El cavall espanyol

Els orgens del cavall de Pura Raa Espanyola es remunten als temps terciaris, des de la
poca la Pennsula Ibrica havia estat un gresol paleoetnolgico, transformador i creador
d'espcies i races equines, afavorit per l'abundant vegetaci herbcia del moment, encara
calent i humida.
Continua havent discrepncies pel que fa a orgens i emigracions, encara que La
majoria dels investigadors s conscient de l'emigraci des d'Amrica a sia, a
travs de l'actual estret de Bering, difonent per sia i Europa. Tamb hi ha
desacords a l'hora de definir els diferents gneres de la famlia Equidae. Hi ha
unitat de criteris en considerar l'origen del cavall espanyol, que la majoria dels
autors citats denomina cavall andals, en el cavall del nord-est de Sibria,
subespcie del Equus Mosbachensis, precursor del cavall Przewalski, cavall
salvatge de Monglia, anomenat aix per Poljakow el 1981 en honor a l'aportaci
realitzada per l'explorador rus Nikolai Michailowitseh Przewalski (1839-1888), qui
va portar d'sia en 1878 una pell i un crani d'aquell cavall salvatge, tamb
anomenat Equus Ferus Pallas, del qual hi ha a la actualitat uns 300 animals, tots
controlats en un centre de recerca des de fa onze generacions (1890), i segons els
estudis de Bouman i Hensdisk, extingits actualment en vida salvatge. Sobre ells
s'han realitzat abundants treballs d'investigaci gentica i bioqumica, aix com de
craneometra, dentici, etc ...
En una casa romana (en la Vila de la Palma) corresponent al segle II aC, entre Montfort i
Piemont, arquelegs portuguesos van trobar en els seus paviments de mosaics, entre
altres motius, cinc cavalls amb els noms de corruptor, Impetuoso, Seductor, Andals i
Mariner. En els dos primers, marcats a foc, s'observa un palmell sobre el anca esquerra.
Sn cavalls de perfil subconvex, eumtrics, de coll alat, dors curt, gropa en pupitre i
naixement de la cua sota, el que vol dir que eren cavalls andalusos. Per senyor R.
Castejn, en l'era quaternria apareix format el mapa hpic de la Pennsula hispnica, amb
els tres grans troncs tnics que encara avui la caracteritzen: els ponis cantbrics (haques
gallegues, ponis bascos i navarresos), els cavalls de l'altipl castell, de perfil recte i que
recorden al Equus Ferus Gmelini, cavall salvatge d'Europa oriental i central, especialment
abundant al sud de Rssia, anomenat Tarpn per Simn Pallas, a qui se li admet una
antiguitat de deu mil anys-segons determinacions amb rdio carboni-i es considera
precursor de la raa rab, i el cavall andals, tipus barbaresc, la relaci filogentica el
connecta amb el Equus Przewalski o cavall monglic. En aquests tres grans troncs (ponis
cantbrics, cavalls de l'altipl castell i cavall andals) van deixar influncia les
emigracions de diferents pobles a la Pennsula, que portaven els seus cavalls domstics:
ibers, celtes, cartaginesos, romans, rabs, etc. Per aquesta influncia no va ser tan gran
ni tan intensa com per canviar els tipus tnics ja definits.
Per tant, la Raa Andalusa de temps histrics, millorada i transformada a travs dels
segles, segons modes, necessitats, invasions guerreres o plans zootcnics de millora, s
el substrat de l'actual Raa Espanyola, que conserva molts dels carcters d'aquella.





























Cavall cartoix


s una famlia dins del PRE (Pura Raa Espanyola) que t el seu origen en la cartoixa de
Jerez de la Frontera, quan l'any 1484 els monjos acorden fer una ramaderia a partir de
"eugues de raa andalusa de la zona ", s a dir , Cronolgicament, la "Estirpe Cartoix" s
la continutat del "Cavall de raa andalusa", amb uns 9.000 anys d'antiguitat, descendent
dels cavalls del Nord-oest, o cavall salvatge de Monglia, precursors del cavalls
Przewalski (Equus Ferus pallas), anomenat aix per Jacob, el 1981, en honor a
l'explorador rus Nikolai Michailowistch Przewalski (1839-1888). Per l'estirp cartoixana t
a ms la qualitat de ser l'nica eugassada que ha roms en unes soles mans (des de
1484 fins a 1810, tres segles i mig), les dels monjos cartoixans, 326 anys ininterromputs
de selecci i millora, donant-la a conixer i fent-la famosa al mn sencer, i amb el valor
afegit d'haver trobat des de 1810 fins als nostres dies una srie de persones intel ligents,
amants i coneixedores del cavall, que han sabut valorar-i mantenir lliure d'influncies
externes.
Entre els motius fonamentals que van portar els cartoixans a formar l'eugassada, volem
destacar dues:
1. La seva tradici ramadera, demostrada durant 84 anys a Sevilla (Cartoixa de Sevilla,
1400.01.16)
2. La disminuci alarmant de les eugues a Andalusia, degut fonamentalment a la
producci mulatera ia la venda de eugues andaluses a altres regions i pasos; motiu
aquest que va portar a l'ajuntament de Jerez el 1460.05.15 (24 anys abans de formar-se
la eugassada) a publicar una ordre prohibint vendre eugues o cavalls fora de la zona
sense perms del Corregidor, i amb posterioritat, una altra ordre que prohibia cobrir
eugues amb ases, sense informe favorable d'una comissi nomenada a aquest efecte.
Afortunadament, D. Pedro Jos Zapata Caro, amic del prior de la Cartoixa, adquireix una
punta de eugues i sementals, a proposta dels monjos, uns dies abans que arribessin les
tropes franceses el 30 de gener de 1810; fet que va evitar la desaparici de l'eugassada
cartoixana.




El cavall de Przewalski
El cavall de Przewalski, descrit el 1879 pel coronel Przewalski en el seu viatge de retorn
de Monglia, pertany a la famlia dels quids que tamb engloba les zebres i els ases
salvatges. Contrriament a altres cavalls com els Mustangs (nascuts d'animals domstics i
retornats a l'estat salvatge), aquests mai han estat domesticats. Aquest fet el fa ser
reconegut com l'nica espcie de cavalls salvatges que hi ha al mn.
Fa milers d'anys, aquesta espcie de cavalls recorrien lliurement les zones d'sia Central i
d'Europa (com demostren les pintures famoses i rupestres del sud de Frana i del nord
d'Espanya. Des de fa bastants anys, aquest cavall ja no existeix en llibertat en cap zona
d'Europa. Els ltims individus van ser observats en els anys 70, en Dzungaria (Monglia).
Les organitzacions internacionals de conservaci de la natura consideren el cavall de
Przewalski com una de les espcies ms amenaades en el mn. Grcies a aquestes
associacions, l'espcie va poder ser salvada de l'extinci. Per actualment, per desgrcia,
no trobem cap exemplar ms que en captivitat. Aquesta manera de vida (desprovet de
selecci natural) posa en perill el futur d'aquesta espcie de cavalls. Per aix, s'estan
elaborant plans de reintegraci d'aquesta espcie a la vida en llibertat, particularment a
Monglia ia la Xina, encara que aquests projectes semblen difcils i sembla que la seva
execuci ser per llarg.
El cavall de Przewalski difereix genticament del cavall domesticat perqu t seixanta-sis
cromosomes i no seixanta-quatre. La seva aparena revela diversos trets "primitius": Un
cap gran (no est proporcionada a la resta del cos), els seus ulls estan col locats en
alada i no sobre els costats, les seves orelles sn llargues, un coll esps i un cos
compacte en el qual destaquen les seves potes proporcionalment ms curtes amb ratlles
sobre aquestes.
Ning ha aconseguit muntar ni domarle. El cavall de Przewalski s capa de sobreviure
amb petites racions i pot aguantar calors i freds extrems.