7.

Lpoca de la Restauraci borbnica (1875-98)

7.1. El sistema poltic de la Restauraci i 7.3. Les forces poltiques marginades del sistema
La Restauraci
s
canvi pacfic de dos
partits (bipartidisme)
un sistema de monarquia constitucional
basat en
Constituci de 1876 estableix
-monarquia: rbitre vida poltica
-sobirania compartida Corts-Corona
-prerrogatives Corona: dret a vet,
potestat legislativa compartida amb
Corts, nomenament de ministres,
suspensi Corts, ...
-dues cambres (Congrs i Senat)
-sufragi censatari
-confessionalitat catlica de lEstat i
restabliment del pressupost de culte i
clergat per tolerncia de cultes
-mplia declaraci de drets
cerca
superar problemes del liberalisme
precedent i estabilitzar el rgim:
-allunyar lexrcit de la poltica
-evitar el partidisme dels moderats
-acabar amb els enfrontaments civils
facilitat per
actuaci de
la monarquia
caciquisme i
adulteraci del
vot
amb loposici de
carlins (derrotats a la 3 guerra, 1872-6): divisi:
-Nocedal: estn els cercles carlins
-Vzquez de Mella (1886, Acta de Loredn): adapta el
programa a la nova situaci poltica
-P. Tradicionalista (o P. Catlico Nacional: Nocedal,
1888): carcter integrista
-Uni Catlica: accepta el sistema i recolza el
catalanisme conservador
republicans: desencs, repressi i divisi:
-P. Possibilista (Castelar): participa en Restauraci
-P. Republic Progressista (Ruiz Zorrilla): radical,
intents dinsurrecci militar (Villacampa, 1886)
-P. Republicano Centralista (Salmern): pretenia
aglutinar les diverses opcions republicanes
-P. Republic Federal (Pi i Margall): primer, retrament
electoral; desprs, nou impuls (Ribot, 1883)
-Unin Republicana (1893) aplega les diverses
tendncies catalanes, sense els possibilistes
-coincidncia ideolgica fonamental
dels partits dinstics: monarquia,
Constituci, propietat privada,
liberalisme
-acord sobre el torn pacfic
7. Lpoca de la Restauraci borbnica (1875-98)
7.2. La vida poltica i lalternana en el poder i 7.4. La guerra dUltramar
El procs poltic
viu
acabament de la 3 guerra carlina (III-1876): abolici
rgim foral i instauraci concerts econmics
acabament de la revolta cubana (Pau de Zanjn, II-
1878): amnistia, alliberament esclaus (1888),
reformes poltiques
mort dAlfons XII (1885), Pacte dEl Pardo i regncia
de Maria Cristina fins el 1902
-funcionament correcte del torn de partits
-els liberals de Sagasta implanten bona part de la
legislaci liberal del Sexenni: sufragi universal
mascul (1882: municipals; 1890: generals), ampliaci
de llibertats, judici per jurat, llei dassociacions (1887),
abolici esclavitu (1888), nou codi civil (1889),
reforma hisenda i exrcit
aguditzaci dels
conflictes (>1895)
com sn
-assassinat de Cnovas (1897, substitut
per Silvela)
-disputes internes en els partits dinstics
-ressorgiment del problema social
-aparici del catalanisme poltic
guerra Cuba
(1895-8)
per motius
econmics (proteccionisme rgid enfront del
comer lliure) i poltics (autonomia, rebutjada
pels comerciants metropolitans afincats a lilla)
dirigida per
- Crit de Baire (1895)
-Martnez Campos, ms conciliador: sense xit
-Weyler, ms drstic (repressi, concentraci
camperols)
-estratgia de conciliaci (1897). general
Blanco, autonomia, sufragi universal, autonomia
arazelria, ...
Jos Mart i Antonio Maceo
destaca
participen
els EUA (desprs de
lexplosi fortuta del Maine)
derroten
lArmada espanyola a Cavite
(Filipines) i Santiago de Cuba
acaba amb
Pau de Pars (1898): prdua de
Cuba, Puerto Rico i Filipines
guerra Filipines
(1896-7)
destaca
-feble presncia militar i pocs interessos
econmics (tabac)
-independentisme: Liga Filipina (Rizal, 1892)
-Garca Polavieja: dirigeix la lluita
-negociaci (>1897) i pacificaci
7. Lpoca de la Restauraci borbnica (1875-98)
7.5. Les conseqncies del Desastre del 98
El desastre del 98
signific
forta crisi moral
i ideolgica
-impacte psicolgic: fi de limperi espanyol
en un moment en qu les potncies
europees en construen de nous
-relegaci dEspanya a potncia secundria
en el context int.
-visi estrangera dEspanya com a naci
moribunda: exrcit inefica, sistema poltic
corrupte, poltics incompetents
donat
crisi poltica
malgrat
el sistema de la Restauraci va
sobreviure i el torn dinstic va
continuar
donat
laplicaci de les idees del
regeneracionisme
Institucin Libre de Enseanza
(1876): influda pel krausisme, que
va introduir les teories
pedaggiques i cientfiques
europees
procedents impulsa
-visi crtica de la histria dEspanya
-regeneraci de la vida poltica i social
-Joaqun Costa: oblidar les glries
passades, millorar la situaci del
camp, elevar el nivell educatiu i cultural
del pas
reflectit
Generacin del 98: grup de literats que van
analitzar el problema dEspanya en sentit
crtic i to pessimista