Llibre Segon Del Codi Civil de Catalunya - Persona PDF

Diari Ofcial de la Generalitat de Catalunya Num. 5686 5.8.
2010 61162
Disposicions
DEPARTAMENT
DE LA PRESIDNCIA
LLEI
25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la
persona i la famlia.
EL PRESIDENT
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en
nom del Rei i dacord amb el que estableix larticle 65 de lEstatut dautonomia de
Catalunya, promulgo la segent
LLEI
Prembul
I
Finalitat
La finalitat daquesta llei s aprovar el llibre segon del Codi civil de Catalunya,
relatiu a la persona i la famlia, i bastir una altra de les parts del nou sistema jurdic
privat que ha danar completant el Codi general.
Des que la Generalitat de Catalunya recuper la competncia legislativa en mat-
ria civil, el Parlament de Catalunya ha dut a terme una tasca remarcable en lmbit
del dret de la persona i de Iamilia. Inicialment, la Llei 13/1984, del 20 de mar, va
adaptar la Compilaci als principis constitucionals digualtat jurdica dels cnjuges i
dequiparaci jurdica dels fills dins i fora del matrimoni, alhora que incorporava el
text compilat a lordenament catal. Poc desprs, semprengu una etapa dadequaci
del dret civil a les noves realitats familiars, en la qual es van combinar la tcnica
de les lleis especials les lleis 7/1991, del 27 dàbril, de Iiliacions; 37/1991, del 30
de desembre, sobre mesures de proteccio dels menors desemparats i de làdopcio;
39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i les institucions tutelars; 12/1996, del 29
de juliol, de la potestat del pare i de la mare, i 10/1996, del 29 de juliol, daliments
entre parents amb la reIorma de la Compilacio, per mitja de la Llei 8/1993, del 30
de setembre, de modificaci de la Compilaci en matria de relacions patrimonials
entre cnjuges. Daquesta manera es va anar perfilant un cos normatiu fora complet
en lmbit del dret civil que, seguint el cam marcat per la Llei 40/1991, del 30 de
desembre, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya,
va conduir a la seva codiIicacio sectorial, amb làprovacio de la Llei 9/1998, del 15
de juliol, del Codi de famlia. Malgrat tot, per raons diverses, algunes institucions
van quedar fora del Codi de famlia: per exemple, les unions estables de parella,
regulades per la Llei 10/1998, del 15 de juliol.
Lactuaci legislativa del Parlament en matria de persona i famlia, tanmateix, no
sesgot en el Codi de famlia, sin que va tenir altres fites molt significatives, com
la Llei 8/1995, del 27 de juliol, dàtencio i proteccio dels inIants i els adolescents, i la
Llei 1/2001, del 15 de mar, de mediaci familiar de Catalunya. A ms, va abordar
realitats ms concretes, com en la Llei 19/1998, del 28 de desembre, sobre situacions
convivencials dajuda mtua, i problemes especfics de determinats mbits, com
en la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets dinformaci concernent la
salut i lautonomia del pacient, i la documentaci clnica. Posteriorment, la Llei
3/2005, del 8 dàbril, de modiIicacio de la Llei 9/1998, del Codi de Iamilia, de la
Llei 10/1998, dùnions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de succes-
sions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matria dadopci i tutela,
va eliminar les diferncies quant a la possibilitat dadopci conjunta per parelles
formades per persones del mateix sexe.
Diari Ofcial de la Generalitat de Catalunya Num. 5686 5.8.2010 61163
Disposicions
Dacord amb larticle 3 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera del Codi
civil de Catalunya, el llibre segon ha dincloure la regulaci de la persona fsica, les
materies compreses en la Llei 9/1998 i les lleis especials dàquest ambit. Es per aixo
que, des de la seva creaci, lObservatori de Dret Privat de Catalunya va comenar
a treballar en les tasques de revisi, harmonitzaci i sistematitzaci de la legislaci
en matria familiar entesa en un sentit ampli, s a dir, incloent-hi la regulaci de la
persona fsica. Malgrat el que estableix larticle 6 de la Llei 29/2002, la integraci
del dret de la persona i de la famlia en el Codi civil no sha fet mitjanant una pro-
posta de modificacions daddici, supressi o nova redacci de les normes vigents,
tot preveient una refosa ulterior en el nou llibre segon. Sha optat, per contra, per
presentar un text alternatiu ntegre, la qual cosa evita les dificultats inherents a una
refosa posterior i permet contextualitzar les nombroses i importants novetats que
sintrodueixen en aprovar el llibre segon.
II
Principis
Larticle 40 de lEstatut dautonomia disposa que els poders pblics han de garantir
la protecci jurdica, econmica i social de les diverses modalitats de famlia, com
a estructura bsica i factor de cohesi social i com a primer nucli de convivncia de
les persones. La mateixa norma estatutria posa mfasi tamb en la protecci que la
llei ha de donar als infants, els joves, les persones amb discapacitats i les persones
grans. La famlia s, en efecte, el referent essencial dels ciutadans i un dels pocs
que susciten ladhesi de tothom. En totes les societats, s un dels mbits vitals ms
ben valorats i t gran importncia per als membres de la famlia.
En aquest mbit t lloc la interacci i la solidaritat entre les generacions, especi-
alment en ocasi de la criana i leducaci dels infants i joves. Aquest llibre recull
i refora el principi de linters superior del menor en relaci amb el conjunt dins-
titucions i mbits en qu la seva persona o el seu patrimoni es poden veure afectats
per decisions que altres prenen en el seu nom. La nova normativa proporciona, a
ms, criteris amb qu es pot perfilar millor aquest inters en relaci amb les cir-
cumstncies del cas concret, especialment quan cal establir com sexerceixen les
responsabilitats parentals sobre els fills menors desprs de la ruptura matrimonial
o de la convivncia estable en parella, per tamb en el desenvolupament de la
potestat parental o de la tutela.
Daltra banda, les transformacions socials han fet que avui la famlia senten-
gui ms aviat com un mbit en qu la comunicaci i el respecte als desitjos i les
aspiracions individuals dels membres que la componen ocupen un lloc important
en la deIinicio del projecte de vida en comu. Es per aixo que es posa emIasi en el
desenvolupament individual, en la llibertat i autonomia de lindividu, per tamb en
la seva responsabilitat. Aquesta concepci de la famlia tamb inspira tot el dret del
menor i la regulaci de les relacions entre els progenitors i els fills en potestat.
Tocant als interessos dels collectius especialment vulnerables, lordenament
civil ha de fer possible, no obstant les especials necessitats de protecci per ra
dedat o de disminuci psquica o fsica, que tothom pugui desenvolupar el seu
projecte de vida i prendre part, en igualtat de drets i deures, en la vida social. Es
per aix que la nova regulaci posa mfasi en la capacitat natural de les persones i
en el respecte a llur autonomia en lmbit personal i familiar, sense ignorar que la
possibilitat dabusos reclama la previsi de mecanismes de control adequats. En
aquesta lnia, sinsereixen dues noves institucions adreades a protegir i afavorir
lautonomia de persones que, per diferents raons, poden necessitar protecci: duna
banda, lassistncia, concebuda com un mitj de protecci a disposici de persones
per a les quals, per llurs condicions psicofsiques, la incapacitaci i la tutela posterior
sovint no sn possibles ni tan sols aconsellables, i, daltra banda, la possibilitat de
constituir patrimonis protegits, en inters de persones amb discapacitat psquica o
fsica o en situaci de dependncia, destinats a atendren les necessitats.
Disposicions
El llibre segon ha tingut en compte que la societat catalana, com altres de lentorn,
ha evolucionat i que les caracterstiques de les famlies han canviat substancialment en
relaci amb les de la generaci immediatament anterior. Catalunya es troba en plena
transici demogrfica i s, avui, una societat ms envellida i amb un gran creixement
del nombre de llars unipersonals, fruit de laugment de lesperana de vida, duna
fecunditat ms aviat baixa i de taxes de divorci en augment. Daltra banda, lhome
ha deixat dsser lnic membre de la llar que aporta ingressos a la unitat familiar,
i cada vegada hi ha ms famlies en les quals tant lhome com la dona tenen una
feina remunerada. La taxa dactivitat femenina ha crescut duna manera constant
fins a apropar-se a la mitjana dels pasos ms desenvolupats, la qual cosa explica
tamb que ledat en el moment de contreure el primer matrimoni superi els trenta
anys tant en dones com en homes. Com en altres pasos de lentorn de Catalunya,
el divorci sha normalitzat i ha augmentat considerablement. Si a mitjan anys vui-
tanta les taxes de divorcis encara eren baixes, entorn de 0,1 per mil habitants, en
lactualitat han arribat a prop de 2,1 per mil habitants. Aquest augment dels divorcis
sha tradut en un augment significatiu de llars familiars en qu viu noms un dels
progenitors amb els fills, i tamb de famlies reconstitudes, s a dir, formades per
un progenitor, el seu cnjuge o parella, els fills dalmenys un dells i, si nhi ha, els
comuns, les quals, fins ara, si deixem de banda alguna norma allada en matria de
despeses familiars i ladopci, gaireb no havien tingut reflex normatiu.
Finalment, avui predomina una ms gran tolerncia envers formes de vida i de
realitzaci personal diferents de les tradicionals. En una societat oberta, la confi-
guraci dels projectes de vida de les persones i de les mateixes biografies vitals no
pot venir condicionada per la prevalena dun model de vida sobre un altre, sempre
que lopci lliurement escollida no comporti danys a tercers. Aquest s el principi
de qu parteix el llibre segon pel que fa al reconeixement de les modalitats de
famlia. Per aix, a diferncia del Codi de famlia, aquest llibre acull les relacions
familiars basades en formes de convivncia diferents de la matrimonial, com les
famlies formades per un progenitor sol amb els seus descendents, la convivncia
en parella estable i les relacions convivencials dajuda mtua. La nova regulaci
acull tamb la famlia homoparental, salvant les diferncies que imposa la natu-
ralesa de les coses.
III
Estructura i contingut
Aquesta Llei, dun sol article, aprova el llibre segon del Codi civil de Catalunya,
relatiu a la persona i la famlia, i cont nou disposicions addicionals, vuit de tran-
sitries, una de derogatria i cinc de finals. Sestructura sobre la base del Codi de
famlia, del qual reordena els continguts i esmena les errades tcniques i al qual
introdueix un nombre considerable de novetats per a adequar lordenament jurdic
a les noves necessitats socials.
El llibre segon del Codi civil es divideix en quatre ttols: el ttol I regula la persona
Iisica; el titol II, les institucions de proteccio de la persona; el titol III, la Iamilia, i
el ttol IV, les altres relacions de convivncia.
a) La persona fsica
El captol I del ttol I, relatiu a la personalitat civil i a la capacitat, colloca la
persona fsica en leix central de lordenament civil. Als efectes del dret catal, la
personalitat civil sadquireix pel naixement, en la lnia del que disposa larticle 7 de
la Convenci sobre els drets de linfant, adoptada per lAssemblea General de les
Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i ratiIicada per lÈstat espanyol el 30
de novembre de 1990. De fet, aquesta regla no fa ms que explicitar i desenvolupar
el que ja es desprenia dels articles 196.1 i 254.2 del Codi de successions, els quals,
en relaci amb la capacitat successria, permetien entendre que ladquisici de la
personalitat es produeix sempre que el concebut arribi a nixer. Sexplicita tamb el
Disposicions
principi, que ja regia en el dret successori catal, establert pels articles 9 i 143.2 del
Codi de successions, entre daltres, segons el qual el concebut t la consideraci de
persona per a tots els efectes que li siguin favorables si arriba a nixer. Pel que fa a
la capacitat de la persona, el llibre segon posa laccent en la capacitat natural com a
criteri que fonamenta latribuci de la capacitat dobrar, dacord amb el que disposa
el Codi civil, de manera que, combinada amb ledat, permet fer-ne una valoraci
gradual, no estrictament seccionada en etapes al llarg de la vida de la persona.
Sestableix una norma sobre commorincia que exigeix que, perqu pugui tenir
lloc la transmissi de drets, el beneficiari de la successi o de la transmissi hagi
sobreviscut al causant almenys setanta-dues hores. Es pretn eliminar els proble-
mes de prova que aquestes situacions solen plantejar. Alhora, aquesta regla s ms
respectuosa amb la voluntat del causant que volia afavorir una determinada persona
i no pas els hereus daquesta.
Finalment, aquest captol cont unes disposicions sobre majoria i minoria dedat
i una regulaci completa de lemancipaci i del rgim jurdic dels actes del menor
emancipat, que omple les llacunes existents. En aquest mbit, sha optat per su-
primir la intervenci dels dos parents ms prxims com a complementadors de la
capacitat del menor emancipat en els casos de desacord o dimpossibilitat del que
ha de complementar la capacitat, ja que no ha tingut cap transcendncia prctica.
Per la mateixa ra, sha suprimit la intervenci dels dos parents amb relaci a la
curatela.
El captol II, referit a lautonomia de la persona en lmbit de la salut, incorpora
els principis de la Llei 21/2000. Les disposicions, ms aviat disperses, que el Codi
de famlia dedicava a aquests principis en el marc de la tutela i la guarda de fet no
els reflectien b ni els harmonitzaven. En aquest sentit, saclareix labast de la legiti-
maci per a prendre decisions en substituci del pacient, se suprimeix lautoritzaci
judicial que havien de demanar el tutor o els pares per a aplicar certs tractaments
mdics a les persones posades en tutela o en potestat, que no exigeix la legislaci de
lmbit sanitari. Aquest captol es completa amb unes normes referides al document
de voluntats anticipades i a linternament per raons de trastorn psquic, del qual
selimina la referncia al fet que shagi de tractar dun establiment tancat.
b) Les institucions de protecci de la persona
La distinci que larticle 3 de la Llei 29/2002, en relaci amb el contingut del llibre
segon, fa entre persona fsica i famlia, ha perms emfasitzar el protagonisme que
han de tenir les institucions tutelars, donant-los un tractament autnom i indepen-
dent que les allunya, en part, de llur consideraci com a succedani de les relacions
familiars. Aix, el ttol II del llibre segon agrupa les institucions de protecci de les
persones majors dedat que no es poden governar per si mateixes i la protecci dels
menors, en particular la dels menors en situaci de desemparament. Juntament amb
aquestes institucions, sinclou la regulaci de lassistncia i la protecci patrimonial
de persones discapacitades i dependents.
La principal caracterstica del ttol II s que incorpora una gran varietat dinstru-
ments de protecci, que pretenen cobrir tot el ventall de situacions en qu es poden
trobar les persones amb discapacitat.
Aquesta llei mant les institucions de protecci tradicionals vinculades a la inca-
pacitaci, per tamb en regula daltres que operen o poden eventualment operar al
marge daquesta, atenint-se a la constataci que en molts de casos la persona amb
discapacitat o els seus familiars prefereixen no promoure-la. Aquesta diversitat de
rgims de protecci sintonitza amb el deure de respectar els drets, la voluntat i les
preferncies de la persona, i amb els principis de proporcionalitat i dadaptaci a les
circumstncies de les mesures de protecci, tal com preconitza la Convenci sobre
els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre
de 2006 i ratificada per lEstat espanyol. En particular, les referncies del llibre segon
a la incapacitaci i a la persona incapacitada shan dinterpretar dacord amb aquesta
convenci, en el sentit menys restrictiu possible de lautonomia personal.
Disposicions
El captol I daquest ttol sistematitza unes disposicions comunes a totes les insti-
tucions de protecci i les configura com un deure que, sota el control de lautoritat
judicial, sha dexercir en inters de la persona protegida i dacord amb la seva
personalitat, procurant que les decisions que lafectin responguin als seus anhels
i expectatives.
Pel que fa a la tutela, el captol II incorpora el rgim del Codi de famlia, per amb
algunes novetats remarcables. Duna banda, en la lnia dun major reforament de
lautonomia de la persona, que segueix el cam iniciat per la Llei 11/1996, del 29 de
juliol, de modificaci de la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions
tutelars, amb ladmissi de lautotutela, es flexibilitza la resposta jurdica davant la
prdua progressiva de facultats cognitives i volitives de la persona, admetent que,
si shavia atorgat un poder en previsi duna situaci de prdua de capacitat, el fet
que aquesta circumstncia sarribi a produir no duu necessriament a lextinci
dàquell. Es a dir, es permet que, sense necessitat de constituir la tutela, làpoderat
pugui continuar tenint cura dels interessos de la persona que ja no es pot valer per
si mateixa. Aix no impedeix, bviament, que, en inters de la persona protegida,
sarribi finalment a constituir la tutela i que lautoritat judicial, si li ho demana el tutor,
pugui resoldre lextinci del poder. Es tracta que no sempre calgui la incapacitaci
i la constituci formal de la tutela, que es configura com una mesura de protecci,
especialment en casos de desemparament de lincapa, quan a la greu malaltia
psquica shi afegeix la manca, inadequaci o impossibilitat de suport familiar.
Parallelament, shan fixat unes cauteles per a latorgament de les escriptures que
contenen la delaci feta per un mateix, ja que sha detectat que, amb una freqncia
excessiva, algunes escriptures de designaci de tutor satorguen just abans dinstar
la incapacitaci, fet que fa sospitar que hi pot haver captaci de la voluntat per part
del designat o, simplement, que latorgant no era plenament capa. Per aix, duna
banda, es consideren ineficaces les delacions fetes per un mateix si lescriptura que
les cont sha atorgat desprs dhaver-se instat el procs sobre la seva capacitat o
desprs que el ministeri Iiscal n`hagi iniciat les diligencies preparatories; i de làltra,
es legitimen les persones cridades per la llei per a exercir la tutela o el ministeri
fiscal per a oposar-se judicialment a la designaci feta pel mateix interessat dins
lany anterior a linici del procediment sobre la capacitat.
Sincideix tamb en laptitud per a exercir els crrecs tutelars i sadapten les normes
sobre excuses a la realitat de la necessria i convenient especialitzaci de les entitats
tutelars no lucratives dedicades a la protecci de persones incapacitades. Per aix,
es permet que les persones jurdiques sexcusin si no disposen de mitjans suficients
per a desenvolupar adequadament la tutela o si les condicions personals del tutelat
sn alienes a les finalitats per a les quals han estat creades. Finalment, en lnia amb
la crtica unnime que havien fet els operadors jurdics, tamb sha revisat el rgim
de la rendici de comptes durant lexercici del crrec i al final daquest, de manera
que shagin de retre davant lautoritat judicial que hagi constitut la tutela.
Els captols III i IV tracten de la curatela i del defensor judicial, respectivament.
Tot i que la curatela es concep com una instituci complementadora de la capacitat
en la qual s la persona protegida la que actua per si mateixa, sadmet que en sup-
sits dincapacitaci parcial la sentncia pugui conferir facultats dadministraci al
curador, que, si cal, pot actuar com a representant. Es per aixo que sìnclou tamb
lobligaci de retre comptes, prpia de tota gesti de negocis daltri. El captol IV
mant el carcter verstil i flexible del defensor judicial partint de la seva configu-
raci com a instituci tutelar que acompleix una funci dajustament de les altres
institucions de protecci, inclosa la potestat parental.
El captol V delimita uns contorns ms precisos per a la guarda de fet, que es
vincula als casos en qu hom t cura duna persona menor en situaci de desempa-
rament o duna persona major dedat en la qual es dna una causa dincapacitaci.
En aquest segon cas, lobligaci de comunicar el fet de la guarda a lautoritat judicial
es limita al cas en qu la persona est en un establiment residencial, sens perjudici
del que estableix la legislaci processal. A la prctica sha pogut constatar que sn
Disposicions
excepcionals, i ms aviat extrems, els casos en qu les famlies prenen la decisi de
sollicitar la incapacitaci de les persones ancianes afectades de demncies senils o
daltres malalties que els impedeixen decidir per si mateixes. Daltra banda, quan
sexerceix la guarda de fet duna persona que est en potestat parental o en tutela,
tamb sha considerat pertinent que lautoritat judicial pugui conferir funcions
tutelars al guardador, si hi ha circumstncies, com ara la durada previsible de la
guarda o les necessitats de la persona guardada, que ho facin aconsellable. Latri-
buci de funcions tutelars comporta la suspensi de la potestat o la tutela, i evita
al guardador la crrega, massa onerosa, sobretot en un context familiar, dhaver
dinstar la privaci de la potestat o la remoci del tutor.
Juntament amb la disposici que permet no constituir la tutela si shavia atorgat
un poder en previsi de la prdua de capacitat, els canvis en relaci amb la guarda
de fet sn un reflex del nou model de protecci de la persona que dissenya el llibre
segon. Aquest model ha estat guiat per la idea de considerar que la incapacitaci s
un recurs massa drstic i, a vegades, poc respectus amb la capacitat natural de la
persona protegida. Es per aixo mateix que el capitol VI inclou un nou instrument
de protecci, lassistncia, adreat al major dedat que ho necessita per a tenir cura
de la seva persona o dels seus bns a causa de la disminuci no incapacitant de
les seves facultats fsiques o psquiques. Es parteix, aix, duna concepci de la
protecci de la persona que no es vincula, necessriament, als casos de manca de
capacitat, sin que inclou instruments que, basant-se en el lliure desenvolupament
de la personalitat, serveixen per a protegir les persones en situacions com la vellesa,
la malaltia psquica o la discapacitat. Aquest instrument pot sser molt til, tamb,
per a determinats collectius especialment vulnerables per per als quals la inca-
pacitaci i laplicaci dun rgim de tutela o curatela resulten desproporcionades,
com ara les persones afectades per un retard mental lleu o altres per a les quals, pel
tipus de disminuci que sofreixen, els instruments tradicionals no sn apropiats per
a atendre llurs necessitats. En lnia amb les directrius de la Recomanaci R (99) 4,
del Comite de Ministres del Consell dÈuropa, del 28 de Iebrer de 1999, i amb els
precedents existents en diferents ordenaments jurdics de lentorn de Catalunya, es
considera ms adequat aquest model de protecci, parallel a la tutela o la curatela.
A ms, aquesta tendncia s la mateixa que inspira la Convenci sobre els drets de
les persones amb discapacitat.
El captol VII incorpora al dret catal la figura del patrimoni protegit, que comporta
lafectaci de bns aportats a ttol gratut per la persona constituent, i tamb dels seus
rendiments i bns subrogats, a la satisfacci de les necessitats vitals duna persona
afectada per discapacitat psquica o fsica duna certa gravetat o per una situaci
de dependncia igualment severa. Sha pogut detectar que, malgrat els beneficis
fiscals que estableix la legislaci estatal, els casos en qu les famlies catalanes han
Iet servir aquest instrument han estat ms aviat pocs. Es per aixo que la regulacio
que es proposa, coherent amb lobjectiu doferir una protecci patrimonial a la
persona beneficiria, afecta el patrimoni protegit a aquesta finalitat i parteix de la
idea que aquest patrimoni no respon de les obligacions de la persona beneficiria,
ni tampoc de les de la persona constituent o de qui hi va fer aportacions, sin que
nicament queda vinculat per les obligacions contretes per ladministrador per a
atendre les necessitats vitals de la persona protegida. Com a complement daquesta
figura, es dissenya un rgim dadministraci del patrimoni protegit i de supervisi
de lactivitat de ladministrador i la disposici addicional primera regula, tamb,
la creaci del Registre de patrimonis protegits.
Per a acabar el ttol I, el captol VIII, relatiu a la protecci dels menors desemparats,
incorpora al llibre segon els aspectes civils de la Llei 37/1991, del 30 de desembre,
sobre mesures de protecci dels menors desemparats i de ladopci, i t en compte
el nou model de protecci de la legislaci sobre la infncia i ladolescncia, en la
qual la declaraci de desemparament es reserva per als casos ms greus, s a dir,
aquells en qu cal separar el menor del seu nucli familiar. En aquesta matria, el
Codi civil de Catalunya regula la protecci de menors desemparats en parallel a
Disposicions
les altres institucions de protecci de la persona, i remet a la legislaci sobre la in-
fncia i ladolescncia els indicadors de desemparament, les mesures de protecci,
el procediment per a adoptar-les i revisar-les, el rgim de recursos i les causes de
cessament. Alhora, es dna visibilitat a la funci que compleix la persona o famlia
acollidora, que assumeix la guarda i les responsabilitats parentals de carcter perso-
nal respecte al menor i les facultats que en resulten, sens perjudici de la vigilncia,
lassessorament i lajut de lorganisme competent. A ms, lacolliment preadoptiu,
com a perode de prova de ladopci, passa a regular-se, juntament amb aquesta,
en el captol V del ttol III. Es posa fi, aix, a la discriminaci, encara que noms ho
hagi estat en termes de tcnica legislativa, derivada del fet que el rgim protector
dels menors desemparats, s a dir, aquells respecte als quals no es pot constituir
una tutela ordinria, perqu en llur cercle proper no hi ha persones que sen puguin
fer crrec, es mantingus en una llei especial, fora de la norma simblicament ms
emblemtica del dret civil catal.
Tot i que se nha fet un s ms aviat escs, es mant la legitimaci de lAdmi-
nistraci pblica per a instar la privaci de la potestat parental i es completa la
regulaci amb una norma que considera causa justa per a la privaci el fet que els
progenitors, sense motiu suficient, no manifestin inters per llur fill desemparat o
incompleixin el rgim de relacions personals durant sis mesos, o el fet que els fills
menors dedat o incapacitats pateixin abusos sexuals o maltractaments.
c) La famlia
El ttol III mant la sistemtica del Codi de famlia, llevat de la important incor-
poraci, en el primer precepte, daltres formes de famlia, com la parella estable
i la famlia formada per un progenitor sol amb els seus descendents, i tamb del
reconeixement del carcter familiar dels nuclis en qu conviuen fills no comuns,
sens perjudici dels vincles daquests amb laltre progenitor.
El captol I regula les disposicions generals i els efectes del matrimoni, que es
defineix duna manera ajustada al nou marc normatiu que regula el dret a contreure
matrimoni, tot incorporant una referncia expressa al deure dambds cnjuges
de contribuir a les responsabilitats domstiques, inclosa la de tenir cura daltres
membres de la famlia a llur crrec i que convisquin amb ells.
Precisament, el nou marc normatiu del matrimoni, juntament amb el de la deter-
minaci de la filiaci pel consentiment de la dona a les tcniques de reproducci
assistida de la seva esposa o companya, i tamb la possibilitat dadopci conjunta per
matrimonis o parelles estables del mateix sexe, fan que el fill pugui tenir dos pares
o dues mares. Aix ha fet imprescindible una tasca dharmonitzaci que permet
assolir ms neutralitat en el llenguatge en termes de gnere. En aquesta lnia, la
major part de les referncies que es feien al marit i la muller se substitueixen
per els cnjuges, i les que es feien al pare i la mare se substitueixen per els
progenitors amb el benents que aquesta accepci inclou tant els pares i les mares
per naturalesa com els adoptius.
Pel que fa a les despeses familiars, se nexclouen les dadquisici i millorament
de lhabitatge familiar, ja que sn despeses dinversi que cal vincular a la titularitat
de limmoble. De fet, el Codi de famlia ja les circumscrivia a la part corresponent
al valor ds, per aix tampoc no sadequava amb el fet que aquesta mateixa
obligaci de contribuci no sapliqus tamb si lhabitatge ja pertanyia a un dels
cnjuges abans del matrimoni o b si lhavia adquirit a ttol lucratiu durant aquest.
Daltra banda, si lesmentada regla de contribuci es posava en relaci amb el rgim
de responsabilitat per les obligacions contretes per ra de les despeses familiars,
tampoc no resultava coherent que el cnjuge no titular pogus acabar responent
daquesta obligaci de manera solidria.
El rgim de les adquisicions amb pacte de supervivncia es mant en lmbit
familiar. En la lnia marcada per la jurisprudncia del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya, tanmateix, ja no es limita a les compravendes sin que sestn a tot
tipus dadquisici onerosa i es desvincula dels rgims econmics matrimonials de
Disposicions
separaci de bns o de participaci. Aix no exclou, bviament, la possibilitat que,
dins o fora de lmbit familiar, es pugui acudir a altres figures certament prope-
res per dun abast i un rgim diferenciats, com els heretaments i les atribucions
particulars.
Daltra banda, es desenvolupa la referncia genrica que el Codi de famlia feia,
en matria de captols matrimonials, als pactes en previsi duna ruptura matrimo-
nial. Se nestableixen els requisits formals i substantius perqu es puguin considerar
plenament vlids i eficaos. Entre aquests requisits destaquen la possibilitat dadop-
tar-los en una escriptura que no sigui capitular i el paper cabdal que satribueix al
notari que autoritza lescriptura, per a garantir que els pactes, particularment els de
renncia, han estat precedits de suficient informaci sobre les respectives situacions
patrimonials i expectatives econmiques. En lnia amb precedents comparats en
aquesta matria, es deixa la porta oberta a la revisi de leficcia del pacte si en el
moment en qu sen pretn el compliment s greument perjudicial per a un cnjuge
i aquest acredita que han sobrevingut circumstncies que no es van preveure ni
es podien raonablement preveure en el moment dadoptar-lo. Al mateix temps, es
marquen uns lmits a les facultats dispositives de les parts en les institucions on
aquests pactes poden tenir ms incidncia, com ara en la prestaci compensatria
i en relaci amb la compensaci econmica per ra de treball, i es distingeixen els
acords en previsi duna ruptura dels que es fan quan el matrimoni ja ha entrat
en crisi. Tamb sha considerat pertinent aclarir que lexercici de les pretensions
incloses en el pacte en previsi duna ruptura matrimonial es poden fer efectives
en el marc del procediment matrimonial contencis posterior, sense que es pugui
remetre les parts a un procediment declaratiu ulterior.
Finalment, en consonncia amb la nova configuraci que el llibre quart del Codi
civil de Catalunya dna als pactes successoris, sha optat per no incloure, entre
altres normes, les que regulaven lusdefruit universal capitular, ja que responien a
un model de successi contractual propi duna economia rural que no t res a veure
amb la societat catalana dàvui. Es clar, tanmateix, que si les parts el volen pactar
ho poden fer. Semblantment, la completa regulaci de la donaci que cont el llibre
cinqu ha perms simplificar les disposicions que es destinaven a les donacions
per ra de matrimoni, per b que ha calgut corregir la dissonncia sistemtica que
comportava mantenir en aquell llibre una regla especfica que remetia a la regulaci
de les donacions per ra de matrimoni del Codi de famlia.
El captol II, relatiu als rgims econmics matrimonials, mant el rgim de sepa-
raci de bns com a legal supletori i en conserva, amb algunes modificacions remar-
cables, els trets definitoris. Es mant el principi que els bns adquirits a ttol oners
durant el matrimoni pertanyen al cnjuge que consti com a titular, tradicionalment
reforat amb la presumpci de donaci de la contraprestaci si saconsegueix provar
que aquesta prov del patrimoni de laltre. Com a novetat, per, sexclouen daquest
rgim els bns mobles destinats a ls familiar, com ara els vehicles, el mobiliari, els
aparells domstics o els altres bns que integren el parament de la casa. En aquest
tipus de bns, la mera acreditaci de la titularitat formal, per exemple per mitj de
rebuts de compra, s sovint poc significativa i, per aix, atesa la destinaci familiar
dels bns, sha considerat preferible partir de la presumpci que pertanyen a ambds
cnjuges per meitats indivises, sens perjudici de la possibilitat de destruir aquesta
presumpci per mitjans de prova ms concloents.
En aquest captol tamb es fa una regulaci ms completa i acurada de la com-
pensaci econmica per ra de treball per a la casa o per a laltre cnjuge, com a
correctiu dels efectes no gens desitjables que en ocasions produeix aquest rgim.
Fins ara, laplicaci de la compensaci econmica per ra de treball ha generat
fora problemes a causa, fonamentalment, de la migradesa de la regulaci, cosa
que ha comportat que a la prctica hagi esdevingut un factor de difcil predicci,
ats lelevat marge de discrecionalitat en mans de lautoritat judicial. Sha estimat
necessria una intervenci legislativa que proporcioni unes pautes normatives
ms clares i unes regles que facilitin la determinaci de la procedncia i el clcul
Disposicions
de la compensaci. En aquest sentit, la nova regulaci abandona tota referncia a
la compensaci com a remei substitutori dun enriquiment injust, prescindeix de
la idea de sobrecontribuci a les despeses familiars, implcita en la formulaci de
larticle 41 del Codi de famlia, vigent fins a lentrada en vigor daquesta llei, i es
fonamenta, senzillament, en el desequilibri que produeix entre les economies dels
cnjuges el fet que un faci una tasca que no genera excedents acumulables i laltre
en faci una altra que s que en genera. Per aix, nhi ha prou dacreditar que un dels
dos sha dedicat a la casa substancialment ms que laltre. Per a calcular limport de
la compensaci es tenen en compte el tipus de treball prestat i la durada i intensitat
de la dedicaci, i es restringeix la discrecionalitat judicial a lhora dapreciar la
rellevncia daquests factors amb lestabliment dun lmit de quantia, que s el de
la quarta part de la diferncia dels increments patrimonials obtinguts pels cnjuges
durant la vigncia del rgim. Tanmateix, es permet latorgament duna compensaci
de quantia superior si el cnjuge creditor pot provar que la incidncia del seu treball en
lincrement patrimonial de laltre cnjuge ha estat notablement superior. La regulaci
de la compensaci aclareix tamb labast de lautonomia dels cnjuges per a adoptar
pactes sobre la compensaci, fins i tot en previsi duna ruptura matrimonial. Com
a novetat, el supsit de fet sestn tamb als casos dextinci del rgim per mort dun
dels cnjuges si s el supervivent el qui t dret a la compensaci.
Pel que fa als altres rgims econmics, shan revisat tant el rgim de participaci
en els guanys com el de comunitat per corregir les deficincies que, a la prctica,
dificultaven que poguessin tenir-se en compte com una alternativa al rgim legal
supletori.
El captol III es dedica als efectes de la nullitat del matrimoni, del divorci i
de la separaci judicial i comena amb una regulaci especfica de les mesures
provisionals que sajusta ms a les necessitats prpies del dret civil catal. Tamb
es regulen per primera vegada els anomenats acords amistosos de separaci i sen
fixa el rgim de validesa i els efectes, tot remarcant-ne el carcter vinculant per
preveient un termini de revocaci que pretn garantir que els acords shagin adoptat
lliurement. Concretament, el cnjuge que en el moment de ladopci de lacord no
hagi disposat dassistncia lletrada independent el pot deixar sense efecte durant els
tres mesos segents a ladopci o, com a mxim, fins al moment de la contestaci
de la demanda o, si sescau, de la reconvenci en el procs matrimonial en qu es
pretenguin fer valer. Aquesta possibilitat es justifica pel context especial en qu les
parts subscriuen aquests acords. Sovint hi ha desequilibris greus en la informaci
disponible per a una part i per a laltra, i sarriba als acords en situacions dangoixa
o estrs que fan difcil fer una valoraci objectiva dels termes convinguts, en les
quals hi ha un risc elevat dexplotaci o abs duna part per laltra.
Pel que fa a la responsabilitat dels progenitors envers els fills en ocasi de la
separaci o el divorci, cal remarcar dues novetats. La primera s que tota proposta
dels progenitors sobre aquesta matria sha dincorporar al procs judicial en forma
de pla de parentalitat, que s un instrument per a concretar la manera com ambds
progenitors pensen exercir les responsabilitats parentals, en el qual es detallen els
compromisos que assumeixen respecte a la guarda, la cura i leducaci dels fills.
Sense imposar una modalitat concreta dorganitzaci, encoratja els progenitors, tant
si el procs s de mutu acord com si s contencis, a organitzar per si mateixos i
responsablement la cura dels fills en ocasi de la ruptura, de manera que han dan-
ticipar els criteris de resoluci dels problemes ms importants que els afectin. En
aquesta lnia, es facilita la collaboraci entre els advocats de cadascuna de les parts
i amb psiclegs, psiquiatres, educadors i treballadors socials independents, perqu
facin una intervenci focalitzada en els aspectes relacionats amb la ruptura abans de
presentar la demanda. Es vol afavorir aix la concreci dels acords, la transparncia
per a ambdues parts i el compliment dels compromisos assolits.
La segona novetat s que sabandona el principi general segons el qual el trencament
de la convivncia entre els progenitors significa automticament que els fills shan
dapartar dun per a encomanar-los individualment a laltre. Per contra, sintrodueix
Disposicions
com a norma que la nullitat, el divorci o la separaci no alteren les responsabilitats
dels progenitors envers els fills. En conseqncia, aquestes responsabilitats man-
tenen, desprs de la ruptura, el carcter compartit i correspon a lautoritat judicial
determinar, si no hi ha acord sobre el pla de parentalitat o si aquest no sha aprovat,
com shan dexercir les responsabilitats parentals i, en particular, la guarda del menor,
atenint-se al carcter conjunt daquestes i a linters superior del menor.
Sestima que, en general, la coparentalitat i el manteniment de les responsabili-
tats parentals compartides reflecteixen materialment linters del fill a continuar
mantenint una relaci estable amb tots dos progenitors. La igualtat de drets i deures
entre els progenitors elimina les dinmiques de guanyadors i perdedors, i afavoreix
la collaboraci en els aspectes afectius, educatius i econmics. Recentment, Frana,
Itlia i Blgica han adoptat normes en aquesta direcci. Aix no impedeix, tanmateix,
que lautoritat judicial hagi de decidir dacord amb les circumstncies de cada cas i
en Iuncio de lìnteres concret dels Iills. Es per aixo que el llibre segon proporciona
una srie de criteris que shan de ponderar conjuntament per a determinar el rgim
i la manera dexercir la guarda.
El missatge del llibre segon s el dafavorir les frmules de coparentalitat i la
prctica de la mediaci, com a eina per a garantir lestabilitat de les relacions pos-
teriors a la ruptura entre els progenitors, i ladaptaci natural de les regles als canvis
de circumstncies, per no soblida que les relacions familiars en la nostra societat
mantenen encara un alt grau de masclisme. Tamb sha tingut en compte que el paper
de la mare s qualitativament ms necessari per als menors que el del pare quan les
dinmiques familiars han estat construdes sobre models tradicionals, tant en la
idiosincrsia de Catalunya com en la realitat daltres cultures que shan incorporat a
la societat catalana. Per aquest motiu, es destaquen com a criteris per a determinar
la guarda individual la vinculaci especial dels fills amb un dels progenitors i la
dedicaci als fills que la mare o el pare hagin tingut abans de la ruptura.
De manera ms especiIica, en la linia de la Llei 5/2008, del 24 dàbril, del dret de
les dones a eradicar la violncia masclista, i amb la conscincia de la lluita contra
aquesta violncia, sexclou de tota participaci en la guarda el progenitor contra
el qual hi hagi sentncia ferma o mentre hi hagi indicis fonamentats de violncia
familiar o masclista i sestableix explcitament la supervisi de les relacions per-
sonals en situacions de risc.
Finalment, tot reconeixent el carcter privilegiat de les relacions dels menors
amb lentorn ms proper, particularment amb els avis i els germans, sestableix
un procediment que fixa la manera en qu, en cas de crisi matrimonial, es pot fer
efectiu el dret dels fills menors a mantenir aquestes relacions personals.
Tocant a la regulaci de la pensi compensatria, es mantenen els perfils de la ins-
tituci tal com la va recollir el Codi de famlia, si b, en generalitzar-se la possibilitat
de pagament en forma de capital, passa a rebre el nom de prestaci compensatria.
Certament, molts divorcis afecten matrimonis de durada mitjana fora breu i persones
relativament joves, per la qual cosa, en general, o b tots dos hi perden semblantment
o b la convivncia conjugal no ha comproms irremeiablement les oportunitats
econmiques de cap dells. Aix no ha portat, tanmateix, a alterar essencialment
la configuraci legal de la prestaci compensatria. Sha tingut en compte que la
incorporaci de la dona al mercat de treball no ha anat parallela, a la prctica, a un
repartiment de les responsabilitats domstiques i familiars entre tots dos cnjuges
i que en fora casos lactivitat laboral o professional dun dels cnjuges se supedita
encara a la de laltre, fins al punt que, en determinats nivells educatius i de renda,
continua essent habitual que un dels cnjuges, tpicament la dona, abandoni el mercat
de treball en contreure matrimoni o en tenir fills. Ambdues circumstncies abonen
reconixer el dret a prestaci compensatria vinculant-lo al nivell de vida de qu es
gaudia durant el matrimoni, per b que donant prioritat al dret daliments dels fills i
fixant la quantia dacord amb els criteris que la mateixa norma detalla. No obstant
aix, per als casos en qu la prestaci se satisf en forma de pensi, sinsisteix en el
carcter essencialment temporal daquesta, llevat que hi concorrin circumstncies
Disposicions
excepcionals que facin aconsellable acordar-la amb carcter indefinit. En general,
sadmet la renncia al dret a prestaci compensatria, fins i tot la continguda en
pactes prematrimonials, per sempre en el marc general que el llibre segon estableix
per a aquests i amb el lmit que la renncia prvia no pot acabar comprometent les
necessitats bsiques del cnjuge que t dret a la prestaci.
Les regles sobre latribuci de ls de lhabitatge familiar presenten novetats
importants. Tot i partir datribuir-lo, preferentment, al cnjuge a qui correspongui
la guarda dels fills, es posa mfasi en la necessitat de valorar les circumstncies del
cas concret. Per aix, es preveu que, a sollicitud de linteressat, es pugui excloure
latribuci de ls de lhabitatge familiar si qui en seria beneficiari t mitjans sufi-
cients per a cobrir les seves necessitats i les dels fills, o b si el qui lha de cedir pot
assumir i garantir suficientment el pagament dels aliments als fills i la prestaci
que pugui correspondre al cnjuge en una quantia que permeti cobrir les necessi-
tats dhabitatge daquest. Inversament, si malgrat correspondre a un cnjuge ls
de lhabitatge per ra de la guarda dels fills s previsible que la necessitat daquest
es perllongui desprs darribar els fills a la majoria dedat, latribuci de ls de
lhabitatge familiar es pot fer inicialment per aquest concepte. En tot cas, latribu-
ci per ra de la necessitat s sempre temporal, sens perjudici que es puguin instar
les prrrogues que escaiguin. Es vol posar fre a una jurisprudncia excessivament
inclinada a dotar de carcter indefinit latribuci, en detriment dels interessos del
cnjuge titular. La matria es completa establint criteris per a la distribuci de les
obligacions per ra de lhabitatge i per a la resoluci del cas, fora freqent a la
prctica, en qu algun familiar prxim hagi cedit un immoble perqu hi vagi a viure
el matrimoni. Com ha reiterat la jurisprudncia, els qui ocupen lhabitatge familiar
en condici de precaristes no poden obtenir una protecci possessria superior a
la que el precari proporciona a la famlia. Si la possessi deriva, en canvi, dun
ttol contractual, hom sha dajustar al que estableixi aquest, sens perjudici de la
possibilitat de subrogaci que preveu la legislaci darrendaments.
Amb relaci als efectes de la nullitat de matrimoni, del divorci i de la separaci, el
llibre segon fa un desenvolupament ms ampli de la limitada regulaci que larticle
76.2 del Codi de famlia feia de la mediaci. Es parteix de lexistncia duna regulaci
general de la mediaci per llei general, per sen concreten aspectes especials dins
de les institucions prpies del dret de la persona i de la famlia, especialment quant
a la previsi de la confidencialitat de les mediacions prvies a la interposici de
la demanda. Hom preveu que en qualsevol fase del procediment matrimonial els
cnjuges puguin demanar sotmetre les discrepncies a mediaci o b que lautoritat
judicial, sense menyscapte del carcter voluntari daquesta, pugui remetrels dofici
a una sessi informativa sobre mediaci.
El captol IV es dedica a la convivncia estable en parella i substitueix ntegrament
la Llei 10/1998, de manera que es posa Ii al tractament separat que lòrdenament
catal havia donat a les parelles estables. Com s ben conegut, la regulaci de les
parelles estables, tot i que va seguir una tramitaci parlamentria parallela al Codi
de famlia i es va aprovar en la mateixa sessi plenria, finalment es va mantenir en
una llei especial. Daltra banda, amb laprovaci de la Llei de lEstat 13/2005, de l1
de juliol, per la qual es modifica el Codi civil en matria de dret a contreure matri-
moni, una part molt important dels objectius previstos inicialment per aquella llei
especial han estat superats, per tal com s innegable que una de les seves principals
finalitats fou dotar dun rgim jurdic les parelles formades per persones que, en la
legalitat anterior a la Llei de lEstat 13/2005, tenien excls laccs al matrimoni.
A diferncia de la Llei dunions estables de parella, la regulaci de la convivncia
estable en parella del llibre segon ja no estableix cap tipus de diferncia per ra de
lorientaci sexual dels membres de la parella. Samplia, a ms, lmbit subjectiu
daplicaci de la normativa, incloent-hi les parelles estables formades per persones
que no podrien contreure matrimoni entre si perqu un dells continua casat amb una
altra persona. Sestima que, tractant-se duna regulaci fonamentalment adreada
a resoldre els problemes derivats del cessament de la convivncia, un tractament
Disposicions
desigual no t justificaci. Es vol evitar, aix mateix, que un nombre molt important
de parelles quedin Iora de la regulacio segons algunes estimacions, entorn dùn
30% de les parelles heterosexuals existents a Catalunya i un nombre indeterminat de
parelles homosexuals i que les conseqencies de la ruptura s`hagin de determinar
acudint a una doctrina jurisprudencial de perfils massa imprecisos.
Mentre dura la convivncia les relacions de la parella estable es regulen exclusiva-
ment pels pactes dels convivents, incloent-hi, en la lnia seguida per la jurisprudncia
del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, la possibilitat de fer adquisicions
conjuntes oneroses amb pacte de supervivncia. No obstant aix, com a mesura de
protecci de la famlia es mant la protecci davant de la disposici de lhabitatge
Iamiliar, que ja establia la Llei 10/1998. Sìnclouen com a novetat els pactes en
previsi del cessament de la convivncia, amb remissi als lmits que sestableixen
per al matrimoni, i una regulaci del rgim datribuci de ls de lhabitatge fami-
liar en cas de ruptura. Finalment, la disposici addicional cinquena assenyala que
els conflictes judicials relatius a la ruptura de la parella estable es tramiten per les
regles del procediment matrimonial.
El model de regulaci de la parella estable que dissenya el llibre segon s el ms
apropiat per a la societat catalana actual. Certament, linici dun projecte de vida
en com no es fa avui nicament per mitj del matrimoni. A diferncia daltres
pasos de lentorn de Catalunya, no obstant aix, la incidncia de la convivncia no
matrimonial s relativament baixa i estudis recents constaten que en parelles joves
es presenta com un fenomen fora diferent del matrimoni, a partir dindicadors
com la durada, lestabilitat, la fecunditat o el grau de comproms recproc palesat en
actes com la posada en com de bns o coses similars. Predomina la modalitat que
la concep com un matrimoni a prova, b perqu la parella es trenca o b perqu es
transforma en matrimoni. Aquest fet justifica prescindir dun estatut jurdic de la
convivncia estable en parella, que s molt difcil dharmonitzar amb la gran varietat
de situacions que presenta aquesta realitat. Naturalment, aix no exclou que, quan la
ruptura de la convivencia provoca per la seva durada, pel Iet d`haver tingut Iills en
com o, en general, per ra de les decisions preses per cadascun dels convivents en
interes comu que algun dèlls es trobi en una situacio de necessitat, pugui obtenir
de laltre els mitjans necessaris per a refer la seva vida. Tot plegat, sens perjudici
del dret a la compensaci econmica per ra del treball per a la llar o per a laltre
convivent, que neix al marge de lestatut jurdic de la convivncia i que resulta del
fet que, en inters com, un convivent ha fet una tasca que no ha generat excedents
acumulables mentre que laltre nha fet una altra que s que nha generat.
El captol V, relatiu a la filiaci, abraa tant la filiaci per naturalesa com ladop-
tiva, que el Codi de famlia regulava en ttols separats.
Pel que fa a la filiaci per naturalesa, sincorporen els canvis respecte a la filiaci
dels nascuts a conseqencia de Iecundacio assistida introduts per la Llei 10/2008,
del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions,
que possibiliten lestabliment de la maternitat en relaci amb la dona que consent
laplicaci de tcniques de reproducci humana assistida a lesposa o a la companya
amb la qual est convivint en parella estable. Evidentment, la maternitat derivada
del mer consentiment per a la procreaci assistida de la seva esposa o companya
no s una maternitat biolgica, per naturalesa, sin una relaci jurdica purament
legal. Tanmateix, aix no s cap novetat en lordenament jurdic catal. Es dna en
la paternitat de lhome, casat o no, que presta el consentiment per a la procreaci
assistida de la seva esposa o parella estable. Per aquest motiu, sha cregut oport
no incorporar una nova categoria jurdica per a aquest tipus de filiaci i sha optat
per assimilar-la, quant al tractament legal, a la paternitat de lhome que consent la
fecundaci assistida, ats que en ambdues el ttol datribuci s el consentiment, i
no pas la relaci biolgica. Com que la possibilitat que la maternitat de lesposa o
companya que consent la fecundaci assistida de la que ser la mare biolgica es
determini directament afecta els mitjans de determinaci de la filiaci, ha calgut
afegir el consentiment per a la procreaci assistida a la llista de ttols datribuci de
Disposicions
la filiaci. A partir daqu, sha considerat convenient estendre-hi el rgim dimpug-
naci del reconeixement, cosa que estalvia una aplicaci analgica de la legislaci
sobre tcniques de reproducci humana assistida.
Finalment, per a esvair qualsevol dubte sobre la no-aplicabilitat a Catalunya de
les disposicions de la Llei de lEstat 1/2000, del 7 de gener, denjudiciament civil,
que, en els processos sobre filiaci, exigeixen aportar un principi de prova sobre
els fets en els quals es fonamenta lacci, es deixa clar que, en el dret catal, aquesta
aportacio no s un requisit dàdmissibilitat de la demanda; tot aixo, una vegada
ms, en la lnia de la jurisprudncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya,
seguint la tradici jurdica catalana.
Amb relaci a la filiaci adoptiva, els canvis ms substancials es van produir
amb laprovaci de la Llei 3/2005, que possibilit ladopci per parelles del mateix
sexe. Posteriorment, la Llei 10/2008 va suprimir les restriccions a la Iormacio de
relacions de parentiu entre ladoptat i els seus descendents i la famlia de ladoptant.
El llibre segon hi introdueix unes modificacions sistemtiques, ja que sha optat
per una regulaci conjunta de ladopci i de lacolliment preadoptiu fent prevaler la
consideraci daquest com a perode dacoblament del menor amb la que ha dsser
la persona o famlia adoptant. Quant a la formalitzaci de lacolliment preadoptiu,
es remet al procediment que estableix la legislaci sobre la infncia i ladolescn-
cia. Daltra banda, es reconeix explcitament el dret dels adoptats a conixer la
informaci sobre llur origen i, en lnia amb la legislaci comparada ms moderna,
simposa als adoptants lobligaci dinformar el fill adoptat sobre ladopci. Per a
fer-lo efectiu, sestableix, aix mateix, un procediment confidencial de mediaci.
Tamb i excepcionalment, sobren frmules perqu, en inters del fill adoptat, aquest
pugui continuar mantenint les relacions personals amb la famlia dorigen.
El captol VI t per objecte la potestat parental, que s un dels elements integrants
de les responsabilitats parentals que els progenitors assumeixen com a resultat del
vincle de filiaci.
En aquest mbit, sincorporen, en la lnia iniciada per altres ordenaments europeus,
unes disposicions per a donar resposta a les necessitats de les anomenades famlies
recompostes o reconstitudes, s a dir, les integrades per parelles que tenen a llur
crrec fills no comuns. Fins a lentrada en vigor del llibre segon, ladopci del fill
del cnjuge o del convivent, que, val a dir-ho, no sempre s possible, era lnica via
per a permetre al cnjuge o la parella del progenitor biolgic intervenir en la potestat
parental sobre els fills daquest, especialment en cas de mort de laltre progenitor
o si aquest darrer shavia desents del fill i el referent patern o matern havia passat
a sser lactual parella de la mare o el pare biolgic. El llibre segon el faculta per a
intervenir en les qestions referides a les relacions amb els educadors, latenci a
les necessitats ordinries i altres determinacions que afecten el menor i en les quals,
sovint, est involucrat materialment. A ms de poder fer, durant la convivncia,
aquests actes de la vida ordinria en inters del fill de laltre, es preveu la possibilitat
que, una vegada mort el progenitor que tenia la guarda de manera exclusiva, si laltre
progenitor no la recupera, lautoritat judicial atribueixi excepcionalment al vidu o
al convivent supervivent la guarda i les altres responsabilitats parentals, sempre
que aix sigui favorable a linters del menor i es garanteixi que tant el menor com
laltre progenitor han estat escoltats.
Finalment, amb lobjectiu de donar una resposta clara als problemes derivats de
la violncia en les relacions familiars, es considera causa justa perqu lautoritat
judicial pugui suspendre o denegar les relacions personals dels progenitors amb
els fills menors que aquests hagin estat vctimes directes o indirectes de violncia
de gnere en el marc daquelles relacions.
El captol VII, relatiu als aliments dorigen familiar, mant la regulaci del Codi
de famlia amb pocs canvis. Primerament, cal referir-se, per la seva finalitat essen-
cialment protectora i de lluita contra la xacra de la violncia familiar o masclista,
a la norma que permet demanar els aliments anteriors a la reclamaci judicial o
extrajudicial, si aquests no es van reclamar per una causa imputable a la persona
Disposicions
obligada a prestar-los, com massa sovint passa, en els casos de maltractaments
a la persona que els havia de reclamar. En segon lloc, se suprimeix la incoherent
regulaci del dret als aliments dels germans, dels descendents i dels ascendents,
de manera que, basant-se en el principi dautosatisfacci de les necessitats prpies,
sexplicita amb carcter general que no tenen dret als aliments les persones que
estan en situaci de necessitat per una causa que els sigui imputable, mentre dura
aquesta causa.
d) Altres relacions convivencials
La Llei 19/1998 va regular les relacions convivencials constitudes per parents en
la lnia collateral o per persones simplement unides per vincles damistat o compa-
nyonia que, sense constituir una famlia nuclear, comparteixen lhabitatge i posen en
com el treball domstic amb voluntat dajuda mtua i de permanncia. Aquesta llei
sintegra al llibre segon com a ttol IV, amb algunes modificacions. La primera es
refereix al nom de la instituci, que ara, duna manera ms descriptiva, es denomina
relaci convivencial dajuda mtua. Pel que fa al contingut, sha considerat que no
esqueia mantenir el dret a la compensaci econmica per ra de treball, que partia
dun estricte parallelisme amb el matrimoni i amb les parelles estables, perqu
difcilment es donar, ats que la finalitat de les relacions convivencials dajuda
mtua s posar remei a les dificultats prpies de la gent gran. Igualment, sha elimi-
nat la norma que, sense fixar cap criteri orientatiu ni limitaci temporal, permetia
atribuir ls de lhabitatge de titularitat conjunta a algun dels cotitulars. Aquesta s
una qesti que sha de resoldre per les regles prpies de la comunitat.
Pel que fa al pacte dacolliment que regula la Llei 22/2000, del 29 de desembre,
dacolliment de persones grans, tot i que denota una certa inspiraci en institucions
de dret de famlia i que dibuixa un contingut amb uns perfils extrets de la relaci
de parentiu, en la mesura que es concep com un contracte oners i que hi interv
una contraprestaci, ha de restar fora del llibre segon i, si escau, integrar-se en el
llibre sis, relatiu a les obligacions i els contractes.
IV
Part hnal ae la Llei
Aquesta Llei inclou nou disposicions addicionals, el contingut de les quals s
la constituci del Registre de patrimonis protegits, les mesures de conciliaci del
treball i la vida familiar del personal de les administracions pbliques catalanes
que conviu en parella estable, les especialitats processals relatives a pretensions
patrimonials exercides dins dels processos matrimonials i dins dels processos de
liquidaci i divisi de lherncia, els procediments relatius a la ruptura de parella
estable, els dictmens pericials relatius al rgim dexercici de la responsabilitat
parental, la supervisi del rgim de relacions personals, la intervenci despecia-
listes com a auxiliars dels tribunals en el control de les institucions de protecci i la
informaci sobre el pla de parentalitat. Amb relaci a les especialitats processals,
es pretn oferir una via processal per a canalitzar la reclamaci de la compensaci
econmica per ra de treball i incentivar que en el procs corresponent es presenti
tota la documentaci rellevant. A aquest efecte, es preveu que lautoritat judicial
pugui incorporar al procs la informaci rellevant que consti per altres causes,
pendents o resoltes, entre les parts. El nombre de disposicions transitries s de
vuit. Aquestes disposicions regulen les diferents conseqncies prctiques de la
substituci del dret vigent abans de lentrada en vigor del llibre segon. Pot resultar
especialment important la disposici transitria tercera, que permet acordar la re-
visi de les mesures adoptades en el procediment matrimonial en aquells aspectes
en qu la nova regulaci ha obert noves possibilitats.
Aquesta llei substitueix tot el dret catal de famlia i de la persona anterior i,
convenientment harmonitzat i ajustat a les necessitats socials actuals, lincorpora
al que ha dsser el text ms emblemtic del dret civil catal.
Disposicions
Mitjanant tres disposicions finals es modifiquen una srie de disposicions dels
llibres primer, quart i cinqu del Codi civil de Catalunya, a fi dharmonitzar-ne
el contingut amb els criteris que fixa el llibre segon. La disposici final quarta fa
referncia a les remissions que la Llei 21/2000 feia al Codi de famlia i que ara shan
dentendre fetes al llibre segon. En una cinquena disposici sestableix lentrada en
vigor daquesta llei.
Article nic
Saprova el llibre segon del Codi civil de Catalunya, amb el contingut segent:
LLIBRE SEGON
La persona i la familia
TTOL I
La persona fisica
CAPTOL I
Personalitat civil i capacitat
Article 211-1
Personalitat civil
1. La personalitat civil s inherent a la persona fsica des del naixement.
2. El concebut t la consideraci de persona als efectes que li siguin favorables,
sempre que arribi a nixer.
3. La personalitat civil sextingeix amb la mort.
Article 211-2
Commorincia
La crida a una successi o la transmissi de drets a favor duna persona que de-
penen del fet que hagi sobreviscut a una altra noms tenen lloc si aquella ha viscut
almenys setanta-dues hores ms que la persona a qui havia de sobreviure.
Article 211-3
Capacitat dobrar
1. La capacitat dobrar de la persona es fonamenta en la seva capacitat natural,
dacord amb el que estableix aquest codi.
2. La capacitat dobrar plena sassoleix amb la majoria dedat.
3. Les limitacions a la capacitat dobrar shan dinterpretar duna manera res-
trictiva, atenent la capacitat natural.
Article 211-4
Majoria dedat
1. La majoria dedat sassoleix als divuit anys.
2. El dia del naixement es considera sencer per al cmput de ledat.
Article 211-5
Minoria dedat
El menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural, els actes
segents:
a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin
estableixin una altra cosa.
b) Els relatius a bns o serveis propis de la seva edat, dacord amb els usos
socials.
c) Els altres actes que la llei li permeti.
Disposicions
Article 211-6
Inters superior del menor
1. Linters superior del menor s el principi inspirador de qualsevol decisi
que lafecti.
2. El menor dedat, dacord amb la seva edat i capacitat natural i, en tot cas, si
ha complert dotze anys, t dret a sser informat i escoltat abans que es prengui una
decisi que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial.
3. Per a qualsevol acte del representant legal que impliqui alguna prestaci
personal del menor, es requereix el seu consentiment si ha complert dotze anys o
si, tenint-ne menys, t prou coneixement.
Article 211-7
Emancipaci
1. El menor emancipat actua jurdicament com si fos major dedat, per necessita
el complement de capacitat per als actes que estableix larticle 211-12.
2. La capacitat del menor emancipat es complementa amb lassistncia del
cnjuge major dedat en cas demancipaci per matrimoni, dels progenitors o, si
no nhi ha, del curador.
Article 211-8
Formes demancipaci
1. Lemancipaci pot tenir lloc:
a) Per matrimoni.
b) Per consentiment dels qui exerceixen la potestat parental o la tutela.
c) Per resoluci judicial.
2. Lemancipaci s irrevocable i sha de fer constar al Registre Civil. Mentre
no sinscrigui, no produeix efectes contra tercers.
Article 211-9
Emancipaci per consentiment
1. Lemancipaci per consentiment dels qui exerceixen la potestat parental o la
tutela requereix que el menor tingui almenys setze anys i la consenti. En cas deman-
cipaci per consentiment del titular de la tutela, es requereix, a ms, lautoritzaci
judicial amb un informe del ministeri fiscal.
2. Lemancipaci per consentiment satorga en una escriptura pblica o per com-
pareixena davant de lautoritat judicial encarregada del Registre Civil. El notari
ha de comunicar dofici lemancipaci al Registre Civil.
Article 211-10
Emancipaci per resoluci judicial
1. Lautoritat judicial pot concedir lemancipaci, a sollicitud del menor de ms
de setze anys, si hi ha causes que fan impossible la convivncia amb els progenitors
o amb el tutor, o que dificulten greument lexercici de la potestat parental o de la
tutela.
2. La concessi judicial de lemancipaci requereix laudincia prvia de les
persones que exerceixen la potestat parental o la tutela i linforme del ministeri
fiscal.
Article 211-11
Vida independent del menor
1. El menor de ms de setze anys es considera emancipat si viu duna manera
econmicament independent dels progenitors o el tutor, amb llur consentiment.
Aquest consentiment es pot revocar.
2. En el cas a qu fa referncia lapartat 1, el menor necessita el complement de
capacitat per als mateixos actes que el menor emancipat.
Disposicions
Article 211-12
Actes que requereixen complement de capacitat
1. El menor emancipat necessita el complement de capacitat per a:
a) Fer els actes a qu fa referncia larticle 236-27.1.
b) Acceptar el crrec dadministrador duna societat.
2. El complement de capacitat no es pot concedir de manera general, per es
pot atorgar per a diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa
activitat econmica, encara que siguin futurs, especificant-ne les circumstncies i
caracterstiques fonamentals.
3. Els actes fets sense el complement de capacitat sn anullables, en el termini de
quatre anys, a instncia de la persona que havia de prestar-lo dacord amb larticle
211-7 i, a partir de larribada a la majoria dedat, de la persona interessada.
4. El complement de capacitat amb relaci als bns i els drets adquirits per
donaci o a ttol successori no s necessari si el donant o el causant lhan excls
expressament.
Article 211-13
Manca datorgament del complement de capacitat
El menor emancipat pot demanar autoritzaci judicial per a actuar tot sol en els
casos dimpossibilitat o de desacord entre les persones que han de prestar el com-
plement de capacitat, o si aquestes no latorguen sense causa justificada.
CAPTOL II
Autonomia de la persona en lmbit de la salut
SECCI PRIMERA
Tractaments mdics
Article 212-1
Dret a la informaci sobre la salut
1. Tota persona t dret a rebre informaci verdica, comprensible i adequada a
les seves necessitats i als seus requeriments sobre labast de qualsevol intervenci
en lmbit de la seva salut, que lajudi a prendre decisions duna manera autnoma,
llevat que hagi expressat la voluntat de no sser-ne informada. Aquest dret s di-
rectament exigible davant dels tribunals de justcia.
2. El pacient s el titular del dret a la informaci i qui t el dret a permetre i
autoritzar laccs a la informaci que fa referncia a la seva salut, llevat dels casos
en qu la legislaci estableix una altra cosa.
3. Tota persona t dret que es respecti la confidencialitat de les dades que fan
referncia a la seva salut i que no es generin registres amb dades personals de salut
que no siguin estrictament necessries.
4. Si la persona es troba en un estat fsic o psquic que no li permet rebre la
informaci o comprendre-la, aquesta sha de donar, de la manera que estableix la
legislaci per a lmbit sanitari, a la persona designada en el document de voluntats
anticipades, a lassistent legalment designat, al representant legal, a la persona que
en t la guarda de fet, als familiars o a les persones que hi estan vinculades, segons
que correspongui.
Article 212-2
Consentiment informat
1. Les persones majors de setze anys i les menors que tinguin una maduresa
intellectual i emocional suficient per a comprendre labast de la intervenci en la
seva salut han de donar el consentiment per si mateixes, llevat dels casos en qu la
legislaci dmbit sanitari estableix una altra cosa.
Disposicions
2. Si la persona es troba en un estat fsic o psquic que no li permet fer-se crrec
de la seva situaci ni decidir, el consentiment sha dobtenir, de la manera que esta-
bleix la legislaci per a lmbit sanitari, de les mateixes persones que han de rebre
la informaci a qu fa referncia larticle 212-1.4.
3. Linteressat, o les persones que supleixen la seva capacitat, en inters del
mateix interessat, poden revocar el consentiment atorgat.
4. Si les persones cridades a donar consentiment per substituci shi neguen,
lautoritat judicial pot autoritzar la intervenci a sollicitud del facultatiu responsable
i en inters de la persona que no pot consentir.
Article 212-3
Document de voluntats anticipades
1. La persona major dedat amb plena capacitat dobrar pot expressar en un
document de voluntats anticipades les instruccions per a la realitzaci dactes i
tractaments mdics, per al cas en qu es trobi en una situaci en qu no ho pugui
decidir per ella mateixa. Tamb pot designar la persona que, en substituci seva,
ha de rebre la informaci sobre la seva salut i decidir sobre la realitzaci daquells
actes i tractaments.
2. En el document de voluntats anticipades hi poden constar previsions referents
a la donaci dels rgans o del cos, i a les formes denterrament o a la incineraci.
3. Els professionals que atenguin latorgant dun document de voluntats anticipa-
des han de respectar les instruccions que hi expressa, dins dels lmits que estableix
la legislaci de lmbit sanitari.
4. Pel que fa a la forma datorgament del document de voluntats anticipades,
al procediment de comunicaci de les voluntats anticipades al centre sanitari i als
seus efectes, hom sha dajustar al que estableix la legislaci especial de lmbit
sanitari.
5. El document de voluntats anticipades s sempre revocable.
6. Si la persona atorgant dun document de voluntats anticipades ha fet delaci
voluntria de la seva tutela dacord amb larticle 222-4 i ambds actes contenen
designacions o instruccions incompatibles, prevalen les del document de data
posterior.
SECCI SEGONA
Internaments
Article 212-4
Internament
Linternament en un establiment especialitzat duna persona per ra de trastorns
psquics o malalties que puguin afectar la capacitat cognitiva requereix lautoritzaci
judicial prvia si la seva situaci no li permet decidir per si mateixa, qualsevol que
en sigui ledat.
Article 212-5
Internament urgent
1. No cal autoritzaci judicial prvia si es produeix una causa durgncia mdica
que requereixi linternament sense dilaci. Aquesta causa ha dsser constatada per
un facultatiu i sha de fonamentar en un risc immediat i greu per a la salut del malalt
o per a la integritat fsica o psquica del malalt o daltres persones.
2. El director de lestabliment on es faci linternament lha de comunicar a lauto-
ritat judicial del lloc on estigui lestabliment en el termini de vint-i-quatre hores.
3. Lautoritat judicial ha de ratificar o deixar sense efecte linternament, dacord
amb la legislaci processal, en el termini de setanta-dues hores des que rep la
comunicaci.
4. Lautoritat judicial, en la resoluci en qu ratifica linternament, hi ha de fer
constar el termini, que no pot excedir els dos mesos, en el qual el director de les-
Disposicions
tabliment ha dinformar peridicament sobre la situaci de la persona internada,
a fi de revisar la necessitat de la mesura. A petici del director de lestabliment,
lautoritat judicial pot acordar, atesa la situaci de la persona internada, que els
informes successius semetin en intervals superiors, que no poden excedir els
sis mesos.
Article 212-6
Canvi de circumstncies en linternament voluntari
Si una persona que va consentir el seu propi internament per ra de trastorn ps-
quic ja no est en condicions de decidir-ne la continuaci perqu les circumstncies
clniques o el risc associat al trastorn han canviat de manera significativa, el director
de lestabliment ho ha de comunicar a lautoritat judicial perqu, si escau, en ratifiqui
la continuaci, dacord amb el que estableix larticle 212-5.3.
SECCI TERCERA
Decisions sobre el propi cos
Article 212-7
Decisions sobre el propi cos
La lliure decisi de les persones s determinant en les qestions que puguin
afectar llur dignitat, integritat i benestar fsic i mental i, en particular, pel que fa al
propi cos i a la salut reproductiva i sexual.
TTOL II
Les institucions ae proteccio ae la persona
CAPTOL I
Disposicions comunes
Article 221-1
Funci de protecci
Les funcions de protecci de les persones menors dedat, de les que no es poden
governar per elles mateixes, si no estan en potestat parental, i de les que necessiten
assistncia shan dexercir sempre en inters de la persona assistida, dacord amb la
seva personalitat, i sadrecen a la cura de la seva persona, a ladministraci o defensa
dels seus bns i interessos patrimonials i a lexercici dels seus drets.
Article 221-2
Deure dexercici
1. Lexercici de les funcions de protecci s un deure i t carcter personalssim.
Noms se nàdmet lèxcusa en els casos a que Ia reIerencia làrticle 222-18.
2. Les persones titulars de les funcions de protecci noms poden atorgar po-
ders especials per a actes concrets o per a diversos actes de la mateixa naturalesa
o referits a la mateixa activitat econmica.
Article 221-3
Gratutat
Les persones titulars de les funcions de protecci exerceixen els crrecs de ma-
nera gratuta, llevat dels casos en qu sestableixi expressament una remuneraci.
Tanmateix, tenen dret al reemborsament de les despeses i a la indemnitzaci per
danys per ra daquest exercici a crrec del patrimoni de la persona assistida.
Disposicions
Article 221-4
Obligaci dinformar i escoltar la persona assistida
Les persones titulars de les funcions de protecci han dinformar i escoltar la
persona assistida dacord amb el que estableix larticle 211-6 si s menor i, si es tracta
duna persona major dedat, sempre que tingui prou coneixement.
Article 221-5
Mesures de control
1. Lautoritat judicial, dofici o a instncia del ministeri fiscal, dels titulars de les
funcions de protecci, de la mateixa persona assistida o de les persones cridades
a lexercici de la tutela dacord amb larticle 222-10, pot acordar, en qualsevol mo-
ment, les mesures que estimi necessries per a controlar el bon funcionament de
la instituci de protecci, sens perjudici de les mesures de control previstes per la
persona interessada o pels progenitors del menor o incapacitat.
2. Lautoritat judicial, per al seguiment de levoluci i de les condicions de vida de
les persones i amb relaci a mesures de control de la gesti patrimonial, pot requerir
la intervenci despecialistes, que tenen la consideraci dauxiliars dels tribunals.
CAPTOL II
La tutela
SECCI PRIMERA
Disposicions generals
Article 222-1
Persones que shan de posar en tutela
Shan de posar en tutela:
a) Els menors no emancipats que no estiguin en potestat parental.
b) Els incapacitats, si ho determina la sentncia.
Article 222-2
Poder en previsi de prdua sobrevinguda de capacitat
1. No cal posar en tutela les persones majors dedat que, per causa duna malal-
tia o deficincia persistent de carcter fsic o psquic, no es poden governar per si
mateixes, si a aquest efecte han nomenat un apoderat en escriptura pblica perqu
tingui cura de llurs interessos.
2. El poderdant pot ordenar que el poder produeixi efectes des de latorgament, o
b establir les circumstncies que han de determinar linici de leficcia del poder.
En el primer cas, la prdua sobrevinguda de capacitat del poderdant no comporta
lextinci del poder. El poderdant tamb pot fixar les mesures de control i les causes
per les quals sextingeix el poder.
3. Si en inters de la persona protegida sarriba a constituir la tutela, lautoritat
judicial, en aquell moment o amb posterioritat, a instncia del tutor, pot acordar
lextinci del poder.
Article 222-3
Formes de delaci
1. La tutela es defereix per:
a) Testament o codicil.
b) Escriptura pblica.
c) Resoluci judicial.
2. La tutela dels menors desemparats es defereix de la manera que estableixen
les lleis i es regeix per les seves normes especials.
Disposicions
SECCI SEGONA
Delaci voluntria
Article 222-4
Delacions fetes per un mateix
1. Per al cas que sigui declarada incapa, tota persona amb plena capacitat
dobrar pot nomenar o excloure, en escriptura pblica, una o ms persones perqu
exerceixin els crrecs tutelars. Tamb pot fer disposicions respecte al funcionament
i el contingut del rgim de protecci que pugui sser adequat, especialment pel que
fa a la cura de la seva persona.
2. Latorgament dun acte de delaci tutelar posterior revoca lanterior en tot all
que el modifiqui o hi resulti incompatible.
3. Sn ineficaces les delacions fetes per un mateix atorgades des que sinsta el
procs sobre la seva capacitat o el ministeri fiscal ninicia les diligncies prepara-
tries.
Article 222-5
Tutela deferida pels titulars de la potestat parental
1. Els titulars de la potestat parental poden ordenar la tutela de llurs fills menors
no emancipats i, si en tenen la potestat prorrogada o rehabilitada, la dels fills eman-
cipats o majors dedat incapacitats, amb labast que estableix larticle 222-4.1.
2. En el cas a qu fa referncia lapartat 1, la delaci de la tutela es pot fer mit-
janant una escriptura pblica, un testament o un codicil, i de manera individual
o conjunta.
Article 222-6
Concurrncia de nomenaments o dexclusions
En cas de concurrncia de nomenaments o dexclusions fets pels titulars de la
potestat parental, s preferida la voluntat de qui lha exercida en darrer lloc, sens
perjudici, si sescau, de leficcia del nomenament fet per laltre del titular de
ladministraci especial dels bns que ell mateix hagi disposat per donaci o ttol
successori a favor del menor o incapa.
Article 222-7
Substituts
1. En els actes de delaci voluntria de crrecs tutelars, es poden designar
substituts.
2. Si es designen substitutes diverses persones i no sespecifica lordre de subs-
tituci, es prefereix la designada en el document posterior i, si nhi ha ms duna,
la designada en primer lloc.
Article 222-8
Inscripci
1. Les delacions de les tuteles atorgades en escriptura pblica en s de les fa-
cultats que estableixen els articles 222-4 i 222-5 shan dinscriure en el Registre de
Nomenaments Tutelars no Testamentaris.
2. El notari que autoritzi lescriptura ho ha de comunicar dofici al registre a qu
fa referncia lapartat 1, dacord amb la seva normativa especfica.
3. Els poders atorgats en previsi duna situaci dincapacitat shan dinscriure
en el Registre de Nomenaments Tutelars no Testamentaris.
Article 222-9
Nomenament
1. Si es constitueix la tutela, lautoritat judicial ha de nomenar les persones de-
signades en lacte de delaci voluntria.
Disposicions
2. No obstant el que estableix lapartat 1, ateses les circumstncies del cas i a
instncia del ministeri fiscal o dalguna de les persones cridades per la llei a exercir
la tutela dacord amb larticle 222-10, lautoritat judicial pot prescindir daquella
designaci en els supsits segents:
a) Si sha produt una modificaci sobrevinguda de les causes explicitades o que
presumiblement es van tenir en compte en fer lacte de delaci voluntria.
b) Si lacte de delaci voluntria es va fer dins lany anterior a linici del proce-
diment relatiu a la capacitat de la persona protegida.
SECCI TERCERA
Delaci judicial
Article 222-10
Ordre de la delaci
1. La designaci correspon a lautoritat judicial si no hi ha cap persona designada
per un acte de delaci voluntria, si no escau el seu nomenament o si sexcusa o
cessa per qualsevol causa.
2. En el cas a qu fa referncia lapartat 1, lautoritat judicial prefereix per a la
tutela:
a) El cnjuge o el convivent en parella estable de la persona incapacitada, si hi
ha convivncia.
b) Els descendents majors dedat de la persona incapacitada.
c) Els ascendents del menor o incapacitat, llevat que es prorrogui o rehabiliti la
potestat parental.
d) En cas de mort del progenitor del menor o incapacitat, el cnjuge o el convivent
en parella estable daquell, si conviu amb la persona que sha de posar en tutela.
e) Els germans del menor o incapacitat.
3. No obstant el que estableix lapartat 2, si ho estima ms convenient per als
interessos de la persona menor o incapacitada, lautoritat judicial, per mitj duna
resoluci motivada, pot alterar lordre establert o elegir la persona que ha actuat
com a assistent o com a guardadora de fet, les que es presentin voluntriament per
a assumir els crrecs indicats o una altra persona.
4. Si hi ha diverses persones que volen assumir la tutela, lautoritat judicial les
pot remetre a una sessi informativa sobre mediaci familiar, amb la finalitat que
assoleixin un acord.
5. Si no hi ha persones de lentorn familiar o comunitari que vulguin assumir la
tutela, lautoritat judicial ha de designar persones jurdiques, pbliques o privades,
sense nim de lucre, que la puguin assumir satisfactriament.
Article 222-11
Tutela de germans
La delaci judicial de la tutela de germans menors dedat ha de recaure en una
mateixa persona, llevat que les circumstncies justifiquin una resoluci diferent.
Article 222-12
Separaci de ladministraci patrimonial
1. En constituir la tutela, lautoritat judicial pot separar la tutela de la persona de
ladministraci dels bns, designar els titulars dambds crrecs i fixar-ne lmbit
de competncia.
2. Lautoritat judicial, dofici o a sollicitud del tutor, del ministeri fiscal o del
tutelat, pot nomenar un administrador patrimonial en el decurs de la tutela si el
patrimoni del tutelat assoleix una importncia considerable o si es produeix una
altra causa que ho fa necessari.
Disposicions
Article 222-13
Remuneraci
1. La persona interessada o els titulars de la potestat parental, en lacte de delaci
voluntria de la tutela, o lautoritat judicial, en la resoluci daprovaci de linventari,
si sescau, poden fixar una remuneraci per al tutor i, si escau, per a ladministrador
patrimonial, sempre que el patrimoni del tutelat ho permeti.
2. Lautoritat judicial pot modificar la quantia de la remuneraci si s excessiva
o insuficient ateses les circumstncies de la tutela o si varia substancialment el
patrimoni del tutelat.
SECCI QUARTA
Constituci i exercici de la tutela
Article 222-14
Persones obligades a promoure la constituci de la tutela
1. Les persones a qu fa referncia larticle 222-10 i les persones o les institucions
que tinguin en llur guarda un menor o una persona que sha de posar en tutela estan
obligades a promouren la constituci i responen dels danys i perjudicis que causin
a aquella persona si no la promouen.
2. Lentitat pblica competent en matria de protecci de menors ha dinstar la
constituci de la tutela dels menors desemparats que tingui a crrec si hi ha persones
que la puguin assumir en inters daquells.
3. El ministeri fiscal ha de demanar la constituci de la tutela o lautoritat judicial
lha de disposar dofici si sassabenten que hi ha alguna persona que sha de posar
en tutela en lmbit de llur jurisdicci.
4. Tota persona que conegui la circumstncia a qu fa referncia lapartat 3 lha
de comunicar a lautoritat judicial o al ministeri fiscal.
Article 222-15
Aptitud per a exercir crrecs tutelars
Poden sser titulars de la tutela o de ladministraci patrimonial les persones
fsiques que tinguin capacitat dobrar plena i no incorrin en cap de les causes
dineptitud segents:
a) Estar privades o suspeses de lexercici de la potestat o de la guarda per resoluci
administrativa o judicial ferma, o haver-ho estat durant cinc anys.
b) Haver estat remogudes duna tutela per una causa que els fos imputable.
c) Estar complint una pena privativa de llibertat.
d) Estar en situaci declarada de concurs i no haver estat rehabilitades, llevat
que la tutela no inclogui ladministraci dels bns.
e) Haver estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamenta-
dament que no exercirien la tutela duna manera correcta.
f) Observar una conducta que pugui perjudicar la formaci del menor o la cura
de lincapacitat.
g) Estar en situaci dimpossibilitat de fet per a exercir el crrec.
h) Tenir enemistat amb la persona tutelada, o tenir-hi o haver-hi tingut plets o
conflictes dinteressos.
i) No tenir mitjans de vida coneguts.
Article 222-16
Tutela per persones jurdiques
1. Poden sser titulars de la tutela les persones jurdiques sense nim de lucre
que es dediquin a la protecci de persones menors o incapacitades i que compleixin
els requisits que estableix la llei.
2. Les persones jurdiques han de notificar a lentitat pblica competent el no-
menament i el cessament com a tutores en el termini de quinze dies des que hagin
tingut lloc.
Disposicions
3. Les persones jurdiques han dassignar un o ms professionals perqu es
responsabilitzin del benestar del tutelat. Aquestes persones no poden incrrer en
cap de les situacions dineptitud que estableix larticle 222-15.
Article 222-17
Exclusio per conicte ainteressos
1. No poden sser titulars de la tutela ni de ladministraci patrimonial, ni execu-
tores materials de les funcions tutelars, les persones fsiques o jurdiques privades
que estiguin en una situaci de conflicte dinteressos amb la persona protegida. En
particular, no ho poden sser les que, en virtut duna relaci contractual, prestin
serveis assistencials, residencials o de naturalesa anloga a la persona protegida.
2. No obstant el que estableix lapartat 1, davant circumstncies excepcionals
per necessitats de la persona tutelada, lautoritat judicial pot autoritzar les entitats
tutelars a prestar serveis assistencials i residencials.
Article 222-18
Excuses per a no exercir crrecs tutelars
1. Es poden allegar com a excuses per a no exercir crrecs tutelars ledat, la ma-
laltia, la manca de relaci amb la persona que sha de posar en tutela, les derivades
de les caracterstiques de locupaci professional del designat o qualsevol altra que
faci lexercici de la tutela especialment feixuc o que el pugui afectar.
2. Les persones jurdiques es poden excusar dexercir crrecs tutelars si no tenen
els mitjans humans i materials suficients per a exercir-los adequadament o si les
condicions de la persona que sha de posar en tutela no sadeqen a les finalitats
per a les quals han estat creades les dites persones jurdiques.
Article 222-19
Allegaci i acceptaci de lexcusa
1. Lexcusa sha dallegar en el termini de quinze dies a partir de la notificaci
del nomenament. Si lexcusa sobrev posteriorment, sha dallegar amb la mxima
diligncia possible.
2. La persona que sexcusa desprs dhaver acceptat el crrec lha dexercir fins
que lautoritat judicial accepti lexcusa.
3. Lautoritat judicial, simultniament a lacceptaci de lexcusa, ha de nomenar
una altra persona per a exercir el crrec.
4. Lacceptaci de lexcusa comporta la prdua del que shagi donat o llegat en
consideraci al nomenament. Si lexcusa es produeix duna manera sobrevinguda,
lautoritat judicial en pot acordar la prdua total o parcial, ateses les circumstncies
del cas.
Article 222-20
Cauci
Abans de donar possessi dun crrec tutelar, lautoritat judicial pot exigir cauci
a la persona designada per a exercir-lo. En qualsevol moment i per una causa justa,
la pot deixar sense efecte o modificar.
Article 222-21
Inventari
1. El tutor i, si nhi ha, ladministrador patrimonial han de fer inventari del
patrimoni del tutelat, en el termini de dos mesos a partir de la presa de possessi
del crrec. Lautoritat judicial pot prorrogar aquest termini per causa justa fins a
un mxim de dos mesos.
2. Linventari sha de formalitzar judicialment o notarialment. En aquest segon
cas, el tutor i, si nhi ha, ladministrador patrimonial nhan de dipositar una cpia
en el jutjat que ha constitut la tutela.
Disposicions
3. El ministeri fiscal i el tutelat, si t prou coneixement i, en tot cas, si s un menor
de ms de dotze anys, han dsser convocats a la formalitzaci de linventari.
4. El tutor i, si nhi ha, ladministrador patrimonial han de facilitar laccs a
linventari al tutelat si t prou coneixement i, en tot cas, si t ms de dotze anys i es
tracta de tutela de menor.
Article 222-22
Contingut de linventari
1. Linventari ha de descriure amb detall els bns, els crdits, les crregues i els
deutes que integren el patrimoni objecte de la tutela, incloent-hi, si escau, els bns
ladministraci dels quals hagi estat encomanada a un administrador especial. Si
la tutela o ladministraci comprn alguna empresa mercantil, shi ha dincorporar
tamb linventari i els darrers comptes anuals daquesta.
2. El tutor i, si escau, ladministrador patrimonial que no incloguin en linventari
els crdits que la persona tutelada tingui contra ells han dsser remoguts del crrec.
Si lomissi fa referncia a un crdit a favor del tutor o ladministrador, sentn que
hi renuncien.
Article 222-23
Dipsit de valors i objectes preciosos
El tutor o, si escau, ladministrador patrimonial ha de dipositar o tenir en un lloc
segur els valors, les joies, les obres dart i els altres objectes preciosos del tutelat, i
ho ha de comunicar al jutjat.
Article 222-24
Despeses
Les despeses originades per la realitzaci de linventari, la prestaci de cauci i
les mesures de control que estableix larticle 221-5 sn a crrec del patrimoni del
tutelat.
Article 222-25
Nombre de titulars
La tutela lexerceix una sola persona, excepte en els casos segents:
a) Si la persona interessada o els titulars de la potestat parental han designat dues
persones per a exercir el crrec.
b) Si la tutela correspon a una persona casada o que conviu en parella estable i es
creu convenient que el cnjuge o laltre membre de la parella tamb lexerceixin.
Article 222-26
Tutela conjunta
En els casos en qu hi hagi dos tutors, la tutela sha dexercir de la manera que
sestableixi en constituir-la. Si no sestableix, ambds han dactuar conjuntament per
qualsevol dells pot fer els actes que, dacord amb les circumstncies, es pot considerar
normal que siguin fets per un sol tutor, i tamb els actes de necessitat urgent.
Article 222-27
Distribuci de funcions entre tutor i administrador
Si hi ha un administrador patrimonial, el tutor noms socupa de lmbit personal.
Les decisions que concerneixin tant lmbit personal com el patrimonial shan de
prendre conjuntament.
Article 222-28
Desacords
Els desacords entre els tutors o entre els titulars de la tutela i de ladministraci
patrimonial, si han dactuar conjuntament, shan de resoldre judicialment, en amb-
Disposicions
ds casos sense recurs ulterior i amb laudincia prvia dels afectats i de la persona
tutelada, si t prou coneixement i, en tot cas, si t ms de dotze anys i es tracta de
tutela de menor.
Article 222-29
Conicte ainteressos
En el cas de conflicte dinteressos amb el tutelat, si hi ha dos tutors o un tutor i un
administrador patrimonial, la persona afectada s substituda per laltra. Si noms
hi ha un tutor o si el conflicte dinteressos tamb hi s amb relaci a la persona que
lhauria de substituir, lautoritat judicial ha de nomenar un defensor judicial.
Article 222-30
Cessament dun tutor o dun administrador patrimonial
1. Si hi ha dos tutors o un tutor i un administrador patrimonial i, per qualsevol
causa, un dells cessa, laltre ha de continuar exercint la tutela o ladministraci,
excepte que shagi excls expressament, i ho ha de comunicar a lautoritat judicial
perqu designi un substitut.
2. Les persones obligades a demanar la constituci de la tutela han de comunicar
el cessament del tutor o ladministrador patrimonial a lautoritat judicial. Tamb
pot comunicar-lo el tutelat.
Article 222-31
Comptes anuals
1. El tutor o, si escau, ladministrador han de retre anualment els comptes de
la tutela dins els sis primers mesos de lexercici segent. No obstant aix, si el pa-
trimoni de la persona tutelada s redut, lautoritat judicial, desprs de la primera
rendici de comptes anuals, pot disposar, amb laudincia prvia del tutelat si t
prou coneixement i, en tot cas, si t ms de dotze anys i es tracta de tutela de menor,
que les segents rendicions de comptes es facin per perodes ms llargs, que no
ultrapassin els tres anys.
2. La rendici de comptes a qu fa referncia lapartat 1 sha de fer davant lau-
toritat judicial que va constituir la tutela, amb la intervenci del ministeri fiscal.
3. La rendici anual de comptes consisteix en un estat detallat dingressos i des-
peses, un inventari de lactiu i el passiu del patrimoni a la fi de lexercici i el detall
dels canvis amb relaci a linventari de lany anterior, acompanyat dels justificants
corresponents.
4. Si el volum dingressos bruts del tutelat supera els 100.000 euros anuals
o si percep rendes de pensions, plans de pensions o altres rendiments peridics
superiors, en conjunt, als 7.500 euros mensuals, lautoritat judicial pot demanar
al tutor o a ladministrador patrimonial que encarregui una auditoria independent
que, si escau, doni el vistiplau als comptes anuals. Aquesta auditoria ha de detallar
els canvis amb relaci a linventari de lany anterior i sha dacompanyar amb els
justificants corresponents.
Article 222-32
Informe sobre la situaci personal
En ocasi de la rendici de comptes, el tutor ha dinformar detalladament dels
canvis rellevants que shagin produt en la persona incapacitada tutelada des de
lanterior rendici de comptes, indicant-ne lestat de salut, el lloc de residncia i la
situaci personal i familiar.
Article 222-33
Causes de remoci
1. El tutor i, si escau, ladministrador patrimonial han dsser remoguts del
crrec si els sobrev una causa dineptitud, si incompleixen els deures inherents al
Disposicions
crrec o si actuen amb negligncia en lexercici daquest. El tutor tamb pot sser
remogut del crrec si es produeixen problemes de convivncia greus i continuats
amb el tutelat.
2. Lautoritat judicial pot ordenar la remoci del tutor o de ladministrador
dofici o a sollicitud del ministeri fiscal, del tutelat, del tutor o de ladministrador,
aquests darrers, lun amb relaci a laltre, o de les persones obligades a demanar la
constituci de la tutela.
3. Abans de resoldre sobre la remoci del tutor o ladministrador, lautoritat judicial
ha descoltar la persona afectada, les que poden instar la remoci i el tutelat, si t prou
coneixement i, en tot cas, si t ms de dotze anys i es tracta de tutela de menor.
Article 222-34
Nomenament de nou crrec tutelar
1. La resoluci que ordena la remoci ha de contenir el nomenament de la persona
que ha docupar el crrec en substituci de la que ha estat remoguda. Mentre no
recaigui aquesta resoluci, sha de designar un defensor judicial.
2. Lautoritat judicial, ateses les circumstncies del cas, pot acordar que el re-
mogut de la tutela o de ladministraci patrimonial perdi, totalment o parcialment,
all que hom li hagi deixat en consideraci al nomenament.
SECCI CINQUENA
Contingut de la tutela
Article 222-35
Deure de cura i de procurar aliments
1. El tutor ha de tenir cura del tutelat i li ha de procurar aliments si els recursos
econmics daquest no sn suficients.
2. Ladministrador patrimonial, si nhi ha, ha de facilitar al tutor els recursos
perqu pugui complir adequadament les seves obligacions. En cas de desacord so-
bre aquesta qesti, lautoritat judicial ha de resoldre dacord amb el que estableix
làrticle 222-28.
Article 222-36
Relacions entre tutors i tutelats
1. El tutor ha de tractar el tutelat amb consideraci i ambds shan de respectar
mtuament.
2. El tutelat, si s menor dedat, ha dobeir el tutor, que el pot corregir duna
manera proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte a la seva dignitat.
El tutor no li pot imposar sancions humiliants ni que atemptin contra els seus drets.
Amb aquesta finalitat, el tutor pot sollicitar lassistncia dels poders pblics.
Article 222-37
Deure deducaci
1. El tutor t el deure deducar el tutelat i de proporcionar-li una formaci integral,
si escau a la seva edat i situaci personal.
2. Per a adoptar decisions relatives a leducaci, el tutor necessita lautoritzaci
judicial si el tutelat t ms de dotze anys i manifesta voluntat contrria.
3. Per a internar el tutelat en un centre o en una instituci deducaci especial,
cal lautoritzaci judicial.
Article 222-38
Deures respecte a la persona incapacitada
1. El tutor ha dassegurar el benestar moral i material de la persona incapacitada
i ha de respectar tant com sigui possible els desigs que aquesta expressi dacord
amb la seva capacitat natural.
Disposicions
2. El tutor ha de fer tot el que calgui per a afavorir la recuperaci de la capacitat
del tutelat i la seva inserci en la societat o, si aix no s possible, per a prevenir el
seu empitjorament i per a mitigar les conseqncies de la incapacitat.
Article 222-39
Lloc ae resiancia i aomicili
1. El tutor pot establir el lloc de residncia del tutelat.
2. El tutor ha de conviure amb el menor tutelat. Si hi ha un motiu suficient,
lautoritat judicial, havent escoltat prviament el tutelat, pot autoritzar que aquest
resideixi en un lloc diferent.
3. Si el tutor s una persona jurdica, ha de comunicar a lautoritat judicial el lloc
de residncia del tutelat i els canvis de residncia posteriors.
4. El domicili del tutelat s el del tutor. Si hi ha ms dun tutor i tenen domicilis
diferents, el domicili de la persona tutelada s el daquell amb qui convisqui, llevat
que en la constituci de la tutela o per resoluci judicial posterior shagi establert
una altra cosa.
Article 222-40
Administraci dels bns
1. En lexercici de les funcions respectives, el tutor, ladministrador patrimonial
o lapoderat dacord amb larticle 222-2.1 han dactuar amb la diligncia dun bon
administrador i responen dels danys causats per llur actuaci.
2. Lacci per a reclamar la responsabilitat a qu fa referncia lapartat 1 prescriu
al cap de tres anys de la rendici final de comptes.
3. Els fruits dels bns administrats pertanyen al tutelat. Tamb li pertanyen els
bns que adquireixi amb la seva activitat.
Article 222-41
Bns subjectes a administraci especial
1. Estan subjectes a administraci especial els bns que el tutelat adquireix per
donaci o ttol successori si el donant o el causant ho ha ordenat i ha nomenat la
persona que ha dexercir-la.
2. El nomenament duna persona per a ladministraci especial no s efica
mentre no shagi acceptat la donaci o el ttol successori.
3. Sn aplicables als titulars de ladministraci especial les normes relatives a la
tutela pel que fa a aptitud, excusa i remoci dels tutors, i tamb a ladministraci i
la disposici dels bns afectats i a la responsabilitat dels qui actuen com a adminis-
tradors patrimonials, si el donant o el causant no ha establert altres normes.
Article 222-42
Administraci per la persona tutelada
El menor tutelat que adquireix bns amb la seva activitat t, a partir dels setze
anys, facultat per a administrar-los, amb lassistncia del tutor en els supsits a qu
fa referncia larticle 222-43.
Article 222-43
Actes que requereixen autoritzaci judicial
1. El tutor i ladministrador patrimonial necessiten autoritzaci judicial per als
actes segents:
a) Alienar bns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intellectual
i industrial o altres bns de valor extraordinari, i tamb gravar-los o subrogar-se
en un gravamen preexistent, llevat que el gravamen o la subrogaci es faci per a
finanar ladquisici del b.
b) Alienar drets reals sobre els bns a qu fa referncia la lletra a o renunciar-hi,
amb lexcepci de les redempcions de censos.
Disposicions
c) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal lautoritzaci,
per, per a alienar, almenys pel preu de cotitzaci, les accions cotitzades en borsa
ni per a alienar els drets de subscripci preferent.
d) Renunciar a crdits.
e) Renunciar a donacions, herencies o llegats; acceptar llegats i donacions mo-
dals o oneroses.
f) Donar i prendre diners en prstec o a crdit, llevat que aquest es constitueixi
per a finanar ladquisici dun b.
g) Atorgar arrendaments sobre bns immobles per un termini superior a quinze
anys.
h) Avalar, prestar fiana o constituir drets de garantia dobligacions alienes.
i) Adquirir la condici de soci en societats que no limitin la responsabilitat de
les persones que en formin part, i tamb constituir, dissoldre, fusionar o escindir
aquestes societats.
j) Renunciar, assentir a la demanda, desistir o transigir en qestions relacionades
amb els bns o els drets a qu fa referncia aquest apartat.
k) Cedir a terceres persones els crdits que el tutelat tingui contra el tutor o
adquirir a ttol oners els crdits de tercers contra el tutelat.
2. No cal lautoritzaci judicial amb relaci als bns adquirits per donaci o a
ttol successori si el donant o el causant lhan exclosa expressament.
3. El tutor i ladministrador patrimonial no poden sotmetre a arbitratge les qes-
tions relacionades amb els bns o els drets a qu fa referncia lapartat 1.
Article 222-44
Autoritzaci judicial
1. Lautoritzaci judicial es concedeix en inters de la persona tutelada en cas
dutilitat o necessitat justificades degudament, amb laudincia prvia del ministeri
fiscal.
2. Lautoritzaci no es pot concedir de manera general. Aix no obstant, es pot
atorgar amb aquest carcter per a una pluralitat dactes de la mateixa naturalesa
o referits a la mateixa activitat econmica, encara que siguin futurs. En tots els
supsits shan despecificar les circumstncies i caracterstiques fonamentals dels
dits actes.
3. Lapoderat, dacord amb larticle 222-2.1, necessita lautoritzaci judicial per als
mateixos actes que el tutor, llevat que el poderdant lhagi exclosa expressament.
4. Lautoritat judicial, si la repercussi econmica de lacte de disposici o grava-
men que sha dautoritzar supera els 50.000 euros, pot demanar al tutor que aporti
un informe tcnic elaborat per un agent de la propietat immobiliria, un economista
o un censor jurat de comptes o auditor independent, segons la naturalesa de lacte.
Tenen la consideraci dindependents els professionals imparcials escollits pels
collegis professionals de llistes o censos predeterminats.
Article 222-45
Denegaci de la renncia dadquisicions gratutes
La denegaci de lautoritzaci judicial per a les renncies a qu fa referncia lar-
ticle 222-43.1.e comporta lacceptaci de la transmissi. Si es tracta duna herncia,
sentn que saccepta a benefici dinventari.
Article 222-46
Actes fets sense autoritzaci judicial pel tutor o per lapoderat especialment de-
signat
1. Els actes fets pel tutor, o per ladministrador patrimonial, sense lautoritzaci
judicial, quan sigui necessria, sn anullables a instncia del nou tutor o, si no nhi
ha, de les persones legalment obligades a constituir la tutela i del mateix tutelat, en
aquest darrer cas en el termini de quatre anys a partir del moment en qu surti de
la tutela. Tamb els poden impugnar els hereus del tutelat en el termini de quatre
Disposicions
anys a partir de la mort daquest, o en el temps que resti per a completar-lo si ha
comenat a crrer abans.
2. Els actes de lapoderat nomenat dacord amb larticle 222-2.1 fets sense auto-
ritzaci judicial sn anullables a instncia del tutor, desprs dhaver constitut la
tutela, i a instncia del poderdant en el termini de quatre anys a partir del moment en
qu t lloc lacte, si el tutelat t prou capacitat, o a partir del moment en qu aquest
surt de la tutela. Tamb els poden impugnar els hereus del poderdant en el termini
de quatre anys a partir de la seva mort, o en el temps que resti per a completar-lo
si ha comenat a crrer abans.
Article 222-47
Representaci legal
1. El tutor i, si escau, ladministrador patrimonial, en lmbit de les competncies
respectives, sn els representants legals del tutelat.
2. Sexceptuen de la representaci legal els actes segents:
a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin
estableixin una altra cosa.
b) Els que pugui fer el tutelat dacord amb la seva capacitat natural i, en la tutela
de menors, els relatius a bns o serveis propis de la seva edat, dacord amb els usos
socials.
c) Aquells en els quals hi hagi un conflicte dinteressos amb el tutelat.
d) Els relatius als bns exclosos de ladministraci de la tutela o, si escau, de
ladministraci patrimonial, dacord amb els articles 222-41 i 222-42.
SECCI SISENA
Extinci
Article 222-48
Causes dextinci
1. La tutela sextingeix per les causes segents:
a) La majoria dedat o lemancipaci. Larribada de la majoria dedat no comporta
lextinci de la tutela si abans el menor ha estat incapacitat.
b) Ladopci del tutelat.
c) La resoluci judicial que deixa sense efecte la declaraci dincapacitat, o que
la modifica i substitueix la tutela per la curatela.
d) La mort o la declaraci de mort o dabsncia del tutelat.
2. En cas dextinci de la tutela, el tutelat, el tutor o ladministrador patrimonial,
si escau, han de comunicar el fet que lha causada al jutjat on es va constituir la
tutela. Tamb ho pot fer qualsevol altra persona interessada.
Article 222-49
Renaicio hnal ae comptes
1. En acabar la tutela, el tutor o, si escau, el tutor i ladministrador patrimonial
han de retre comptes finals de la tutela a lautoritat judicial en el termini de sis mesos
a partir de lextinci daquella, prorrogables judicialment, per una causa justa, per
un altre perode de tres mesos com a mxim. Lobligaci es transmet als hereus si
la persona obligada mor abans de la rendici de comptes, per, en aquest cas, el
termini se suspn entre la defunci i lacceptaci de lherncia.
2. El tutelat o, si escau, el seu representant legal o els seus hereus poden reclamar
la rendici de comptes durant tres anys a partir del venciment del termini que es-
tableix lapartat 1. El cmput de la prescripci de lacci no sinicia fins al moment
en qu hagi cessat la convivncia entre el tutelat i el tutor.
3. Les despeses necessries de la rendici de comptes sn a crrec del patrimoni
del tutelat.
Disposicions
Article 222-50
Rendici de comptes per cessament en el crrec
1. Si, abans de lextinci de la tutela, es produeix el cessament del tutor o, si
escau, de ladministrador patrimonial, aquestes persones han de retre comptes de
llur gesti a lautoritat judicial que va constituir la tutela, en el termini que estableix
larticle 222-49, comptador des del cessament.
2. Si el cessament del tutor o ladministrador patrimonial s per mort, correspon
als hereus fer la rendici de comptes i el termini es compta des de lacceptaci de
lherncia.
Article 222-51
Aprovaci dels comptes
1. Lautoritat judicial ha daprovar els comptes o denegar-ne laprovaci, tant si sn
finals com per ra de cessament, amb la intervenci del ministeri fiscal i laudincia,
segons que correspongui, del tutelat, del tutor o de ladministrador patrimonial.
Amb aquesta finalitat, pot practicar les diligncies que estimi pertinents.
2. Laprovaci dels comptes no impedeix lexercici de les accions que corres-
ponguin recprocament a les persones a qu fa referncia lapartat 1 per ra de la
tutela.
Article 222-52
Meritaci dinters
1. Les quantitats acreditades en virtut de la rendici de comptes pel tutelat o pel
tutor o, si escau, ladministrador patrimonial meriten linters legal.
2. Si el rssec resultant s a favor de les persones que van ocupar els crrecs
tutelars, linters es merita des del moment en qu el tutelat s requerit de pagament,
un cop aprovats els comptes i lliurat el patrimoni. Si s en contra daquelles, linters
es merita des del moment en qu saproven els comptes.
Article 222-53
Desaprovaci dels comptes
Si es denega laprovaci dels comptes, lautoritat judicial ho ha de comunicar
al ministeri fiscal perqu insti, si escau, les accions oportunes, inclosa la de res-
ponsabilitat, i pot demanar a les persones que van exercir el crrec de tutor o, si
escau, dadministrador patrimonial, o a llurs hereus, garanties per a la protecci
de linters del tutelat.
SECCI SETENA
El consell de tutela
Article 222-54
Consell de tutela
En les tuteles deferides per un mateix o pels titulars de la potestat parental, dacord
amb el que estableixen els articles 222-4.1 i 222-5.1, la supervisi de lexercici de
la tutela es pot encomanar a un consell de tutela, que ha de constituir-se i actuar
dacord amb les regles segents:
a) El consell de tutela ha destar compost per un mnim de tres membres, als
quals shan daplicar les normes sobre aptitud per a exercir crrecs tutelars, excusa
per a no exercir-los i remoci de la tutela. El nomenament dels membres del consell
correspon a lautoritat judicial en lacte de constituci de la tutela.
b) El consell de tutela ha dactuar dacord amb les normes que estableix lacte de
delaci o, si no nestableix, dacord amb les que aprovi el mateix consell per al seu
funcionament. Aix mateix, el consell ha de vetllar pel bon desenvolupament de la
tutela i, a aquest efecte, els seus membres han de mantenir una relaci regular amb
el tutor o els tutors. El consell sha de reunir com a mnim una vegada lany per a
Disposicions
sser informat sobre la situaci de la persona tutelada i perqu li siguin retuts els
comptes anuals de la tutela.
c) Es poden atribuir al consell, si ho estableix lacte de delaci de la tutela, la
funci de resoldre conflictes entre els tutors i la dautoritzar els actes a qu fa re-
ferncia larticle 222-43.
CAPTOL III
La curatela
Article 223-1
Casos de curatela
Shan de posar en curatela, si escau, les persones segents:
a) Els menors dedat emancipats, si els progenitors han mort o han quedat im-
pedits per a exercir lassistncia prescrita per la llei, llevat del menor emancipat per
matrimoni amb una persona plenament capa.
b) Els incapacitats amb relaci als quals no shagi considerat adequada la cons-
tituci de la tutela.
c) Els prdigs.
Article 223-2
Constituci
1. Les persones obligades a instar la constituci de la tutela han de demanar la
de la curatela, si escau.
2. Lautoritat judicial pot disposar la constituci de la curatela, malgrat que
hom hagi demanat la de la tutela, dacord amb les circumstncies de la persona
afectada.
Article 223-3
Preexistncia de tutela
Si sha de constituir la curatela dun tutelat, lha dexercir la persona que ns tutor
o administrador patrimonial, llevat que lautoritat judicial disposi una altra cosa.
Article 223-4
Contingut
1. El curador no t la representaci de la persona posada en curatela i es limita a
completar-ne la capacitat, sens perjudici del que estableix larticle 223-6.
2. Si el curador refusa, sense causa justificada, prestar lassistncia en algun dels
actes que la requereixin, la persona posada en curatela pot demanar lautoritzaci
judicial per a actuar tota sola.
3. La sentncia que declari la prodigalitat o la incapacitat relativa ha de deter-
minar lmbit en el qual la persona afectada necessita lassistncia del curador. En
qualsevol cas, aquesta assistncia s necessria per als actes a qu fa referncia
larticle 222-43 i per a atorgar captols matrimonials.
Article 223-5
Curatela dels menors emancipats
La curatela dels menors emancipats noms sha de constituir, a instncia daquests,
quan calgui la intervenci del curador.
Article 223-6
Curatela de les persones incapacitades
La sentncia dincapacitaci pot conferir al curador funcions dadministraci
ordinria de determinats aspectes del patrimoni de la persona assistida, sens per-
judici de les facultats daquesta per a fer els altres actes daquesta naturalesa per
ella mateixa.
Disposicions
Article 223-7
Conicte ainteressos
Si hi ha conflicte dinteressos entre la persona posada en curatela i el curador,
i tamb en el cas dimpossibilitat, lautoritat judicial ha de designar un defensor
judicial.
Article 223-8
Manca de complement de capacitat
Els actes fets sense lassistncia del curador, si s necessria, sn anullables a
instncia del curador, o de la persona posada en curatela en el termini de quatre
anys a partir del moment en qu surt de la curatela.
Article 223-9
Extinci
La curatela sextingeix per les causes segents:
a) La majoria dedat del menor emancipat.
b) El matrimoni del menor emancipat amb una persona plenament capa.
c) Ladopci de la persona posada en curatela.
d) La resoluci judicial que deixa sense efecte la declaraci dincapacitat, o que
la modifica i substitueix la curatela per la tutela.
e) La mort o la declaraci de mort o dabsncia de la persona posada en cura-
tela.
f) La resoluci judicial que deixa sense efecte la declaraci de prodigalitat.
Article 223-10
Rgim jurdic
Sapliquen a la curatela les normes de la tutela en all en qu no soposin al r-
gim propi daquella, incloses les relatives a la rendici de comptes si el curador t
atribudes funcions dadministraci ordinria.
CAPTOL IV
El defensor judicial
Article 224-1
Defensor judicial
Lautoritat judicial ha de nomenar un defensor judicial en els casos segents:
a) Si hi ha un conflicte dinteressos entre el tutor i el tutelat, o entre el curador i
la persona posada en curatela.
b) Si ho exigeixen les circumstncies de la persona que ha dsser tutelada,
mentre la tutela no es constitueixi.
c) Mentre no es constitueixi la curatela de prdigs o de persones en situaci
dincapacitat relativa.
d) En els supsits en qu per qualsevol causa els tutors o curadors no exerceixin
llurs funcions, mentre no acabi la causa o no es designi una altra persona per a
lexercici dels crrecs.
e) En els altres casos determinats per la llei.
Article 224-2
Nomenament
1. Lautoritat judicial nomena defensor judicial, dofici o a petici del ministeri
fiscal, del tutor, del curador, del mateix menor o de qualsevol persona amb un
inters legtim.
2. El nomenament ha de recaure en la persona que lautoritat judicial cregui ms
idnia, tenint en compte el fet que determina el nomenament.
Disposicions
Article 224-3
Actuaci
En els casos de conflicte dinteressos, lactuaci del defensor judicial es limita
als actes que nhagin determinat el nomenament. Si aquests actes requereixen au-
toritzaci judicial, sentn que aquesta s implcita en el nomenament.
Article 224-4
Inehcacia aels actes en cas ae conicte ainteressos
Els actes fets pel tutor, per lapoderat nomenat dacord amb larticle 222-2.1 o
per la persona posada en curatela amb lassistncia del curador, en cas de conflicte
dinteressos, si no ha nomenat un defensor judicial, sn anullables dacord amb el que
els articles 222-46 i 223-8 estableixen per a la tutela i la curatela, respectivament.
Article 224-5
Rgim jurdic
1. Sn aplicables al defensor judicial les normes relatives a laptitud per a exer-
cir el crrec de tutor, a les excuses per a no exercir-lo, a les causes de remoci i, si
escau, a la remuneraci. El defensor judicial ha de donar compte de la seva gesti,
una vegada acabada, a lautoritat judicial.
2. Si el defensor judicial, dacord amb el que estableix larticle 224-1, exerceix
funcions tutelars, se li apliquen les normes de la tutela o de la curatela, segons que
correspongui.
CAPTOL V
La guaraa ae fet
Article 225-1
Guardador de fet
Es guardadora de Iet la persona Iisica o juridica que t cura dùn menor o dùna
persona en la qual es dna una causa dincapacitaci, si no est en potestat parental
o tutela o, encara que ho estigui, si els titulars daquestes funcions no les exercei-
xen.
Article 225-2
Obligaci de comunicar la guarda
1. El guardador de fet que ha acollit transitriament un menor que ha estat des-
emparat per les persones que tenen lobligaci de tenir-ne cura ho ha de comunicar a
lentitat pblica competent en matria de protecci de menors o a lautoritat judicial
en el termini de setanta-dues hores des de linici de la guarda.
2. En cas de guarda de fet duna persona major dedat en la qual es dna una
causa dincapacitaci, si aquesta est en un establiment residencial, la persona titular
de lestabliment residencial ho ha de comunicar a lautoritat judicial o al ministeri
fiscal en el termini que fixa lapartat 1.
Article 225-3
Funcions del guardador de fet
1. El guardador de fet ha de tenir cura de la persona en guarda i ha dactuar
sempre en benefici daquesta. Si nassumeix la gesti patrimonial, sha de limitar
a fer actes dadministraci ordinria.
2. En la guarda de fet de persones que estiguin en potestat parental o en tutela,
lautoritat judicial pot conferir al guardador, si ho solliciten aquelles persones, les
funcions tutelars, sempre que hi concorrin circumstncies que ho facin aconsellable.
Les funcions tutelars satribueixen en un procediment de jurisdicci voluntria, amb
laudincia de les persones titulars de la potestat o tutela si s possible. Aquesta
atribuci comporta la suspensi de la potestat parental o tutela.
Disposicions
Article 225-4
Indemnitzaci
El guardador de fet t dret al reemborsament de les despeses i a la indemnitzaci
per danys per ra de la guarda, a crrec dels bns de la persona protegida.
Article 225-5
Extinci
1. La guarda de fet sextingeix per desaparici de les causes que la van motivar,
per la declaraci de desemparament del menor, pel nomenament de defensor judicial
o per la constituci del rgim de protecci pertinent.
2. En acabar la guarda de fet, lautoritat judicial pot disposar que el guardador li
reti comptes de la seva gesti si ho justifica la durada de la guarda.
CAPTOL VI
Lassistncia
Article 226-1
Nomenament dassistent
1. La persona major dedat que ho necessiti per a tenir cura della mateixa o dels
seus bns, a causa de la disminuci no incapacitant de les seves facultats fsiques o
psquiques, pot sollicitar a lautoritat judicial el nomenament dun assistent, dacord
amb el que estableix aquest captol, pel procediment de jurisdicci voluntria.
2. Lautoritat judicial ha de respectar la voluntat de la persona que sha dassistir
pel que fa al nomenament o lexclusi dalguna persona per a exercir la funci
dassistncia.
Article 226-2
Contingut de lassistncia
1. En la resoluci de nomenament, lautoritat judicial determina lmbit personal o
patrimonial de lassistncia i els interessos dels quals ha de tenir cura lassistent.
2. En lmbit personal, lassistent ha de vetllar pel benestar de la persona assistida,
respectant-ne plenament la voluntat i les opcions personals. En particular, corres-
pon a lassistent rebre la informaci i donar el consentiment a qu fan referncia,
respectivament, els articles 212-1 i 212-2, si la persona assistida no pot decidir per
ella mateixa sobre la realitzaci dactes i tractaments mdics i no ha atorgat un
document de voluntats anticipades.
3. En lmbit patrimonial, lassistent ha dintervenir, juntament amb la persona
assistida, en els actes jurdics relacionats amb les funcions de lassistncia. A petici
de la persona assistida, lautoritat judicial tamb pot conferir a lassistent funcions
dadministraci del patrimoni de la persona assistida, sens perjudici de les facultats
daquesta de fer actes daquesta naturalesa per ella mateixa.
Article 226-3
Anullabilitat dels actes de la persona assistida
Els actes jurdics que la persona assistida faci sense la intervenci de lassistent,
si aquesta intervenci s necessria, sn anullables a instncia de lassistent o de
la persona assistida. Tamb ho sn a instncia del tutor, si es constitueix la tutela,
i dels hereus de la persona assistida, en el termini de quatre anys a comptar de la
posada en tutela o la mort daquesta.
Article 226-4
Moaihcacio ae lassistncia
1. A instncia de part, inclosa la persona assistida, lautoritat judicial ha dacordar
la reducci o lampliaci de lmbit de funcions de lassistent si s necessria ateses
les circumstncies.
Disposicions
2. Si lassistent t coneixement de circumstncies que permeten lextinci de
lassistncia o la modificaci del seu mbit de funcions, ho ha de comunicar a
lautoritat judicial.
Article 226-5
Extinci de lassistncia
1. Lassistncia sextingeix per les causes segents:
a) Per la mort o la declaraci de mort o dabsncia de la persona assistida.
b) Per la desaparici de les circumstncies que la van determinar.
c) Per la incapacitaci de la persona assistida.
2. En el supsit de lapartat 1.b, lautoritat judicial, a instncia de part, ha de
declarar el fet que dna lloc a lextinci de lassistncia i ha de deixar sense efecte
el nomenament de lassistent.
Article 226-6
RGIM JURDIC
En la mesura en qu siguin compatibles amb la funci dassistncia, sapliquen a
lassistent les normes daquest codi en matria daptitud, excusa i remoci dels tutors,
i tamb les relatives a la rendici de comptes si lassistent t atribudes funcions
dadministraci ordinria del patrimoni de la persona assistida.
Article 226-7
Publicitat registral
1. Lassistncia, mentre no sinscrigui en el Registre Civil, no s oposable a
tercers.
2. La presa de possessi del crrec dassistent sha dinscriure en el Registre
Civil del domicili de la persona assistida mitjanant la comunicaci de la resoluci
judicial.
CAPTOL VII
Protecci patrimonial de la persona discapacitada o dependent
Article 227-1
Benehciaris
1. Poden sser beneficiries de patrimonis protegits constituts dacord amb
aquest captol les persones amb discapacitat psquica igual o superior al 33% o
amb discapacitat fsica o sensorial igual o superior al 65%. Tamb ho poden sser
les persones que estan en situaci de dependncia de grau II o III, dacord amb la
legislaci aplicable.
2. El grau de discapacitat o de dependncia sacredita per mitj del certificat ems
per lrgan administratiu competent o per mitj duna resoluci judicial ferma.
Article 227-2
Patrimoni protegit
1. El patrimoni protegit comporta lafectaci de bns aportats a ttol gratut pel
constituent, i tamb dels seus rendiments i subrogats, a la satisfacci de les neces-
sitats vitals del beneficiari. Sidentifica mitjanant la denominaci que consta en
lescriptura de constituci i s un patrimoni autnom, sense personalitat jurdica,
sobre el qual el constituent, ladministrador i el beneficiari no tenen la propietat ni
cap altre dret real.
2. El patrimoni protegit no respon de les obligacions del beneficiari, ni tampoc
de les del constituent o de qui hi va fer aportacions. Tanmateix, les aportacions
fetes a un patrimoni protegit desprs de la data del fet o de lacte del qual neixi el
crdit no perjudiquen els creditors de la persona que les va fer, si manquen altres
recursos per a cobrar-lo. Tampoc no perjudiquen els legitimaris.
Disposicions
Article 227-3
Constituci
1. Tota persona, inclosa la beneficiria, pot constituir un patrimoni protegit.
La constituci dun patrimoni protegit en inters duna persona diferent del
constituent requereix lacceptaci del beneficiari o, si escau, la dels seus repre-
sentants legals.
2. La constituci del patrimoni protegit es formalitza per mitj descriptura
pblica en qu shan de fer constar:
a) El constituent i els beneficiaris, i tamb les circumstncies daquests que
autoritzen la constituci del patrimoni protegit.
b) Lexpressi de la voluntat de constituir un patrimoni protegit i dafectar els
bns que lintegren a la satisfacci de les necessitats vitals dels beneficiaris.
c) La denominaci del patrimoni protegit, que sha de fer mitjanant lexpressi
patrimoni protegit a favor de seguida del nom i els cognoms del beneficiari.
d) La descripci dels bns objecte de laportaci i de la forma com es fa o es
far.
e) Les persones designades per a administrar el patrimoni protegit, que no poden
sser els beneficiaris.
f) Les persones davant les quals shan de retre comptes en cas de conflicte
dinteressos.
3. En lescriptura de constituci shi pot fer constar qualsevol altra disposici
referent al patrimoni protegit, especialment les normes dadministraci dels bns
que lintegren, les facultats de disposici i administraci conferides a ladministra-
dor i les garanties que aquest ha de prestar. Tamb hi pot constar la destinaci del
romanent del patrimoni protegit per al moment en qu aquest sextingeixi dacord
amb larticle 227-7.
4. Les successives aportacions a un patrimoni protegit shan de formalitzar
en escriptura pblica i llur administraci sha de subjectar al que shagi establert
en lescriptura de constituci, sens perjudici del que estableix larticle 227-4.5 en
matria de modificaci de les normes dadministraci.
Article 227-4
Administraci del patrimoni protegit
1. Ladministraci del patrimoni protegit correspon a la persona fsica o jurdica
designada en lescriptura pblica de constituci. Si la persona designada no pot o
no vol acceptar, o renuncia a continuar en el crrec, qualsevol persona interessada
o el ministeri fiscal poden sollicitar a lautoritat judicial el nomenament dun ad-
ministrador. Sn aplicables als administradors del patrimoni protegit les normes
daquest codi en matria daptitud, excusa i remoci del tutor.
2. El constituent pot sser administrador del patrimoni protegit si no ns alhora
beneficiari.
3. Ladministrador t el deure de conservar els bns que lintegren, mantenir-
ne la productivitat i aplicar-los, directament o per mitj de llurs rendiments, a la
satisfacci de les necessitats vitals del beneficiari.
4. Ladministrador est legitimat per a defensar processalment el patrimoni
protegit i pot contreure obligacions a crrec del patrimoni per a complir la finalitat
per a la qual es va constituir.
5. Si lescriptura de constituci no estableix res respecte a les facultats de dispo-
sici i administraci sobre els bns afectats, sapliquen a ladministrador els articles
222-40 a 222-46, en matria dadministraci dels bns del tutelat.
6. Si les normes dadministraci que cont lescriptura de constituci del patrimoni
protegit no serveixen adequadament la seva finalitat, qualsevol persona interessada
o el ministeri fiscal poden sollicitar a lautoritat judicial que les modifiqui.
Disposicions
Article 227-5
Mesures de control de ladministraci
1. En constituir el patrimoni protegit, es poden designar persones que en su-
pervisin ladministraci i es poden adoptar les mesures de control de la gesti de
ladministrador que es considerin convenients.
2. Si els beneficiaris del patrimoni protegit sn menors dedat o incapacitats,
sha daplicar el que larticle 221-5 estableix sobre la facultat de lautoritat judicial
dacordar dofici les mesures que estimi necessries per al bon funcionament de
ladministraci del patrimoni protegit.
Article 227-6
Rendici de comptes
1. Ladministrador ha de retre anualment comptes davant del beneficiari o els
seus representants legals. Si escau, els comptes shan de retre davant de la persona
designada a aquest efecte dacord amb larticle 227-3.2.f.
2. A ms del que estableix lapartat 1, la rendici anual de comptes sha de fer
davant de les persones especialment encarregades de supervisar ladministraci
del patrimoni protegit i, si sha previst expressament en lescriptura de constituci,
davant de la persona constituent o els seus hereus.
3. En matria de rendici dels comptes de la tutela, sn aplicables els articles
222-31 i 222-32, llevat que lescriptura de constituci del patrimoni protegit disposi
una altra cosa.
Article 227-7
Extinci
1. El patrimoni protegit sextingeix per les causes segents:
a) Mort o declaraci de mort del beneficiari.
b) Prdua de la condici de persona discapacitada o en situaci de dependn-
cia.
c) Renncia de tots els beneficiaris.
d) Expiraci del termini pel qual es va constituir o compliment dalguna condici
resolutria establerta en lescriptura de constituci.
2. A instncia del constituent o dels seus hereus, lautoritat judicial ha de disposar
lextinci del patrimoni protegit si el beneficiari incorre en una causa dingratitud
envers el constituent, dacord amb el que estableix larticle 531-15.1.d en matria
de revocaci de donacions.
3. Lextinci del patrimoni protegit comporta la seva liquidaci, que han de fer
les persones designades en lescriptura de constituci o, si no nhi ha, ladminis-
trador.
4. Lextinci del patrimoni protegit per alguna de les causes que estableix aquest
article comporta lobligaci de ladministrador de retre comptes finals de la seva
gesti davant de la persona beneficiria o dels seus hereus.
Article 227-8
Romanent
1. La persona que ha fet la liquidaci del patrimoni protegit ha de donar al ro-
manent la destinaci establerta en lescriptura de constituci, que pot incloure la
reversi dels bns al constituent o als seus hereus.
2. Si lescriptura de constituci no estableix la destinaci dels bns o si aquesta
no es pot complir, el romanent ha de revertir al constituent o als seus hereus tes-
tamentaris o legals. En cas de successi per la Generalitat, sha dadjudicar a una
entitat no lucrativa que tingui per finalitat la protecci de persones amb discapacitats
o en situaci de dependncia.
Disposicions
Article 227-9
Publicitat registral
1. Els bns que integren el patrimoni protegit sn inscriptibles en el Registre de
la Propietat o en altres registres pblics a favor del mateix patrimoni amb la deno-
minaci que consta en lescriptura de constituci dacord amb larticle 227-3.2.c.
2. En la inscripci dels bns que integren el patrimoni protegit, shan de fer
constar les facultats conferides a ladministrador, les causes dextinci del patrimoni
protegit i la destinaci establerta per al romanent.
CAPTOL VIII
La proteccio aels menors aesemparats
Article 228-1
Menors desemparats
1. Es consideren desemparats els menors que estan en una situaci de fet en la
qual els manquen els elements bsics per al desenvolupament integral de llur per-
sonalitat, o que estan sotmesos a maltractaments fsics o psquics o abusos sexuals,
sempre que per a llur protecci efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la
separaci del menor del seu nucli familiar.
2. Lentitat pblica competent ha dadoptar les mesures necessries per a assolir
la protecci efectiva dels menors desemparats, dacord amb el que estableixen aquest
codi i la legislaci sobre la infncia i ladolescncia.
Article 228-2
Declaraci de desemparament
La declaraci de desemparament es regeix pel que estableixen aquest codi i la
legislaci sobre la infncia i ladolescncia en all que fa referncia als indicadors
de desemparament, el procediment, el rgim dimpugnaci i la revisi per canvi
de circumstncies.
Article 228-3
Efectes de la declaraci de desemparament
1. La declaraci de desemparament comporta lassumpci immediata, per
lentitat pblica competent, de les funcions tutelars sobre el menor, mentre no es
constitueixi la tutela per les regles ordinries o mentre el menor no sigui adoptat o
reintegrat a qui en tingui la potestat o la tutela, o mentre no semancipi o arribi a la
majoria dedat. Aquestes funcions comprenen les mateixes facultats que la tutela
ordinria, i shi aplica el que estableix el captol II, llevat dall que soposi a la re-
gulaci especfica del present captol o al rgim propi de lentitat pblica, dacord
amb la legislaci sobre la infncia i ladolescncia.
2. Lassumpci de les funcions tutelars implica la suspensi de la potestat parental
o de la tutela ordinria durant el temps daplicaci de la mesura.
3. Lentitat pblica competent pot demanar, si escau, la privaci de la potestat
parental o la remoci de la tutela i exercir les accions penals corresponents.
4. La suspensi o la privaci de la potestat parental no afecten lobligaci dels
progenitors o daltres parents de fer tot el que calgui per a assistir els menors ni la
de prestar-los aliments en el sentit ms ampli.
Article 228-4
Dades biogentiques
Lentitat pblica competent, mentre exerceix les funcions tutelars sobre el menor
desemparat, pot sollicitar les dades biogentiques dels progenitors daquest, en
inters de la seva salut.
Disposicions
Article 228-5
Canvi de circumstncies
Noms si sha produt un canvi substancial en les circumstncies que van motivar
la declaraci de desemparament, els progenitors o els titulars de la tutela que no
hagin estat privats de la potestat o remoguts de la tutela ordinria poden sollicitar
a lentitat pblica competent, dins el termini i amb els requisits i el procediment
que estableix la legislaci sobre la infncia i ladolescncia, que deixi sense efecte
la dita declaraci.
Article 228-6
Guarda per lentitat pblica
1. Lentitat pblica competent assumeix la guarda dels menors si li ho demanen
els progenitors o els titulars de la tutela perqu hi concorren circumstncies greus
i alienes que els impedeixen temporalment complir les funcions de guarda prpies.
Pel que fa a la possibilitat daplicar una mesura protectora, hom sha datenir al que
estableix la legislaci sobre la infncia i ladolescncia.
2. La guarda no afecta lobligaci dels progenitors o daltres parents de fer tot
el que calgui per a assistir els menors ni la de prestar-los aliments en el sentit ms
ampli.
Article 228-7
Mesures de protecci
Les mesures de protecci dels menors en situaci de desemparament, el procedi-
ment per a adoptar-les i revisar-les, el rgim de recursos i les causes de cessament
sn els que estableix la legislaci sobre la infncia i ladolescncia.
Article 228-8
Rgim de relacions personals
La declaraci de desemparament i laplicaci consegent duna mesura de protecci
no han dimpedir les relacions personals del menor amb els seus familiars, llevat
que linters superior del menor faci aconsellable limitar-les o excloure-les.
Article 228-9
Lacolliment familiar com a mesura ae proteccio ael menor aesemparat
1. En cas de desemparament dun menor, ladministraci pblica competent pot
acordar com a mesura de protecci lacolliment familiar simple o permanent. La
persona o famlia acollidora ha de vetllar pel menor, tenir-lo en companyia seva,
alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formaci integral, sempre sota la vigilncia,
lassessorament i lajut de lorganisme competent.
2. La persona o famlia acollidora assumeix la guarda i lexercici ordinari de
les funcions tutelars personals sobre el menor, per delegaci de ladministraci
pblica competent.
3. El procediment per a formalitzar i revisar la mesura dacolliment familiar, el
rgim de recursos i les causes de cessament sn els que estableix la legislaci sobre
la infncia i ladolescncia.

Llibre Segon Del Codi Civil de Catalunya - Persona PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre Segon Del Codi Civil de Catalunya - Persona PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Diari Ofcial de la Generalitat de Catalunya Num. 5686 5.8.

You might also like