deixa espai per a
decisions autnomes i iniciativa prpia, la seva necessitat pel procs
de poder no shaur complert. El mateix passa quan les decisions es
prenen collectivament, si el grup que pren les decisions s tan gran
que el paper de cada persona s insignifcant
5
.
43. s cert que algunes persones semblen tenir poca necessitat
dautonomia. El seu impuls pel poder s feble o el satisfan identifcant-
se amb alguna poderosa organitzaci a la qual pertanyen. Tamb hi
ha els irrefexius, que semblen estar satisfets amb un sentit purament
fsic de poder (el bon soldat de combat, que obt el seu sentit de
poder desenvolupant habilitats de lluita que utilitza alegrement, en
obedincia cega als seus superiors).
44. La majoria de la gent adquireix autoestima, autoconfana i
un sentit de poder, passant a travs del procs de poder: tenint
un objectiu, fent un esfor AUTNOM i assolint lobjectiu marcat.
Quan no es tenen oportunitats adequades per passar a travs del
5
Es pot argumentar que la majoria de la gent no vol prendre les seves prpies
decisions i volen caps que pensin per ells. En part, aix s veritat. La gent vol
prendre les seves prpies decisions en petits assumptes, per prendre decisions en
problemes difcils i fonamentals requereix encarar-se amb confictes psicolgics, i la
majoria de la gent els odia. Per tant, tendeixen a recolzar-se en els altres a lhora
de prendre decisions difcils. La majoria de la gent sn seguidors naturals, no lders,
per volen tenir accs directe i personal als seus lders i participar en certa mesura
en la presa de decisions difcils. Aix no vol dir que els agradi que els imposin
decisions sense tenir oportunitat dinfuir en les mateixes. Almenys a aquest nivell,
necessiten autonomia.
20 21
procs de poder, les conseqncies sn (depenent de lindividu i de
la forma en que el procs de poder sha desmanegat) avorriment,
desmoralitzaci, baixa autoestima, sentiments dinferioritat,
derrotisme, depressi, ansietat, culpabilitat, frustraci, hostilitat,
abs del cnjuge i dels nens, hedonisme insaciable, conducta sexual
anormal, desordres del somni, desordres alimentaris, etc
6
.
DIAGRAMA ORIGEN DELS PROBLEMES SOCIAL
45. Qualsevol dels smptomes precedents poden ocrrer en qualsevol
societat, per en la societat industrial moderna estan presents en una
escala massiva. No som els primers a dir que avui en dia el mn
sembla estar tornant-se boig. Aquest tipus de coses no sn normals
en les societats humanes. Hi ha bones raons per creure que lhome
primitiu patia menys tensi i frustraci i estava ms satisfet amb la
seva forma de vida que no pas lhome modern. s cert que en les
societats primitives no tot era un cam de roses. Per tot sembla
indicar que EN GENERAL la classe de problemes que hem anomenat
en lanterior pargraf eren molt menys comuns entre les persones
primitives del que ho sn en la societat moderna.
6
Alguns dels smptomes enumerats sn similars a aquells que mostren els animals
en captivitat. El sentit com de lenteniment de la naturalesa humana ens diu que la
manca dobjectius lassoliment dels quals requereixen esfor condueix a lavorriment
i aquest, si es perllonga en el temps, sovint porta a la frustraci i a la depressi.
El fracs a lhora dassolir objectius condueix a la frustraci i a baixa autoestima.
La frustraci porta a lempipament, i aquest a lagressi, sovint en forma dabs
del cnjuge o dels flls. Sha demostrat que la frustraci continuada, generalment
condueix a la depressi, i aquesta tendeix a causar ansietat, culpabilitat, desordres
del somni, desordres alimentaris i sentiments negatius sobre un mateix. Aquells que
tendeixen a la depressi busquen el plaer com a antdot; conseqentment, recorren
a lhedonisme insaciable. Lavorriment tamb tendeix a causar una excessiva recerca
del plaer ja que, a falta dobjectius, la gent sovint utilitza el plaer com a objectiu.
(Veure diagrama). Aix s una simplifcaci, la realitat s molt ms complexa i s
evident que la privaci al procs de poder no s lNICA causa dels smptomes
descrits. Per cert, quan esmentem la depressi no ens referim nicament a una que
sigui prou greu com per ser tractada per un psiquiatra. Sovint, tan sols formes de
depressi lleugeres hi estan involucrades. I quan parlem dobjectius, no volem dir
necessriament que aquests siguin de llarg perode i molt ben pensats. A travs de
la llarga histria de la humanitat, per a molta o la major part de la gent, lobjectiu
daconseguir aliment ha sigut ms que sufcient.
46. Atribum els problemes socials i psicolgics de la societat moderna
al fet de que aquesta societat requereix gent que visqui sota condicions
radicalment diferents daquelles sota les quals la raa humana es va
desenvolupar, i a maneres de comportar-se que entren en conficte
amb els patrons de comportament que desenvolupava mentre vivia
sota les condicions inicials. Queda clar pel que ja hem escrit que
considerem la manca doportunitats dexperimentar prpiament el
procs de poder com la ms important de les condicions anormals
a la qual la societat moderna sotmet a la gent. Per no s lnica.
Abans de procedir amb el collapse del procs de poder com lorigen
dels problemes socials, discutirem alguns dels altres orgens.
47. Entre les condicions anormals presents en la societat industrial
moderna estan lexcessiva densitat de poblaci, lallament de lhome
de la naturalesa, lexcessiva rapidesa del canvi social i el collapse
de les comunitats naturals de petita escala tals com la famlia, el
poble o la tribu.
48. s ben sabut que lamuntegament de poblaci incrementa la
tensi i lagressi. El grau damuntegament que existeix avui en dia
i lallament de lhome de la natura sn conseqncies del procs
tecnolgic. Totes les societats preindustrials eren predominantment
rurals. La Revoluci Industrial va incrementar bastant les mides de les
ciutats i la quantitat dhabitants que hi vivien, i la tecnologia agrcola
moderna ha fet possible que la terra suporti una densitat de poblaci
ms gran que mai. (A ms, la tecnologia ha agreujat els efectes de
lamuntegament, incrementant els seus efectes negatius. Per exemple,
una varietat daparell que faci soroll: un segador potent, rdios,
motocicletes, etc. Si ls daquests aparells no es restringeix, la gent
que vol pau i silenci estar empipada pel soroll. Si ls es restringeix,
la gent que usa els aparells estar empipada per les regulacions.
Per si aquestes mquines no shaguessin arribat a inventar, mai hi
hauria hagut el conficte i les molsties generades per les mateixes).
49. Per a les societats primitives, el mn natural (que normalment
noms canviava a poc a poc) proporcionava un marc estable i per
tant, certa sensaci de seguretat. Al contrari que abans, en el mn
modern s la societat humana qui domina la naturalesa, i la societat
moderna es transforma molt rpidament a causa del canvi tecnolgic.
Aix doncs, no hi ha un marc estable.
22 23
50. Els conservadors sn uns babaus: es queixen de la decadncia
dels valors tradicionals i tot i aix donen suport entusisticament al
progrs tecnolgic i al creixement econmic. Sembla ser que mai
sels ha ocorregut que no s possible fer canvis rpids i drstics en
la tecnologia i economia de la societat sense causar canvis rpids
en tots els altres aspectes daquesta, i que aquests canvis rpids
trenquen inevitablement els valors tradicionals.
51. La descomposici dels valors tradicionals implica fns a certa
mesura, la descomposici dels vincles que mantenen units els grups
socials de petita escala. La desintegraci daquests grups est tamb
promoguda pel fet que les condicions modernes moltes vegades
requereixen o sedueixen a les persones a moures a una nova ubicaci,
separant-les de les seves comunitats. Ms enll daix, una societat
tecnolgica HA dafeblir els llaos familiars i les comunitats locals si
vol funcionar efcament. En la societat moderna la fdelitat personal
ha de ser primer al sistema i noms secundriament a una comunitat
de petita escala, perqu si la fdelitat interna a les comunitats de
petita escala fora ms forta que la fdelitat al sistema, aquestes
comunitats perseguirien el seu propi benefci a costa del sistema.
52. Suposem que un funcionari pblic o un executiu duna corporaci
nomena per a una posici laboral al seu cos o al seu millor amic,
abans que nomenar a una persona ms ben qualifcada per a la
feina. Ha perms que la fdelitat personal reemplaci la seva fdelitat
pel sistema, i aix s nepotisme o discriminaci, terribles pecats
en la societat moderna. Els pasos en vies de desenvolupament
que no han tingut gaire xit en subordinar la fdelitat personal o
local a la fdelitat al sistema, solen ser molt inefcients. (Mira Amrica
Llatina). Aix doncs, una societat industrial avanada noms pot
tolerar aquelles comunitats de petita escala que estiguin castrades,
domesticades i convertides en eines del sistema
7
.
7
Una excepci parcial es pot fer amb uns pocs grups tancats i passius, tals com els
Amish, els quals tenen poca repercussi en lmplia societat. A part daquests, avui
en dia existeixen a Amrica algunes altres comunitats de petita escala genunes. Per
exemple, bandes juvenils i cultes. Tothom els considera perillosos, i ho sn, perqu
els membres daquests grups sn lleials els uns als altres abans que al sistema, i
per tant, el sistema no els pot controlar. O considerem als gitanos. Gaireb mai els
enganxen perqu les seves lleialtats sn tals que sempre poden aconseguir altres
gitanos per donar testimoniatge que provi la seva innocncia. bviament, el
53. Lamuntegament poblacional, el canvi rpid i la descomposici
de les comunitats han estat mpliament reconeguts com orgens dels
problemes socials, per no creiem que siguin sufcients per explicar
lamplitud dels problemes que veiem actualment.
54. Unes poques ciutats preindustrials eren molt grans i superpoblades,
tot i aix, els seus habitants no semblaven patir problemes psicolgics
en la mateixa mesura que lhome modern. Actualment encara podem
trobar a Amrica rees rurals que no estan superpoblades, i vam
trobar all els mateixos problemes que en les rees urbanes, tot i
que tendeixen a ser menys aguts en les rees rurals. Aix doncs,
lamuntegament poblacional no sembla ser el factor decisiu.
55. Durant el creixement de la frontera Americana en el segle XIX,
la mobilitat de la poblaci probablement va descomposar a grans
famlies i grups socials de petita escala, com a mnim, fns al mateix
punt en que ho estan avui en dia. De fet, moltes famlies nuclears
elegiren viure allades, sense tenir vens en varies milles, sense
pertnyer a cap comunitat; tot i aix, no semblen haver desenvolupat
cap problema com a resultat.
56. A ms a ms, els canvis en la frontera americana van ser molt
rpids i profunds. Un home podia nixer i crixer en una barraca de
fusta, fora de labast de la llei i lordre i alimentar-se abastament
amb carn salvatge; i quan arribava a vell podia estar treballant
metdicament, vivint en una ordenada comunitat amb una efectiva
execuci de les lleis. Aquest era un canvi profund que ocorria en el
transcurs de la vida dun individu modern, tot i que no sembla haver-
li condut a problemes psicolgics. De fet, en el segle XIX la societat
americana tenia un to optimista i dautoconfana, completament
sistema tindria seriosos problemes si massa gent pertanys a tals grups. Alguns
dels pensadors xinesos de principis del segle XX que estaven interessats en la
modernitzaci de la Xina, van reconixer la necessitat dacabar amb els grups
socials de petita escala tals com la famlia: (Segons Sun Yat-sen) La gent xinesa
necessitava una nova onada de patriotisme, la qual deixaria transferir la lleialtat
de la famlia a lEstat... (Segons Li Huang) les inclinacions tradicionals, particularment
a la famlia, havien de ser abandonades, per tal de que el nacionalisme es
desenvolups a la Xina. (Chester C. Tan, Pensament Poltic Xins en el Segle Vint,
pgina 125, pgina 297).
24 25
diferent del de la societat actual
8
.
57. La diferncia s que lhome modern t la sensaci (llargament
justifcada) que el canvi li s IMPOSAT, mentre que el colonitzador
del segle XIX tenia la sensaci (tamb llargament justifcada) de
crear els canvis ell mateix, a partir de la seva prpia elecci. Aix
s com un colonitzador sestablia en un tros de terra sota la seva
prpia elecci, construint-hi una granja amb el seu propi esfor. En
aquells dies, un comtat sencer podia tenir noms uns quants centenars
dhabitants i estava molt ms allat i tenia ms entitat autnoma que
un comtat modern. Per tant, el colonitzador dedicat a la granja
participava com a membre dun grup relativament petit en la creaci
duna comunitat nova i moderna. Hom pot preguntar-se amb encert
si la creaci daquesta comunitat va ser una millora, per en tot cas
satisfeia la necessitat dels colonitzadors pel procs de poder.
58. Seria possible donar altres exemples de societats en les quals hi
hagi hagut canvis rpids i/o falta de vincles estrets entre comunitats
sense la classe de conducta massiva aberrant que veiem en la
societat industrial actual. Creiem que la causa ms important dels
problemes socials i psicolgics en la societat moderna s el fet que
la gent no t sufcients oportunitats de travessar el procs de poder
duna forma normal. No estem dient que la societat moderna s
lnica societat en la qual el procs de poder ha sigut desmanegat.
Probablement moltes, si no totes les societats civilitzades han interferit
en el procs de poder amb major o menor mesura. Per en la societat
industrial moderna el problema ha esdevingut particularment agut.
Lesquerranisme, almenys en la seva forma recent (de meitats fns a
fnals del segle XX), s en part un smptoma de la privaci pel que
fa al procs de poder.
COLLAPSE DEL PROCS DE PODER EN LA SOCIETAT MODERNA
59. Dividim els impulsos humans en tres grups: (1) aquells impulsos que
poden ser satisfets amb un mnim esfor; (2) aquells que poden ser
satisfets per nicament exercint un gran esfor; (3) aquells que no
8
S, som conscients de que lAmrica del segle XIX tenia els seus problemes, i seriosos,
per la necessitat de ser breus ens obliga a expressar-nos en termes simples.
poden ser satisfets adequadament, per ms esfor que hi dediquem.
Com ms impulsos hi hagi en el tercer grup, ms frustraci, clera,
derrotisme, depressi... hi haur.
60. En la societat industrial moderna, els impulsos humans naturals
tendeixen a ser desplaats al primer i tercer grup, i el segon grup
tendeix a consistir cada cop ms en impulsos creats artifcialment.
61. En les societats primitives, les necessitats fsiques generalment
pertanyen al segon grup: poden ser obtingudes, per noms exercint
un gran esfor. Per la societat moderna tendeix a garantir les
necessitats fsiques de tothom
9
a canvi dun mnim esfor, per tant,
les necessitats fsiques sn desplaades al primer grup. (Pot haver-
hi desacord sobre si lesfor necessari per a mantenir un treball
s mnim; per normalment, en treballs de grau mig o baix, tot
lesfor que es requereix s merament el de lobedincia. Tasseus
o taixeques on than dit que ho facis i fas el que set ha encarregat
tal i com set ha manat. Rarament has desforar-te seriosament, i
en qualsevol cas, rarament tens autonomia en el treball, aix que la
necessitat pel procs de poder no est ben complerta).
62. Les necessitats socials, tals com el sexe, lamor i la posici social,
sovint romanen en el segon grup en la societat moderna, depenent
de la situaci de la persona
10
. Per, exceptuant les persones que
tenen un impuls particularment fort per a la posici social, lesfor
requerit per complaure els impulsos socials s insufcient per satisfer
adequadament la necessitat pel procs de poder.
63. Aix doncs, shan creat certes necessitats artifcials que corresponen
al segon grup, i que per tant, serveixen per a la necessitat pel procs
de poder. Shan desenvolupat tcniques de publicitat i mrqueting
perqu molta gent senti que necessita coses que els seus avis mai
van desitjar o ni tan sols somiar. Guanyar sufcients diners per tal de
satisfer aquestes necessitats artifcials, requereix un gran esfor, i per
tant, corresponen al segon grup. (Veure pargrafs 80-82). Lhome
modern ha de satisfer la seva necessitat pel procs de poder en
9
Deixem a part a la classe baixa, estem parlant de la tendncia principal.
10
Alguns cientfcs socials, educadors, professionals de la salut mental, estan
fent limpossible per desplaar els impulsos socials al primer grup, creient que aix
tothom tindr una vida social satisfactria.
26 27
gran part a travs de la persecuci de necessitats artifcials creades
per la indstria publicitria i de mrqueting
11
i a travs dactivitats
substitutries.
64. Sembla ser que per a alguna gent, potser per a la majoria,
aquestes formes artifcials de procs de poder sn insufcients. Un
tema que apareix reiteradament en els escrits de les crtiques socials
de la segona meitat del segle XX s la sensaci de manca dobjectius
que afigeix a fora gent en la societat moderna. Creiem que
lanomenada crisi identitria s realment una recerca pel sentit de
propsit, sovint pel comproms a una activitat substitutria convenient.
Pot ser que lexistencialisme sigui en gran part una resposta a la
manca dobjectius de la vida moderna
12
. En la societat moderna est
11
Limpuls per ladquisici illimitada de bns materials s una creaci artifcial
de la indstria de la publicitat i mrqueting? Certament, no hi ha un impuls innat
en lhome per ladquisici de bns materials. Hi ha hagut moltes cultures en les
quals la gent ha desitjat petites riqueses materials ms enll del que era necessari
per satisfer les seves necessitats fsiques bsiques (aborgens australians, camperols
mexicans de cultura tradicional, algunes cultures africanes...). Daltra banda, tamb
hi ha hagut moltes cultures preindustrials en les quals ladquisici material ha tingut
un paper important. Per tant, no podem dir que lactual cultura de ladquisici s
exclusivament una creaci de la indstria de la publicitat i mrqueting. Per est
clar que aquesta ha jugat un paper molt important en la creaci daquesta cultura.
Les grans corporacions que gasten milions en publicitat no estarien invertint aquesta
quantitat de diners sense proves slides de que la reembossaran incrementant les
vendes. Un membre de FC va conixer fa un parell danys a un director de vendes
que va ser prou sincer com per dir-li, La nostra feina s fer que la gent compri
coses que ni vol ni necessita. Desprs va descriure com un jove aprenenent sense
experincia podia presentar les realitats dun producte, i no vendre res, mentre que
un venedor professional entrenat i amb experincia hagus venut moltes coses a la
mateixa gent. Aix demostra que la gent s manipulada per comprar coses que
realment no vol.
12
El problema de la manca dobjectius sembla ser menys seris des de fa 15
anys aproximadament, ja que ara la gent sent menys seguretat fsica i emocional
que abans i la necessitat de seguretat els proporciona un objectiu. Per la manca
dobjectius ha sigut substituda per la frustraci sobre la difcultat dobtenir
seguretat. Emfatitzem el problema de la manca dobjectius perqu els liberals i els
esquerranistes desitjarien resoldre els nostres problemes socials a base de garantir
la seguretat de tothom a travs de la societat; per incls en el cas de que aix
es pogus dur a terme, nicament portaria altra vegada el problema de la manca
dobjectius. El problema real no s si la societat proporciona b o malament la
seguretat a les persones, el problema s que la gent depn del sistema per a la
seva seguretat abans que tenir-la en les seves prpies mans. Aquesta s part de
molt estesa la recerca de lauto-realitzaci, per creiem que per
a la gran majoria, una activitat la principal fnalitat de la qual sigui
lauto-realitzaci (una activitat substitutria) no porta a una auto-
realitzaci completament satisfactria. En altres paraules, no satisf
completament la necessitat pel procs de poder. (Veure pargraf
41). Aquesta necessitat pot ser completament satisfeta nicament
a travs dactivitats que tenen algun objectiu extern, com ara les
necessitats fsiques, el sexe, lamor, la posici social, la venjana,
etc.
65. Quan els objectius sn perseguits per guanyar diners, ascendir
en la posici social o funcionar com a part del sistema de qualsevol
altra manera, la majoria de la gent no est en posici de perseguir
els seus objectius AUTNOMAMENT. La majoria dels treballadors
sn els empleats dalg i, com assenyalem en el pargraf 61, han
de passar-se la vida fent el que els diuen tal i com els diuen que han
de fer-ho. Fins i tot aquell que t un negoci propi t una autonomia
limitada. Una queixa crnica dels petits comerciants i empresaris
s que les seves mans estan lligades per les excessives regulacions
del govern. Algunes daquestes regulacions sn indubtablement
innecessries, per la major part sn essencials i parts inevitables de
la nostra extremadament complexa societat. Una gran porci dels
petits negocis davui en dia sn franqucies. En el Wall Street Journal
es narrava fa uns anys que moltes de les companyies adjudicatries
de franqucies demanaven als sollicitants passar una prova de
personalitat ideada per EXCLOURE a aquells que tenen creativitat
i iniciativa, perqu tals persones no sn sufcientment dcils com per
seguir obedientment amb el sistema de franqucia. Aix exclou dels
petits negocis a molta de la gent que necessita ms autonomia.
66. Avui en dia la gent viu ms per lefccia del que el sistema fa PER
A ells o A ells que no pas per lefccia del que fan per si mateixos.
I el que fan per si mateixos, s cada cop ms a travs dels canals
establerts pel sistema. Les oportunitats tendeixen a ser aquelles que
el sistema proporciona i aquestes han de ser explotades dacord
la ra per la qual alguns sexalten sobre el dret a portar armes, la possessi dun
arma posa aquest aspecte de la seva seguretat en les seves prpies mans.
28 29
amb les seves regles i regulacions
13
, i shan de seguir les tcniques
prescrites pels experts, si s que es vol tenir xit.
67. El procs de poder en la nostra societat es veu desbaratat a causa
duna defcincia dobjectius reals i a una defcincia dautonomia
en la persecuci daquests objectius. Per tamb s desbaratat per
aquells impulsos humans que pertanyen al tercer grup: els impulsos
que no es poden satisfer adequadament, per ms esfor que shi
dediqui. Un daquests impulsos s la necessitat de seguretat. La nostra
vida depn de decisions preses per altres persones; no tenim control
sobre aquestes decisions i ni tan sols coneixem les persones que les
prenen, normalment. (Vivim en un mn en el qual relativament poca
gent -pot ser que 500 o 1000- prenen les decisions importants -
Philip B. Heymann del collegi de lleis dHarvard, citat per Anthony
Lewis, Nova York Estafs , 21 dAbril, 1995). Les nostres vides depenen
de si el model de seguretat es mant degudament en una central
nuclear; o de la quantitat de pesticida que es permet que penetri en
els nostres aliments o de la quantitat de polluci en el nostre aire;
en com s dhbil (o dincompetent) el nostre metge; si perdem o
aconseguim una feina pot dependre de les decisions que prenen els
economistes governamentals o els executius duna corporaci; i aix
successivament. La majoria de les persones no estan en una posici
com per poder prevenir-se daquestes amenaces ms enll dun abast
molt limitat. Les persones que busquen seguretat es senten frustrades
per aix, el que les condueix a un sentiment dimpotncia.
68. Es podria objectar que lhome primitiu estava fsicament menys
segur que lhome modern, tenint en compte la seva curta esperana
de vida; per tant, lhome modern t menys inseguretats del que s
13
Els esforos dels conservadors per disminuir la quantitat de les regulacions del
govern sn descs benefci per a lindividu mitj. Dentrada, noms una fracci
daquestes poden ser eliminades, ja que la majoria sn necessries. Per altra banda,
la majoria de les regulacions afecten als homes de negocis abans que a lindividu
mitj, aix que el principal efecte s el de treure poder al govern per donar-lo
a les corporacions privades. El que aix signifca per a lindividu mitj s que la
interferncia del govern en la seva vida s reemplaada per la interferncia de
les grans corporacions, i aix pot servir, per exemple, per abocar ms productes
qumics que penetren en el seu subministrament daigua i li produxen cncer. Els
conservadors exploten el ressentiment de lindividu mitj contra el gran Govern per
promoure el poder de la Gran Empresa.
habitual en els ssers humans. Per la seguretat psicolgica no es
correspon estretament amb la seguretat fsica. El que fa SENTIR-NOS
segurs no s tant la seguretat objectiva com la sensaci de confana
en la nostra habilitat per fer-nos crrec de nosaltres mateixos.
Lhome primitiu amenaat per animals ferotges o per la fam, podia
lluitar per defensar-se o viatjar per cercar aliment. No tenia la
certesa de tenir xit en aquests esforos, per per regla general no
estava indefens contra les coses que lamenaaven. Per altra banda,
la persona moderna es troba indefensa davant de moltes de les
coses que lamenacen; accidents nuclears, agents cancerigens en el
menjar, polluci ambiental, guerra, augment dels impostos, invasi
de la seva vida privada per grans organitzacions, fenmens socials
o econmics arreu del pas que poden desorganitzar la seva forma
de vida.
69. s cert que lhome primitiu era impotent davant dalgunes coses
que lamenaaven; la malaltia per exemple. Per podien acceptar
el risc de la malaltia estoicament. s part de la naturalesa de les
coses, no s culpa dun mateix, tret que sigui la culpa dalguna cosa
imaginria, un dimoni impersonal. Per els temors de la persona
moderna tendeixen a estar FETS PER LHOME. Ja no sn el resultat de
latzar, sn IMPOSICIONS fetes per altres persones, a qui lindividu s
incapa dinfuir. Conseqentment, es sent frustrat, humiliat i furis.
70. Daquesta manera lhome primitiu t la major part de la seva
seguretat en les seves prpies mans (tant com a persona com a part
dun PETIT grup). Mentre que la seguretat de lhome modern est
en mans de persones o organitzacions massa remotes o grans com
per infuir personalment sobre elles. Aix doncs, limpuls de lhome
modern per a la seguretat tendeix a pertnyer al primer o tercer
grup; en algunes rees (menjar, refugi, etc.) la seva seguretat est
garantida al cost dun esfor trivial, mentre que en altres rees no pot
aconseguir seguretat. (El pargraf anterior simplifca enormement la
situaci real, per indica toscament i de manera general com la
condici de lhome modern difereix de la de lhome primitiu).
71. La gent t molts impulsos transitoris que acaben sent frustrats en
la vida moderna, i que per tant, corresponen al tercer grup. Hom pot
empipar-se, per la societat moderna no pot permetre lenfrontament
fsic. En moltes situacions no es permet ni lagressi verbal. Pots
30 31
tenir pressa per anar a algun lloc, o pots estar dhumor per anar-hi
passejant tranquilament, per en general, no hi ha elecci i thas
de moure al ritme del trfc i obeir les senyals. Hom pot voler fer el
seu treball duna manera diferent, per normalment noms es pot
treballar dacord amb les regles imposades pel seu cap/encarregat.
De moltes altres maneres, lhome modern est subordinat a la xarxa
de regles i regulacions (explcites o implcites) que frustren molts
daquests impulsos i daquesta manera interfereixen amb el procs
de poder. La majoria daquestes regulacions no poden ser eliminades,
perqu sn necessries per al funcionament de la societat industrial.
72. La societat moderna s en certs aspectes extremadament
permissiva. En qestions que sn irrellevants per al funcionament
del sistema, en general, podem fer el que vulguem. Podem creure
en qualsevol religi que ens agradi (mentre que no fomenti
comportaments que siguin perillosos per al sistema). Podem fcar-
nos al llit amb qui vulguem (mentre que practiquem sexe segur).
Podem fer tot el que vulguem sempre que sigui TRIVIAL. Per en
totes les qestions IMPORTANTS, el sistema tendeix a incrementar les
regulacions sobre el nostre comportament.
73. El comportament no noms est regulat a travs de regles
explcites i no noms pel govern. El control sovint sexerceix a
travs de coerci indirecta o de pressi o manipulaci psicolgica,
i per altres organitzacions a part del govern, o pel sistema com a
conjunt. La majoria de grans organitzacions utilitzen alguna forma
de propaganda
14
per manipular lactitud o el comportament del
pblic. La propaganda no est limitada nicament als clients i als
anuncis, i fns i tot algunes vegades no s conscientment intencionada
per la gent que la fa. Per exemple, el contingut de la programaci
dentreteniment televisiu s una forma molt poderosa de propaganda.
Un exemple de coerci indirecta: no hi ha cap llei que digui que hgim
danar a treballar tots els dies i seguir les ordres del nostre cap.
Legalment no hi ha cap impediment per evitar que anem a viure a la
natura com la gent primitiva o muntar el nostre propi negoci. Per a
14
Quan alg accepta el propsit per al qual la propaganda est sent utilitzada en
un cas determinat, generalment lanomenaeducaci o li aplica algun eufemisme
similar. Per la propaganda s propaganda independentment del propsit pel qual
sigui utilitzada.
la prctica hi ha molt pocs indrets verges i salvatges, i en leconomia
noms hi ha lloc per a un nombre limitat de petits propietaris de
negocis. Per tant, la majoria de nosaltres noms podem sobreviure
treballant per a alg altre.
74. Creiem que lobsessi de lhome modern en viure molts anys,
i el manteniment del vigor fsic i latractiu sexual fns a una edat
avanada, s un smptoma de la privaci al procs de poder. La
crisi dels cinquanta tamb s un smptoma semblant. La manca
dinters per tenir flls s bastant comuna en la societat moderna
per gaireb inaudit en la societat primitiva.
75. En les societats primitives, la vida s una successi detapes. Havent
realitzat les necessitats i propsits duna, no hi havia cap reticncia
a passar a la segent. Un home jove travessava el procs de poder
convertint-se en caador, caant no per esport o auto-realitzaci,
sin per la carn que era necessria per tal dalimentar-se (en les
dones joves el procs s ms complex, amb gran mfasi en el poder
social; no discutirem aix aqu). Havent travessat aquesta fase amb
xit, lhome jove no tenia reticncies a encarar les responsabilitats
que suposen fundar una famlia. (En contrast, alguna gent moderna
posposa indefnidament el tenir flls perqu estan massa ocupats
buscant algun tipus dauto-realitzaci. Suggerim que la realitzaci
que necessiten s experimentar adequadament el procs de poder
amb objectius reals en comptes dobjectius artifcials dactivitats
substitutries). Havent criat als seus flls amb xit, travessant el procs
de poder proporcionant-los les necessitats fsiques, lhome primitiu
sentia que el seu treball estava realitzat i que estava preparat
per acceptar ledat anciana (si sobrevivia fns a llavors) i la mort.
Molta gent moderna, per altra banda, es sent pertorbada per la
perspectiva de la mort, tal i com es dedueix per la quantitat desfor
que destinen a intentar mantenir la seva condici fsica, aparena i
salut. Creiem que aix s a causa de la falta dauto-realitzaci pel
fet de no haver posat mai en funcionament les seves forces fsiques,
mai han travessat el procs de poder utilitzant els seus cossos de
forma signifcativa. No s lhome primitiu, que ha utilitzat diriament
el seu cos per a motius prctics, el qual tem la deterioraci per
ledat, sin lhome modern, que mai ha fet un s prctic del seu cos
ms enll de caminar del cotxe a casa seva. s lhome que ha satisfet
la seva necessitat pel procs de poder al llarg de la seva vida que
32 33
est ms ben preparat per acceptar el fnal daquesta.
76. En resposta a largument daquest captol alg dir, la societat
ha de trobar una manera de donar a la gent loportunitat de travessar
el procs de poder. Per a tals persones aquesta oportunitat perd
el seu valor pel sol fet que s proporcionada per la societat. El que
necessiten s trobar o crear les seves prpies oportunitats. Mentre
siguin PROPORCIONADES pel sistema, les persones seguiran lligades
a la seva corretja. Per tal daconseguir autonomia han de lliurar-
sen.
COM SADAPTA ALGUNA GENT
77. No tothom en la societat tecnolgica-industrial pateix problemes
psicolgics. Alguna gent fns i tot declara estar bastant satisfeta de la
societat tal i com s. Ara discutirem alguna de les raons per les quals
la gent difereix tant en la seva resposta a la societat moderna.
78. Per comenar, sens dubte hi ha diferncies en la intensitat de limpuls
pel poder. Persones amb un impuls feble poden tenir relativament
poca necessitat de travessar el procs de poder, o almenys poca
necessitat dautonomia en el procs de poder. Aquests sn individus
dcils que haurien sigut felios en una plantaci desclaus en el Vell
Sud. (No volem burlar-nos de les plantacions desclaus del Vell
Sud. Cal apreciar que la majoria dels esclaus NO estaven contents
amb la seva servitud. Ens burlem de la gent que EST contenta amb
la servitud).
79. Alguna gent pot tenir un impuls excepcional per perseguir el que
satisf la seva necessitat pel procs de poder. Per exemple, aquells
que tenen un impuls inusualment fort per a la posici social poden
passar-se tota la vida pujant descala social sense cansar-se mai
amb aquest joc.
80. La gent varia en la seva susceptibilitat als anuncis i a les tcniques
de mercat. Alguns sn tan susceptibles que, fns i tot si guanyen una
gran quantitat de diners, no poden satisfer el seu constant desig
per a les noves i lluentes joguines que la indstria de mercat li posa
davant dels nassos. Aix doncs, sempre es senten econmicament
oprimits, fns i tot si els seus ingressos sn grans, i els seus desitjos es
veuen frustrats.
81. Daltres, tenen una baixa susceptibilitat als anuncis i tcniques
de mercat. Sn la gent que no est interessada pels diners. Les
necessitats materials no compleixen la seva necessitat pel procs de
poder.
82. La gent que t una susceptibilitat mitja als anuncis i a les
tcniques de mercat sn capaos de guanyar els diners sufcients
per tal de satisfer el seu desig de bns i serveis, per noms a
canvi dun gran esfor (fent hores extres, fent dues feines alhora,
adquirint promocions, etc). Aix doncs, les adquisicions materials
compleixen la seva necessitat pel procs de poder. Per aix no vol
dir necessriament que les seves necessitats estiguin completament
satisfetes. Pot ser que no tinguin sufcient autonomia en el procs
de poder (el seu treball pot consistir a seguir ordres) i alguns dels
seus impulsos poden ser frustrats (per exemple: seguretat, agressi).
(Som culpables de simplifcar massa en els pargrafs 80-82 perqu
vam assumir que el desig dadquisicions materials s totalment una
creaci dels anuncis i de les tcniques de mercat. Per descomptat,
aix no s aix de simple). (Veure pargraf 63).
83. Alguna gent satisf en part la seva necessitat pel procs de
poder identifcant-se amb una organitzaci poderosa o amb un
moviment de masses. Un individu mancat de poder o objectius suneix
a un moviment o a una organitzaci, adopta els seus objectius com a
propis, i treballa per ells. Quan saconsegueix algun dels objectius,
la persona, fns i tot si el seu esfor ha signifcat noms una part
insignifcant en la consecuci daquest, es sent (per la seva identifcaci
amb el moviment o amb lorganitzaci) com si hagus travessat el
procs de poder. Aquest fenomen fou explotat pels feixistes, pels
nazis i pels comunistes. La nostra societat tamb lutilitza, tot i que
menys cruelment. Exemple: Manuel Noriega era irritant per als EEUU
(objectiu: castigar a Noriega). Els EEUU envaeixen Panam (esfor) i
castiguen a Noriega (consecuci de lobjectiu). Els EEUU van travessar
el procs de poder i molts americans, degut a la seva identifcaci
amb els EEUU, ho van fer indirectament. Aix sexplica lamplia
aprovaci pblica de linvasi de Panam; don sensaci de poder
34 35
a la gent
15
. Veiem el mateix fenomen en exrcits, corporacions,
partits poltics, organitzacions humanitries, moviments religiosos o
ideolgics. Els moviments esquerranistes en particular, tendeixen a
atreure gent que est buscant satisfer la seva necessitat pel poder.
Per per a molta gent la identifcaci amb una gran organitzaci
o un moviment de masses no satisf per complet la necessitat pel
poder.
84. Una altra manera que t la gent de satisfer la seva necessitat
pel procs de poder s a travs de necessitats substitutries. Tal com
expliquem en els pargrafs 38-40, una activitat substitutria s una
activitat que es dirigeix vers un objectiu artifcial, que la persona
persegueix pel reconeixement que aconsegueix perseguint
aquest objectiu, no perqu necessiti assolir lobjectiu per si mateix.
Per exemple, no hi ha un motiu prctic per desenvolupar msculs
enormes, colpejar una petita pilota dintre dun forat o adquirir una
collecci completa de segells de correus. Tot i aix, molta gent en
la nostra societat es consagra amb passi al culturisme, al golf o
a la flatlia. Alguna gent s ms manipulable que una altra i
per aix donar ms importncia a activitats substitutries per la
simple ra que la gent del seu voltant les tracta com a importants
o perqu la societat li diu que sn importants. s per aix que
alguna gent es pren molt seriosament activitats essencialment trivials
com ara lesport, el bridge, o els escacs, mentre que daltres mai
valoren aquestes coses ms enll de les activitats substitutries que
sn, i conseqentment mai hi donen prou importncia com perqu
satisfacin la seva necessitat pel procs de poder. Falta assenyalar
que en molts casos, la forma que t la gent de guanyar-se la vida,
tamb s una activitat substitutria. No s una activitat substitutria
PURA si la fnalitat de lactivitat s adquirir necessitats fsiques i (per
a algunes persones) posici social i luxes que els anuncis els fan
voler. Per molta gent posa en el seu treball molt ms esfor del
necessari per guanyar tots els diners i la posici social que necessiten,
i aquest esfor extra constitueix una activitat substitutria. Aquest,
juntament amb la inversi emocional que lacompanya, s una de les
forces ms poderoses que actuen vers el continu desenvolupament
15
No estem aprovant o desaprovant linvasi de Panam. Tan sols la utilitzem per
illustrar un punt.
i perfeccionament del sistema, amb negatives conseqncies per
a la llibertat individual (veure pargraf 131). Especialment, per
als cientfcs i enginyers ms creatius, el treball dels quals tendeix
a ser en gran part una activitat substitutria. Aquest punt s tan
important que mereix un debat propi, que abordarem ms endavant
(pargrafs 87-92).
85. En aquesta secci hem explicat com sho fa molta gent per satisfer
la seva necessitat pel procs de poder en la societat moderna. Per
creiem que per la majoria de la gent, la necessitat pel procs de
poder no es satisf plenament. En primer lloc, aquells que tenen
un impuls insaciable per a la posici social, o aquells que es senten
fermament enganxats a una activitat substitutria, o aquells que
sidentifquen fortament amb un moviment o una organitzaci per tal
de satisfer la seva necessitat pel poder, sn excepcionals. La resta
de la gent no est satisfeta amb les activitats substitutries o amb
la identifcaci amb una organitzaci (veure pargrafs 41, 64). En
segon lloc, el sistema imposa massa control a travs de regulacions
explcites o de la socialitzaci, el que resulta en una defcincia
dautonomia, i en frustraci deguda a limpossibilitat daconseguir
certs objectius i la necessitat de reprimir masses impulsos.
86. Per si la majoria de la gent en la societat tecnolgica-industrial
estigus satisfeta, nosaltres (FC) seguirem oposant-nos a aquesta
forma de societat, ja que (entre altres raons) realitzar la prpia
necessitat pel procs de poder a travs dactivitats substitutries
o a travs de la identifcaci amb una organitzaci, enlloc de
fer-ho a travs de la persecuci dobjectius reals, ho considerem
menyspreable.
ELS MOTIUS DELS CIENTFICS
87. La cincia i la tecnologia ens proporcionen els exemples ms
importants dactivitats substitutries. Alguns cientfcs pretenen estar
motivats per la curiositat; aquesta idea s simplement absurda. La
majoria de cientfcs treballen en problemes altament especialitzats
que no sn objecte de cap curiositat normal. Per exemple, un astrnom,
un matemtic o un entomleg tenen curiositat per a les propietats
de lisopropil? s evident que no. Noms un qumic t curiositat
36 37
sobre tal cosa, i la t noms perqu la qumica s la seva activitat
substitutria. Un qumic t curiositat sobre lapropiada classifcaci
duna nova espcie descarabat? No. Aquesta pregunta s noms
de linters de lentomleg, i ho s perqu lentomologia s la seva
activitat substitutria. Si el qumic i lentomleg haguessin desforar-
se seriosament per a obtenir les seves necessitats fsiques, i si aquest
esfor exercits les seves habilitats duna manera interessant per
duna manera no-cientfca, llavors els importaria un rave lisoprepil
o la classifcaci dels escarabats. Suposem que la manca de beques
per a leducaci de post graduat hagus convertit al qumic en un
corredor dassegurances en comptes de qumic. En tal cas, shagus
interessat molt en questions dassegurances per no li hagus
importat gens ni mica lisopropil. En qualsevol cas, no s normal
dedicar la quantitat de temps i esfor que els cientfcs posen en el
seu treball, per a la satisfacci de la mera curiositat. Largument de
la curiositat per explicar la motivaci cientfca no saguanta per
enlloc.
88. Largument de s pel benefci de la humanitat tampoc funciona
gaire millor. Alguns treballs cientfcs tenen una relaci concebible
amb el benestar de la raa humanala majoria dels arquelegs
o lingistes comparatius per exemple. Algunes de les altres rees
de la cincia presenten riscos bviament perillosos. Tot i aix, els
cientfcs daquestes rees sn tan entusiastes sobre el seu treball
com aquells que desenvolupen vacunes o estudis sobre la polluci de
laire. Considerem el cas del Dr. Edward Teller, el qual tenia un obvi
comproms emocional amb la promoci de centrals nuclears. Aquest
comproms contenia un desig de benefciar a la humanitat? Si aix s
cert, per quina ra el Dr. Teller no adquiria aquest mateix comproms
amb altres causes humanitries? Si era tan humanitari per qu va
ajudar a desenvolupar la bomba H? Com amb moltes altres proeses
cientfques, caldria preguntar-nos si les centrals nuclears poden
benefciar realment a la humanitat. Lelectricitat barata compensa
lacumulaci de residus txics i el risc daccidents? El Dr. Teller noms
va veure una part de la qesti. s evident que el seu comproms
emocional no prov dun desig de benefci per a la humanitat
sin duna realitzaci personal que aconsegueix amb el seu treball i
veient com aquest s posat en prctica.
89. El mateix podria dir-se de tots els cientfcs en general. Amb
possibles rares excepcions, els seus motius no sn ni la curiositat ni el
desig de benefciar a la humanitat sin la necessitat de travessar el
procs de poder: tenir un objectiu (un problema cientfc a resoldre),
fer un esfor (investigaci) i assolir lobjectiu (soluci del problema).
La cincia s una activitat substitutria ja que els cientfcs treballen
principalment per lauto-realitzaci personal que els hi proporciona
el treball en si.
90. Per descomptat, aix no s tan senzill. Hi ha altres factors que
juguen un important paper per a molts cientfcs. Els diners i la posici
social per exemple. Alguns cientfcs poden tenir un insaciable impuls
per a la posici social (veure pargraf 79) i aix pot proporcionar
molta de la motivaci pel seu treball. Sens dubte, la majoria de
cientfcs, igual que la majoria de la poblaci en general, sn ms o
menys susceptibles als anuncis i a les tcniques dempresa i necessiten
diners per a satisfer el desig de bns i serveis. Aix doncs, la cincia no
s una activitat substitutria PURA. Per s una activitat substitutria
en gran part.
91. Aix mateix, la cincia i la tecnologia constitueixen un moviment
de masses poders, i molts cientfcs satisfan la seva necessitat de
poder a travs de la identifcaci amb aquest moviment de masses
(veure pargraf 83).
92. Aix s com la cincia camina cegament, sense tenir en compte
el veritable benestar de la raa humana o qualsevol altre model,
obeint nicament a les necessitats psicolgiques dels cientfcs, dels
funcionaris del govern i dels executius de corporacions que posseeixen
els fons econmics per a la investigaci.
LA NATURALESA DE LA LLIBERTAT
93. A continuaci argumentarem que la societat tecnolgica-
industrial no pot ser reformada per tal de prevenir-la del progressiu
estrenyiment de lesfera de la llibertat humana. Per, com que
llibertat s una paraula que pot ser interpretada de moltes
maneres, abans que res hem de deixar clar de quina classe de
llibertat estem parlant.
38 39
94. Amb llibertat ens referim a loportunitat de travessar el procs
de poder, amb fnalitats reals, no les fnalitats artifcials de les activitats
substitutries, i sense interferncies, manipulacions o supervisi de
ning, especialment de cap gran organitzaci. Llibertat signifca tenir
control (ja sigui com a individu o com a membre dun grup PETIT) de
les necessitats bsiques de la nostra existncia; menjar, vestit, refugi
i defensa contra qualsevol amenaa que pugui haver-hi en el nostre
medi. Llibertat signifca tenir poder, no el poder de controlar a altra
gent sin el poder de controlar la prpia vida. Hom no t llibertat si
qualsevol altre (especialment una gran organitzaci) t poder sobre
ell, no importa la benevolncia, la tolerncia i la permissivitat amb
qu el poder pugui ser exercit. s important no confondre llibertat
amb la mera permissivitat (veure pargraf 72).
95. Es diu que vivim en una societat lliure perqu tenim un cert
nombre de drets constitucionalment garantits. Per aix no s tan
important com sembla. El grau de llibertat personal existent en una
societat est ms determinat per lestructura econmica i tecnolgica
de la societat que no pas per les seves lleis o per la seva forma
de govern
16
. Moltes de les nacions ndies de Nova Anglaterra eren
16
Quan les colnies americanes estaven sota el govern britnic hi havia menys
garanties legals de llibertat i de menor efectivitat que desprs que la Constituci
americana entrs en funcionament i, tot i aix, hi havia ms llibertat en lAmrica
preindustrial, abans i desprs de la Guerra de la Independncia, que no pas des-
prs que la Revoluci Industrial sestengus per tot el pas. Citem un fragment de
Violncia a Amrica: Perspectiva Histrica i Comparativa: El progressiu augment
del nivell de propietat, juntament amb lincrement de la confana a laplicaci de
les lleis ofcials (en lAmrica del segle XIX)... era com en tota la societat Al
1835, Masachussetts tenia aproximadament una poblaci de 660.940, el 81% ru-
ral, aclaparantment preindustrial i nativa. Els seus ciutadans gaudien duna llibertat
personal considerable. Fossin carreters, grangers o artesans, tots estaven acostumats
a dirigir els seus propis horaris, i la naturalesa del seu treball els feia fsicament
independents els uns dels altres... Els problemes individuals, pecats o fns i tot crims,
en general, no eren causats per assumptes socials llunyans... Per limpacte de la
migraci cap a la ciutat i tamb cap a la fbrica, van tenir un efecte progressiu
en el comportament personal al llarg dels segles XIX i XX. La fbrica demanava
regularitat de comportament, una vida governada per lobedincia als ritmes del
rellotge i del calendari, les demandes del capats i del supervisor. En la ciutat o
vila, les necessitats de viure en barris estretament encaixonats impedeix moltes acci-
ons preliminarment irreprotxables. Els resultats de la nova organitzaci de la vida
i del treball eren clars cap a 1900. Quan prop del 76% dels 2.805.346 residents
de Masachussetts eren classifcats com a urbanites. Gran part del comportament
monrquiques, i moltes de les ciutats de la Itlia renaixentista eren
controlades per dictadors. Per llegint sobre aquestes societats a un
li queda la impressi de que permetien ms llibertat personal que
no pas la nostra. En part era perqu faltaven mecanismes efcients
per executar la voluntat del governant: no hi havia forces policials
modernes ben organitzades, comunicacions rpides de llarga
distncia, cmeres de vigilncia, historials dinformaci sobre la vida
dels ciutadans. Per tant, era relativament fcil eludir el control.
96. Respecte als nostres drets constitucionals, considerem per exemple
la llibertat dexpressi. s evident que no volem acabar amb aquest
dret: s una eina molt til per limitar la concentraci de poder poltic
i per mantenir a ratlla a aquells que el tenen, exposant pblicament
qualsevol mala conducta que cometin. Per la llibertat dexpressi s
de molt poca utilitat per al ciutad mitj com a individu. Els mitjans de
masses estan majoritriament sota el control de grans organitzacions
que estan integrades en el sistema. Qualsevol que tingui una mica
de diners pot imprimir alguna cosa, o pot distribuir-ho per Internet o
dalguna altra manera, per el seu missatge es veur ofegat pel vast
volum de material que llencen els mass media, per tant, no tindr un
efecte prctic. s per aix gaireb impossible per a moltes persones
i grups petits incidir en la societat amb paraules. Prenguem-nos
(FC) com a exemple. Si no hagussim fet mai res violent i hagussim
presentat aquests escrits a un editor, probablement no shaguessin
acceptat. Si haguessin estat acceptats i publicats, probablement
no haguessin atret a gaires lectors, ja que s ms divertit veure
lentreteniment que ens ofereixen els mass media que no pas llegir un
assaig seris. Fins i tot si aquests escrits haguessin tingut molts lectors,
la majoria hagus oblidat ben aviat el que havien llegit perqu les
seves ments haurien estat inundades per la gran massa de material
que bombardegen els mass media. Per tal de presentar el nostre
missatge davant del pblic amb alguna possibilitat de crear una
impressi duradora, vam haver de matar gent.
violent o irregular que havia estat tolerable en una societat informal i independent
ja no era acceptable en latmosfera ms formalitzada i cooperativa del perode
ms posterior... La migraci a les ciutats havia produt una generaci ms dcil, ms
socialitzada i ms civilitzada que les seves predecessores.
40 41
97. Els drets constitucionals sn tils fns a cert punt, per no serveixen
per garantir gaire ms que el que podria anomenar-se concepci
burgesa de la llibertat. Segons la concepci burgesa, un home
lliure s essencialment un element duna maquinria social i t
noms una certa srie de llibertats prescrites i delimitades; llibertats
que sn designades per servir a les necessitats de la mquina social
ms que aquelles de la persona. Aix doncs, lhome lliure burgs t
llibertat econmica perqu aix promou el creixement i el progrs; t
llibertat dexpressi perqu la crtica del pblic restringeix la mala
conducta dels lders poltics; t dret a un judici imparcial perqu la
pres pel caprici del poders seria dolenta per al sistema. Aquesta
era clarament lactitud de Simn Bolvar. Per a ell, la gent noms es
mereix llibertat si la utilitza per promoure el progrs (progrs tal i
com el conceben els burgesos). Altres pensadors burgesos han tingut
un punt de vista similar de la llibertat, com a mitj per a fnalitats
collectives. Chester C. Tan, Pensament Poltic Xins en el Segle XX,
pgina 202, explica la flosofa del lder del Kuomitang, Hu Han-
min: Una persona t uns drets concedits perqu s un membre de
la societat i la vida de la seva comunitat requereix tals drets. Per
comunitat Hu entenia la totalitat de la societat de la naci. I en la
pgina 259, Tan declara que, dacord amb Carsum Chang (Chang
Chung-mai, cap del Partit Socialista Estatal a Xina), la llibertat ha de
ser utilitzada per linters de lEstat i de les persones com a conjunt.
Per, quin tipus de llibertat s aquesta que tan sols pot ser usada
tal i com alg altre ordeni? La concepci de llibertat de FC no s
com la de Bolvar, Hu, Chang o altres terics burgesos. El problema
amb tals terics s que han fet del desenvolupament i laplicaci
de teories socials la seva activitat substitutria. Conseqentment, les
teories estan ms ideades per servir a les necessitats dels terics que
no pas a les necessitats de qualsevol persona que pugui tenir la mala
sort de viure en una societat on les teories sn imposades.
98. Hem de tenir en compte un punt ms en aquesta secci: no es pot
assumir que una persona t sufcient llibertat, simplement, perqu
DIGUI que en t sufcient. La llibertat est, en part, restringida per
un control psicolgic del qual la gent ns inconscient, i a ms a ms,
moltes idees del que constitueix la llibertat estan ms condicionades
per convencions socials que no pas per les seves necessitats reals.
Per exemple, s probable que molts esquerranistes del tipus sobre-
socialitzat diguin que la majoria de la gent, inclosos ells mateixos, estan
molt poc socialitzats abans que massa, tot i aix, els esquerranistes
sobre-socialitzats paguen un alt preu psicolgic pel seu alt nivell de
socialitzaci.

ALGUNS PRINCIPIS DE LA HISTRIA
99. Pensa en la histria com la suma de dos components: un derrtic
que consisteix en esdeveniments inapreciables que segueixen una
norma no discernible i un component regular que consisteix en
tendncies histriques que perduren llargs perodes. Aqu estem
interessats en aquestes ltimes.
100. PRIMER PRINCIPI. Si es fa un PETIT canvi que afecti a una
tendncia histrica de llarg perode, lefecte del canvi ser gaireb
sempre transitorila tendncia retrocedir ben aviat al seu estat
original. (Exemple: Un moviment de reforma dissenyat per erradicar
la corrupci poltica duna societat, rarament tindr ms que un
efecte de curta duraci; tard o dhora els reformistes es relaxen i
la corrupci torna al seu lloc. El nivell de corrupci poltica en una
societat donada tendeix a romandre constant o canvia a poc a poc
juntament amb levoluci de la societat. Normalment, una neteja
poltica noms ser permanent si va acompanyada de canvis socials
generals, un PETIT canvi en la societat no ser sufcient). Si un petit
canvi en una tendncia histrica de llarg perode es presenta com a
permanent, s nicament perqu el canvi actua en la direcci que la
tendncia histrica ja estava prenent, aix doncs, la tendncia no es
veu alterada, ans empesa un pas ms endavant.
101. El primer principi s prcticament una tautologia. Si una
tendncia no fos estable pel que fa a petits canvis, vagaria a latzar
enlloc de seguir una direcci defnida; en altres paraules, no seria
una tendncia de llarg perode.
102. SEGON PRINCIPI. Si es fa un canvi que s prou important com
per alterar permanentment una tendncia histrica de llarg perode,
aix alterar la societat en el seu conjunt. En altres paraules, una
societat s un sistema on totes les seves parts estan interrelacionades,
i no pots canviar permanentment cap part important sense canviar
tamb totes les altres.
42 43
103. TERCER PRINCIPI. Si es fa un canvi que s prou important com
per alterar permanentment una tendncia de llarg perode, les
seves conseqncies en la societat com a conjunt no poden predir-se
anticipadament. (Tret que diverses societats hagin viscut el mateix
canvi i hagin experimentat totes les mateixes conseqncies, en tal
cas, hom pot predir per mtodes emprics que una altra societat
que experimenti el mateix canvi probablement experimentar
conseqncies similars).
104. QUART PRINCIPI. Una nova societat no es pot dissenyar sobre
el paper. Aix vol dir que no es pot planejar un nou tipus de societat
per avanat, desprs construir-la i esperar que funcioni tal i com
shavia dissenyat.
105. El tercer i quart principi sn conseqncies de la complexitat de
les societats humanes. Un canvi en el comportament hum afectar
a leconomia duna societat i al seu medi fsic; leconomia afectar
al medi i viceversa, i els canvis en leconomia i el medi afectaran al
comportament hum duna forma imprevisible i complexa. Lembull
de causes i efectes s massa complexe com per ser desembullat i
comprs.
106. CINQU PRINCIPI. La gent no escull conscientment i racionalment
la confguraci de la seva societat. Les societats es desenvolupen a
travs del procs devoluci social que no est sota el control racional
hum.
107. El cinqu principi s una conseqncia dels altres quatre.
108. Resumint: segons el primer principi, parlant en general, una
temptativa de reforma social actua en la direcci en qu sest
desenvolupant la societat (aix que simplement accelera el canvi
que hagus ocorregut en qualsevol cas) ja que altrament sols tindria
un efecte transitori i la societat tornaria ben aviat a la seva antiga
rutina. Per fer un canvi durador en la direcci del desenvolupament de
qualsevol aspecte important duna societat, la reforma s insufcient
i es requereix una revoluci. (La qual no implica necessriament un
alament armat o lenderrocament dun govern). Dacord amb el
segon principi, una revoluci mai canvia un sol aspecte de la societat;
i pel tercer principi, el canvi realitzat no hagus estat mai previst
o desitjat pels revolucionaris. Segons el quart principi, quan els
revolucionaris o utpics construeixen una nova societat, mai funciona
tal i com lhavien planejat.
109. La Revoluci americana no desmenteix el que hem exposat. La
Revoluci americana no va ser una revoluci en el nostre sentit de
la paraula, sin una guerra dindependncia seguida de, ms aviat,
una reforma poltica de gran extensi. Els Pares Fundadors no van
canviar la direcci del desenvolupament de la societat americana,
tampoc aspiraven a fer-ho. Tan sols van alliberar el desenvolupament
de la societat americana de lefecte alentidor del govern britnic.
La seva reforma poltica no va canviar cap tendncia bsica, tan
sols va impulsar la cultura poltica americana al llarg de la seva
direcci natural de desenvolupament. La societat britnica, de la
qual la societat americana era un fllol, es va estar movent bastant
de temps en la direcci de la democrcia representativa. I abans de
la Guerra de la Independncia els americans ja lestaven practicant
en un grau signifcatiu en les assemblees de les colnies. El sistema
poltic establert per la Constituci va ser modelat en el sistema
britnic i en les assemblees colonials. No hi ha dubte que els Pares
Fundadors van fer una passa molt important. Per era una passa al
llarg del cam que el mn de parla anglesa ja estava fent. La prova
s que Gran Bretanya i les seves colnies que estaven poblades
predominantment per gent de descendncia britnica van acabar
amb sistemes de democrcia representativa essencialment similars
als Estats Units. Si els Pares Fundadors haguessin perdut el seu valor
i haguessin rebutjat la signatura de la Declaraci dIndependncia,
la nostra forma de vida actual no hagus estat signifcativament
diferent. Potser hagussim tingut alguns vincles ms estrets amb Gran
Bretanya, i hagussim tingut Parlament i Primer Ministre en comptes
de Congrs i President. Cap gran canvi. Aix doncs, la Revoluci
americana no ens proporciona un contraexemple per als nostres
principis per s una bona illustraci dels mateixos.
110. Tot i aix, cal fer servir el sentit com en laplicaci dels principis.
Estan expressats en un llenguatge imprecs que permet amplitud per
a la interpretaci i es poden trobar excepcions als mateixos. Per
tant, no els presentem com a normes inviolables sin com a regles
senzilles, o guies per a pensar, que poden proporcionar un parcial
antdot a les ingnues idees respecte al futur de la societat. Aquests
principis haurem de tenir-los sempre a labast, i sempre que arribem
44 45
a una conclusi que hi entri en conficte, haurem de reexaminar
acuradament el nostre pensament i retenir les conclusions nicament
si tenim bones i slides raons per fer-ho.

LA SOCIETAT TECNOLGICA-INDUSTRIAL
NO POT REFORMAR-SE
111. Els principis de ms amunt ajuden a fer-nos veure com
dextremadament difcil resulta reformar el sistema industrial per tal
de combatre la progressiva reducci de la nostra esfera de llibertat.
Hi ha hagut una tendncia constant, almenys des de la Revoluci
Industrial, en lenfortiment del sistema grcies a la tecnologia i a un
alt cost de llibertat individual i autonomia local. Per tant, qualsevol
canvi dissenyat per protegir la llibertat respecte la tecnologia, seria
contrari a la tendncia fonamental en el desenvolupament de la
nostra societat. Conseqentment, tals canvis serien transitoris i aviat
serien ofegats per la corrent de la histria o, si fossin prou importants
com per ser permanents, alterarien la naturalesa de tota la nostra
societat. Aix va pel primer i el segon principi. A ms a ms, si la
societat salters duna forma que no pogus predir-se anticipadament
(tercer principi) hi hauria un gran risc. Difcilment siniciarien canvis
prou importants com per crear una diferncia estable en favor de la
llibertat ja que aquests desorganitzarien greument el sistema. Aix
doncs, qualsevol temptativa de reforma seria massa tmida com per
ser efectiva. Fins i tot en el cas que siniciessin canvis prou importants
com per aconseguir una diferncia estable, es replegarien tan
bon punt els seus efectes desorganitzadors es fessin visibles. Aix
doncs, sols aquelles persones preparades per acceptar alteracions
imprevisibles, radicals i perilloses en tot el sistema, sn capaces de
dur a terme canvis permanents en favor de la llibertat. En altres
paraules: revolucionaris i no reformistes.
112. La gent ansiosa per rescatar la llibertat sense sacrifcar els
suposats benefcis de la tecnologia suggeriran ingenus esquemes per
a dur a terme alguna nova classe de societat capa de reconciliar
la llibertat amb la tecnologia. A part del fet que la gent que fa
suggeriments, rarament proposa algun mitj prctic per tal de que
la nova forma de societat pugui ser construda, i segons el quart
principi, incls en el cas de que es pogus establir una nova forma
de societat, es collapsaria o donaria resultats molt diferents dels
esperats.
113. Aix que, fns i tot en terrenys molt generals, sembla improbable
que es pugui trobar alguna forma de canvi social per a reconciliar la
llibertat amb la tecnologia moderna. En el segent captol donarem
raons ms especfques per a concloure que llibertat i progrs
tecnolgic sn incompatibles.
LA RESTRICCI DE LA LLIBERTAT S INEVITABLE
EN LA SOCIETAT INDUSTRIAL
114. Tal i com expliquem en els pargrafs 65-67, 70-73, lhome
modern est encadenat per una srie de normes i regulacions, i
el seu dest depn de les accions de persones remotes a ell, que
prenen decisions a les quals no hi pot infuir. Aix no s casual o
el resultat de les arbitrarietats darrogants burcrates. s necessari
i inevitable en qualsevol societat tecnolgicament avanada. El
sistema HA DE regular el comportament hum de ben a prop per
tal que funcioni. A la feina, la gent ha de fer el que li diuen que
ha de fer, altrament, la producci es veuria abocada al caos. Les
burocrcies HAN destar organitzades dacord amb regles rgides.
Si es permets als burcrates de baix nivell exercitar el seu enginy
de forma substancial, es desorganitzaria el sistema i hi sorgirien
injustcies a causa de les diferncies en la manera individual en que
exercirien el seu enginy. s cert que algunes restriccions de la nostra
llibertat es podrien eliminar, per EN GENERAL la regulaci de les
nostres vides per part de grans organitzacions s necessria per
al funcionament de la societat tecnolgica-industrial. El resultat s
un sentiment dimpotncia per part de lindividu mitj. Tot i aix, s
possible que les regulacions formals tendeixin a ser reemplaades
per eines psicolgiques que ens facin voler fer el que el sistema
requereixi de nosaltres (propaganda, tcniques educacionals,
programes de salut mental, etc.). (Veure pargraf 73).
115. El sistema HA DE forar a la gent a comportar-se de maneres
que sn cada cop ms remotes a les pautes naturals de comportament
hum. Per exemple, el sistema necessita cientfcs, matemtics i
enginyers. No pot funcionar sense ells. Es pressiona molt als nens per
46 47
tal que destaquin en aquests camps. No s natural per a un sser
hum adolescent el consumir el gruix del seu temps assegut en una
taula absorbit per lestudi. Un adolescent normal vol passar el seu
temps en contacte actiu amb el mn real. Entre la gent primitiva, els
infants eren entrenats per fer coses que estaven en harmonia amb els
impulsos humans naturals. Entre els indis americans, per exemple, els
nois eren entrenats fent activitats a laire lliure -simplement la classe
de coses que els agrada fer. Per en la nostra societat els infants sn
empesos a estudiar matries tcniques, que la majoria fan de mala
gana.
116. A causa de la constant pressi que el sistema exerceix per
a modifcar el comportament hum, hi ha un increment gradual
en el nombre de persones que no poden o no podran ajustar-se
als requeriments de la societat: bandes juvenils urbanes, rebels
antigovernamentals, sabotejadors mediambientals radicals,
inadaptats i marginats de tot tipus.
117. En qualsevol societat tecnolgicament avanada la sort de
les persones depn de decisions a les quals no poden infuir-hi
personalment de forma signifcativa. Una societat tecnolgica no es
pot trencar en comunitats petites i autnomes, perqu la producci
depn de la cooperaci entre un gran nombre de persones i mquines.
Aquesta societat HA destar altament organitzada i les decisions
que es prenen HAN dafectar a un gran nombre de gent. Quan una
decisi, afecta a, posem per cas, un mili de persones, cadascuna
de les persones t de mitjana nicament una milionsima part de
capacitat de decisi. El que normalment passa a la prctica s que
la decisi s presa per funcionaris pblics, executius de corporacions
o especialistes tcnics, per fns i tot quan el pblic vota una decisi,
el nombre de votants s normalment massa gran com perqu el vot
de qualsevol persona resulti signifcatiu
17
. Aix doncs, moltes persones
sn incapaces dinfuenciar signifcativament la decisi majoritria que
afecta a les seves vides. No hi ha manera concebible de solucionar
aix en una societat tecnolgicament avanada. El sistema intenta
solucionar aquest problema mitjanant ls de propaganda per
17
Trobem defensors del sistema que citen casos on les eleccions han estat decidi-
des per un o dos vots, per tals casos sn rars.
fer que les persones VULGUIN les decisions que shan pres per a
elles, per incls en el cas de que aquesta soluci tingus un xit
absolut fent a la gent sentir-se millor, seguiria sent vexatria.
118. Els conservadors i alguns altres advoquen per una major
autonomia local. En uns altres temps, les comunitats locals tenien
autonomia, per aquesta autonomia sha fet cada cop ms difcil a
mesura que les comunitats locals shan fet ms enredades i dependents
de les estructures de gran escala com ara els serveis pblics, xarxes
dordinadors, xarxes dautopistes, mitjans de comunicaci de masses
i el sistema de salut modern. Tamb opera en contra de lautonomia
el fet que la tecnologia aplicada a una localitat, sovint afecti a gent
daltres comunitats llunyanes. Daquesta forma els pesticides o els
productes qumics utilitzats prop dun rierol poden contaminar els
subministraments daigua a centenars de milles riu avall, i lefecte
hivernacle afecta a tot el planeta.
119. El sistema no est fet ni pot fer-se per a satisfer les necessitats
humanes. En lloc daix, s el comportament hum el qual ha de ser
modifcat per a encaixar a les necessitats del sistema. Aix no t res
a veure amb la ideologia poltica o social que pugui pretendre guiar
el sistema tecnolgic. s culpa de la tecnologia, ja que el sistema
no est guiat per la ideologia sin per les necessitats tcniques
18
.
Per descomptat que el sistema satisf moltes necessitats humanes,
per per regla general, noms ho fa en la mesura que li benefcia
el fer-ho. Sn les necessitats del sistema que sn supremes, no les
dels ssers humans. Per exemple, el sistema proveeix de menjar a
la gent ja que no pot funcionar si tot el mn est mort de fam;
atempta contra les necessitats psicolgiques de la gent sempre que
pugui ser CONVENIENT, perqu no pot funcionar si massa gent es
torna depressiva o rebel. Per el sistema t bones raons, slides i
18
Avui en dia, en les regions tecnolgicament avanades, la gent porta vides
molt similars malgrat les diferncies geogrfques, religioses o poltiques. Les vides
diries dun ofcinista cristi dun banc a Chicago, un ofcinista budista en un banc de
Tquio, i un comunista a Moscou sn molt ms semblants que la vida de qualsevol
dells amb la dun home que visqus fa mil anys. Les semblances sn el resultat duna
tecnologia comuna... L. Sprague de Camp, The Ancien Engineers, edicions Ballantine,
pgina 17. Les vides dels tres ofcinistes de banc no sn IDNTIQUES. La ideologia
t ALGUN efecte. Per totes les societats tecnolgiques, per tal de sobreviure, han
devolucionar APROXIMADAMENT al llarg de la mateixa trajectria.
48 49
prctiques, per a exercir pressi constant sobre la gent i aix modelar
el seu comportament dacord amb les necessitats del sistema.
Massa escombraries acumulades? El govern, els mitjans, el sistema
educacional, els ambientalistes, tothom ens inunda amb muntanyes
de propaganda sobre reciclatge. Necessites ms personal tcnic?
Un cor de veus exhorta als xavals a que estudin cincies. Ning es
para a preguntar-se si s inhum forar als adolescents a consumir
el gruix del seu temps estudiant matries que la majoria odien.
Quan despedeixen a treballadors especialitzats que sn substituts
per avanos tecnolgics, ning es qestiona si aix els hi resulta
humiliant. Es dna per descomptat que tothom ha de reverenciar la
necessitat tcnica i per bones raons: si les necessitats humanes fossin
anteposades a la necessitat tcnica hi hauria problemes econmics,
atur, escassedat o quelcom pitjor. El concepte de salut mental en
la nostra societat est defnit per la mesura en qu el comportament
duna persona concordi amb les necessitats del sistema i que ho faci
sense mostrar signes de tensi.
120. Els esforos per fer lloc a un sentiment de propsit i autonomia a
dins del sistema no sn ms que una broma. Per exemple: imaginem una
empresa on cada empleat treballa en totes les tasques de la cadena
de producci, en comptes despecialitzar-se en una sola, i aix se
suposa que li dna cert sentiment de propsit i realitzaci. Algunes
empreses han intentat donar als seus empleats ms autonomia en el
seu treball, per per qestions practiques aix normalment tan sols
pot dur-se a terme en una extensi molt limitada i, en qualsevol cas,
als empleats mai sels dna autonomia respecte als objectius, els seus
esforos autnoms no poden ser mai dirigits vers objectius elegits
personalment per ells, sin vers nicament els objectius del patr,
com ara la supervivncia i el creixement de lempresa. Qualsevol
empresa faria fallida rpidament si permets als seus empleats
actuar duna altra manera. De la mateixa manera, en qualsevol
empresa dins dun sistema socialista, els treballadors han de dirigir
els seus esforos vers els objectius de lempresa, altrament lempresa
no serviria el seu propsit com a part del sistema. Un cop ms, per
raons purament tcniques no s possible per a moltes persones o
petits grups tenir gaire autonomia en la societat industrial. Incls el
propietari dun petit negoci t una autonomia limitada. A part de les
necessries regulacions governamentals, ha dajustar-se al sistema
econmic i sotmetres als seus requeriments. Per exemple, quan alg
desenvolupa una nova tecnologia, el propietari del petit negoci
sovint ha dutilitzar-la tant si vol com si no, per tal de mantenir-se
competitiu.
LES PARTS DOLENTES DE LA TECNOLOGIA NO PODEN
SEPARAR-SE DE LES PARTS BONES
121. Una altra ra per la qual la societat industrial no pot reformar-
se en favor de la llibertat s que la tecnologia moderna s un sistema
unifcat en el qual totes les parts depenen les unes de les altres. No
pots desfer-te de les parts dolentes de la tecnologia i conservar
nicament les parts bones. Considerem com a exemple la medicina
moderna. El progrs en la cincia mdica depn del progrs en
qumica, fsica, biologia, informtica i altres camps. Els tractaments
mdics avanats requereixen equipament car i dalta tecnologia que
noms una societat avanada tecnolgicament i econmicament rica
ho poden fer disponible. s evident que no es pot progressar gaire en
medicina, sense el sistema tecnolgic sencer i tot el que comporta.
122. Fins i tot en el cas que el progrs mdic es pogus mantenir
sense la resta del sistema tecnolgic, seguiria tenint punts negatius.
Suposem per exemple que es descobrs una cura per a la diabetis.
La gent amb una tendncia gentica a la diabetis seria capa de
sobreviure i reproduir-se tan b com qualsevol altre. La selecci
natural contra els gens de la diabetis pararia i es dispersarien
per la poblaci. (Aix pot estar succeint ja en certa mesura, des
que la diabetis, si b no s curable, pot ser controlada mitjanant
ls dinsulina). Lnica soluci seria alguna classe de programa
deugensia o denginyeria gentica, pel que lhome en el futur ja
no seria una creaci de la naturalesa, o de la casualitat, o de du
(depenent de les teves creenes religioses o flosfques), sin un
producte manufacturat.
50 51
123. Si creus que el govern interfereix massa en la teva vida, ARA,
esperat a que comenci a regular la constituci gentica dels teus flls.
Tal regulaci ser inevitable desprs de lintroducci denginyeria
gentica dssers humans, perqu les conseqncies duna enginyeria
gentica no regulada serien desastroses
19
.
124. La resposta habitual a tals assumptes s parlar duna tica
mdica. Per un codi tic no serviria per a protegir la llibertat
en laspecte del progrs mdic; noms empitjoraria el problema.
Un codi tic aplicable a lenginyeria gentica tindria com a
resultat un intent de regulaci de la constituci gentica dels ssers
humans. Alg (probablement la classe alta i mitja, majoritriament),
decidiria que tals aplicacions serien tiques i unes altres no pel
que conseqentment, estarien imposant els seus propis valors a la
constituci gentica de la poblaci. Fins i tot si un codi tic fos elegit en
bases completament democrtiques, la majoria estaria imposant els
seus propis valors a una minoria que pogus tenir una idea diferent
del que constitueix un s tic de lenginyeria gentica. Lnic codi
tic que veritablement protegiria la llibertat seria un que prohibs
QUALSEVOL enginyeria gentica en ssers humans, i pots estar
segur que tal codi mai ser aplicat en una societat tecnolgica. Cap
codi que redueixi lenginyeria gentica a un paper trivial, podria
mantenir-se en peu per gaire temps, perqu la temptaci que ofereix
limmens poder de la biotecnologia seria irresistible, tenint en compte
que a la majoria de la gent els hi semblaran bvies i inequvocament
bones moltes de les seves aplicacions (eliminar malalties mentals i
fsiques, donar a la gent les habilitats que necessiten per a prosperar
en el mn actual). Inevitablement, lenginyeria gentica ser usada
extensivament per noms de manera conseqent amb les necessitats
del sistema tecnolgic-industrial
20
.
19
Sols cal pensar que un enginyer gentic irresponsable podria crear molts
terroristes.
20
Com a exemple, a ms de les conseqncies indesitjables del progrs mdic,
suposem que es descobreix la cura per al cncer: fns i tot en el cas que el
tractament sigui massa car com per ser assequible per a la majoria excepte una
elit, progressivament reduiria la iniciativa daturar lemissi dagents cancerigens en
el nostre medi.
LA TECNOLOGIA S UNA FORA SOCIAL MS PODEROSA QUE
LASPIRACI DE LLIBERTAT
125. No s possible aconseguir un comproms DURADOR entre
tecnologia i llibertat, ja que la tecnologia s de bon tros la fora
social ms poderosa i envaeix contnuament la llibertat a travs
de REPETITS compromisos. Imagina el cas de dos vens, cadascun
dels quals posseeix la mateixa quantitat de terra en un principi,
per un dells s ms poders que laltre. El poders reclama un
tros de terra de laltre. El feble shi nega. El poders diu, Molt b,
arribem a un acord. Dnam la meitat del que the demanat. Al
feble no li queda gaire ms opci que cedir. Un temps desprs, el ve
poders reclama un altre tros de terra, altra vegada hi ha un acord,
i aix successivament. Forant a lhome feble a una llarga srie de
compromisos, el ve poders aconsegueix fnalment tota la seva terra.
Aix s com funciona el conficte entre tecnologia i llibertat..
126. Deixeu-nos explicar perqu la tecnologia s una fora social
ms poderosa que laspiraci de llibertat.
127. Acostuma a passar que un avan tecnolgic que semblava
no amenaar la llibertat, ms endavant resulta amenaar-la molt
seriosament. Un vianant podia anar on volgus, anar al seu propi
pas sense observar cap regulaci de trfc, i era independent de
sistemes de suport tecnolgic. Quan es van introduir els vehicles
a motor, van aparixer com a un increment en la llibertat de la
gent. No li van prendre llibertat al vianant, ning havia de tenir un
autombil si no el volia, i qualsevol que escolls comprar-ne un, no
podia moures gaire ms rpid que el vianant. Per lintroducci de
transport motoritzat aviat va canviar la societat, restringint greument
la llibertat de locomoci de lhome. Quan els autombils van comenar
a ser nombrosos, va ser necessari regular el seu s extensiu. Hom no
pot anar amb cotxe per on li dongui la gana, especialment en rees
densament poblades; els nostres moviments sn governats pel fuir
del trfc i les seves lleis. Hom est restringit per diferents obligacions:
carnet de conduir, renovaci de carnet, contracte dassegurances,
exmens de manteniment del cotxe, pagaments mensuals del crdit
per comprar el cotxe... A sobre, utilitzar transport motoritzat ja no
s opcional. Des de lintroducci de transport motoritzat les nostres
52 53
ciutats shan re-urbanitzat de tal manera que la majoria de la gent ja
no pot anar caminant diriament al lloc de treball, rees de compra
o centres doci. Aix doncs, HA DE dependre de lautombil per tal
de transportar-se. Altrament, ha dutilitzar el transport pblic; en tal
cas t molt menys control sobre el seu propi moviment que no pas
conduint un cotxe. Fins i tot la llibertat del vianant est mpliament
restringida. En la ciutat sha de parar contnuament i esperar en els
semfors, que estan dissenyats principalment per a servir al trfc
rodat. En el camp, el trfc motoritzat fa perills i desagradable
caminar per la carretera. (Cal subratllar limportant punt que acabem
dillustrar amb el cas del transport motoritzat: quan un nou article
tecnolgic sintrodueix com a opci que una persona pot acceptar
o rebutjar lliurement, no t perqu ROMANDRE necessriament
opcional. En molts casos, la nova tecnologia canvia la societat de tal
manera que a la llarga la gent es veu FORADA a utilitzar-la).
128. Mentre que cada nou avan tcnic sembla desitjable
CONSIDERAT PER SI SOL, el progrs tecnolgic COM A TOTALITAT
estreny la nostra esfera de llibertat contnuament. Electricitat,
fontaneria, comunicacions rpides a llarga distncia... com es podria
argumentar contra qualsevol daquestes coses, o contra qualsevol
altre dels innombrables avanos tcnics que ha fet la societat
moderna? Hauria estat absurd resistir-se a la introducci del telfon,
per exemple. Ofereix molts avantatges i cap desavantatge. Tot i
aix, tal com expliquem en els pargrafs 59-76, tots aquests avanos
tcnics com a conjunt, han creat un mn en el qual la sort de lhome
mitj ja no est en les seves prpies mans o en les dels seus amics
i vens, sin en la dels poltics, executius de corporacions i remots i
annims tcnics i burcrates a qui com a individu no t poder per a
infuir
21
. El mateix procs continuar en el futur. Lenginyeria gentica,
21
Ja que molta gent pot trobar paradoxal la noci de que moltes coses bones
poden sumar-se per fer-ne una de dolenta, ho illustrarem amb una analogia.
Suposem que el Sr. A est jugant a escacs amb el Sr. B. El Sr. C, un gran mestre, est
mirant per sobre lespatlla del Sr. A. Aquest, lgicament, vol guanyar la partida,
aix que si el Sr. C indica un bon moviment al Sr. A, li est fent un bon favor. Per
ara suposem que el Sr. C indica al Sr. A TOTS els seus moviments. En cada instant
particular fa un favor al Sr. A indicant-li el seu millor moviment, per indicant-li TOTS
els moviments, espatlla el joc, ja que no t sentit que el Sr. A jugui si alg altre fa
tots els seus moviments. La situaci de lhome modern s anloga a la del Sr. A. El
per exemple. Poca gent es resistir a lintroducci duna tcnica
gentica que elimini les malalties hereditries. Aparentment no t
res de dolent i prev molt de sofriment. Tot i aix, un gran nombre
de millores gentiques com a conjunt, far dels ssers humans un
producte denginyeria ms que no pas una lliure creaci de latzar (o
de du, o del que sigui, depenent de les teves creences religioses).
129. Una altra ra per la qual la tecnologia s una poderosa
fora social s que, en el context duna societat donada, el progrs
tecnolgic camina en una sola direcci; mai pot fer marxa enrere.
Tan bon punt sha introdut una innovaci tcnica, la gent normalment
es torna depenent de la mateixa, tret que sigui reemplaada
per alguna innovaci encara ms avanada. La gent no noms es
torna depenent com a individualitat dun nou producte tecnolgic,
sin, i fns i tot en major grau, el sistema com a conjunt es torna
depenent dell. (Imagina qu li passaria al sistema actual si, per
exemple, els ordinadors fossin eliminats). Aix doncs, el sistema es pot
moure en una sola direcci, darrere duna major tecnologitzaci. La
tecnologia fora a la llibertat a donar un pas enrere contnuament,
per la tecnologia mai pot donar un pas enrereexcepte amb
lenderrocament del sistema tecnolgic sencer.
130. La tecnologia avana molt rpidament i amenaa la llibertat
en molts punts al mateix temps (amuntegament de poblaci, normes
i regulacions, increment de dependncia de les persones en grans
organitzacions, propaganda i altres tcniques psicolgiques,
enginyeria gentica, invasi de la intimitat a travs de dispositius
de vigilncia i ordinadors, etc.). Per fer recular QUALSEVOL de les
amenaces a la llibertat faria falta una lluita social molt diferent.
Aquells que volen protegir la llibertat es veuen aclaparats pel
gran nombre de noves agressions i la rapidesa amb la qual es
desenvolupen, i per tant, es senten impotents i no resisteixen gaire
temps. Lluitar contra cadascuna de les amenaces per separat seria
intil. nicament lluitant contra el sistema tecnolgic com a conjunt
es pot tenir lesperana de reeixir; per aix s revoluci, no
reformisme.
sistema fa la vida duna persona molt ms fcil dinnombrables formes, per fent-ho
priva a aquesta del control sobre la seva prpia sort.
54 55
131. Els tcnics (usem aquest terme per a descriure a tots aquells
que realitzen una tasca especialitzada que requereix entrenament)
tendeixen a estar tan compromesos amb el seu treball (la seva
activitat substitutria) que quan sorgeix un conficte entre aquest i la
llibertat, gaireb sempre decideixen en favor del seu treball tcnic.
Aix s obvi en el cas dels cientfcs, per tamb apareix en altres
mbits: educadors, grups humanitaris, organitzacions ecologistes,...
no vacillen a utilitzar propaganda o altres tcniques psicolgiques
per a ajudar-se a aconseguir les seves lloables fnalitats. Les
corporacions i les institucions governamentals, quan els hi conv,
no dubten a cercar informaci sobre persones sense respectar la
seva intimitat. Els cossos policials es troben constantment limitats
pels drets constitucionals dels sospitosos o persones completament
innocents, i fan tot el legalment possible (a vegades illegalment)
per a restringir o burlar aquests drets. Molts daquests educadors,
funcionaris governamentals i agents de la llei creuen en la llibertat,
en la intimitat i en els drets constitucionals, per quan aquests entren
en conficte amb el seu treball, normalment creuen que el seu treball
s ms important.
132. s ben sabut que generalment la gent treballa millor i ms
persistentment quan lluita per obtenir un premi que no pas quan
intenta evitar un cstig o un resultat negatiu. Els cientfcs i altres
tcnics estan motivats principalment pels premis que aconsegueixen a
travs del seu treball. Per aquells que soposen a la invasi tcnica
de la llibertat estan treballant per a evitar un resultat negatiu,
conseqentment, sn ben pocs els que treballen de forma persistent
i efca en aquesta feixuga tasca. Si algun cop els reformistes
aconsegueixen una victria notable que sembli aixecar una barrera
slida contra futures erosions de la llibertat a travs del progrs
tcnic, molts tendiran a relaxar-se i a desviar la seva atenci cap a
activitats ms agradables. Per els cientfcs seguiran atrafegats en
els seus laboratoris i la tecnologia, a mesura que progressa, trobar
camins, malgrat qualsevol obstacle, per a exercir ms i ms control
sobre les persones i fer-les ms dependents del sistema.
133. Cap acord social, siguin lleis, institucions, costums o codis tics,
pot proporcionar una protecci permanent contra la tecnologia. La
histria ens ensenya que tots els acords socials sn transitoris; tots
canvien o fracassen a la llarga. Per els avanos tecnolgics sn
permanents dins del context duna determinada civilitzaci. Suposem,
per posar un exemple, que fos possible arribar a un acord social
que impeds laplicaci denginyeria gentica als ssers humans o
de forma que no amenacs a la llibertat i la dignitat. Tot i aix, la
tecnologia seguiria esperant. Tard o dhora lacord social fracassaria.
Probablement dhora, tenint en compte la rapidesa en qu canvia la
nostra societat. Llavors lenginyeria gentica comenaria a envair
la nostra esfera de llibertat, i aquesta invasi seria irreversible
(excepte amb lenderrocament de la civilitzaci tecnolgica sencera).
Qualsevol illusi daconseguir quelcom permanent a travs dacords
socials hauria de dissipar-se observant el que est passant amb la
legislaci ambiental. Fa pocs anys semblava que hi havia fermes
barreres legals per prevenir com a mnim ALGUNES de les pitjors
formes de degradaci ambiental. Un petit canvi en el vent poltic i
aquestes barreres comencen a esfondrar-se.
134. Per totes les raons anteriors, la tecnologia s una fora social
ms poderosa que laspiraci de llibertat, per aquesta afrmaci
requereix una important qualifcaci. Sembla ser que durant les
prximes dcades el sistema tecnolgic-industrial experimentar
una important quota de tensi en problemes econmics i ambientals
i, especialment, en problemes de comportament hum (alienaci,
rebelli, hostilitat, diverses difcultats socials i psicolgiques).
Esperem que la tensi que molt probablement travessar el sistema
li ocasionar el collapse, o almenys lafeblir prou com perqu
succeeixi una revoluci i triomf. Llavors, en aquest particular
moment, laspiraci de llibertat shaur mostrat ms poderosa que
la tecnologia.
135. En el pargraf 125 fem servir una analogia dun ve feble
empobrit per un ve ms fort que li pren tota la seva terra forant-
lo a una srie de compromisos. Per suposem ara que el ve fort
cau malalt, i per tant, s incapa de defensar-se. El ve feble pot
forar al fort a retornar-li la seva terra o b el pot matar. Si deixa
sobreviure a lhome fort i tan sols el fora a retornar-li la seva terra,
s un idiota, ja que quan lhome fort es recuperi tornar a quedar-
56 57
se amb tota la terra per a ell. Lnica alternativa assenyada per a
lhome feble s matar al fort mentre t la oportunitat. De la mateixa
manera, mentre el sistema industrial est malalt, hem de destruir-lo.
Si transigim i deixem que es recuperi de la seva malaltia, a la llarga
destruir tota la nostra llibertat.
ELS MS SIMPLES PROBLEMES SOCIALS HAN DEMOSTRAT SER
INTRACTABLES
136. Si alg segueix creient que seria possible reformar el sistema
per tal de protegir la llibertat vers la tecnologia, deixa-li considerar
com de barroerament i, en gran part desafortunadament, la nostra
societat ha estat tractant altres problemes socials que sn molt ms
simples i globals. Entre altres coses, el sistema ha fallat a aturar la
degradaci ambiental, la corrupci poltica, el trfc de drogues o
labs domstic.
137. Prenguem els nostres problemes ambientals, per exemple.
Aqu el conficte de valors s evident: els interessos econmics dara,
en contraposici a la conservaci dalgun dels nostres recursos
naturals per als nostres nts
22
. Per en aquesta matria sols obtenim
ximpleries i ofuscaci per part de la gent que t poder, i res semblant
a una lnia dacci clara i conseqent, i continuem acumulant els
problemes ambientals amb els quals hauran de viure els nostres
nts. Els intents de resoldre el problema ambiental consisteixen en
lluites i compromisos entre diferents faccions, algunes de les quals
ascendeixen en un moment, i daltres en un altre moment. La lnia de
lluita canvia juntament amb la corrent dopini pblica que canvia
constantment. Aquest no s un procs racional, ni tampoc s apte
per a conduir a una soluci convenient i prspera al problema. Els
principals problemes socials, si mai arriben a ser resolts, rarament
o mai ho sn a travs dun pla racional i comprensible. Simplement es
resolen per si mateixos a travs dun procs en el qual diversos grups
22
Aqu estem considerant nicament un conficte de valors dintre del corrent dopini
principal. Per tal de simplifcar, no entrarem a considerar valors marginals com
ara la idea de que la naturalesa salvatge s ms important que la prosperitat
econmica humana.
competidors perseguint els seus propis interessos
23
(normalment de
curt perode) arriben (principalment a causa de la sort) a algun
modus vivendi ms o menys estable. De fet, segons els principis que
formulem en els pargrafs 100-106 fan que dubtem molt de que els
plans socials racionals de llarg perode puguin arribar a ser prspers
ALGUNA VEGADA.
138. Aix doncs, queda clar que la raa humana t en el millor
dels casos una capacitat molt limitada per a resoldre problemes
socials relativament globals. Si aix s aix, com podr resoldre el
problema molt ms difcil i subtil de reconciliar llibertat i tecnologia?
La tecnologia presenta avanos materials ben delimitats, mentre
que la llibertat s una abstracci que signifca coses diferents
per a gent diferent, i la seva prdua s fcilment ocultada per la
propaganda.
139. Cal tenir en compte aquesta important diferncia: s possible
que els nostres problemes ambientals (per exemple) puguin arribar
a estabilitzar-se algun dia a travs dun pla comprensiu i racional,
per si aix passa ser perqu a la llarga, al sistema li interessa
resoldre aquests problemes. Per NO li interessa preservar la
llibertat o lautonomia de petits grups. Tot al contrari, li interessa
tenir sota control el comportament hum en lextensi ms mplia
possible. Aix doncs, mentre que consideracions prctiques poden
forar el sistema a adoptar prudncia i racionalitat respecte als
problemes mediambientals, aquestes mateixes consideracions poden
forar el sistema a regular la conducta humana ms exhaustivament
(preferiblement a travs de mitjans indirectes que encobriran linvasi
de la llibertat). Aquesta no s tan sols la nostra opini. Eminents
cientfcs socials (per exemple James Q. Wilson) han emfatitzat la
importncia de socialitzar a la gent amb ms efectivitat.
24
23
Els propis interessos no sn necessriament interessos MATERIALS. Poden consistir a
realitzar alguna necessitat psicolgica, per exemple, promoure lideologia o religi
prpia.
24
Al sistema li interessa permetre un cert grau prescrit de llibertat en alguns mbits.
Per exemple, la llibertat econmica (amb les degudes limitacions i restriccions) ha
demostrat ser efectiva promovent el creixement econmic. Per tan sols la llibertat
limitada, circumscrita i planifcada interessa al sistema. Lindividu sha de mantenir
sempre encadenat, encara que la cadena sigui llarga (veure pargrafs 94, 97).
58 59
LA REVOLUCI S MS FCIL QUE LA REFORMA
140. Esperem haver convenut al lector de que el sistema no pot ser
reformat per tal de reconciliar llibertat i tecnologia. Lnica soluci
possible s desfer-nos del sistema tecnolgic-industrial sencer. Aix
implica la revoluci, no necessriament un alament armat, per
certament un canvi radical i fonamental en la naturalesa de la
societat.
141. La gent tendeix a assumir que com que una revoluci implica
canvis molt ms grans que no pas una reforma, s ms difcil dur-la a
terme. En realitat, sota determinades circumstncies, la revoluci s
ms senzilla que la reforma. La ra s que un moviment revolucionari
pot inspirar una intensitat de comproms que un moviment reformista
no pot. Un moviment reformista tan sols ofereix arreglar un problema
social en particular. Un moviment revolucionari ofereix resoldre tots
els problemes de cop i crear un nou mn sencer. Proporciona la classe
dideal pel qual la gent estaria disposada a crrer grans riscos i a
fer grans sacrifcis. Per aquesta ra seria ms fcil denderrocar el
sistema tecnolgic sencer que no pas posar restriccions efectives i
permanents en el desenvolupament de laplicaci de qualsevol mbit
de la tecnologia, com ara lenginyeria gentica; sota condicions
adequades un gran nombre de gent es pot dedicar apassionadament
a una revoluci contra el sistema tecnolgic-industrial. Tal com
assenyalem en el pargraf 132, els reformistes pretenent limitar
certs aspectes de la tecnologia estarien treballant per a evitar un
resultat negatiu. Per els revolucionaris treballen per a guanyar una
poderosa recompensai, per aix, treballen ms durament i ms
persistentment que no pas els reformistes.
142. La reforma queda sempre continguda per la por a conseqncies
doloroses si els canvis van massa lluny. Per tan bon punt la febre
revolucionria ha pres embranzida en una societat, la gent est
disposada a passar per incomptables penries a costa de la revoluci.
Aix es va veure clarament en les Revolucions Francesa i Russa. Pot
ser que en tals casos noms una minoria de la poblaci estigus
realment compromesa, per aquesta minoria s sufcientment gran
i activa com per a convertir-se en la fora dominant de la societat.
Tindrem ms a dir sobre la revoluci en els pargrafs 180-205.
CONTROL DEL COMPORTAMENT HUM
143. Des de linici de la civilitzaci, les societats organitzades han
hagut de pressionar als ssers humans per a que lorganisme social
funcioni. Els tipus de pressi varien molt duna societat a una altra.
Algunes de les pressions sn fsiques (dieta pobra, treball excessiu,
polluci ambiental), algunes sn psicolgiques (soroll, amuntegament
de poblaci, forar el comportament hum al motlle que la societat
requereix). En el passat, la naturalesa humana era prcticament
constant, o variava lleugerament dins de certs lmits. Conseqentment,
les societats han estat capaces de pressionar a la gent noms fns
a cert punt. Quan es sobrepassa el lmit de la resistncia humana,
les coses comencen a anar malament: rebelli, crim, corrupci,
evasi del treball, depressi o altres problemes mentals, taxa de
mortalitat elevada o descens de la natalitat o alguna altra cosa
que fa que la societat es collapsa o b es torna massa inefcient
i s (rpidament o gradualment, a travs de conquestes, desgast
o evoluci) reemplaada per alguna altra forma de societat ms
efcient
25
.
144. Aix doncs, la naturalesa humana ha posat certs lmits en el passat
al desenvolupament de les societats. La gent podia ser pressionada
fns a cert punt i no ms enll. Per avui en dia aix podria estar
canviant, ja que la tecnologia moderna est desenvolupant formes
de modifcar als ssers humans.
145. Imagina una societat que sotmet a la gent a condicions que la
fa terriblement infeli, i que desprs els dna drogues per suprimir
la seva infelicitat. Cincia fcci? Ja est passant en certa mesura en
la nostra societat. s ben sabut que la taxa de depressions clniques
ha augmentat enormement en les ltimes dcades. Creiem que aix
s a causa del collapse del procs de poder, tal i com expliquem
en els pargrafs 59-76. Per fns i tot si estem equivocats, laugment
25
No estem dient que lefcincia o el potencial per sobreviure duna societat,
sempre ha sigut inversament proporcional a la quantitat de pressi o penries a
les quals la societat sotmet a la gent. Aquest no s el cas. Hi ha bones raons per
creure que moltes societats primitives sotmetien a la gent a menys pressi que no
pas la societat Europea, per la societat Europea va demostrat ser molt ms efcient
que qualsevol societat primitiva i sempre va guanyar els confictes amb aquestes
societats degut als avantatges que els hi oferia la tecnologia.
60 61
de la taxa de depressions s indubtablement el resultat dALGUNES
condicions existents en la societat actual. En comptes dextirpar les
condicions que fan que la gent estigui deprimida, la societat moderna
els dna drogues antidepressives. En realitat, els antidepressius sn
una forma de modifcar lestat intern dun individu de tal manera que
li permeti tolerar les condicions socials que altrament consideraria
intolerables. (S, som conscients de que la depressi t un origen
purament gentic ben sovint. Aqu ens estem referint a aquells casos
en els quals lambient hi juga un paper predominant).
146. Les drogues que afecten a la ment sn noms un exemple dels
mtodes de control del comportament hum que la societat moderna
est desenvolupant. Vegem alguns altres.
147. Per comenar, hi ha les tcniques de vigilncia. Les cmeres de
vdeo ocultes sutilitzen actualment en la majoria de supermercats i
en molts altres llocs, els ordinadors sutilitzen per a recollir i processar
enormes quantitats dinformaci sobre els individus. La informaci
aix obtinguda augmenta enormement lefectivitat de la coacci
fsica, s a dir, lefectivitat dels cossos policials
26
. Tamb hi ha els
mtodes de propaganda, pels quals els mass media proporcionen
mitjans efectius. Shan desenvolupat tcniques efcients per a guanyar
eleccions, vendre productes, infuir en lopini pblica. Lindstria
de lentreteniment funciona com a una important eina psicolgica
del sistema, fns i tot quan ofereix grans dosis de sexe i violncia,
possiblement. Lentreteniment proporciona a lhome actual un mitj
per desfogar-se. Mentre s absorbit per la televisi, els vdeos, etc.
26
Si creus que una aplicaci de la llei ms efectiva s inequvocament bona perqu
suprimeix el crim, llavors recorda que el crim tal i com el defneix el sistema no s
necessriament el que Tu anomenes crim. Avui en dia fumar marihuana s un crim,
i, en alguns llocs dEUA, tamb ho s la possessi duna pistola sense registrar. En
un futur, la possessi de QUALSEVOL arma de foc, registrada o no, podria ser
contemplat com a delicte, i el mateix podria passar amb mtodes no aprovats de
criar als infants, tals com les bufetades. En alguns pasos, expressions de dissidncia
poltica sn un crim, i no tenim la certesa de que aix no pugui passar en els EUA, ja
que cap constituci o sistema poltic dura per sempre.
Si una societat necessita cossos policials molt estesos i poderosos, s que
alguna cosa va malament en aquest societat; ha dhaver-hi gent subjecta a severes
pressions si nhi ha tanta que es nega a seguir les regles, o seguir-les nicament
perqu hi est forada. En el passat, moltes societats shan mantingut amb poques
o cap llei daplicaci formal.
es pot oblidar de la tensi, lansietat, la frustraci, la insatisfacci.
Molta gent primitiva, quan no t cap feina a fer, est prou satisfeta
com per a asseures durant hores sense fer res, perqu estan en
pau amb ells mateixos i amb el mn. Per la majoria de la gent
moderna ha destar constantment ocupada o entretinguda, altrament
savorreixen, s a dir, es posen nerviosos, incmodes, irritables.
148. Altres tcniques incideixen ms profundament que les
precedents. Leducaci ja no s un simple assumpte de picar el culet
dun xaval quan no se sap la lli i amanyagar-li el cap quan la
sap. Sest convertint en una tcnica cientfca per a controlar el
desenvolupament del nen. Els Centres daprenentatge Sylvan, per
exemple, han tingut molt dxit motivant als nens a estudiar i tamb
han fet servir tcniques psicolgiques amb ms o menys xit en molts
collegis convencionals. Les tcniques de paternitat que sensenyen
als pares, estan dissenyades per a fer que els nens acceptin els valors
fonamentals del sistema i es comportin tal i com desitja el sistema.
Els programes de salut mental, les tcniques dintervenci, la
psicoterpia i ms coses per lestil, estan ostensiblement dissenyades
per a benefciar als individus, per a la prctica, normalment
serveixen com a mtodes per a induir a pensar i comportar-se tal i
com requereix el sistema. (No hi ha cap contradicci aqu; un individu
a qui els seus actes o el seu comportament li comporten un conficte
amb el sistema, es troba en contra duna fora massa poderosa
com per a conquerir-la o escapar-sen, per tant, s probable que
sofreixi tensi, frustraci, derrota. El seu cam ser molt ms planer
si pensa i es comporta tal i com desitja el sistema. En aquest sentit,
sest actuant en benefci de lindividu quan se li renta el cervell
perqu adopti el cam de la conformitat). Es desaprova labs dels
infants en les seves formes ms indecents i bvies, si no en totes, en la
majoria de cultures. Turmentar a un infant per raons trivials o sense
cap ra, s quelcom que horroritza a gaireb tothom. Per molts
psiclegs interpreten el concepte dabs molt ms mpliament. Sn
els fagells, quan sutilitzen com a part dun sistema de disciplina
racional i conseqent, una forma dabs? En ltima instncia, la
resposta ser decidida per si els fagells tendeixen o no a produir
comportaments que facin a una persona encaixar b amb el sistema
existent de societat. A la prctica, la paraula abs tendeix a ser
interpretada per a incloure qualsevol mtode per criar infants que
62 63
produeixi comportaments inconvenients per al sistema. Aix doncs,
quan van ms enll de la prevenci de la crueltat bvia i sense sentit,
els programes per a prevenir labs dels infants sn dirigits cap al
control del comportament hum per part del sistema.
149. Presumiblement, linvestigaci continuar incrementant lefectivitat
de les tcniques psicolgiques de control del comportament hum.
Per creiem que probablement, les tcniques psicolgiques no seran
sufcient per a adaptar als ssers humans a la classe de societat que
la tecnologia est creant. Probablement hauran dutilitzar mtodes
biolgics. Ja hem esmentat ls de drogues en relaci amb aix. La
neurologia pot proporcionar altres camins de modifcaci de la ment
humana. Lenginyeria gentica en ssers humans ja est comenant
a tenir lloc en forma de terpia de gens, i no veiem cap ra per
concloure que tals mtodes no seran utilitzats a la llarga per tal
de modifcar aquells aspectes del cos que afecten al funcionament
mental.
150. Tal i com esmentem en el pargraf 134, la societat industrial
sembla estar entrant en un perode de greus tensions, per una banda,
a causa dels problemes del comportament hum i per laltra, a causa
dels problemes econmics i ambientals. I una proporci considerable
daquests dos ltims sn conseqncia del comportament dels ssers
humans. Lalienaci, la baixa autoestima, la depressi, lhostilitat, la
rebelli; nens que no estudien, les bandes juvenils, ls de drogues
illegals, el robatori, labs dinfants, altres crims, el sexe insegur, els
embarassos dadolescents, el creixement de la poblaci, la corrupci
poltica, lodi racial, la rivalitat tnica, lamarg conficte ideolgic
(per exemple pro-abortament versus pro-vida), lextremisme poltic,
el terrorisme, el sabotatge, els grups antigovernamentals, els grups
dodi. Tot aix amenaa la supervivncia del sistema. Per tant, el
sistema es veur FORAT a fer servir tots els mitjans prctics de
control del comportament hum.
151. s evident que el collapse social que veiem avui en dia no s
resultat del simple atzar. Noms pot ser el resultat de les condicions
de vida que el sistema imposa a la gent. (Hem argumentat que la
condici ms important s el collapse del procs de poder). Si el
sistema t xit imposant sufcient control sobre el comportament
hum per tal dassegurar la seva prpia supervivncia, shaur
sobrepassat un moment crtic en la histria de la humanitat. Mentre
que antigament els lmits de la resistncia humana havien imposat
lmits al desenvolupament de les societats (tal i com hem explicat en
els pargrafs 143,144) la societat tecnolgica-industrial ser capa
de traspassar aquests lmits modifcant als ssers humans, ja sigui per
mtodes psicolgics, biolgics o tots dos junts. En el futur, els sistemes
socials no estaran adaptats per a ajustar-se a les necessitats dels
ssers humans. En canvi, els ssers humans estaran adaptats per a
ajustar-se a les necessitats del sistema
27
.
152. En general, el control tecnolgic sobre els ssers humans
probablement no ser introdut amb una intenci totalitria ni tan
sols a travs dun desig conscient de restringir la llibertat humana
28
.
Cada nou esgla en lafrmaci del control sobre la ment humana
ser pres com una resposta racional a un problema al qual senfronti
la societat, com ara guarir lalcoholisme, reduir la criminalitat o induir
a la gent jove a que estudi cincia i enginyeria. En molts casos, hi
haur una justifcaci humanitria. Per exemple, quan un psiquiatra
prescriu un antidepressiu a un pacient deprimit, li est fent clarament
un favor a aquesta persona. Seria inhum negar la droga a alg
que la necessita. Quan els pares manen als seus flls als Centres
daprenentatge Sylvan perqu siguin manipulats i aix sentusiasmin
amb els seus estudis, ho fan des de la preocupaci del benestar dels
seus flls. Potser alguns daquests pares desitjarien que no shagus
de tenir un entrenament especialitzat per a aconseguir un treball
i que el seu infant no hagus de sofrir un rentat de cervell per a
convertir-se en un adepte dels ordinadors. Per, qu poden fer? No
poden canviar la societat, i el seu fll es podria quedar a latur si no
t certes destreses, per tant, lenvien a Sylvan.
153. Aix doncs, no sintroduir el control sobre el comportament hum
a travs de les calculades decisions de les autoritats, sin a travs
27
Per ser exactes, les societats passades han tingut mitjans dinfuenciar el
comportament hum, per aquests han estat primitius i de baixa efectivitat
comparats amb els mitjans tecnolgics que estan desenvolupant-se ara.
28
Tot i aix, alguns psiclegs han expressat opinions pblicament, indicant el seu
menyspreu a la llibertat humana. I el matemtic Claude Shannon va ser citat a Omni
(agost de 1987) dient visualitzo un temps en el qual serem per als robots el que els
gossos sn per als humans, i jo estic donant suport a les mquines.
64 65
dun procs devoluci social (una RPIDA evoluci). El procs ser
impossible de resistir, perqu cada avan, considerat per si mateix,
semblar benefcis, o en tot cas, els perjudicis derivats de lavan
semblaran ser menors dels que tindrien lloc si no es fes lavan.(Veure
pargraf 127). La propaganda, per exemple, sutilitza per a molts
bons propsits, com ara dissuadir de labs als infants o lodi racial.
Leducaci sexual s bviament til, malgrat tot, lefecte daquesta
(fns al punt que t xit) s manllevar la formaci dactituds sexuals
de la famlia i posar-la en mans de lEstat, representat pel sistema
deducaci pblica.
154. Suposem que es descobreix un tret biolgic que augmenta les
possibilitats de que un infant arribi a ser un criminal, i suposem que
alguna classe de terpia gentica pugui arribar a extirpar aquest
tret
29
. Sens dubte, la majoria de pares que tinguessin flls amb aquest
tret, els sotmetrien a la terpia. Seria inhum no fer-ho, ja que
probablement, linfant tindria una vida miserable si arribs a ser un
criminal. Per moltes o la majoria de les societats primitives tenien
una baixa criminalitat en comparaci amb la nostra, encara que
no tinguessin ni mtodes dalta tecnologia per a criar als infants, ni
cruels sistemes de cstig. Ja que no hi ha cap ra per a suposar que
els homes moderns tenen ms tendncies depredadores que no pas
els primitius, lalt ndex de criminalitat en la nostra societat ha de ser
degut a les pressions que ha de suportar la gent sota les condicions
modernes, a les quals molts no poden o no podran adaptar-se. Aix
doncs, un tractament dissenyat per a extirpar potencials tendncies
criminals s, almenys en part, una manera de redissenyar a la gent
29
Aix no s cincia fcci! Desprs descriure aquest pargraf trobem un article
a Scientifc American segons el qual estan desenvolupant activament tcniques per
identifcar possibles futurs criminals i per tractar-los amb una combinaci de mitjans
biolgics i psicolgics. Alguns cientfcs advoquen compulsivament per laplicaci del
tractament, que podria estar disponible en un futur prxim. (Veure Buscant lElement
Criminal per W. Wayt Gibbs, Scientifc American, mar 1995). Pot ser que pensis
que aix est b perqu el tractament ser aplicat a aquells que puguin convertir-
se en criminals violents. Per s evident que no saturarien aqu. A continuaci, un
tractament seria aplicat a aquells que puguin convertir-se en conductors borratxos
(tamb posen en perill la vida humana), de la mateixa forma a la gent que assota
als seus flls, desprs als mediambientalistes que sabotegen lequipament per a la
tala darbres, fns arribar a qualsevol que el seu comportament sigui inconvenient
per al sistema.
perqu sajusti als requeriments del sistema.
155. La nostra societat tendeix a considerar com a malaltia
qualsevol forma de pensament o comportament que sigui inconvenient,
i aix s plausible perqu quan una persona no sajusta al sistema
es causa patiment a aquesta persona aix com problemes al sistema.
Daquesta manera la manipulaci dun individu per tal dajustar-lo
al sistema es veu com una cura per a una malaltia i per tant
com a bona.
156. En el pargraf 127 vam assenyalar que si ls dun nou producte
tecnolgic s INICIALMENT opcional, no t perqu MANTENIR-SE
necessriament com a opcional, ja que la nova tecnologia tendeix a
canviar la societat de tal manera que es fa difcil o impossible per a
un individu funcionar sense utilitzar aquesta tecnologia. Aix tamb
s aplicable a la tecnologia del comportament hum. En un mn en el
qual la majoria dels infants sn empesos a travs dun programa per
a entusiasmar-los a estudiar, els pares es veuran prcticament forats
a collocar al seu fll en el programa, perqu si no ho fan, llavors el
nen creixer per a ser, parlant comparativament, un ignorant, i per
tant, un aturat laboral. O suposem que es descobreix un tractament
biolgic que, sense efectes secundaris, reduir gradualment la tensi
psicolgica que massa gent sofreix en la nostra societat. Si una gran
quantitat de persones decideix fer el tractament, llavors el nivell
general de tensi es reduir, pel que ser possible per al sistema
incrementar les pressions que produeixen la tensi. Aix conduir
a que ms gent faci el tractament i aix successivament, per la qual
cosa en un futur la tensi podria convertir-se tan dura que poca gent
podria sobreviure sense fer el tractament de reducci de la tensi.
De fet, alguna cosa semblant sembla haver passat ja amb una de
les eines psicolgiques ms importants de la nostra societat per a
permetre a la gent el reduir (o almenys escapar temporalment) la
tensi, anomenat entreteniment de masses (veure pargraf 147).
El nostre consum dentreteniment de masses s opcional: cap llei
ens obliga a que vegem la televisi, escoltem la rdio, llegim revistes.
No obstant, lentreteniment de masses s un mitj per desfogar-se i
reduir lestrs, al qual molts de nosaltres ens hem tornat dependents.
Tothom es queixa sobre la pssima qualitat de la televisi, per
gaireb tothom la veu. Alguna gent ha deixat lhbit de veure la
televisi, per seria una persona rara aquella que pogus viure avui
66 67
en dia sense utilitzar CAP forma dentreteniment de masses (tot i que
fns fa relativament poc en la histria de la humanitat, la major part
de la gent sho passava molt b sense cap altre entreteniment que el
que cada comunitat local creava per a si mateixa). Sense la indstria
de lentreteniment, el sistema probablement no hagus estat capa
de posar impunement sobre nosaltres tanta pressi i estrs com fa.
157. Assumint que sobrevisqui la societat industrial, s probable que
la tecnologia adquireixi a la llarga alguna cosa prxima al control
complet sobre el comportament hum. Sha establert ms enll de
qualsevol dubte racional que el pensament i el comportament hum
tenen unes importants bases biolgiques. Tal i com han demostrat
els experimentadors, alguns sentiments com ara el desig, el plaer,
la clera i la por poden ser connectats i desconnectats mitjanant
lestimulaci elctrica de les parts apropiades del cervell. Danyant
altres parts es poden destruir records o recordar-los mitjanant
lestimulaci elctrica. Les drogues poden induir a allucinacions o
canvis dhumor. Pot haver-hi o no un nima humana immaterial, per,
si existeix, s clarament menys poderosa que els mecanismes biolgics
del comportament hum. Ja que si no fos aix, les investigacions no
podrien manipular tan fcilment els sentiments i el comportament
hum amb drogues i corrents elctrics.
158. Sembla ser que no seria prctic que tota la gent tingus
elctrodes inserits al cap per tal de ser controlada per les autoritats.
Per el fet que els pensaments i els sentiments humans estiguin tan
oberts a intervencions biolgiques ens mostren que aquesta qesti
s principalment un problema tcnic; un problema de neurones,
hormones i molcules complexes; el tipus de problema que s
accessible per latac cientfc. Donada lextraordinria capacitat de
la nostra societat a resoldre problemes tcnics, s molt probable que
els grans avanos assoliran el control del comportament hum.
159. La resistncia del pblic previndr la introducci del control
tecnolgic del comportament hum? Seria possible, si intentessin
introduir tal control tot de cop. Per com que ser introdut a travs
duna llarga seqncia de petits avanos, no ser possible una
resistncia racional i efectiva. (Veure pargrafs 127, 132, 153).
160. A aquells que pensen que tot aix sona a cincia fcci, els
hi assenyalem que la cincia fcci dahir s la realitat davui. La
Revoluci Industrial ha alterat radicalment el medi i la forma de
vida de lhome i s de preveure que, com que la tecnologia saplica
cada cop ms al cos i a la ment humana, lhome ser alterat tan
radicalment com ho ha estat el seu medi i la seva forma de vida.
LA RAA HUMANA EN UNA CRULLA
161. Per ens hem avanat en la nostra histria. Una cosa s
desenvolupar en el laboratori una srie de tcniques psicolgiques
o biolgiques per a manipular el comportament hum i una altra
integrar aquestes tcniques dintre del funcionament dun sistema
social. El segon problema s el ms difcil dels dos. Per exemple,
mentre que les tcniques deducaci psicolgiques funcionen, sens
dubte, bastant b en els collegis laboratori on sn desenvolupades,
no s necessriament fcil daplicar-les amb xit a travs del nostre
sistema educatiu. Tots sabem com sn molts dels nostres collegis.
Els professors estan massa ocupats requisant ganivets i pistoles als
alumnes com per a sotmetrels a les ltimes tcniques per a convertir-
los en prolongacions dels ordinadors. Aix doncs, malgrat tots els
seus avanos tcnics referents al comportament hum, fns al dia
davui, el sistema no ha estat gaire afortunat a lhora de controlar
als ssers humans. La gent que t un comportament fora bo sota el
control del sistema sn del tipus que sanomena burgs. Per hi
ha cada cop ms persones qui duna manera o una altra sn rebels
al sistema: bandes juvenils urbanes, ocultistes, satanistes, nazis,
mediambientalistes radicals, milicians, etc.
162. Actualment, el sistema est ocupat en una desesperada lluita
per a superar certs problemes que amenacen la seva supervivncia,
entre els quals els ms importants sn els del comportament hum. Si
prospera a adquirir el control sufcient sobre aquest prou de pressa,
probablement sobreviur. Altrament fracassar. Creiem que el
problema es resoldr, molt probablement, en les prximes dcades,
posem daqu 40 a 100 anys.
163. Suposem que el sistema sobrevisqui a la crisi de les prximes
dcades. En aquell moment hauria de tenir resolt, o almenys sotms
a control, els principals problemes als quals senfronta, especialment
aquell de la socialitzaci dels ssers humans; aix s, fer a la gent
68 69
prou dcil com perqu el seu comportament no lamenaci ms. Tenint
aix en compte, no sembla que hagus dhaver-hi cap nou obstacle
al desenvolupament de la tecnologia, i presumiblement avanaria
cap a la seva conclusi lgica, que s el control total sobre tot en la
Terra, incloent als ssers humans i la resta dorganismes importants. El
sistema es pot convertir en una organitzaci unitria i monoltica, o pot
estar ms o menys fragmentat i constituir un nombre dorganitzacions
que coexisteixin en una relaci que inclogui elements tant de
cooperaci com de competici, exactament com passa actualment
amb el govern, les corporacions i altres grans organitzacions que
tant cooperen com competeixen les unes amb les altres. Gaireb
tota la llibertat humana haur desaparegut, perqu els individus
i els petits grups seran impotents respecte les grans organitzacions
armades amb supertecnologia i un arsenal deines psicolgiques i
biolgiques avanades per a manipular als ssers humans, a ms
dinstruments de vigilncia i coacci fsica. Noms un petit nombre de
gent tindr algun poder real i probablement fns i tot aquests tindran
una llibertat molt limitada, perqu el seu comportament tamb ser
regulat; exactament com passa avui en dia amb els nostres poltics
i executius de corporacions que tan sols poden mantenir les seves
posicions de poder mentre que el seu comportament es mantingui
dintre de certs lmits bastant estrets.
164. No et creguis que el sistema parar de desenvolupar noves
tcniques per a controlar als ssers humans i a la naturalesa tan bon
punt hagi sobrepassat la crisi de les prximes dcades i lincrement
del control ja no sigui necessari per a la seva supervivncia. Tot al
contrari, quan hagin passat els temps durs, el sistema incrementar el
control ms rpidament, perqu no li destorbaran les difcultats del
tipus que experimenta actualment. La supervivncia no s el motiu
principal del control. Com expliquem en els pargrafs 87-90, els
tcnics i els cientfcs continuen amb el seu treball en gran part com a
activitat substitutria, satisfent la seva necessitat de poder resolent
problemes tcnics. Continuaran fent aix amb entusiasme immoderat
i els problemes que trobaran ms interessants i desafadors per
resoldre, seran aquells sobre la comprensi del cos i la ment humana
i intervenir en el seu desenvolupament. Aix si, pel b de la
humanitat.

165. Per suposem, per altra banda, que el sistema no pugui
suportar la tensi de les prximes dcades. Si es collapsa pot haver-
hi un perode de caos, un temps de difcultats tals com aquells
que la histria ha experimentat en diverses poques del passat. s
impossible predir qu sorgir daquesta crisi, per, sigui com sigui, a
la raa humana se li donar una nova oportunitat. El perill ms gran
s que la societat industrial pugui comenar a reconstituir-se per si
sola durant els primers anys desprs del collapse. Per descomptat
hi haur molta gent (especialment del tipus vida de poder) que
estar ansiosa per tornar a fer funcionar les fbriques.
166. Per tant, aquells que odien la servitud a la qual el sistema
industrial est reduint a la raa humana, senfrontaran a dues tasques.
En primer lloc, hem de treballar per a augmentar la tensi social dins
del sistema aix com augmentar la probabilitat de que collapsi o
sigui prou afeblit com perqu una revoluci contra el mateix sigui
possible. En segon lloc, s necessari desenvolupar i propagar una
ideologia que soposi a la tecnologia i al sistema industrial. Tal
ideologia pot convertir-se en les bases duna revoluci contra la
societat industrial quan el sistema sigui prou afeblit. I tal ideologia
ajudar a assegurar que, quan la societat industrial es collapsi, les
seves restes siguin trossejades de forma irreparable, de manera que
no podr ser reconstruda. Les fbriques han de ser destrudes, els
llibres tcnics cremats, etc.
PATIMENT HUM
167. El sistema industrial no es collapsar purament com a resultat
duna acci revolucionria. No ser vulnerable a latac revolucionari
tret que els seus propis problemes interns de desenvolupament el
condueixin a difcultats molt greus. Per tant, si el sistema es collapsa,
ho far tamb espontniament o a travs dun procs que s en part
espontani per tamb ajudat pels revolucionaris. Si el collapse s
sobtat, molta gent morir, ja que la superpoblaci actual, no pot
seguir alimentant-se a si mateixa sense tecnologia avanada. Fins
i tot si el collapse s prou gradual com perqu la reducci de la
poblaci pugui succeir ms a travs de la reducci de lndex de
natalitat que no pas a travs de laugment de lndex de mortalitat,
el procs de desindustrialitzaci probablement ser molt catic
70 71
i implicar molt de patiment. s ingenu pensar que la tecnologia
pot ser reduda suaument, pas a pas, de forma ordenada, tenint en
compte que els tecnfls lluitaran obstinadament a cada pas. Llavors
s cruel treballar per al collapse del sistema? Podria ser, per podria
ser que no. En primer lloc, els revolucionaris no seran capaos de
collapsar el sistema tret que aquest ja estigui amb prou problemes
com perqu hi hagi una bona oportunitat de que es collapsi per si
sol; i com ms creixi, ms desastroses seran les conseqncies del
collapse, per la qual cosa pot ser que els revolucionaris, avanant
larribada del collapse, estaran reduint lextensi del desastre.
168. En segon lloc, cal sospesar la lluita i la mort contra la prdua de
llibertat i dignitat. Per a molts de nosaltres, la llibertat i la dignitat
sn ms importants que no pas una llarga vida o evitar el patiment
fsic. A ms a ms, tots hem de morir algun dia o altre i pot ser millor
morir lluitant per a sobreviure, o per una causa, que no pas viure una
vida llarga per buida i mancada de sentit.
169. En tercer lloc, no s del tot cert que la supervivncia del sistema
ens portar menys patiment del que ho faria el seu collapse. El
sistema ja ha causat, i continuar causant, un immens sofriment en tot
el mn. Les antigues cultures que durant centenars o milers danys van
oferir unes relacions satisfactries entre la gent i el seu medi, han
estat anorreades pel contacte amb la societat industrial, i el resultat
ha estat un catleg sencer de problemes econmics, ambientals,
socials i psicolgics. Un dels efectes de la intrusi de la societat
industrial ha estat que molts dels controls tradicionals de la poblaci
mundial shan desequilibrat, provocant lexplosi demogrfca, amb
tot el que aix implica. A ms, tenim el sofriment psicolgic ests per
tots els suposadament afortunats pasos dOccident (veure pargrafs
44-45). Ning sap qu passar com a resultat de la reducci de la
capa doz, de lefecte hivernacle i daltres problemes ambientals
que encara no es poden preveure. I, tal i com la proliferaci nuclear
ens ha demostrat, la nova tecnologia no pot mantenir-se fora de les
mans de dictadors i de les nacions irresponsables del tercer mn.
Tagradaria especular sobre el que lIraq o Korea del Nord faran
amb lenginyeria gentica?
170. Oh! diuen els tecnfls, la cincia arreglar tot aix!
Vencerem la fam, eliminarem el patiment psicolgic, farem feli i
saludable a tothom! S... segur. Aix s el que van dir fa 200 anys.
Se suposa que la Revoluci Industrial havia deliminar la pobresa,
fer feli a tothom, etc. El resultat actual ha estat completament
diferent. Els tecnfls sn desesperadament ingenus (o senganyen a si
mateixos) en la seva comprensi dels problemes socials. No sadonen
(o prefereixen ignorar) del fet que quan sintrodueixen grans canvis,
fns i tot aquells aparentment benefciosos, en una societat, porten a
una llarga seqncia daltres canvis, molts dels quals sn impossibles
de predir (pargraf 103). El resultat s el trastorn de la societat.
Per aix s molt probable que, en els seus intents per acabar amb
la pobresa i la malaltia, els dcils enginyers i tecnfls cren sistemes
socials terriblement problemtics, fns i tot ms que lactual. Per
exemple, els cientfcs presumeixen de que acabaran amb la fam
creant nous conreus genticament modifcats. Per aix permetr a
la poblaci humana continuar expandint-se indefnidament, i ja se
sap que lamuntegament de poblaci fa augmentar les tensions i
les agressions. Aix no s ms que un exemple dels PREVISIBLES
problemes que es presentaran. Emfatitzem que, tal i com ens ha
ensenyat la histria, el progrs tcnic ens portar nous problemes
amb ms rapidesa que no pas resolent els antics problemes. Aix
conduir als tecnfls a un llarg i difcil perode dexperiments i errors
per resoldre els problemes del seu nou mn feli (si es que ho
aconsegueixen). En el temps intermedi hi haur un gran patiment.
Per aix no est clar que la supervivncia de la societat industrial
suposi menys patiment que no pas el seu collapse. La tecnologia t
la raa humana capturada en un gbia on no sembla haver-hi cap
fcil escapatria.
EL FUTUR
171. Per suposem ara que la societat industrial supera les prximes
dcades i que aconsegueix suprimir tot all que lentorpeix, i per tant,
el sistema va sobre rodes. Quina classe de sistema ser? Considerem
algunes possibilitats.
172. Abans que res, deixans postular que els enginyers informtics
desenvolupen amb xit mquines intelligents que poden fer totes les
coses millor que els ssers humans. Si aix s aix, probablement tot el
treball el faran enormes sistemes de mquines altament organitzades
72 73
i no ser necessari cap esfor hum. Qualsevol dels dos casos podria
ocrrer: es podria permetre que les mquines prenguessin les seves
prpies decisions sense supervisi humana o es podria retenir el
control hum de les mquines.
173. Si es permet a les mquines prendre les seves prpies decisions
no podrem fer cap conjectura fns que tinguem els resultats, ja que s
impossible endevinar com es comportaran. Tan sols assenyalem que
el dest de la raa humana estar a la seva merc. Es pot argumentar
que la raa humana mai arribar a ser tan estpida com per lliurar
tot el poder a les mquines. Per no estem suggerint que la raa
humana transfereixi voluntriament el poder a les mquines ni que
aquestes sapoderin del mateix deliberadament. El que suggerim
s que la raa humana podria fcilment permetres a si mateixa
derivar en una posici de tal dependncia de les mquines que no
tindria altra elecci que acceptar totes les seves decisions. Com que
la societat i els problemes als quals senfronta sn cada cop ms i
ms complexos i les mquines ms i ms intelligents, la gent deixar
que prenguin cada cop ms decisions per ella, per la senzilla ra
que aquestes donaran uns resultats ms bons que no pas les fetes
pels ssers humans. A la llarga es podria arribar a un punt en que
les decisions necessries per a mantenir el sistema en marxa resultin
tan complexes que els ssers humans serien incapaos de prendre-
les intelligentment. Arribats a aquest punt, les mquines posseiran el
control efectiu. La gent no ser capa dapagar-les, ja que en ser
tan dependent que desendollar-les equivaldria al sucidi.
174. Per altra banda s possible que es mantingui el control hum
sobre les mquines. En aquest cas lhome mitj podria tenir control
sobre algunes mquines prpies, tals com el seu cotxe o el seu
ordinador personal, per el control sobre grans sistemes de mquines
restar en mans duna minscula elit, igual que avui en dia, per
amb dues diferncies. A causa dels avanos tecnolgics lelit tindr
major control sobre les masses i, com que ja no ser necessari el
treball hum, les masses seran suprfues, una crrega intil en el
sistema. Si lelit no t escrpols, simplement decidir exterminar-les.
Si sn humans, s possible que utilitzin propaganda o altres tcniques
psicolgiques o biolgiques per a reduir lndex de natalitat fns que
sextingeixin, deixant el mn sencer per lelit. O, si lelit consisteix en
liberals caritatius, pot ser que decideixin fer el paper de guies de
la resta de la humanitat. Vetllaran per a que tothom tingui les seves
necessitats fsiques satisfetes, per a que tots els nens creixin sota
condicions psicolgicament higiniques, per a que tothom tingui una
afci sana per a mantenir-se ocupat i que qualsevol que pugui estar
insatisfet rebi un tractament per a guarir el seu problema. s
clar que, la vida estar tan buida de sentit que la gent haur destar
dissenyada biolgica o psicolgicament, ja sigui per a extirpar la
seva necessitat pel procs de poder o per a reduir el seu impuls
pel poder a una afci inofensiva. Aquests ssers humans dissenyats
com a productes denginyeria podrien ser felios en tal societat,
per evidentment, la majoria no seran lliures. Shauran redut a la
categoria danimals domstics.
175. Per suposem ara que els enginyers informtics no tenen xit
desenvolupant la intelligncia artifcial, i per tant, el treball hum
seguir sent necessari. Tot i aix, les mquines sencarregaran de
cada cop ms i ms tasques simples i conseqentment hi haur
un excedent de treballadors humans en els nivells ms baixos
dhabilitat. (Veiem que aix ja est passant. Hi ha fora gent que
troba difcil o impossible trobar feina, perqu per raons intellectuals
o psicolgiques no poden assolir el nivell daprenentatge necessari
per tal de ser tils en el sistema actual). Per a aquells que tinguin
feina, les exigncies aniran augmentant perptuament: necessitaran
cada cop ms aprenentatge, ms habilitats, i hauran de ser fns i
tot ms fdels, conformistes i dcils, assemblant-se cada cop ms a
cllules dun organisme gegant. Les seves feines seran cada cop
ms especialitzades, concentrant-se en una minscula porci de
realitat, i aix el seu treball estar fora de contacte amb el mn
real. El sistema haur dutilitzar qualsevol mitj que pugui, sigui
psicolgic o biolgic, per a dissenyar a la gent per a ser dcil, per
a tenir les habilitats que requereixi el sistema i sublimar el seu
impuls pel poder en alguna tasca especialitzada. Per lafrmaci
de que la gent de tal societat haur de ser dcil, pot requerir ms
atenci. La societat pot trobar til la competitivitat, sempre que es
trobin maneres de dirigir-la dintre dels canals que serveixen a les
necessitats del sistema. Imaginem una societat futura en la qual hi ha
una competici inacabable per la posici de prestigi i poder. Per
molt poca gent arribar a el cim, on est el veritable poder. (Veure
el fnal del pargraf 163). Una societat on lnica forma que tenen
74 75
les persones de satisfer la seva necessitat de poder s empenyent
a molta gent fora del cam, privant-los de LA SEVA oportunitat pel
poder, s menyspreable.
176. Hom pot imaginar escenaris que incorporin aspectes de ms
duna de les possibilitats que acabem de tractar. Per exemple, podria
passar que les mquines sencarreguessin de la majoria de feines
que tinguin una importncia real i prctica, i que els ssers humans es
limitessin a mantenir-se ocupats amb feines relativament trivials. Sha
suggerit, per exemple, que un gran desenvolupament del sector de
serveis podria donar feina als ssers humans. Aix, la gent passaria
el seu temps netejant-se les sabates els uns als altres, portant-se amb
taxi els uns als altres, fent-se artesania, servint-se el menjar, etc. Ens
sembla una manera profundament menyspreable dacabar, i dubtem
que gaire gent tingui una vida plena treballant en aquestes feines
sense sentit. Buscaran perilloses activitats per desfogar-se (drogues,
crim, cultes, grups dodi) tret que estiguin dissenyats biolgica o
psicolgicament per tal dadaptar-se a aquest estil de vida.
177. Falta dir que els escenaris esbossats ms amunt no esgoten
totes les possibilitats. Noms indiquen la classe de conseqncies
que ens semblen ms probables. Per podem imaginar escenaris
menys crebles i que siguin ms agradables que els que acabem de
descriure. s molt probable que, si el sistema tecnolgic-industrial
sobreviu els prxims 40 a 100 anys, haur desenvolupat certes
caracterstiques generals: les persones (almenys aquelles del tipus
burgs, que estan integrades en el sistema i el fan funcionar i
que per tant, tenen tot el poder) seran ms dependents que mai de
les grans organitzacions, estaran ms socialitzades que mai i les
seves qualitats fsiques i mentals seran en gran mesura dissenyades
especfcament per a elles, abans que ser resultat de latzar (o la
voluntat de du, o el que sigui); i el que quedi de natura salvatge
ser redut a restes preservades per a lestudi cientfc i mantinguda
sota la supervisi i direcci dels cientfcs (per tant, no ser mai ms
veritablement salvatge). A la llarga (posem a pocs segles dara)
s probable que ni la raa humana ni cap dels altres organismes
importants existeixin tal i com els coneixem avui en dia, ja que tan
bon punt comences a modifcar organismes a travs de lenginyeria
gentica no hi ha cap ra per parar en cap punt en particular, aix
doncs, les modifcacions probablement continuaran fns que lhome i
altres organismes hagin estat transformats completament.
178. El cas podria ser qualsevol altre, per el que s segur s que la
tecnologia est creant un nou medi fsic i social radicalment diferent
a lespectre de medis pels quals la selecci natural ha adaptat a la
raa humana fsica i psicolgicament. Si lhome no sadapta a aquest
nou ambient, sent re-dissenyat artifcialment, llavors ho far a travs
dun procs llarg i dolors de selecci natural. La primera hiptesi s
bastant ms probable que la segona.
179. Seria millor enderrocar el podrit sistema sencer i acceptar les
conseqncies.
ESTRATGIA
180. Els tecnfls ens estan conduint per un viatge totalment imprudent
vers un mn desconegut. Hi ha fora gent que s prou conscient del
que el progrs tecnolgic ens est fent per tot i aix pren una actitud
passiva perqu creu que s inevitable. Per nosaltres (FC) no creiem
que ho sigui. Creiem que es pot aturar, i exposarem aqu algunes
indicacions sobre com fer-ho.
181. Tal i com afrmem en el pargraf 166, les dues principals tasques
a fer en el present sn promoure la tensi social i la inestabilitat en
la societat industrial i desenvolupar i propagar una ideologia que
soposi a la tecnologia i al sistema industrial. Quan el sistema estigui
prou inestable i tens, una revoluci contra la tecnologia podria ser
possible. El model seria similar al de la Revoluci Francesa i Russa.
La societat francesa i la russa, en les dcades anteriors a les seves
respectives revolucions, van mostrar un increment dels signes de
tensi i debilitat. Al mateix temps, es desenvolupaven ideologies que
oferien una nova visi del mn que eren bastant diferents a lantiga.
En el cas rus, els revolucionaris treballaven activament per minar el
vell ordre. Llavors, quan el vell sistema va ser posat sota sufcient
tensi addicional (a travs duna crisi fnancera a Frana i duna
derrota militar en el cas de Rssia) fou escombrat per la revoluci. El
que proposem segueix la mateixa lnia.
182. Sobjectar que la Revoluci Francesa i Russa van fracassar.
Per la majoria de revolucions tenen dues fnalitats. Una s destruir
76 77
lantiga forma de societat i laltra s establir la nova forma
imaginada pels revolucionaris. La revoluci Francesa i Russa van
fracassar (afortunadament) en crear la nova classe de societat que
somiaven, per van tenir fora xit destruint lexistent forma de
societat. No ens fem illusions respecte a la facilitat de crear una
nova forma de societat ideal. El nostre principal objectiu s destruir
la forma existent.
183. Per una ideologia, per tal de guanyar un suport entusistic, ha
de tenir un ideal positiu aix com un de negatiu; ha destar A FAVOR
dalguna cosa aix com EN CONTRA dalguna cosa. Lideal positiu
que proposem s la Natura. Ms concretament, la natura SALVATGE:
aquells aspectes del funcionament de la Terra i les seves coses vives
que sn independents de ladministraci humana i lliures de la seva
interferncia i control. I amb la natura salvatge incloem la naturalesa
humana, s a dir, aquells aspectes del funcionament de la persona
que no estan subjectes a regulacions per lorganitzaci social sin
que sn productes de latzar, o del lliure albir, o du (depenent de
les teves creenes religioses o flosfques).
184. La natura fa de contra-ideal perfecte a la tecnologia, per
diverses raons. La natura (aquella que est fora del poder del
sistema) s loposat a la tecnologia (que busca expandir infnitament
el poder del sistema). Molta gent estar dacord amb qu la natura
s bella, indubtablement, t un gran encant popular. Els ambientalistes
radicals JA sostenen una ideologia que exalta la natura i soposa a
la tecnologia
30
. No s necessari pel b de la natura establir alguna
30
Un altre avantatge de la natura com a contra-ideal de la tecnologia s que, en
molta gent, inspira el tipus de reverncia que sassocia amb la religi, aix que la
natura potser podria ser idealitzada sobre bases religioses. s cert que en moltes
societats la religi ha servit com a suport i justifcaci de lordre establert, per
tamb s cert que sovint ha proporcionat una base per a la rebelli. Aix doncs,
podria ser til introduir un element religis en la rebelli contra la tecnologia,
especialment si tenim en compte que la societat occidental actual no t una base
religiosa forta. Avui en dia, la religi sutilitza com a suport barat i transparent per a
legoisme intolerant i curt de vista (alguns conservadors lutilitzen aix), o fns i tot s
explotada cnicament per fer diners fcils (per molts evangelistes), o ha degenerat
a un irracionalisme tosc (sectes protestants fonamentalistes, cultistes), o est
simplement estancada (catolicisme, la principal lnia del protestantisme). La cosa ms
propera a una religi forta, estesa i dinmica que ha vist Occident en temps recents
ha estat la quasi-religi de lesquerranisme, per avui en dia est fragmentat i
utopia quimrica o cap nou tipus dordre social. Ella es cuida de
si mateixa; va ser una creaci espontnia que existia molt abans
que qualsevol societat humana, i durant incomptables segles moltes
societats humanes diferents van coexistir amb ella sense deteriorar-la
excessivament. Va ser a partir de la Revoluci Industrial que lefecte
de la societat humana en la natura esdevingu realment devastador.
Per tal dalleugerir la pressi sobre la natura no s necessari crear
una classe especial de sistema social, noms s necessari desfer-se
de la societat industrial. Per descomptat, aix no resoldr tots els
problemes. La societat industrial ja ha fet grans estralls i les ferides
trigaran molt de temps a curar-se. A ms a ms, fns i tot les societats
preindustrials poden deteriorar signifcativament la natura. Tot i aix,
desfer-se de la societat industrial ser un gran qu. Alleugerir les
pitjors pressions sobre la natura de manera que les ferides podran
comenar a curar-se. Acabar amb la capacitat de la societat
organitzada de continuar incrementant el seu control sobre la natura
(incloent la naturalesa humana). Qualsevol tipus de societat podria
existir desprs de la desaparici del sistema industrial, la majoria de
la gent viur prop de la natura, perqu en absncia de tecnologia
avanada no hi ha altra forma que la gent PUGUI viure. Per tal
dalimentar-se han de ser camperols o pastors o pescadors o caadors
etc. I, en general, lautonomia local hauria de tendir a incrementar-
se, perqu la falta de tecnologia avanada i comunicacions rpides
limitaran la capacitat dels governs o altres grans organitzacions de
controlar les comunitats locals.
185. I respecte a les conseqncies negatives deliminar la societat
industrialdoncs b, no pots menjar-te el pasts i al mateix temps
tenir-lo. Per guanyar una cosa has de sacrifcar-ne una altra.
no t fnalitats clares, unifcades i inspirades. Per tant, hi ha un buit religis en la
nostra societat que potser podria omplir-se amb una religi centrada amb la natura
en oposici a la tecnologia. Per seria un error intentar confeccionar artifcialment
una religi per omplir aquest paper. Una religi inventada probablement seria un
fracs. Prenguem la religi Gaia com a exemple. Els seus partidaris hi creuen
REALMENT o simplement estan actuant? Si estan actuant, acabar sent un fracs.
Probablement sigui millor no intentar introduir la religi en el conficte de la natura
contra la tecnologia a no ser que REALMENT hi creguis i trobis que desperta una
resposta profunda, forta i genuna en molta altra gent.
78 79
186. La majoria de la gent odia el conficte psicolgic. Per aquesta
ra eviten qualsevol pensament seris sobre qestions socials difcils,
i els agrada que tals assumptes els siguin presentats en termes
simples: tot AIX s bo i tot ALL s dolent. Per tant, la ideologia
revolucionria hauria de desenvolupar-se en dos nivells.
187. En el nivell ms sofsticat, la ideologia hauria de dirigir-se a
persones que siguin intelligents, pensatives i racionals. Lobjectiu seria
crear un nucli de persones que soposessin al sistema industrial amb
bases racionals i assenyades, amb total apreciaci dels problemes
i ambigitats implicades, i el preu que cal pagar per desfer-se del
sistema. s particularment important atreure a gent daquest tipus,
ja que sn gent capa i contribuiran a infuir a unes altres. Aquesta
gent ha de ser dirigida a un nivell tan racional com sigui possible.
Mai shaurien de deformar els fets intencionadament i el llenguatge
immoderat shauria devitar. Aix no vol dir que no es pot apellar
a les emocions, per sha danar amb compte per tal devitar
distorsionar la veritat o fer qualsevol altra cosa que pugui destruir
la respectabilitat intellectual de la ideologia.
188. En el segon nivell, shauria de propagar la ideologia duna
forma simplifcada que permeti a la majoria irrefexiva veure el
conficte de la tecnologia vs. natura en termes que no siguin ambigus.
Per, fns i tot en aquest segon nivell, la ideologia no shauria
dexpressar en un llenguatge que sigui massa colloquial, immoderat
o irracional que pugui alienar a les persones refexives i racionals.
De vegades, la propaganda populista i immoderada aconsegueix
impressionants benefcis molt rpidament, per a llarg termini ser
ms benefcis mantenir la lleialtat dun petit nombre de persones
intelligents i compromeses que no pas despertar les passions duna
multitud irrefexiva i inconstant que canviar la seva actitud tan
bon punt els hi vingui alg amb un truc de propaganda ms bo.
Tot i aix, la propaganda populista podria ser necessria quan el
sistema estigui a punt de collapsar-se i hi hagi una lluita fnal entre
ideologies rivals per determinar quina es convertir en dominant
quan sensorri lantiga visi del mn.
189. Abans daquesta lluita fnal, els revolucionaris no haurien
desperar tenir una majoria de persones al seu costat. La histria est
feta per minories actives i resoltes, no per la majoria, que rarament
t una idea clara i consistent del que realment vol. Fins que no arribi
el moment de lempenta fnal per a la revoluci, no es tractar tant
de guanyar el suport superfcial de la majoria com de construir un
petit nucli de gent profundament compromesa
31
. Ja que per a la
majoria, ser sufcient el fer-los conscients de lexistncia de la nova
ideologia i recordals-hi freqentment; tot i que, evidentment, seria
desitjable tenir un suport majoritari fns al punt que aix es pugui fer
sense afeblir al nucli de gent compromesa seriosament.
190. Qualsevol tipus de conficte social ajuda a desestabilitzar
el sistema, per shauria danar amb molt de compte amb el
tipus de conficte que es promou. La lnia de conficte shauria de
dibuixar entre la massa de gent i lelit que sost el poder en la
societat industrial (poltics, cientfcs, executius de negocis dalt nivell,
funcionaris governamentals, etc.). NO shauria de dibuixar entre
els revolucionaris i la massa de gent. Per exemple, condemnar als
americans pels seus hbits de consum, seria una mala estratgia. En
lloc daix, shauria de tractar a lameric mitj com a vctima de
la propaganda, que lha conduit a comprar un munt dandrmines
que no necessita i que s una compensaci molt pobra a canvi de
la seva llibertat perduda. Els dos enfocaments sn conseqents amb
els fets. s bsicament una qesti dactitud; si culpes a la indstria
publicitria de manipular al pblic o si culpes al pblic per permetre
ser manipulat. Per qestions destratgia, generalment shauria
devitar culpar al pblic.
191. Caldria pensar-ho dos cops abans de fomentar qualsevol
conficte social que no sigui el que hi ha entre lelit que sustenta el
poder (qui maneja la tecnologia) i el pblic en general (sobre el
qual la tecnologia exerceix el seu poder). Per una banda, els altres
confictes tendeixen a distreure latenci del problema important
(entre el poder de lelit i la gent normal, entre la tecnologia i la
naturalesa); daltra banda, a la llarga els altres confictes poden
tendir a estimular la tecnologitzaci, ja que cada bndol daquest
conficte vol utilitzar el poder tecnolgic per guanyar terreny al seu
adversari. Aix es veu clarament en la rivalitat entre nacions, i en
31
Aix si considerem que tal empenta fnal tindr lloc. Probablement el sistema
industrial ser eliminat de forma gradual. (veure pargrafs 4, 167 i Nota 4).
80 81
confictes tnics. Per exemple, a Amrica molts lders negres estan
ansiosos per guanyar poder per als afroamericans situant persones
negres en lelit tecnolgica. Els volen all per tal de que hi hagi molts
funcionaris governamentals, cientfcs, executius de corporacions, ...
que siguin negres. En aquest sentit, estan ajudant a que la subcultura
afroamericana sigui absorbida pel sistema tecnolgic. En general,
shauria destimular nicament aquells confictes socials que puguin
encaixar en el marc del conficte del poder de lelit contra la gent
normal, de la tecnologia contra la natura.
192. Per la forma doposar-se al conficte tnic NO s a travs de
la militncia partidria dels drets de les minories (veure pargrafs
21, 29). En lloc daix, els revolucionaris haurien demfatitzar que
malgrat les minories sofreixen ms o menys desavantatges, aquests
desavantatges sn duna transcendncia secundria. El nostre enemic
real s el sistema tecnolgic-industrial i en la lluita contra el mateix,
les distincions tniques no tenen importncia.
193. La classe de revoluci que tenim en ment no implica
necessriament un alament armat contra algun govern. Pot o
no suposar violncia fsica, per no ser una revoluci POLTICA.
Es centrar en la tecnologia i leconomia, no en la poltica
32
.
194. Probablement, els revolucionaris haurien dEVITAR assumir
poder poltic, ja sigui per mitjans legals o illegals, fns que el sistema
industrial estigui en un punt crtic i hagi demostrat ser un fracs als
ulls de molta gent. Suposem per exemple que algun partit verd
guanys el control del congrs dEEUU en unes eleccions. Per evitar
trair o aigualir la seva prpia ideologia haurien de prendre serioses
mesures per tal de convertir el creixement econmic en decreixement
econmic. A lhome mitj els resultats li semblarien desastrosos: hi hauria
atur massiu, manca de comoditats, etc. Encara que els pitjors efectes
es poguessin evitar a travs duna administraci sobrehumanament
hbil, fns i tot aix la gent hauria de comenar a renunciar als luxes
als quals sha tornat addicta. Augmentaria la insatisfacci, el partit
32
Es pot concebre (remotament) que la revoluci pugui consistir nicament en un canvi
massiu dactitud vers la tecnologia que resulti en una desintegraci relativament
gradual i sense dolor. Per, si aix passa, serem molt afortunats. s bastant ms
probable que la transici a una societat no-tecnolgica sigui molt difcil i estigui
plena de confictes i desastres.
verd seria despatxat i els revolucionaris haurien sofert una greu
reculada. Per aquesta ra no haurien dintentar adquirir poder
poltic fns que el sistema es trobi en un estat tan desastrs que
qualsevol problema es considerar com a resultat del fracs del
sistema industrial i no de la poltica dels revolucionaris. La revoluci
contra la tecnologia probablement haur de fer-se des dels marges
del sistema, una revoluci des de baix i no des de dalt.
195. La revoluci ha de ser internacional i mundial. No es pot portar
a terme naci per naci. Quan es suggereix que els Estats Units, per
exemple, ha de reduir el progrs tecnolgic o el creixement econmic,
la gent es posa histrica i comena a cridar que, si ens quedem
enrere en tecnologia, els japonesos ens avanaran. Sagrats robots! El
mn es desviar de la seva rbita si els japonesos arriben a vendre
ms cotxes que nosaltres! (El nacionalisme s un gran promotor de
la tecnologia). Ms raonablement, es discuteix que, si les nacions
relativament democrtiques es queden enrere en tecnologia mentre
les perilloses nacions dictatorials com Xina, Vietnam i Corea del Nord
continuen progressant, a la llarga els dictadors podrien arribar a
dominar el mn. s per aix que shauria datacat el sistema industrial
simultniament en totes les nacions, en la mesura que aix sigui
possible. s cert, no hi ha cap garantia de que el sistema industrial es
pugui destruir al mateix temps aproximadament, en tot el mn, i s
fns i tot concebible que lintent denderrocar el sistema pugui derivar
a un sistema dominat per dictadors. Aquest s un risc que sha de
crrer. I val la pena crrer-lo, ja que la diferncia entre un sistema
industrial democrtic i un de controlat per dictadors s ben petita,
comparada amb la diferncia entre un sistema industrial i un de no-
industrial
33
. Incls podria discutir-se que un sistema industrial controlat
per dictadors seria preferible, ja que normalment han demostrat ser
inefcients, i sembla ser que s ms probable que collapsin. Mira
Cuba.
196. Els revolucionaris podrien considerar afavorir les mesures que
tendeixen a unifcar leconomia mundial. Acords de lliure comer
com ara NAFTA i GATT sn probablement perjudicials a mitj i curt
33
Lestructura tecnolgica i econmica duna societat sn fora ms importants que
no pas la seva estructura poltica, a lhora de determinar la manera de viure de
lhome mitj. Veure pargrafs 95, 119.
82 83
termini, per a llarg termini potser poden ser avantatjosos perqu
fomenten la interdependncia econmica entre nacions. Ser ms
fcil destruir el sistema industrial a nivell mundial si leconomia est
tan unifcada que el collapse en qualsevol naci important portaria
el collapse a totes les nacions industrialitzades.
197. Alguna gent creu que lhome modern t massa poder, massa
control sobre la natura; advoquen per una actitud ms passiva per
part de la raa humana. En el millor dels casos sestan expressant
poc clarament, perqu no distingeixen entre el poder de les GRANS
ORGANITZACIONS i el poder de les PERSONES i els PETITS GRUPS.
s un error advocar per limpotncia i la passivitat, perqu la gent
NECESSITA poder. Lhome modern com a entitat collectivas a dir,
el sistema industrialt un immens poder sobre la natura, i nosaltres
(FC) ho considerem funest. Per els INDIVIDUS i els PETITS GRUPS
DINDIVIDUS moderns tenen molt menys poder del que tenia lhome
primitiu. En general, el gran poder de lhome modern sobre la
naturalesa no s exercit per individus o petits grups sin per grans
organitzacions. Fins al punt que el INDIVIDU mitj modern pot exercir
el poder de la tecnologia per noms dintre duns lmits molts estrets
i sota la supervisi i control del sistema. (Necessites una llicncia per
a tot i amb la llicncia vnen regles i regulacions). Lindividu tan sols
t aquells poders tecnolgics que el sistema decideix proporcionar-
li. El seu poder PERSONAL sobre la natura s nfm.
198. Els INDIVIDUS i els PETITS GRUPS primitius realment tenien un
poder considerable sobre la natura, o potser seria millor dir poder
DINS la natura. Quan lhome primitiu necessitava menjar sabia com
trobar i preparar arrels comestibles, com seguir la pista a la caa i
atrapar-la amb armes fetes per ell mateix. Sabia com protegir-se
de la calor, del fred, de la pluja, dels animals perillosos, etc. Per va
deteriorar relativament poc la natura, perqu el poder COLLECTIU
de la societat primitiva era insignifcant comparat amb el poder
COLLECTIU de la societat industrial.
199. En comptes dadvocar per la impotncia i la passivitat, shauria
dadvocar per lenderrocament del poder del SISTEMA INDUSTRIAL,
i aix INCREMENTAR mpliament el poder i la llibertat dels
INDIVIDUS i els PETITS GRUPS.
200. Fins que el sistema industrial hagi estat meticulosament destrut,
aquest ha de ser lNIC objectiu dels revolucionaris. Altres objectius
distraurien latenci i lenergia daquest principal objectiu. Encara
ms important: si els revolucionaris es permeten tenir qualsevol altre
objectiu, es veuran temptats dutilitzar la tecnologia com a eina per
arribar a aquesta altre objectiu. Si cedeixen a aquesta temptaci,
cauran directament en el parany tecnolgic, perqu la tecnologia
moderna s un sistema unifcat i estretament organitzat, i s per
aix que per tal de conservar una mica de tecnologia, hom es troba
obligat a conservar LA MAJOR PART, per tant, nicament sacaba
sacrifcant sumes testimonials de tecnologia.
201. Suposem per exemple que els revolucionaris prenguessin la
justcia social com a objectiu. Sent com s la naturalesa humana, la
justcia social no es donaria espontniament, hauria de ser forada.
Per tal de forar-la, els revolucionaris haurien de retenir lorganitzaci
i el control central. Per a aix necessitarien comunicaci i transport
rpids de llarga distncia, i per tant, tota la tecnologia necessria
per mantenir-los. Per alimentar i vestir a la gent pobra, haurien
dutilitzar tecnologia agrcola i industrial. I aix successivament. s per
aix que lintent dassegurar la justcia social els foraria a retenir la
major part del sistema tecnolgic. No s que tinguem res en contra
de la justcia social, per no ha de permetres que interfereixi en
lesfor dacabar amb el sistema tecnolgic.
202. Seria intil intentar atacar al sistema sense utilitzar ALGUNA
tecnologia moderna. Com a mnim sha dutilitzar els mitjans de
comunicaci per propagar el missatge. Per els revolucionaris haurien
dutilitzar la tecnologia moderna per a UN sol propsit: atacar al
sistema tecnolgic.
203. Imagina un alcohlic assegut amb un barril de vi al davant.
Imagina que comena a dir-se a si mateix el vi no s dolent si es
beu amb moderaci, fns i tot s bo per a lorganisme si es beu amb
moderaci, no em far cap mal si en bec una mica... Ja et pots
imaginar com acaba lescena. No oblidis mai que la raa humana s
com un alcohlic amb un barril de vi.
204. Els revolucionaris haurien de tenir tants flls com puguin. Hi ha
fortes evidncies cientfques de que les actituds socials sn heretades,
en gran mesura. No estem suggerint que una actitud social sigui
84 85
el resultat directe de la constituci gentica duna persona, per
sembla ser que els trets de la personalitat tendeixen, dintre del
context de la nostra societat, a fer que una persona adopti una
actitud social determinada. Shan plantejat algunes objeccions a
aquestes observacions, per sn febles i semblen estar motivades
ideolgicament. En qualsevol cas, ning nega que els nens tendeixen
a adoptar actituds socials similars a les dels seus pares. Des del nostre
punt de vista no importa gaire si les actituds passen genticament o
a travs de la criana en la infncia. En qualsevol cas PASSEN.
205. El problema s que molta de la gent inclinada a rebellar-se
contra el sistema industrial tamb est preocupada sobre el problema
de la superpoblaci, per tant, creuen oport tenir pocs o cap fll.
Daquesta manera poden estar cedint el mn a gent que mant o
almenys accepta el sistema industrial. Per assegurar la resistncia
de la prxima generaci de revolucionaris lactual generaci
ha de reproduir-se abundantment. Fent aix, el problema de la
superpoblaci tan sols empitjorar lleugerament. I el ms important
s acabar amb el sistema industrial, perqu tan bon punt sensorri,
la poblaci mundial decreixer inexorablement (veure pargraf
167); per altra banda, si el sistema industrial sobreviu, continuar
desenvolupant noves tcniques de producci de menjar que podrien
permetre a la poblaci mundial crixer gaireb indefnidament.
206. Respecte a lestratgia revolucionria, en lnic punt en els qual
insistim absolutament s que lnic objectiu predominant ha de ser
leliminaci de la tecnologia moderna i que no pot permetres que cap
altre objectiu competeixi amb aquest. Per la resta, els revolucionaris
haurien de prendre una aproximaci emprica. Si lexperincia
demostra que alguna de les recomanacions fetes en els pargrafs
anteriors no donen bons resultats, llavors shaurien de descartar.

DUES CLASSES DE TECNOLOGIA
207. Un argument que probablement es plantejar contra la
nostra proposta de revoluci s que t totes les de fracassar,
perqu (argumenten) al llarg de la histria la tecnologia sempre ha
progressat, mai ho ha fet al revs, aix doncs, la regressi tecnolgica
s impossible. Per aquest argument s fals.
208. Distingim entre dues classes de tecnologia que anomenem
tecnologia de petita escala i tecnologia depenent dorganitzacions.
La primera s la que poden utilitzar comunitats de petita escala sense
assistncia exterior. La segona s la que depn dorganitzacions
socials de gran escala. No tenim constncia de cap cas signifcatiu
de regressi en la tecnologia de petita escala. Per en la tecnologia
depenent de grans organitzacions S que hi ha regressi quan collapsa
lorganitzaci social de la qual depn. Exemple: Quan lImperi Rom
va caure, la seva tecnologia de petita escala va sobreviure perqu
qualsevol artes de poble amb una mica denginy podia construir,
per exemple, una mol daigua, qualsevol ferrer hbil podia obtenir
acer amb mtodes romans... i aix successivament. Per la tecnologia
depenent dorganitzacions SI que va sofrir una regressi. Els seus
aqeductes es van enfonsar i no els varen reparar. Es van perdre
les seves tcniques de construcci de calades. El sistema rom de
sanejament urb fou oblidat, i no ha sigut fns temps bastant recents
que les ciutats europees recuperaren aquell sistema de lantiga
Roma.
209. La ra per la qual la tecnologia sembla progressar sempre
s perqu, pot ser que fns a un segle o dos abans de la Revoluci
Industrial, la majoria de la tecnologia era de petita escala. Per
la major part desenvolupada desprs s tecnologia depenent
dorganitzacions. Prenguem com a exemple la nevera. Sense indstria
que faci les peces o sense les facilitats duna botiga de maquinria
post-industrial seria virtualment impossible per a un grup de ferrers
locals construir una nevera. Si per casualitat aconseguissin construir-
la, els hi seria intil sense una font de corrent elctrica. Per tant,
haurien de construir un generador. Aquest requereix grans quantitats
de fl de coure. Imagina intentar fer-ho sense maquinria moderna.
I, don traurien un gas adequat per a la refrigeraci? Seria molt ms
fcil construir un pou de gla o preservar els aliments assecant-los o
recollectant-los, tal i com es feia abans que sinvents la nevera.
210. Aix doncs, est clar que si el sistema industrial es collapss,
la tecnologia frigorfca es perdria rpidament. El mateix passaria
amb altres tecnologies dependents dorganitzacions. I tan bon punt
shagus perdut aquesta tecnologia durant una generaci, farien
falta segles per reconstruir-la, de la mateixa manera que va costar
segles construir-la per primera vegada. Els llibres tcnics supervivents
86 87
serien pocs i dispersos. I la societat industrial, si fos reconstruda des
del principi sense ajuda externa, noms es podria fer en una srie
detapes: necessites eines per fer eines per fer eines per fer eines...
es requereix un llarg procs de desenvolupament econmic i progrs
en lorganitzaci social. I, fns i tot amb labsncia duna ideologia
oposada a la tecnologia, no hi ha cap ra per pensar que alg
estaria interessat a reconstruir la societat industrial. Lentusiasme pel
progrs s un fenomen particular de la societat moderna, i sembla
no haver existit abans del segle XVII, ms o menys.
211. Cap a fnals de lEdat Mitjana, hi havia quatre importants
civilitzacions que estaven igualment avanades: Europa, el mn
islmic, ndia, i lOrient Lluny (Xina, Jap, Corea). Tres daquestes
civilitzacions van romandre ms o menys estables i tan sols Europa
es va dinamitzar. Ning sap perqu Europa ho va fer en aquest
perode, els historiadors tenen les seves teories, per no sn ms que
especulacions. Tot i aix, est clar que el rpid desenvolupament cap
a una societat tecnolgica noms ocorre sota condicions especials.
Per aix no hi ha cap ra per dir que una regressi tecnolgica de
llarga durada no s possible.
212. A LA LLARGA, podria ser que la societat es torns a desenvolupar
cap a una forma tecnolgica-industrial? Podria ser, per no cal
preocupar-se per aix, ja que no podem predir o controlar els
esdeveniments que succeiran daqu a 500 o 1000 anys. Daquests
problemes sen haur dencarregar la gent que visqui llavors.

EL PERILL DE LESQUERRANISME
213. A causa de la seva necessitat de rebellar-se i de ser membres
dun moviment, els esquerranistes o les persones de tipus psicolgic
similar sovint es senten atretes per moviments rebels o activistes
encara que inicialment no tinguin objectius i membres esquerranistes.
El resultat de la inserci desquerranistes pot, fcilment, convertir
un moviment no esquerranista en un desquerranista, pel que les
fnalitats esquerranistes reemplacen o distorsionen els objectius
inicials del moviment.
214. Per evitar aix, un moviment que exalti la natura i que soposi
a la tecnologia, ha de prendre un acord contra els esquerranistes i
ha devitar la collaboraci amb aquests. Lesquerranisme es troba
en contradicci amb la natura salvatge, amb la llibertat humana
i amb leliminaci de la tecnologia moderna. Lesquerranisme s
collectivista; pretn lligar el mn sencer (la natura i la raa humana)
en un tot unifcat. Per aix implica el control de la natura i de la
vida humana per una societat organitzada, i requereix tecnologia
avanada. No pots tenir el mn unit sense mitjans de transport i
comunicacions rpides, no pots fer que les persones sestimin les unes
a les altres sense sofsticades tcniques psicolgiques, no pots tenir
una societat de disseny sense la base tecnolgica necessria. Per
sobre de tot, lesquerranisme est condut per la necessitat de poder,
i lesquerranista cerca el poder en base al collectiu, a travs de la
identifcaci amb un moviment de masses o una organitzaci. s molt
poc probable que lesquerranisme renunci a la tecnologia, ja que la
tecnologia s una font de poder collectiu massa valuosa.
215. Lanarquista tamb cerca el poder, per el cerca en base a
lindividu o a petits grups
34
; vol que els individus i els petits grups
siguin capaos de controlar les circumstncies de les seves prpies
vides. Soposa a la tecnologia perqu fa que petits grups depenguin
de grans organitzacions.
216. Podria semblar que alguns esquerranistes soposen a la tecnologia,
per tan sols shi oposaran mentre siguin un moviment marginal i el
sistema tecnolgic estigui controlat per no-esquerranistes. Si alguna
dia lesquerranisme domins la societat, i el sistema tecnolgic es
converts en una eina en les seves mans, lutilitzarien entusisticament
i promocionarien el seu creixement. Fent aix estarien repetint el
model que lesquerranisme ha mostrat reiteradament en el passat.
Quan els bolxevics eren intrusos a Rssia, soposaven vigorosament
a la censura i a la policia secreta, defensaven lautodeterminaci de
les minories tniques, etc; per tan bon punt van assolir el poder, van
imposar una censura implacable i van crear una policia secreta ms
34
Aquesta declaraci es refereix a un determinat tipus danarquisme. Una mplia
varietat dactituds socials han estat anomenades anarquistes, i pot ser que molts
que es considerin anarquistes no acceptin aquesta declaraci. Per altra banda,
cal apuntar que hi ha un moviment anarquista no-violent els membres del qual
probablement no acceptin a FC com a anarquista i segur que no aprovaran els
nostres mtodes violents.
88 89
dura que cap altra que hagus existit sota els tsars i van oprimir a
les minories tniques, com a mnim, tant com els seus predecessors.
En els Estats Units, fa un parell de dcades, quan els professors
esquerranistes eren una minoria en les nostres universitats, eren els
que fomentaven enrgicament la llibertat acadmica, per avui
en dia, en aquelles universitats on han passat a ser majoria, han
comenat a coaccionar la llibertat acadmica de la resta. (Aix s
correcci poltica). Passar el mateix amb els esquerranistes i la
tecnologia: lutilitzaran per oprimir als altres si mai cau sota el seu
propi control.
217. En les antigues revolucions, els esquerranistes ms vids de
poder varen collaborar reiteradament amb els revolucionaris
no-esquerranistes, i amb els esquerranistes duna inclinaci ms
llibertria, i ms tard els varen enganyar per tal dassolir ells el
poder. Aix ho va fer Robespierre en la Revoluci Francesa,
els bolxevics en la Revoluci Russa, els comunistes ho van fer en
lEspanya de 1938 i Castro i els seus seguidors a Cuba. Tenint en
compte la histria passada de lesquerranisme, seria totalment neci
per als revolucionaris no-esquerranistes actuals el collaborar amb
esquerranitstes.
218. Diversos pensadors han assenyalat que lesquerranisme s un
tipus de religi. No ho s en lestricte sentit de la paraula perqu
aquesta doctrina no postula lexistncia de cap sser sobrenatural.
Per per als esquerranistes, la seva doctrina juga el mateix paper
psicolgic que per a molta gent la religi. NECESSITEN creure en
lesquerranisme, el qual t un paper vital en la seva economia
psicolgica. Les seves creences no sn fcilment modifcables per la
lgica o pels fets. Tenen la profunda convicci de que lesquerranisme
s moralment Correcte amb una C majscula i que no noms t el dret
sin el deure dimposar la seva moral a tothom. (De totes maneres,
molta de la gent a la qual ens referim com esquerranistes no
pensen en si mateixos com a tals i no descriurien el seu sistema de
creences com a esquerranista. Utilitzem aquest terme perqu no en
trobem cap que sigui ms apropiat per designar lampli espectre
de creences que inclogui als moviments feministes, als drets dels
homosexuals, a la correcci poltica, etc., i perqu aquests moviments
tenen una gran afnitat amb la vella esquerra). (Veure pargrafs
227-230).
219. Lesquerranisme s una fora totalitria. A qualsevol lloc on est
en una posici de poder, tendeix a envair tota parcella privada
i fora a tot pensament a un motlle esquerranista. En part s pel
carcter prcticament religis de lesquerranisme, tot el que sigui
contrari a les seves creences representa el Pecat. Lesquerranisme s
una fora totalitria a causa de limpuls pel poder dels seus seguidors.
Lesquerranista cerca satisfer la seva necessitat pel procs de poder
a travs de la identifcaci amb un moviment social i intenta travessar
el procs de poder ajudant a perseguir i aconseguir les fnalitats del
moviment (veure pargraf 83). Per no importa com de lluny arribi el
moviment assolint els seus objectius, lesquerranista mai est satisfet,
ja que el seu activisme s una activitat substitutria (veure pargraf
41). La seva veritable motivaci no s assolir els ostensibles objectius
de lesquerranisme; en realitat, all que el motiva s el sentit de
poder que obt lluitant per un objectiu social i desprs assolint-
lo
35
. Conseqentment, lesquerranista no est mai satisfet amb els
objectius assolits, la seva necessitat pel procs de poder el condueix
constantment a perseguir nous objectius. Lesquerranista vol igualtat
doportunitats per a les minories. Quan aix s assolit, insisteix en
igualtat estadstica dxit per a les minories. I mentre hi hagi alg
que albergui en algun rac de la seva ment una actitud negativa
vers alguna minoria, haur de reeducar-lo. I les minories tniques no
sn sufcient, a ning se li pot permetre el tenir una actitud negativa
vers els homosexuals, la gent discapacitada, grossa, vella, lletja,
etc. No s sufcient que el pblic estigui informat sobre els riscos de
fumar, sha destampar un avs en cada paquet de cigarrets, han
de restringir-se o ser prohibits els anuncis de cigarrets. Els activistes
no estaran mai satisfets fns que el tabac estigui fora de la llei, i
desprs daix ser lalcohol, desprs el menjar porqueria, etc. Han
lluitat contra els brutals abusos als infants, que s raonable. Per
ara volen acabar amb tot tipus de cstig als infants. Quan hagin
fet aix voldran prohibir alguna altra cosa que considerin malsana,
desprs una altra cosa i desprs una altra. Mai estaran satisfets fns
que tinguin el control total sobre totes les prctiques deducaci dels
nens. I desprs es mouran a alguna altra causa.
35
Molts esquerranistes tamb estan motivats per lhostilitat, per aix probablement
sigui resultat duna necessitat de poder frustrada, en part.
90 91
220. Suposem que demanes fer una llista de TOTES les coses que
estan malament en la societat a un esquerranista i suposem que a
continuaci institueixes TOTS els canvis que demanen. Segur que
al cap dun parell danys la majoria dels esquerranistes trobaran
quelcom nou sobre el que protestar, algun nou mal social que
corregir perqu, un cop ms, estan menys motivats per langoixa de
les malalties de la societat que per la necessitat de satisfer el seu
impuls pel poder imposant les seves solucions a la societat.
221. A causa de les restriccions emplaades en els seus pensaments i
comportaments pel seu alt grau de socialitzaci, molts esquerranistes
del tipus sobre-socialitzat no poden perseguir el poder de la mateixa
manera que ho fa altra gent. Per a ells limpuls pel poder noms t
una sortida moral acceptable, i aquesta s la lluita per imposar la
seva moral a tot el mn.
222. Els esquerranistes, especialment del tipus sobre-socialitzat, sn
Veritables Creients en el sentit del llibre dEric Hoffer, El Veritable
Creient. Per no tots els Veritables Creients sn del mateix tipus
psicolgic que els esquerranistes. Probablement, un Veritable Creient
nazi, per exemple, s psicolgicament molt diferent al Veritable
Creient esquerranista. A causa de la seva capacitat de devoci a
una sola causa, els Veritables Creients sn tils, pot ser que siguin un
ingredient necessari, de tot moviment revolucionari. Aix presenta
un problema que hem de reconixer que no sabem com abordar-lo.
No estem segurs de com aproftar les energies del Veritable Creient
per a una revoluci contra la tecnologia. Ara per ara, tot el que
podem dir s que cap Veritable Creient ser un bon ftxatge per a
la revoluci, tret que el seu comproms sigui exclusivament per a la
destrucci de la tecnologia. Si es compromet amb altres ideals, pot
ser que pretengui utilitzar la tecnologia com a eina per perseguir
altres ideal (veure pargrafs 220, 221).
223. Alguns lectors podrien dir, Tot aix de lesquerranisme s una
ximpleria. Conec al Joan i la Joana que sn desquerres i no tenen
totes aquestes tendncies totalitries. s prou cert que molts, fns i
tot possiblement una majoria numrica, sn gent decent que creuen
sincerament en la tolerncia daltres valors (fns a cert punt) i no
voldrien utilitzar mtodes autoritaris per tal dassolir els seus objectius
socials. Les nostres observacions sobre lesquerranisme no sn per ser
aplicades a tota persona esquerranista, per si que serveixen per
descriure el carcter general de lesquerranisme com a moviment. I
aquest carcter general no ha destar necessriament determinat
per les proporcions numriques de les diferents classes de persones
involucrades en aquest moviment.
224. La gent que ascendeix a una posici de poder en els moviments
esquerranistes, tendeix a ser la ms vida de poder, ja que les
persones vides de poder sn aquelles que lluiten ms durament per
assolir posicions de poder. Tan bon punt els vids de poder han pres
el control del moviment, hi ha molts esquerranistes ms moderats que
desaproven interiorment moltes de les accions dels lders, per no shi
poden oposar. NECESSITEN la seva fe en el moviment i per tal de
no renunciar a la fe, prossegueixen amb els lders. s cert, ALGUNS
esquerranistes tenen el valor doposar-se a les tendncies totalitries
que van sorgint, per generalment perden, perqu els vids de
poder estan ms ben organitzats, sn ms despietats i Maquiavlics i
shan preocupat de construir-se una base de poder ben slida.
225. Aquest fenomen va aparixer clarament a Rssia i en altres pasos
en els quals van prendre el poder els esquerranistes. De la mateixa
manera, abans del fracs del comunisme a lURSS, els esquerranistes
dOccident rarament van criticar aquest pas. Si sels punxa admetran
que lURSS va fer moltes coses malament, per desprs intentaran
trobar excuses per als comunistes i comenaran a parlar sobre els
errors dOccident. Sempre es van oposar a la resistncia militar
dOccident a lagressi comunista. Els esquerranistes de tot el mn
van protestar enrgicament contra lacci militar dels EUA a Vietnam,
per quan lURSS va envair Afganistan no van fer res. No perqu
aprovessin lacci sovitica, sin per la seva fe esquerranista, no
van ser capaos doposar-se al comunisme. Actualment, en aquelles
universitats on la correcci poltica sha convertit en dominant,
probablement hi ha esquerranistes que interiorment desaproven la
supressi de la llibertat acadmica, per tot i aix fan com si res.
226. Aix doncs, el fet de que moltes persones esquerranistes siguin
personalment moderades i bastant tolerants no impedeix que
lesquerranisme com a conjunt tingui tendncies totalitries.
227. La nostra crtica a lesquerranisme t una seriosa debilitat. Encara
estem lluny daclarir el que volem dir amb la paraula esquerranista.
92 93
Sembla ser que no podem fer-hi gaire per solucionar-ho. Avui en dia
lesquerranisme est fragmentat en un gran espectre de moviments
activistes. Tot i aix, no tots tenen aquesta tendncia i alguns
moviments (per exemple els ecologistes radicals) semblen incloure
ambdues personalitats, tant del tipus esquerranista com dels que sn
completament no-esquerranistes i que ja haurien de saber prou b
que s millor no collaborar amb els primers. Alguns esquerranistes
deixen de ser-ho gradualment i nosaltres mateixos, sovint ho tindrem
difcil a lhora de decidir si una persona determinada s o no s
esquerranista. Tenint en compte que no tenim una defnici defnitiva,
la nostra concepci desquerranisme est exposada en aquest
manifest, i el mxim que podem fer s aconsellar al lector que utilitzi
el seu propi criteri per decidir qui s esquerranista.
228. Per ser dajuda el catalogar alguns criteris per tal de
diagnosticar lesquerranisme. Aquests criteris no poden ser aplicats
de qualsevol manera. Algunes persones poden reunir alguns dels
criteris sense ser esquerranistes, alguns esquerranistes poden no
reunir cap dels criteris. Repetim, has dutilitzar el teu propi criteri.
229. Lesquerranista est orientat vers un collectivisme de gran
escala. Emfatitza lobligaci de lindividu de servir a la societat i
lobligaci de la societat de tenir cura de lindividu. T una actitud
negativa vers lindividualisme. Sovint utilitza un to moralista. Tendeix
a estar a favor del control darmes, leducaci sexual i altres mtodes
psicolgics deducaci illustrada, la planifcaci, lacci afrmativa,
el multiculturalisme. Tendeix a identifcar-se amb les vctimes. Tendeix
a estar contra la competici i la violncia, per troba excuses per
a aquells esquerranistes que utilitzen la violncia. Li agrada molt
utilitzar tpics tpics de lesquerra com racisme, sexisme,
homofbia, capitalisme, imperialisme, neocolonialisme,
genocidi, canvi social, responsabilitat social. Possiblement, la
caracterstica ms comuna s la seva tendncia a simpatitzar amb
els segents moviments: feminisme, alliberament gai, grups que lluiten
pels drets de minories tniques i discapacitats, alliberament animal.
Qualsevol que simpatitzi enrgicament amb TOTS aquests moviments
s molt probable que sigui esquerranista
36
.
36
s important entendre que ens referim a alg que simpatitzi amb aquests
230. Els esquerranistes ms perillosos, que sn aquells ms vids
de poder, els caracteritza la seva arrogncia o el seu enfocament
dogmtic de la ideologia. Tot i aix, els ms perillosos de tots podrien
ser certs tipus sobre-socialitzats que eviten irritants desplegaments
dagressivitat i que amaguen subtilment el seu esquerranisme, per
treballen rpida i discretament promovent valors collectivistes,
tcniques psicolgiques illuminades per socialitzar als infants,
la dependncia de lindividu al sistema, i tot aix. Aquests cripto-
esquerranistes (tal i com podrem anomenar-los) sn molt propers
a certs burgesos en qestions prctiques, per difereixen dells en
psicologia, ideologia i motivaci. El burgs intenta dur a la gent sota
el control del sistema per tal de protegir la seva forma de vida, o ho
fa simplement perqu les seves actituds sn convencionals. El cripto-
esquerranista intenta dur a la gent sota el control del sistema perqu
ell s un Veritable Creient de la ideologia collectivista. Es distingeix
de lesquerranista mitj de tipus sobre-socialitzat pel fet que el seu
impuls de rebellia s ms feble i est ms fermament socialitzat. Es
distingeix del burgs mitj ben socialitzat pel fet que hi ha un gran
buit en el seu interior que li imposa la necessitat de consagrar-se a una
causa i submergir-se en una collectivitat. I pot ser que el seu impuls
(ben subliminat) pel poder sigui ms fort que aquell del burgs mitj.
MOVIMENTS tal i com existeixen avui en dia en la nostra societat. Alg que creu
que les dones, els homosexuals, etc., haurien de tenir igualtat de drets no t perqu
ser necessriament esquerranista. Els moviments feministes, dalliberament gai, etc.,
que existeixen en la nostra societat tenen un to ideolgic particular que caracteritza
lesquerranisme i, si alg creu, per exemple, que les dones han de tenir igualtat de
drets, aix no vol dir que simpatitzi necessriament amb el moviment feminista tal i
com existeix en lactualitat.
94 95
NOTA FINAL
231. Al llarg daquest article, hem fet declaracions imprecises,
i declaracions que haurien de tenir tota classe de qualifcacions i
excepcions adjuntes, i algunes de les nostres declaracions podrien
ser clarament falses. La manca de sufcient informaci i la necessitat
de ser breus ens ha fet impossible formular les nostres afrmacions
de forma ms precisa o afegir totes les qualifcacions necessries.
I, naturalment, en aquest tipus de debats hom ha de confar
excessivament en opinions intutives i aix a vegades pot resultar
erroni. Pel que no pretenem que aquest manifest sigui res ms que
una tosca aproximaci a la veritat.
232. Tot i aix, estem raonablement segurs de que lesbs general
del quadre que hem pintat s ms o menys cIorrecte. Hem retratat
lesquerranisme en la seva forma moderna com un fenomen peculiar
del nostre temps i com a smptoma del collapse del procs de
poder. Per possiblement podrem estar equivocats sobre aix. Els
tipus sobre-socialitzats que intenten satisfer el seu impuls pel poder
imposant la seva moralitat a tothom, certament ja fa molt que volten
per aqu. Per CREIEM que el paper decisiu que juguen els sentiments
dinferioritat, la baixa autoestima, la impotncia, la identifcaci
amb les vctimes de gent que no sn vctimes, s una peculiaritat de
lesquerranisme modern. La identifcaci amb les vctimes de gent
que no sn vctimes es pot veure en certa mesura en lesquerranisme
del segle XIX i en el cristianisme primitiu per, pel que sabem, els
smptomes de baixa autoestima, etc., no eren tan evidents en aquests
moviments, o en cap altre, tal i com ho sn en lesquerranisme modern.
Per no estem en una posici com per afrmar amb tota seguretat
que aquests moviments no fossin comparables a lesquerranisme
modern. Aquesta s una qesti important a la qual els historiadors
haurien de prestar-hi la seva atenci.
DIAGRAMA DE SMPTOMES RESULTANTS DEL COLLAPSE
DEL PROCS DE PODER
96 97
APNDIX
Theodore John Kaczynski (nascut el 22 de maig de 1942) tamb
conegut amb llies dUnabomber, s un matemtic nord-americ i
crtic de la societat que va portar a terme una srie datemptats
terroristes per tal de denunciar la societat tecnolgica-industrial.
Va nixer a Chicago i des de molt jove va demostrar excellents
capacitats acadmiques. Kaczynski va rebre un graduat de la
Universitat de Harvard i va fer un doctorat (PhD) de matemtiques
a la Universitat de Michigan. Es va convertir en assistant professor a
la Universitat de Califrnia, Berkeley, a ledat de 25 anys, per va
dimitir dos anys ms tard. Al 1971 es va mudar a una cabanya en
les remotes terres de Lincoln, Montana. Entre 1978 i 1995, Kaczynski
va enviar 16 paquets-bomba construts artesanalment a diversos
objectius incloent universitats i aerolnies, acabant amb la vida de
3 persones i ferint-ne a unes altres 23. Signava les bombes amb les
sigles FC (Freedom Club).
El 24 dabril de 1995, Kaczynski va enviar una carta al diari New
York Times on prometia desistir del terrorisme si el New York Times,
el Time o el Newsweek publicaven el seu manifest. Hi va haver una
gran polmica sobre la convenincia de publicar el manifest, per
fnalment es va accedir a publicar-lo degut a la preocupaci per
la seguretat pblica. Al 19 de setembre de 1995 va ser publicat
pel Washington Post i el New York Times amb lesperana que alg
reconegus lautor.
Unabomber va ser lobjectiu duna de les investigacions ms costoses
de la histria de lFBI. Abans de conixer la identitat de Kaczynski,
lFBI utilitzava llies de Unabom, que prov de University and
Airline Bomber, per referir-se al cas, i aix va donar lloc a que ms
tard els mitjans de comunicaci es referissin a ell com a Unabomber.
Malgrat els esforos de lFBI, la investigaci no va tenir xit. Va
ser el germ de Kaczynski al reconixer la calligrafa i les idees
expressades en el manifest qui va rebelar lidentitat dUnabomber a
lFBI. Seguidament, fou arrestat a la seva cabanya de Montana. Per
tal devitar la pena de mort, Kaczynski va aconseguir realitzar un
tracte amb la fscalia, pel qual es declarava culpable i era condemnat
a cadena perptua sense possibilitat de llibertat condicional.
CARTA DUNABOMBER ENVIADA AL NEW YORK TIMES
(Carta publicada amb censura parcial de continguts per part del FBI)
Aquest s un missatge del grup terrorista FC.
Vam carregar-nos a Thomas Moser el desembre passat perqu era
un executiu de Burston-Marsteller. Entre altres males accions, Burston
Marsteller va ajudar a Exxon a netejar la seva imatge pblica
desprs de lincident dExxon Valdez. Per no vam atacar a Burston-
Marsteller tant per les seves especfques males accions com per
principis generals. Burston-Marsteller s lorganisme ms gran en el
camp de relacions pbliques.
Aix signifca que el seu negoci es basa en el desenvolupament de
tcniques per manipular les actituds de la gent. Fou per aix i no per
les seves accions en casos especfcs que vam enviar una bomba a un
executiu daquesta empresa.
Alguns mitjans han difs equivocadament que hem estat atacant a
universitats o estudiants. No tenim res en contra de les universitats o
els estudiants. Tota la gent universitria a qui hem atacat, ha sigut
especialista en camps tcnics. (Tamb considerem camps tcnics
certes rees de la psicologia aplicada, com ara la modifcaci de
la conducta) No voldrem que ning penss que desitgem ferir a
professors que estudien arqueologia, histria, literatura o altres
matries inofensives. Els nostres objectius sn cientfcs i enginyers,
especialment en camps crtics com ara la informtica i la gentica.
Respecte a la bomba dipositada en la Business School at the O.
of Utah fou una operaci barroera. No direm com o perqu fou
barroera ja que no volem donar pistes a lFBI. Ning fou ferit per
aquesta bomba
En la carta prvia que us vrem enviar ens anomenvem a nosaltres
mateixos anarquistes. Degut a que el terme anarquista s una
paraula vague que ha sigut aplicada a gran varietat dactituds, creiem
que s necessria una explicaci ms acurada. Ens auto anomenem
anarquistes perqu voldrem, idealment, esmicolar tota la societat en
unitats molt petites i completament autnomes. Lamentablement, no
veiem cap cam clar vers aquest aquest objectiu, aix doncs, ho deixem
pel futur indefnit. El nostre objectiu ms immediat, el qual creiem que
98 99
pot ser assolit en algun moment durant les prximes dcades, s la
destrucci del sistema industrial internacional. A travs de les nostres
bombes esperem promoure la inestabilitat en la societat industrial,
propagar idees anti-industrials i encoratjar a aquells que odien al
sistema industrial.
LFBI ha intentat mostrar aquests atacs-bomba com el treball dun
boig allat. No malgastarem el nostre temps argumentant si estem
bojos, per el que s ben segur s que no estem allats. Per motius de
seguretat no revelarem el nombre de membres del nostre grup, per
qualsevol que llegeixi diaris anarquistes o ecologistes radicals, veur
que la nostra oposici al sistema tecnolgic-industrial est estesa i en
continu creixement.
Perqu anunciem els nostres objectius ara, tot i que vam fer la nostra
primera bomba ara fa disset anys? Les nostres primeres bombes
eren massa inefectives com per atraure gaire atenci del pblic o
encoratjar a aquells que odien el sistema. Vam descobrir a travs
de lexperincia que les bombes fetes amb plvora de pistola i prou
petites com per ser transportades sense sospites, eren massa febles
com per fer gaire mal, aix doncs, ens vam prendre dos anys sabtics
per tal dexperimentar una mica. Vam aprendre a fer bombes de
tub que eren prou fortes, i les vrem utilitzar en un parell dexitosos
atacs-bomba, aix com en alguns altres de fallits.
Des de que no hem de limitar lexplosiu en un tub, ara ens trobem
lliures de limitacions en la grandria i forma de les nostres bombes.
Estem prou segurs que sabem com incrementar la fora dels nostres
explosius i reduir el nombre de bateries necessries per detonar-les. I,
tal i com hem indicat, creiem que ara tenim material de fragmentaci
ms efectiu. Aix doncs, creiem que som capaos dempaquetar
paquets-bomba mortals ms petits,ms lleugers i daparena ms
inofensiva. Per altra banda, creiem que serem capaos de fer bombes
ms grans que qualsevol altra que hagem fet anteriorment. Amb una
maleta plena dexplosius haurem de ser capaos de destruir les
parets dedifcis importants.
Clarament, estem en posici de fer grans danys. I no sembla que lFBI
ens atrapi aviat. LFBI s una broma.
La gent que est promovent aquest creixement i progrs destructiu,
es mereix ser castigada severament. Per el nostre objectiu no s
tan castigar-la com propagar idees. Sigui com sigui, ens estem
cansant de fer bombes. No s divertit passar-se tots els vespres i
caps de setmana preparant perilloses mescles, llimant mecanismes
de detonaci a partir de bocins de metall o buscant per les serres
un indret prou allat com per provar una bomba. Aix doncs, tenim
una oferta.
Tenim un llarg article, dentre 29.000 i 37.000 paraules, que
volem que sigui publicat. Si aconseguiu publicar-lo dacord amb els
nostres requeriments, desistirem de fer ms activitats terroristes, de
forma permanent. Ha de ser publicat en el New York Times, Time o
Newsweek, o en algun altre peridic llegit mpliament i distribut
a nivell nacional. A causa de la seva extensi, suposem que haur
de ser publicat per entregues. Com a alternativa, pot ser publicat
com a llibre de butxaca, per el llibre ha de ser ben publicat i
distribut a un preu moderat a les llibreries de tot el pas i com a
mnim, en alguns llocs de lestranger. Sigui qui sigui que accedeixi
a publicar el material, tindr lexclusiva dels drets de reproducci
durant un perode de sis mesos i els benefcis que en tregui seran
benvinguts. Desprs de sis mesos a partir de la primera aparici
de larticle o el llibre, ha desdevenir propietat pblica, per tal que
qualsevol persona pugui reproduir-lo o publicar-lo. (si el material s
publicat per entregues, la primera entrega ser propietat pblica
passats 6 mesos de la primera aparici de la primera entrega,
segona entrega, etc.) Hem de tenir el dret a publicar en el New
York Times,Time o Newsweek, cada any durant tres anys desprs de
laparici del nostre article o llibre, tres mil paraules per expandir o
clarifcar el nostre material o refutant les crtiques del mateix.
Larticle no defensar explcitament la violncia. Hi haur una
implicaci inevitable que afavorim la violncia fns al punt que sigui
necessari, ja que defensem leliminaci de la societat industrial i
nosaltres mateixos hem estat utilitzant la violncia per aquest f. Per
larticle no defensar la violncia explcitament, tampoc proposar
lenderroc del govern dEstats Units, i tampoc contindr obscenitats
o qualsevol altra cosa que pugueu considerar inacceptable per
publicar.
100 101
Com podeu estar segurs que mantindrem la nostra promesa de desistir
del terrorisme en cas que es duguin a terme les nostres condicions?
Ser avantatge nostre el fet de mantenir la nostra promesa. Volem
guanyar acceptaci de certes idees. Si trenquem la nostra promesa,
la gent ens perdr el respecte i per tant, ser menys probable que
acceptin les idees.
La nostra oferta de desistir del terrorisme s subjecte a tres requisits.
Primer: La nostra promesa a desistir no tindr efecte fns que totes
les parts del nostre article o llibre hagi aparegut publicat. Segon:
Si les autoritats aconseguissin localitzar-nos i intentessin arrestar a
alg de nosaltres, o incls qestionar la nostra connexi amb els
paquets-bomba, ens reservem el dret a utilitzar la violncia. Tercer:
Distingim entre terrorisme i sabotatge. Per terrorisme entenem
accions motivades pel desig dinfuenciar el desenvolupament duna
societat amb la intenci de causar injuries o la mort a ssers humans.
Per sabotatge entenem accions motivades de la mateixa manera
per amb la intenci de destruir propietats sense fer mal als ssers
humans. La promesa que oferim s de desistir del terrorisme. Ens
reservem el dret a fer sabotatges.
Tamb podria ser que el fracs de les nostres primeres bombes ens
fes enrere a lhora de fer declaracions pbliques. Llavors rem molt
joves i el nostre pensament era rudimentari. Al cap dels anys hem
posat tanta atenci en el desenvolupament de les nostres idees com
en el desenvolupament de les bombes, i ara tenim quelcom seris a
dir. I sentim que just ara s el moment idoni per difondre idees anti-
industrials.
Si us plau, assegureu-vos que la resposta a la nostra oferta sigui ben
publicada en els mitjans, per tal que no ens ho perdem. Assegureu-
vos de comunicar-nos on i com ser publicat el nostre material, i quan
trigar a publicar-se tan bon punt us hagem enviat el manuscrit.
Si la resposta s satisfactria, acabarem de picar el manuscrit i us
lenviarem. Si la resposta no s satisfactria, comenarem a construir
la nostra propera bomba.
Us invitem a publicar aquesta carta.
FC
COLPEJAR ON DOL
1. El propsit daquest article.
El propsit daquest article s assenyalar un principi molt simple
del conficte hum, un principi que els opositors al sistema industrial
sembla ser que es passen per alt. El principi s que en qualsevol
tipus de conficte, si vols guanyar, has de colpejar al teu adversari
on li dolgui.
He daclarir que quan parlo de colpejar on dol no mestic referint
necessriament a un cop fsic o a qualsevol altra forma de violncia
fsica. Per exemple, en el debat oral, colpejar on dol signifcaria
trobar arguments que qestionin aquells punts on el teu rival s
ms vulnerable. En les eleccions presidencials, colpejar on dol
signifcaria guanyar a la teva oponent en els estats que ms vots
electorals tingui. Tot i aix, en el debat sobre aquest principi utilitzar
lanalogia amb el combat fsic, perqu s ms grfc i clar.
Si un home et colpeja, no pots defensar-te colpejant-li als seus punys,
perqu daquesta manera no li fars mal. Per tal de guanyar la
baralla, has de colpejar-li on li dolgui. Aix vol dir que has darribar
darrera els punys i colpejar les parts sensibles i vulnerables del cos
de lhome.
Suposa que un buldzer propietat duna indstria de la fusta ha estat
destrossant els boscos propers a casa teva i tu vols parar-lo. s la
pala del buldzer que destrossa la terra i esfondra els arbres, per
seria una prdua de temps donar cops de mall a la pala. Si dediques
tot un dia treballant molt dur colpejant la pala amb el mall, podries
aconseguir fer-la inservible. Per en comparaci amb la resta del
buldzer, la pala s relativament barata i fcil de reemplaar. La
pala s tan sols el puny amb el qual el buldzer colpeja la terra.
Per vncer a la mquina has danar darrera del puny i colpejar a
les parts vitals del buldzer. El motor, per exemple, pot ser espatllat
amb molt poc esfor i temps a travs de mtodes ben coneguts per
molts radicals.
Arribats a aquest punt he daclarir que no estic recomanant que
qualsevol persona destrossi un buldzer (tret que sigui de la seva
102 103
prpia propietat). Res en aquest article ha de ser interpretat com
a recomanaci dactivitats illegals de cap tipus. Sc un pres, i si
incits a qualsevol activitat illegal, ni tan sols shauria perms que
aquest article sorts de la pres. Utilitzo lanalogia del buldzer
nicament perqu s grfca i clara, i ser apreciada pels radicals.

2. La Tecnologia s lobjectiu.
s mpliament reconegut que la variable bsica que determina
el procs histric contemporani ve donada pel desenvolupament
tecnolgic (Celso Furtado). La tecnologia, ms que cap altra cosa,
s responsable de la situaci actual del mn i controlar el seu
desenvolupament futur. Daquesta manera, el buldzer que hem
de destruir s la prpia tecnologia moderna. Molts radicals sn
conscients daix, i per tant, creuen que la tasca ha de ser eliminar el
sistema tecnolgic-industrial completament. Per desafortunadament,
han parat poca atenci en la necessitat de colpejar al sistema all
on li dol.
Destrossar McDonalds o Starbucks no serveix de res. No s que
mimportin els McDonalds o els Starbucks. Ms igual que alg els
destrossi o no els destrossi. Per no s una activitat revolucionria.
Encara que totes les cadenes de menjar rpid del mn fossin
eliminades, el sistema tecnolgic-industrial sols hauria sofert una
mnuscula ferida com a resultat, ja que pot sobreviure fcilment sense
cadenes de menjar rpid. Quan ataques McDonalds o Starbucks,
no ests colpejant on dol.
Fa alguns mesos vaig rebre una carta dun jove de Dinamarca que
creia que el sistema tecnolgic-industrial havia de ser eliminat
perqu, tal com deia, Qu passar si seguim per aquest cam?
Sembla ser que la seva forma dactivitat revolucionria era assaltar
granges danimals criats per fer abrics de pell. Com a mitj per
debilitar el sistema tecnolgic-industrial, aquesta activitat s intil.
Incls en el cas de que aquells que lluiten per lalliberament animal
aconsegueixin eliminar completament la indstria de la pell, no li
hauran fet ni pessigolles al sistema, ja que el sistema pot funcionar
perfectament sense les pells.
Estic dacord en que tancar animals en caixes s intolerable, i posar
f a tal practica s una causa noble. Per hi ha moltes altres causes
nobles, com ara la prevenci daccidents de trfc, proveir refugi als
sense sostre, el reciclatge, o ajudar a la gent gran a creuar el carrer.
Tot i aix, ning s tan ximple com per confondre aix amb el que
sn activitats revolucionries, o creure que amb aix poden debilitar
al sistema.
3. La indstria de la fusta s un objectiu secundari.
Per posar un altre exemple, ning que estigui en els seus cabals pot
creure que la natura salvatge (wilderness) pugui conservar-se per
gaire ms temps si el sistema tecnolgic-industrial continua existint.
Molts ambientalistes radicals estan dacord que aix s la causa i
lesperana per al collapse del sistema. Per a la prctica tot el que
estan fent s atacar la indstria de la fusta.
Certament, no tinc cap objecci al seu atac a la indstria de la fusta.
De fet, s una lluita a la qual em sento molt proper i malegro per
cada victria que guanyen els radicals contra la indstria de la
fusta. A ms, per raons que vull explicar aqu, crec que loposici
a la indstria de la fusta ha de ser un component dels esforos per
enderrocar el sistema.
Per, per si sol, atacar a la indstria de la fusta no s una forma
efectiva de treballar contra el sistema, en el supsit, que no sembla
gaire probable, que els radicals aconseguissin parar totes les tales
darbres darreu del mn, aix no faria que el sistema sensorrs. I
tampoc salvaria la natura salvatge permanentment. Tard o dhora,
el clima poltic canviaria i la tala darbres es reiniciaria. Encara
que la tala no torns, hi hauria altres camins a travs dels quals es
destruiria la natura salvatge, i si no es destrus, es tornaria insulsa i
domesticada. La mineria i lexplotaci de minerals, la pluja cida,
els canvis climtics i lextinci despcies destrueixen la natura
salvatge; la natura salvatge tamb s domesticada a travs del
turisme, lestudi cientfc i la gesti de recursos, i entre altres coses, el
seguiment electrnic danimals, lobstrucci de rius, les piscifactories,
i la plantaci darbres genticament manipulats.
La natura salvatge sols pot ser salvada permanentment mitjanant
leliminaci del sistema tecnolgic-industrial, i no pots eliminar
el sistema mitjanant latac a la indstria de la fusta. El sistema
104 105
sobreviuria fcilment a la mort de la indstria de la fusta perqu els
productes de fusta, sent molt tils al sistema, si s necessari poden ser
reemplaats per altres materials.
Conseqentment, quan ataques a la indstria de la fusta no ests
atacant al sistema on li dol . La indstria de la fusta s tan sols el
puny (o un dels punys) amb el qual el sistema destrueix la natura
salvatge i, com en una baralla a cops de puny, no pots guanyar
colpejant al puny, has danar darrera del puny i colpejar als rgans
ms sensibles i vitals del sistema. Mitjanant accions legals, per
descomptat, com ara les protestes pacfques.
4. Perqu el sistema s resistent.
El sistema tecnolgic-industrial s excepcionalment resistent a causa
de la seva autoanomenada estructura democrtica que s el que
el fa fexible. Com que els sistemes dictatorials tendeixen a ser
rgids, les tensions socials i la resistncia hi poden crixer fns al punt
que afebleixen el sistema amb la possibilitat de desencadenar una
revoluci. Per en un sistema democrtic, quan la resistncia i les
tensions socials creixen perillosament, el sistema retrocedeix prou,
transigeix prou, com per reduir les tensions fns a un nivell segur.
Durant els anys 60 la gent va comenar a estar conscienciada sobre
la polluci mediambiental, ms que res perqu la brutcia visible i
olfactiva de laire de les nostres principals ciutats, estava comenant
a incomodar fsicament a la gent. Van sorgir moltes protestes,
sufcients com perqu sestabls lAgncia de Protecci Mediambiental
i es prenguessin altres mesures per alleugerir el problema. Per
descomptat, tots sabem que els nostres problemes mediambientals
estan molt, molt lluny de ser resolts. Per es va fer prou com perqu
les protestes pbliques amainessin i la pressi sobre el sistema es va
reduir per uns quants anys.
Atacar al sistema daquesta manera s com colpejar una goma.
Un cop de martell pot trencar el ferro colat, perqu el ferro colat
s rgid i trencads. Per pots colpejar amb fora una goma sense
causar-li cap dany en absolut, ja que s fexible: cedeix davant la
protesta, el punt just perqu la protesta perdi la seva fora i impuls.
Llavors el sistema rebota endavant, tornant al seu lloc.
Aix doncs, per tal de colpejar al sistema on li dol, has datacar punts
en els quals el sistema no pugui retrocedir, en els quals hagi de lluitar
fns al fnal. El que necessites no s transigir amb el sistema sin una
lluita a vida o mort.
5. s intil atacar al sistema dacord amb els seus propis valors.
s absolutament essencial atacar al sistema no sobre la base dels
seus propis valors orientats tecnolgicament, sin sobre valors
que sn contradictoris als valors del sistema. Si ataques el sistema
dacord amb els seus propis valors, no ests colpejant on dol, i ests
permetent al sistema que neutralitzi la protesta cedint, retrocedint.
Per exemple, si ataques a la indstria de la fusta sobre la base que
els boscos sn necessaris per preservar els recursos daigua i les
activitats doci, llavors el sistema pot donar via lliure per rebutjar
la protesta sense comprometre els seus propis valors: els recursos
daigua i loci sn completament compatibles amb els valors del
sistema i si el sistema retrocedeix, s a dir, si restringeix la tala
darbres per preservar els recursos daigua i loci, aix signifca que
tan sols ha fet una retirada tctica i no est patint cap derrota
estratgica pel seu codi de valors.
Si promous les causes victimitzants (tals com el racisme, el sexisme,
lhomofbia, o la pobresa) no ests qestionant els valors del sistema
i ni tan sols ests forant al sistema a retrocedir o a transigir. Ests
directament ajudant al sistema. Tots els principals intellectuals a favor
del sistema reconeixen que el racisme, lhomofbia, i la pobresa sn
dolents per al sistema, i s per aix que el mateix sistema combat
aquestes i altres formes similars de victimitzaci.
Les Sweatshops(fbriques dexplotaci laboral), amb els seus
baixos salaris i les seves miserables condicions de treball, poden
aportar benefcis a certes corporacions, per els intellectuals a favor
del sistema saben prou b que el sistema funciona millor quan als
treballadors sels tracta decentment. Convertint les Sweatshops en
una causa, ests ajudant al sistema, enlloc de debilitar-lo.
Molts radicals cauen en la temptaci de centrar-se en causes no-
essencials com ara el racisme, el sexisme, o les sweatshops perqu
106 107
s fcil. Escullen una causa amb la qual el sistema pot arribar a
un acord i poden aconseguir suport de gent com ara Ralph Nader,
Winona La Duke, els sindicats, i la resta de reformistes. s possible
que sota pressi, el sistema retrocedeixi una mica, i els activistes
puguin veure resultats visibles dels seus esforos, i aix tindran la
illusria satisfacci que han aconseguit alguna cosa. Per en realitat
no hauran aconseguit absolutament res de cara a eliminar el sistema
tecnolgic-industrial.
El tema de la globalitzaci no s completament ali al problema
tecnolgic. El paquet de mesures econmiques i poltiques anomenades
globalitzaci promouen el creixement econmic i, per tant, el
progrs tecnolgic. Tot i aix, la lluita contra la globalitzaci t una
importncia marginal i no s una bon objectiu per als revolucionaris.
El sistema pot cedir terreny en la causa de la globalitzaci. Sense
arribar a renunciar a la globalitzaci com a tal, el sistema pot fer
reformes per mitigar les conseqncies econmiques i mediambientals
de la globalitzaci per tal de calmar les protestes. Si fos necessari,
el sistema podria arribar a renunciar totalment a la globalitzaci.
El creixement i el progrs continuarien, per a una velocitat ms
lenta. I quan lluites contra la globalitzaci no ests atacant als valors
fonamentals del sistema. Loposici a la globalitzaci s motivada
per aconseguir salaris decents per als treballadors i defensar el
medi ambient, objectius que sn coherents amb els valors del sistema.
(El sistema, per a la seva prpia supervivncia, no pot permetre que
la degradaci mediambiental vagi massa lluny). En conseqncia,
lluitant contra la globalitzaci, no colpeges al sistema on realment
dol. Els seus esforos poden promoure reformes, per sn intils
respecte al propsit denderrocar el sistema tecnolgic-industrial.
6. Els radicals han datacar al sistema en els punts decisius.
Per treballar de forma efectiva vers lenderroc del sistema tecnolgic-
industrial, els revolucionaris han datacar aquells punts del sistema en
els quals el sistema no pot permetres cedir terreny. Han datacar
els rgans vitals del sistema. Evidentment, quan utilitzo la paraula
atacar, no mestic referint a latac fsic, sin nicament a les formes
legals de resistncia i protesta.
Alguns exemples drgans vitals del sistema sn:
A. La indstria elctrica. El sistema s completament depenent de la
xarxa i lenergia elctrica.
B. La indstria de la comunicaci. Sense comunicacions rpides, com
ara el telfon, la rdio, la televisi, le-mail... el sistema no podria
sobreviure.
C. La indstria informtica. Tots sabem que sense ordinadors el
sistema podria collapsar-se rpidament.
D. La indstria de la propaganda. La indstria de la propaganda
inclou la indstria de lentreteniment, el sistema educatiu, el periodisme,
la publicitat, les relacions pbliques, i gran part de la poltica i la
indstria de la salut mental. El sistema no pot funcionar tret que la
gent sigui prou dcil i conformista i tingui les actituds que el sistema
requereix que tinguin. La funci de la indstria de la propaganda s
ensenyar a la gent aquest tipus de pensament i comportament.
E. La indstria biotecnolgica. El sistema encara no s (almenys que
jo spiga) fsicament depenent dels avanos biotecnolgics. Tot i aix,
el sistema no pot cedir terreny en la lluita contra la biotecnologia,
la qual s una causa crticament important per al sistema tal i com
explicar ms endavant.
Ho repetir: quan ataques aquests rgans vitals del sistema, s
essencial no atacar-los dacord amb els seus propis valors, sin dacord
amb valors inassumibles pels del sistema. Per exemple, si ataques la
indstria de lenergia elctrica sobre la base que contamina el medi
ambient, el sistema pot calmar la protesta desenvolupant mtodes
ms nets de generar energia. En el pitjor dels casos, el sistema fns i tot
podria passar-se totalment a lenergia solar i elica. Aix reduiria els
danys mediambientals en gran mesura, per no posaria f al sistema
tecnolgic-industrial. Tampoc representaria una derrota per als valors
fonamentals de sistema. Per aconseguir alguna cosa contra el sistema
has datacar a tota la producci denergia elctrica per principis, en
el sentit que la dependncia a lelectricitat fa a la gent depenent del
sistema. Aquest s un terreny incompatible amb els valors del sistema.

108 109
7. La biotecnologia podria ser el millor objectiu per a latac poltic.

Probablement lobjectiu ms prometedor per a latac poltic sigui la
indstria biotecnolgica. Tot i que les revolucions sn generalment
portades a terme per minories, s molt til tenir cert grau de
suport, simpatia, o almenys aquiescncia de la poblaci en general.
Aconseguir aquest suport o aquiescncia s un dels objectius de lacci
poltica. Si concentressis el teu atac poltic en, per exemple, la indstria
de lenergia elctrica, seria extremadament difcil aconseguir suport
ms enll duna minoria radical, ja que la majoria de la gent s poc
propensa a canviar el seu estil de vida, s especialment poc propensa
a qualsevol canvi que li pugui suposar incomoditats. Per aquesta ra,
seran pocs els que abandonin lelectricitat de bon grat.
Per la gent encara no sent que depn de la biotecnologia avanada
de la manera que se sent dependent de lelectricitat. Eliminar la
biotecnologia no canviar radicalment les seves vides. En canvi, s
possible mostrar a la gent que el continuat desenvolupament de
la biotecnologia transformar el seu estil de vida i eliminar els
antics valors humans. Aix doncs, combatent la biotecnologia, els
radicals haurien de ser capaos de mobilitzar a favor seu la natural
resistncia humana al canvi.
I la biotecnologia s una causa en la qual el sistema no es pot
permetre perdre. s una causa en la qual el sistema haur de lluitar
fns al fnal, que s exactament el que necessitem. Perho repetir
per enssima vegadas essencial no atacar la biotecnologia
dacord amb els propis valors del sistema, sin dacord amb valors
inassimilables per els del sistema. Per exemple, si ataques a la
biotecnologia, ms que res, pel fet que pot danyar el medi ambient,
o que els aliments genticament modifcats poden ser perjudicials
per a la salut, llavors el sistema pot esmorteiri ho farlatac
cedint terreny o transigintper exemple, introduint supervisions
ms exhaustives de les investigacions gentiques i regulacions
i proves ms rigoroses dels cultius genticament modifcats.
La inquietud de la gent es calmaria i la protesta afuixaria.


8. Tota la biotecnologia ha de ser atacada
com a qesti de principis.
Aix que, en comptes de protestar contra una o altra conseqncia
negativa de la biotecnologia, has datacar tota la biotecnologia
moderna per principis, amb arguments com ara (a) que s un insult
a totes les formes de vida; (b) que posa massa poder en les mans
del sistema; (c) que transformar radicalment els valors humans
fonamentals que han existit durant milers danys; i fonaments similars
que sn contradictoris amb els valors del sistema.
En resposta a aquest tipus datac, el sistema haur de plantar cara
i lluitar. No pot esmorteir el teu atac retrocedint signifcativament,
ja que la biotecnologia s massa central pel progrs tecnolgic, i
perqu retrocedint, el sistema no estaria fent nicament una retirada
tctica, sin que estaria sofrint una greu derrota estratgica en el seu
codi de valors. Aquests valors quedarien minats i la porta restaria
oberta per a ms atacs poltics que podrien esfondrar els fonaments
del sistema.
Ara b, s cert que la House of Representatives dels Estats Units van
votar per a prohibir la clonaci dssers humans, i al fnal alguns
congressistes fns i tot van donar lencertat tipus de raons per a
prohibir aix. Les raons que vaig llegir estaven emmarcades en termes
religiosos, per pensis el que pensis sobre aquests termes religiosos,
aquestes raons eren raons no acceptables tecnolgicament. I aix
s el que conta.
Daquesta manera, el vot dels congressistes sobre la clonaci humana
va ser una autntica derrota per al sistema. Per tan sols va ser una
derrota molt i molt petita, per lestret mbit de la prohibici tan
sols una minscula part de la biotecnologia va quedar afectadai
perqu en el futur prxim, la clonaci dssers humans tindria poc
s prctic per el sistema. Per lacci de la House of Representatives
suggereix que aquest podria ser un punt on el sistema s vulnerable,
i un atac generalitzat en tota la biotecnologia podria infigir un greu
dany en el sistema i els seus valors.
110 111
9. Els radicals encara no estan atacant
a la biotecnologia de forma efectiva.
Alguns radicals ataquen a la biotecnologia, tant poltica com
psquicament, per pel que jo s, exposen la seva oposici a la
biotecnologia dacord amb els propis valors del sistema. s a dir, les
seves principals queixes es basen en el risc de danys al medi ambient
i els perjudicis per a la salut.
I no estan colpejant a la biotecnologia on dol. Tornant a les analogies
amb el combat fsic: imaginat que has de defensar-te contra un pop
gegant. No series capa de combatrel efectivament tallant-li les
puntes dels tentacles. Has de colpejar al seu cap. Pel que he llegit de
les seves activitats, els radicals que treballen contra la biotecnologia
no fan ms que tallar les puntes dels tentacles. Intenten dissuadir
als pagesos, individualment, de plantar llavors manipulades per
enginyeria gentica. Per hi ha molts milers de pagesos en el mn,
aix que aix de dissuadir als pagesos individualment, s una forma
extremadament inefcient per combatre lenginyeria gentica. Seria
molt ms efcient persuadir als investigadors cientfcs contractats per
al treball biotecnolgic, o a executius de companyies com Monsanto
de que abandonin la indstria biotecnolgica. Els bons investigadors
cientfcs sn gent que t talents especials i un extens currculum en
estudis i prctica, aix doncs, sn difcils de reemplaar. Aix mateix
es pot aplicar a lelit dexecutius corporatius. Persuadint a abandonar
la biotecnologia a uns pocs daquests individus perjudicaria molt ms
a la indstria de la biotecnologia que no pas persuadint a milers de
pagesos a no plantar llavors modifcades genticament.
10. Colpejar on dol.
s qestionable si tinc ra o no pensant que la biotecnologia s la millor
causa on atacar polticament al sistema. Per queda fora de dubte
largument que els radicals davui en dia estan gastant gran part de
les seves energies en qestions que tenen poc o cap rellevncia per
a la supervivncia del sistema tecnolgic. I fns i tot quan encerten
en les causes correctes, els radicals no colpegen on dol. Aix que en
comptes danar a la propera reuni de lOrganitzaci Mundial del
Comer per enrabiar-se amb la globalitzaci, els radicals haurien de
parar-se a pensar com colpejar al sistema a on realment el fereixi. A
travs de mtodes legals, per descomptat.
112