ALTRES PERSPECTIVES SOBRE LA HISTRIA:

EL GNERE, LA HISTRIA DE LES DONES I LA HISTRIA FEMENINA

10-1-2012
BIBLIOGRAFIA BSICA:

ANDERSON, B., ZINSSER, J. Historia de las mujeres. Una historia

propia. Crtica, 1991.

Joan SCOTT: "El gnero. Una categoria til de anlisis histrico"

(1985) dins J. AMELANG i M. NASH (eds.): Histria y gnero. Valencia,
1990. pp. 23-56.

Joan SCOTT: Historia de las mujeres, dins Formas de hacer historia

(P. Burke ed.), pp. 59-88. (1991), 1993.

Joan HOFF: "Gnere [gender] com a categoria postmoderna de

parlisi" dins de Women's History Review, 3 (1994). pp. 149-168.

ZINSSER, J. History and Feminism. New York, 1993.

1. LA HISTRIA DE LES DONES

POSTMODERNITAT---------SUBJECTIVITAT---------HISTRIA DE LES DONES

Canvi de perspectiva amb que es mira el passat

Aquest passat, quan es mira des de lexperincia femenina ofereix

fets, relacions socials que fins llavors havien restat ocults, no
significatives per a la histria.

Descobreix una altra mirada.

La histria de les dones sembla que NO pot arribar a deslligar-se del tot del
seu component POLTIC-REIVINDICATIU
Canvi de perspectiva, que permet:

Transformar la visi acadmica corrent de les relacions socials.

Pot transformar aquesta visi descobrint-nos que aquestes relacions

socials no sn neutres, sin que sempre sn sexuades.

Es plantegen preguntes:

Quins processos han portat a considerar les accions dels homes com
a norma representativa de la histria humana, passant per alt les
accions de les dones?

A qui pertanyen els punts de vista que situen els homes com a
principals agents histrics?

Quin efecte tindria considerar els esdeveniments i fets de la histria

des daltres posicions?

Des del punt de vista acadmic o professional:

Quin

era

lamo

de

les

pautes

la

definici

daquest

professionalisme?

Entre qui shan acordat aquestes pautes?

Com sha arribat a tal acord?

Quins punts de vista han quedat exclosos a larribar a aquest acord?

s ms una LLUITA per reivindicar el paper de la dona, no solament com a

objecte de la histria (de la necessitat de rectificar la histria i de tornar-la a
escriure), sin tamb com a element que pot accedir a l'estudi de la histria,
com a professional de la histria, i qestionar la seva validesa com a
bloc.

Temes a tractar:
Cos, Vida privada, Treball, Experincia poltica
Categories bsiques en la histria de les dones
1. PATRIARCAT, 2. GNERE, 3. DIFERNCIA SEXUAL
1. Patriarcat

Concepte nascut durant els anys 60 a lantropologia cultural i que va

passar desprs a la histria i a la teoria poltica. Situa lorigen de la
subordinaci de la dona en els sistemes de parentiu basats en la
parella heterosexual desigual. Gerda Lerner, La creacin del
patriarcado.( recomenable)

Concepte de contracte sexual: Carole Pateman, El contrato sexual

1995, ed. Anthropos. Pacte entre homes heterosexuals per distribuir
entre ells el domini i laccs al cos de les dones.

Queda ocult en les fonts histriques, seria un dels components

daquest mn, que s diu que s natural, que ni sexplica ni cal
justificar.

El contracte matrimonial ser el moment en qu sescenificar el

contracte sexual.

2. Gnere

Concepte definit a inicis dels 70 per la cultura homosexual. Element

constitutiu

de

les

relacions

socials,

basat

en

les

diferncies

percebudes entre els sexes, en gran part construccions artificials,

subjectives.
3. Diferncia sexual

Concepte formulat en els anys 70. Inicialment rebutjat i mirat amb

desconfiana perqu es temia que servs per justificar i renovar els
vells arguments del determinisme biolgic.

Van sortir dos tipus de feminisme: el de la igualtat i el de la diferncia.

La histria de les dones comporta una doble visi, sn dues maneres
descriure aquesta histria:
A. Complement inofensiu de la histria instituda.
B. Substituci radical de la histria, amb un carcter subversiu.
A. Complement inofensiu de la histria instituda

Histria

contributiva

(apareix

en

ideologies

conservadores

progressistes, no t ideologia).Escriuen tamb els homes.

Es pot escriure histria de les dones sense canviar estructuralment

res de la histria tradicional.

Safegeixen les dades referides a les dones en la interpretaci

general.

B. Substituci radical de la histria, amb un carcter subversiu

Histria del simblic

Es proposa un qestionament de la histria, ja que la histria no
s completa, tal com la coneixem ara.

El coneixement del passat per part dels historiadors actuals s

parcial.

Podem qestionar la validesa "filosfica" del fet d'haver centrat

l'estudi de la histria al voltant d'un subjecte (lhome?).

Primer deconstruir (tendncia ms postmoderna)ms radical, ms

subjectiva.

En

aquesta

deconstrucci

participen

minories

(reduccionisme)
Aquest debat entre teoria i poltica porta a preguntar-se:

La histria de les dones ha de constituir un sector autnom?

Pot pretendre la possessi duna metodologia prpia?

Ha de cercar una escriptura especfica i buscar una perioditzaci

diferent?

2. LA PRODUCCI HISTORIOGRFICA DE LES DONES

1. Finals del segle XIX i primeres dcades del segle XX
La poltica de les dones es va debatre entre dos projectes:
A) Obtenir el dret a vot, el sufragisme.

Mary Beard: Womens Force in History. New York, 1946.

B) Resignificar, dignificar o reivindicar espais femenins que laven del

racionalisme i la Illustraci havien desprestigiat i havien provocat la seva
crisi.

Lina Eckenstein: Women under Monacism. Cambridge, 1896.

Des de lantropologia cultural i larqueologia reinterpreta la religi grega:

Jane H. Harrison.

2. Anys 30-40
Lluites poltiques de les universitries, per obtenir llocs a lmbit de la vida
social. Historiogrficament es busquen dones que havien desenvolupat
aquests oficis (metgesses, professores). Aparici darxius de dones,
fundaci dassociacions professionals de dones.

Kate Hurd-Mead: The History of Women in Medicine. 1938.

3) Anys 50-60
Situaci en qu va quedar Occident arrel de la II Guerra Mundial.
Avenos farmacolgics que es van difondre a mitjans del segle XX
(anticonceptius orals, penicillina) , i que parcialment van alliberar la
dna de la seva funci reproductiva.
Preocupacions i temtica: La poltica, el treball, la famlia...

Betty Friedan: La mstica de la feminitat

4) Anys70-80
El

moviment

dalliberament

de

la

dona

va

afavorir

dos

tipus

de

historiografia:
A) Moviment reivindicatiu i de denncia contra els homes.
Qesti de la visibilitat de la dona en la histria (voluntriament negada),
llibres sobre el patriarcat, obres que testimoniaven la violncia contra les
dones.

R. Breidenthal, C. Koonz, S. Stuard: Becoming visible. Women in

European History. 1977.

Mary Nash (ed.): Ms enll del silenci. Les dones a la histria de

Catalunya.

B) Estudi de les relacions entre dones:

Primers estudis sobre lesbianisme, histria damistat entre dones.

Lillian Faderman: Surpassing the Love of Men. Romantic friendship

and love between women. From the Reinassance to the present. New
York, 1981.

5) Anys 90
El ms destacat s la histria de la diferncia femenina (Frana) i la histria
del simblic (Itlia) des de la perspectiva femenina.