POLMERS SUPERABSORBENTS;

HIDROGELS
















Tipologia: Hipoteticodeductiu
Matria: Cincies Experimentals
Modalitat: Cientfic Sanitari
Autora: Guadalupe Mrquez B.
Tutor: Xavier Adot Fernndez
Curs: 2012/2013


2
NDEX


1. Sinopsi 3
2. Introducci 4
3. Introducci als materials intelligents 6
4. Els polmers superabsorbents; Hidrogels 9
5. Classificaci dels hidrogels 10
6. Histria dels polmers superabsorbents 12
7. Hidrogels aplicats a lagricultura 13
8. Entrevista investigador Rodolfo Estrada 15
9. Metodologia 17
10. Resultats 25
11. Discussi 39
12. Conclusions 41
13. Glossari 42
14. Bibliografia 43
15. Agraments 45



3
1. SINOPSI
En aquest treball sestudia el comportament dels hidrogels absorbents en diverses
concentracions dadobs lquids per aplicacions en agricultura i plantes dinterior.
Respecte a la metodologia, els materials emprats han estat 3 bosses dhidrogels de
la marca dekora, adobs lquids de la marca flower: Ferilizante Bonsis, Fertilizante
plantas cidas, Fertilizante Universal i aigua destillada de la casa Quicesa. Shan
pres dades cada hora en el transcurs de 8 hores, de diverses concentracions dadob
lquid. Als resultats sha observat com els hidrogels absorbeixen diferents
quantitats dadob lquid en totes les concentracions.





















4
2. INTRODUCCI
Aquest treball de recerca tracta sobre els polmers superabsorbents, hidrogels, els
avantatges que proporcionen en lagricultura i algunes de les aplicacions que tenen
en el nostre dia a dia. Sha volgut posar mfasi en aquests hidrogels ja que sn
respectuosos amb el medi ambient al ser no txics i biodegradables. A ms a ms,
grcies a que les plantes tenen fcil accs als lquids retinguts per aquests
polmers, s molt fcil per a elles aprofitar-los i, al tenir una dosificaci gradual
dels mateixos, seviten problemes com la lixiviaci
(1)
i escorriment de les solucions.
Les motivacions que han impulsat lelaboraci daquest treball de recerca han
estat, primerament, el fet de posar en prctica el mtode hipoteticodeductiu
estudiat lany passat, veure el desenvolupament de lexperiment i interpretar els
resultats per a falsar o verificar les hiptesis i les prediccions. En segon lloc, per
donar importncia als avenos tecnolgics que es duen a terme per a millorar la
productivitat en zones agrcoles amb factors ambientals desfavorables, com poden
ser lescassetat daigua o la manca de minerals en el sl, per que alhora sn
respectuosos amb el medi ambient.
Les meves hiptesis sn les segents:
- Els hidrogels absorbents poden emmagatzemar diverses solucions en les
seves estructures sense danyar les seves estructures externes.
- En un mateix interval de temps, guanyaran ms pes les boles en solucions
ms baixes dadob lquid que les solucions al 100% dadob lquid.
Les meves prediccions han estat:
- Si els hidrogels poden absorbir diverses solucions sense danyar les seves
estructures, aleshores podran absorbir les diferents concentracions dels
adobs.
- Si en un mateix interval guanyen ms pes les dissolucions menys
concentrades dadob lquid, aleshores totes les dissolucions amb menys
components dissolts sn absorbides abans.
- Si la totalitat daigua destillada s absorbida, aleshores comenar
levaporaci de laigua destillada absorbida.
El principal lmit de la meva experimentaci s que no puc realitzar l'experiment
en el camp i tenir plantes amb boles dhidrogel a les arrels i plantes amb un
creixement natural sense hidrogels i estudiar els canvis experimentats. Noms
estudio la reacci entre els adobs lquids i les boles dhidrogel en laboratori.




5
Les variables sn:
- Variable Independent: Adob bonsais, adob plantes cides, adob universal i aigua
destillada.
- Variable Dependent: pes en grams (g) de les boles dhidrogel/hora, quantitat
dadob lquid absorbit en grams (g) i volum dadob lquid sense absorbir en (ml) .
El hidrogels que sestudien en aquest treball de recerca estan fets a partir de
poliacrilamida
(2)
(PAM).
- Variables Secundries Controlades: temperatura (22,6-23,2C), llum (fluorescent
de 36W, 220/240V), pressi i humitat (en condicions normals).
Fonts:
Les fonts utilitzades han estat experiments que shan dut a terme a Mxic i
informaci dun enginyer veneol contactats. Em van proporcionar arxius PDF,
dels quals sen va poder aprofitar molta informaci, ja que tractaven
especficament dhidrogels aplicats a lagricultura i van ser una bona guia per
entendre el mn dels polmers superabsorbents. Lenginyer Mauricio Rengifo, de
Veneuela, em va proporcionar molt bon material sobre el qu sn els hidrogels
des del punt de vista de lagricultura, formes daplicaci al camp i mode
dutilitzaci dels polmers. Gr{cies al seu treball em vaig fer una idea bastant
general de com funciona el mn dels hidrogels a lagricultura.
Linvestigador i professor de la Universitat Iberoamericana, del departament de
fsica i matemtiques i amb estudis de doctorat en cincia de materials, amb
especialitat en enginyeria molecular de materials, el professor Rodolfo Fabin
Estrada Guerrero, em va proporciona molta informaci ms especfica dels
hidrogels. Larxiu que em va proporcionar va ser el dels experiments realitzats amb
el seu equip, que es poden trobar a la Revista Iberoamericana de Polmeros Volum
12(2), del mar de 2010, on es realitzen proves amb hidrogels modificats amb
nanotubs
(3)
de carboni. A ms a ms, em va contestar unes preguntes que es poden
trobar a lapartat 8: Entrevista investigador Rodolfo Estrada, daquest treball de
recerca, que ajuden a complementar la informaci.
Daltra banda, tamb vaig aconseguir un informe de vigilncia tecnolgica, en arxiu
PDF, del Crculo de innovacin de Materiales, Tecnologa Aeroespacial y
Nanotecnologa del novembre de 2008, que mha proporcionat informaci ms
especfica dels components dels polmers superabsorbents, com estan formats i les
seves aplicacions en altres camps, com per exemple, en lalliberaci de frmacs.
Tamb shan visitat p{gines webs. A la Biblioteca de Lacetnia i a la del Casino de
Manresa hi havia llibres que tractaven sobre els polmers i les seves aplicacions,
per aquest treball de recerca es centra en hidrogels amb aplicacions a
lagricultura. En general donaven una informaci molt especfica sobre els polmers
des del punt de vista qumic i altres es centraven ms en altres aplicacions, s per
aix que vaig contactar amb especialistes en el tema perqu em poguessin orientar.
Degut a aix, a la bibliografia no hi ha llibres de text.

6
3. INTRODUCCI ALS MATERIALS INTELLIGENTS
Els materials intelligents, actius o multifuncionals, sn aquells materials capaos
de respondre de manera reversible
(4)
i controlada a diferents estmuls externs, ja
siguin fsics o qumics, modificant alguna de les seves propietats.
Els polmers intelligents es poden definir com aquells polmers que pateixen
canvis en les seves propietats fsico-qumiques si sn sotmesos a un estmul extern.
El terme angls smart material fou emprat per primer cop en un article del 1988,
en el qual shi descrivia el procediment, mitjanant el qual, un grup dinvestigadors
de la Universitat de Michigan feia servir fluids electrorreolgics
(5)
(ER) per a crear
materials intelligents. Aquests fluids canviaven la seva viscositat molt rpidament
en resposta a un corrent elctric. Es cre doncs, un nou material capa de modificar
les seves propietats en un moment determinat i ajustar-se a canvis per ser apte per
a un determinat servei.
Els polmers intelligents es poden classificar segons:
- El tipus destmul extern
- La resposta que donen a un estmul
- El tipus de material polimric que els conformen
Entre els diferents tipus de polmers existents, hi ha els anomenats polmers
reticulats o gels, els polmers lineals i copolmers
(6)
en bloc, les barreges de
polmers, les xarxes interpenetrades (IPN), o els polmers amb memria de forma
(SMP) (taula 1).
Taula 1
Tipus de
polmer
Estmul al que
respon o Forma
Caracterstiques Aplicacions
Reticulats
(Gels)
T (temperatura),
llumins, elctric,
magntic, ...
Expandir-se
Canviar de color
Agricultura
Lineals i
copolmers
(6)
en
bloc

pH i T Promig mitj entre les
propietats que tindria
cada cadena per separat
Grup que presenta
aplicacions prome-
tedores degut a la
fcil sntesi
Barreges
polimriques
Combinaci de com a
mnim 2 macromo-
lcules (polmers o
copolmers
(6)
) i un
component est per
sobre del 2% en pes
Depenen de la barreja Disseny de materials
biocompatibles i
materials compos-
tos, en lestabilitat
collodal
(7)
i en
millores en adhesi


7
Xarxes
interpenetrdes
(IPN) hi ha:
- Seqencials
-
Simultnies(SIN)
- Ltex
- Gradient
- Termoplstiques
- Semi-IPN
Formades com a
mnim per 2
subxarxes de 2
polmers diferents.
Una es forma en
presncia de laltre
Sinflen en dissolvents
per no es dissolen
Ni flueix ni experimenta
fluncia
Sistema dalliberaci
de frmacs
Esmorteir el so i la
vibraci
Implants corneals
Semi-IPN-nanocom-
postos de plata per a
mateirals antibacte-
rians
Amb memria
de forma
(SMP: Shape-
Memory
Polymers)
Calor, llumins o
agents qumics que
canvin la seva forma
i elasticitat
Pateixen canvis radicals
a partir duna forma
rgida fins a una de ms
flexible i elstica,
tornant a la seva forma
original sense degradar
el material
Avions de geometria
variable
Estructures
desplegables
Msculs artificials

- Classificaci dels polmers intelligents segons el tipus destmul extern (taula 2):
Taula 2
Estmul Resposta Aplicacions
Temperatura Dissoluci o separaci
dun polmer del medi
aqus
Alliberaci de frmacs, solucions
dadobs lquids
pH Canvis en lestat
dionitzaci dun
polmer
Alliberaci controlada de frmacs,
dissolucions minerals, sensors de
glucosa
Llum
(fotosensibles)
Canvis en la solubilitat,
viscositat, pH,
conductivitat, etc
Dispositius demmagatzemament
dinformaci, fotosensors, fotoreceptors
en sistemes biolgics
Camp elctric
(electrosensibles)
Lluminosa Dodes emissors de llum LED
Canvi de color Finestres intelligents
Camp magntic
(magnetoactius)
Gels polimrics que
pateixen grans
deformacions
En biomaterials, biosensors i sistemes
dalliberaci de f{rmacs



8

- Classificaci dels polmers intelligents segons la resposta que donen a un estmul
(taula 3):
Taula 3
Tipus de cadenes Tipus de resposta
Cadenes lineals no entrecreuades
(Conjugats)
Solubilitzaci/ precipitaci, transicions sol-gel
(formaci reversible
(4)
del gel)
Anfifliques (no entrecreuades)
copolmers en bloc i empelts
Micellitzaci
Hidrogels encreuats qumicament Inflament/encongiment
Superfcies modificades Interfases sensibles



















9
4. ELS POLMERS SUPERABSORBENTS; HIDROGELS
Els polmers superabsorbents sn un tipus de polmers intelligents degut a que
sn capaos de modificar la seva estructura en resposta a un estmul extern.
Un hidrogel es pot definir com una xarxa polimrica amb la capacitat dabsorbir i
cedir grans quantitats daigua i altres solucions aquoses sense dissoldres,
provocant canvis macroscpics en el volum del polmer. Les propietats ms
caracterstiques dun hidrogel sn la seva capacitat dinflament, la capacitat
dabsorci i la permeabilitat
(8)
de diverses dissolucions.
A lltima dcada ha augmentant linters en diferents tipus de gels en camps com
la farmacutica, la qumica dels aliments, la medecina o la biotecnologia. Grcies a
aquest treball dinvestigaci, shan obtingut polmers hidroabsorbents aptes per a
ls en noves i diverses aplicacions, que sn respectuosos amb el medi ambient
perqu la majoria dels hidrogels estan basats en polmers sinttics. Un exemple
serien els hidrogels basats en acrilamida (AAm) combinats amb altres materials
naturals biodegradables, que poden ser degradats per altres microorganis-mes del
sl, com per exemple la cellulosa o derivats, com s el cas de la metilcellulosa
(MC). Aquests hidrogels basats en acrilamida (AAm) presenten les avantatges de
ser qumicament inerts
(9)
, per tant, no alteren qumicament les substncies que
absorbeixin, a ms sn transparents i estables en un ampli interval de pHs,
temperatura i fora inica.
La indstria dels hidrogels sha ests fins al punt que el conjunt dels productes
fabricats amb aquests materials ha passat a formar part de les nostres vides
quotidianes i abasta des de la elaboraci dun bolquer, fins a productes de
lagricultura, prtesis mdiques, aplicacions en la millora ambiental, la indstria
alimentria, les telecomunicacions, entre daltres.
Des de fa 20 anys que shan realitzat assajos que demostren que ls extensiu de
polmers hidroabsorbents millora la capacitat de retenci daigua als sls, afavorint
el creixement de les plantes, ja que, barrejant el polmer amb el sl, es pot aprofitar
millor laigua de pluja o reg al disminuir la prdua daigua per filtraci, tamb
aconseguint disminuir levaporaci de la mateixa. Aquests dos factors tenen uns
efectes molt beneficiosos al millorar lactivitat biolgica i augmentar la producci
agrcola i, degut a aix, ls daquest tipus de polmers permet recuperar zones
semirides o zones de cultiu abandonades i poc frtils.






10
5. CLASSIFICACI DELS HIDROGELS
Transici de fase de volum en hidrogels:
Els gels sn materials interessants degut a que presenten propietats de lquids i de
slids. Una de les propietats ms importants dels gels s la transici de fase de
volum, s a dir, quan el volum varia discontnuament davant la variaci dun
parmetre intensiu com la temperatura, la concentraci dions, el pH i el camp
elctric, llum, pressi, tensi mecnica, etc.
A la (taula 4) sobserven possibles estmuls ambientals i respostes de biomaterials
polimrics (especialment hidrogels).
Taula 4
Estmul (Sensibles a) Resposta
pH
T (temperatura)
- Qumica/bioqumica (estimula o inhibeix les reaccions o els
processos de reconeixement)
(agents qumics o
bioqumics)
(dissolvent o sals)
- Separaci de fases (precipitaci)
- Forma (inflament o desinflament)
(camp elctric)
(radiaci
electromagntica
(tensi mecnica)
- Superfcie (es torna hidrfob)
- Permeabilitat
(8)
(augmenta o disminueix acusadament)
- Propietats mec{niques (sendureix o es fa tou)
- ptica (es torna ms transparent o ms opac, t color)
- Elctrica (genera senyals, passa una reacci qumica)

Sha determinat que el comportament
dinflament i desinflament de lhidrogel (fig. 1)
depn del tipus de monmer
(10)
que sutilitza en
la seva sntesi, fet que remarca la importncia
del tipus de monmer
(10)
empeltat
(11)
i el subs-
tituent lateral afegit per a noves aplicacions.
El volum dun hidrogel depn de les
interaccions de repulsi i atracci que hi ha en
la seva xarxa polimrica. La combinaci
dinteraccions moleculars com forces de Van
der Waals, interaccions hidrfobes, enllaos
dhidrogen i interaccions electrosttiques,
determinen el grau dinflament de lhidrogel en
equilibri.
Fig. 1. Canvi de fase dhidrogels i pol-
mers sensibles al pH i la temperatura.

11
6. HISTRIA DELS POLMERS SUPERABSORBENTS
A principi dels 60, el Departament dAgricultura dels Estats Units, United States
Department of Agriculture (USDA), va portar a terme una investigaci en materials
per millorar la retenci daigua en els sls. Van desenvolupar una resina a partir de
la inserci del polmer dacrilonitril a la cadena principal de les molcules de mid.
Mitjanant la hidrlisi daquest mid-acrilonitril copolmer
(6)
, saconsegu un
producte hidrolitzat amb la capacitat dabsorbir aigua superior a 400 vegades el
seu pes. A ms a ms, aquest gel no alliberava laigua tan f{cilment com els
productes absorbents a base de fibra.
El polmer va passar a ser conegut com a Super Slurper. Una gran varietat de
combinacions es van dur a terme per un millor desenvolupament en el camp
daquests polmers. Alguns dels materials fets servir en aquests experiments eren
cid acrlic, acrilamida i polivinil alcohol (PVA).
Les companyies japoneses van comenar una recerca independent utilitzant mid,
carboximetilcellulosa (CMC), cid acrlic, alcohol polivinlic (PVA) i anhdrid
isobutil maleic (IMA).
Algunes de les companyies ms importants que van prendre part en la sntesi de
polmers superabsorbents vans ser: Dow Chemical, Hercules, General Mills
Chemical, DuPont, National Starch & Chemical, Enka (Akzo), Sanyo Chemical,
Sumitomo Chemical, Kao, Nihon Starch i Japan Exlan.
A comenament del 1970, es van comenar a comercialitzar els polmers
superabsorbents, tot i que no per a plicacions en la retenci daigua en sls, sin
destinats a productes higinics dun sol s. Els primers productes que van sortir al
mercat van ser compreses per a dones i bolquers per a adults amb incontinncia i,
el 1978, Park Davis, una filial de la companyia farmacutica Pfizer, va fer-los servir
en compreses sanitries.
A Europa, el 1982, sutilitzen per primer cop els polmers superabsorbents en
bolquers per a nadons, desprs de que Schickendanz i Beghin-Say utilitzessin
poliacrilat de sodi per aconseguir un nucli capa dabsorbir 800 vegades el seu pes
en aigua. Tenint en compte que, fins llavors, aquests polmers absorbents estaven
fets a partir de cellulosa o productes derivats de fibra a partir de paper de seda,
cot, esponja o polpa de pelussa i que la capacitat de retenci daigua de la majoria
daquests materials era noms de 20 vegades el seu pes en aigua, ls daquest
material, amb propietats absorbents, va significar un canvi radical en el que
sentenia per capacitat demmagatzematge. Poc desprs, UniCharm va introduir uns
bolquers superabsorbents per a nens al Jap, mentre que, Proctor & Gamble i
Kimberly-Clark comenaven a utilitzar el poliacrilat de sodi als Estats Units.
Gran part del desenvolupament, al llarg de la histria, de la tecnologia de materials
superabsorbents s grcies a la demanda, en el sector dhigiene, de productes amb
aquestes propietats.

12
La tecnologia ha avanat i cada cop hi ha menys mid empeltat
(11)
amb polmer
superabsorbent en productes higinics dun sol s. Aquests superabsorbents sn,
normalment, homopolmers
(12)
(generalment sodi neutralitzat) acrlics reticulats.
Els polmers superabsorbents amb usos destinats a la millora en la gesti dels sls
sn normalment reticulats dacrilamida acrlica copolmers
(6)
(generalment potassi
neutralitzat).
A part dels polmers superabsorbents granulars, ARCO Chemical va desenvolupar
una tecnologia de fibra superabsorbent a principis dels 90. Aquesta nova
tecnologia va ser venuda a Camelot Absorbents. Avui en dia podem trobar fibres
superabsorbents al mercat, que sn ms cares que els polmers granulars, per que
proporcionen avantatges materials destinats a embolcalls de cables, dispositius
mdics i envasos daliments entre daltres.
Les Cooperative Extension Services (Serveis dExtensi Cooperativa) dels Estats
Units ha recomanat els polmers absorbents com a mesura que aporta molts
beneficis per al sl. En lactualitat, sha incrementat ls daquests en vivers, camps
de golf, jardins i horts. A ms a ms, sn compatibles amb qualsevol tipus de
plantes anuals, perennes, arbres ornamental, arbustos, bulbs, hortalisses, gespa,
etc. Aquests polmers responen a les demandes dels agricultors, cultivadors de
vivers i professionals en camps de golfs que solliciten unes mesures de
manteniment del sl que superen els substrats convencionals, a ms duna bona
gesti en relaci amb el manteniment, lalliberament i lestalvi de laigua.















13
7. HIDROGELS APLICATS A LAGRICULTURA
Els hidrogels sn substncies en estat collodal
(7)
amb aparena slida, com la
albmina coagulada per la calor o la gelatina gelificada pel refredament.
Els hidrogels en agricultura sn un additiu, condicionador, per la terra,
desenvolupats per retenir grans quantitats daigua. El seu origen s Europeu, s
sper absorbent, no txic, biodegradable i t aplicacions tant en vivers, forestaci i
cultius comercials, com en arregles florals per festes i a la nostra llar.
En la seva utilitzaci, al ser barrejat amb el sl o amb un substrat, millora les
condicions dairejament i emmagatzematge daigua de reg o de pluja. Est compost
per cristalls dun polmer que, en entrar en contacte amb laigua, es transforma en
una substancia gelatinosa hidrogel-.
Entre les seves avantatges podem destacar la fcil disponibilitat que tenen les
arrels de les plantes per a disposar de les substncies retingudes als hidrogels, fet
que permet que aprofitin aquestes substncies sempre que les necessitin. A ms a
ms, augmenten la capacitat dabsorci i emmagatzemament de laigua de la terra,
que es perd de forma natural per evaporaci i escorriment. Tamb ajuden a reduir
la freqncia de reg, poden absorbir solucions dadobs i altres agroqumics
solubles en aigua, reduint el lixiviat i lescorriment daquests. Sn capaos de
millorar leficincia de ls dels fertilitzants, dels fungicides, bactericides,
nematocides
(13)
. Tenen una vida til dentre 3 i 4 anys.
Pel que fa a la capacitat de retenci, 1 g dhidrogel s capa demmagatzemar
aproximadament fins ms de 400 grams daigua.
Beneficis en la Utilitzaci dels Hidrogels:
- En el medi ambient:
s no txic i biodegradable.
- Al sl:
Augmenta labsorci i lemmagatzemament de laigua que es perd per evaporaci
i escorriment.
Millora el condicionament del sl al millorar lairejament, ja que, al ser absorbida
i alliberada laigua, es descompacte el terra.
Pot absorbir laigua duna pluja de curta durada gr{cies a la seva r{pida absorci.
Vida til daproximadament 4 anys.
- En el reg:
Redueix la freqncia i volum de reg.
Redueix en costos per lestalvi daigua de reg.

14
- En la fertilitzaci:
Pot aplicar-se simultniament amb fertilitzants i altres additius solubles en aigua
(herbicides, repellents dinsecte i nematocides
(13)
).
Redueix la lixiviaci
(1)
i escorriment en profunditat dels additius.
- En les plantes:
Sutilitza en arrels de plantes i arbres per a ser trasplantats, disminuint el risc
destrs.
Augmenta el creixement i en supervivncia de les plantes de trasplantament, ja
que disminueix lestrs hdric que pateixen en el procediment i les ajuda a superar
les poques descassetat daigua.
Permet un major creixement en els mesos secs i c{lids de lany.




















15
8. ENTREVISTA INVESTIGADOR RODOLFO ESTRADRA
- Quines sn les principals avantatges que ens proporcionen en lagricultura
els polmers dhidrogel respecte a altres mtodes tradicionals?
Retenci daigua en temps de sequera o quan laigua s molt escassa. Laigua
retinguda pot ser alliberada a poc a poc per mantenir la humitat necessria per al
desenvolupament de la planta.
- De quina manera i com creu que podria millorar lagricultura si els
hidrogels susessin comunament?
Lagricultura pot millorar perqu hi hauria un estalvi considerable daigua, a ms a
ms, les plantes tindrien aigua en els perodes que no plou, daquesta manera el
desenvolupament dels cultius s millor, ja que les planten tenen aigua prcticament
tot lany.
- Mediambientalment hi hauria una millora?
S, hi ha una millora, ja que lhidrogel, com el que jo vaig desenvolupar, a Mxic, s
biodegradable, s a dir, una vegada terminat el seu cicle de vida til, no es necessari
treurel del sl, lhidrogel per si sol es reintegra a la terra i serveix com a adob per a
les plantes.
- En quins pasos sest{ aplica ja aquest mtode?
Nosaltres lestem aplicant a Mxic, en horts de llimona i prssec, a la provncia de San
Luis Potos. Els resultats han sigut excellents, doncs els arbres shan desenvolupat
sense problemes daigua. Lhidrogel ens va permetre reduir la freqncia de reg de
tres vegades per setmana a una sola vegada per setmana.
- Quins sn els seus principals motius per estudiar els hidrogels?
Lemmagatzemament daigua per aplicacions agrcoles.
- Quin altre s donaria als hidrogels apart de retenir aigua?
Lhidrogel, en aquest moment, lestem modificant qumicament per poder aplicar-lo
en la descontaminaci de laigua. La idea s aconseguir treure metalls pesats, com
plom i el mercuri, que estan dissolts a les aiges residuals dalgunes indstries.
- Si es fessin servir fertilitzants, com es carregarien les boles dhidrogel?
Els hidrogels es carreguen amb laigua de reg. Els que desenvolupem a Mxic no
solsment usen aigua de rec, tamb es carreguen amb laigua de la rosada que hi ha a
lambient quan la temperatura baixa i laigua de lambient es condensa. Aquesta
aigua, els hidrogels labsorbeixen i lalliberen durant el dia quan puja la temperatura.



16
- Per saber-ne ms. Quins estudis ha cursat, investigacions, motivacions,
ambicions...?
El meu nom s: Rodolfo Fabin Estrada Guerrero.
Estudis: fsic, amb estudis de doctorat en cincia de materials, amb especialitat en
enginyeria molecular de materials.
Actualment estic treballant a la Universitat Iberoamericana, a la ciutat de Mxic
Districte Federal, en el departament de fsica i matemtiques. La meva labor
principal s la docncia i la investigaci. Treballo en el laboratori de nanocincia,
nanotecnologia i pellcules primes daquesta universitat.
El meu principal projecte de vida s contribuir al desenvolupament cientfic i
tecnolgic del meu pas




















17
9. METODOLOGIA
Canvis en el disseny (a prova dassaig i error)
En lelaboraci daquest experiment shan dut a terme canvis per aconseguir
resultats el ms verdics possibles, per aix, ha calgut realitzar-lo tres vegades.
La metodologia i el procs han estat totalment ideats per mi, s per aix que he
hagut de repetir el procediment diverses vegades perqu hi havia variables que no
havia tingut en compte i problemes que manaven sortint i em pertorbaven els
resultats finals.
- Primer experiment:
El primer experiment va ser el ms catic de tots. No vaig controlar ni la
temperatura ni la llum, per tampoc els intervals de temps. Vaig realitzar-lo amb
un cronmetre per, com que tenia la desavantatge de que noms tenia una
proveta i una xeringa de 5ml, anava molt lenta per treure els reactius i, a ms a
ms, al noms tenir una xeringa i una proveta les havia de netejar amb aigua cada
cop que feia canvi de dissolvent. El simple fet de repetir aquesta acci anava
acumulant temps de retard per a la segent presa de dades i, al final de tot, vaig
poder veure com els intervals en comptes de ser d1 hora eren duna hora i mitja i,
fins i tot, duna hora i quaranta minuts. A ms a ms, per pesar les boles feia servir
el mateix got en que estaven amb el dissolvent. Un cop havia extret el reactiu amb
la xeringa, treia les boles en un altre got, posava tara al got de plstic i tornava a
tirar-les a dins del got de sobre la balana per veure el pes.
Com que no estava sempre amb els hidrogels i el cronmetre, moltes vegades sem
passaven minuts de la presa de dades. Era un procs poc productiu. Tamb vaig
marcar els gots amb un retolador esborrable i va ser un caos quan ja no es llegia de
quin adob es tractava i em guiava pel color. Tamb vaig fer malament el fet de
preparar el dia anterior els dos grams dhidrogel per al dia segent anar ms r{pid,
perqu em van absorbir la humitat de lambient i es va modificar el seu pes. Era
evident que havia de fer molts canvis.
Cal dir que les concentracions inicials van ser del 15% (9 ml), 25% (15 ml) i 100%
(60 ml) dadob lquid. Aquestes concentracions les vaig triar perqu el percentatge
em quedessin enters, per alhora de mesurar el volum en ml a la proveta era ms
complicat perqu no hi ha ralles per als 9 ml i els 15 ml i aix era un marge derror
a tenir en compte. Per prendre dades vaig fer unes graelles abans de fer
lexperiment per no les vaig elaborar b i alhora de prendre dades em vaig
equivocar de graella uns quants cops.
- Segon experiment:
En aquest ja vaig introduir molts canvis que majudarien a obtenir uns resultats
significativament millors que els del primer experiment. Sem va acudir preparar
els 2 g dhidrogel en 10 gots i just desprs, amb lajuda dun rellotge dagulles i
guiant-me pels quarts, comenar a dipositar les diferents concentracions dadobs
en intervals de temps pautats, amb temps entremig abans de fer el segent adob

18
lquid, aix tindria sempre un interval de temps ms o menys exacte dun hora, que
no em variaria ms d1 o 2min. Daquesta manera evitava que les boles
mabsorbissin tanta humitat com en el primer experiment. Tamb vaig poder
controlar les variables secundries de la temperatura, la llum i la humitat.
Per tal de controlar la llum, vaig decidir fer lexperiment a la cuina amb noms la
llum del fluorescent. Per la temperatura, vaig decidir comenar-lo a les 6 del mat,
preparant els 2 g dhidrogels i les concentracions per tal que a les 8 ja pogus
comenar amb els intervals. Vaig decidir fer-lo al mat perqu em permetria
controlar la temperatura, ja que, durant el dia, no estan engegats els radiadors i
linterval de temperatura, el termstat est{ all{ mateix, seria d1 grau com a molt.
Tamb vaig introduir la millora de 2 xeringues de 10 ml i una de 30 ml, tot i que em
faltava una xeringa per tenir una per a cada reactiu. Vaig decidir marcar els 10 gots
que contindrien els reactius amb retolador permanent, aix evitaria que sesborrs.
Tenia tot gaireb controlat per vaig cometre lerror dequivocar-me de
concentracions i vaig haver daturar lexperiment.
- Tercer experiment (a la tercera va la venuda)
Per aquest experiment tamb vaig triar 4 fulls dun bloc de notes i vaig fer 4
graelles independents, una per a cada reactiu, en les quals hi constaria lhora, amb
minuts exactes del rellotge dagulles en que es realitzaria la presa de dades, la qual
lapuntava amb anterioritat i aix sabia quan em tocaria la segent presa de dades.
Tamb hi sortiria linterval de temps en hores, s a dir, quantes hores havien passat
des de la presa de dades anterior, la concentraci del reactiu, els grams de les boles
i el volum del lquid observable a la proveta.
Finalment, vaig poder controlar totes les variables secundries. La temperatura, els
intervals de temps, la llum i el problema de la humitat estaven resolts anteriorment
al segon experiment. Per encara vaig poder fer algunes millores. Sem va acudir
inventar-me un netejador, amb paper de cuina i un pinzell que sem va trencar i
tenia per casa, daquesta manera podia evitar que sem barregessin els reactius i
que no sem sums laigua que quedava tamb al fons desprs de rentar la proveta,
aix no se sumaria volum a les diferents concentracions. Vaig comprar una xeringa
de 10 ml ms i aix tindria una de 5 ml per extreure laigua destillada sobrant del
grup control, tres de 10 ml, una per a cada reactiu del grup experimental i una de
30 ml, prou gran per omplir la proveta amb la quantitat daigua destillada
necessria per a cada grup rpidament. Vaig marcar-les tamb amb retolador
permanent cada xeringa.
Les 5 xeringues van facilitar moltssim la feina a lhora de prendre dades perqu
representaven un estalvi de temps en netejar una xeringa si shavia de fer servir
per a reactius diferents. Vaig realitzar correctament les concentracions en els gots.




19

Reactius:
- Grup control: aigua destillada de la casa Quicesa.
- Grup experimental: 3 tipus dadobs lquids: Ferilizante Bonsis, Fertilizante
plantas cidas i Fertilizante Universal de la casa flower.


Material:
- 3 bosses de polmers dhidrogel de
la casa dekora
- 1 balana electrnica
- 1 proveta de 60ml
- 20 gots de plstic
- 1 retolador permanent
- 1 xeringa agulla de 30 ml
- 3 xeringues amb agulla de 10 ml
- 1 xeringa sense agulla de 5 ml
- 1 tapa de plstic de 7,9 cm de
dimetre
- 1 pal de pinzell sense pls de 25 cm
- Paper de cuina absorbent
- Celo
- 2 cartrolines DNA-4 negres
- 1 cmara fotogrfica
- 1 recipient de plstic mitj
- 1 rellotge
- 1 llibreta i bolgraf
- 1 pica






20
Procediment:
En primer lloc, sha de muntar, sobre una superfcie plana, les dues cartolines per a
fer de fons fix a les fotografies. Tenir la cmera fotogrfica digital a punt, el rellotge
dagulles al costat, el bloc de notes i bolgraf preparats per a prendre nota.
En segon lloc, sha dagafar paper de cuina, embolicar-lo al voltant del pinzell sense
pls i fixar-lo amb celo. Aix ens servir com a netejador de les restes que es
quedin a les parets interiors de la proveta de 60ml (fig. 2).
Seguidament, cal disposar 20 gots de plstic en una superfcie plana i separar-los
en dos grups de 10 gots cadascun. Un grup de 10 gots ser marcat de la segent
manera: 3 gots per cada un dels 3 adobs lquids indicaran les diferents
concentracions (20 ml /40 ml/60 ml) i el tipus dadob al qual pertanyen. El got
sobrant ser{ el de lexperiment control i indicar{ que s aigua destillada 60 ml.
Laltre grup de 10 gots no es marcar{ (fig. 3).

Fig.2. Netejador de
proveta improvisat.
Fig. 3. 10 gots de plstic sense marcar i 10 gots
de plstic marcats.

A continuaci, es posar la tapa de plstic de 7,9 cm de dimetre a sobre de la
balana electrnica i es posar{ tara. Saniran tirant boletes dhidrogel gel sobre la
tapa fins aconseguir 2 g dhidrogels secs (fig. 4), que es dipositaran en un got sense
marcar. Repetir el procediment fins a omplir els 10 gots sense marcar(fig. 5).

Fig. 4. Balana electrnica
amb 2 g dhidrogels secs.
Fig. 5. 10 gots de plstic sense marcar amb
2 g dhidrogels cadascun.

21
Desprs, amb la xeringa de 30ml i la proveta, sha danar dipositant aigua
destillada en 7 gots marcats de la segent manera: 60ml daigua destillada en el
got que indica aigua destillada, 40ml daigua destillada ens els gots 3 que
indiquen 20ml dadob lquid i 20ml daigua destillada en els 3 gots que indiquen
40ml dadob lquid tots els gots hauran de tenir un volum total de 60 ml. Finalment,
marcar les 3 xeringues de 10ml, una per cada adob lquid, i fer-les servir per a
omplir les respectives quantitats que indiquen els 9 gots de plstic (20 ml/40
ml/60 ml) del grup experimental (taula 5).
Taula 5
N gots
marcats
Grup ml daigua
destillada/got
ml dadob
lquid/got
TOTAL
ml
1 Control 60 ml - 60
3 Experimental 40 ml 20ml 60
3 Experimental 20 ml 40 ml 60
3 Experimental - 60 ml 60

Per comoditat a lhora de prendre dades, comenar el segent pas amb el rellotge
marcant hora en punt. Agafar i dipositar els 2g dhidrogels absorbents dels 10 gots
sense marcar, als 10 gots marcats de la segent manera: omplir el got de 60 ml
daigua destillada amb 2g dhidrogels (fig. 6), passats 2 min continuar amb la
concentraci de 20ml dun adob lquid i, en intervals de 5min, omplir les
concentracions, del mateix adob lquid, de 40ml i 60ml amb els hidrogels (fig. 7).
Esperar fins que el rellotge marqui un quart i realitzar la mateixa operaci amb les
3 concentracions del segent adob lquid (fig. 8) i, per ltim, quan ja hagin passat
30 min, s a dir, el rellotge marqui dos quarts des de que sha comenat amb laigua
destillada, omplir amb els hidrogels absorbents els 3 gots de ladob lquid que
falten per omplir (fig. 9).



08:00

Fig. 6. Afegir els 2 g dhidrogels al got que indica 60 ml
daigua destillada quan el rellotge marqui hora en punt.


22
08:02 08:07 08:12

Fig. 7. Afegir 2 g dhidrogels als gots que indiquen (20 ml/ 40 ml/ 60 ml) Adob Bonsais en
intervals de 5 min.

08:15 08:20 08:25

Fig. 8. Afegir 2 g dhidrogels als gots que indiquen (20 ml/ 40 ml/ 60 ml) Adob Universal.

08:30 08:35 08:40

Fig. 9. Afegir 2 g dhidrogels als gots que indiquen (20 ml/ 40 ml/ 60 ml) Adob cides.

23
Quan ja hagi passat una hora desprs dhaver afegit els 2g dhidrogels a laigua
destillada, agafar la xeringa de 5ml i extreure laigua que encara no sha absorbit
del got de 60ml daigua destillada. Dipositar les boles al recipient de pl{stic mitj{,
un cop havent posat tara, i prendre nota del pes de les boles amb aigua
emmagatzemada (fig. 10). Un cop pesades, tornar a dipositar dins del got les boles i
laigua extreta amb la xeringa de 5ml. A continuaci, agafar un got de 20ml dadob
lquid i extreuren el lquid restant amb la xeringa de 10ml corresponent a ladob
escollit (fig. 11). Dipositar tot ladob a la proveta i les boles al recipient de plstic
mitj{. Prendre dades del pes de les boles i del volum de ladob sobrant. Tornar a
barrejar les boles i ladob lquid al got de pl{stic. Continuar amb les concentracions
de 40ml i 60ml del mateix adob i esperar a repetir la mateixa operaci quan el
rellotge marqui un quart, que representar{ lhora pel segent adob lquid. Espera
fins que el rellotge marqui dos quarts, haur passat una hora pel tercer adob lquid,
i repetir el procediment de presa de dades.

Fig. 10. Procediment per a pesar extreure laigua destillada i pesar les boles dhidrogel.


Fig. 11. Extracci de ladob lquid amb una xeringa de 10 ml.

s important que cada cop que es canvi de dissolvent, sigui aigua destillada o
qualsevol dels tres adobs lquids, es netegi la proveta amb aigua i el netejador
manual, i es facin servir les xeringues corresponents a cada dissolvent per tal de no
barrejar els dissolvents entre s.

24
Entre presa i presa de dades ha de transcorre una hora i shan de prendre dades en
el termini de 8h. Degut a que sha de dur a terme el procediment molt
organitzadament seguint un seguit de passos, s millor elaborar taules per a les
dades prviament abans de comenar a fer res.
Per aconseguir la quantitat de lquid en massa absorbit pels hidrogels, sefectua la
resta entre el pes final i el pes inicial de les boles de cada hora.

























25
10. RESULTATS
Els resultats dels experiments han estat els segents:
Resultats Grup Control (Aigua destillada 60ml)
t Pes (g) hidrogels sols Pes (g) daigua absorbida Volum (ml) daigua
observable
0h 2 0 60
1h 57,76 55,76 3
2h 58,81 1,05 1,2
3h 59,75 0,94 0,25
4h 59,81 0,06 0
5h 59,58 -0,23 0
6h 59,33 -0,25 0
7h 59,12 -0,21 0
8h 58,92 -0,20 0

En aquesta taula de resultats hi consta lincrement de temps durant el qual sha dut
a terme lexperiment, el pes dels hidrogels en grams (g) (indicat per la balana), el
pes de laigua absorbida en grams (g) (mitjanant una resta aritmtica de la massa
dels hidrogels final menys la massa inicial/ hora) i, per ltim, el volum de laigua
observable en millilitres (ml) (dada presa amb lajuda de la xeringa de 5 ml). A
partir de la quarta hora, sobserva a la taula un valor de 0 ml daigua observable,
aix vol dir que no hi ha aigua en estat lquid al fons del got control.
Els resultats indicats en color blau representen la quantitat daigua absorbida
durant les 4 primeres hores, per podem observar que, a partir de la quarta hora,
estan marcats en vermell, ja que representen levaporaci de laigua destillada que
estava emmagatzemada a dins dels polmers.
El fet que sevapori laigua s una prova irrefutable de que els hidrogels tenen la
propietat dabsorbir grans quantitats daigua en poc temps i, en canvi, deixar-la
anar a poc a poc i de forma controlada. Aquesta dada fa referncia a les propietats
explicades dels hidrogels a lapartat 7 daquest treball de recerca
Al segent grfic es poden observar les tres dades representades en diferents
colors i a sota una taula amb les dades que sexposen al gr{fic.


26

A primer cop dull, podem observar a la grfica un creixement sobtat en el pes dels
hidrogels en la primera hora de lexperiment, aix s degut a que ha absorbit una
massa de 55,76 g daigua en una hora. Les boles dhidrogel, per permeabilitat
(8)
,
permeten el pas de laigua a dins de lestructura del polmer de poliacrilamida
(2)

(PAM) i sn capaos demmagatzemar grans quantitats daigua en poc temps. A
partir de la quarta hora ja comencen a perdre volum duna manera molt suau i
controlada. En relaci amb la teoria exposada, aquest fet faria referncia a quan la
planta comena a tenir un subministrament daigua controlat.
El volum observable daigua destillada s el volum que es pot obtenir amb lajuda
de la xeringa de 5 ml, que cada cop s menys i a la quarta hora ja no s perceptible.
Aix pot ser segut a levaporaci de la resta daigua que no havia estat absorbida
pel fet destar exposat a laire lliure, i que de forma natural sevapora.














0 1 2 3 4 5 6 7 8
Pes hidrogels 2 57.76 58.81 59.75 59.81 59.58 59.33 59.12 58.92
Massa d'aigua absorbida 0 55.76 1.05 0.94 0.06 -0.23 -0.25 -0.21 -0.2
Volum d'aigua destillada
observable
60 3 1.2 0.25 0 0 0 0 0
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
Resultats Grup Control (60 ml Aigua Destillada)

27
Resultats Grup Experimental concentraci Adob Bonsais (20 ml)

t Pes (g) hidrogels sols Pes (g) dAdob lquid
absorbit
Volum (ml) dAdob
lquid observable
0h 2 0 60
1h 13,26 11,26 48
2h 18,75 5,49 42
3h 22,25 3,50 38
4h 25,04 2,79 36
5h 26,82 1,78 34
6h 28,41 1,59 32
7h 29,65 1,24 30
8h 30,60 0,95 28

Sobserva un creixement continu en el pes del hidrogels en les 8 hores, aix vol dir
que la dissoluci de 20 ml dAdob Bonsais en aigua destillada sabsorbeix amb una
efic{cia de 28,6 g dAdob Bonsais al cap de 8h (aquest resultat sha obtingut
mitjanant la resta aritmtica del pes final dels hidrogels (8 h) menys el pes inicial
(0 h)).
Respecte a la quantitat de massa, de la concentraci de 20 ml dAdob Bonsais, que
es va absorbint en el transcurs de les 8 hores, la primera s labsorci ms gran que
es fa duns 11,26 g/1h, mentre que, a mida que passen les hores, absorbeix cada
cop menys quantitat de dissoluci/h, fet degut a que cada cop hi ha ms dissoluci
emmagatzemada a lestructura dels polmers superabsorbents. Lltima absorci
que realitza en una hora s de 0,95 g dAdob Bonsais.
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Pes hidrogels 2 13.26 18.75 22.25 25.04 26.82 28.41 29.65 30.6
Massa d'adob Bonsais
absorbida
0 11.26 5.49 3.5 2.79 1.78 1.59 1.24 0.95
Volum d'adob Bonsais
observable
60 48 42 38 36 34 32 30 28
0
10
20
30
40
50
60
70
Resultats Grup Experimental 1 (Adob Bonsais
concentraci 20 ml)

28
Pel que fa al volum observable de la concentraci de 20 ml dAdob Bonsais, s a dir,
aquell volum dadob que sextreu en una proveta amb lajuda duna xeringa, va
disminuint amb el pas de les hores. Aquest fet s degut a lemmagatzemament de
ladob a dins de les estructures polimriques per, daltra banda, tamb sha perdut
part de ladob entre presa i presa de dades, ja que, en passar el netejador, es podien
observar restes dadob lquid que shavien quedat a les parets de la proveta, ara
absorbides al netejador. Tamb pot ser degut a que una part de laigua destillada
de la dissoluci shagus evaporat.
Resultats Grup Experimental concentraci Adob Bonsais (40 ml)
t Pes (g) hidrogels sols Pes (g) dAdob lquid
absorbit
Volum (ml) dAdob lquid
observable
0h 2 0 60
1h 11,74 9,74 50
2h 16,09 4,35 45
3h 19,68 3,59 41
4h 22,15 2,47 38,5
5h 24,12 1,97 36
6h 25,50 1,38 35
7h 26,83 1,33 33,5
8h 27,85 1,02 32




0 1 2 3 4 5 6 7 8
Pes hidrogels 2 11.74 16.09 19.68 22.15 24.12 25.5 26.83 27.85
Massa d'adob Bonsais
absorbida
0 9.74 4.35 3.59 2.47 1.97 1.38 1.33 1.02
Volum d'adob Bonsais
observable
60 50 45 41 38.5 36 35 33.5 32
0
10
20
30
40
50
60
70
Resultats Grup Experimental 1 (Adob Bonsais
concentraci 40 ml)

29
A la grfica podem observar com el pes dels hidrogels va augmentant durant les 8
hores, aix vol dir que la dissoluci de 40 ml dAdob Bonsais en aigua destillada
sabsorbeix amb una efic{cia de 25,85 g dAdob Bonsais al cap de 8h (aquest
resultat sha obtingut mitjanant la resta aritmtica del pes final dels hidrogels (8
h) menys el pes inicial (0 h)).
Respecte a la quantitat de massa, de la concentraci de 40 ml dAdob Bonsais, que
es va absorbint en el transcurs de les 8 hores, la primera absorci s de 9,74 g/h,
mentre que, a mida que passen les hores, el seu ndex dabsorci disminueix, ja que
el polmer cada cop t ms quantitat de dissoluci al seu interior. Lltima absorci
s de 1,02 g dAdob Bonsais.
Pel que fa al volum observable de la concentraci de 40 ml dAdob Bonsais, el
volum dadob extret en una proveta amb lajuda duna xeringa, va disminuint amb
el pas de les hores. Les causes van des de les quantitats ja emmagatzemades de
ladob a dins de lhidrogel, a ms de la quantitat perduda entre presa i presa de
dades pel netejador, fins a levaporaci duna part de laigua destillada de la
dissoluci.
Resultats Grup Experimental concentraci Adob Bonsais (60 ml)
t Pes (g) hidrogels sols Pes (g) dAdob lquid
absorbit
Volum (ml) dAdob lquid
observable
0h 2 0 60
1h 10,66 8,66 52
2h 13,93 3,27 48
3h 16,85 2,92 46
4h 19,00 2,15 44
5h 20,66 1,66 42
6h 22,02 1,36 40
7h 23,01 0.99 39,5
8h 24,12 1,11 38


30

El pes dels polmers superabsorbents va en augment en el transcurs de les 8 h, aix
vol dir que la dissoluci de 60 ml dAdob Bonsais, el 100% en concentraci dadob
lquid, s absorbit amb una efic{cia del 22,12 g dAdob Bonsais al cap de 8h (aquest
resultat sha obtingut mitjanant la resta aritmtica del pes final dels hidrogels
(8 h) menys el pes inicial (0 h)).
Pel que fa a la quantitat de massa, els 60 ml dAdob Bonsais, sabsorbeix uns 8,66 g
durant la primera hora. A mida que passen les hores sabsorbeix cada cop menys
quantitat de dissoluci/h, menys en la vuitena hora, que la resta aritmtica entre el
pes dels hidrogels de la vuitena hora i de la setena hora dna un valor de la massa
dadob Bonsais absorbida de 1.11 g en una hora, absorci superior a lanterior, la
setena. No t sentit degut a que els hidrogels segueixen un patr dabsorci de ms
a menys quantitat dadob lquid absorbit, aix que hi hagi una disminuci i desprs
un augment no t sentit. Una explicaci raonable seria un error en alguna dada
final.
Pel que fa al volum observable, amb lajuda de la xeringa, sobserva com va en
disminuci amb el pas de les hores fins a noms restar 38 ml de la concentraci de
60 ml dadob Bonsais, un 63, %. Una part resta a dins de les estructures
polimriques per, daltra banda, tamb sha perdut part de ladob entre presa i
presa de dades.




0 1 2 3 4 5 6 7 8
Pes hidrogels 2 10.66 13.93 16.85 19 20.66 22.02 23.01 24.12
Massa d'adob Bonsais
absorbida
0 8.66 3.27 2.92 2.15 1.66 1.36 0.99 1.11
Volum d'adob Bonsais
observable
60 52 48 46 44 42 40 39.5 38
0
10
20
30
40
50
60
70
Resultats Grup Experimental 1 (Adob Bonsais
concentraci 60 ml)

31
Resultats Grup Experimental concentraci Adob Universal (20 ml)
t Pes (g) hidrogels sols Pes (g) dAdob lquid
absorbit
Volum (ml) dAdob lquid
observable
0h 2 0 60
1h 13,47 11,47 48
2h 18,79 5,32 44
3h 22,80 4,01 40
4h 25,79 2,99 36
5h 27,86 2,07 34
6h 29,36 1,50 32
7h 30,86 1,50 30
8h 31,92 1,06 28


Sobserva un creixement continu en les 8 hores del pes dels hidrogels, aix vol dir
que la dissoluci de 20 ml dAdob Universal en aigua destillada sabsorbeix amb
una efic{cia de 29,92 g dAdob Universal al cap de 8h (aquest resultat sha obtingut
mitjanant la resta aritmtica del pes final dels hidrogels (8 h) menys el pes inicial
(0 h)).
Respecte a la quantitat de massa, de la concentraci de 20 ml dAdob Universal, que
es va absorbint en el transcurs de les 8 hores, la primera s labsorci ms gran que
es fa duns 11,47 g/1h, mentre que, a mida que passen les hores, absorbeix cada
cop menys quantitat de dissoluci/h, per en la sisena i la en setena hora realitza la
mateixa absorci de 1,5 g/h. Podria ser degut a alguna dada mal presa. Lltima
absorci que realitza en una hora s de 1,06 g dadob lquid.
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Pes hidrogels 2 13.47 18.79 22.8 25.79 27.86 29.36 30.86 31.92
Massa d'adob Bonsais
absorbida
0 11.47 5.32 4.01 2.99 2.07 1.5 1.5 1.06
Volum d'adob Bonsais
observable
60 48 44 40 36 34 32 30 28
0
10
20
30
40
50
60
70
Resultats Grup Experimental 2 (Adob Universal
concentraci 20 ml)

32
Pel que fa al volum observable de la concentraci de 20 ml dAdob Universal, s a
dir, aquell volum dadob que sextreu en una proveta amb lajuda duna xeringa, va
disminuint amb el pas de les hores. Aquest fet s degut a lemmagatzemament de
ladob a dins de les estructures polimriques per, daltra banda, tamb sha perdut
part de ladob entre presa i presa de dades, ja que, en passar el netejador, es podien
observar restes dadob lquid que shavien quedat a les parets de la proveta, ara
absorbides al netejador. Tamb pot ser degut a que una part de laigua destillada
de la dissoluci shagus evaporat.

Resultats Grup Experimental concentraci Adob Universal (40 ml)
t Pes (g) hidrogels sols Pes (g) dAdob lquid
absorbit
Volum (ml) dAdob lquid
observable
0h 2 0 60
1h 11,71 9,71 50
2h 14,79 3,08 47
3h 17,97 3,18 44
4h 20,37 2,40 42
5h 22,20 1,83 40
6h 23,65 1,45 38
7h 24,87 1,22 36,5
8h 25,87 1,00 36




0 1 2 3 4 5 6 7 8
Pes hidrogels 2 11.71 14.79 17.97 20.37 22.2 23.65 24.87 25.87
Massa d'adob Bonsais
absorbida
0 9.71 3.08 3.18 2.4 1.83 1.45 1.22 1
Volum d'adob Bonsais
observable
60 50 47 44 42 40 38 36.5 36
0
10
20
30
40
50
60
70
Resultats Grup Experimental 2 (Adob Universal
concentraci 40 ml)

33
A la grfica podem observar com el pes dels hidrogels va augmentant durant les 8 hores,
aix vol dir que la dissoluci de 40 ml dAdob Universal en aigua destillada s
absorbida amb una efic{cia de 23,87 g dAdob Bonsais al cap de 8h (aquest resultat
sha obtingut mitjanant la resta aritmtica del pes final dels hidrogels (8 h) menys
el pes inicial (0 h)).
Respecte a la quantitat de massa, de la concentraci de 40 ml dAdob Universal, que
es va absorbint en el transcurs de les 8 hores, la primera absorci s de 9,71 g/1h,
mentre que, a mida que passen les hores, el seu ndex dabsorci disminueix, ja que
el polmer cada cop t ms quantitat de dissoluci al seu interior. Lltima absorci
s de 1 g dAdob Universal.
Pel que fa al volum observable de la concentraci de 40 ml dAdob Universal, el
volum dadob extret en una proveta amb lajuda duna xeringa, va disminuint amb
el pas de les hores. Les causes van des de les quantitats ja emmagatzemades de
ladob a dins de lhidrogel, a ms de la quantitat perduda entre presa i presa de
dades pel netejador, fins a levaporaci duna part de laigua destillada de la
dissoluci.
Resultats Grup Experimental concentraci Adob Universal (60 ml)
t Pes (g) hidrogels sols Pes (g) dAdob lquid
absorbit
Volum (ml) dAdob lquid
observable
0h 2 0 60
1h 10,01 8,01 52
2h 12,74 2,73 50
3h 15,48 2,74 48
4h 17,68 2,20 45,5
5h 19,33 1,65 44
6h 20,70 1,37 42
7h 21,82 1,12 41
8h 22,76 0,94 40


34

El pes dels polmers superabsorbents va en augment en el transcurs de les 8 h, aix
vol dir que la dissoluci de 60 ml dAdob Universal, el 100% en concentraci dadob
lquid, s absorbit amb una eficcia del 20,76 g dAdob Universal al cap de 8h
(aquest resultat sha obtingut mitjanant la resta aritmtica del pes final dels
hidrogels (8 h) menys el pes inicial (0 h)).
Pel que fa a la quantitat de massa, els 60 ml dAdob Universal, absorbeix uns 8,01 g
la primera hora, mentre que, a mida que passen les hores, absorbeix cada cop
menys quantitat de dissoluci/h. Lltima hora absorbeix 0,94 g dAdob Universal.
Pel que fa al volum observable, amb lajuda de la xeringa, sobserva com va en
disminuci amb el pas de les hores fins a noms restar 40 ml de la concentraci de
60 ml dadob Universal, un 66, %. Una part resta a dins de les estructures
polimriques per, daltra banda, tamb sha perdut part de ladob entre presa i
presa de dades.








0 1 2 3 4 5 6 7 8
Pes hidrogels 2 10.01 12.74 15.48 17.68 19.33 20.7 21.82 22.76
Massa d'adob Bonsais
absorbida
0 8.01 2.73 2.74 2.2 1.65 1.37 1.12 0.94
Volum d'adob Bonsais
observable
60 52 50 48 45.5 44 42 41 40
0
10
20
30
40
50
60
70
Resultats Grup Experimental 2 (Adob Universal
concentraci 60 ml)

35
Resultats Grup Experimental concentraci Adob cides (20 ml)
t Pes (g) hidrogels sols Pes (g) dAdob lquid
absorbit
Volum (ml) dAdob lquid
observable
0h 2 0 60
1h 14,16 12,16 47
2h 19,05 4,89 42
3h 23,00 3,95 38
4h 25,99 2,99 34
5h 28,43 2,44 32
6h 29,93 1,5 29
7h 31,41 1,48 27
8h 32,50 1,09 26


Sobserva un creixement continu en les 8 hores, aix vol dir que la dissoluci de 20
ml dAdob cides en aigua destillada s absorbida amb una eficcia de 30,5 g
dAdob cides al cap de 8h (aquest resultat sha obtingut mitjanant la resta
aritmtica del pes final dels hidrogels (8 h) menys el pes inicial (0 h)).
Respecte a la quantitat de massa, de la concentraci de 20 ml dAdob cides, que es
va absorbint en el transcurs de les 8 hores, la primera s labsorci ms gran que es
fa duns 12,16 g/1h, mentre que, a mida que passen les hores, absorbeix cada cop
menys quantitat de dissoluci/h.
Pel que fa al volum observable de la concentraci de 20 ml dAdob cides, s a dir,
aquell volum dadob que sextreu en una proveta amb lajuda duna xeringa, va
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Pes hidrogels 2 14.16 19.05 23 25.99 28.43 29.93 31.41 32.5
Massa d'adob Bonsais
absorbida
0 12.16 4.89 3.95 2.99 2.44 1.5 1.48 1.09
Volum d'adob Bonsais
observable
60 47 42 38 34 32 29 27 26
0
10
20
30
40
50
60
70
Resultats Grup Experimental 3 (Adob cides
concentraci 20 ml)

36
disminuint amb el pas de les hores. Aquest fet s degut a lemmagatzemament de
ladob a dins de les estructures polimriques per, daltra banda, tamb sha perdut
part de ladob entre presa i presa de dades. Tamb pot ser degut a que una part de
laigua destillada de la dissoluci shagus evaporat.
Resultats Grup Experimental concentraci Adob cides (40 ml)
t Pes (g) hidrogels sols Pes (g) dAdob lquid
absorbit
Volum (ml) dAdob lquid
observable
0h 2 0 60
1h 12,87 10,87 49
2h 17,41 4,54 44
3h 20,96 3,55 41
4h 23,58 3,32 38
5h 25,81 2,23 36
6h 27,62 1,81 34
7h 28,92 1,30 33
8h 30,22 1,30 32


A la grfica podem observar com el pes dels hidrogels va augmentant durant les 8 hores,
aix vol dir que la dissoluci de 40 ml dAdob cides en aigua destillada s
absorbida amb una eficcia de 28,22 g dAdob cides al cap de 8h (aquest resultat
sha obtingut mitjanant la resta aritmtica del pes final dels hidrogels (8 h) menys
el pes inicial (0 h)).

0 1 2 3 4 5 6 7 8
Pes hidrogels 2 12.87 17.41 20.96 23.58 25.81 27.62 28.92 30.22
Massa d'adob Bonsais
absorbida
0 10.87 4.54 3.55 3.32 2.23 1.81 1.3 1.3
Volum d'adob Bonsais
observable
60 49 44 41 38 36 34 33 32
0
10
20
30
40
50
60
70
Resultats Grup Experimental 3 (Adob cides
concentraci 40 ml)

37

Respecte a la quantitat de massa, de la concentraci de 40 ml dAdob cides, que es
va absorbint en el transcurs de les 8 hores, la primera absorci s de 10,87 g/1h,
mentre que, a mida que passen les hores, el seu ndex dabsorci disminueix, ja que
el polmer cada cop t ms quantitat de dissoluci al seu interior. Lltima absorci
s de 1,3 g dAdob cides, i s igual a la penltima. Podria ser degut a un error en
les dades.
Pel que fa al volum observable de la concentraci de 40 ml dAdob cides, el volum
dadob extret en una proveta amb lajuda duna xeringa, va disminuint amb el pas
de les hores. Les causes van des de les quantitats ja emmagatzemades de ladob a
dins de lhidrogel, a ms de la quantitat perduda entre presa i presa de dades pel
netejador, fins a levaporaci duna part de laigua destillada de la dissoluci.
Resultats Grup Experimental concentraci Adob cides (60 ml)
t Pes (g) hidrogels sols Pes (g) dAdob lquid
absorbit
Volum (ml) dAdob lquid
observable
0h 2 0 60
1h 10,68 8,68 52
2h 14,36 3,68 49
3h 17,73 3,37 46
4h 20,31 2,58 43
5h 22,43 2,12 41
6h 24,47 2,04 39
7h 25,86 1,39 37,5
8h 27,26 1,40 35

38


El pes dels polmers superabsorbents va en augment en el transcurs de les 8 h, aix
vol dir que la dissoluci de 60 ml dAdob cides, el 100% en concentraci dadob
lquid, s absorbit amb una eficcia del 25,26 g dAdob cides al cap de 8h (aquest
resultat sha obtingut mitjanant la resta aritmtica del pes final dels hidrogels (8
h) menys el pes inicial (0 h)).
Pel que fa a la quantitat de massa, els 60 ml dAdob cides, absorbeix uns 8,68 g la
primera hora, mentre que, a mida que passen les hores, absorbeix cada cop menys
quantitat de dissoluci/h. Lltima hora absorbeix 1,4 g dAdob cides, que pot ser
un error a les dades, ja que lhora anterior experimenta una absorci inferior i aix
no concorda amb el patr de ms absorci a menys que shavia donat fins llavors.
Pel que fa al volum observable, amb lajuda de la xeringa, sobserva com va en
disminuci amb el pas de les hores fins a noms restar 35 ml de la concentraci de
60 ml dAdob cides, un 58, %. Una part resta a dins de les estructures
polimriques per, daltra banda, tamb sha perdut part de ladob entre presa i
presa de dades.






0 1 2 3 4 5 6 7 8
Pes hidrogels 2 10.68 14.36 17.73 20.31 22.43 24.47 25.86 27.26
Massa d'adob Bonsais
absorbida
0 8.68 3.68 3.37 2.58 2.12 2.04 1.39 1.4
Volum d'adob Bonsais
observable
60 52 49 46 43 41 39 37.5 35
0
10
20
30
40
50
60
70
Resultats Grup Experimental 3 (Adob cides
concentraci 60 ml)

39
11. DISCUSSI
Abans de fer la discussi dels resultats obtinguts, cal recordar les hiptesis i
prediccions esmentades a la introducci.
Les hiptesis del meu treball de recerca sn:
- Els hidrogels absorbents poden emmagatzemar diverses solucions en les
seves estructures sense danyar les seves estructures externes.
Es verifica aquesta hiptesi al comprovar que les boles dhidrogel no es dissolien
en les diferents concentracions dions, i continuaven absorbint aigua i adobs.
- En un mateix interval de temps, guanyaran ms pes les boles en solucions
ms baixes dadob lquid que les solucions al 100% dadob lquid.
Es verifica aquesta hiptesi. La permeabilitat
(8)
de les boles dhidrogel en un medi
amb menys ions s ms rpida que no pas quan hi ha molts ions presents en
dissoluci.
Les prediccions del meu treball de recerca sn:
1. Si els hidrogels poden absorbir diverses solucions sense danyar les seves
estructures, aleshores podran absorbir les diferents concentracions dels
adobs.
Aquesta predicci estava feta en base a la teoria de que els hidrogels eren capaos
de retenir diferents solucions al seu interior, aix doncs, es comprova que els
hidrogels de poliacrilamida
(2)
utilitzats han pogut absorbir les diferents
concentracions dadobs lquids en diferents proporcions.
2. Si en un mateix interval guanyen ms pes les dissolucions menys
concentrades dadob lquid, aleshores totes les dissolucions amb menys
components dissolts sn absorbides abans.
Es comprova aquesta predicci ja que es mant una relaci bastant estreta del pes
de les boles al cap de 8 h en els tres adobs lquids per a les mateixes concentracions
de 20ml, que pesen ms que les boles de 40 ml i, aquestes ltimes, ms que les
boles de 60 ml. A la (taula 6) a les columnes de concentracions i les mitjanes,
sapropen ms els pesos de les concentracions de 20 ml a la seva mitjana. Aix pot
ser degut al fet de que hi havia molta ms aigua que a les altres dissolucions i que,
per tant, sabsorbs una quantitat bastant semblant dels 3 adobs lquids.




40
Taula 6
20 ml 40 ml 60 ml
Bonsais 30,60 g 27,85 g 24,12 g
Universal 31,92 g 25,87 g 22,76 g
cides 32,50 g 30,22 g 27,26 g
MITJANA ARITMTICA
31,67 27,98 24,71

3. Si la totalitat daigua destillada s absorbida abans de les 8h, aleshores
comenar{ levaporaci de laigua destillada absorbida.
Aquesta predicci tamb sha complert. A temperatura ambient, laigua sevapora
naturalment i, degut a que linterval de temperatura a tenir en compte en aquest
experiment era de (22,6-23,2C), s un procs natural. El fet important era veure
com afectava levaporaci a laigua que estava retinguda a dins de les boles
dhidrogel. Els resultats han estat molt bons donant un absorci molt r{pida de
gran part de laigua en 2 hores tenint en compte que tamb sen va evaporar- i un
despreniment molt ms lent, deixant evidncies de que els hidrogels controlen els
despreniment de les solucions aquoses que retenen al seu interior. Fa referncia a
la part terica i a lentrevista del professor Rodolfo Estrada.
Possibles treballs de recerca:
Un bon treball de recerca continuada daquesta seria posar en pr{ctica els
coneixements apresos i aplicar-los a les plantes en la vida real, s a dir, fer el
seguiment de plantes amb i sense hidrogels a les arrels i fer un estudi de les
caracterstiques que presenten cadascuna delles.
Si es vol aprofundir ms en el tema dels minerals i nutrients del sl, tamb es
podria jugar amb la granulometria del sl, per comprovar quines plantes retenen
ms laigua, si les que tenen hidrogels o les de sense.
Tamb es podria intentar de fabricar polmers superabsorbents i provar amb
diferents proporcions de polmers i substituents laterals per a fer que responguin
ms especficament a un estmul desitjat, sigui llum, temperatura, concentracions
dions en el medi, etc.







41
12. CONCLUSIONS
Com a conclusi ms important, dir que els hidrogels sn uns bons contenidors
dadobs lquids com sha pogut observar en els resultats de lexperiment i que
podrien subministrar aigua i nutrients necessaris a la planta.
En el camp o en plantes de casa, sempre shauria de barrejar ladob lquid amb
aigua i fer dissolucions, ja que es podria provocar la deshidrataci de la planta per
excs de sals minerals en lexterior, aix doncs, les concentracions de 20 ml dadob
lquid serien les que es podrien aplicar per a les plantes, i aix vol dir que
sabsorbiria i es retindria molta quantitat de dissoluci a dins dels polmers
superabsorbents com als resultats de lexperiment sobserva, evitant la prdua per
filtraci de ladob en el terreny o lestrs hdric en poques descassetat daigua.
Tamb cal esmentar que, si laigua sha desprs del polmer duna manera
controlada, es pot esperar el mateix per a les solucions dadobs lquids, per tant,
tamb seran proporcionats a les arrels de les plantes en dosis controlades i aix
sempre tindran un bon subministrament daigua i nutrients que afavoriran el seu
creixement.
Podem concloure doncs, que s que poden ser un bon mitj per recuperar zones en
les quals no es poden fer cultius perqu sn terres poc frtils, o hi ha problemes
descassetat daigua, etc. Totes aquestes avantatges i el fet que els hidrogels siguin
no txics i biodegradables els fan un bon amic de lhome i un bon aliat de la natura.














42
13. GLOSSARI
(1). Procs en el qual un dissolvent lquid passa a travs dun slid pors.
(2). s un gel, una substncia de farciment permanent constitut daigua en un 95-
97% daigua i polmer dun 3-5%.
(3). Sn estructures tubulars de carboni de di{metre de lordre del nanmetre.
(4). Que pot tornar a un estat o situaci anterior.
(5). Fluids que tenen propietats de canviar de forma dr{stica en presncia dun
camp elctric quan aquest s indut per un corrent directa.
(6). Substncia produda per copolimeritzaci, s a dir, polimeritzar dos o ms
monmers diferents.
(7). Relatiu a colloide, substncia dispersa en un medi que no pot travessar les
membranes de dilisi com les solucions veritables.
(8). Capacitat que tenen alguns materials de deixar-se travessar per algun fluid
sense modificar la seva estructura interna.
(9). Presncia de poca o gens dactivitat.
(10). s una molcula de massa molecular petita, que en uni a altres monmers,
conformen macromolcules anomenades polmers.
(11). Inserit a dins duna cosa.
(12). Polmer resultant de la polimeritzaci dun sol monmer.
(13). Que maten nematodes, invertebrats del grup dels nematohelmints,
dorganitzaci interna molt simplificada, alguns dels quals ataquen les arrels de
moltes plantes.


43
14. BIBLIOGRAFIA
Documents proporcionats per lenginyer Mauricio Rengifo, des de Veneuela:
- Document PDF: STOCKOSORB

AGRO
TM
Cooperativa Mixata L M 3000 Polmeros
superabsorbentes ornamentales; Aplicaciones en jardines y viveros.
- Document PDF: Polmeros Sper Absorbentes. Hidrogeles. Una solucin rentable
para un manejo eficaz del agua.
Documents proporcionats pel professor Rodolfo Fabin Estrada Guerrero, des de
Mxic:
- ESTRADA GUERRERO, RODOLFO; LEMUS TORRES, DAFNE; MENDOZA ANAYA,
DEMETRIO, RODRGUEZ LUGO, VENTURA. Mar 2010. Hidrogeles biopolimricos
potencialmente aplicables en agricultura. Revista Iberoamericana de Polmeros.
Volum 12 (2). Pgines 76-87.
Altres documents consultats:
- ORTIZ LUCIO, ELISA; ANTONIO CRUZ, ROCO; CRUZ GMEZ, JAVIER; MENDOZA
MARTNEZ, ANA MARA; MORALES CEPEDA, ANA BEATRIZ. Desembre 2006.
Sntesis y caracterizacin de hidrogeles obtenidos a partir de acrilamida y
metilcelulosa. Revista Iberoamericana de Polmeros. Volum 7(4). Pgines 247-253.
- L. IIDA, CHELSEY; C. SHOCK, CLINT. Gener 2009. La poliacrilamida: una solucin
para la erosin. Tcnicas para la agricultura sostenible. EM 8958-S-E. De lOregon
State University. Extension Service

- CANO SERRANO, ENCARNACIM; URBINA FRAILE, MARINA. 2008. Polmeros
inteligentes. Informe de Vigilancia Tecnolgica.. Crculo de Innovacin en Materiales,
Tecnologa Aeroespacial y Nanotecnologa. FEDER. Parque Cientfico de la
Universidad Carlos III de Madrid. Leganes Tecnolgico.

- KATIME, ISSA A.; KATIME, OSCAR; KATIME, DANIEL. 2005, Octubre-Desembre.
Materiales inteligentes: Hidrogeles macromoleculares. Algunas aplicaciones
biomdicas. Anales de la Real Sociedad Espaola de Qumica. Pgines 35-50.














44
Webs dinternet:

- http://maracaibo.olx.com.ve/sembrar-con-tecnologia-utilizando-los-polimeros-
super-absorbentes-ing-mauricio-rengifo-iid-81257129
(13/8/2012)

- http://maracaibo.olx.com.ve/polimeros-super-absorbentes-para-uso-agricola-
hidrogeles-ing-mauricio-rengifo-iid-32579982
(13/8/2012)

- http://www.margallo.org/nuevo-hidrogel-podria-reemplazar-al-plastico/
(20/9/2012)

- http://www.m2polymer.com/html/history_of_superabsorbents.html
(23/9/2012)

- http://www.imaginationstationtoledo.org/content/2011/03/how-do-diapers-
work/
(24/9/2012)

- http://water-keep.com/abt_poly.html
(3/10/2012)

- http://www.eis.uva.es/~macromol/curso05-06/medicina/hidrogeles.htm
(20/12/2012)

- http://www.actimat.es/web/materiales-inteligentes.asp
(20/12/2012)

- http://dlc.iec.cat/ Diccionari Online: Institut dEstudis Catalans DIEC2. Diccionari
de la llengua catalana. Segona Edici. (10/1/2013)











45
15. AGRAMENTS
En primer lloc, magradaria donar les gr{cies a lenginyer Maurio Rengifo i al
professor Rodolfo Estrada que mhan ajudat a focalitzar el meu treball de recerca i
mhan proporcionat documents tils que em servirien per a la redacci de la part
terica i per entendre millor els hidrogels, especficament, aplicats a lagricultura.
Al meu tutor de recerca, el professor Xavier Adot Fern|ndez, ja que mha ajudat a
tirar endavant tot i que hagus canviat molts cops de tema de treball de recerca.
Tamb mha corregit errors que manaven sortint en el treball i em va donar la idea
de fer servir diferents adobs lquids per a lexperiment i observar el comportament
dels hidrogels.
Tamb magradaria donar les gr{cies al meu ex-professor, Toni Borrs, perqu em
va donar idees de com reproduir un experiment amb hidrogels i plantes a la vida
real. Per temps, aquest experiment no sha pogut afegir a la memria del treball. A
ms a ms, em va donar bons suggeriments i correccions de la memria.
Vull agrair a familiars i amics per donar-me suport en tot moment.